malalties dels fruiters produïdes per fitoplasmes · malalties dels fruiters produïdes per...

Malalties dels fruiters produïdes per

fitoplasmes

Amparo Laviña, Jordi Sabaté

i Assumpció

Batlle

IRTA, Patologia VegetalCabrils, Barcelona

Fitoplasmes• Evolutivament

provenen

de

bacteris

gram

+,

son

similars

als micoplasmes.

• Han

sofert

una

reducció regressiva del seu

genoma

(500‐

1600 Kbp)

• No tenen paret cel∙lular• Tenen

capacitat

de

passar

a

través

dels

porus

de

les

cèl∙lules cribroses (pleomorfisme)

Classificació

• REGNE: Eubacteria• PHYLLUM: Tenericute• Classe: Mollicute• ORDRE I: mycoplasmatales• ORDRE II: entomoplasmatales• ORDRE III: acholeplasmatales• ORDRE IV: anaeroplasmatales• FITOPLASMES

Pertanyen al regne Eubacteria, Classe mol∙licuts (pell tova)

Característiques especifiques dels fitoplasmes.

• Son

patògens

estrictes

del floema

• Requeriments

complexos

de factors

de

creixement

que

obtenen de cèl∙lules hoste.

• A

diferencia

dels

bacteris típics,

no

s’han

pogut

cultivar.• Diàmetre entre 30‐1100 nm

Característiques especifiques dels fitoplasmes

• Contingut

en

G+C

de 23‐31%

• Son

resistents

a

la penicil∙lina

i

sensibles

a

la tetraciclina i derivats• Al

any

1994

se'ls

hi

va

donar

el

nom

de fitoplasmes

• Des

de

el

2004

son Candidatus

especies

(Ca.Phytoplasma sp)

Simptomatologia

Falta de vigor

Esgrogueïments

Brotacions anticipades

Mosaics

Fil∙lòdies i virescències

Proliferacions

Avortament de fruits

Pèrdua de collita

Simptomatologia

Col∙lapse vascular i mort

Es transmeten a través de insectes vectors pertanyents al ordre dels homòpters

• Cicadel.lids

• Fulgorids

• Psil.lids

Transmissió persistent: Després d’un període d’adquisició i un altre de latència (de 20 a 40 dies), el insecte transmet el fitoplasma durant tota la seva vida.

Fitoplasmes del grup 16SrX o de la proliferació

de la pomera

• PD

o

afebliment

de

la

perera (Ca.Phytoplasma pyri)

• ESFY

o

esgrogueïments

dels fruiters

de

pinyol

(albercoquer,

prunera,

presseguer,

cirerer) (Ca.P. prunorum)

• Proliferació

de

la

pomera (Ca.P.mali)

L’afebliment de la

perera o Pear decline

(Candidatus Phytoplasma pyri)

‐Produïda per un fitoplasma del grup Apple proliferation o 16SrX-C

-Present pràcticament a tots els països on es cultiva el perer

-Es transmet per diferents especies del gènere Cacopsylla: C.pyri , C.pyricola i C. pyrisuga segons el país

-Símptomes de marciment, brots curts, curvatura de fulles, senescència i defoliació avançada.

Parcel.la 9 (Moretini) Parcel.la 2 (Limonera)

Parcel.la 8 (Blanquilla) Parcel.la 3 (Llimonera)

Símptomes de Pear decline

Curvatura y enrojecimiento de hojas

Enrotllament Antocianescencia Brotació

anormal

Clorosi Necrosi foliar

L’afebliment de la

perera o Pear decline

(Candidatus Phytoplasma pyri)

Estudis realitzats

‐Etiologia de la malaltia

‐Incidència de la malaltia en diferents àrees

fructícoles.

‐Optimització

de las tècniques de diagnòstic

‐Epidemiologia de la malaltia. Estudi de la transmissió

per el seu vector C.pyri

INIA RTA01‐077

•

La varietat Llimonera era la

més afectada per el

fitoplasma del PD.

Llimonera 48/305 (16%)Conference 12/209 (5,78%)Ercolini 2/83 (2,40%)Blanquilla 4/22 (1%)Altres 35/481 (7,27%)

•

El

fitoplasma

del

PD

es

el

principal

responsable

de

la

simptomatologia.

Es

va

determinar

una

correlació

positiva

entre

el

nombre

d’arbres

que

manifestaven símptomes i el nombre d’aquests que eren positius per PCR.

Incidència i Etiologia del PD

*Prospecció

realitzada a l’any 2000 García et al. 2003 .Journal of Phytopathology 151:584‐590

• Millor tècnica per la detecció: Nested‐PCR

• Presa de mostres de diferents parts del arbre

• Homogeneïtzació

de 1 gr de teixit en bosses tancades amb

un tampó

PGB

• Extracció

d’àcids nuclèics

• PCR amb diferents encebadors

Detecció

• Mitjançant la tècnica nested‐PCR es va seguir la detecció

en 45 arbres infectats de tres varietats.

• La millor època per la detecció

en la nostra climatologia es entre octubre i març. En la varietat Blanquilla la detecció

es més difícil

0

20

40

60

80

100

JUN AGOS OCT DIC FEB ABR

MES

% D

E D

ETEC

CIÓ

N

B AR TLETT

LIMONER A

B LANQUILLA

Detecció

Detección PD (%)1

Mes

Jun Sep Dic Marzo2001

Bartlett 73 87 100 80 Limonera 43 79 100 79 Blanquilla 36 14 57 43

2002Bartlett 53 100 100 87 Limonera 36 71 100 86 Blanquilla 29 43 64 36 Promedio mensual2 45 c 66 b 87a 68 b

Garcia‐Chapa et al.2003. Plant Pathology 52:513‐520

• La tija es el millor teixit per a la detecció

• En la nostra climatologia el fitoplasma resta viable durant el hivern i es transmet en aquests època a través dels empelts realitzats amb gemes d’arbres infectats.

Detecció

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

junio julio agosto septiembre octubre noviembre diciembre enero febrero marzo abril mayo

hojayematallo

4/128/9Julio 02

2/128/9Mayo 02

-2/9Nov 01

-1/9Mayo 01

Febrero 2002Febrero 2001

con yemasMes de injerto infectadas

Fecha de detección

4/128/9Julio 02

2/128/9Mayo 02

-2/9Nov 01

-1/9Mayo 01

Febrero 2002Febrero 2001

con yemasMes de injerto infectadas

Fecha de detección

Garcia‐Chapa et al.2003. Plant Pathology 52:513‐520

•Cacopsylla pyri va ésser l'únic insecte vector identificat en els estudis realitzats a Catalunya.

•

Estudi de la transmissió

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Juny Juliol Agost Sept. Oct. Nov. Dec-Gen

Febrer Abril Maig

Perc

enta

tge

de tr

ansm

issi

ó

femellesmasclesLes femelles transmeten

més que els mascles. El percentatge més elevat de transmissió es dona entre maig i octubre. El pic més elevat de transmissió va ésser al agost.

Garcia‐Chapa et al. 2005. European Journal of Plant Pathology 111:9‐17

Control de l’afebliment de la perera (PD)

Utilitzar material sà

Evitar re‐infeccións per C.pyri

Conèixer la susceptibilitat dels nous porta ‐empelts.

Mantenir bones tècniques culturals

European stone fruit

yellows o

Ca.Phytoplasma

prunorum

•European stone fruit yellows o Esgrogueïments europeus

de les drupàcies.

•Malaltia de quarantena

•Leptonecrosi de la prunera, enrotllament cloròtic de

l’albercoquer i esgrogueïments del presseguer.

•Etiologia comuna “Candidatus Phytoplasma prunorum”

16SrX‐B (Lorenz et al., 1994)

•Cacopsylla pruni identificat com a vector al 1998


yellows o

Ca.Phytoplasma

prunorum

Susceptibilitat de les diferents especies de Prunus

(Giunchedi et al.,

1982).

P. armeniaca, P. salicina,P. persicaP. serrulata, P. marianna, P. insititia, P. cerasifera, P. dulcis, P. domestica, P. spinosa, P. padus, P. mahaleb, P. avium

Ca. Phytoplasma

prunorum (ESFY) en prunera

Gener‐Febrer: Brotació

anticipada i desfasament fenològic

Agost‐

Setembre: Vermellors i senescència anticipada

Ca. Phytoplasma prunorum (ESFY) en prunera

Mort de la varietat i rebrot amb proliferacions del patró

P.marianna

PROYECTOS

• Epidemiología, detección y caracterización molecular de

fitoplasmas del grupo Apple proliferation (PD, ESFY y AP)


fitoplasmas de la viñaEsgrogueïments, falsa perdigonada, defoliació

i manca de vigor


yellows en prunera

(Candidatus Phytoplasma

prunorum)

PROYECTOS




fitoplasmas de la viña


yellows:Esgrogueiments del

presseguer


prunorum)

Mort sobtada o apoplexia

Clorosi i manca de vigor

PROYECTOS




fitoplasmas de la viña


yellows:Enrotllament cloròtic del

albercoquer


prunorum)

Enrotllament cloròtic

Brotació

anticipada Manca de vigor

1.‐Prospecció

de la presencia de la malaltia en

diferents àrees fructícoles d’Espanya

2.‐Identificació

del vector en les diferents

zones estudiades

3.‐Identificació

de plantes hostes del vector i

del patogen

4.‐Estudi de la susceptibilitat de diferents

portaempelts


yellows


prunorum)

Estudis realitzats

INIA RTA04‐066

Incidència de la malatiaLocalitat Especie Varietat Incidencia Símptomes

símptomesCatalunya

Llobregat (Barcelona) Prunus salicina varies 58% brotació anticipada iLlobregat(Barcelona) Prunus salicina varies 38% esgrogueïmentsLlobregat(Barcelona) Prunus avium 0% sense simptomesBenissanet (Tarragona) Prunus armeniaca Moniqui 2% enrotllament cloroticBenissanet (Tarragona) Prunus salicina Black Diamond 5% brotació anticipada iBenissanet (Tarragona) Prunus salicina Fortuna 2% esgrogueïmentsLleida Prunus persica Catherine 1% vermellors/clorosi

ExtremaduraDon Benito (Badajoz) Prunus salicina SunGold 3% brotació anticipadaDon Benito (Badajoz) Prunus persica Sonw Queen 2% vermellors/defoliacióValdelacalzada(Badajoz) Prunus salicina Black Diamond 1-5% brotació anticipadaValdelacalzada(Badajoz) Prunus persica Spring lady 2% vermellors/defoliacióValdelacalzada(Badajoz) Prunus persica Catherine 1% vermellors/defoliacióValdelacalzada(Badajoz) Prunus persica Silvery 1% vermellors/defoliacióLa Encomienda(Badajoz) Prunus persica Baby Gold 25% vermellors/defoliacióLa Encomienda(Badajoz) Prunus salicina Black Diamond 10% brotació anticipadaLa Encomienda(Badajoz) Prunus persica Nectaria A3 25% decaïment/mortZurbaran (Badajoz) Prunus persica Spring lady 5% vermellors/defoliacióZurbaran (Badajoz) Prunus persica Catherine 5% Clorosí/deformació foliar

ValenciaLlutxent Prunus armeniaca s.d 1% brotació anticipada iBelgida Prunus armeniaca s.d 1% enrotllament cloroticBarxeta Prunus salicina s.d 1% brotació anticiada

AragóMontañana Parcela experimental varies 1% brotació anticipada Santa Ines Prunus salicina s.d 1-3% i vermellors

*Dades any 2005

Identificació

del vector dels ESFY i seguiment de la població

‐Col∙locació

de trampes

grogues des de Gener fins

Juliol

‐Identificació

del vector

Cacopsylla pruni al 2003 al

area del Baix LLobregat

Laviña et al. 2004. Acta Horticulturae 657:489‐494

Seguiment de la població

de C.pruni

en àrees fructícoles de Catalunya

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

30-Mar 13-Apr 27-Apr 11-May 24-May 7-Jun 21-Jun 8-Jul 21-Jul

Pro

mig

de

indi

vidu

s pe

r tr

ampa

Título del eje

Catalunya-Llobregat

Catalunya-Ribera d'Ebre

Catalunya-Alcarràs

2005‐Població

més important al area del

Llobregat

‐Variacions importants de la població

d’un

any al altre (4‐13 individus per trampa)

‐Presencia a la Ribera d’Ebre (Benissanet‐

Miravet)

‐No identificat fins el moment a Lleida

0

2

4

6

8

10

12

14

21-Feb 3-Mar 17-Mar 30-Mar 12-Apr 24-Apr 3-May 12-May 23-May 9-Jun 23-Jun

Promig de individus per placa

Catalunya-Llobregat 1Catalunya-Llobregat 2Catalunya-Llobregat 3

2006

Sabaté

et al 2007. Bulletin of Insectology 60(2):193‐194

Identificació

del vector de Ca. P. prunorum (ESFY) i evolució

de la població

en parcel∙les de Extremadura, Aragó

i Valencia.

C.pulchella

•Poblacions elevades a Extremadura i baixes a Aragó

i Valencia

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14


Mean of individuals per trap

Aragón (A ) Aragón (B )

Aragón (C ) Aragon (D )

0

2

4

6

8

10

12

14

5-Apr 19-Apr 3-May 17-May 31-May 14-Jun 28-Jun 8-Jul 21-Jul

mean of individuals per trap

Extremadura-La EncomiendaExtremadura-ZurbaranExtremadura-ValdelacalzadaExtremadura-Caceres

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14


Mean of individuals per trap

Extremadura-Vegas Altas-Zurbaran

Extremadura-Vegas Altas-Encomienda

2005 2006

Sabaté

et al. 2007 Bulletin of Insectology 60:2 (193‐194)

Percentatge d’individus de C.pruni portadors del fitoplasma

Localitat Percentatgeinfectius

CatalunyaLlobregat 11-15%Ribera d'Ebre 7%

ExtremaduraLa Encomienda 10%Zurbaran 8%

Detecció

del fitoplasma amb primers

específics fO1/rO1 i RFLP amb RsaI

Sabaté

et al. 2007 Bulletin of Insectology 60:2 (193‐194)

Incidència de la malatia i presència del vector C.pruni

Parcela Especie Incidencia Cacospsylla prunisíntomas ESFY población media maxima/

Cataluña placaLlobregat (Barcelona) Prunus avium s.s. 13,25Llobregat (Barcelona) Prunus cerasifera/ 58% 12,5

Prunus salicinaLlobregat (Barcelona) Prunus cerasifera/ 38% 4,5

Prunus salicinaMiravet (Tarragona) Prunus salicina 5% 2,25Alcarràs (Lleida) 1% 0

ExtremaduraZurbarán (Vegas Altas) Prunus salicina 10% 12,4La Encomienda (Vegas Altas) Prunus persica 25% 11Montesinos (Caceres) Prunus domestica 5% 3,5Valdelacalzada (Vegas bajas) Prunus salicina 5% 10,4

AragónMontañana Parcela experimental según variedad 1,5Santa Ines Prunus salicina 1-5% 0,5

ValenciaLlutxent Prunus armeniaca 0-3% 3Belgida Prunus armeniaca 0-1% 0,75Barxeta Prunus salicina 0-1% 0

Identificació

d’hostes primaris del fitoplasma i de C.pruni

‐Seguiment de la presencia de C.pruni en P.mahaleb

i P.salicina

al Baix

Llobregat (Barcelona)

‐Valoració

del percentatge de individus portadors del fitoplasma

Evolució

de la població

de C.pruni

en P.mahaleb

y P.salicina

0

20

40

60

80

100

21-feb 3-mar 17-mar 30-mar 12-abr 24-abr 3-may 12-may 23-may 9-jun 23-jun

Nº i

ndiv

iduo

s ca

ptur

ados

P.mahalebP.salicina

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

28-mar 13-abr 22-abr 6-may 13-may 25-may 3-jun 10-jun 23-jun 1-jul 7-jul

Nº i

ndiv

iduo

s ca

ptur

ados

P.mahalebP.salicina

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

30-ene 14-feb 28-feb 14-mar 30-mar 14-abr 30-abr 14-may 30-may 14-jun 30-jun

Nºin

divi

duos

cap

tura

dos

P.mahalebP.salicina

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

14-mar 25-mar 1-abr 8-abr 18-abr 24-abr 3-may 14-may 2-jun 13-jun 2-jul

Nºin

divi

duos

cap

tura

dos

P.mahaleb P.salicina

‐Dos pics de població

‐Març‐Abril (re‐ immigrants i

primers de Juny (noves generacions)

‐Variacions interanuals

Sabaté

et al. (en premsa)

Percentatge de individus infectius

‐Major percentatge de portadors en individus re‐immigrantes que en noves generacions

Lloc de captura 28-mar 13-abr 22-abr 6-may 13-may 25-may 3-jun 10-jun 23-junP.salicina 3+/10 (30%) 0 1+/4(25%) 1 1+/1 6 2+/12 (16%) 1+/7(14%) 8P.mahaleb 1+/3 (30%) 2+/10 (20%) 3 2+/17(12%) 3+/39(7,7%)Promig individus 20-30% 7-16%portadors re-immigrants Noves generacions

Sabaté

et al. (en premsa)

Cicle de Cacopsylla pruni

adultosPrunus cultivados(huevos-ninfas)

multiplicación/infección

Especies refugiobosque (coniferas?)

Prunus silvestres(P.spinosa, P.mahaleb)

multiplicación/infección

Enero-Junio

Julio- Diciembre

adultos

Una generació l’any

Hiverna com adult

Ous principi primavera

Desenvolupament nimfes de març a juny

Emigració refugis hivernals (coníferes) (juny)

Sabaté

et al. (en premsa)

Avaluació de la susceptibilitat als ESFY de diferents patronsMean

feb-06 feb-07 feb-08 feb-09Garnem (P.persica x P.amygdalus) 100 60 57 72 72,25GF 677 (P.persica x P.amygdalus) 90 60 33 61 61,00Mariana (P.cerasifera x P.munsoniana ) 80 40 33 51 51,00Barrier (P.persica x P.davidiana) 50 25 33 36 36,00Cadaman (P.persica x P.davidiana ) 20 55 50 42 41,75

% of inoculated trees positives by PCR

•Tots el portaempelts son susceptibles de multiplicar el fitoplasma

•Variabilitat individual dins de cada híbrid

•Menys concentració

en Barrier i Cadaman

Acta horticulturae (en premsa)

Conclusions

• La malaltia dels ESFY (Ca.P.prunorum) s’ha identificat principalment en cultius de prunera japonesa i

nectarina a Extremadura i Catalunya (Baix Llobregat i Ribera d’Ebre).

• A l’àrea fructícola de Lleida només s’ha identificat en arbres aïllats

• El vector del fitoplasma, C.pruni, s’ha identificat principalment a Extremadura i al area fructícola del

Llobregat.

ESFY: Control

• Plantació

de material vegetal sà• Utilitzar combinacions patró/varietat o

espècies amb bon comportament vers els ESFY

• Reduir fonts d’inòcul (arbres malalts i Prunus sp.

infectats asimptomàtics)

• Reduir transmissió

natural per insectes vectors

Proliferació

de la pomera

Ca.Phytoplasma mali

Grup 16SrX‐A

Actualment en expansió a molts països com Itàlia (Trentino) i Alemanya

Tramés per 2 especies de Cacopsylla: C.picta (sin. C.costalis) i C.melanoneura.

De moment poc present a Espanya, només s’ha identificat en varietats de sidra.

S’han iniciat estudis per determinar la presencia d’aquests vectors en el nostre país.

Símptomes i vectors

Proliferacions

Estipules grans Disminució

de la mida dels fruits

C.picta C.melanoneura

Assajos futurs de control

• Obtenció

de material vegetal lliure de fitoplasmes mitjançant termoteràpia d’aigua calenta

• Assajos de control mitjançant aplicació

de substancies inductores de resistència

• Assajos de control mitjançant aplicació

de substancies inhibidores del creixement

fitoplasmàtic• Avaluació

de la tolerància a la infecció

per

fitoplasmes

en plantes micorritzades

Agraïments• Tècnics ADVs, SPV i SSV de Catalunya

• Remedios

Santiago, Sanidad

Vegetal, Extremadura

• Rafael Balduque

i MªJose Rubio

(SIA, Zaragoza)

• Luis Asín

(IRTA, Lleida)

• Vicente Medina (UDL‐IRTA, Lleida)

• Pere Vilardell

(Estació

Mas Badia, Girona)

• Meritxell Garcia, doctorat CIRIT

• Entitats i empreses col∙laboradores: Certiplant, Agromillora, Viveros

Orero, Grup Actel, Cooperativa Fruits de Ponent,

Cooperativa Crex

i CAVAL (Extremadura)

malalties dels fruiters produïdes per fitoplasmes · malalties dels fruiters produïdes per...

Documents