SumariSALUTACIONS - 3

• SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE LA CIUTAT, N’Alberto Fabra Part

• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT D’HONOR, En Joaquín Borras Llorens – Delegat del Consell a Castelló

• SALUTACIÓ DEL PRESIDENTA DE LA A.C. GAIATA 15 SEQUIOL, N’Elisabeth Breva Almerich

• SALUTACIÓ DE LA REGINA DE LES FESTES, Na Mónica Sidro Maneus

• SALUTACIÓ DE LA REGINA INFANTIL DE LES FESTES, xiqueta María Badenas Boldó

• SALUTACIÓ DE LA DAMA DE LA CIUTAT INFANTIL, xiqueta Lourdes María Climent Moreno

• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén

ARTICLES - 193• VIDAL SERRULLA, ARTISTA DE L’OLI I L’AQUAREL·LA, DE BON COR I AMANT DE LA SEUA FAMILIA per Paloma Aguilar Royo

• FRANCISCO GIMENO BARÓN, PINTOR BECAT I MESTRE DE PINTORS per Salvador Bellés

• JUAN BAUTISTA FOLÍA PRADES, ESCULTOR UNIVERSAL DEIXABLE DE RODIN per Javier Sabater

• RAFAEL SANCHIS YAGO per José Prades• PORCAR, UN GEGANT DE LA PINTURA per Ximo Górriz Plumed

• L'EMPREMTA DE JUAN BAUTISTA ADSUARA per Sixto i Lidón Barberá Jordá

• MATILDE SALVADOR. UNA DONA DE “LA SEUA” TERRA per Eric Gras

• VICENT RIPOLLÉS per Eduardo Roselló • ÁLVARO FALOMIR VILARROCHA per Patricia Rodríguez

• JOAQUÍN OLIET CRUELLA, APASSIONAT DEL FRESC DE FINALS DEL BARROC per Agustín Mon Carro

• EL PINTOR VICENT CASTELL DOMÈNECH, L’ÀNIMA DEL NOSTRE POBLE per Joan Josep Trilles i Font

• GABRIEL PUIG RODA, EL PINTOR DEL COSTUMISME per Chelo Pastor Verchili

• ... I ARA A PER LA DECLARACIÓ DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT DE LA UNESCO per Vicente

Cornelles Castelló (Article presentat a concurs en la Magdalena 2011 sota el lema: Evolució de les festes de la Magdalena i la seua internacionalitat)

* La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints artícles que apareixen publicats en el present llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.

• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén

LA NOSTRA COMISSIÓ - 33

• LA NOSTRA COMISSIÓ• LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL• MADRINA 2011, N’Araceli Moliner d’Ivernois • MADRINA INFANTIL 2011, xiqueta Adriana Llopis Pascual

• PRESIDENT INFANTIL 2011, xiquet Adrián Doumere Fabregat

• MADRINA D’HONOR, Na Andrea Tortosa Baquero I ACOMPANYANT

• MADRINA D’HONOR INFANTIL, xiqueta Maya Aguilera Biosca I ACOMPANYANT

• LES DAMES D’HONOR I ELS SEUS ACOMPANYANTS

• LES DAMES D’HONOR INFANTILS I ELS SEUS ACOMPANYANTS

• ENTREVISTA A ARACELI MOLINER d’IVERNOIS, LA NOSTRA MADRINA per Vicente Cornelles

• ENTREVISTA A ADRIANA LLOPIS PASCUAL, LA NOSTRA MADRINA INFANTIL per Vicente Cornelles

• ENTREVISTA A ADRIÁN DOUMERE FABREGAT, EL NOSTRE PRESIDENT INFANTIL per Vicente Cornelles

• ENTREVISTA A ELISABETH BREVA ALMERICH, LA NOSTRA PRESIDENTA per Vicente Cornelles

• ACOMIADADA DE LA MADRINA 2010, N’Irene Lerma Albella

• ACOMIADADA DE LA MADRINA INFANTIL 2010, xiqueta Lourdes Maria Climent Moreno

• ACOMIADADA DEL PRESIDENT INFANTIL 2010, xiquet Álvaro Voltes Usó

• REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA COMISSIÓ PER AL LLIBRET DE LA MAGDALENA 2011 EN EL PALACIET DE BORRIANA

• QUADRO D’HONOR• PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR

• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén• SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA JUNTA DE FESTES DE CASTELLÓ, En Jesús López Guillén

RACÓ DE L’ARTISTA - 19• LA NOSTRA GAIATA• LA NOSTRA GAIATA INFANTIL

ARTICLES - 193

• PROGRAMACIÓ DE FESTES AL SECTOR

ACTIVITATS - 131• NOMENAMENT DE LES MÀXIMES REPRESENTANTS DEL SEQUIOL PER A LA MAGDALENA 2011• NOMENAMENT I IMPOSICIÓ DE BANDES A LES REINES DE LES FESTES I CORTS D’HONOR• LA NOSTRA PRESENTACIÓ. • AIXÍ LA VAN VEURE…

- EL PERIODICO MEDITERRANEO- EL MUNDO – CASTELLON AL DIA

• PRESENTACIÓ DEL CARTELL ANUNCIADOR DE LA MAGDALENA 2011• VII CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA “CIUTAT DE CASTELLO” - FUNDACIÓ RURALCAIXA CASTELLÓ • XII CONCURS DE MAQUETES DE GAIATA AL COL.LEGI ISIDORO ANDRES• ELS PREMIS DE LA MAGDALENA 2010• EXPOSICIÓ GAIATES DE PREMI. VILAFRANCA, DEL 27 DE MARÇ AL 16 DE MAIG DEL 2010.• ACTIVITATS CULTURALS AL SEQUIOL

Direcció i coordinació: ELISABETH BREVA – XIMO GÓRRIZRedacció: AGUSTIN MONPortada: TICA GODOYEntrevistes: VICENTE CORNELLESPublicitat: LIDÓN MARZÁ, BEGOÑA NAVARRO, ANA BLASCO, MARI CARMEN MONTE, ANGELES GARCIA, CHELO ASENCIO, ELENA MARZÁReportage fotogràfi c: VANESA Fotógrafo, realitzat en el Casalot de la Pola – Palasiet - de Borriana

Impressió: Gràfi ques COLOR IMPRES S.L.U.Traducció al valencià: Programa SALT 3.0 Traductor i corrector de valencià. Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política LingüísticaDipòsit Legal: CS 60-2011

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

SALU

TAC

ION

S

5

SALU

TACIO

NS

Alberto Fabra Part

El temps no mai sorprén desprevinguts als qui, durant tot l’any, tenen cura del seu treball, de tindre-ho tot a punt per l’arribada de les nostres festes. Els hòmens i dones de les nostres Gaiates ho poden ben dir. Mentres la resta de la ciutat pensa en com afrontarà el Nadal, les comissions ja han entrat per complet en la voràgine de presentacions, de venda de loteria, de disseny del monument gaiater.

La Magdalena va creixent al llarg de l’any amb un calendari per tots conegut i que s’enceta amb els noms de les properes regines. Enguany, Mónica i Maria són les encarregades de representar les fi gures centrals de la nostra festa.

I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, l’ambient magdalener està present també durant tot l’any gràcies al dinamisme d’una de les associacions culturals més importants a la nostra ciutat. Una història que va a complir dins de poc 30 anys , en els que han sigut molts els èxits pel que fa a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon ambient que és el que es respira sempre al voltant del seu cau gaiater.

La Magdalena de 2011 serà una edició molt especial. En primer lloc perquè estrenem la declaració com a Festes d’Interés Turístic Internacional. Una fi ta que ha estat possible gràcies al treball de gaiates, colles i a tot el “Món de la Festa”, amb la col·laboració de la Junta de Festes i l’Ajuntament de Castelló. Una distinció que servirà per a rellançar i promocionar, encara més, unes festes amb vocació universal i integradora.

Però, a més a més, 2011 és l’any que quedarà a la història com el de la inauguració del “Palau de la Festa”, el nou referent del món de la cultura i les nostres festes. Una casa per a tots i totes les que treballen per la Magdalena, festes de carrer i altres manifestacions tradicionals, per a la nostra Banda Municipal de música i per a tota la ciutadania de Castelló. Un edifi ci singular, colorista, avantguardista, que utilitza la nostra ceràmica com a element distintiu i que pren el relleu d’un espai entranyable i mític com és el recinte de “La Pèrgola”. Una reivindicació, un somni fet realitat per engrandir, encara més, les nostres festes.

Des d’ací vull convidar al col·lectiu gaiater del “Sequiol”, als veïns i veïnes d’este sector, que gaudisquen de manera especial d’este Festes de la Magdalena 2011. Que visquen de manera intensa la nostra setmana gran i esdevinguen amfi trions orgullosos i amables per a tots els que s’apleguen a conèixer-la per primera vegada. A tots i a totes: Magdalena, Festa Plena!!!

Alberto Fabra Part

El temps no mai sorprén desprevinguts als qui, durant tot l’any, tenen cura del seu treball, de tindre-ho tot a punt per l’arribada de les nostres festes. Els hòmens i dones de les nostres Gaiates ho poden ben dir. Mentres la resta de la ciutat pensa en com afrontarà el Nadal, les comissions ja han entrat per complet en la voràgine de presentacions, de venda de loteria, de

La Magdalena va creixent al llarg de l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i l’any amb un calendari per tots conegut i que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes que s’enceta amb els noms de les properes regines. Enguany, Mónica i Maria són les regines. Enguany, Mónica i Maria són les regines. Enguany, Mónica i Maria són les regines. Enguany, Mónica i Maria són les regines. Enguany, Mónica i Maria són les regines. Enguany, Mónica i Maria són les regines. Enguany, Mónica i Maria són les encarregades de representar les fi gures encarregades de representar les fi gures

I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, I al sector de la Gaiata 15, al “Sequiol”, l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també l’ambient magdalener està present també

a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a a la construcció de les seues gaiates, sent el darrer l’obtenció del 1er Premi en la Gaiata Monumental i 3er a la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament la Gaiata Infantil, a la Magdalena de 2010. I, sobre tot, una manera d’implicar al barri que ha fet, pràcticament des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. des dels seus inicis, que “Sequiol” esdevinga una gran família entre gent del món de la festa i veïns i veïnes. Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon Activitats culturals, esportives o solidàries que busquen millorar la relació entre els propis veïns i crear un bon

Alcalde de Castelló

7

SALU

TACIO

NS

Joaquín Borrá s Llorens

La Gaiata “Sequiol” es prepara, un any més, a viure amb intensitat i entusiasme nostres festes fundacionals i, de nou, em brinda l’immens honor de dirigir-me tots els veïns d’este singular barri castellonenc per a desitjar-vos unes bones festes de la Magdalena.

El tercer diumenge de Quaresma, com ve sent tradició, celebrarem amb orgull els orígens de la nostra ciutat. I en eixa celebració que ens recorda aquell trànsit en la nit dels temps dels nostres avantpassats, la llum de la gaiata tornarà a brillar per a mostrar-nos el camí del futur i, sobretot, per a il·luminar-nos amb la seua alegria una setmana plena de felicitat i germandat. Eixa llum, de la que estem ara sens dubte tan necessitat, brilla amb especial força en este sector 15 gràcies a l’esforç de la seua Presidenta, Elisabeth Breva Almerich, i de tota la comissió que l’acompanya. Em consta que heu desenvolupat una labor encomiable durant tot l’any per a aconseguir una programació que segur serà del grat de veïns i visitants i contribuirà a engrandir les nostres volgudes festes de la Magdalena.

Amb l’esperit de superació i entrega que han demostrat la Madrina major, Araceli Moliner d’Ivernois, la Madrina Infantil, Adriana Llopis Pascual, i el President Infantil: Adrián Doumere Fabregat, junt amb tots els membres d’este volgut sector, la Gaiata 15 ha tornat a revalidar els millors valors de la nostra tradició festera: el respecte a la tradició, la participació i el profund sentit de comunitat que la inspiren. Per això, he de felicitar-vos un any més públicament i posar-vos com a clar exemple d’entrega i generositat per mantindre viva la memòria del nostre poble. Les gaiates són un dels eixos més importants de les nostres festes de la Magdalena, i les dones i hòmens del sector Sequiol demostreu cada any amb la vostra convivència i treball entregat el gran futur que té per davant la nostra festa i la nostra ciutat.

Com delegat del Consell de la Generalitat Valenciana a Castelló, però sobretot com a amic i veí d’este entranyable barri castellonenc, que el porte en el cor des que vau tindre el generós detall de nomenar-me el vostre President d’Honor, vos desitge de tot cor que passeu uns dies agradables.

Joaquín Borrá s Llorens

La Gaiata “Sequiol” es prepara, un any més, a viure amb intensitat i un any més, a viure amb intensitat i entusiasme nostres festes fundacionals entusiasme nostres festes fundacionals i, de nou, em brinda l’immens honor de i, de nou, em brinda l’immens honor de dirigir-me tots els veïns d’este singular barri castellonenc per a desitjar-vos

en eixa celebració que ens recorda aquell trànsit en la nit dels temps dels nostres avantpassats, la llum de la en eixa celebració que ens recorda aquell trànsit en la nit dels temps dels nostres avantpassats, la llum de la gaiata tornarà a brillar per a mostrar-nos el camí del futur i, sobretot, per a il·luminar-nos amb la seua alegria gaiata tornarà a brillar per a mostrar-nos el camí del futur i, sobretot, per a il·luminar-nos amb la seua alegria una setmana plena de felicitat i germandat. Eixa llum, de la que estem ara sens dubte tan necessitat, brilla amb una setmana plena de felicitat i germandat. Eixa llum, de la que estem ara sens dubte tan necessitat, brilla amb especial força en este sector 15 gràcies a l’esforç de la seua Presidenta, Elisabeth Breva Almerich, i de tota especial força en este sector 15 gràcies a l’esforç de la seua Presidenta, Elisabeth Breva Almerich, i de tota la comissió que l’acompanya. Em consta que heu desenvolupat una labor encomiable durant tot l’any per a la comissió que l’acompanya. Em consta que heu desenvolupat una labor encomiable durant tot l’any per a

President d’HonorDelegat del Govern Valencià a Castelló

9

SALU

TACIO

NS

Elisabeth Breva Almerich

Castelló es disposa, ja, a celebrar, amb tota la seua esplendor, les nostres festes fundacionals de la Magdalena. Unes festes que tots els castellonencs viuran intensament, durant nou frenètics dies, disfrutant i vivint amb alegria i sana convivència una infi nitat d’activitats programades per al gaudi.

Sequiol, una de les més dinàmiques comissions de sector de la nostra ciutat, també ha programat un espectacular programa de festes, que hui i ara presentem, on tots, grans i xicotets, jóvens i més jóvens, tots, trobaran una excusa perfecta per a prendre el carrer i, per uns moments, oblidar totes aquelles preocupacions diàries, disfrutant d’una amena conversació amb els seus veïns, prenent les nostres degustacions o ballant en les nostres animades revetles o... en fi , segur que trobarà l’oportunitat.

I de nou renove el meu compromís al capdavant d’esta comissió: dos anys més. Però creguen-me si els dic que és una tasca fàcil. Fàcil perquè tots els hòmens i dones que componen esta comissió són gent compromesa, treballadora que, de forma abnegada, no escatimen esforços darrere d’un objectiu. Els Sequiolos som especials, tant, que esta comissió és una segona família per a tots nosaltres. I així, és molt senzill treballar. I treballar bé, la qual cosa és sinònim d’èxits. Un èxit que és de tots. Dels comissionats, dels nostres socis i col·laboradors, de tots els veïns del sector. Perquè tots hem de sentir-nos orgullosos de pertànyer a esta Gaiata, de lluir en el nostre pit la insígnia de la Panderola. I enguany, esta Magdalena 2011, tots els Sequiolos tindrem un referent: la nostra “Rabassa de llum”, la Gaiata del Sequiol de la Magdalena 2010 il·luminarà la plaça Major, a l’ombra del Fadrí, com Gaiata de la Ciutat, honor que li correspon com a guanyadora del concurs de Gaiates de la Magdalena 2010.

Però a més, assumisc un nou compromís com és la presidència de la Gestora de Gaiates, col·lectiu que aglutina a les dènou comissions de sector de la ciutat i l’objectiu de les quals és coordinar les seues activitats, buscant fi nançament col·lectiu i defenent, de manera col·lectiva, els interessos de les Gaiates.

Este llibret que ara té en les seues mans, és el programa de festes que Sequiol proposa per a disfrutar de nou dies de festa, fet amb il·lusió renovada i sense defalliment a pesar de les difi cultats que sempre posen a prova nostre esperit de superació i tota la nostra imaginació. Però és un poc més. És la fi nestra on es presenten tots els comissionats, les nostres Madrines i President Infantil. És també l’altaveu on ressonen totes i cada una de les activitats que exercim durant un any. És cultura, doncs aporta una sèrie d’interessants articles que, en esta edició, dedicarem a artistes castellonencs. I és fi nançament, perquè aporte ingressos tant de les empreses col·laboradores com dels seus donatius. Per tot açò, dediquem moltíssim interés a presentar una publicació de qualitat. És la nostra especial manera d’agrair a tots quants participen en la seua confecció.

Només manifestar que em sent molt orgullosa de pertànyer a esta comissió: Sequiol. Doncs, ser Sequiolo ha d’omplir-nos d’orgull i satisfacció. És sinònim d’alegria, festa, felicitat però també de compromís, esforç, treball. Per això, els meus millors desitjos de felicitat per a estes pròximes festes de la Magdalena 2011. Que el fred ens respecte i no com l’any passat i que puguem disfrutar, tots, de Castelló en festes.

MAGDALENA, FESTA PLENA!!!

Elisabeth Breva Almerich

Castelló es disposa, ja, a celebrar, amb tota la seua esplendor, les nostres festes fundacionals de la Magdalena. Unes festes que tots els castellonencs viuran intensament, durant nou frenètics dies, disfrutant i vivint amb alegria i sana convivència una infi nitat d’activitats programades per

Sequiol, una de les més dinàmiques comissions de sector Sequiol, una de les més dinàmiques comissions de sector de la nostra ciutat, també ha programat un espectacular de la nostra ciutat, també ha programat un espectacular

conversació amb els seus veïns, prenent les nostres degustacions o ballant en les nostres animades revetles o... en conversació amb els seus veïns, prenent les nostres degustacions o ballant en les nostres animades revetles o... en

I de nou renove el meu compromís al capdavant d’esta comissió: dos anys més. Però creguen-me si els dic I de nou renove el meu compromís al capdavant d’esta comissió: dos anys més. Però creguen-me si els dic que és una tasca fàcil. Fàcil perquè tots els hòmens i dones que componen esta comissió són gent compromesa, que és una tasca fàcil. Fàcil perquè tots els hòmens i dones que componen esta comissió són gent compromesa,

Presidenta Gaiata 15 “Sequiol”i Federació Gestora de Gaiates

11

SALU

TACIO

NS

Mónica Sidro ManeusMónica Sidro Maneus

Reina de les Festes

ESTIMATS AMICS DE LA GAIATA 15 “SEQUIOL”

Ja el dia és arribat

Els carrers s’omplin de gent i les gaiates il·luminen la ciutat, un any més heu treballat de valent per a tot el sector i per a Castelló.

Gràcies a tots per continuar amb les tradicions.

Amb estima

13

SALU

TACIO

NS

María Badenas BoldóMaría Badenas Boldó

Reina Infantil de les Festes

Vull saludar a tots els veïns i veïnes de la Gaiata 15 “Sequiol”, als seus xiquets i xiquetes i als seus màxims representants, Adriana, Adrián i Araceli. Espere que este festes siguen inoblidables per a tots, perquè gràcies a l’esforç que any rere any realitza tota la comissió, fan que puguem tindre una setmana plena de festa.

Amb estima vull cridar

Magdalena !!!

15

SALU

TACIO

NS

Lourdes Mª Climent MorenoLourdes Mª Climent Moreno

Dama de la Ciutat Infantil

Lourdes Mª Climent Moreno

Vull aprofi tar l’oportunitat que tinc des d’estes línies per a donar les gràcies a tota la comissió de la Gaiata 15, per tot el treball i esforç realitzat durant tot l’any perquè nostres festes de la Magdalena cada any siguen millors. Que em sent molt feliç d’haver pogut representar en la Magdalena del 2.010 a un sector tan important com és el Sequiol i també vull donar les gràcies a tots els socis i veïns del sector que cada any col·laboren amb la Gaiata perquè nostres festes seguisquen avant i animar-los perquè participen en tots els actes que organitze la Gaiata, ja que sense ells no seria possible i quants més siguem mes divertit ens ho passarem.

I per ultime desitjar que la Magdalena 2.011 siga inoblidable.

17

SALU

TACIO

NS

Jesús López GuillénJesús López Guillén

President de la Junta de Festes

La nostra ciutat es disposa a viure amb intensitat les pròximes festes de la magdalena, que d’ací a molt pocs dies aconseguiran que Castelló es vista de festa.

Les festes fundacionals de Castelló, que tenen la seua cita el tercer diumenge de Quaresma, es personifi quen en els hòmens i dones de les gaiates, que amb la seua entrega i comportament cívic, fan possible que les Festes de la Magdalena, irrompen amb força en la vida castellonera com un esclat de llum i color, de música i alegria.

Vull felicitar-vos a tots, als membres de la comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” per la labor realitzada i per ser uns excel·lents companys de viatge en este tren de la festa i als veïns perquè es convertisquen, com castelloners que són, en els verdaders protagonistes de la nostra setmana més gran.

Finalment demanar-vos als veïns del sector vostra col·laboració i participació amb la comissió de la Gaiata i desitjar-vos unes bones Festes de la Magdalena 2011.

C M Y CM MY CY CMY K

Il·luminemles Festes

RA

CÓ

D

E L’AR

TISTA

20

RA

CÓ D

E L’

AR

TIS

TA

ARTISTE: JOSE VICENTE MONROIG MARQUESLEMA: RAMELL DE LLUMINÀRIES I TARONGINA

21

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

La Nostra Gaiata

És dia de festa, és dia de magdalena, festa gran a Castelló, el sol toca amb els seus dits la punta del campanar i a la seua ombra, la ciutat desperta, jocosa, per a eixir, en processó, fi ns a la blanca ermita.

A la nit, quan el sol s’arreplegue d’un dia esgotador, milers de lluminàries arreplegades pels llauradors del Sequiol seran les que il·luminen els carrers i places de la vila.

Durant mesos, els abnegats llauradors, han anat, dia a dia, de sol a sol, com antany, cuidant de la terra, llaurant els seus bancals, cuidant i mimant les seues terres, per a arreplegar els seus fruits i poder-los oferir, en Magdalena, al poble de Castelló.

A fi nals de maig, amb la fi pròxim de la primavera, milers d’idees es vénen a les mans del capatàs, que amb saber fer, plasma en les llavors que els llauradors deixaren caure sobre els solcs que els aladres han fet en la terra. Els llauradors amb tenacitat i paciència, llauraran i cultivaran estes llavors. L’aigua de les séquies de la Plana i els rajos del sol faran que cresquen buscant el cel blau mediterrani. Les partides, coscollosa, en trilles, almalafa, senillar, patos... i totes les altres, veuran créixer els fruits de llum que els llauradors cuidaran fi ns al dia de la collita.

I arribe l’hora, passat l’estiu, amb les vesprades grises i plujoses de la tardor, quan els llauradors s’afanyen a arreplegar els fruits. Els ramells de lluminàries que han fl orit en l’horta, l’aroma de tarongina, el color del mediterrani, tot junt per a donar forma al monument de llum que és la nostra Gaiata.

Gaiata que treballada amb mans expertes a modelar els més durs metalls i el més tou dels fangs; a tallar les més agraïdes de les fustes i donar claredat als més foscos materials; aniran muntant el bodegó costumista de llum i color, orgull de la Plana.

D’una gran grial sorgiran els fruits de la llum -ramell de lluminàries i tarongina- que deixaran entrevore les formes sumptuoses de les garlandes que els acompanyen i ornamenten. Per damunt s’assentarà, majestuós, l’escut de la ciutat, presidint l’obra que rematarà el gaiato que els nostres avantpassats van abaixar al pla. A la seua ombra, quatre llauradors s’encarregaran de regar, amb la llum del Sequiol, la nostra Gaiata. I a la seua base, quatre fardatxos voladors vetlaran perquè res ni ningú li lleve el seu fulgor.

22

RA

CÓ D

E L’

AR

TIS

TA

ESTRUCTURA:

23

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

La Gaiata que Sequiol presenta enguany disposa d’un cos central, tot ell realitzat de cristall, la qual cosa implica disposar d’una estructura prou rígida però al mateix temps que afavorisca al màxim la transparència del cristall -evitant al màxim les ombres- de manera que l’ús d’este material fràgil siga al seu torn fàcil i, sobretot, segur. A més a més, la gran aposta d’enguany, en el disseny del mateix, és conferir a este cos central una sensació cilíndrica, per la qual cosa s’ha seleccionat una sèrie de prismes i piràmides truncades, totes elles amb base de vint-i-quatre cares. Això comporta una complexa estructura realitzada amb tub quadrat de 20 x 20 x 2 i 40 x 40 x 2’5 -per a l’estructura de subjecció de la mateixa- i de platina de 40 x 6 i calibrada de 10 x 2, per a perfi lar la infi nitat d’arestes que serviran de suport base als cristalls, de formes quadrades, rectangulars o trapezoïdals que conformaren el cos central.

Reclamem l’atenció en el disseny de la part inferior, que comprén els primers dos metres d’estructura. Simula un enorme calze, realitzat amb més de dos-centes quaranta peces de cristall, cada una d’elles retallada i ajustada.

En les quatre diagonals del carro, disposem d’uns braços de fusta que partint des de la cota cero ascendixen fi ns a la màxima, únicament subjectes al cos central en dos punts. Per a això disposen d’una estructura metàl·lica interior, realitzada amb platina de 40 x 6 que conferix robustesa als mateixos.

Per a la construcció de l’estructura d’esta Gaiata s’han utilitzat uns quatre-cents quaranta quilos de ferro, en diferents perfi ls; uns tres-cents setanta quilos de cristall tipus catedral, de tres mil·límetres de grossària, tallat en prop de quatre-centes peces de diferents grandàries i uns huit-cents quilos de taulers de densitat mitjana

24

RA

CÓ D

E L’

AR

TIS

TA

(DM), de diferents grossors i retallats en prop d’un centenar de peces, les quals, al seu torn, han sigut tallades a gúbia i acoblades conformant els quatre braços de la Gaiata.

Finalment volem destacar l’espectacularitat dels dotze fanals, sobretot els quatre instal·lats en el primer nivell. Tenen la forma d’una piràmide regular, truncada i invertida, de vint-i-quatre cares i amb una alçària variable -els del primer nivell, de huit-cents mil·límetres i els dels dos nivells superiors, de quatre-cents- realitzats en cristall sobre una estructura metàl·lica realitzada amb platina calibrada de 10 x 2.

Culminant la nostra obra trobem el gaiato. Com en anys anteriors este element disposa d’un sistema de corrioles que permet poder jugar amb la seua altura, des de la base mateixa del monument, a fi de poder salvar els obstacles amb què es troba la Gaiata en el seu esdevindre itinerant per la ciutat. Dit gaiato està realitzat completament de cristall sobre el qual s’han incorporat elements en fusta tallada i policromada. En el seu interior s’ha realitzat una estructura suport de xapa metàl·lica de 3 mil·límetres de grossor tallada amb punxonadora de control numèric.

Com hem indicat, tot el cos central està realitzat amb prop de quatre-centes peces de cristall. Cada una d’elles està decorada, a mà, utilitzant la tècnica de l’emplomat, amb cinta d’estany, amb pasta perfi ladora en to negre, plata i daurat, i artísticament pintats amb pintures transparents per a conferir l’efecte d’autèntiques vidrieres.

Infi nitat de sanefes i rosetons es combinen amb una sèrie de motius, tant en el peu com en la zona central del calze, representatius de diferents pobles de la província i les seues estampes més conegudes, així com els seus escuts municipals, en clara al·lusió al Pregó. Així trobem: l’entrada de bous i cavalls de Segorbe, les danses guerreres de la Todolella, els pelegrins de Les Useres, les Falles de Borriana i Benicarló, pescadors de Peníscola, els famosos llagostins de Vinaròs, l’arc romà de Cabanes, el tir i arrossegament de Nules, les danses d’Alcalà de Xivert, les grutes de la Vall d’Uixó i els taulellets d’Onda i l’Alcora. Sobre estes al·legories i el la boca del calze, motius castelloners: la Romeria, la Tornà, parella de castelloners... Menció especial també, els elements dedicats a les partides del terme de Castelló que ocupen un lloc destacat en el peu del cos.

Sobre el calze, trobem la zona on se situarà l’escut de la ciutat. Per a això es combinen el policromat del cristall amb els calats i la talla de la fusta buscant els relleus de la fusta amb les brillantors i refl exos de la transparència

DECORACIÓ:

25

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

del cristall. Esta peça queda coronada per una peça, en forma de piràmide regular, truncada i invertida, de vint-i-quatre cares, sobre la qual s’ha disposat la corona de l’escut, utilitzant la mateixa tècnica de l’emplomat, perfi lat i policromat, a semblança de les vidrieres. I coronant esta peça, quatre querubins.

Menció especial, tot el treball realitzat en la talla de fusta que conformen els braços i que acompanyen a l’escut on s’ha realitzat un esplèndid treball de policromia amb pàtina a l’oli de diferents tons. Complementant, s’han realitzat diferents peces, en cartó pedra, que simulen fulles, amb les que es perfi len diferents zones del monument.

Tant en el peu del calze com en la base de la Gaiata, s’ha realitzat un minuciós i preciosista treball de marqueteria, combinant una infi nitat de xapes de fustes nobles, tot això sobre el terreny i, posteriorment, lacat i abrillantat.

Però potser la peça que major atrau a qui contempla la Gaiata del Sequiol del 2011 són els seus impressionants cantons, formats per un sorprenent fanal de cristall, davall el que podem trobar un escut de la ciutat, en fusta policromada, acompanyat per un drac alat, en clara al·lusió al Rei En Jaume, conqueridor d’esta terra.

Per primera vegada en la història del Sequiol, després de diversos anys fent proves parcials, la totalitat d’elements utilitzats per a la il·luminació del nostre monument són de tecnologia LED. Açò suposa, d’entrada, un gir de cent huitanta graus respecte als plantejaments realitzats fi ns a la data

doncs este tipus de tecnologia, a més de ser molt més respectuós amb el medi ambient, permet quasi dividir per deu els consums energètics que s’utilitzaven fi ns a la data; conseqüència d’açò, podrem alliberar-nos dels antiestètics grups electrògens “mastodòntics” que eren necessaris en les desfi lades. Moltes menys pèrdues en calor -ninguna-, tons de llum molt més nítids però, per contra, un elevadíssim cost dels mateixos, l’emissió

IL·LUMINACIÓ:

26

RA

CÓ D

E L’

AR

TIS

TA

molt més projectada, unit que són necessàries moltes més peretes d’esta tecnologia per a obtindre fl uxos lluminosos semblants pot fer pensar que, a primera vista, han perdut en espectacularitat. Res més lluny de la realitat, doncs esta nova tecnologia obri una infi nitat de noves oportunitats que haurem d’anar explorant però que necessitarà temps i, sobretot, d’inversions importants i decidides per part de les comissions de sector. Sequiol, des del primer moment ha apostat per això i, en este primer any, a realitzat una importantíssima inversió en este concepte que esperem done el resultat esperat i que siga només l’inici de nous projectes de futur.

Bàsicament s’han utilitzat tres tipus d’elements per a la il·luminació de la nostra Gaiata:• Peretes esfèriques mat, E14 que cada una disposa de

dotze leds. Amb una potència elèctrica de 600 mW i un fl ux lluminós d’uns 45 lúmens. Disponibles en blanc fred, roig, groc, blau i verd.

• Tubs de led, model T8, de 9W, 18W i 24W, amb 120, 240 i 300 led’s SMD 3528 respectivament que subministren 800, 1600 i 2000 lúmens amb un angle de projecció de 270º, en to blanc fred.

• Tires de 60 leds SMD 5050 RGB per metre, amb índex de protecció IP47 i una potència de 15W/m.

La utilització d’estos elements està molt diferenciada. Mentres que les peretes estan disposades perfi lant els braços, els tubs de led estan en l’interior del cos central i les tires del led RGB, bàsicament en els fanals.

En la zona central, per ser tota de cristall amb diferents motius, hem dissenyat una il·luminació interior que realce els treballs sobre el cristall i conferisquen transparència als elements. Uns cent vint tubs de diferents potències, han sigut disposats de manera que s’aconseguisca l’efecte desitjat amen de poder realitzar algun efecte de parpelleig o variació d’intensitat, donada la versatilitat que oferixen estos elements luminotècnics. La potència total instal·lada en esta zona central rondarà els 3.000w.

En cada un dels dotze fanals i en el gaiato s’han disposat tires de led RGB de manera que podrem anar variant les tonalitats d’estos per mitjà de les infi nites combinacions que ens oferixen estos elements. Uns noranta metres d’estes tires estaran allotjades en l’interior dels dotze fanals i el gaiato de la nostra Gaiata. La potència total instal·lada, en estos elements, serà d’uns 1350w.

Finalment tenim la il·luminació que podem denominar espectacular. Composta per unes dos mil dos-centes peretes, de dotze leds cada una, en to blanc fred, disposades en tot el perímetre dels quatre braços de fusta i que comandades per un autòmat OMRON Sysmac CJ1M-CP22 d’última generació a què l’equip d’enginyers del Sequiol han adaptat una etapa de potència de cent vint-i-huit eixides a triac de huit amperes cada una, realitza un infi nitat de moviments i combinacions seguint les instruccions programades, específi ques i exclusives per a cada treball del Sequiol. En total prop de 1400w. instal·lats.

En defi nitiva podem estar parlant d’una potència total instal·lada que no sobrepassa els 6.500 watts. Com queda manifest, a anys llum dels més de seixanta mil watts amb què comptava la nostra gaiata de l’any anterior i que enguany ostentarà l’honor de ser la Gaiata de la Ciutat -per cert, l’única que en la Magdalena 2011 no disposarà de tecnologia led i, per consegüent, necessitarà d’un enorme grup electrogen per a la seua desfi lada pels carrers de la ciutat-.

27

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

� Potència elèctrica instal·lada: 6.500 W� Alçària màxima: 6 metres� Ample de carro: 3 metres.� 270 metres de perfil de ferro 20 x 20 x 2� 24 metres de perfil de ferro 40 x 40 x

2’5� 240 metres de platina de ferro de 10 x 2� 300 metres de platina de ferro de 40 x 6� 2200 bombetes esfèriques mat, E14 de

12 led’s cadascuna i de 0’6W � 2200 portalàmpades E14� 10 fonts d’alimentació estabilitzada

amb eixida 12v 3A� 1 font d’alimentació estabilitzada amb

eixida 24v 10A� Autòmat OMRON Sysmac CJ1M-CP22

d’última generació � Eixida de potència de cent vint-i-huit

eixides a triac � 50 metres de tira de led RGB de 12v,

amb 60 SMD 5050 per metre i protegida per a exterior

� 80 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 9 w � 40 tubs de 240 led SMD 3528, T8, de

18 w � 40 tubs de 330 led SMD 3528, T8, de

24 w. � 30 quilos d’argila per a modelar � 75 quilos d’escaiola per a la realització

dels contramotles� 12 quilos de cola blanca per a cartó i

fusta� 12 quilos de gotelé� 25 metres quadrats de cartó Buñol fi

per a modelatge� 10 metres quadrats de cartó Buñol

intermedi de grossària 2’5 mm per a mode-latge

� 18 tubs de bromera de poliuretà� 15 metres quadrats de tauler de fusta

DM 19 mm � 30 metres quadrats de tauler de fusta

DM 16 mm� 60 metres quadrats de tauler de fusta

DM 10 mm� 15 metres quadrats de tauler de fusta

DM 5 mm� 10 metres quadrats de xapa de fusta

sapeli, faig i roure.� 10 metres de greques de fusta en

diferents dissenys i tipus de xapa� 49 metres quadrats de cristall tipus

“Impres 140” de 3 mm� 922 metres de cinta de plom de 5 mm� 355 tubs de pasta perfiladora, color

negre, daurat i patejat� 10 metres quadrats de moqueta.� 1600 metres de conductor elèctric

flexible 16 x 0’22 mm² de secció� 400 metres de conducte elèctric flexible,

de1 mm² de secció� 60 metres de conductor elèctric flexible

de 18 x 0’75 mm² de secció� 12 quilos de pintura esmalt� 16 quilos de pintura plàstica� 18 litres de pintura per a bombetes en

diferents colors� 4.978 hores de treball

LES DADES:

28

RA

CÓ D

E L’

AR

TIS

TA

ARTISTE: MANUEL BREVA NEBOTLEMA: UN TREN QUE VOLA, LA PANDEROLA!!!

29

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

La Nostra Gaiata Infantil

Un tren que vola, La Panderola!!! és l’obra que l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol presenta en la Magdalena 2011, representant a tots els xiquetes i xiquets Sequiolers.

L’espectacular disseny d’este treball impressiona per l’absència total d’un suport central, presentant l’acabat fi nal suspés sobre els quatre braços que adornen les diagonals de l’estructura. Però analitzem-la per parts.

En la base trobem una estructura realitzada amb tub quadrat de 20 x 20 x 2, angular de 15 i platina de 10 x 2, en forma de piràmide truncada de costats irregulars, sent els costats xicotets els paral·lels als costats del carro suport. Sobre estos costats curts s’acoblen uns prismes de base triangular que es prolonguen fi ns quasi l’extrem del carro. En els croquis adjunts s’observa perfectament la planta de dita estructura.

Tota esta primera estructura fa de base suport, en les seues cara laterals, a peces de cristall sobre el qual s’ha realitzat diferents composicions, utilitzant la tècnica de les vidrieres, emplomades i policromades. En l’interior, s’ha instal·lat il·luminació a base de tecnologia LED -SMD 3528 en to blanc fred- que ressalta la transparència del cristall i les diferents

tonalitats dels efectes pintats. D’un altra banda, en les zones de les bases triangulars dels prismes, s’utilitza tecnologia LED però en esta ocasió SMD 5050 RGB el que permet obtindre fi ns a setze milions de tonalitats diferents.

30

RA

CÓ D

E L’

AR

TIS

TA

Tant la cara superior de la piràmide truncada central com dels quatre prismes de base triangular estan realitzades en tauler de DM de 19 mm. En estes últimes peces servixen de suport a les peretes LED de diferents tonalitats.

Sobre esta peça trobem quatre escuts de la ciutat realitzats en fusta de pi tallada, lacats en to natural i patinats a l’oli. L’escut en si està realitzat en cristall de color -groc i roig per a les franges de l’escut- i el castell central, en fusta tallada. Per a la il·luminació interior del propi escut, hem utilitzat tecnologia LED -SMD 3528 en to blanc fred-. Per la part posterior dels escuts trobem uns xicotets braços, realitzats en tauler DM de 19 i amb acobles de talla, sobre els quals hem disposat, en el seu contorn, peretes LED de diferents tonalitats.

En les quatre diagonals del carro suport i des de la mateixa base fi ns a la cota 2000 s’han disposats uns braços, realitzats en tauler DM de 19 i amb

acobles de talla, sobre els quals hem disposat, també en el seu contorn, peretes LED de diferents tonalitats, en conjunció amb què hem disposat darrere dels escuts. Estos braços disposen d’uns buits on s’ha incrustat cristall, en diferents formes i grandàries que il·luminem, des del seu interior, amb tires LED SMD 5050 RGB.

Sobre els escuts i sustentat exclusivament en els quatre braços de les diagonals, trobem una peça conformada per tres prismes superposats, les bases regulars de vint-i-quatre cares, les quals van disminuint els seus respectius diàmetres. Tota esta peça està realitzada amb platina de 10 x 2. Totes les cares laterals dels tres prismes estan coberts amb peces rectangulars de cristall. La il·luminació d’esta peça és interior utilitzant tires del LED SMD 5050 RGB.

Culminant la nostra Gaiata trobem la insígnia de La Panderola i el Gaiato. La primera realitzada tota de xapa metàl·lica de 3 mil·límetres de grossor i retallada a l’oxitall. El Gaiato està realitzat completament en cristall tallat a l’hidrotall i, en el seu interior s’han disposat tires de LED SMD 5050 RGB.

L’equip tècnic del Sequiol ha dissenyat i construït tota una circuiteria de control, tant per al de les tires de LED RGB com per a la infi nitat d’efectes lluminosos que realitzen les més de sis-centes peretes LED disposades sobre la nostra Gaiata, tot això comandat per un autòmat OMRON C-200 i una etapa de potència de seixanta-quatre eixides a triac, de 8 ampers cada una.

L’acabat de tots els detalls de la nostra Gaiata s’han cuidat al màxim, senya inequívoc dels treballs que realitza Sequiol, conferint al conjunt un impressionant senya de qualitat i bon gust.

Un tren que vola, La Panderola!!! és, de nou, una genial idea del polifacètic i llorejat -Set primers premis en la història del Sequiol- artista gaiater Sequiolero per excel·lència: Manuel Breva Nebot, portada a realitat pel nombrós i professional equip de treball del “matadero”.

31

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

RA

CÓ D

E L’AR

TISTA

� Potència màxima instal·lada: 1.500 w� Alçària màxima: 3 metres� Ample de carro: 1’80 metres.� 20 tubs de 120 led SMD 3528, T8, de 9 w� 600 bombetes esfèriques mat, E14 de 12 led’s

cadascuna i de 0’6W � 600 portalàmpades E14� 200 bombetes 12 v. per a perfilar� 10 metres de tira de led RGB de 12v, amb 60

SMD 5050 per metre i amb index de protecció IP 67

� 10 metres de tira de led blanc fred de 12v, amb 60 SMD 3528 per metre i amb index de protecció IP 67

� 1 font d’alimentació estabilitzada amb eixides ±24v 1A, -5 4A i 3 x +12v 4A

� Circuit de control per a tires led RGB de 120W

� Autòmat OMRON � Eixida de potència de seixanta-quatre eixides

a triac � 8 metres quadrats de tauler de DM de 16 mm.� 10 metres quadrats de tauler de DM de 10

mm.

� 4 metres quadrats de tauler de DM de 5 mm.� 36 metres de perfil quadrat de ferro de 20 x

20 � 24 metres de platina de ferro de 10 x 2 � 12 metres de platina de ferro de 40 x 6� 2 metres quadrats de xapa metàl·lica de 3

mil·límetres� 200 metres de mànega de 16 x 0’25� 100 metres de mànega de 18 x 0’75� 100 metres de conductor elèctric rígid d’1 de

secció� 3 metres quadrats de cristall tipus “Impres

140” de 3 mm� 20 metres de cinta de plom de 5 mm � 10 tubs de pasta perfiladora, color negre,

daurat i patejat � 6 quilos de tapapors per a fusta� 5 quilos de pintura plàstica en diferents

tonalitats� 4 litres de pintura transparents, en diferents

colors.� 6 metres quadrats de moqueta� 1012 hores de treball

� Angel Esteban de Fez� Elena Marzá Marco� Angelita García Villalonga� Pascual Lerma Navarro� Enrique Carceller Llago� Emilio Díaz Garrido� Vicente Voltes Portilla� Nacho Collados Marco� Víctor Orozco Rodríguez� Chema Orozco Rodríguez� Lauren Climent Beltrán� Alberto Navarro Carsí� Javier Rodríguez Capdevila� José Andrés Estrada Miralles� Juan Carlos Puig Vilanova� Javier Roig Varoch� Jorge Martí Obiol� Manuel Doumere Martínez� Nino Turch Ferrer� Fernando Carratalá Palencia� Agustín Mon Carro

Colaboración artística:� Adrian Bernat Gas

LES DADES:

EQUIP DE REALITZACIÓ:

LA NOSTRA COMISSIÓ

34

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

VOCALS EVA USÓ ESTRADAANGELES GARCÍA VILLALONGAGUILLERMO VERCHILI PÉREZCHELO ASENCIO MONROIGJOSÉ MARÍA SANAHUJA BERNATMARIA DOLORES LÓPEZ DOLSSARA DIAZ MARTÍNEZLAURA DIAZ MARTÍNEZJORGE MARTÍ GARCÍAAINHOA OROZCO PÉREZIRENE LERMA ALBELLAMARÍA LIDON CARRETERO VILARROIGPASCUAL LERMA NAVARROANGEL ESTEBAN DE FEZMARÍA JOSÉ BOVÍ HEREDIAMAITE GARCÍA MARÍNMARI CARMEN GONZALEZ RODRÍGUEZALEJANDRO BREVA MONTEANA BLASCO SANCHISFERNANDO CARRATALÁ PALENCIAARMANDO BREVA ALMERICHEMILIO DIAZ GARRIDOCARMEN SALES NAVARROMARCOS SALES NAVARROCLAUDIA P. DE JORGE PÉREZBEGOÑA NAVARRO AMATVICENTE VALERO ALARTEMARI CARMEN TORRES LLIDOMARÍA SEBASTIÁ GÓMEZROBERTO BELENGUER MERCÉBEATRIZ BELENGUER MERCÉCARMELA MOLINA GONZÁLEZBELEN MERCÉ SOLSONABARTOLOMÉ MOLINA MILLAPABLO SANAHUJA NEBOT

MARTA MARCO GALMESNINO TURCH FERRERMARI CARMEN BENEDITO CARBÓMARI CARMEN GÓMEZ SANCHEZJAVIER RODRÍGUEZ CAPDEVILAARANTXA MANTECA MAYOALICIA ALCÓN NEBOTALBA OROZCO ALCÓNMARI CARMEN MONTE MARTÍNEZVICENTE VOLTES PORTILLAMOISES GIMÉNEZ MENÉNDEZESMERALDA GARCÍA GARCÍAJOSÉ RAMÓN ESPEJO FUENTEALBERTO NAVARRO CARSÍINMACULADA PALOMA VIERA ARRUEBOFRANCISCO ANDREU SANDOVALIGNACIO COLLADOS MARCOCARMEN PASCUAL PÉREZLOURDES MORENO VÁZQUEZMARÍA LIDÓN MARZÁ MARCOELENA MARZÁ MARCOJUAN CARLOS PUIG VILANOVAFRANCISCO JAVIER ROIG VAROCHALICIA GALINDO MARTÍNEZNOELIA FABREGAT ALCÓNMANUEL DOUMERE MARTÍNEZROSANA DEL PINO PINEDANOELIA ALBERT BELLESMARÍA LIDÓN RIBES SASTRELAURA GREGORI VIDALLAUREANO CLIMENT BELTRÁNESTHER VIERA ARRUEBOJUAN MANUEL PRADAS MONTANERRAFAEL GREGORIO ARIÑO

35

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

La Nostra Comissió

PRESIDENTAASSESOR JURIDIC

ASSESORVICE-PRESIDENTS

VICE-PRES I ARTISTA GAIATERTRESORER

SECRETARIA - WEBSECRETARIA - RECULL DADES

COMPTADORCOORDINADORA INFANTILS

SUBSECTORSVOCALS JUNTA

ELISABETH BREVA ALMERICHENRIQUE CARCELLER LLAGOAGUSTÍN MON CARROVICENTE J. QUERAL GARCÍAJORGE MARTÍ OBIOLVÍCTOR OROZCO RODRÍGUEZJOSE V. MONROIG MARQUESJOAQUÍN MOLINER SABORITSALOMÉ ALBELLA GÓMEZGLORIA BAQUERO LÓPEZJOSÉ MARÍA OROZCO RODRÍGUEZARACELI d’IVERNOIS RODRÍGUEZROSARIO MARTÍNEZ LORENTEVICENTE QUERAL GUALJOSÉ ANDRES ESTRADA MIRALLESMARÍA LÓPEZ LÓPEZ

MADRINA

MADRINA D’HONOR

DAMES D’HONOR

ACOMPANYANTS

ARACELI MOLINER d’IVERNOIS

ANDREA TORTOSA BAQUERO

JENNIFER CARRATALÁ BLASCOANDREA ESTRADA TORRESMARÍA ISIERTE CARNICERAROHA ESPEJO GARCÍA

JOAQUÍN MOLINER d’IVERNOISCARLOS MON BREVAENRIQUE CARCELLER SEBASTIÁDAVID MANUEL CARRETERO VILARROIG

MAITE VILAR FERREROESTEFANIA CLIMENT MORENOANA RODRÍGUEZ PÉREZ

CRISTIAN BONET VILARROIGADRIÁN ORTIZ PÉREZADRIÁN NEBOT SANAHUJAANTONIO M. CEBRIAN POLES

36

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

VOCALS INFANTILS NACHO CARCELLER SEBASTIÁLAIA COLLADOS MARZÁAINHOA PEGUEROLES MORILLAANNA TURCH BENEDITODAVID VALERO IBAÑEZLOURDES MARÍA CLIMENT MORENOMARTA BENEDITO TARAZONA

PORTAESTENDART PORTAESTENDART INFANTIL

LUIS RIVAS GALINDOÁLVARO VOLTES USÓ

ARTISTA GAIATER ARTISTA GAIATER INFANTIL

JOSÉ VICENTE MONROIG MARQUÉSMANUEL BREVA NEBOT

37

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

La Nostra Comissió Infantil

MADRINA INFANTILPRESIDENT INFANTIL

MADRINA D’HONOR INFANTIL

DAMES D’HONOR INFANTILS

ACOMPANYANTS INFANTILS

ADRIANA LLOPIS PASCUALADRIÁN DOUMERE FABREGAT

MAYA AGUILERA BIOSCA

CARLA BONET VILARROIGMARÍA VOLTES USÓCLAUDIA LLOPIS PASCUALLAURA TURCH BENEDITOMAR SANAHUJA MARCOCAROLINA AICART GÓMEZLEYRE GÓRRIZ SORIANOBEATRIZ ALSO GALASOLUCÍA ÁGUILA MORENOCAROLINA NAVARRO VIERACARMEN SERRA RODRÍGUEZMARÍA COLLADOS MARZÁMARÍA LIDÓN EDO RIBESCRISTINA PUIG VILLARROIGELENA PUIG VILLARROIGTERESA DOUMERE FABREGATBALMA DOUMERE FABREGATGEORGIANA ELENA ANDREI ANNA QIANGONG LLORENS GALÍNATALIA QUERAL ASENCIOLUCÍA NUO PARRA LLORENSCLAUDIA ORTIZ DE ZAYASMARINA EDO RIBESMARTINA PRADAS VIERAINES SANCHO BORDOY

SERGI MARTÍ GARCÍARAUL PEGUEROLES MORILLAXAVIER QUERAL ASENCIONICOLAS RODRÍGUEZ MANTECAJAVIER GÓRRIZ SORIANOÁLVARO NAVARRO VIERAMARCOS RODRÍGUEZ MANTECAFRAN BENEDITO TARAZONA

Araceli Moliner d’IvernoisMadrina 2011

Araceli Moliner d’Ivernois

Adriana Llopis PascualMadrina Infantil 2011

Adrián Doumere FabregatPresident Infantil 2011

Adrián Doumere Fabregat

Andrea Tortosa BaqueroMadrina d’Honor

Adrián Ortiz PérezAcompanyant

Maya Aguilera BioscaMadrina d’Honor Infantil

Jennifer Carratalá BlascoDama d’Honor

Cristian Bonet VilarroigAcompanyant

Andrea Estrada TorresDama d’Honor

Adrián Nebot SanahujaAcompanyant

Maria Isierte CarnicerDama d’Honor

Enrique Carceller SebastiáAcompanyant

Aroha Espejo GarcíaDama d’Honor

Tomi Cebrián PolesAcompanyant

Maite Vilar FerreroDama d’Honor

Joaquín Moliner d’IvernoisAcompanyant

Estefania Climent MorenoDama d’Honor

Carlos Mon BrevaAcompanyant

Ana Rodríguez PérezDama d’Honor

David Carretero VilarroigAcompanyant

Cristina Puig VilarroigDama d’Honor Infantil

Carolina Aicart GómezDama d’Honor Infantil

Laura Turch BeneditoDama d’Honor Infantil

Claudia Llopis PascualDama d’Honor Infantil

Sergi Martí GarcíaAcompanyant Infantil

Maria Voltes UsóDama d’Honor Infantil

Nicolás Rodríguez MantecaAcompanyant Infantil

Elena Puig VilarroigDama d’Honor Infantil

Raul Pegueroles MorillaAcompanyant Infantil

Lucia Águila MorenoDama d’Honor Infantil

Carla Bonet VilarroigDama d’Honor Infantil

Lucia Nuo Parra LlorensDama d’Honor Infantil

Anna Quiangong Llorens GaliDama d’Honor Infantil

Carolina Navarro VieraDama d’Honor Infantil

Leyre Górriz SorianoDama d’Honor Infantil

Beatriz Also GalasoDama d’Honor Infantil

Mar Sanahuja MarcoDama d’Honor Infantil

María Collados MarzáDama d’Honor Infantil

Fran Benedito TarazonaAcompanyant Infantil

Inés Sancho BordoyDama d’Honor Infantil

Xavi Queral AsencioAcompanyant Infantil

María Lidón Edo RibesDama d’Honor Infantil

Javier Górriz SorianoAcompanyant Infantil

Teresa Doumere FabregatDama d’Honor Infantil

Balma Doumere FabregatDama d’Honor Infantil

Marcos Rodríguez MantecaAcompanyant Infantil

Martina Pradas VieraDama d’Honor Infantil

Álvaro Navarro VieraAcompanyant Infantil

Carmen Serra RodríguezDama d’Honor Infantil

Georgiana Elena AndreiDama d’Honor Infantil

Marina Edo RibesDama d’Honor Infantil

Natalia Queral AsencioDama d’Honor Infantil

Claudia Ortiz de ZayasDama d’Honor Infantil

Rosana del Pino PinedaCol·laboradora

Rosana del Pino PinedaLaura Gregori VidalCol·laboradora

Rosana del Pino Pineda

Luis Rivas GalindoPortaestendart

Anna Turch BeneditoCol·laboradora

Noelia Albert BellesCol·laboradora

Rosana del Pino PinedaRosana del Pino PinedaLaura Gregori VidalLaura Gregori Vidal Rosana del Pino Pineda

Luis Rivas GalindoAlejandro Breva MonteCol·laborador

Laura Gregori VidalLaura Gregori Vidal

Alejandro Breva MonteNacho Carceller SebastiáCol·laborador

Nacho Carceller SebastiáCol·laboradorCol·laboradorCol·laboradorCol·laborador

Alba Orozco AlcónCol·laboradora

Alba Orozco AlcónLaia Collados MarzáCol·laboradora

Alba Orozco Alcón

Alvaro Voltes UsóPortaestendart Infantil

Alba Orozco AlcónAlba Orozco AlcónLaia Collados MarzáLaia Collados Marzá Alba Orozco Alcón

Jorge Martí GarcíaCol·laborador

Alba Orozco AlcónAlba Orozco Alcón

Portaestendart InfantilPortaestendart Infantil

Marta Benedito TarazonaCol·laboradora

94

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

Araceli Moliner d’Ivernois, Madrina de Sequiol

De sentir magdalener, des de ben xicoteta ha anat bevent de les fonts de les tradicions castelloneres en un dels sectors jóvens en història, encara que ja amb més de 25 anys de vida, i així va ser Dama de sector infantil, Madrina dels xiquets en 1999 i Dama de la Ciutat amb la Reina infantil Sara Dols Ochoa, l’any 2003.

Però ací no acaba la cosa, després va ser col·laboradora de la comissió en edats ja adolescents, Dama de sector i, fi nalment, ja en el nou any magdalener, Madrina de la Gaiata amb el que tindrà el privilegi de presidir el bateig del monument fester en els dies previs a la setmana gran de la ciutat, les festes majors en el primer any amb la seua declaració de festes d’interés turístic internacional.

Araceli ha fet realitat el somni de qualsevol dona castellonera, la d’ocupar el madrinatge de la seua gaiata, com a expressió de les més preclares tradicions que rodegen a les celebracions del tercer diumenge de Quaresma i com una aposta clara i decidida des de la seua joventut pels col·lectius ortodoxos de dinamització social de les festes de la Magdalena com són les comissions de sector. Amb el preciós record de la seua proclamació ofi cial com a ambaixadora de Sequiol, el passat 20 de novembre, en una de les cerimònies més impactants del cicle de presentacions de gaiata, un acte en què Araceli va tindre el suport i l’ajuda de la seua família i de la resta de la comissió que porta el guarisme 15. Tots van voler rendir tribut a qui eixa nit s’assentava per primera vegada en el tron de Sequiol per a les imminents festes fundacionals.

Per Vicente Cornelles

La Madrina de la Gaiata 15,

Sequiol, per a les festes de la

Magdalena del 2011 és Araceli

Moliner d’Ivernois, una jove

castellonenca de 19 anys i amb

un currículum fester de vertigen en

què ha ocupat tots els càrrecs

possibles de representació en la

comissió del sector de l’avinguda

Almassora i adjacents.

95

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Araceli Moliner combina els seus estudis de mòdul de grau superior de Laboratori de Diagnòstic Clínic en l’IES Matilde Salvador amb el seu treball en una farmàcia.

La màxima representant de Sequiol confessa la seua devoció pel Pregó i assegura que li emociona la lectura dels versos de Bernat Artola anunciant la festa en la vespra del tercer diumenge de Quaresma, quan l’escolta en la Porta del Sol, junt amb el Casino Antic, i també per l’Ofrena de Flores, amb l’especial veneració a la patrona de la ciutat, en l’últim dissabte dels festejos fundacionals.

No obstant això, el seu desig és “disfrutar al màxim de cada un dels actes magdaleners”. I, per descomptat, de l’entrega de premis a les gaiates, en una cerimònia en què Sequiol sempre està anomenada a ocupar els primers llocs dels

guardons, com a reconeixement a una obra ben feta, la dels espectaculars monuments realitzats per Jovi Monroig, artista ofi cial de la comissió. Araceli manifesta que “en este acte de l’entrega de premis es demostra sempre la unió de la comissió, perquè guanyem o no, romanem en perfecta harmonia”. Recordem que la comissió va obtindre l’any passat el primer premi del concurs ofi cial de monuments festers, amb la qual cosa enguany l’obra guanyadora serà Gaiata de la Ciutat i desfi larà, com és habitual, l’última en la tradicional Desfi lada de Gaiates i que tanca la trilogia de seguicis en la nit del dia gran de les festes de la Magdalena, amb la tornada ofi cial de la romeria i la Processó de Penitents.

Jove del seu temps, la Madrina de Sequiol ocupa el seu temps lliure en nombroses afi cions, algunes de les quals també tenen a veure amb les nostres tradicions. Així, és monitora de la secció de balls regionals de la comissió, impartint les ensenyances de les danses folklòriques apreses en el seu pas pel grup Ramell.

Així és Araceli Moliner d’Ivernois. Il·lusionada i palpitant en l’espera emocionada que el dissabte dia 26 la primera mascletà anuncie al poble de Castelló que “ja el dia és arribat de la nostra Magdalena” i comence una successió de vivències que quedaran gravades en la retina d’esta jove castellonenca que tindrà el privilegi d’estar en primera línia festera al llarg de nou dies meravellosos.

Amb el convenciment també de la col·laboració i el gaudi dels veïns del sector Sequiol, enlluernats amb la dona que portarà sobre les seues gales de castellonera la banda de Madrina. La seua Madrina. Uns veïns a qui demana que siguen feliços en les pròximes festes de la Magdalena i que assistisquen a cada un dels actes preparats per la Gaiata 15 que treballa i se sacrifi ca per este enclavament urbà de la ciutat.

guardons, com a reconeixement a una obra ben feta, la dels

96

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

Adriana Llopis Pascual, Madrina Infantil de Sequiol

Però no acaba ací la cosa, el seu iaio, Carlos Miguel Pascual, va ser pregoner i, com a tal, va tindre el privilegi de cantar als quatre vents les estrofes de Bernat Artola, invitant a la ciutat a participar i a bolcar-se amb els festejos fundacionals. Sí, de casta li ve a la llebrera i mai millor dita en la millor demostració que els somnis castelloners van transmetent-se de generació en generació, de pares, a fi lls i a néts. Orgull de genealogia.

Adriana, sobretot, és dolça. També tímida, però això no és obstacle perquè decidisca obertament disfrutar al màxim la més meravellosa aventura de les xiquetes castelloneres en els seus trons de Madrina. El d’ella és el de Sequiol, comissió a què pertany des que tenia tres anys i ara ja té 10. Estudia quint curs d’Educació Primària en el col·legi públic Carles Salvador i afronta amb alegria immensa el poder estar en un lloc d’honor al llarg dels nou dies de la setmana gran magdalenera en una successió d’actes ofi cials, protocol·laris i també espontanis i de participació plena. Un madrinatge que compartirà amb la seua germana Claudia, dameta de sector, amb el seu germà de a penes uns mesos i que ja el vestiran de fester en la setmana gran, i amb les xiquetes i xiquets del grup de

Per Vicente Cornelles

Adriana Llopis Pascual, Madrina

infantil de la Gaiata Sequiol per a

les festes de la Magdalena del 2011,

pot presumir de família castellonera

a la que res li és alié quant a les

festes de la Magdalena. D’entrada,

sa mare va ser Madrina de la Gaiata

4, l’Armelar i, posteriorment, Dama

de la Ciutat l’any en què la seua

cosina va ser Reina infantil en 1987,

Beatriz Pascual, fi lla a més del

recordat periodista Paco Pascual,

castellonenc de cor i vocació i que

li va inculcar a Adriana un sentiment

magdalener sense límits.

Adriana Llopis Pascual, Madrina

infantil de la Gaiata Sequiol per a

97

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

xicotets de la Gaiata de l’avinguda Almassora i carrers adjacents, en un torrent d’il·lusions i espontaneïtat, de tendresa i de jocs. Són els seus amics festers, els que faran possible que Adriana exercisca el seu paper triomfant de princesa de la festa magdalenera en este enclavament urbà de la ciutat de Castelló.

De la setmana gran magdalenera, Adriana nomena com els seus actes

favorits el Cós Multicolor, tal vegada la desfi lada més apreciada pels xiquets i xiquetes castellonenques en la setmana gran magdalenera pel seu caràcter de diversió i amb un toc gamberro; la Romeria a l’ermita de la Magdalena, com no podia ser d’una altra manera; l’Ofrena de Flors en l’exaltació màxima de la devoció a la patrona i el Magdalena Vítol, mescla d’alegria i tristesa perquè acaben els festejos.

Esta és i així se’ns presenta Adriana Llopis Pascual, amb l’esperança d’un futur prometedor en la festa magdalenera i amb el present de la il·lusió dels xiquets per continuar mantenint les tradicions que rodegen al tercer diumenge de Quaresma, en la festa major de Castelló. Adriana va ser una de les protagonistes el passat 20 de novembre de l’acte de presentació ofi cial de la Gaiata, en una cerimònia celebrada en La Pèrgola i que recordarà tota la vida. Una gala en què va rebre la banda acreditativa del seu madrinatge.

Finalment, la Madrina infantil desitja tots els xiquets del sector que passen unes bones festes de la Magdalena com un missatge solidari i de compartir junts la bellesa i diversió d’unes festes fundacionals pensades també per als més menuts.

magdalenera, Adriana nomena com els seus actes favorits el Cós Multicolor, tal vegada la desfi lada més apreciada pels xiquets i xiquetes castellonenques en

98

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

Adrián Doumere Fabregat, President Infantil de Sequiol

Es mostra sempre somrient, extravertit i amb eixe nervi d’un xic disposat a disfrutar plenament dels grans dies de les festes de la Magdalena, en nou jornades impactants i esgotadores, repletes d’actes.

Estudia quint curs d’Educació Primària en el col·legi públic Gregal i assegura que les assignatures que més li agraden són Coneiximent del Medi, Matemàtiques i la Informàtica. Reconeix que no li agraden per a res les matèries relatives a les lletres.

Amant del futbol, juga de porter en el Rafalafena, un dels equips clàssics en l’esport base castellonenc i és fanàtic del Reial Madrid a què seguix i disfruta veient-lo per televisió.

Recorda la festa de presentació en què va desfi lar acompanyant la Madrina infantil. Una nit de records emocionats i en la que Adrián anava vestit de setí amb un dels trages que portava son pare quan va ostentar la presidència infantil de la Gaiata 17.

Per Vicente Cornelles

Fill de festers. Els seus pares es

van conéixer en la gaiata Sequiol i van

unir les seues vides per sempre amb una

dedicació especial a les festes de la

Magdalena. Sa mare va ser Madrina

infantil de la comissió de l’avinguda

Almassora i carrers adjacents i son pare

va ser President dels xiquets del sector

17, la de la plaça parc de l’Oest. És

Adrián Doumere Fabregat. Amb 10

anys acabats de complir, assumix el

protagonisme directe de ser el titular

de la comissió dels més xicotets de

Sequiol per a les ja pròximes festes de

la Magdalena del 2011.

Fill de festers. Els seus pares es

van conéixer en la gaiata Sequiol i van

99

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Però, no està només en les vivències familiars de la seua presidència en la comissió dels xiquets de Sequiol. Li acompanyen, junt amb els seus pares, les seues dos germanetes bessones de quatre anys, que també lluiran les gales de castellonera com a Dametes de sector en un contacte directe amb les tradicions de la ciutat a la seua tendra curta edat.

Dels actes magdaleners, Adrián nomena com a favorits el Cós Multicolor, -el més popular dels actes festers per als xiquets-, i la cavalcada infantil. Dos seguicis que seran viscuts amb energia i intensitat per part d’un jovenet que està disposat a no perdre’s cap de les vivències que anirà experimentant a partir del dissabte dia 26, primera jornada dels festejos magdaleners del 2011.

Este és el perfi l humà i fester d’un xaval que ha sabut involucrar-se des de molt xicotet amb les tradicions de la ciutat ja que els seus pares s’han ocupat d’inculcar-li l’amor i el respecte cap als valors més paira’ls i, en concret, des dels col·lectius ortodoxos, diferenciadors i singulars de les festes majors de la ciutat com són les gaiates.

Però, no està només en les vivències familiars de la seua presidència en la comissió dels xiquets de Sequiol.

100

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

Elisabeth Breva Almerich, Presidenta de Sequiol

Considerada per molts com de secció especial, Sequiol irromp de nou en l’escena magdalenera amb una dona presidenta en un any que serà especial per molts motius. D’entrada, seran els primers festejos que se celebraran amb la declaració d’interés turístic internacional. A més, en els dies previs a la setmana gran s’inaugurarà el Palau de la Festa, el nou recinte fester que aglutinarà a totes les manifestacions festives de la ciutat. I, més novetats, la Magdalena del 2011 seran també les primeres amb la utilització de la tecnologia LED per a il·luminar les arquitectures efímeres que són les Gaiates, monuments per excel·lència de les festes majors de la ciutat. Tot això és valorat positivament per Elisabeth Breva qui afi rma que “són fets importantíssims per a la festa i que canviaran de forma positiva alguns dels aspectes transcendentals de la setmana gran magdalenera”. Així, respecte al Palau de la Festa considera que “és vital que fi nalment Castelló compte amb un espai dedicat única i exclusivament a les seues festes i en el que tots tinguen un lloc per a quadrar idees, on presentar iniciatives i que represente a tots els festers”.

Breva anuncia que Sequiol està participant ja en el que serà el Museu de la Festa i, així, la comissió de l’avinguda

Per Vicente Cornelles

Va ser la primera dona Presidenta de

Gaiata, en la gènesi del sector 15, en

el llunyà any de 1982, càrrec en què

va romandre fi ns a 1985, en una primera

etapa i, ara en la seua segona etapa,

des del 2007, coincidint amb el 25é

aniversari de la fundació de la comissió.

Però a més és també la primera dona a

ocupar la presidència de la Gestora

de Gaiates, quan va ser elegida l’any

passat. És Elisabeth Breva Almerich,

festera i pionera en moltes iniciatives

en un camí jalonat d’èxits a base de

“mirar sempre al futur i avançar en el

treball”.

Va ser la primera dona Presidenta de

Gaiata, en la gènesi del sector 15, en

101

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Almassora i carrers adjacents hi ha cedit ja a l’Ajuntament algunes peces dels nostres monuments festers, com uns braços ornamentals en què estan representats quatre dels personatges de la novel·la Tombatossals i que van formar part de la Gaiata que va presentar Sequiol en la Magdalena del 2009, “i esperem que s’incloguen en el catàleg del nou museu, junt amb altres fons”, relata la Presidenta de Sequiol.

Però, en este mirar al futur, la Presidenta de Sequiol manifesta respecte a la nova tecnologia LED de les arquitectures gaiateres que les festes han d’adaptar-se als temps. Considera que “les tradicions també es modernitzen, no cal quedar-se ancorat, sinó veure-ho tot amb perspectiva, marcant un abans i un després en unes festes que componen el patrimoni cultural i social de les nostres arrels”, sentencia la Presidenta de Sequiol per a qui tindre la doble condició de presidenta de gaiata i de titular de l’organisme que agrupa a totes comissions de sector no fa més que “duplicar les tasques, però en cap moment signifi ca una minva en la dedicació al sector”.

Amb la satisfacció d’intentar fer un bon treball i el dinamisme que es tanca en el si de Sequiol, Elisabeth Breva afronta un nou exercici fester en què, un any més, la 15 està anomenada a fer grans coses i, com a mínim revalidar el primer premi aconseguit l’any passat en el concurs ofi cial de monuments festers. La Presidenta de Sequiol vol agrair també la col·laboració prestada pels veïns del sector “que es bolquen en cada una de les nostres manifestacions i dels actes que organitzem”. I és que Sequiol pot presumir de comptar amb un suport immens de la gent que residix en este enclavament urbà de la ciutat.

104

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

Acomiadada de Irene Lerma Albella

Avui és eixe dia que mai no haguera volgut que arribara, perquè quan acabe d’escriure açò, serà quan acabarà realment el meu somni. Un somni que va començar a l’estiu de 1998, quan em van apuntar a la gaiata Sequiol, a la que vaig tindre el gran honor de representar com Madrina Infantil en la Magdalena del 2000, on vaig viure un any de somnis i il·lusions amb Laura i Carlos, la meva Madrina i el meu President Infantil en aquella ocasió, un any que recorde amb molta estima. Va ser justament deu anys després quan els engranatges van començar a rodar un altre cop, quan Elisabeth em va cridar, aquell dia d’estiu, per dir-me que era la Madrina per al 2010... Aquell dia, el somni de tota dona gaiatera es convertia en una realitat per a mi: representar la meva Gaiata de tota la vida. Per això, vull fer del meu comiat un raconet on poder agrair els anys viscuts junts, els anys que vindran i, sobretot, aquest any 2010.

Tot va començar amb Elisabeth i és a tu a qui et vull agrair, en primer lloc, aquest any tan meravellós que he pogut viure. Has fet que el meu petit somni es convertira, dia rere dia, en realitat. M’has acompanyat allà on fera falta i has aconseguit que tot anara sobre rodes i que no faltara mai res. I es que com a Presidenta de tota la comissió, fas del Sequiol una xicoteta gran família on pareix que tot es vaja fi lant a soles. A més a més, enguany, també seràs la Presidenta de la Gestora de Gaiates, on segur que tot esforç fet tindrà recompensa per a tot el col·lectiu gaiater. Enhorabona!

Madrina 2010

105

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Tot i això, no he estat sola. Al llarg d’aquest any he pogut gaudir de la companyia de dos xiquets, meravellosos i rebonics, que juntament amb Elisabeth han fet d’aquesta Magdalena una fi ta inoblidable per a mi. Álvaro i Lourdes María, Lourdes María i Álvaro: els dos peques del somriure interminable, sempre a la cara... Què dir-vos a estes altures que no vos haja dit encara? Amb vosaltres, he pogut riure, plorar, emocionar-me i no parar mai de sorprendre’m. Gràcies per aquest any on no hem parat en cap moment, on des del primer dia m’heu fet somriure... Sou ja com dos germanets que no he tingut. Vos estime i, encara que aquest any haja acabat, ens queden molts anys més junts on s’aniran complint altres somnis per als tres. Álvaro vas a competir en tenis i estic segura que aconseguiràs grans resultats i espere que em reserves alguna entrada per a quan jugues en el Roland Garros, per que no m’ho perdré! Lourdes María, encara tens un any més endavant, com a Dama de la Ciutat 2011, així que disfruta cada moment que tu saps, ben bé, que passen massa apressa. No podria sentir-me més orgullosa de vosaltres.

Hi ha hagut tres persones més, que s’han encarregat d’estar amb mi en misses, balls, processons, desfi lades, romeries i tot el que podia ser. Ells son Víctor, Jorge i Javi. Moltes gràcies per ser els meus acompanyants, per no haver-me deixat sola en cap moment i per haver passat tants moments entranyables. Però sobre tot a tu, Jorge, perquè a banda de tot el temps que hem estat junts enguany, vas ser tu, el que va permetre que el meu somni, ja de xiqueta, esdevinguera real, de tal manera que, tots dos junts, hem pogut compartir els meus dos somnis.

Al Sequiol n’he pogut trobar més del que mai m’haguera imaginat. Dins de la comissió hi ha unes persones increïbles que, any rere any, fan de la Magdalena una festa millor. Parle dels que enguany han sigut els meus damos, però per damunt de tot, els meus amics. Maite, Cristian, Aroha, Adrián O., Maria, Tomi, Andrea E., Quique, Andrea T., Joaquín, Lidón, Fran, Jennifer, Carlos, Araceli, Adrián N., Carmela i David. També estan ací Rosana, Estefania, Ainhoa, Marcos i Laura G., que encara que no sigueu damos heu estat també amb mi, any rere any, i no m’oblide de vosaltres. Alguns ens coneixem des de fa més de deu anys i altres des de fa ben poc, però a tots vos he d’agrair tots aquestos anys que hem viscut junts i la llàstima es que no tinc prou fulles per poder escriure tot el que m’agradaria a cadascun de vosaltres. Gràcies per confi ar en mi, per totes eixes converses que son inoblidables, per no poder parar de riure, per totes les festes, per les sorpreses, per fer-me sentir volguda, per totes les partides interminables al futbolí o a les cartes, per eixes vesprades al cau o on fóra, per totes les confi dències, per la quantitat de fotos que tenim, per totes les conyes. I sobre tot, gràcies per aquest any, perquè m’heu fet sentir molt especial, ja que per culpa vostra heu fet que plore d’emoció més del que pensava que ho faria. Cada any, hem pensat que eixa Magdalena era la millor que hem viscut junts, però en la del 2010 heu aconseguit que siga inoblidable per a mi. Espere haver sigut una bona Madrina per a vosaltres, i que no oblideu mai aquest magnífi c any... Vos estime, a cadascun de vosaltres! Guapos, guapos i guapos!

Però tot el que comença, ha d’acabar. És el que no pare de repetir-me una volta darrere d’altra, per adonar-me que el meu somni ja té un punt i fi nal. No estic trista, perquè és ara quan puc vore tot l’any que he viscut, un any que no canviaria per res, un any que el repetiria sense pensar-m’ho... i es que mai m’haguera imaginat que arribaria a ser tan inoblidable per mi. I tot li ho dec a tots els membres de tota la comissió del Sequiol, que dia rere dia m’heu sorprés, emocionat, fen-me riure... Hem treballat per traure tot un any endavant i el resultat ha sigut impressionant, ha donat els millors fruits que mai podia haver-me esperat. Per exemple, el dia de Nomenament, que jo em pensava que estava molt tranquil·la, vau aconseguir fi car-me nerviosa per tot el que venia i fer-me sentir molt especial, on no vam parar de ballar ni de riure ni un segon. I a la setmana següent, la Imposició de Bandes va ser un dia carregat d’emocions, acompanyant-me en eixe dia tan important... sobre tot als tres que estaven damunt de l’escenari del nostre Teatre Principal, tranquil·litzant-me i fent-me vore que allò era real.

Després van començar les presentacions de les gaiates. Recorde que, només acabar el diumenge, ja volia que fora un altre cop dissabte per anar a la Pèrgola i veure les presentacions de tota la resta de madrines: encara que totes foren distintes, hi havia coses que eren igual sempre, com ara estàvem tots junts passant-nos-ho

106

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

be, i tornàvem a casa a les set del matí. Tot i això, serà la presentació del dia 30 d’octubre la que mai oblidaré, aquella on Álvaro, Lourdes María i jo ens convertirem en els màxim representants del Sequiol. On erem els protagonistes d’eixa nit. Gràcies per un acte tan elegant, per un escenari impressionant, i per les sorpreses de tota la nit... Javi, gràcies per haver presentat aquella nit i la de deu anys enrere, per a mi signifi ca molt.

Va ser un any de no parar. Vam anar a veure el cartell que anunciaria les festes, vam tindre la presentació del nostre llibret, el bateig de les gaiates, el sopar de gala, el concurs de les maquetes... I en un tres i no res va arribar el dia de l’Homenatge a les Comissions, el dia on era jo qui acompanyava els meus damos: veure tot l’escenari de la Pèrgola ple, em fi cava la pell de gallina, com d’impressionants estaven tots els del Sequiol i, com no, mai oblidaré les vostres caretes de sorpresa al veure els ossets vestits de castelloners que vos tenia preparats. I a la setmana següent, la Galania, l’acte que et fa sentir que Magdalena arriba en un bufi t, que tot comença a anar molt de pressa i ja no pots donar marxa enrere, on la Pèrgola es plena d’una energia diferent gràcies a la representació d’eixa nit.

I sense adonar-me’n, ja hi era la nostra setmana gran de festes. Una setmana gelada com no n’hi ha hagut moltes més. Recorde la Mascletà d’Inici de Festes, on no vaig poder contindre les llàgrimes de felicitat i emoció, perquè ja el dia és arribat de la nostra Magdalena. I amb aquest mateix poema de Bernat Artola, amb l’ajut del pregoner succeïa un dels actes més emotius, dels que amb més sentiment em plena, com és el Pregó. L’endemà, la Romeria, que encara que estàvem cansats no ens la vam voler perdre per res del món, perquè encara que la pluja amenaçara, va merèixer la pena fer el recorregut que diu la llegenda. La pluja va acabar caent, retardant la Desfi lada de Gaiates fi ns el dilluns i unint-la amb l’Encesa; malgrat que eixe va ser un dels dies més freds de tota la setmana, no ens va privar ni del Pregó Infantil, ni de lluir les Gaiates del Sequiol per tot Castelló amb molt d’orgull.

Tot el treball d’un any es va veure recompensat el dimarts, amb l’entrega de premis a la Plaça Major. Sequiol guanyava el primer premi de gaiates, tenint així la nostra gaiata com a Gaiata de la Ciutat per al 2011. Gràcies a tot l’equip del matadero i als nostres artistes gaiaters Jovi i Manolo, perquè sense ells aquella nit no haguera sigut possible. Podria assegurar que vam ballar, cridar, plorar, saltar... més que en qualsevol altra nit. Encara avui, quan pense en el moment en el que van dir que Rabassa de Llum aconseguia el primer premi se’m fi quen els pelets de punta i no puc evitar esbossar un somriure.

I encara que la setmana continuava, ni vam parar de fer festa cap dia, ni ens vam perdre res del que passara per Castelló. Recorde el dissabte com un dia molt especial, un dels que més emocions et fa dur dins del cor, quan tot Castelló es va fi car de gala per anar a fer ofrena amb un ram de fl ors a la nostra mareta i patrona. I sense voler-ho ja era diumenge, dia del Magdalena Vítol, un dia d’emocions enfrontades: per anar ballant amb tota la comissió pels carrers de Castelló, per sentir l’últim crit de Magdalena i per fer-li foc a la traca fi nal. Eixe dia no vaig poder evitar plorar. Sí, em sentia trista perquè ja haguera acabat un any tan extraordinari i intens, però com he dit fa no res, el temps continua. Moltíssimes gràcies a tota la gran família que som el Sequiol, per aconseguir fer-me sentir volguda i especial, enguany, i per aconseguir que els meus somnis s’hagen fet realitat. Espere haver estat a l’altura com a Madrina, perquè ho he fet el millor que he sabut, amb orgull i cor sequioler.

També m’agradaria donar-vos les gràcies per l’oportunitat que m’heu donat de conèixer a gent nova aquest any, sobretot a les Madrines i Presidents de la resta dels sectors gaiaters. No m’haguera imaginat que entre els Presidents trobaria gent tan divertida en els que he compartit grans moments i que puc considerar amics. Pel que fa a les Madrines, algunes ja vam compartir eixe somni l’any 2000, altres ens coneixem de tota la vida, i a la resta m’alegre d’haver-vos conegut enguany. Hem passat molts bons moments totes juntes, que mai canviaria per res. Ens hem recolzat, les unes a les altres, hem estat en cada presentació vivint amb emoció el moment en què cadascuna de nosaltres rebia la nostra banda com a Madrina, ens hem anat de sopars, de festa, hem plorat juntes -ja siga de felicitat o perquè tot s’acabava-, hem conviscut per traure endavant els balls de Sant Cristòfol -sobretot guarde el moment en què va acabar l’últim ball i ens vam fi car totes a saltar entre llàgrimes i mentres estàvem abraçades cridàvem 2010, 2010, 2010!-, i si tot aquest any ha sigut tan intens és en part gràcies a

107

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

vosaltres. Este any que hem compartit no el pense oblidar i espere que l’amistat que hem fet tot aquest temps ens dure per molts anys. vos estime!

Eva, Vicente, Lourdes i Lauren, gràcies per este any, no només per tindre uns xiquets tan tremendament bonics, sinó també pel que heu fet per mi. Heu estat pendents de mi, quan no teníeu perquè fer-ho. Si ens faltava qualsevol cosa a algú de nosaltres estàveu ahí de seguida o si necessitàvem tranquil·litzar-nos. I sense vosaltres, açò tampoc haguera sigut possible.

Sobre tot vull donar les gràcies a la meva família, perquè sense ells res d’aquest somni no s’haguera pogut encarnar. Potser jo no haguera sigut del Sequiol, o ni tan sols de gaiata, si no fóra perquè els meus tios Maria i Enrique es van apuntar a aquesta comissió quan Quique era molt menut. Vosaltres em vau despertar el cuquet de voler pertànyer a una gaiata i des d’aleshores no he parat. A més, m’heu ajudat en tot el que heu pogut, tant el meu any de Madrina Infantil com este. Ah! També estàs tu Nacho, que no és que m’haja oblidat de tu, sinó que per aquella època no estaves ni pensat. També vull agrair als meus tios Manolita i Pepe el que han fet per mi, que no vos heu perdut res del que heu pogut i m’heu ajudat i recolzat en tot el possible. Moltíssimes gràcies a tots.

Als meus tios Luis i Mabel, i als meus cosins Alejandro i Natalia, la bollito de la família. Gràcies per no haver-vos perdut res enguany, per haver estat els dies més importants, com era el dia de la Presentació o quan vos veia per sorpresa en qualsevol carrer en la setmana gran de festes, perquè sabíeu que jo estava desfi lant i volíeu vore’m, encara que a la xicoteta de la família li feia moltes vergonyetes vore’m tan canviada! Gràcies, gràcies i més gràcies. Vos estime!.

Al meu tio Pepe i a les meves cosines Maria José, Clara i Lídia, amb Ruben, Quique i Jose per haver vingut des de València per a vore, un any més, com em fi caven la banda de Madrina. Per no haver-vos perdut res, perquè quan hi havia alguna cosa estàveu de seguida davant de la televisió i em cridàveu quan succeïa alguna cosa important. A tu, tia Mari Carmen, se que t’haguera encantat estar ací sense perdre’t res perquè sempre has sigut la que més s’emocionava amb tot açò, però vull que sàpies que has estat molt present en mi des que t’has anat, que et recorde amb molt d’estima i que sempre estaràs al meu cor.

108

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

Als meus iaios Luis i Paquita, que s’apunten a qualsevol sarau que surt! No mai vos heu perdut res, però este any fera un fred infernal o fera calor o ploguera o hi haguera un vent que ni el propi Bufanúvols, heu estat ací, orgullosos de la vostra neta, aplaudint com els que més i cridant Visca el teu abuelo! en qualsevol moment, que sempre em feia riure i cridar Visca! I es que heu sigut vosaltres els que més m’heu mirat este any i estàveu tots els dies al Cau tant si no hi havia res a fer com si calia esmorzar. Moltíssimes gràcies per tot, per ser tan autèntics i per resistir a vent i marea per estar amb mi. Vos estime.

Tanmateix és a mos pares, Pascual i Salomé, a qui els vull agrair tot el que han fet per mi. Ells han fet que este any -a més del 2000- haja sigut possible, des d’inici fi ns a fi nal. Heu mirat que no em faltara res, que estiguera tot perfecte sempre, i que fóra especial per a mi. Moltíssimes gràcies, perquè amb la meitat del que heu fet ja haguera sigut prou, però sempre heu intentat fer més, aconseguit que m’haja sentit la xiqueta més especial de tot el món. Heu aguantat i heu compartit amb mi les meves rialles, els meus plors, les meves alegries, les meves emocions, els meus nervis, les meves ganes de tot. Espere que per a vosaltres haja sigut tan especial com per a mi. Gràcies per tot, pels meus 21 anys de vida, per haver-me fet qui soc, per preocupar-vos per mi i fer que els meus somnis siguen realitat. Vos estime

Per últim, m’agradaria desitjar als representants de la Magdalena 2011 Araceli, Adriana i Adrián que passeu un any inoblidable. Sobretot a tu, Araceli... la meva xiqueta, la que no s’ha perdut mai res del meu any, la que ha estat amb mi cadascun dels dies d’esta edició magdalenera... i de la que vaig ser Madrina d’Honor Infantil. Tu em vas donar el testimoni com a Madrina Infantil, fa una dècada, i no podria sentir-me més feliç per donar-te’l jo a tu, per tornar-te’l. Se que també es un somni per a tu i espere que siga tant especial com et mereixes. És un any intens, on succeeixen tantes coses per guardar, tantes emocions, tanta gent, tants bons moments... Sigueu conscients del que teniu, perquè el temps passa més de pressa del que penseu! Però no patiu, perquè aquest any és vostre i només vostre, per a sempre. I com Nacho va dir l’any passat, espere que tornem a somniar que la nostra gaiata siga el millor Pregó en les festes 2011.

Magdalena!

109

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Acomiadada de Lourdes Mª Climent Moreno

Des d’estes línies vull agrair a tota la comissió infantil i major del Sequiol el suport i afecte que he rebut, ja que des de l’any 2.008 que passe a formar part d’esta Gaiata, mai vaig poder imaginar que arribaria a ser la Madrina Infantil, representat així a tots els xiquets del Sector, que l’única cosa que jo vaig demanar als meus pares com a regal, era poder formar part d’una Gaiata i he complit el gran somni que tant desitjava, que ja forme part d’una gran comissió, que per a mi és una gran família de què tot este temps que porte en la Gaiata realment he conegut un valor molt important, el saber que darrere d’una Gaiata hi ha persones que dediquen el seu temps a treballar durament perquè seguisquen avant les nostres tradicions i la nostra festa.

Que açò no és una despedida, que és un punt i a part en la meua vida, que continuaré sent una Sequiolera mes recolzant

als nous representants, que continuaré anant tots el divendres al cau per a poder veure i jugar amb els meus amics i que continuaré formant part d’esta gran família. Que espere haver representat a esta Gaiata tal com es mereix, ja que quan em van comunicar el càrrec vaig tindre molta por, ja que les representants anteriors havien deixat l’escaló de la Gaiata molt alt. Que junt amb Álvaro com a President Infantil i Irene com a Madrina, ha sigut molt fàcil l’estar ací cada moment, que m’he sentit molt a gust i molt feliç de compartir amb ells cada moment, que estic segura de què si els haguera hagut d’elegir jo, no haguera triat càrrecs millor que ells, Álvaro, que sempre ha estat ací amb mi, tan atent recolzant-me en cada moment, i Irene, tan divertida i que ha cuidat en tot

Madrina Infantil 2010

110

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

moment tot detall, per fer-nos sentir molt especials i volguts, que no em queda mes, que donar-los les gràcies de ser com són.

I que dir de la nostra “Presi”, Elisabeth, que no tinc paraules per a expressar-li tot l’afecte que li tinc i dir-li que és una gran presidenta, i gràcies a la seua dedicació manté unida a una gran Gaiata com esta.

També, agrair a la meua família tot el suport que m’han demostrat, els meus pares, que han estat ací en cada moment, en cada acte… i que dir de la meua germana, que m’ha estat aguantant i ajudant en tot moment.

I com no, agrair a tots l’any tan especial viscut i com el major dels somnis haver guanyat el primer premi de Gaiata, que no es pot demanar més a un any tan especial per a mi com ha sigut este.

I per últim desitjar-los a Adriana, Adrián i Araceli, que s’ho passen molt bé i que siguen molt feliços, que açò passa molt ràpid, aprofi teu-ho al màxim.

111

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Acomiadada de Álvaro Voltes Usó

Després de 10 anys de formar part de la comissió de la Gaiata 15, l’any 2010 vaig tindre la sort que em elegiren per a representar a la Gaiata com a President Infantil. Han sigut uns mesos inoblidables, molt divertits, plens d’actes, plens de festes... i ara este llibret em dóna l’oportunitat de recordar tot el que he viscut aquest any. I he de donar la raó als meus pares... Què prompte ha passat tot!.

Recorde la telefonada d’Elisabeth per a informar-me del meu nomenament, -com estàvem de contents a casa!- tots els plans que van començar a fer -tota la meua família i tots els meus amics felicitant-me però jo no sàvia el que m’esperava!-. Va passar l’estiu i de seguida la Imposició; després els dissabtes en la Pèrgola; la nostra presentació i, sense adonar-me, arriba la setmana de festes... uff!. I hui, quasi començant la Magdalena 2011, he de despedir-me. I... no és fàcil.

Tots els records que tinc del món de la festa, any rere any, estan lligats a esta Gaiata, la meua Gaiata. Ací estic pràcticament des que vaig

nàixer. Ací tinc els meus amics i, perquè no dir-ho, son com la meua segona família. Sí, he deixat de ser el President Infantil però... ací seguiré molts anys més.

Des del moment del nomenament hem passat estones meravelloses. Irene, Lourdes i jo, sempre acompanyats per Elisabeth, hem disfrutat de cada acte i, junt amb les nostres famílies, hem format un grup genial que, segur, perdurarà per sempre. Per això vull que el meu primer record, siga per a tots ells.

Irene, has cuidat de mi i has intentat que participara en tot, encara que, al principi, em costara un poquet. Quan, junt amb les altres madrines majors, preparàveu alguna cosa, tu sempre pensaves en nosaltres -en els teus peques- i ens has tingut en compte per a tot. Ens has mimat molt, hem rist moltíssim i, per tot això, vull donar-te les gràcies.

Lourdes, la meua Madrina Infantil. Quantes hores junts, quantes xarrades, jocs i... Rotllo i Canya ballats! Ens ho hem passat bé, veritat?. Espere que passen els anys i continuem sent bons amics i que dins de molt recordem tots els bons moments viscuts, especialment les ploreres d’aquell dimarts de Magdalena, ja gravat per sempre en la nostra memòria (i també en milers de fotos), quan vam guanyar el primer premi de Gaiatas. Et recordes?

Quan este estiu et van nomenar Dama de la Ciutat Infantil, saps que vaig pensar?... que tenies molta sort !. I

President Infantil 2010

112

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

no perquè siga molt bonic poder representar a la teua ciutat -que segur ho és- sinó perquè, enguany, tu podràs desfi lar de nou darrere de la nostra Gaiata, ja que serà la Gaiata de la Ciutat. I allí estaré jo, aplaudint-te a tu i acompanyant a la nostra ‘’Rabassa de llum’’.

I què he de dir-li a Elisabeth? Doncs moltes coses però totes es resumixen en un gràcies molt gran. Gràcies per acompanyar-nos, per cuidar-nos i guiar-nos i, sobretot, gràcies per lluitar per la fi gura del President infantil, any rere any.

Ara que queden poques setmanes perquè de nou els coets tornen a sonar i les llums de les Gaiates il·luminen Castelló, vull desitjar Araceli, Adriana i Adrián, una bona setmana de festes. Els hem acompanyat tot l’any però el que es hi queda és, sens dubte, el millor. Que disfruten de tot el que els ve, que tinguen tanta sort com nosaltres en els premis i... que no obliden que estan representant a la millor Gaiata de Castelló, la Gaiata 15 Sequiol.

I si la 15 és com he dit, la millor Gaiata de tot Castelló, és sens dubte, perquè, com repetix sempre la Presidenta, les millors persones estan en esta comissió. Gràcies a totes elles per tot l’esforç, any rere any. Als que ixen a vendre, als del matadero, als de la publicitat... i un record especial a les encarregades d’infantils, perquè cada vegada som mes xiquets i seguixen cuidant-mos un muntó.

Gràcies a tots perquè el 2010 ha sigut un any meravellós, que el 2011 seguisca així. Fins sempre.

115

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Reportatge fotogràfic de la Comissió per al llibret de la Magdalena 2011 en el Palaciet de Borriana

El diumenge 19 de desembre la comissió del Sequiol, major i infantil, es va desplaçar al Palaciet de Borriana per a realitzar el reportatge fotogràfi c que il·lustra este llibret de festes de la Magdalena 2011.

El palaciet està en el conjunt d’Alqueries catalogades de la Comunitat Valenciana.

El seu origen data de 1847. En eixa època Polo de Bernabé va transformar un camp ubicat en la

vora del riu Millars en una finca de tarongers, la Colònia Agrícola del Millars, I va construir una

alqueria prou gran com per a poder viure amb la seua família. La finca de tarongers té una relativa

importància ja que en ella, el seu propietari Polo de Bernabé, va experimentar amb els primers arbres

mandariners portats de la Xina, amb la qual cosa nostra Comunitat va passar de ser únicament

productora de taronges a produir també mandarines. També en eixe finca, Polo de Bernabé que

era enginyer agrònom, va experimentar amb guano portat de Xile com a adob i fertilitzant per als

tarongers. Demostrada la seua excel·lent condició com a adob va aconseguir que l’Estat Espanyol

obtinguera una llicència d’importació del guano xilé, que es va usar fins a mitjan anys 60 del segle

passat i es coneixia com a nitrat de Xile.

En 1920 la propietat va ser adquirida pel baró d’Almolda, qui sense canviar les mesures ni el volum

de l’alqueria va transformar la part exterior i la interior en la forma que està actualment. El baró era

un enamorat de la ceràmica valenciana i italiana com es pot veure per tota la casa.

Com a nota curiosa es pot dir que durant la guerra civil, la casa va ser hospital militar del bàndol

republicà. Quan els republicans van haver d’abandonar la casa, el capità mèdic que estava al

comandament va aconseguir que ningú es portara res, quedant la casa tal qual ells l’havien trobat.

La propietat va ser adquirida en 1942 per la família Casanova, coneguts comerciants d’oli a València.

50 anys després, en 1992, la propietat la van adquirir els germans Carlos i Paco Marin, que són els

actuals propietaris. D’esta manera la finca passa a tindre, per primera vegada des del seu origen uns

propietaris procedents de Borriana.

Carlos Marin

116

117

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Quadro d’HonorPresident d’Honor:

En Joaquin Borras Llorens

Sequiolers d’Honor:Família Moliner - d’Ivernois

Família Llopis - PascualFamília Doumere - FabregatJuanma Tuisan de Tuis&Ross

Col·legi LiceoBarrclays Bank

Centre públic d’educació de persones adultes Germà ColomDomingo Llopis, Director musical de la secció de Tabal i Dolçaina

Ajuntament de VilafrancaJosé Sebastiá Ferrer

Carlos MarínJoaquin Manuel Escrig Bernat

Fadrí d’Or:Joaquin Moliner d’Ivernois

Laura Díaz MartínezAinhoa Orozco PérezIrene Lerma Albella

Jennifer Carratala BlascoVicente Valero Alarte

Maria Carmen Torres LlidoInmaculada P. Viera Arruebo

Alberto Navarro Carsí

Fadri d’or infantil:Raul Pegueroles Morilla

Maria Voltes UsóAdriana Llopis PascualClaudia Llopis Pascual

Fadri d’argent:Carmen Pascual PérezAndrea Estrada Torres

Andrea Tortosa BaqueroCarmen Sales NavarroMaria Isierte Carnicer

Alba Orozco AlcónFrancisco Andreu SandovalMaria Lidón Marzá Marco

Fadri d’argent infantil:Laia Collados Marzá

María Collados MarzáJavier Górriz Soriano

Carmen Serra RodríguezMaría Lidón Edo Ribes

Lourdes María Climent Moreno

Panderoles d’argent:David Manuel Carretero Vilarroig

Ignacio Collados MarcoJuan Carlos Puig Vilanova

Francisco Javier Roig VarochAlicia Galindo MartínezNoelia Fabregat Alcon

Manuel Doumere MartínezAntonio Miguel Cebrián Poles

Rosana del Pino Pineda

Panderoles d’argent infantils:Cristina Puig VillarroigElena Puig Villarroig

Marcos Rodríguez MantecaLuis Rivas Galindo

Marta Benedito TarazonaFran Benedito Tarazona

Teresa Doumere FabregatBalma Doumere Fabregat

Georgina Elena Andrei

Gaiaters del Sequiol:José VicenteMonroig Marques

Manuel Breva NebotTica Godoy

120

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

120

SEQUIOL - ROCKMarató de música Rock per a jóvens

a càrrec de grups novells de CastellóMarató de música Rock per a jóvens

a càrrec de grups novells de Castelló

26 DE MARÇ DEL 2011

A LES 22:30 HORES

Carrer Mestre Bretón

(cantonada amb Carrer Sequiol)

ORGANITZA: COL·LABORA:

SEQUIOL - ROCK

121

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

Programa de Festes al SectorDISSABTE – 26 de Marrç “DE LA FESTA, LA VESPRA”

12:00 h. Exposició de les maquetes presentades al VIII Concurs Escolar “Ciutat de Castello” que patrocina la Fundació Ruralcaixa i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Caballers, des del 26 de març fi ns al 3 d’abril. ENTRADA LLIURE.

12:00 h. Anunci ofi cial de Festes i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt la plaça del Primer Molí.16:00 h. Cavalcada del Pregó pels principals carrers de la ciutat. Amb la participació dels membres de la

nostra comissió.20:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Herrero enfront del Cau Gaiater. 22:30 h. SEQUIOLROCK, Marató de música Rock per a jóvens a càrrec de grups novells de Castelló, carrer

Mestre Bretón (cantonada amb carrer Sequiol). 23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

DIUMENGE – 27 de Març “MAGDALENA, FESTA PLENA”

07:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol07:30 h. Concentració en el Cau Gaiater, al carrer Herrero, per a anar a la Romeria de les Canyes. Repartirem barreja a tots el socis que s’arrimen fi ns que s’acabe.08:00 h. Romeria de les Canyes20:00 h. Tornà de la Romeria, Processó de Penitents i Desfi lada de Gaiates pels principals carrers de la

ciutat, amb la participació de la nostra comissió que acompanyarà a la nostra Gaiata i Gaiata Infantil, d’enguany. Recordem que la Gaiata del Sequiol de la Magdalena 2010 desfi larà acompanyant les Reines de les Festes, com Gaiata de la Ciutat 2011. A continuació trasllat de les gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front l’institut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal.lades.

DILLUNS – 28 de Març

10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, a qui acompanyarà la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol i Grup de Dansa Sequiol

11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu)17:00 h. Entrega de premis del XII Concurs de maquetes Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per alumnes

del col·legi Isidoro Andres i a continuació...18:00 h. Xocolatà amb la col·laboració de BARCLAYS BANK.19:00 h. Concentració en el Cau Gaiater per a assitir a l’Encesa de Gaiates. Acompanyats per la Secció de

Tabal i Dolçaina Sequiol20:00 h. Encesa de Gaiates a la avinguda del Rei En Jaume, front línstitut de secundària Francisco Ribalta

122

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

DIMARTS – 29 de Març “DIA DEL XIQUETS”01:00 h. Trasllat de la gaiata al sector. Encesa de la Gaiata al Sector.08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol.11:30 h. Parc infantil patrocinat per BARCLAYS BANK, per a tots els xiquets del sector, al carrer Sequiol.

Romandrà obert fi ns a les 13:30 hores.10:30 h. Cercavila pel sector amb la xaranga “ALLS SECS NO COUEN”.10:30 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà (vore nota al peu) 11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 12:30 h. Degustació de truites y mandonguilles per als socis, patrocinat per CASA CHELO (vore nota al peu)15.00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fi ns a les 20:00 hores17:00 h. XII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. Les bases i les inscripcions es trobaran en el

Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior. VI Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau

Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior V Concurs de PlayStation (futbol) patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es

trobaran en el Cau Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior III Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. Les base i les inscripcions es trobaran en el Cau

Gaiater fi ns a les 14 hores del dia anterior18:00 h. Cercavila pels carrers del sector, amb la xaranga “ALLS SECS NO COUEN”.20:30 h. Eixida des del Cau Gaiater cap a la plaça Major per a arreplegar els premis, acompanyats de la

xaranga “ALLS SECS NO COUEN”.21:00 h. Lliurament dels premis dels concursos de Llibrets i Gaiates, a la Plaça Major. 22:00 h. Tornarem al nostre Cau Gaiater, per a celebrar els premis aconseguits o per a oblidar el disgust

(taxe’s el que no procedisca).

DIMECRES – 30 de Març08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol.10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu)11:30 h. XXIV Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates, patrocinat per

higiniomateu12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:30 h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als socis, patrocinat pel BAR FERNANDO, amb la

col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu)15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Continuació XII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. VI Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. V Concurs de PlayStation (futbol) patrocinat per higiniomateu. III Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 18:00 h. Jocs Infantils Tradicionals al carrer Sequiol20:00 h. Participació de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol en el XI Homenatge de Castelló a la Dolçaina

i el Tabal, “Homenatge a la Colla El Cebollí”, en la Plaça Major22:00 h. Sopar de “Pa i Porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...23’00 h. Teatre Valencià en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. El grup del taller de teatre de

la A.C. Gaiata 15 Sequiol es oferirà l’obra: LO QUE NO INVENTA LA FAM, amb la col·laboració de la Fundació Dávalos - Fletcher

123

LA

NO

STR

A CO

MISSIÓ

DIJOUS – 31 de Març “TRADICIONS DE CASTELÓ”08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol10:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidará els socis a vi i llimonà. (vore nota al peu)12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:30 h. Degustació embotits casolans, patrocinat per Carnisseria Xarcuteria Prades (vore nota al peu)15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).17:00 h. Continuació XI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. V Concurs de partix patrocinat per higiniomateu. V Concurs de PlayStation (futbol) patrocinat per higiniomateu. II Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 17:30 h. Cos Multicolor, desfi lada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit de l’avinguda del Rei en

Jaume, amb la participació de la nostra comisió.22:30 h. DISCO MÒBIL SEQUIOL. La guerra dels Dj’s. Amb la música dels huitanta i noranta, DJ Armand;

rememora les nits de Takenos i K’asim. La marxa més actual a càrrec de Kamo Deejay; electronic dance festival. El desafi ament està servit. Viu la festa...

DIVENDRES – 1 d’Abril “DIA DEL SOCI”08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol11:00 h. Esmorzar de “pa i porta. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu)11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.12:00 h. Degustació d’ous fregits, patrocinat per Huevos SALES. (vore nota al peu) 15:00 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).16.45 h. Jocs Infantils Tradicionals 17:00 h. Continuació XI Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. V Concurs de partix patrocinat per higiniomateu. V Concurs de PlayStation (futbol) patrocinat per higiniomateu. II Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu. 20:30 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de

les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions de la Junta de Festes.

21:00 h. Sopar de “pa i porta“ en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...23:00 h. Gran actuació musical amb ALMALAFA COMBO.

DISSABTE – 2 d’Abril08:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol11:00 h. Esmorzar de “pa i porta”. La comissió convidarà els socis a vi i llimonà. (Vore nota al peu)12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera. 14:30 h. Dinar de germanor (vore nota al peu).16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a

participar a tots els veïns que vulguen acompanyar-nos. Anirem acompanyats per la Secció de Tabal i Dolçaina “Sequiol”

22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra. Després d’un parèntesi de

dos any, els 8 Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiolos en una insuperable posada en escena. NO VOS HO PODEU PERDRE......!!!

124

LA

NO

STR

A C

OM

ISSI

Ó

DIUMENGE – 3 d’Abril MAGDALENA VITOL!!!

09:00 h. Despertà pels carrers del sector, per la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol11:00 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, amb dos unfl ables12:00 h. Repartiment d’ingredients per al concurs de paelles.12:30 h. Llançament de la carcassa inici del XXV Concurs de Paelles al carrer Sequiol. 14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat.16:00 h. Lliurament dels premis:XXV concurs de paelles, XXIV concurs de dibuix “Dibuixa la teua gaiata” patrocinat per higiniomateu XII Concurs de guinyot partocinat per higiniomateu. VI Concurs de parxís patrocinat per higiniomateu. V Concurs de PlayStation (futbol) patrocinat per higiniomateu. III Concurs de futbolí patrocinat per higiniomateu.20:30 h. Cercavila pels carrers del sector amb la xaranga “ALLS SECS NO COUEN”.21:30 h. Formació comitiva per assistir a la desfi lada fi de festes. 22:30 h. Desfi lada Final de festes desde l’avinguda del Rei fi ns arribar a la plaça Major, amb la aprticipació de

la nostra comissió.22:45 h. Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrers de la ciutat. En tornar

a arribar a la plaça Major, remat fi nal i Magdalena VITOL. En acabar els actes ofi cials “apagada” de la nostra gaiata i…

VIXCA LA MAGDALENA 2012

Al tancament d’aquesta edició, no es disposa de l’horari del programa ofi cial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.ESMORZAR DE PA I PORTA: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els associats de la Gaiata. Disposaran de taula, cadira i la beguda (vi i llimonà)DEGUSTACIÓ: De dimarts al divendres enfront del Cau Gaiater. Per a poder participar en les degustacions serà imprescindible disposar del corresponent val/ració que estarà a disposició en la Tasca Gaiatera, individual (2 €) o en abonament dels quatre dies. (6 €). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuïts, d’acord amb la categoria d’associat.DINAR DE GERMANOR: De dimarts al dissabte enfront del Cau Gaiater. Per a tots els veïns del sector (preus molt especials per als associats). Les places es reservaran en el Cau Gaiater fi ns les 14 hores del dia anterior, havent d’abonar per avançat. El menú estarà a disposició dels interessats en el Cau. Si per causes meteorològiques no es poguera muntar les taules al carrer, el dinar es repartiria en el Cau.CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’inscriure’s en el Cau Gaiater fi ns les 14 hores del dissabte 13 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, exclusivament, amb els ingredients que entregarà la Gaiata. En el cas d’afegir altres ingredients, quedarà fora de concurs. Per part del participant queda la llenya, trípode i paelló. Una vegada fi nalitzada la paella, aquesta quedarà en propietat de la gaiata qui vendrá les racions a 3 €. Les paelles es presentaran davant del jurat abans de les 14:30 hores, qui valorarà el sabor, la presentació fi nal i el seu correcte grau de cocció.IMPORTANT: Per a tots el espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 8 cadires: abonament setmanal 60 €. PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÀ GRATUÏT, havent de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectable, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibilitat dependrà de les existències.LA A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL” ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PRÈVIA COMUNICACIÓ.

128

web design and motion graphics

Si tens una idea o concepte,nosaltres els introduïm en una pantalla.Fem projectes per televisió, web,iPhone, i més pantalles.

www.helmutandyoyo.com

129

C/. Juan Ramón Jiménez, 49 Tels. 644 264 718 964 200 682

C/. Tenerías, 28 Tels. 644 264 719964 861 431

AC

TIVITAT

S

132

ACT

IVIT

ATS

Nomenament dels representants del Sequiol

Dissabte 18 de setembre, en les últimes cuades d’un asfi xiant estiu, tots els Sequiolos estaven convocats al primer acte ofi cial de la Magdalena 2011. A una setmana vista de l’acte de Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes i les seues respectives Corts d’Honor, l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol es reunia, com ve sent habitual en els últims anys, en la seua seu social del carrer Herrero per a nomenar aquelles persones que assumiran l’altíssim honor de representar a la nostra comissió durant les festes de la Magdalena 2011.

Com marca el reglament intern de l’associació, el mes de juny és moment d’obrir el procés de presentació de candidatures per a poder ostentar els càrrecs de Madrina, Madrina Infantil i President Infantil per a la següent edició magdalenera. És responsabilitat de la Junta Directiva de la nostra associació analitzar totes les candidatures presentades dins del termini establit, verifi car que es complixen tots i cada un dels requisits necessaris i valorar els mèrits que cada un dels candidats i candidates aporten. No és tasca fàcil doncs, segurament, totes i cada una de les candidatures presentades és mereixedora de poder aconseguir tan honorífi c fi i escollir té el seu vessant negatiu pues només una candidatura aconseguirà el fi desitjat. Àrdua tasca dels escollits a seleccionar als màxims representants, havent de ser molt escrupolosos a valorar tots aquells aspectes que siguen benefi ciosos per a l’associació. Cal fi lar molt fi per a aconseguir l’èxit. Però estem segurs que per a esta Magdalena 2011, l’elecció ha sigut idònia, de garantia, òptima. Tot este procés d’elecció conclou en l’acte de Nomenament de nous càrrecs.

Magdalena 2011

133

ACT

IVITATS

Així, davall l’experta direcció de Javier Roig, s’iniciava l’acte, invitant a pujar a l’estrada als màxims representants de la Magdalena 2010. Un escenari enlluernador, magnífi cament adornat per a l’ocasió pels membres de la comissió. Cortinatges, de diferents tons grana, conformaven el fons d’escenari sobre les quals ressaltaven diferents peces de fusta tallada i policromades, pertanyents a diferents gaiates del Sequiol. Sobre un lateral del mateix, ressaltaven els magnífi cs quadros amb els nomenaments que esperaven, ja, als seus posseïdors. Un magnífi c i espectacular treball, personalitzat per a cada un dels nostres jóvens protagonistes, realitzat per primera vegada, pel Sequiolo, Enrique Carceller

Com déiem, van accedir a l’escenari, la Madrina Infantil, xiqueta Lourdes Maria Climent Moreno acompanyada del seu inseparable President Infantil, xiquet Álvaro Voltes Usó. I a continuació, la Madrina, senyoreta Irene Lerma Albella a qui donava el braç el vicepresident Víctor Orozco. Els màxims representants de la Magdalena 2010.

I sense dissolució de continuïtat, el presentador anunciava l’arribada de la xiqueta Adriana Llopis Pascual de la mà del xiquet Adrián Doumere Fabregat; seguits de la senyoreta Araceli Molider d’Ivernois del braç del vicepresident Vicente Javier Queral.

Amb tots sobre l’escenari, va prendre la paraula la secretària de l’associació, Gloria Baquero, per a llegir l’acta d’elecció dels càrrecs per a la Magdalena 2011, rebuda per tots els presents amb un atronador aplaudiment.

Així doncs, va arribar el moment protocol·lari de fer entrega dels preceptius atributs als nostres representants. La nostra presidenta Elisabeth Breva, en primer lloc va imposar la Panderola d’argent a Araceli Moliner d’Ivernois com a Madrina de la Magdalena 2011, fent-li entrega també del pergamí acreditatiu. Seguint el protocol establit, va imposar la insígnia i va entregar el seu pergamí de nomenament a la Madrina Infantil 2011, Adriana Llopis Pascual. Finalment va arribar el torn al President Infantil 2011, Adrián Doumere Fabregat, el qual també rebia els símbols del seu nou càrrec de mans de la nostra Presidenta.

Sequiol ja tènia als seus màxims representants per a la Magdalena 2011; Araceli, Adriana i Adrián, el nostre especial equip A.

Com a novetat, esta edició incloïa un emotiu i familiar acte de reconeixement als que fi ns a eixe mateix moment havien ostentat la màxima representació del Sequiol. Un acte que es vènia realitzant fi nalitzat l’acte de Presentació Ofi cial però que, a partir d’ara, s’incloïa dins del protocol d’este acte de nomenament.

134

ACT

IVIT

ATS

Els representants de la Magdalena 2010, Irene Lerma, Lourdes Maria Climent i Álvaro Voltes, rebien de mà de la nostra Presidenta, una magnífi ca reproducció de l’estendard del Sequiol, en record d’un any molt especial.

I fl ors. Flors per a les nostres Madrines del 2011, Araceli i Adriana, de mà de Vicente Javier i Adrián, President Infantil. I per a Irene i Lourdes Maria de mà de Víctor i Álvaro.

També un record fl oral per a Araceli d’Ivernois, mare de la nostra Madrina, Araceli; per a Carmen Llopis, mare de la nostra Madrina Infantil, Adriana i per a Noelia Fabregat, mare del nostre President Infantil, Adrián. També es va fer entrega d’un detall fl oral a Salomé, mare d’Irene; Lourdes, mare de Lourdes María i a Eva, mare d’Álvaro.

Des de fa uns anys, este acte també és la benvinguda a aquells que s’inicien en la comissió del Sequiol, rebent la seua primera insígnia de la Panderola. La Presidenta Elisabeth i el nostre nou President Infantil, Adrián, van imposar les insígnies a:

Xiqueta Martina Pradas Viera Lauren Climent Beltrán

Lourdes Moreno Estefanía Climent Moreno

Ana Rodríguez Pérez Esther Viera Arruebo

Juan Manuel Pradas Montaner Rafael Gregorio Ariño

135

ACT

IVITATS

De la mateixa manera, en este mateix acte, s’imposa la insígnia d’argent a aquells comissionats que pels seus anys de pertinença a la comissió del Sequiol són mereixedors de la mateixa. Així, en categoria infantil, Adrián va imposar la Panderoleta a:

Cristina Puig Villarroig Elena Puig Villarroig Marcos Rodríguez Manteca

Luis Rivas Galindo Marta Benedito Tarazona Fran Benedito Tarazona

Teresa Doumere Fabregat Balma Doumere Fabregat Georgiana Elena Andrei

I Elisabeth feia el propi amb:

David Manuel Carretero Vilarroig Ignacio Collados Marco Juan Carlos Puig Vilanova

Francisco Javier Roig Varoch Alicia Galindo Martínez Noelia Fabregat Alcón

Manuel Doumere Martínez Antonio Cebrian Poles Rosana del Pino Pineda

L’acte arribava a la seua fi , però abans, la Presidenta de la Gaiata, Elisabeth Breva va voler dirigir unes paraules als presents. En primer lloc, un record per a Irene, Lourdes Maria i Álvaro:

“... I heu viscut un any amb intensitat, amb infi nitat de noves experiències compartides tant amb mi com amb els vicepresidents Jorge, Víctor i Vicente Javier. Moments impossibles d’oblidar, que seran ja part dels vostres millors records, o em negàreu que algun de vosaltres oblidarà aquella freda nit en la plaça Major quan arreplegàvem el Primer Premi aconseguit per la nostra Gaiata? Impossible! Perquè la Magdalena 2010 es recordarà en la història del Sequiol com una de les més completes i guardonades de la nostra història.”

A continuació es dirigia a Araceli, Adriana i Adrián animant-los a disfrutar d’una màgic any que acabaven d’iniciar:

“... Sé de ciència certa que els tres desitjàveu des de sempre poder aconseguir este moment doncs la vostra trajectòria festiva i gaiatera així ho demostra. Però especialment m’emociona poder hui veure’t a tu, Araceli, complir amb este somni. Perquè a pesar de la teua joventut, el teu historial en esta Gaiata és impressionant. Estic segura que seguiran complint-se més.

136

ACT

IVIT

ATS

I vosaltres dos, Adriana i Adrián, estic convençuda que passàreu un any al·lucinant. També vosaltres atresoreu bons historials gaiaters però ara sereu els representants de totes les xiquetes i xiquets del Sequiol.”

Finalment va voler animar a tots els Sequiolos a continuar treballant amb abnegació per a continuar collint èxits:

“... Em sent molt orgullosa de poder comptar amb tots vosaltres, amb el vostre suport diari, amb la vostra comprensió en els moments durs, amb la vostra alegria, amb el vostre treball. Em sent en família, perquè això som, una gran família. I l’èxit del Sequiol sou tots vosaltres.”

Emotives paraules que van fer afl orar les llàgrimes d’emoció en més d’un dels presents. Va tancar el seu parlament dirigint-se a Lourdes Maria Climent, Madrina Infantil 2010 que la Magdalena 2011 la viurà com a Dama Infantil de la Ciutat:

“... L’any que ve, la nit del Diumenge de Magdalena, quan desfi les junts amb la Reina Infantil de les Festes, com a Dama Infantil de la Ciutat, vigila bé la Gaiata de la Ciutat perquè serà la nostra, la Gaiata del Sequiol.”

Brillant punt fi nal a unes paraules dites des del cor de la nostra Presidenta qui també renovava el seu compromís al capdavant dels Sequiolos.

Amb la desfi lada de retorn es va posar punt fi nal a l’acte de nomenament d’Araceli, Adriana i Adrián com a màxims representants per a la Magdalena 2011, donant pas a un animat àgape, amb el servici impecable i professional dels xics de la barra, Nacho i Chema.

I el ball que, com manen els més estrictes cànons protocol·laris, es va obrir amb l’himne fester de les Gaiates: el “Rotllo i Canya”.

Per a Irene, Lourdes María i Álvaro era el punt fi nal del seu somni més intens viscut en els últims dotze mesos. Tot va començar en una nit molt paregut a esta i ara, amb l’última volteta del pasdoble, tancarien una de les pagines més guardonades de la història del Sequiol.

Però en contraposició d’emocions, Araceli, Adriana i Adrián, al so de la música castellonera, iniciaven la seua història Sequiolera, el seu anhelat somni. El seu somriure, la seua alegria, la seua il·lusió començava a contagiar a tota una dinàmica comissió que renovava el seu compromís amb la festa i les tradicions de la nostra Ciutat, prometent treball i esforç abnegat però també amb el ferm propòsit de divertir-nos i disfrutar de les nostres festes.

Sequiol posava en marxa la seua Panderola amb Araceli, Adriana i Adrián de maquinistes, amb la vista posada en la pròxima estació del seu inoblidable viatge a la Magdalena 2011.

137

ACT

IVITATS

Nomenament i Imposició de Bandes

Acabada d’estrenar la tardor, Castelló va proclamar les seues sobiranes per a la Magdalena 2011. La xiqueta María Badenas Boldó i la senyoreta Mónica Sidro Maneus rebrien el ceptre maragda que les acredita com les Reines de les Festes de Castelló. Un símbol únic, diferenciador, singular, que atorga a qui la porta sobre el seu pit, la màxima representació festiva de la ciutat com així queda reconegut en els estatuts de la Fundació Municipal de Festes i, en concret, en l’article 77, dins del títol VIII: de la Representació Femenina.

La xiqueta María Badenas Boldó, a pesar dels seus dotze anys d’edat, atresora un envejable currículum fester que va culminar, la passada Magdalena 2010, com a Dama Infantil de la Ciutat. Ara es perfi lava a ocupar el tron com quaranta-tercena Reina Infantil des que en 1969 es va instaurar esta fi gura en el panorama festiu. Per la seua banda, Mónica Sidro, és una jove de 22 anys, a punt de fi nalitzar la seua Diplomatura en Infermeria i que darrere del seu especial any viscut com a Madrina del sector onze, Forn del Plà, s’apresta a viure un màgic any com a màxima sobirana de les festes castelloneres, honor que assumirà com la seixanta-setena dona a ostentar este rang.

Com ve sent habitual en els últims anys, el Teatre Principal acull este primer acte de la nova edició magdalenara, dividit en dos actes: divendres 24 per als més jóvens i dissabte 25 per als majors. Un Teatre que esperava a totes les seues protagonistes vestit amb les seues millors gales. Sobre un escenari magnífi cament guarnit en tons or i grana, i un espectacular dosser amb l’escut de la ciutat, presidia el reial tron d’àguila bicèfala que, cada

a les Reines de les Festes i Corts d’Honor de la Magdalena 2011

138

ACT

IVIT

ATS

any, presta per a l’ocasió la família Mira d’Orduña, des de temps immemorials, esperant la seua sobirana, senya inequívoc d’identitat castellonera i de ràncies tradicions culturals.

La jornada s’iniciava en els Salons de Plens de la casa Consistorial on l’Alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra i la Presidenta de la Gestora de Gaiates, Elisabeth Breva, rebien tots els protagonistes de la nit: Madrines i Presidents Infantils de les comissions de sector, Dames Infantils de la Ciutat i la Reina Infantil de les Festes. Un primer i entranyable acte on els Presidents Infantils rebien la seua primera distinció: la imposició de la insígnia de la Gestora de Gaiates.

Les notes de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló donaven l’eixida a la comitiva que des de la plaça Major, discorreria pels carrers cèntrics de la ciutat fi ns al Coliseu castellonenc on nombrosíssim públic esperava l’arribada del seguici. Nombrosa representació Sequiolera que es feia notar, aplaudint sense parar als nostres jóvens representants: Adriana Llopis Pascual, Madrina Infantil i Adrián Doumere Fabregat, President Infantil. També, junt amb una nerviosa María Badenas, els Sequiolos teníem una especial predilecció doncs, Lourdes Maria Climent Moreno, la nostra Madrina Infantil 2010, formava part de la comitiva com a Dama Infantil de la Ciutat.

Amb exquisida puntualitat, ocupaven el faristol sobre l’escenari, Berta Blasco Llidó i Vicente Llopis, els jóvens encarregats de portar les regnes de l’acte. Amb una soltesa i aplom envejable, fruit de la dilatada experiència que ambdós atresoren en el món de la festa, Berta i Vicente van donar la benvinguda a tots els presents i van invitar, en primer lloc, a pujar a l’escenari als Presidents Infantils: Vicente Ramón Solaz, Jaime García, Javier Marmaneu, Cesar Jara, Antonio Campesino, Iván Vivas, Sergi Casañ, Ernesto Olsina, Pablo López, Andreu Conde, el nostre sempre somrient Adrián Doumere, Jon Ander Ruiz i Alex Lázaro (lamentablement les gaiates 4, 5, 9, 12, 16 i 17 no disposen d’esta fi gura per a la Magdalena 2011; potser la falta de protagonisme que reben siga una de les causes que repercutix negativament en això, per la qual cosa, des d’estes línies reivindiquem la importància d’esta fi gura dins de la representació dels sectors). Tots ells van rebre una còpia del Pregó dels Xiquets, que els entregava l’Alcalde de la Ciutat i una calorosa ovació que els brindava el respectable. Molt especial, des del pati de butaques, els seus pares Manolo i Noelia, junt amb les seues germanes Balma i Teresa, seguien amb emocionada atenció com Adrián rebia el seu Pregó.

Amb un desenfadat i àgil guió, Vicente i Berta, van donar entrada a les Madrines de les diferents comissions de sector les qui anaven ocupant els seus llocs sobre l’escenari.

“... de Sequiol, Madrina Infantil, xiqueta Adriana Llopis Pascual. Gelosia del teu somriure com arabesca

139

ACT

IVITATS

fi ligrana, lluus el teu castellonerisme, Panderola de la Plana...”Amb pas ferm i cadenciós, la simpatia d’Adriana va captivar als presents en el seu desfi lar darrere del seu

escó sobre l’escenari.Seguint amb el guió, va arribar el torn de les Dames Infantils de la Ciutat.“... Dama Infantil de la Ciutat, xiqueta Lourdes Maria Climent Moreno. Ens arriba un trenet que xiula i vola, és

com un coet. Del Sequiol, la Panderola.”Amb la seguretat que aporta l’experiència i amb el seu perenne somriure, Lourdes María va iniciar el seu

desfi lar mentres els Sequiolos li dedicaven una sonada ovació. Una mirada còmplice a les primeres fi les del pati de butaca, incrementava el nivell emotiu al veure els seus pares, Lauren i Lourdes i a la seua germana Estefanía, aplaudint orgullosos.

I el moment àlgid de la nit va arribar. Precedida de l’Esquadra de Gala de la Policia Local i els Macers de la corporació, Vicente i Berta, invitaven a accedir al seu tron a qui, en breu, seria la sobirana de totes les xiquetes i xiquets de Castelló: María Badenas Boldó. Tot el públic, posat en peu, va acompanyar amb els seus aplaudiments a María fi ns a l’escenari, on va dedicar la primera salutació a tots, abans d’ocupar el seu reial tron. Moments després, el jove Iván Vivas, rendia els honors en nom de tots els xiquets i xiquetes de la Ciutat col·locant als seus peus el protocol·lari coixí de vellut verd.

La lectura de l’acta de nomenament, per part de la secretària de la Junta de Festes Matilde Martínez, donava pas al moment més emotiu de la nit: la imposició de la banda verda.

Els clarins de la Ciutat entonaven les primeres notes de la Marxa de la Ciutat, obra de Matilde Salvador, tot el públic posat en peu acompanyava María Badenas des del seu tron fi ns a ocupar el centre de l’escenari on la primera autoritat municipal li imposava la banda verda de Reina Infantil 2011 i li feia entrega del nomenament, mentres que el President de la Junta de Festes li entregava un bell buquet de fl ors. En l’exterior, la melodia pirotècnica de les traques trencava la solemnitat del moment mentrestant, en l’interior, una sonada ovació saludava la Reina de totes les xiquetes i els xiquets de Castelló.

Amb idèntic procedir i acompanyades per música de la terra, les Dames Infantils de la Ciutat van anar rebent les seues respectives bandes blanques, símbol de la cort d’honor de la Reina. En tercer lloc, va arribar el torn de Lourdes María que molt emocionada rebia la blanca distinció i el pergamí amb el seu nomenament de mans de l’Alcalde de la Ciutat.

I també les Madrines Infantils, com a part integrant de la Cort de María, van anar rebent les seues blanques bandes. Adriana Llópis, amb la il·lusió que emanaven els seus bells ulls i amb un ampli somriure que il·luminava el seu rostre, accedia fi ns al centre de l’escenari on Alberto Fabra, Alcalde de la Ciutat, li imposava la banda blanca de Madrina Infantil, davall l’emocionada i atenta mirada de sa mare Carmen i de la seua germana Claudia que no paraven d’aplaudir.

140

ACT

IVIT

ATS

A continuació van arribar els parlaments. En primer lloc de l’Alcalde de la Ciutat i a continuació del President de la Junta de Festes. Ambdós van tindre unes emotives paraules d’agraïment i despedida a Anna Frías, Reina Infantil 2010 i les seues Dames Infantils de la Ciutat, totes elles presents en la sala. Els seus ulls, el de totes elles, però especialment per als Sequiolos els d’Anna Turch, nostra Madrina Infantil de 2009, no podien dissimular l’emoció doncs el seu magnífi c any arribava a la seua fi . Des d’estes línies ens volem sumar a l’agraïment a totes elles.

A poc a poc l’acte tocava a la seua fi . La desfi lada de retorn va posar el punt fi nal a este primer acte. Destacar la presència en la llotja d’honor de les representants de les nostres províncies germanes: Fallera Major Infantil de València, xiqueta Ariadna Galán i Bellea del Foc Infantil d’Alacant, xiqueta Chloe Stephant que van voler acompanyar María Badenas en este acte de nomenament i imposició de bandes.

Vint-i-quatre hores després, mateix guió. Esta vegada el torn era per a la senyoreta Mónica Isidro Maneus qui rebria el símbol maragda més desitjat per tota dona castellonera. El signe que acredita la seua posseïdora com a Reina de les Festes.

La música inundava el carrer anunciant la desfi lada de totes les protagonistes de la nit. Totes elles, Reina, Dames de la Ciutat i Madrines notaven com la responsabilitat anava apoderant-se dels seus cossos i els nervis estaven a fl or de pell. La nostra Madrina, Araceli Moliner d’Ivernois, a pesar de la seua dilatada carrera festiva no s’alliberava d’estes sensacions. A l’arribada a les portes del Principal, els víctors dels allí congregats exercien d’efecte balsàmic per a totes elles; estaven en l’antesala d’un somni molt esperat.

La responsabilitat de presentar l’acte va recaure esta vegada en una jove i elegant Amparo Pitarch, membre de la Junta de Festes, que va resoldre amb gran soltesa i professionalitat.

En la llotja d’honor, la Fallera Major de València, Maria Pilar Jiménez Santamaría i la Bellea del Foc d’Alacant, Mari Ángeles Guijarro Mira no van voler perdre’s tan important acte per a la seua nova companya de bregues festeres.

Passades les huit de la vesprada del dissabte 25, s’iniciava l’acte de nomenament i imposició de bandes a la Reina de les Festes 2011 i a la seua cort d’honor. La presentadora, darrere de les corresponents paraules d’introducció i benvinguda, va invitar les diferents madrines de sector a desfi lar fi ns a l’escenari.

“... Madrina del Sequiol, senyoreta Araceli Moliner d’Ivernois...” La gran il·lusió que sentia Araceli es refl ectia en la seua mirada mentres caminava, majestuosa, cap a l’escenari. Molts records s’apoderaven de la seua ment, recordant anys arrere eixe mateix moment com a Madrina Infantil. Però ara era la Madrina dels Sequiolos, de la seua Gaiata de tota la vida, i això era moltíssima responsabilitat i així s’ho feien saber els nervis que tenallaven tots els seus moviments. Ja sobre l’escenari, amb gallardia, va saludar al respectable i va ocupar el seu escó.

La dama dels Cavallers i les Dames de la Ciutat van donar pas al moment estel·lar de la nit. Mónica Sidro Maneus irrompia en la sala darrere de la seua banda maragda. El públic, posat en peu, aplaudia sense parar la seua gràcil desfi lada, saludant amb el mocador amb eixe especial moviment que només sap fer la dona castellonera. Ja sobre l’escenari, amb totes les protagonistes posades en peu en senyal d’homenatge, va ocupar la reial talaia que li correspon pel seu rang.

La primera sorpresa omplia d’emoció a Mónica al veure Manuel Escuder, President de la Gaiata 11 Forn del Pla, el seu President, prostrat als seus peus per a rendir-li l’homenatge que es mereix en nom de tota la ciutat, posant els seus peus sobre el tradicional coixí de vellut verd.

141

ACT

IVITATS

La lectura de l’acta de nomenament per part de la secretària de la Junta de Festes va donar pas al moment solemne d’imposició de la banda a la Reina de les Festes. De nou les notes de la Marxa de la Ciutat invitaven a tots a rebre, posats en peu, a Mónica que, en el centre de l’escenari, molt emocionada, rebia sobre el seu pit i de mans de l’Alcalde de la Ciutat, el distintiu maragda de rang de Reina. La potent i atronadora veu de les traques anunciava a tota la ciutat que Castelló ja tènia la seua sobirana per a la Magdalena 2011.

A continuació van ser les Dames de la Ciutat les qui van rebre la seua respectiva banda. I després d’elles les Madrines de les Gaiates. I representant al Sequiol, Araceli va avançar fi ns al centre de l’escenari on l’esperava l’Alcalde de la Ciutat per a posar sobre el seu muscle dret la banda blanca de Madrina del Sequiol i integrant de la Cort d’Honor de la Reina.

Una explosió de goig va inundar el castelloner cor d’Araceli que cada vegada bategava amb major força, qual motor de la Panderola. I des de les primeres butaques, els seus pares Araceli i Ximo, junt amb el

seu germà Joaquín, somreien feliços al veure la immensa alegria que embargava la seua fi lla. I amb ells tots els Sequiolos present en el Teatre, coneixedors de la passió amb què la nostra Madrina Araceli viu les nostres festes i, sobretot, la nostra gaiata.

Els parlaments de l’Alcalde de la Ciutat i del President de la Junta de Festes van posar el punt fi nal a este primer acte de la Magdalena 2011 que, com és preceptiu, posa també un punt fi nal al regnat de Mari Paz Lázaro i les seues Dames de la Ciutat, entre les que la nostra Madrina 2009, Laura Díaz rememorava infi nitat de records viscuts amb intensitat.

Els salons del Reial Club Nàutic del Grau de Castelló van acollir el sopar i posterior ball de gala en honor a les Reines María i Mónica, posant el punt fi nal a l’acte de nomenament i imposició de bandes. Tot un èxit a què els Sequiolos, Carlos Mon, Adrián Ortiz i Ainhoa Orozco van contribuir de forma activa en l’organització i desenrotllament sobre l’escenari. La seua experiència i saber fer és tot un segur. Bon treball.

Castelló havia nomenat les Reines del 2011, les anomenades a inaugurar el nou Palau de la Festa, les primeres després de la declaració d’internacionalitat de les nostres festes.

I Sequiol vivia, una vegada més, el relleu generacional. Per un costat Irene, Lourdes María i Álvaro posaven el passador d’or al magnífi c any com a màxims representants de la nostra associació, en la Magdalena 2010, igual que Anna i Laura com a Dames de la Ciutat. D’un altre, el nostre particular equip A: Araceli, Adriana i Adrián, iniciaven el seu primer Rotllo i Canya com a preàmbul a tot un any de noves experiències i sensacions que segur viuran en primera persona, com els nostres màxims representants de la Magdalena 2011. I amb ells, Lourdes María, des del seu nou càrrec representatiu, segur viuran, tots ells, un any inoblidable. Enhorabona a tots i disfruteu al màxim de tots i cada un dels moments que hui comencen per a vosaltres.

142

ACT

IVIT

ATS

Presentació Gaiata 15 Sequiol

Dissabte 20 de novembre, una data marcada en la història d’Espanya, però també en la del Sequiol doncs, curiosament, ha sigut la data de diverses presentacions ofi cials del Sequiol al llarg dels seus trenta anys d’història. Hora màgica: les vint-i-tres hores. Tot a punt per a iniciar el primer acte ofi cial dels Sequiolos per a la Magdalena 2011.

Però tot açò que estava a punt de començar era fruit d’un ardu treball d’uns quants mesos enrere, dirigit i coordinat pel nostre duo de javiers: Javi Rodríguez i Javier Roig. Sí, un treball ardu i complicat, infestat d’inconvenients que se van anar resolent a base de treball i imaginació.

Era l’última presentació que es desenrotllaria en el recinte multiusos de La Pèrgola i això obligava a dissenyar un espectacle digne de l’ocasió. Però la nostra associació partix d’un handicap important: la nombrosíssima comissió que ha de pujar a l’escenari que obliga a disposar d’una infraestructura tal que limita, en molt, les possibilitats de generar un espectacle complementari; ja és prou espectacular rebre sobre l’escenari a prop de huitanta comissionats. Perquè ens puguem fer una idea de la magnitud: és superior a algun dels últims actes d’homenatge a les comissions majors.

Amb tots estos condicionants es van començar a valorar les primeres idees: havia de ser una cosa que es poguera fer conjuntament amb les desfi lades d’accés i retorn al / de l’escenari. A més i a causa de les grans dimensions de l’escenari, era necessari disposar d’elements ornamentals en l’escenografi a que cobriren els més de cent cinquanta metres quadrats de fons d’escenari. Prompte es va concretar la idea però molt difícil va ser la resolució de la mateixa per l’alt pressupost que requeria la mateixa. Es va apostar per les noves tecnologies i es buscava crear una espectacular cortina de leds per a realitzar sorprenents composicions sobre l’escenari. I com ve sent habitual en qualsevol difi cultat en què, ara com ara, busquem solucions, la xarxa de xarxes - Internet - ens la va oferir. L’empresa CYMATIC Produccions Audiovisuals i el seu espectacular producte CurveLED ens oferia la solució desitjada.

Dissabte 20 de novembre del 2010 a La Pèrgola

Dissabte 20

143

ACT

IVITATS

Amb la idea clara, es va començar a gestar el primer esbós de presentació: colors grana i blanc pàl·lid per als cortinatges, cortina de leds en zona central fl anquejada per sengles gaiates manuals de gegantines dimensions, l’evolució de la llum en la gaiata com a fi l conductor del guió, la utilització de la maqueta de la nostra gaiata guanyadora en la Magdalena 2010... I amb tot, de nou ens trobàvem amb un problema: el foc, com posar-lo en escena?. Ací l’experta mà pirotècnica del nostre amic Pepe Nebot de Pirotècnia Peñarroja ens donava la solució: cremadors controlats per ordinador. La logística de l’acte va anar a càrrec de Tuix&Ross. L’experta mà de Juanma i el seu equip ens aportaven les idees necessàries (i el material) per a poder dur a terme tot el previst.

En paral·lel, s’havia estat treballant, conjuntament amb Javier Roig, (“pare” del guió literari de l’acte), l’elecció de la persona encarregada a portar les regnes de l’acte. Es va decidir apostar de nou sobre valor segur i l’amic Sequiolo Javier Tomás va ser el elegit per a tal fi . Una espectacular veu que ja ha sigut l’encarregada de presentar les Madrines del Sequiol altres vegades. Però com déiem al principi, va caldre salvar inconvenients i este va ser un d’ells: a dos jornades de l’inici de l’acte, motius professionals impedien al bo de Javier Tomás poder assumir el repte. El nostre presentador ofi cial de continuïtat, Javier Roig, era la solució perfecta.

I va arribar el moment de la veritat. Setanta-dos hores abans de l’inici de la presentació, començaven els treballs de l’equip de muntatge en la Pèrgola. Els 85 metres quadrats de tarima APG STAGE 500 van anar prenent el seu lloc sobre l’escenari, disposats en diferents altures per a albergar tots els comissionat i que estos foren visibles per tot el respectable. Els més de tres-cents metres quadrats de cortines en to rosa, albergina i blanc pàl·lid van començar a cobrir el fons d’escenari. Mentrestant, Javi Rodríguez “el tio del puro” amb el seu equip de col·laboradors donava forma a dos impressionants gaiates de mà d’uns vint metres quadrats de superfície, realitzades amb planxes de poliestiré expandit, policromades i sobre les quals es van instal·lar quaranta gots de 500 c.c. de diferents colors i amb peretes en el seu interior simulant l’efecte de la llum del ciri.

L’equip tècnic, per la seua banda, muntava un truss 30 x 30 i dotze metres de longitud, en la part posterior de la grada, subjecta al sostre i amb possibilitat de ser elevada per mitjà de dos polispasts de cinc-cents quilos, sobre el qual es muntaria, més tard la cortina de leds. Els dos canons projectors de 1200W, els 8 focus amb canvi de color WORK, la taula de control de 100 canals amb els corresponents dimmers WORK WDP de 4 canals, el spliter DMX i els quatre cremadors torxa controlats per dmx, van anar ocupant els seus respectius llocs i programats per l’equip tècnic per a realitzar totes les composicions previstes per a l’acte de presentació.

144

ACT

IVIT

ATS

Complementant a la il·luminació els 3000 watts de so perfectament gestionats per les expertes mans de Barto i Manolo d’Aplisón. Tot això bellament guarnit amb diferents plantes ornamentals gentilesa d’Alfonso i Verdefl or.

El lateral dret de l’escenari era el lloc escollit per a exposar la maqueta de la nostra Gaiata guanyadora en la Magdalena de 2010, una maqueta que serà entregada a la Junta de Festes per a formar part dels fons del futur museu fester que s’ubicarà en el nou Palau de la Festa.

Finalment, la cortina de Leds va tancar este apartat de muntatge. Es van instal·lar 37 mòduls, cada un d’ells amb 8 estics de diferents longituds que oscil·laven entre els dos i els quatre metres, que van conformar una pantalla d’uns quaranta metres quadrats, amb una resolució total de 296 x 98 píxels, sistema led 40 mil·límetres píxel Pitch, amb led SMD RGB, tot això controlat per un semianell de fi bra òptica d’uns 100 metres de longitud. Als comandaments de l’equip, Silvia i Joan de Cymatic, iniciaven a programar una infi nitat d’efectes combinats amb artístics dibuixos festers realitzats pel nostre artista Jovi Monroig. Ressaltar el gran treball tècnic desenrotllat pel Sequiolo, Nino Turch ajustant els “pesos” dels diferents fi txers per a poder ser utilitzats.

Vint-i-quatre hores abans de l’inici de la presentació, tot estava previst per a l’assaig general. Però no sols l’escenari sinó les més de dos-centes taules i mil dos-centes cadires estaven posades en el seu lloc, correctament identifi cades i bellament guarnides (enguany Sequiol oferia un cofre de fusta de què sobreeixien uns doblons de... xocolate, com a símbol del tresor fester que la nostra comissió vol compartir, com cada any, amb tot els seus associats, amics i veïns). I tot això va ser possible gràcies a l’esforç i treball abnegat de tota una comissió. Per això, és de justícia, des d’estes línies felicitar a tots i cada un dels comissionats que, d’una manera o d’altra, participen que el nostre acte de presentació i que siga, any rere any, un verdader èxit.

És necessari fer una menció especial al concurs de maquetes de Gaiates que organitza la nostra associació, sota el patrocini de la Fundació Ruralcaixa. Des de fa uns anys, este acte de presentació ofi cial és, al seu torn, l’acte en què es presenta la maqueta construïda pels membres del Sequiol, del treball guanyador, enguany, de la VII edició. En el vestíbul d’accés al recinte, quedava exposada la dita maqueta acompanyada de les altres sis maquetes guanyadores de les edicions anteriors. Espectacular estampa que donaria la benvinguda a tots els invitats del Sequiol.

I va arribar l’hora de la veritat. Passaven uns minuts de l’hora prevista quan el presentador de l’acte, Javier Roig, donava la benvinguda als presents i iniciava una breu introducció sobre l’evolució de la llum en la gaiata.

145

ACT

IVITATS

Va començar recordant que la llum en els farolets era del foc: quatre fl ames sobre el frontal de l’escenari van començar a ballar de forma rítmica, d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Després, tornava a recordar Javier, van ser les peretes d’incandescència: es van il·luminar els detalls sobre l’escenari i les maquetes de les gaiates guanyadores del Sequiol, anys 2007 i 2010. I fi nalment, el presentador indicava l’arribada de les noves tecnologies: la pantalla de leds entrava en acció sorprenent a tots els presents (fi ns al moment havia passat inadvertida donada la seua transparència) i oferint un espectacle amb ritme trepidant i sorprenents combinacions d’efectes i colors junt amb dibuixos d’estampes tradicionals com la nostra insígnia La Panderola, el Pregoner, la Magdalena, Lledó, una parella ballant, gaiates de mà, siluetes de gaiates, parelles de castelloners...; tot al compàs de la música.

A continuació van anar accedint a l’escenari tots els components de la comissió. Cada un d’ells podia veure, sobre la pantalla de leds, els seus noms acompanyats amb efectes personalitzats per a cada una de les parelles. Una posada en escena innovadora, diferent, colorista... I en poc més de setanta minuts la presentació del

Sequiol passava ja a la història.I si impressionant va

ser la posada en escena, no menys sorprenent va ser el desmuntatge. Vint intensos minuts de perfecta coordinació van bastar a l’equip del Sequiol per a aclarir l’escenari i deixar pas a l’orquestra “La Red” qui, per cert, va realitzar una magnífi ca actuació

complementada amb la infi nitat d’efectes especials que la pantalla de leds va sumar a la seua espectacular posada en escena.

146

ACT

IVIT

ATS

Amb este succint resum del treball desenrotllat per a poder posar en escena l’acte de major calat com és el de la Presentació Ofi cial dels màxims representants del Sequiol, s’ha volgut rendir un sentit homenatge a tots els membres de la comissió que han aportat el seu xicotet però imprescindible granet d’arena per a poder portar a bon port esta nau. El resultat... la premsa diària va dictar sentència.

BON TREBALL SEQUIOLOS !!!

147

ACT

IVITATS

La nostra presentació:Així la van veure…

La llum més brillant del panorama magdalener va lluir mes que mai el dissabte a la nit en l’acte de presentació de les Madrines 2011 de la Gaiata 15 Sequiol, Araceli Moliner d’Ivernois, la xiqueta Adriana Llopis Pascual i el President Infantil Adrián Doumere Fabregat. Un acte que va omplir la Pèrgola de gran emoció.

Les seues predecessores del 2010, Irene Lerma i Lourdes María Climent van imposar un corbatí com despedida.

La Pèrgola, va servir d’escenari d’un esdeveniment que va atraure a nombrós públic i amics pròxims a la gaiata 15.

Sequiol proclama

a Araceli Moliner

i Adriana Llopis,

madrines del 2011

148

ACT

IVIT

ATS

No en va, dos farolets gegants van presidir l’escenari a què van anar pujant, un a un, els representants de l’entitat. El President Infantil va oferir un ram de fl ors a les dametes i un obsequi als seus acompanyants. Van pujar a l’escenari les xiquetes Marina Edo, Claudia Ortiz i Natalia Queral; Georgiana Elena Andrei i Carmen Serra; Martina Pradas junt amb Álvaro Navarro; Teresa Doumere i Balma Doumere junt amb Marcos Rodríguez; María Lidón Edo junt amb Javier Górriz; Inés Sancho junt amb Xavi Queral; María Collados junt amb Fran Benedito; Beatriz Also i Mar Sanahuja; Carolina Navarro i Leyre Górriz; Anna Quiangong Llorens i Lucia Nuo Parra; Lucia Àguila i Carla Bonet; Elena Puig junt amb Raúl Pegueroles; María Voltes junt amb Nicolás Rodríguez; Laura Turch i Claudia Llopis junt amb Sergi Martí; Cristina Puig i Carolina Aicart; i fi nalment la Madrina d’Honor infantil Maia Aguilera Biosca.

Mes tard, la Presidenta Elisabeth Breva Almerich va imposar la banda a les Dames d’Honor Ana Rodríguez acompanyada de David Carretero; Estefania Climent i Carlos Mon; Maite Vilar i Joaquín Moliner, Aroha Espejo i Tomi Cebrian; María Isierte i Enrique Carceller; Andrea Estrada i Adrián Nebot; Jennifer Carratalá junt amb el jove Cristian Bonet i la Madrina d’Honor Andrea Tortosa Baquero acompanyada per Adrian Ortiz.

Però el moment àlgid va arribar quan les Madrines del 2010 Irene Lerma, i la xiqueta que enguany és Dama infantil de la Ciutat, Lourdes María Climent, van pujar per a donar el relleu a les Madrines de Sequiol del 2011, Araceli Moliner i Adriana Llopis, les bandes de les quals van ser oferides per la Presidenta i el President infantil. En eixe moment, les que deixaven el seu càrrec van imposar un corbatí als estendards i van entregar un muntatge de fotos.

Per la seua banda, amb la il·lusió del nou càrrec, les noves Madrines van imposar dos corbatins. Instant llavors de rebre la calor d’un gran aplaudiment que va ser seguit de les ofrenes

ES DESPEDIXEN DE LA PÈRGOLA AMB GRAN EMOCIÓ

30 ANYS DE TRADICIÓ D’UN SECTOR ESPECIAL

Han sigut 30 madrines, altres tantes infantils i presidents, dames d’honor, infantils, membres de la comissió i múltiples col·laboradors, els que es van sentir part d’un gran projecte que despedia la Pèrgola.

Després de 30 anys, la Gaiata 15 va dir adéu a este monument castellonenc acompanyada, entre altres, de la Casa Regional de Múrcia, la Federació de Colles de Castelló, la Gaiata 5 Hort dels Corders i la Tinència d’Alcaldia del Sud.

149

ACT

IVITATS

Cal destacar les ofrenes de l’actual vicepresident i exjugador del C. E. Castelló, Jorge Martí; la Fallera major de la Falla Port Saplaya de València, Ágata Robles i la seua Presidenta Begoña Peñarrocha; La Foguera de Plaça Pio XII d’Alacant amb la seua Bellea 2010, Begoña Bernabeu, qui va imposar la banda de Musa del Foc a les Madrines, qui es van alçar per a rebre-la.− Elisabeth Breva va imposar la banda de Madrina 2011 a Araceli Moliner− Portaestendards – Araceli i Adriana van posar dos corbatins com a commemoració.− Dama de Castelló: La Madrina infantil 2010, Lourdes M. Climent, és dama de la ciutat 2011− La Gaiata 15 de Sequiol té a les seues esquenes una gran tradició gaiatera i un gran futur amb les seues

nombroses dames i acompanyants.− La Presidenta va rebre un present dels representants del 2010− Els portaestendards Luis Rivas i Nacho Carceller.− El públic va estar molt atent a tot l’esdevindre de la presentació.

AUTORITATS – Les autoritats municipals de Castelló, amb l’alcalde la ciutat Alberto Fabra com a màxim representant van estar junt amb les reines de la Magdalena 2011, Mónica Sidro i María Badenas.

CENTRE ARAGONÉS – El Centre Aragonés de Castelló va acudir amb la seua reina, Miriam Solsona Moliner, acompanyada pel president José Antonio Lázaro; i la reina infantil, Maria Escuín Sangüesa, junt amb José Luis Escuín.

ELS MÉS PEQUES – La Gaiata té la sort de comptar amb nombrosos representants jóvens. Un total de 26 dames infantils va pujar a l’alt de l’aparador fester junt amb huit homenets que van exercir molt bé el seu paper.

CONCURS XIQUETS – Ja esta en marxa el VIIIé Concurs de Maquetes de Gaiates fetes per xiquets, que organitza Sequiol. El guanyador del 2010 va ser Nicolás Rodríguez, l’obra del qual s’ha reproduït a grandària d’un metre.

150

ACT

IVIT

ATS

Araceli Moliner d’Ivernois va rebre el dissabte els atributs com a Madrina de la Gaiata 15 “Sequiol”. Amb ella, la Madrina infantil, Adriana Llopis Pascual, i el President dels xiquets Adrián Doumere Fabregar, van protagonitzar la vetlada de la comissió més multitudinària i dinàmica del panorama gaiater. La Presidenta Elisabeth Breva, es va ocupar de tot en una nit on la llum, de nous LED’s, va brillar amb èxit.

La llum de “Sequiol” guia al

seu sector cap a

la Magdalena

151

ACT

IVITATS

Presentació del Cartell Anunciador

Sense dissolució de continuïtat i una vegada fi nalitzades les festes de la Magdalena del 2010, una de les primeres activitats que convoca la Junta de Festes és el concurs del cartell anunciador de les festes. En concret el 3 de maig es presenten les bases que regularan esta edició de la Magdalena 2011. Queden establits una sèrie de requisits que són de compliment obligatori:• Els treballs han de ser originals i inèdits.• La seua dimensió ha de ser vertical amb 560 per 800 mil·límetres• Pot realitzar-se amb qualsevol procediment que posteriorment siga reproduïble, sense problemes, en

quatricomia.• Ha d’incloure l’escut de la ciutat i la llegenda que es marca, de forma textual. Per primera vegada en la

història, en la dita llegenda apareix FESTES d’INTERÉS TURÍSTIC INTERNACIONAL.• Els treballs deuen presentar-se sense fi rmar i sota un lema, acompanyant en un sobre tancat les dades de

l’artista.Queda establit un període de recepció de treballs des del 7 de setembre fi ns al 15 de novembre. Finalitzat el

dit període, se nomenarà un jurat que haurà de escollir el guanyador atenent, no sols a la seua qualitat artística sinó molt especialment la seua idoneïtat com a cartell i la seua expressivitat com a anunci de les nostres festes.

Així, el passat 25 de novembre es va convocar al jurat format per:

Magdalena 2011

152

ACT

IVIT

ATS

• Joaquín Torres, Regidor de l’Ajuntament de Castelló, que actua com a President del Jurat,• Jesús López, President de la Junta de Festes,• Elisabeth Breva, Presidenta de la Federació Gestora de Gaiates,• Joan Josep Trilles, President de la Federació de Colles,• Mari Paz Lázaro, Reina de les Festes 2010,• Jose Vicente Ramón, Gerent de la Fundació Dávalos-Fletcher,• Luis Bolumar, artista• Jose Antonio Arias, profesor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló• Adrian Bernat, artista gaiater,• Javier Tirado, tècnic impressor,

i assistits per la secretària de la Junta de Festes, Matilde Martínez, amb veu i sense vot, amb el fi seleccionar una d’entre les setanta-dos obres presentades a concurs, que serà l’encarregada d’anunciar la Magdalena 2011.

Després de múltiples deliberacions, el jurat va seleccionar l’obra marcada amb el número seixanta-sis i el lema del qual era “Pregó Internacional”. Oberta la plica corresponent al dit treball escollit es va conéixer l’artista guanyador. Juan Diego Ingelmo Benavente, asturià veí de Borriana era el “pare de la criatura”. Per tercera vegada, doncs ja va guanyar este mateix concurs en els anys 2008 i 2009, una obra fi rmada per ell seria l’encarregada d’anunciar, als quatre vents, les festes fundacionals de la nostra ciutat. La telefonada del President del Jurat, Joaquín Torres li va comunicar la bona nova.

I vint-i-quatre hores després de ser seleccionat, es donava a conéixer a tots, junt amb la resta de candidats. Era l’exposició de tots els treballs presentats a concurs i que, com ve sent tradicional, és també moment en què l’artista guanyador rep el seu premi, de dos mil cinc-cents euros, i fi rma l’original.

La sala d’exposicions de la Fundació Dávalos-Fletcher va ser l’escenari triat per a l’exposició de les setanta-dos obres, acte que va ser inaugurat per les Reines de les Festes, María Badenas i Mónica Sidro.

Els Sequiolos vam estar representats per la nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis i el nostre President Infantil, Adrián Doumere -la nostra Madrina, Araceli Moliner, no va poder acudir a este esdeveniment per motius professionals- acompanyats de la nostra Presidenta Elisabeth Breva i no van voler perdre l’oportunitat de fotografi ar-se amb l’original del cartell que serà l’anunciador de la Magdalena 2011, en la que ells seran els màxims protagonistes del Sequiol.

En este article venim comptant, des de fa unes publicacions, algunes curiositats d’este concurs. Quant a la participació es manté semblant a la de l’edició 2010 consolidant-se la xicoteta millora respecte a anys anteriors. Quant als lemes, dos s’han repetit en dos treballs: LA VOLTETA i JA EL DIA ÉS ARRIBAT. Quant als vocables més utilitzats en els lemes destaquem: FESTA, en vint d’ells; LLUM, en deu i MAGDALENA i TRADICIÓ en huit cadascun. És curiós que des que venim fent este apartat de curiositats, estos vocables han sigut els més utilitzats de forma reiterada. Finalment en l’apartat de lemes originals destaquem: TORTILLETA DE FABES, MAGDALA, OPTIMISME, MADE IN MAGDALENA, TRADICIÓ CONTEMPORÀNIA INTERNACIONAL, MAGDALENA POP o TOMBAERMITES I ARRANCAFADRINS.

La Magdalena 2011 ja tènia la seua imatge que, per primera vegada en la història de les festes, estava marcada amb el caràcter d’interés turístic internacional, distinció aconseguida a fi nals de la Magdalena 2010. Una imatge que també acompanyarà, per sempre, a Araceli, Adriana i Adrián, doncs també serà la seua, la que distingix a una edició magdalenera en la que ells seran els verdaders protagonistes del Sequiol.

153

ACT

IVITATS

VII Concurs escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”

Una de les activitats per la qual tots el Sequiolos tenim major devoció és el concurs de maquetes dirigit al món escolar de la ciutat.

Des del primer moment la Fundació Ruralcaixa va creure en este il·lusionant projecte per a donar a conéixer als més jóvens el que signifi ca la Gaiata, element diferenciador de les nostres festes. Estem convençuts tant ells com nosaltres, que només així podem assegurar el futur de les nostres més arrelades tradicions doncs seran ells, els jóvens escolars, els artistes del futur, els que hauran d’assumir nous reptes, els qui donaran continuïtat a la Gaiata, com a símbol per antonomàsia de la ciutat de Castelló. Per això, des d’estes pàgines, una vegada més, volem agrair el suport que ens dóna la Fundació Ruralcaixa que fa possible que esta iniciativa arribe, cada any, a més col·legis, a més escolars. I amb ells, a les seues famílies perquè no és cap secret la implicació de tots els membres de la família en el disseny i construcció de les maquetes, en major o menor mesura. Inclús com a funció integradora doncs molts dels escolars que participen en este concurs tenen arrels de fora de les nostres fronteres, i conéixer i respectar les nostres tradicions és fonamental per a sentir-se integrat. Per tot això, Sequiol aposta una vegada més, per mantindre esta activitat, convocant, per a esta Magdalena 2011, l’octava edició.

Però contem que va passar en la sèptima edició, la de la Magdalena 2010. Com ve sent habitual tots els centres participants han de realitzar una primera fase de selecció que dóna pas a una segona fase on tots queden enquadrats en quatre categories: primer, segon i tercer de primària; quart, quint i sext de primària; secundària i educació especial. Esta primera fase quedava tancada el 18 de febrer.

El dijous 25 de febrer, en l’emblemàtic entorn de la Casa Matutano, hui seu del Museu Etnològic, es van donar cita tots els membres del jurat a fi de deliberar que treball seria el guanyador absolut d’esta edició.

Patrocinat per la Fundació Ruralcaixai organitzat per l’associació cultural Gaiata 15 Sequioli organitzat per l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol

154

ACT

IVIT

ATS

Un jurat format per:• Alberto Fabra, Alcalde de la Ciutat• Joaquín Borras, Delegat del Consell València a Castelló i President d’Honor del Sequiol.• Joaquín Torres, Regidor de Festes i Seguretat• Miguel A. Mulet, Regidor de Cultura i Vicepresident de la Diputació de Castelló• Enrique Barreda, Patró de la Fundació Ruralcaixa Castelló• Chelo Pastor, del periòdic El Mundo - Castellón al dia• Vicente Cornelles, del periòdic Mediterraneo• Ismael Bonet - llibreria Argot• José Vicente Monroig, Artista gaiater• Esteban Gual, President de la Gaiata Farola - Ravalet i Artista gaiater• José Luis Aragonés, Artista gaiater• Vanesa Pérez, Artista gaiatera• Vicente Montoliu, Prohom de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta• Víctor Orozco, Vicepresident de la Gaiata 15 Sequiol i coordinador del concurs• Jorge Martí, Vicepresident de la Gaiata 15 Sequiol• Agustín Mon, membre de la Gaiata 15 Sequiol,

actuant com a secretària del jurat, María López. Cada un dels membres del jurat atorgava una puntuació de sis a un als treballs fi nalistes de cada una de

les quatre seccions. Recomptats els punts obtinguts per cada treball van passar a la fase fi nal les maquetes següents:

• 1er - 2on - 3er primària: Maquetes numerades com 3, 13 i 15• 4rt - 5é - 6é primària: Maquetes numerades com 4, 8 i 9• Secundària: Maquetes numerades com 1, 4 i 6De nou, els membres del jurat van debatre entre les nou fi nalistes, resultant guanyadora absoluta la maqueta

numerada amb el 15 de. 1er - 2on - 3er primària. Oberta la corresponent plica per part de la secretària es donava a conéixer el guanyador absolut: Nicolas Rodríguez Manteca del col·legi Herrero.

El resultat fi nal del concurs va ser el següent:

Primer premi i guanyador absolut: NICOLAS RODRIGUEZ MANTECA alumne del col·legi HERRERO

Segon premi: ALEJANDRO GÓMEZ MARÍN alumne del col·legi ANTONIO ARMELLES

Tercer premi: LARA ARAGONES TECLES alumna del col·legi GATEA HUGUET

Finalistes: LLEDO MARTINEZ MARCO alumna del col·legi ISABEL FERRER

MARIA ARNAU HABA alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

ROCIO BONO SOJO alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

PABLO GARCES alumne del col·legi ISIDORO ANDRES

DIEGO CLEMENTE alumne del col·legi ISIDORO ANDRES

PROVI MORCILLO GIL alumne de l’I. E. BENADRESA

ANDREA ESTEBAN alumna del centre PENYETA ROJA

SARA IZQUIERDO alumna del centre PENYETA ROJA

LLEDO MUÑOZ TENA alumna del centre PENYETA ROJA

155

ACT

IVITATS

Guanyadors en fase local:

LAURA ALVAREZ ARTACHO alumna del col·legi JAUME I

CLAUDIA FERRANDO PAULO alumna del col·legi GAETA HUGUET

MIGUEL ANGEL MORENO alumne del centre PENYETA ROJA

JORGE LENGUA alumne del centre PENYETA ROJA

MAR HERRANDO alumna del col·legi GAETA HUGUET

NICOLAS RAMOS alumne del col·legi GAETA HUGUET

JESSICA LARA SAEZ alumna del col·legi GAETA HUGUET

PERE JIMENEZ GARCIA alumne del col·legi GAETA HUGUET

DANIEL TENA alumne del col·legi GAETA HUGUET

JULIA GODOY DOMINGO alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

ELENA PUIG VILLARROIG alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

MARIA VOLTES USO alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

ALEJANDRO RODRIGUEZ RAMÍREZ alumne del col·legi ISIDORO ANDRES

OLGA MARTIN PEREZ alumna del centre PENYETA ROJA

LAURA TORRENT TRILLES alumna del centre PENYETA ROJA

ALBA HERRANDO IBÁÑEZ alumna del col·legi GAETA HUGUET

DANIEL GINER MANZANEQUE alumne del col·legi ISIDORO ANDRES

IVAN CRUZ alumne del col·legi ISIDORO ANDRES

IRENE ARRIBAS MIRANZO alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

ALBA BELAIRE MARCILLA alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

CRISTINA PUIG VILLARROIG alumna del col·legi ISIDORO ANDRES

RAÚL AGOST MARTINEZ alumne del col·legi LICEO

JUDITH ALFONSO CALVO alumna de l’I.E MATILDE SALVADOR

DARIANA BENEA alumna de l’I.E MATILDE SALVADOR

IRENE CANDON alumna de l’I.E MATILDE SALVADOR

ALEXIS CASTILLO alumne de l’I.E MATILDE SALVADOR

AARON MAS alumne del col·legi LICEO JOSE TORRES alumne del col·legi LICEO

DAVID AGUT alumne del col·legi LICEO DIEGO MARZA SÁNCHEZ de ASPOPRACE

JOAN BERBEL MARIN de ASPOPRACE

Com ve sent habitual, el dissabte següent a l’elecció de la maqueta guanyadora, el 27 de febrer, es realitzava

l’exposició de totes les maquetes presentades a concurs, en la plaça de les Pescateries. En la inauguració de la mateixa estaven presents els nostres màxims representants: Madrina Infantil, Lourdes María Climent; President Infantil, Álvaro Voltes i Madrina, Irene Lerma acompanyats per la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva i junt al Patró de la Fundació Ruralcaixa Castelló, Enrique Barreda.

La música de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol va amenitzar al nombrosíssim public que va visitar l’exposició entre els que ressaltem a les Reines de les Festes, Mari Paz i Anna acompanyades per l’Alcalde de la Ciutat i el President de la Junta de Festes, Jesús López.

Ja en vespres de l’inici de la setmana gran, el dijous 4 de març, se feia entrega, en els salons de la Fundació Ruralcaixa Castelló, dels premis a tots els guanyadors de les diferents fases. La mesa estava formada per les Reines de les Festes, Mari Paz i Anna acompanyades dels Regidors, Miguel Ángel Mulet i Joaquín Torres; els representants de Ruralcaixa: Enrique Vidal, Director Territorial i Enrique Barreda, Patró de la Fundació així com els representants del Sequiol: Irene, Lourdes María i Álvaro acompanyats per la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva i el vicepresident, coordinador del concurs, Victor Orozco.

El fl amant guanyador del concurs, Nicolás Rodríguez va arreplegar el seu premi consistent en un ordinador portàtil, acompanyat del director del col·legi Herrero qui, al seu torn, arreplegava el xec regal per valor de sis-cents euros per al centre escolar.

Recordar que tots els fi nalistes van rebre els seus corresponents premis: marcs electrònics, MP4, MP3...

156

ACT

IVIT

ATS

i, de la mateixa manera es va fer arribar a tots els col·legis participants un detall per a tots els alumnes participants en esta sèptima edició.

Com indicàvem, l’octava edició d’este concurs estarà a punt de conéixer el seu guanyador. Invitem a tots a presenciar l’exposició de

treballs que se celebrarà el dissabte 19 de març en la plaça de les Pescateries i, per primera vegada, el els salons del Museu Etnològic, durant la setmana de Festes. Els esperem.

157

ACT

IVITATS

XII Concurs de maquetes de gaiata al col·legi Isidoro AndrésOrganitzat per l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol

158

ACT

IVIT

ATS

CURS PREMI NOM LEMA

1er Primària 1er

2on

3er

ELENA PUIG VILARROIG

MIGUEL MATA RODRIGUEZ

MARIA VOLTES USO

SARA MARTINEZ ANDREU

RACONET DE LLUM I DE FESTA

LA GAIATA DE LA PLAÇA

SENYERA DE CASTELLÓ

COET FESTER

2on Primària 1er

2on

3er

ALEX RODRIGUEZ RAMITEZ

IVAN PUERTO ESTEVE

ANDREA GAZULLA NOUNATALIA JIMENEZ TELLOLS

LA TRADICIÓ I LA FESTA

MOVIMENTS DE FESTA

ESCLAT DE FESTA

3er Primària 1er

2on

3er

JULIA GODOY DOMINGO

DAVID ARNAU HABA

HUGO SANTAMARIA BLASCO

FERRAN SOLDEVILA MARINLAIA SOLDEVILA MARIN

CASTELL DE FOC

FANAL DE COLORS

COLOR Y ESPERANZA

FESTA MULTICOLOR

4t Primària 1er

2on

3er

DANIEL GINER MANZANEQUE

CLAUDIA FLORES BELLESPAULA LEON HARO

DIEGO CLEMENTE ADELANTADOPABLO GARCES PUERTO

CELIA GARCIA FABREGATANDREA BONO SOJO

¡QUE VIVA LA MAGDALENA!

GAIATO D’OR

ELS COLORS DE LA FESTA

GAIATOS MAGDALENEROS

5é Primària 1er

2on

3er

ALBA BELAIRE MARCILLA

CRISTINA PUIG VILLARROIG

SARA CARRASCO VALERMANUELA USO MOLINA

L’ARREL DE LES FESTES

CAMI DE TRADICIÓ

MAGDALENA 2010, FESTES I MARE DE DÉU

6é Primària 1er

2on

3er

IVAN CRUZ MONFORT

MARIA ARNAU HABAROCIO BONO SOJO

NOELIA SALVADOR DOMINGOSANDRA SERRA GONZALEZ

GAIATA LA NOSTRA FESTA

TRADICIÓ D’UN POBLE

ELS FADRINERS

CONCURS ISIDORO ANDRES 2010

159

ACT

IVITATS

Premis de la Magdalena 2010Encara que siga una avaluació molt frívola sobre el treball realitzat durant un

any, es considera un any d’èxit o fracàs, en funció dels premis obtinguts en els diferents concursos en què esta associació s’ha presentat. Així doncs, passem a valora l’edició del 2010.

Cronològicament és l’últim a convocar-se perquè es correspon amb el Nadal del 2010. A fi nals de novembre veuen la llum les bases que regularan este concurs en què hi ha diferents categories i, per a cada una d’elles, es

fi xen una sèrie de normes de compliment obligatori sobre superfície mínima, materials de les fi guretes, utilització d’elements naturals, respectar els cànons clàssics de la betlemnística així com de disposar de les cinc composicions indispensables: el naixement, l’anunciació als pastors, el castell d’Herodes, els Reis Mags i la fugida a Egipte; valorant-se, a més, la creativitat i la qualitat en la construcció del mateix.

Sequiol, des de sempre, ha buscat potenciar totes aquelles tradicions més nostres per això va decidir, al seu dia, crear un taller per a la construcció d’un Betlem. Un taller que aborda la construcció dels diversos elements decoratius: posades, muralla, cases...; la decoració de les fi gures d’escaiola de diferents dimensions; les diferents composicions amb efectes de perspectiva, efecte túnel... o, inclús, la il·luminació amb efectes que simulen el foc o el dia i la nit. Tot això està obert a la participació de tots els associats interessats i coordinat, en estes últimes edicions, pel vicepresident Vicente Javier Queral.

Els treballs comencen a mitjan novembre (encara que els dissenys i treballs d’arreplega de materials... s’inicien molt abans) amb la defi nició de la superfície a ocupar (en funció de l’espai que es disposa en la seu social) així com la distribució de les diferents estampes sobre la mateixa, inclús en diferents altures. El següent pas és el de construir totes les edifi cacions necessàries per al disseny seleccionat per a l’ocasió: el portal, el castell d’Herodes, diferents cases, el mercat, el pou... una infi nitat d’elements la construcció dels qual ocupa gran part del temps.

En paral·lel es van decorant totes les fi guretes, d’escaiola, que s’ha determinat aniran ocupant les diferents composicions. Un treball que requerix minuciositat i paciència però que ho realitzen tant majors com xicotets (evidentment cada u amb el grau de difi cultat que pot assumir).

El moment més important és la composició fi nal del Betlem. Requerix molta destresa i visió espacial. Ací és on l’experta mà de Xavi Q. pren les regnes per a anar creant totes i cada una de les estampes que, al seu dia, s’havien dissenyat. Diferents terres, elements vegetals, pedres, les peces construïdes, van ocupant els seus espais. En cada un d’ells s’instal·len els efectes luminotècnics previstos: il·luminació de fi gures, efectes de foc... A poc a poc les fi guretes comencen a ocupar les seues posicions: els pastors, el naixement, els Reis Mags, els mercaders... Tot ha d’estar fi nalitzat abans de la data prevista per a la seua inauguració: el 21 de desembre.

XVII Concurs de

Betlems CIUTAT

DE CASTELLÓ

convocat per l’Ajuntament de

la Ciutat

XVII Concurs de XVII Concurs de

Betlems CIUTAT Betlems CIUTAT

d’elements naturals, respectar els cànons clàssics de la betlemnística així com de disposar de les

160

ACT

IVIT

ATS

En cada edició festiva són tres els concursos convocats per a les publicacions festives dels diferents ens col·laboradors. Analitzem cada una d’elles:

El Diari Ofi cial de la Comunitat Valenciana (DOCV) número 6178 de data 5 de gener del 2010 publicava l’orde de 23 de desembre del 2009 de la Conselleria d’Educació per la qual es convocaven els premis de la Generalitat Valenciana per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena, en la seua edició de 2010.

En les bases del mateix s’establien 10 premis amb una dotació econòmica total de 13.137 euros, marcant com a data fi nal de presentació de sol·licituds al concurs, el 29 de gener del 2010 i havent d’aportar 10 exemplars del llibret editat abans del 15 de febrer del 2010, en els que ha d’aparéixer, dins dels crèdits de la publicació, en la coberta interior o en la primera pàgina, la següent llegenda “El present llibret ha participat en la convocatòria de premis de la Generalitat per a l’ús del valencià”; llegenda que haurà d’estar impresa en la mateixa edició i característiques de l’obra.

De la mateixa manera, l’orde identifi ca una Comissió Tècnica que estudiarà i avaluarà les publicacions presentades a concurs seguint una sèrie de criteris establits i realitzarà una llista ordenada per puntuació obtinguda que elevarà la secretària autonòmica d’Educació per a la seua resolució.

En el DOCV número 6226 de data 15 de març del 2010 publicava la resolució de data 26 de febrer de la conselleria d’Educació en què, vista la valoració realitzada per la Comissió Tècnica, reunida el 23 de febrer del

Concurs convocat per la Conselleria de Cultura per a les activitats que promocionen l’ús del valencià

La inauguració del Betlem del Sequiol és tot un esdeveniment social de la nostra associació. Els nostres màxims representants: Araceli Moliner, la nostra Madrina; Adriana Llopis, la nostra Madrina Infantil i el nostre President Infantil, Adrián Doumere, van tallar la cinta preceptiva donant la benvinguda a tots els socis i veïns presents i aprofi tant per a felicitar a tots ells les pròximes festes nadalenques, desitjant els millors anhels per al nou any 2011. El seu any, l’any en què seran els màxims representants del Sequiol.

El jurat qualifi cador va visitar el nostre treball el 28 de desembre encara que, com ve sent habitual, la resolució d’este concurs s’efectua una vegada passades les festes nadalenques, en el Saló de Plens de la casa Consistorial en presència de la màxima autoritat municipal, Alberto Fabra, a qui acompanyen les Reines de les Festes, Mónica i María. Així, el passat 14 de gener, el nostre Vicepresident Jorge Martí, acompanyats dels nostres Madrines Araceli i Adriana van arreplegar el accèssit corresponent a la categoria d’associacions veïnals. Un reconeixement que ens anima a seguir amb este il·lusionant projecte i que ja comença a prendre forma la pròxima edició del Betlem del Sequiol.

El Diari Ofi cial de la

Concursos per

a Llibrets de Gaiata

Concursos per Concursos per

161

ACT

IVITATS

2010, es concedien els premis següents:

1r Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol2n Associació Cultural Gaiata 18 Crémor3r Colla Pitxaví4t Colla Rebombori5t Associació Cultural Gaiata 17 Tir de Colom6t Associació Cultural Gaiata 1 Brancal de la Ciutat7m Associació Cultural Gaiata 6 Fanal - Ravalet8u Colla El Magre9é Associació Cultural Gaiata 10 El Toll10é Associació Cultural Gaiata 7 Cor de la Ciutat

La nostra associació s’alçava amb el primer premi d’este concurs. Esta era la desena ocasió, de forma consecutiva, que la nostra publicació aconseguia un dels tres primers premis d’este concurs i la quarta que el guanyava, la qual cosa acredita l’alt grau de professionalitat i atenció amb què es desenrotlla esta tasca. A seguir així !!!

Dihuitena edició d’este concurs que valora la qualitat interior de les publicacions. Un concurs que Sequiol ha guanyat en huit ocasions però que en esta edició no va ser mereixedor de cap dels tres premis atorgats. La decisió del jurat va ser la següent:

1r Associació Cultural Gaiata 17 Tir de Colom2n Associació Cultural Gaiata 11 Forn del Pla3r Associació Cultural Gaiata 10 El Toll

Els premis atorgats pels diferents jurats van ser:Millor Portada la del llibret de l’associació cultural Gaiata 17 Tir de ColomMillor article inèdit el publicat en el llibret de l’associació cultural Gaiata 14 Castalia1r premi millor llibret: Associació cultural Gaiata 11 Forn del Pla2n premi millor llibret: Associació cultural Gaiata 17 Tir de Colom3r premi millor llibret: Associació cultural Gaiata 6 Fanal - Ravalet

En línies generals el llibret del Sequiol va estar en la pomada però al fi nal només va mullar en un dels tres concursos. Però amb independència dels premis aconseguits, hem d’agrair molt efusivament, el treball realitzat per l’equip de publicacions coordinat per Ximo Górriz i Elisabeth Breva. Estem segurs que per a la pròxima edició (esta que té vosté en les mans) tornarem a tindre una publicació de qualitat i amb interessants continguts que, de segur, tornarà a competir en totes les convocatòries de concurs amb moltes possibilitats de nous èxits.

Concurs al millor disseny interior de llibret convocat per l’ens Canal 9 - RTVV

Concurs convocat per la Junta de Festes de Castelló que premia la millor portada; el millor article inèdit sobre el tema “Gastronomia en les festes de la Magdalena” i al millor llibret, en el seu conjunt

162

ACT

IVIT

ATS

El jurat d’este concurs ha de valorar el paper destacat que juga la il·luminació dins del monument gaiater. No sols ha de ser espectacular sinó que ha d’ajudar a ensenyar els artístics treballs que la componen. La decisió del jurat va ser la següent:

1r premi per a l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol 2n premi per a l’associació cultural Gaiata 8 Portal de l’Om 3r premi per a l’associació cultural Gaiata 7 Cor de la Ciutat

De la mateixa manera el jurat va destacar com millor gaiata infantil, segons els seus criteris, la presentada per l’associació cultural Gaiata 19 La Cultural.

“Rabassa de llum”, la gaiata dissenyada per José Vicente Monroig per a Sequiol començava amb bon peu, alçant-se amb este màxim guardó, per segon any consecutiu. Des d’estes línies felicitar al magnífi c equip tècnic que desenrotlla

l’estudi luminotècnic dels nostres monuments, capitanejats per Nino Turch i Agustín Mon, que han sigut capaços d’obtindre, en les 10 últimes edicions d’este concurs,3 primers premis, 4 segons i 1 tercer.

Verdaderament Sequiol és un Esclat de llum !!!

La vesprada nit del dimarts 9 de març del 2010 començava a caldejar-se. El concurs “eurovisiu” per als premis a les Gaiates estava a punt de començar.

Fem un parèntesi en el relat dels premis per a reivindicar, un any més, que no ens pareix just que el nostre símbol diferenciats, per antonomàsia: La Gaiata, no siga mereixedora d’un jurat qualifi cat que analitze el treball i done un veredicte de millor Gaiata. Amb el sistema actual i veient la irresponsabilitat amb què certes comissions exercixen les seues votacions, tenint en compte qualsevol cosa menys el que se li demana valorar, ens trobem que guanya la Gaiata més votada però que, de vegades, no és la millor. Indicar que en esta edició s’ha observat una certa coherència en les votacions però una anàlisi a la totalitat de les votacions (veure taules adjuntes)

XVII Edició dels premis Canal 9 – RTVV a la millor il·luminació de Gaiata i premi especial a la millor Gaiata Infantil

Concurs convocat per la Junta de Festes per a Gaiates i Gaiates Infantils inèdites en la Magdalena 2010

Sense discussió, són els que més passió alcen entre totes les comissions de sector. Guanyar el concurs de Gaiatas és el màxim al que aspiren tots quants presenten els seus treballs a concurs. També ací trobem diferents concursos.de Gaiates

i Gaiates Infantil

163

ACT

IVITATS

ressalta que encara existixen jurats que no s’assabenten o, el que seria pitjor, voten de manera malintencionada i adulterada.

Però tornem als fets. Es va iniciar el procés de votació primer amb les Gaiates Infantils. Des d’un principi es va observar que la lluita se centrava entre els monuments de les Gaiates 7, 8 i 15. Certament la Gaiata 7 va encapçalar les votacions fi ns que, a falta de 4, es va avançar la Gaiata 8. El resultat fi nal va ser el refl ectit en la taula adjunta:

VOTACIÓ GAIATES INFANTILS

PUNTUACIÓ TOTAL

GAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P1 8 7 18 15 3 17 0

2 7 6 8 19 9 15 11

3 15 7 12 10 6 8 15

4 7 15 10 6 12 14 0

5 19 15 7 6 14 3 0

6 15 8 7 17 18 12 46 4º

7 8 6 15 12 18 14 67 2º

8 18 17 7 6 15 16 77 1º

9 17 8 7 15 6 18 2

10 8 19 15 6 17 18 11

11 8 7 15 18 17 19 2

12 6 2 18 7 8 15 12

13 7 15 8 6 19 2 0

14 3 2 19 8 11 16 12

15 7 8 6 19 14 17 58 3º

16 8 6 10 14 12 3 2

17 8 18 7 15 6 14 27 6º

18 8 7 3 17 19 15 31 5º

19 8 15 17 18 14 3 26

164

ACT

IVIT

ATS

Així doncs, “Caliu de llum Sequiolera”, la Gaiata Infantil del Sequiol, obra del nostre artista Manuel Breva Nebot s’alçava amb el tercer lloc.

A continuació i seguint el mateix patró, es va iniciar la votació per als monuments absoluts. Inicialment es va destacar la Gaiata del Grau fi ns que en la tercera votació va haver-hi un quàdruple empat a 11 punts entre les Gaiates 8, 12, 15 i 18.

A partir d’ací, Sequiol va prendre el comandament de la votació que va dominar fi ns al fi nal, fi ns al punt de ser la virtual guanyadora faltant les dos últimes votacions. Un triomf incontestable, si tenim en compte que va obtindre la màxima votació de 6 punts de 10 dels jurats i els 8 restants (cal tindre en compte que no ens podem votar a nosaltres mateixos) també ens van votar (2 amb 5 punts, 2 amb 4 punts, 2 amb 3 punts , 1 amb 2 punts i 1 amb 1 punt).

El resultat fi nal és el refl ectit en la taula següent:

VOTACIÓ GAIATES PUNTUACIÓ TOTALGAIATA 6P 5P 4P 3P 2P 1P

1 12 18 15 6 8 5 0

2 8 12 7 5 18 15 0

3 15 10 18 8 7 14 0

4 15 6 18 10 7 14 0

5 15 10 8 18 14 13 4

6 15 18 10 7 8 17 31 6º

7 8 15 12 18 10 6 45 4º

8 15 7 18 6 9 10 70 3º

9 15 8 14 18 7 17 5

10 8 15 18 7 6 9 31

11 8 18 15 7 12 14 1

12 7 6 8 18 15 10 20

13 18 14 10 15 8 7 1

14 15 8 7 18 10 12 24

15 8 18 7 6 14 9 87 1º

16 18 14 6 15 12 11 0

17 15 18 8 6 7 9 5

18 15 8 7 17 10 6 75 2º

19 15 18 8 14 10 6 0

165

ACT

IVITATS

Així doncs, “Rabassa de llum”, la gaiata dissenyada per José Vicente Monroig per a Sequiol, tancava la nit com la gran triomfadora, guanyant els dos concursos, a la millor il·luminació i la millor Gaiata de la Magdalena 2010. I els Sequiolos ho van celebrar molt efusivament.

I des d’estes línies volem agrair el “fair ‘play’” de la resta de companys festers, de la resta de comissions gaiateres, que van voler compartir amb tots nosaltres l’alegria de ser la millor Gaiata del 2010 i la Gaiata de la Ciutat per a la Magdalena 2011. I la festa va durar fi ns a altes hores de la matinada...

En defi nitiva Sequiol va tancar la Magdalena 2010 com l’associació més guardonada. Un rotund èxit que ja forma part de la seua brillant història; possiblement una de les pàgines més llorejades.

I assegurem continuar treballant perquè la Magdalena 2011 aconseguisca els màxims èxits possibles; nosaltres prometem oferir un llibret i unes Gaiates de qualitat per a poder aspirar al màxim.

166

ACT

IVIT

ATS

Exposició Gaiates de Premi. Vilafranca

Dissabte passat 27 de març, en els salons gòtics de l’ajuntament de Vilafranca, s’inaugurava, per part de l’alcalde de la Ciutat, Oscar Tena, acompanyat de les Reines de les Festes de Vilafranca i els representants de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, Madrina Infantil, Lourdes Maria Climent Moreno; Madrina, Irene Lerma Albella; President Infantil, Álvaro Voltes Usó i la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva Almerich, l’exposició GAIATAS DE PREMI.

Una iniciativa de l’Ajuntament de Vilafranca que ha comptat amb el suport total de l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol i que ha fet possible que diferents maquetes de Gaiatas, guanyadores en diferents concurs, així com diferents peces originals dels monuments guardonats puguen ser admirades per quants visiten esta magnífi ca vila de la comarca dels Ports, en Setmana Santa.

De la mateixa manera, també conformen part dels fons de l’esmentada exposició les diferents obres guanyadores del concurs de Maquetes de Gaiata CIUTAT DE CASTELLÓ que Sequiol organitza amb el patrocini de la Fundació Ruralcaixa Castelló.

L’acte inaugural va ser presentat pel Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, Víctor Tena qui junt amb el Tècnic de Turisme, Guillem Monferrer han sigut els col·laboradors necessaris amb els membres del Sequiol per a poder portar a bon terme esta iniciativa.

En el seu parlament, l’alcalde de Vilafranca, Oscar Tena, va donar la benvinguda a tots els presents mostrant la seua satisfacció a poder mostrar una part de les festes fundacionals de Castelló, dins d’una iniciativa municipal per a donar a conéixer les nostres tradicions, tant festives com culturals, d’ampli caràcter popular, obert i de clara infl uència mediterrània. Va emfatitzar a agrair l’esforç de la Gaiata 15 Sequiol en la cessió dels fons de l’exposició,

Del 27 de març al 16 de maig del 2010

167

ACT

IVITATS

així com a l’entitat col·laboradora Ruralcaixa. Per la seua banda, la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, va agrair que es comptara amb Sequiol per a tan important iniciativa, en la que s’havia posat gran gelosia a aportar peces d’interés de manera que qui la visitara poguera entendre que era una Gaiata. Va fi nalitzar el seu discurs invitant a viure en directe les festes de la Magdalena de 2011.

Com a preàmbul de la inauguració de l’exposició, les màximes autoritats municipals junt amb els representants del Sequiol van fer un cercavila amenitzada per membres de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol.

La idoneïtat de les dates seleccionades per a l’exposició va permetre exportar les nostres festes més enllà de les nostres fronteres alhora que va ser visitada per moltes persones, tant de turisme nacional com internacional, que van passar les seues vacacions de Setmana Santa visitant la comarca dels Ports i disfrutant de la seua bellesa paisatgística, cultural i gastronòmica.

168

ACT

IVIT

ATS

Activitats Culturals• Visita de Ses Majestats els Reis

Mags d’Orient al Cau del Sequiol, fent entrega dels primers regals als xiquets de la comissió.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 17: Madrina, Sonia Bernat; Madrina Infantil, Bárbara Murria i Presidenta: Verónica Sanahuja, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 13: Madrina, Sheila Gil; Madrina Infantil, Sofi a Amaya; President Infantil, Fernando Gómez i President: Fernando Muñoz, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 8: Madrina, Lledó Beltrán; Madrina Infantil, Carla Collazos; President Infantil, Ivan Vivas i President: Rafa Alabau, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• Entrega de premis del Concurs de Betlems organitzat per l’Excm. Ajuntament de Castelló. Els màxims representants del Sequiol, Irene, Lourdes María i Álvaro, junt amb la Presidenta, Elisabeth, arreplegaven el quint premi de la categoria d’associacions.

SEPTIEMBRE

25SEPTIEMBRE

25GENER

5

GENER

9

GENER

16

GENER

23

GENER

22

169

ACT

IVITATS

• Berenar per a tots els membres de la comissió infantil, en el Cau Gaiater, gentilesa de la nostra Madrina, Madrina Infantil i President Infantil.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Germandat del Cavallers de la Conquesta: Na Violant, Alejandra Llopis i Prohom, Lorenzo Casanova per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola del Alcalde de la Ciutat acompanyat per les Reines de les festes Mari Paz Lázaro i Ana Frias per a desitjar-nos unes molt bones festes de la Magdalena 2010. Va ser el presagi dels grans premis.

• Es fi rma, per part de l’Alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra i de la Presidenta, Elisabeth Breva, el protocol de cessió entre l’Ajuntament de Castelló i l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol per a la donació de peces de la Gaiata de 2009, en concret els quatre braços amb fi gures i fanals, per a incrementar els fons museístics del futur museu de la Festa.

FEBRER

5

• Visita de les màximes autoritats municipals i festives, amb la Reina de les Festes, Mari Paz Lázaro i l’alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra, al cap, als magatzems municipals per a veure com s’ultimen els últims retocs de les Gaiates. En el box de Sequiol van ser rebuts per les nostres màximes representants de la Magdalena 2010 als qui acompanyava la nostra Presidenta. Tant l’Alcalde de la Ciutat com els diferents Regidors que li acompanyaven, van mostrar interés en diferents peculiaritats del nostre monument que, a la fi , va obtindre el Primer Premi.

FEBRER

5

FEBRER

6

• Se celebra, en la Porta del Sol, la XII Trobada veïnal de Tabal i Dolçaina, amb l’organització de la Gaiata 3 Porta del Sol. La secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol va participar junt amb altres entitats, interpretant l’obra COTES de Xavier Richart, obtenint un rotund èxit.

GENER

31

170

ACT

IVIT

ATS

• Finalitza el termini d’entrega dels treballs presentats al VII Concurs Escolar de maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” patrocinat per Ruralcaixa.

FEBRER

18

• En el Cau del Sequiol es presenta el llibret de la Magdalena 2010. A l’acte assistixen, a més de tots els que han participat en el seu contingut, la Reina de les Festes i veïna del sector, Mari Paz Lázaro.

FEBRER

16 Paz Lázaro.tots els que han participat en el seu contingut, la Reina de les Festes i veïna del sector, Mari

• Es va celebrar el tradicional sopar de Comissió en què es fa entrega la Madrina, Irene Lerma; Madrina Infantil, Lourdes María Climent i President Infantil, Álvaro Voltes, uns detalls de part de tota la comissió del Sequiol. Per la seua banda, els màxims representants van obsequiar els assistents amb un detall magdalener. Destacar que passada la mitjanit, es va celebrar l’aniversari d’Álvaro, amb regals sorpresa que van emocionar el jove President Infantil.

FEBRER

13

• En el magatzem de Gaiates, la comissió del Sequiol es va reunir perquè Irene, Lourdes María i Álvaro, màxims representants del la Gaiata, batejaren les Gaiates de la Magdalena 2010, obres de José Vicente Monroig, la major, i de Manuel Breva, la infantil.

FEBRER

7Álvaro, màxims representants del la Gaiata, batejaren les Gaiates de la Magdalena 2010, obres

171

ACT

IVITATS

• Es reunix el jurat del VII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” per a escollir els treballs guanyadors, sent el primer premi absolut el treball presentat per Nicolas Rodríguez Manteca, alumne del col·legi Herrero, amb la seua obra “Xiquets a la Magdalena”.

FEBRER

25

• Galania a les Reines de les Festes de Castelló, amb la participació de les nostres Madrines, Irene Lerma i Lourdes Maria Climent. També un dia molt emotiu per Laura Diaz i Anna Truch, con Dama i Dama Infantil de la ciutat.

FEBRER

27-28

• En la plaça de la Pescateries, es va inaugurar l’exposició amb totes les maquetes presentades al VII Concurs, sent visitada per molt de públic.

FEBRER

27

• En els salons de la Fundació Ruralcaixa es va fer entrega dels premis a tots els guanyadors del VII Concurs Escolar de Maquetes.

MARÇ

4

• En la Pèrgola, es desenrotlla l’acte d’Homenatge a les Comissions de Sector, organitzat per la Junta de Festes. La nombrosa comissió del Sequiol es va fer sentir sobre l’escenari preparat a este efecte. Dames i acompanyants van rebre un original detall de part de la Madrina, Irene Lerma.

• De nou en La Pèrgola, l’acte d’Homenatge a les Comissions Infantils va congregar als Sequiolos més jóvens.

FEBRER

20

FEBRER

21

172

ACT

IVIT

ATS

• Retransmissió en directe per Canal 9 de la desperta musical del Sequiol. La celebració de la nit i el fred es feia notar. Els xiquets del Sequiol participen massivament en el concurs “Dibuixa la teua Gaiata”, en la seua edició XXIII. Al migdia, en els salons de l’Ajuntament, Sequiol arreplegava de mans del Molt Honorable President de la Generalitat, En Francisco Camps el guardó de millor Gaiata de la Magdalena - Premi President de la Generalitat. En l’acte, acompanyant

nostre alcalde, les alcaldesses de València i Alacant. A la vesprada, la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol va participar en l’homenatge a estos instruments que es va realitzar en la plaça Major. A la nit, Teatre Valencia a carrec del taller de teatre valencià Sequiol, estrenant l’obra “Els Matariles”.

MARÇ

10

• La jornada s’inicia amb la reunió del jurat de la nostra comissió per a dirimir el nostre veredicte del premi de Gaiates. Mentres els xiquets prenen el carrer en el parc infantil. A migdia es dóna inici a les degustacions en la Tasca del Sequiol que es desenrotllen durant tota la setmana. A la vesprada, l’entrega de premis on Sequiol obtenia el premi a la millor Gaiata, que es va celebrar fi ns a altes hores de la matinada, amb la presència d’amics d’altres Gaiates que van voler felicitar-nos per l’èxit.

MARÇ

9

• Magdalena festa plena. Al despuntar el día, tots el Sequiolos a la Romeria de les Canyes. A la nit una impertinent pluja va fer ajornar la Desfi lada de Gaiates, que continuaven esperant en els magatzems municipals.

• En la Cavalcada Infantil, la representació del Sequiol va ser molt extensa doncs a la desfi lada de la seua comissió infantil hem d’afegir les actuacions del grup del taller de balls tradicionals del Sequiol a qui acompanyava la Secció de Tabal i Dolçaina del Sequiol. A la vesprada, encara que amb moltíssim fred, la pluja va permetre que les Gaiates isqueren dels magatzems municipals. Va començar una esgotadora

marató amb la Desfi lada de Gaiates seguit de l’Encesa de Gaiates.

MARÇ

7MARÇ

8

• De la festa, la vespra. Inici de la Magdalena 2010. Sequiol va participar de manera activa, primer a la Mascletà d’inici de festes i també al Pregó. Les dures inclemències meteorològiques van impedir a les comissions traure les gaiates dels magatzems municipals. En el Sequiol, Dj Kamo animava la freda nit amb les seues espectaculars mescles.

MARÇ

6

• Magdalena festa plena. Al despuntar el día, tots el Sequiolos a la Romeria de les Canyes. A la

Les dures inclemències meteorològiques van

173

ACT

IVITATS

• La degustació de productes va ser el punt de partida d’un dia marcat pels milers de quilos de confeti que inunden els carrers de la ciutat en el Cós Multicolor. La fi de festa el va posar l’acte de reconeixement a tots aquells col·laboradors de la nostra associació: l’entrega dels detalls als Sequiolers d’Honor. Un magnífi c espectacle de varietes va tancar una molt freda (una més) jornada al Sequiol.

MARÇ

11

• L’Ofrena de fl ors a la Mare de Déu de Lledó va congregar una infi nitat de veïns que van voler acompanyar a la seua Gaiata Sequiol fi ns a la Basílica per a oferir els seus presents a la nostra Mareta. La fi de festa va estar a càrrec de la l’espectacular posada en escena de l’orquestra Golden La Orquesta.

• Amb la XXVIII edició del Concurs de paelles del Sequiol s’iniciava una jornada que acabaria amb la Desfi lada Final i el Magdalena Vitol, darrere de la qual, l’apagat de les nostres Gaiates va posar punt fi nal a la Magdalena 2010.

MARÇ

13MARÇ

14

• És el dia de la desgustació més esperada de totes, la que més públic congrega: la dels ous fregits. Ja a la vesprada el programa festiu es completa amb la vista de les Reines i corts d’honor a la nostra Gaiata, fent entrega de les distincions festives: els Fadrins d’or i d’argent en categoria infantil i absoluta. A la nit, els ritmes caribenys d’Almalafa Combo van inundar els carrers del sector.

MARÇ

12

amb la Desfi lada Final i el Magdalena Vitol, darrere de la qual, l’apagat de les nostres Gaiates va posar punt fi nal a la Magdalena 2010.

• Fora del programa de festes però un dels actes més entranyables per a tots els Sequiolos: el retorn de les nostres Gaiatas al magatzem municipal. Enguany amb una bona collita de premis: Primer per a la major i tercer per a la infantil.

MARÇ

15major i tercer per a la infantil.

174

ACT

IVIT

ATS

• A Alacant, presentació dels màxims representants de la nostra Foguera germana de Plaça de Pio XII: Bellea Infantil, xiqueta Carla Juan i la seua Bellea, senyoreta Begoña Bernabeu. Ambdós van rebre, dels representants del Sequiol, les bandes de Gaiateres d’Honor del Sequiol.

ABRIL

10

• Finalitza la lliga de futbol sala que organitza la Federació de Colles, sent el guanyador l’equip de Malfaineres. L’equip de la Gaiata 15 Sequiol va quedar en un dotzé lloc molt digne.

ABRIL

18

• La comissió tècnica del Sequiol va elegir els esbossos de les Gaiates de la Magdalena 2010. José Vicente Monroig i Manuel Breva, de nou, assumixen el repte d’aconseguir les màximes glòries.

ABRIL

24

• S’inaugurava a Vilafranca una magnífi ca exposició davall el títol “Gaiates de premi” organitzada per la nostra associació i amb la col·laboració de l’ajuntament del municipi. Els elegants salons gòtics de l’ajuntament de la localitat del Ports van acollir a les maquetes de les gaiates guanyadores del Sequiol, així com les guanyadores del certamen de Ruralcaixa i diferents

peces originals que han conformat eixes gaiates guanyadores del Sequiol. Fins mitjan de maig que va romandre oberta, moltíssim públic va visitar l’exposició.

MARÇ

27

• S’inicia la Copa de futbol sala que organitza la Federació de Colles. El nostre equip Gaiata 15 queda enquadrat en el grup A junt amb El Rogle i Porrones.

ABRIL

20

175

ACT

IVITATSMAIG

8• Junta de Festes i les Gaiates de Castelló,

en el seu fi del compromís amb la ciutat, van participar en la jornada de reforestació del paratge de la Magdalena organitzada per l’Ajuntament. 250 alzines, 100 pins i 75 llentiscles van ser les espècies plantades, seguint les instruccions dels responsables forestals. I els Sequiolos van acudir de forma massiva a este compromís mediambiental amb la blanca ermita.

• Àmplia participació de la comissió infantil del Sequiol en el Pregonet de les Festes de Lledó. El grup de balls tradicionals del Sequiol també va participar activament.

MAIG

1

• Processó general en honor a la Mare de Déu de Lledó enfront de la Basílica. La Comissió del Sequiol, amb els seus màxims representants, Irene Lerma, Lourdes María Climent i Álvaro Voltes, al cap, va acompanyar la seua Patrona.

MAIG

2

• El ple de la Gestora de Gaiates elegia a la nostra presidenta, Elisabeth Breva com la primera dona a presidir este òrgan fester per a l’exercici 2011.

MAIG

6

grup de balls tradicionals del Sequiol també va participar activament.

176

ACT

IVIT

ATS

• Sequiol celebra la tradicional Festa de la Rosa. La melòdica música de la Rondalla Vora Sequia va fer les delícies de totes les dones Sequioleres, congregades en el Cau que van rebre, de mans del President Infantil Álvaro Voltes una rosa roja. Menció especial la col·laboració del Sequiolo Carlos Mon qui va interpretar a la dolçaina, junt amb Vora Sequia, “A la vora del riu, Mare...”.

MAIG

29

• En el Cau del Sequiol es va desenrotllar l’Assemblea General de l’Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol per a la presentació i aprovació dels comptes de l’exercici de la Magdalena 2010 i l’elecció de nou president. Elisabeth Breva va ser reelegida en este càrrec per als exercicis 2011 i 2012.

MAIG

20

MAIG

8

• El primer Coliseu de la ciutat va acollir l’homenatge que Ajuntament i Junta de Festes van fer a Amics de la Festa, un grup de jóvens intergaiates que presta la seua col·laboració realitzant singulars coreografi es en les diferents presentacions. I els Sequiolos aporten una nombrosa participació: Laia Collados, Rosana del Pino, Joaquín Moliner, Carlos Mon, Adrián Ortiz i Tommy Cebrián.

• Festes de l’associació de veïns Virgen de Lidón en honor a la nostra Patrona. La nostra Madrina Irene Lerma, la nostra Madrina Infantil Lourdes Maria Climent junt al nostre President Infantil Álvaro Voltes, acompanyats de la President Elisabeth Breva i del vicepresident Vicente Javier Queral van participar en la processó i posterior missa en la parròquia de Sant Francesc.

MAIG

9

177

ACT

IVITATS

• En compliment dels terminis establits en el reglament d’elecció de màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, es va reunir la comissió permanent per a l’obertura de les candidatures presentades i després de la verifi cació de compliment de requisits i oportunes deliberacions van ser elegides per unanimitat: la senyoreta Araceli Moliner d’Ivernois com a Madrina, la xiqueta Adriana Llopis Pascual com a Madrina Infantil i el xiquet Adrián Doumere Fabregat com a President Infantil.

• IV Concentració festera que es desenvolupa en el Segon Molí. La jornada reunix a les diferents associacions festives de la ciutat per a passar una jornada de germandat i camaraderia amb la celebració de diferents concursos i activitats. Enguany, a més, se celebrava la concessió de la distinció de Festes d’Interés Turístic Internacional. Així, es va iniciar la jornada amb el repartiment de camisetes, barrets i insígnies commemoratives de l’esdeveniment. La

família dels Sequiolos va estar molt ben representada, amb Irene Lourdes Maria i Álvaro al cap. Dins del concurs de paelles, Sequiol va presentar dos magnífi ques paelles cuinades per Víctos Orozco i Agustín Mon, aconseguint amb una d’elles el segon premi.

JUNY

5

JUNY

12

• Presentació, en la plaça del Mar, de les Reines de les Festes de Sant Pere del Grau en què estaven presents les nostres màximes representants Irene, Lourdes María i Álvaro.

JUNY

19

• Se celebra la clausura de l’Escola Municipal de Dolçaina i Tabal. S’inicia amb un cercavila per diferents carrers protagonitzats per 15 de les 18 associacions de dolçaina i tabal de les que disposa la ciutat. Ja en la plaça Major, totes i cada una de les associacions van ascendir a l’escenari per a interpretar una peça. En sexta posició va pujar la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol que va interpretar la marxa cristiana Salimar de Toni de la Asunción. Un sopar de germanor va posar el punt fi nal a esta celebració dels quinze anys de l’escola municipal.

JUNY

4

178

ACT

IVIT

ATS

• Dins del programa de festes de les Fogueres de Sant Joan 2010 d’Alacant, la Gaiata 15 Sequiol, amb la Madrina Irene Lerma; la Madrina Infantil, Lourdes Maria Climent i el President Infantil, Álvaro Voltes; va participar junt amb els nostres germans festers de la Foguero de plaça de Pio XII, en l’ofrena de fl ors a la Mare de Déu dels Remedios, compartint protagonisme amb la seua Bellea Major, Begoña Bernabeu; la Bellea Infantil, Carla Juan i la Presidenta Infantil, Elena Ortega.

JUNY

22

• Participació de la Secció de Tabal i Dolçaina Sequiol en l’entrada de bous de la Penya La Marxa, dins de les festes de Sant Pere 2010, del Grau.

• Acte de clausura de les diferents activitats que exercix, durant tot l’any, a l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, en el Cau. Els diferents participants de les activitats de balls regionals, balls de saló, etc., van fer una exhibició de les seues habilitats abans d’arreplegar un detall gentilesa de Vanessa Fotografo.

JULIOL

1JULIOL

3

• Festes en torn del patró de la Ciutat, Sant Cristòfol. A la vesprada, solemne missa en la cocatedral de Santa Maria a qui van acudir la nostra Madrina Infantil, Lourdes Maria Climent; el President Infantil, Álvaro Voltes i la Madrina, Irene Lerma als que acompanyava el vicepresident Vicente Javier Queral. Després de la missa, la benedicció dels vehicles i el repartiment de cintes commemoratives va posar el punt i seguit. Ja a la nit, en La Pèrgola, amena vetlada de germanor entre les diferents comissions de sector i la resta de ens festers que van voler sumar-se a l’esdeveniment. La recentment creada “Amics de la Festa” a l’empar de la renovada Gestora de Gaiates va presentar un espectacular festival de Play Backs on els Sequiolos van formar part activa de la mateixa, tant amb el protagonisme en els seus balls dels nostres màxims representants com conformant el cos de ball que va acompanyar a les actuacions. També ressaltar l’actuació de la Reina Infantil i la seua cort d’Honor, amb presència d’Anna Turch. Però l’actuació estel·lar va ser la protagonitzada per tots els Presidents de les 19 gaiates, tant els que deixaven el seu càrrec com els que assumien les seues noves responsabilitats; tots van conformar un efectiste cor al més pur estil gospel.

JULIOL

10

179

ACT

IVITATS

• Els Sequiolos van viure amb intensitat, en el nostre Cau, la fi nal del Mundial de futbol en què la selecció espanyola es va proclamar Campiona del món. Al fi nal del partit un espectacular castell de focs va acompanyar a la multitud d’afi cionats que per allí passaven.

JULIOL

11

• Elecció de les Reines de les Festes per a la Magdalena 2011. La nostra Madrina Infantil del Sequiol en 2010, Lourdes Maria Climent Moreno era elegida Dama de la Ciutat Infantil. La família Sequiolera va voler viure tan emotius moments amb Lourdes i la seua família.

• Participació de l’equip de futbol sala Sequiol en el torneig de 12 hores organitzat per la Federació de Colles. El nostre equip va quedar enquadrat en el grup B junt amb la Colla Botifarra, Porrones, Gaiata 17 Tir de Colom i Raconet, que a la fi va ser el guanyador del torneig.

JULIOL

24JULIOL

30

• En la Web del Sequiol, agost és el mes en què canvia l’edició magdalenera. Una fi nestra a la xarxa de xarxes on es troba, totalment actualitzada, els esdeveniments i avatars on participa la nostra associació, mantinguda per la nostra webmaster, Salomé Albella. Noves seccions com els nostres llibrets oferixen a qui la vista la possibilitat de consultar tot el nostre bagatge cultural i literari. Des d’esta plataforma quedava convocat el VIII Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”.

• Presentació de les Reines de les Festes del grup Sant Agustí i Sant Marcos. Acte que va comptar amb l’ofrena dels nostres màxims representants, Irene, Lourdes María i Álvaro, acompanyats del vicepresident Jorge Martí. En l’acte, presentat pel Sequiolo Javier Roig, va rendir un sentit homenatge a qui va ser el primer President de la dita associació, Ignacio Obiol Cucala, iaio del nostre vicepresident Jorge, el qual va arreplegar un bonic detall de mans de les Reines Irene i Lidia.

AGOST

13

AGOST

1-31

• Se celebra, en la casa de la Cultura, l’assemblea de Festes convocada per l’Alcalde de la Ciutat i President de la Fundació Municipal de Festes a què assistixen representants de tots els col·lectius de la festa per a fer balanç de l’edició acabada de fi nalitzar i elegir la nova Junta de Festes per als exercicis 2011 - 2012. La Mesa de l’Assemblea estava presidida per Raul Pascual i exercia com a vicepresident el Sequiolo Agustín Mon.

JULIOL

10

180

ACT

IVIT

ATS

• Nomenament dels màxims representants del Sequiol per a la Magdalena 2011. Adriana Llopis Pascual, Madrina Infantil; Adrián Doumere Fabregat, President Infantil i Araceli Molider d’Ivernois, Madrina.

• La Gestora de Gaiates organitza, als salon de plens de la Diputació, una reunió informal en què es donen cita tots els nomenats a ser els protagonistes de la edició festiva. Una acte batejat com a Obertura Magdalena 2011. Junt amb Mónica Sidro i María Badenas, Reines de les Festes, estaven les Dames de la Ciutat, entre les que destacave pel seu etern somriure, Lourdes María Climent; i els representants dels diferents sectors de la ciutat, entre els que sobreeixien els representants del Sequiol, Araceli Moliner, Adriana Llopis i Adrián Doumere. La nostra Presidenta, Elisabeth Breva, com a Presidenta de la Gestora de Gaiates va dirigir unes sentides paraules de benvinguda a tots el presents.

• El Saló de Plens de l’Ajuntament va acollir l’últim acte de la Magdalena 2010. Un acte en què la Junta de Festes reunix a totes les que han sigut protagonistes de les festes per a agrair-los el seu compromís i celebrar, tots junts, el fi nal d’un magnífi c any. No van faltar a la cita nostra Madrina Infantil, Lourdes María Climent Moreno, el nostre President Infantil, Álvaro Voltes Usó i Irene Lerma Albella, la nostra Madrina, els que van acompanyar les Reines de les Festes, Mari Paz Lázaro i Ana Frias. I, com no, Laura Díaz Martínez i Anna Turch Benedito, Dama de la Ciutat i Dama Infantil de la Ciutat, també van compartir tan emotiu acte amb totes les seues companyes de camí festiu.

SETEMBRE

18

SETEMBRE

22

SETEMBRE

21

• Proclamació de les Reines de les festes del Centre Aragonés. Els magnífi cs salons del Casino Antic van ser escenari d’este acte en què Miriam Solsona i la xiqueta Marisa Escuín van ser nomenades reines. Les nostres màximes representants: Araceli, Adriana i Adrián, acompanyades de la Presidenta Elisabeth Breva van ser testimonis d’excepció d’esdeveniment.

SETEMBRE

17 acompanyades de la Presidenta Elisabeth Breva van ser testimonis d’excepció d’esdeveniment.

• Inici, en els magatzems municipals, de la construcció de les Gaiatas. Una espectacular torrà de carn va servir d’element central del sopar, per als mes de vint Sequiolos que conformen l’equip de construcció. Ressaltar la labor d’intendència que realitzen Emilio Díaz i Víctor Orozco en la confecció dels magnífi cs menús. Porquet, arròs amb verdures, fesols amb cloïsses, tripes amb cigrons, arròs amb llamàntol... res es resistix a la mestria en els foguers de Victor i Emilio.

AGOST

28

181

ACT

IVITATS

OCTUBRE

1-31

• Mes en què es donen inici a totes les activitats culturals que organitza l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol i que es desenrotllen al llarg de la setmana en el Cau Gaiater:

1. Taller de Balls regionals, dirigit a tots els socis més xicotets i dirigit per Lledó Marzá amb la col·laboració de Araceli Moliner.

2. Taller de Teatre. Una de les activitats de major calat d’entre les que s’organitzen, amb un dilatat repertori d’obres a favor seu. Esta vegada els xics que coordine Maria José Boví estan preparant l’obra: LO QUE NO INVENTA LA FAM, els dimecres de 20 a 22 hores.

3. L’Escola de Tabal i Dolçaina, oberta a tots els socis del sector, continua sent el fons on es formen els jóvens músics que, a poc a poc, van ampliant la ja nombrosa Secció de Tabal i Dolçaina, la participació dels quals, dins del panorama fester, comença a ser molt important, com queda refl ectit en este resum d’activitats. Els dissabtes de 10:30 a 13:30, a les ordes de Domingo Llopis, les notes musicals de tabal i dolçaina i les partitures.

4. Taller de Balls de Saló. Sota la direcció artística de Gilberto José Breva, l’activitat més novell de totes, inunda de merengues i bachates pasdoble o Rock&Roll. Els dimecres de 19:30 a 21:30 h.

• En el pavelló Municipal Emilio Fabregat es donava inici a una nova edició de la Lliga de Futbol Sala que organitza la Federació de Colles de Castelló i en la que participa l’equip de Futbol Sala de la Gaiata 15 Sequiol, amb el patrocini de Caja Castilla - La Mancha. L’equip desenvolupa els seus entrenaments tots els dijous de 20:30 a 21:30 hores, en el propi pavelló del Grau.

• Primera presentació ofi cial gaiatera del cicle magdalener 2011, en La Pèrgola. Les Reines de les Festes acompanyades de l’alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra, el regidor de Festes, Joaquín Torres i el president de les Festes, Jesús López van visitar les llotges on es congreguen les diferents comissions. Sequiol els va rebre, amb la seua presidenta, Elisabeth Breva, al cap a qui acompanyaven els representants infantils, Adriana Llopis i Adrián Doumere i la guapíssima Madrina, Araceli Moliner; oferint-los una tancada ovació.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 3: Madrina, Alejandra Cosín; Madrina Infantil, Amanda Queral; President Infantil, Javier Marmaneu i President: l’ex - Sequiolo, Francisco Alfonso per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

OCTUBRE

2

• Nomenament i Imposició de Bandes a les Reines de les Festes i els seus Corts d’Honor, en el Teatre Principal, amb la participació activa de Lourdes Maria Climent, com a Dama Infantil de la Ciutat; Adriana Llopis, Madrina Infantil; Adrian Doumere, President Infantil i Araceli Moliner com a Madrina del Sequiol.

SETEMBRE

24-25

182

ACT

IVIT

ATS

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 16: Madrina, Lidón Candel; Madrina Infantil, Andrea Piñana i Presidenta: Inma Nos, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

OCTUBRE

16• La sort fa un esquivament al Sequiol. El número 19.332 és agraciat amb el segon premi de

la loteria Nacional però la nostra associació està abonat al 19.352. Almenys, alguna cosa es va pescar.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 18: Madrina, Sandra Bellmunt; Madrina Infantil, María Bellmunt; President Infantil, Juan Ander Ruiz i President: Jose Antonio Lleó, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 4: Madrina, Mireia Selma; Madrina Infantil, Nuria García i President: l’ex - Sequiolo José Antonio Montoya, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

OCTUBRE

23

OCTUBRE

30• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 10: Madrina, Lidón Ramos;

Madrina Infantil, Marta Granell; President Infantil, Sergi Casañ i President: Erneso Martínez, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• En l’acte de presentació de la Gaiata 10 El Toll, dins de l’apartat de les ofrendes, la de la Gestora de Gaiates va ser realitzada per la nostra Gaiata, fent-la extensiva la nostra Madrina: Araceli Moliner; la nostra Madrina infantil: Adriana Llopis i el nostre President Infantil: Adrián Doumere. Tots ells acompanyats per la nostra Presidenta i al mateix torn també, Presidenta de la Gestora: Elisabeth Breva. El portador de l’estendard va ser Luis Rivas. Durant esta presentació, que girava entorn del món cel circ, van participar activament un grup de jóvens Sequiolos en les diferents coreografi es que Amics de la Festa va desenrotllar durant l’acte.

NOVEMBRE

6NOVEMBRE

13

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 19: Madrina, Eva Martín; Madrina Infantil, Andrea Carrión; President Infantil, Alex Lázaro i President: l’ex - Sequiolo, Alejandro Vidal, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

OCTUBRE

9• Sequiol va compartir amb el Centre Aragonés de Castelló, que presidix José Antonio Lázaro, la missa aragonesa celebrada amb motiu de les festes en honor de la Mare de Déu del Pilar. Adriana, Adrián i Araceli, acompanyats del vicepresident Vicente Javier Queral van compartir esta emotiva jornada amb tots els maños establits en la nostra ciutat.

OCTUBRE

12

183

ACT

IVITATS

• Presentació Ofi cial de la nosta Gaiata a La Pérgola. Els representants de la Gaiata 5: Madrina, Jessica Merlos; Madrina Infantil, Anna Olaria i President: Pedro María Pérez, ens van invitar a la seua presentació del proper dissabte.

• Inici dels treballs a La Pérgola per a la presentació Ofi cial de la Gaiata 15 Sequiol que se celebrava dissabte següent. Amb l’assaig de les comissions sota un desvestit escenari es donava inici a setanta-dues hores de frenètic esforç per a dur a terme tots el preparatius necesaris per fer una de les més innovadores presentacions de l’any.

NOVEMBRE

20

NOVEMBRE

17

• Sota la coordinació del vicepresident Vicente Javier Queral, s’inica, al Cau, la construcció del nou Betlem del Sequiol, que com tots els anys, participarà en el concurs que organitza l’Ajuntament de la Ciutat. Molta Sort!.

• Els màxims representants del Sequiol: Araceli Moliner, Madrina; Adriana Llopis, Madrina Infantil i Adrián Doumere, President; tots ells acompanyats pel Vicepresident Victor Orozco, van acudir al programa Festa Plena de TVCS amb motui de la nostra presentación del dissabte pasta.

NOVEMBRE

22

NOVEMBRE

21

• Reportatge fotogràfi c al Cau, per al suplement especial que prepara el periòdic Mediterranio, per a les presentacions de sector.

NOVEMBRE

16

184

ACT

IVIT

ATS

• Les Reines de les Festes, Mónica i María, van inaugurar, a la sala de la Fundació Dávalos-Fletcher, l’exposició de tots el cartells presentats a concurs, junts al guanyador per a la Magdalena 2011.

NOVEMBRE

26• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 2: Madrina Infantil, Berta

Molina; President Infantil, Jaime García i President: Juan José Sánchez, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• Al bar Casa Chelo es congreguen els Sequiolos per a viure el clàssic Barça - Madrid. A pesar de la gran rivalitat existent entre els “cules” i els “merengues” la vetlada va ser de gran satisfacció per a tots. Bo, un poc més per als “cules” que van guanyar per un contundent 5 a 0.

NOVEMBRE

27NOVEMBRE

29• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 6: Madrina, Beatriz

Collados; Madrina Infantil, Julia Roig; President Infantil, Cesar Jara i President: Esteban Gual, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

• La comissió del Sequiol prepara les pròximes festes de Nadal i Any Nou, adornant el Cau amb motius nadalencs.

DESEMBRE

4

DESEMBRE

5

• El jurat de cartells seleccionava el treball de Juan Diego Ingelmo amb el lema “Pregó Internacional” per a anunciar la Magdalena 2011. Entre els membres del Jurat, la nostra President Elisabeth Breva, com a màxima representant de la Gestora de Gaiates.

NOVEMBRE

25

185

ACT

IVITATS

• La Gestora de Gaiates va felicitar el Nadal a totes les Madrines i Presidents de totes les comissions de sector entre les que resaltava per la seua simpatia, la nostra Madrina Araceli Moliner. La nostra Presidenta, Elisabeth Breva va exercir d’amfi triona, en qualitat de Presidenta de la Gestora de Gaiates, rebent la Reina de les Festes, Mónica Sidro i les seues Dames de la Ciutat, als qui acompanyaven l’Alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra, el Regidor de Festes Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes, Jesús

López. Una vetlada inoblidable que va comptar amb la visita inesperada de Papa Noel que va fer entrega als presents d’una impressionant Pasquera, desitjant a tots: Bon Nadal!!!.

DESEMBRE

11

• Primeres maquetacions del llibret del Sequiol per a la Magdalena 2011, en la impremta Grafi ques Color Imprés.

• Els més jóvens de la comissió, amb Adriana i Adrián al cap, van rebre el Carter Reial de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, en la plaça Major. L’acte va ser presidit per la Reina Infantil, María Badenas, i les seues Dametes Infantils dela Ciutat, amb una molt somrient Lourdes María.

• Les Reines de les Festes, Mónica i María, junt amb l’Alcalde de la Ciutat, Alberto Fabra, el Regidor de Festes, Joaquín Torres i el President de la Junta de Festes, Jesús López, van visitar les diferents llotges de la Pèrgola ocupades per les comissions de sector, per a felicitar les pròximes festes nadalenques. Sequiol els va rebre amb la nostra Madrina, Araceli Moliner; la nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis; el nostre President infantil, Adrián Doumere i la

Presidenta Elisabeth Breva al cap, envoltats per un gran grup de Sequiolos.

DESEMBRE

13DESEMBRE

17DESEMBRE

18

• En el magatzem municipal de Gaiates, el grup del “matadero” del Sequiol, encarregats de la construcció dels nostres monuments, va celebrar el ja típic sopar de “la pajarita” amb la que es dóna la benvinguda a les festes nadalenques. Una tradició que compta ja amb uns quants anys de tradició.

DESEMBRE

10 dóna la benvinguda a les festes nadalenques. Una tradició que compta ja amb uns quants anys

186

ACT

IVIT

ATS

• Inauguració del Betlem del sequiol a càrrec de la nostra madrina, Araceli Moliner; la nostra Madrina Infantil, Adriana Llopis i del nostre President Infantil, Adrián Doumere acompanyats per la Presidenta, Elisabeth Breva i pel Vicepresident coordinador d’esta activitat, Vicente Javier Queral. Sequiol desitjava així Bon Nadal a tots el seus veïns, socis i amics.

• Visita del jurat qualifi cador de XVII Concurs de Betlems Ciutat de Castelló al nostre Betlem.

• La Gestora de Gaiates va convocar, en Indiana Bill, als tots representants dels xiquets i xiquetes de les diferentes Comissions de sector de Castelló per a celebrar la vinent arribada de Ses majestats els Reis Mags d’Orient. Junt amb els nostres representants, Adriana Llopis i Adrian Doumere, també va estar present Anna Turch acompanyant la Reina Infantil de les Festes, Maria Badenas.

• Els Sequiolos van despedir l’any tots junts en una divertida vetlada celebrada al Cau fester. Un suculent sopar va donar pas a les dotze campanades amb que es tancava un extraordinari i meravellosos any 2010 i es donava la benvinguda a un esperançador i plens de nous reptes, any 2011. L’alegria i la diversió va durar fi ns a altes hores de la matinada.

DESEMBRE

20

DESEMBRE

28DESEMBRE

30

DESEMBRE

31• Els Sequiolos van despedir l’any tots junts en una divertida vetlada celebrada al Cau fester. Un

• Visita, a la nostra llotja de La Pèrgola dels representants de la Gaiata 1: Madrina, Laura Roca; Madrina Infantil, Carlota Samit; President Infantil, Vicente ramón Solaz i President: Andrés Bort, per a invitar-nos a la seua presentació del proper dissabte.

DESEMBRE

18• En el Casalot de la Pola, més conegut com el Palasiet de Borriana, es van donar cita tots els components de la comissió del Sequiol per a realitzar el reportatge fotogràfi c que il·lustra el nostre llibret de la Magdalena 2011.

DESEMBRE

19

187

188

189

190

191

192

MANCAS 2009 S.L.Manteniment de fàbriques

Carrer Onda 30-2-612006 - CASTELLÓ

TELÈFON 686434187

AR

TIC

LES

194

AR

TIC

LES

Les manifestacions de les arts, de totes les arts, formen part essencial de l’esperit d’un poble. L’imaginari col·lectiu es nodreix de les imatges que ens ha deixat el pas del temps, fruit del treball dels artistes que ens han precedit en els segles. Des de la pintura a la música, des de l’escultura al cultiu d’altres disciplines, Castelló és la pàtria de moltes fi gures que ho han estat a nivell nacional i internacional. Persones que han portat el nom de la nostra ciutat, de la nostra terra, molt lluny dels nostres límits pairals. Ens han fet més grans, perquè ens han enriquit amb les seues creacions, mitjançant un treball no sempre reconegut, i en temps no sempre senzills.

Fidels a la línia de mostrar el millor del llegat històric del nostre poble, al llibret de la Gaiata 15 hem volgut enguany retre un humil homenatge a totes aquestes persones, homes i dones que al llarg del temps han portat amb orgull el nom de Castelló per tot el món. Ací us mostrem, per tant, una breu selecció, una mostra que vol mostrar la capacitat creativa de la nostra terra, el potencial artístic dels qui naixem a la vora de la Mediterrània, en aquest racó de la Plana. Un ventall de perfi ls humans i artístics que vol ser un simple suggeriment als amables lectors, un suggeriment perquè aprofundeixen i s’animen a endinsar-se un poc més en la vida d’aquestes persones. Són alguns dels millors fi lls de Castelló. Us convidem a conèixer-los més.

1. Vidal Serrulla, artista de l’oli i l’aquarel·la, de bon cor i amant de la seua família1. Vidal Serrulla, artista de l’oli i l’aquarel·la, de bon cor i amant de la seua famíliaPer Paloma Aguilar RoyoPer Paloma Aguilar RoyoPer Paloma Aguilar Royo

2. Francisco Gimeno Barón, pintor becat i mestre de pintors2. Francisco Gimeno Barón, pintor becat i mestre de pintorsPer Salvador Bellés

4. Rafael Sanchis Yago4. Rafael Sanchis YagoPer José Prades

6. L’empremta de Juan Bautista Adsuara6. L’empremta de Juan Bautista AdsuaraPer Lidón i Sixto Barberá Jordá

8. Vicent Ripollés8. Vicent RipollésPer Eduardo Roselló

10. Joaquín Oliet Cruella, apassionat del fresc de finals del Barroc10. Joaquín Oliet Cruella, apassionat del fresc de finals del BarrocPer Agustín Mon CarroPer Agustín Mon CarroPer Agustín Mon Carro

11. El pintor Vicent Castell Domènech, l’ànima del nostre poble11. El pintor Vicent Castell Domènech, l’ànima del nostre poblePer Joan Josep Trilles i Font

Per Salvador Bellés

3. Juan Bautista Folía Prades, escultor universal deixeble de Rodin 3. Juan Bautista Folía Prades, escultor universal deixeble de Rodin Per Javier Sabater

Per José PradesPer José Prades

5. Porcar, un gegant de la pintura5. Porcar, un gegant de la pinturaPer Ximo Górriz Plumed

Per Lidón i Sixto Barberá Jordá

7. Matilde Salvador. Una dona de “la seua” terra7. Matilde Salvador. Una dona de “la seua” terraPer Eric Gras

Per Eduardo Roselló

9. Álvaro Falomir Vilarrocha9. Álvaro Falomir VilarrochaPer Patricia Rodríguez

Per Joan Josep Trilles i FontPer Joan Josep Trilles i Font

12. Gabriel Puig Roda, el pintor del costumisme12. Gabriel Puig Roda, el pintor del costumismePer Chelo Pastor VerchiliPer Chelo Pastor Verchili

13. …I ara a per la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO13. …I ara a per la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Per Vicente Cornelles Castelló

195

AR

TICLES

Vidal Serrulla, artista de l’oli i l’aquarel·la, de bon cor i amant de la seua família

De bon cor, lleial, amant de la seua família i inquiet. Així defi nixen Francisco Vidal Serrulla, un dels màxims exponents de la pintura castellonenca, els qui el van conéixer. Molt treballador, apassionat per la pintura i pel món cultural de Castelló, a més de ser un gran afi cionat a la fotografi a, completen el perfi l d’este artista que va contraure matrimoni amb Genoveva Nebot -la seua fi del companya- el 18 d’abril de 1952 i amb la que va tindre tres fi lls: Carmen, Amparo i Javier.

Fill de Francisco Vidal i Trinidad Serrulla, va nàixer a Castelló el 2 de juliol de 1923 en el carrer que hui es coneix com l’avinguda del Mar. La seua obra es va centrar, principalment, en l’aquarel·la i l’oli, encara que utilitzava totes les tècniques que van propiciar bodegons, paisatges, escenes costumistes o fi gures que van formar una àmplia col·lecció pictòrica de nombrosos quadros que hui en dia romanen en les llars de centenars de castellonencs.

Des de bé jove, Francisco Vidal Serrulla es va interessar per la pintura però va ser a partir dels anys 60 quan es va dedicar a ella de forma professional, convertint-se en un dels pintors més reconeguts en el panorama local però també a nivell nacional i inclús internacional. Va ser contemporani de Casinos, Paco Puig -amb el qui eixia a pintar paisatges-, Luis Prades, Tomás Ribera o Tasio, entre altres artistes.

Este pintor castellonenc va començar estudis de delineació en l’Escola de Belles Arts i Tècniques Industrials de Castelló, sent deixeble de Tomás Colom i de Pedro Vilarroig, gran aquarel·lista. Ja en els anys 60 aconseguix diversos premis i concursos, la qual cosa el catapulten al màxim alt del panorama pictòric que contribuïxen que tinguen un gran èxit les seues exposicions nacionals de Belles Arts, les individuals com les que va realitzar a València, Saragossa o La Corunya, o les internacionals, a Alemanya o Estocolm.

Després de realitzar multitud d’obres, durant la seua última època -des dels anys 80 fi ns a 1996-, Francisco Vidal Serrulla es va centrar prioritàriament en la província de Castelló, deixant la seua empremta i el seu art, a través dels seus quadros, en el Torreón Bernat de Benicàssim on va realitzar els seus murals o en la basílica de Lledó i en l’església de la Trinitat.

Per Paloma Aguilar Royo

Vidal Serrulla. Fotografi a gentilesa de Vicente López Oltra

196

AR

TIC

LES

I és que, tal com narra el cronista de la Ciutat i crític d’art, Antonio Gascó, en la “Antologia” que va escriure sobre este artista, “l’activitat de Vidal Serrulla es va centrar en la seua terra on va ser col·laborador en la realització de nombroses activitats culturals” atés que era un apassionat pel món cultural de la ciutat que el va veure nàixer. Va ser un dels pintors més signifi catius de la segona mitat del segle XX, a qui l’Ajuntament de Castelló li va dedicar un carrer en la ciutat i, tal com narra Salvador Bellés en el capítol dedicat a Vidal Serrulla de la seua sèrie “Seres Humanos”, “va ser guanyador de la I Medalla Internacional de Belles Arts”.

El color i la llum mediterrània són dos de les seues constants característiques de l’obra del genial pintor que va morir el 16 de desembre de 1996 quan es trobava immers en la preparació d’una mostra antològica en la Sala Sant Isidre de la Caixa Rural de Castelló i que no va poder arribar a inaugurar.

A pesar d’haver transcorregut ja 15 anys des de la seua mort, Vidal Serrulla persistix en l’elenc dels grans artistes, fi lls de Castelló, que van saber portar el seu castellonerisme allà per on va propugnar el seu art a través de les seues obres apreciades en tot el territori nacional però, de forma especial i amb gran afecte, per part dels castellonencs.

MÚSICS. Oli

AUTORRETRAT. Carbó, 1971

Portada opuscle novenes santíssim Crist del Calvari de Costur. 1979

Bodegó

197

AR

TICLES

Francisco Gimeno Barón, pintor becat i mestre de pintors

Quan parlem o escrivim d’artistes castellonencs, m’atreviria a dir que el més signifi cat va ser sens dubte Francisco Gimeno Barón. I ací està el pintor vilarrealenc dels arbres d’Espadà, qui va voler que el soterraren a Aín, on té al seu nom la plaça principal de la població i el títol de Fill Adoptiu, com hi ha també al seu nom un carrer i un col·legi de primera ensenyança en Vila- real. Perquè la veritat és que el món de la pintura, el de la creació i l’art en general, té un cert paregut amb els xanglots de cireres, tires d’una i seguixen les altres. I en esta publicació magdalenera de la nostra Gaiata, hi ha un gest replet d’artistes molt signifi cats.

Influències

I així pot dir-se que Camarón, Oliet o Sorolla van ser l’espill on es van mirar els que venien després. És normal que Castell i Puig Roda infl uïren en els seus alumnes, i Adsuara, Porcar, Aliaga i Colom van ser també mestres d’una àmplia generació de pintors que arriba fi ns el nostre temps. Confesse que, involuntàriament, he tingut un cert ascendent amb sers humans de tota condició en els meus anys de llibrer i en el meu temps de gestor d’activitats musicals i de l’espectacle. I ací es donen els dos casos, doncs vaig ser testimoni de les il·lusions, inclús dels pensaments de dos persones tan lligades a Gimeno Barón. La seua esposa, Elisa García -jo no sabia que ho era-, va ser una excel·lent clienta meua en la llibreria i vaig tindre ocasió de compartir els seus gustos literaris. I després vaig presentar algunes vegades, tant en Bohio com en Tombatossals, a una parella deliciosa i jove que cantava balades i boleros, Esteban i Leyla. I com el món diuen que és un mocador i jo m’ho crec, resulta ser que Elisa era l’esposa del pintor i Esteban és un dels seus dos fi lls. Ho descobrisc ara, quan em parla de son pare, a qui ja vaig tindre ocasió d’entrevistar per a la ràdio en una de les seues primeres exposicions en la sala Estilo de Paco Alloza, quan ens ensenyava com el món s’havia fet de sobte de color, de mil colors, i havia deixat de ser en blanc i negre.

pintorsPer Salvador Bellés

pintorsPer Salvador Bellés

SANTA CATERINAGIMENO BARÓN

198

AR

TIC

LES

La vida

El dia 30 de novembre de 1912 va nàixer a Vila-real, fi ll de José Gimeno Vidal, personatge d’amplis coneixements del comerç, preparat per a comprar i vendre, per a redactar documents i traslladar-los adequadament a Castelló, on estaven els organismes ofi cials. La mare, Teresa Barón Felipe, regentava un estanc molt popular. Ja tenien un altre fi ll, José, i després de Francisco van nàixer dos xiques, Teresa i Carmen. Esta última, amb el temps, contrauria matrimoni amb l’erudit José María Doñate, arxiver i acadèmic també immers en les arts plàstiques i l’escultura. Els quatre germans van ser alumnes de la veïna Escola Nacional. Un dels seus professors, Federico Sánchez, és el que va trobar en Paquito unes condicions especials per al dibuix i es va afanyar a recomanar als seus pares que l’enviaren a l’acadèmia del mestre Castell, ja que el seu veí José Ortells, el màgic escultor, no podia atendre el xic, doncs havia de viatjar molt a menut a Madrid.

Es va casar al juliol de 1948 amb Elisa García Crespo. Van tindre dos fi lls, José i Esteban.Dibuixant i pintor de paisatges i bodegons. Va morir el 7 de novembre de 1978, a Castelló.

L’aprenentatge

Gimeno Barón assistia a l’acadèmia de Castell i a l’Escola d’Arts i Ofi cis, instal·lada en l’edifi ci de l’institut Francisco Ribalta. Era el camí necessari per a sol·licitar una beca de la Diputació, com molts altres aspirants. I després de la concessió de l’ajuda en 1928 ja va efectuar el seu trasllat al centre del barri del Carme de València, convivint amb altres alumnes a qui no coneixia i descobrint als professors, que ja eren notables artistes, de gran prestigi.

D’oca en oca, el següent bot va ser Madrid, en 1931. I allí va veure pintura i pintors, hòmens que triomfaven i altres que abandonaven el camí, la vida mateixa. Gimeno va quedar enlluernat per l’obra de Vázquez Díaz i es va prometre a si mateix conservar la bella llum que ja s’endevinava en els seus paisatges i en els seus bodegons, obres molt elaborades en un principi. Va intimar amb el poeta Bernat Artola, que li va ensenyar el valor dels silencis que ja transmetia la seua obra de la primera joventut. Va voler arribar fi ns a Barcelona, al reclam de l’allí triomfador, Porcar, però la força cultural catalana, amb els seus grans mestres, es va veure tapada per la creixent agitació, encara que intel·lectual, també política, molt violenta. Li va sorprendre la Guerra Civil, durant la qual va exercir de cartògraf, i va tornar a casa precipitadament, amb il·lusió.

La maduresa

Comença la seua etapa de refl exió i serenitat i és feliç treballant amb Porcar en l’Hort de Victorino, en unió de

PLAZA DE BORRULL. Oli de 1958

PUEBLO RURAL. Oli

OTOÑO, PAISAJE DE HUERTA. Oli de 1960

199

AR

TICLES

Colom i Marmaneu, i tots s’esforcen en la tasca de restauració d’imatges i valuoses obres d’art, danyades pels anys de guerra. En 1943 guanya la plaça de professor de dibuix en l’Escola de Sant Vicent Ferrer de la Diputació -La casa de la benefi cència- i, més tard, intervé com a professor de pintura i color en l’Escola de Belles Arts de Castelló, amb seu en l’hospital. Molts dels pintors de hui recorden la mestria de Francisco Gimeno Barón. Al juliol de 1948 contrau matrimoni amb Elisa García Crespo, qui li anima perquè continue pintant i exposant, a més de donar classes, ofi cials i particulars. Tenen dos fi lls, José i Esteban, i la relació de sales on exposa creix cada any. Freqüenta la sala Mateu a València; a Castelló, Estilo i el Casino Antic -on es conserven tres quadros-, i la Caixa d’Estalvis; i en Vila-real, en la Caixa Rural, però també a Sevilla i Sant Sebastià, Barcelona... Al fi nal, la família descobrix Aín i aquells paisatges de la seua serra, l’abundància de les seues fonts d’aigua cristal·lina. I allí compren una casa i se’n van a viure i a pintar. Els camps d’ametlers i oliveres amb les fulles daurades irradien la màgia d’un ser humà senzill que es creix en estatura i grandesa per a inventar nous colors, somiats tons que escalen pels bancals de la Serra d’Espadà, mirant ja al cel promés.

Anar i vindre amb bicicleta

Gimeno Barón, de molt jovenet i una vegada matriculat en l’acadèmia de Vicente Castell, anava tots els dies des de Vila-real a Castelló amb bicicleta. I en ella tornava a sa casa a poqueta nit quan eixia de l’Escola d’Arts i Ofi cis, després d’haver dinat assentat en un banc de Ribalta. Quan va ser pensionat per a assistir a València a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, es va unir altres dos companys per a llogar una barraca típica de l’horta valenciana i allí va viure mentres estudiava i aprenia. En els seus anys de Madrid ja va rebre l’ajuda d’Adsuara, però especialment de Bernat Artola per a acomodar-se en alguna ocasió en una habitació de la casa del poeta, paisà i amic.

RIO MIJARES. Oli

EL BARRANQUET, VILA-REAL. Oli de 1966

LA ALQUERÍA. Oli de 1953

SECANO, PAISAJE DE AHIN. Oli de 1960

SIERRA ESPADÁN. Oli de 1960

200

AR

TIC

LES

Juan Bautista Folía Prades, escultor universal deixeble

de Rodin

En la mateixa acció que el Consell Municipal de Cultura va celebrar en la saleta de la planta baixa de l’Ajuntament per a mostrar en bronze la Minerva de Viciano, també va tindre protagonisme en eixe febrer de 1994 una escultura de Juan Bautista Folía, un bust del pintor Ribalta, igualment en bronze de què es va fer una rèplica que hui presidix l’escala principal de l’institut Francisco Ribalta. I va donar peu a una excel·lent exposició que va tindre com a escenari el Centre Municipal de Cultura, al Gener de 1996.

La primera notícia que jo havia tingut de l’escultor em va arribar a través de la seua imatge de Mercurio que apareix encara misteriosa i desafi ador en la fatxada d’una casa del carrer d’Enmig, prop dels quatre cantons. Ja vaig saber llavors que havia sigut company fugaç del pintor Porcar, alumne del mestre Castell i deixeble del gran Augusto Rodin.

Als 64 anys d’edat, la mort el va sorprendre a Onda el 16 de juliol de 1945, on duia a terme la reconstrucció dels retaules de l’església major, destruïts durant la guerra civil.

La vida

Va nàixer en Sant Jordi en 1881, espai vital geogràfi c entre la formidable Morella i el Vinarós que permet al Maestrat aguaitar al mar. Ajudat pel fi lantrop José Esteller, oriünd de Sant Jordi i després d’aprendre les primeres lletres en Vinarós i destacar en la disciplina de dibuix, Folía va passar una temporada a Castelló com a alumne del taller de Vicente Castell on va coincidir amb Porcar, company de somnis i de llit per a dormir.

L’estudiós especialista en temes del Maestrat Joan Ferreres Nos, m’informa del trasllat de Folía a Barcelona, on va ser aprenent d’una impremta i pintor de parets abans d’incorporar-se al taller d’imatgeria religiosa de l’artesà

Per Javier Sabater

LA TUMBA. Premiada en Paris 1904. Museu Pio V de València

CABEZA DE MUJER. Museu Nacional d’Art de Catalunya

BUSCANDO BELLEZA. Premiada a Madrid 1912. Adquirida per l’estat de Xile

201

AR

TICLES

Soler i de quedar a cura de l’escultor José Campany que el va introduir en el món de la creació artística amb Tasso, Alentorn i Venancio Vallmitjana, competidors del nostre escultor Viciano en la realització de l’estàtua del Rei En Jaume.

A tots els va arribar la notícia de l’eclosió de Rodin a París, amb la humanització d’un art etern que s’estava renovant. I Folía va tindre l’encert de buscar-se suports per a aconseguir una beca de la Diputació de Castelló que li permetera anar a París. I allí va buscar i va trobar a Rodin, rodejat llavors d’aromes literàries de Víctor Hugo. Sempre recordava l’autor de El pensador: “Ha sigut el meu gran ídol. Mestre essencial primer i amic després, Rodin és un dels grans artistes de l’època. Em va impulsar a assumir unes tendències pròpies i afermar el meu estil i personalitat com a escultor”. El seu embruixament li va fer crear al nostre escultor obres com Cabeza de niña, El lanero, Família, Composición...

Va fi xar la seua residència a Barcelona, però va freqüentar els seus viatges a París al recer del mestre francés, amb qui va estar en 1918 en la inauguració del seu Museu. I a Barcelona va aprendre noves tècniques en els tallers de foneria al bronze amb altres escultors com Querol, Clará i, sobretot, Mariano Benlliure, una fi gura nacional llavors.

Molt jove va ingressar també en la Reial Acadèmia de San Fernando, a Madrid, fi ns que va arribar a l’edat del servici militar. El sorteig li va portar fi ns a Salamanca, des d’on es va escapar cap a França, ocultant-se a Olot i en els Pirineus per a arribar a París. Pròfug d’Espanya, va treballar de nou amb Rodin i va aconseguir un gran premi en el Saló dels Artistes Francesos amb la seua obra Tumba. Rescatat pel seu primer protector, José Esteller, va vindre a Castelló com “soldat recomanat”, una argúcia. Va tindre treball a l’empara de Fernando Gasset, el qual li va encarregar dos estàtues d’una certa monumentalitat per a la fatxada del Banc de Castelló. I a més va crear el Medallón de los Reyes, del que es van fer milers de reproduccions. Però de nou es va fer públic el seu castic i va ser traslladat a la força a Salamanca com a pres preventiu. Jutjat en Consell de Guerra va ser deportat a Maó (Menorca) en la presó de la qual va continuar treballant a l’interessar-se per ell Santiago Rusiñol i altres grans intel·lectuals, convertit en personatge de llegenda.

Defi nitivament acabat el castic, va començar un febril recorregut per Espanya, després de refermar el seu mite junt amb Unamuno, que va propiciar el seu nomenament de professor de Belles Arts a Salamanca i Vitòria. Va realitzar obres per als ajuntaments de Bilbao, Vitòria, Sant Sebastià, Santander i en 1912 va rebre per la seua obra Buscando belleza, la Creu de Mèrit d’Alfons XII.

Posteriorment es va instal·lar a València i durant la guerra civil va continuar treballant en Sant Jordi i La Sénia. Acabada la contesa, va vindre defi nitivament a Castelló i es va construir una casa-taller en el carrer d’Herrero número 11, des d’on es va dedicar a la reconstrucció d’imatges i altars destruïdes per la guerra. Va fer un bust de gran notorietat del general Aranda i fi nalment es va sentir atret per la màgia de la ceràmica d’Onda, on va fi rmar l’últim contracte de la seua carrera. Havia viscut molt de pressa.

Als 32 anys, al Gener de 1914 Juan Bautista Folía va contraure matrimoni amb la viuda Irene Monner García, de La Sénia, on a la fi va instal·lar un taller d’imatgeria. I, amb la seua esposa, va començar el periple americà, uns anys a Xile i altres a Argentina, explotant la seua especialitat de monuments funeraris i bustos de grans personatges. Mai va abandonar els seus records de Castelló. En els anys de la postguerra van invitar un dia a dinar en sa casa del carrer Herrero a Porcar i Tomás Colom, que havien sigut companys en el taller de Castell, de qui parlaven elogiosament i apassionadament. Tant, que l’esposa de Folía va preguntar pel fet que Castell s’havia quedat sempre en la seua ciutat i no havia intentat cap aventura pel món. El sorneguer Porcar ho va aclarir: “En cap part

d’Espanya o del món li hagueren fet les ensalades de tomata i ceba com li feia la seua dona a casa.” Tal vegada fóra eixe el senzill símbol de l’afecció a la seua terra que han tingut tants castellonencs que, amb mèrits per a triomfar en qualsevol lloc del món, han preferit la comoditat, l’aroma i el sabor del seu entorn familiar.

202

AR

TIC

LES

Rafael Sanchis Yago

El distingit pintor Rafael Sanchis Yago va nàixer a Castelló el 8 de setembre de 1891 i era fi ll del prestigiós escultor marbrista Rafael Sanchis Nestier. A banda del treball que li donava l’ofi ci també donava lliçons de dibuix a les quals assistia el seu fi ll que era ben tutelat pel pare i corregit quan era necessari. Als deu anys va començar les classes de pintura que donava el pintor Castell on aprenia a pintar del natural i a la vegada assistia a l’Institut per millorar el dibuix.

El progrés del jove és molt evident, per la qual cosa la Diputació li va concedir una beca de 1.000 pessetes per poder anar a l’Escola de Sant Jordi de Barcelona després de guanyar l’oposició d’ingrés i matricular-se en el primer curs de Belles Arts. Els estudis van millorant de forma molt ràpida i en 1909, Sanchis Yago, rep la Primera Medalla de Dibuix Antic, que feia quinze anys que no s’havia concedit. En el anys següents aconsegueix noves distincions: la Primera Medalla de Colorit i Dibuix Natural, en segon curs i altres distincions en la resta de cursos de tal manera que la Diputació en 1915 emetrà una nota que diu “que Sanchis Yago és el millor dels pensionistes d’aquesta promoció”.

En acabar els estudis a Barcelona realitza una exposició de les seus obres de pintura i dibuix al Casino Antic de Castelló entre les quals estaven els següents: Preparando las Artes, de tema mariner, i Poniendo un Barreno.

A l’any següent trasllada la matricula a Madrid on és premiat amb la Primera Medalla en les tres matèries que treballa: dibuix antic, colorit i natural. En 1918 acaba l’època d’estudiant a Madrid i comença a manifestar la inclinació pel retrat, fonamentalment, de dones. Aleshores fa una exposició de trenta-tres retrats d’entre els

Per José Prades

Rafael Sanchis Yago. AutoretratGitana

203

AR

TICLES

quals destaquen les de l’actriu María Fernanda Ladrón de Guevara i la cantant Pastora Imperio. A l’any següent tornà a fer-ne un altra a Madrid.

Al estiu de 1919 es trasllada a San Sebastian i exposa els retrats d’algunes de les persones més representants de l’aristocràcia, entre les quals estaven els Ducs de Medinaceli o els Letamendi i al mes de gener següent exposa a Bilbao amb un gran èxit.

Però Sanchis era un home amb esperit d’aventurer per la qual cosa a la primavera de 1920 decideix embarcar-se cap a Amèrica del Sud, i va desembarcar Buenos Aires el 28 d’abril, on exposa al mes següent i per primera vegada es mostra la pintura de la famosa Gitana, quadre que mantindrà sense vendre’l durant tota la seua vida fi ns que li’l dóna al seu fi ll.

Després de Buenos Aires passa a Santiago de Xile i des d’allí a L’Havana. En el mes de juliol d’aquest any, exposa a Rio de Janeiro i en setembre a Montevideo.

En aquest moments va rebre la notícia de la mort del seu pare i a pesar de tot continua treballant. Els seus amics li proposen fer una exposició als Estats Units, concretament a Nova York, precisament allí no va tenir èxit. Però a pesar de la fallida, l’aparició de la soprano valenciana Lucrècia Bori, que li va encomanar el seu retrat i li va recomanar que se n’anara a L’Havana, on encara se’l recordava, li va donar l’ànim necessari i li va fer cas i novament va tenir un gran èxit.

El pintor tenia una lleu coixesa que li va produir un accident quan era infant, però a l’envellir la lesió l’impedia utilitzar la cama esquerra, per la qual cosa va haver d’operar-se. La intervenció quirúrgica li la va fer un metge alemany que va conèixer a Nova York en la seva clínica de Viena i a continuació va tornar a Castelló per a passar la convalescència a la casa de sa mare, des del 30 de maig de 1923 fi ns a fi nals de 1924 en què estava completament curat.

Una vegada recuperat marxa de nou a L’Havana on inaugura una exposició el 15 de gener de 1925 amb un altre gran èxit. Aleshores el periòdic Diario de la Marina li encarrega un retrat dels Reis d’Espanya, n’Alfons XIII i na Victòria Eugènia. Per fer aquest retrat torna a Castelló i s’instal·la en “Villa Marisol” d’Alcocebre amb la intenció de complir l’encàrrec. No obstant, a primers d’octubre, es trasllada a Madrid, ja que els Reis li van concedir audiència i permís perquè els retrate directament.

Una altra vegada més torna a L’Havana i a les darreries de 1925 exposa a Washington 53 obres entre les quals estava la seua mare, dona del President del Estats Units i algunes actrius com Joan Crawford, Grata Garbo... Aquesta vegada sí va triomfar als Estats Units.

El 14 de novembre de 1926 exposa per segona vegada a Nova York i l’èxit va ser extraordinari de tal manera

Conde de BarcelonaCondesa de Barcelona

204

AR

TIC

LES

que va aconseguir un contracte per treballar en la Metro Goldwyn Mayer durant més de dos anys.En desembre de 1927 va presentar a Nova York els retrats del Reis d’Espanya i en gener de 1928, a Detroit,

retrata a tota la família Ford, fabricants dels tan coneguts cotxes.Torna a Castelló en abril, per preparar la seua boda que es va celebrar el 10 d’octubre de 1928 amb Manolita

Santa Cruz Teijeiro a l’església de la Trinitat. El viatge de nuvis el porta, per raons de treball, a Nova York i fa una exposició a Detroit i al febrer de l’any vinent a Chicago. L’any 1930 penja l’obra a San Luis i en 1932 a Cincinati.

Retorna després a Espanya on li han encarregat una col·lecció de jardins i aleshores pinta a Aranjuez, Mallorca, Sevilla, Granada, Còrdova, Barcelona, València i acaba a Benicàssim.

Mentrestant l’Acadèmia de Sant Carles de València li ofereix la plaça de catedràtic de dibuix que la guanyarà per oposició l’any 1934. En 1935 al Casino Antic de Castelló es fa l’exposició dels jardins que li havien encarregat.

Al començar la guerra civil se n’anà a Londres i després a Nova York, Pittsburg i Lima. El 22 d’agost de 1937 exposa en Perú i després torna a Lima, en 1938, on dóna classes de dibuix i pintura, deixant aquesta ciutat en juliol de 1938.

En gener de 1939 regressa a Castelló i es nomenat Professor d’Art de la Casa de Benefi cència i en octubre es reorganitza l’Escola de Belles Arts de València on torna a treballar novament. En març de 1940 és Director de l’Escola de Sant Carles i l’11 de març de 1943 es nomenat Acadèmic de la Real Acadèmia de Sant Carles.

El 22 de març 1945 de nou exposa a Madrid i entre altres obres estan els retrats de Franco, Ramón Serrano Suñer, Bau... Després va a Barcelona i exposa quadres de retrats de personatges catalans i fi nalment a Bilbao abans d’anar-se a Lisboa on el 30 de maig de 1947 aconsegueix un gran èxit. Aquest li servirà perquè l’encarreguen els retrats dels Comtes de Barcelona.

El 22 d’abril de 1948 una vegada més s’embarca fi ns a Amèrica, arribant a l’Argentina on va pintar al President Perón i a la seva dona Eva; després va a Santiago de Xile i fi nalment el 4 de maig de 1949 torna a Espanya on fa l’última exposició en abril de 1950 a Bilbao.

Tornarà a donar classes a València fi ns que es jubilarà al complir l’edat i regressarà a casa, a Castelló, on morirà el 21 de gener de 1974 d’una malaltia coronària.

L’Ajuntament de Castelló li dedicà un col·legi d’ensenyament primari al Polígon de Rafalafena que fou inaugurat el curs 1979/80.

Preparando las artes Poniendo un barreno

205

AR

TICLES

Porcar, un gegant de la pintura

El 8 d’abril de 1889 fou dilluns. Al raval de Sant Fèlix, no només començava una nova setmana. Era un dia d’alegria pel naixement de Juan Bautista, fi ll de Miguel Porcar i Carmen Ripollés. Una família de llauradors on havia de créixer un dels artistes més notables de la història de Castelló. Els 85 anys següents marcaren la biografi a d’un home que a la seua mort, l’any 1974, havia d’esdevenir un mite de la pintura castellonenca i una referència ineludible per als seus successors i deixebles.

Només tindria 16 anys quan Vicent Castell Doménech va acollir al seu taller a aquell jove que havia mostrat unes grans habilitats per al dibuix i l’escultura, mentre alternava les aules dels Escolapios amb les tasques de la llaurança, acompanyant els seus pares. L’any següent aconseguirà una beca de la Diputació Provincial per traslladar-se a València a estudiar a l’Escola de Belles Arts de San Carlos. En aquest punt comença, vertaderament, el viatge il·lusionant per les arts del jove Porcar.

Per Ximo Górriz Plumed

AUTORETRAT

CASTELL VELL, PAISATGE DE LA MAGDALENA. Oli de 1951

GRAU, PAS A NIVELL.Oli de 1963

ESTACION FERROVIARIA.Oli de 1973

JARDÍ DE L’ESTUDI.Oli de 1963

206

AR

TIC

LES

A València, a banda de les classes a San Carlos, va completar la seua formació al taller d’escultura de José Guzmán. Són anys d’aprenentatge sense descans. Amb 20 anys, el 1909, el seu amic de Castelló Rafael Sanchis Yago li suggereix viatjar junts a Barcelona per a continuar la singladura a l’Acadèmia de San Jorge, La Llotja.

El temps passa i l’any 1910 és sortejada la seua quinta, però aconsegueix romandre a Barcelona, perquè el seu destí és el Regiment de Vergara, a la capital catalana. Gràcies al suport d’un coronel, José Lacalle, pot compaginar el servei a la Pàtria amb els seus estudis a la Llotja. Segons expliquen detalladament Jaime Peris i Antonio J. Gascó al magnífi c llibre-antologia Porcar, 1889-1974, els seus companys de la mili es queden sorpresos pels retrats que el castellonenc farà del rei Alfons XIII i el general Valeriano Weyler. Llicenciat l’any 14, torna a València per a concloure les assignatures que li faltaven de la carrera de Belles Arts.

Breu retorn a Castelló

De nou a casa, Porcar funda un grup de joves artistes locals: l’Agrupació Ribalta, on canalitza les seues habilitats pictòriques en el vessant de l’ensenyament. Però l’estada a Castelló és molt breu, perquè Agustín Valls, un banquer catalanista, president de la Societat Bancària de Barcelona, li farà tornar a Catalunya per encarregar-li la formació artística dels seus fi lls.

A Barcelona, en aquesta segona etapa, Porcar treballa en paral·lel escultura i pintura, i participa en diverses exposicions. En morir Valls, l’any 1920, Porcar torna a Castelló. Una de les primeres tasques prop de casa és a Iglesuela del Cid, on treballa en la restauració de la Casa Dauden. També realitza una exposició a Castelló, una ressenya de la qual és recollida, l’any 1921, en un dels primers números del Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Des de la perspectiva actual ens pot sorprendre com l’obra del Porcar d’aquests anys ens el presenta bàsicament com un escultor de raça.

Les infl uències inicials de Benlliure es mantindran en Porcar, però a Barcelona resten matisades pel modernisme i el noucentisme. A poc a poc, l’escultura deixa pas al protagonisme de la pintura, i en tornar a València, en alguns dels seus quadres ja fa la seua aparició el sorollisme triomfant d’aquells anys, segons assenyalen en

NAU DE LA ROSA.Oli de 1972

PASO A NIVEL.Oli de 1972

AUTORETRAT.Oli de 1962

207

AR

TICLES

diverses ocasions estudiosos de l’obra porcariana com Antonio J. Gascó. L’escultura va desapareixent de la seua producció, mentre la pintura s’imposa amb la mateixa naturalitat que es consolida la residència de l’artista a la seua ciutat natal, sense perdre els vincles oberts amb Barcelona i els seus cercles culturals. A la capital catalana veurà la llum la seua primera exposició individual, l’any 27.

L’arqueologia

Cap a fi nals dels anys 20, mentre està bolcat en la seua producció pictòrica i en el treball de l’Agrupació Ribalta, la seua afi ció arqueològica li dóna una satisfacció: descobreix la cova rupestre de La Jorquera, a Borriol. L’any 33, juntament amb Gonzalo González Espresati i Eduardo Codina, fa un altre descobriment de major magnitud, que li catapultarà cap al contacte amb els grans arqueòlegs Henri Breuil i Hugo Obermaier. La troballa del conjunt rupestre del barranc de la Gasulla en Ares del Maestre és una fi ta històrica per a Castelló i un moment important de la vida de Porcar, qui va ser nomenat delegat per a la Investigació de l’Art Rupestre d’Ares, designació que li va fer la Junta d’Excavacions Arqueològiques.

Arrelat a Castelló, Porcar ha superat ja els 40 anys quan formalitza el seu matrimoni amb Carmen Aparici, l’any 1931. La família de la núvia aporta a la unió la propietat del “maset de Vitorino”, on acabaria vivint l’artista. Per aquests anys, Porcar veu madurar el seu estil personal i créixer els seus recursos tècnics fi ns a convertir-lo en el gegant de la pintura que ens ha deixat el record de les seues obres.

La crítica el qualifi ca de “pintor dels nens” per ser aquesta una de les seues temàtiques recurrents i que compten amb el favor del públic. Però a poc a poc, aquestes obres serien tractades sense massa benevolència pels crítics i, tot i que l’artista continua cultivant aquesta temàtica, ja no serà tan present en els seus catàlegs.

No obstant, el paisatge serà sens dubte el rei de la producció pictòrica porcaríana. Segons explica Gascó, “es va adonar de la necessitat de trobar un paisatge amb el qual identifi car-se i que li servira de vehicle d’expressió de la seua personalitat”. Així serà com els colors de la Plana -des de les terres de cultiu a les marjals- es mesclaran amb els cels mediterranis, que adquiriran un protagonisme característic de la seua obra, fi ns al punt d’identifi car-se amb facilitat l’estil porcarià, per part del públic. Al principi, el cel encara no té l’extensió aclaparadora de les etapes posteriors, però des de llavors ja ocupa la major part dels llenços.

La guerra

L’esclat de la contesa civil va interrompre l’activitat artística de Porcar, qui va subsistir a l’hort del “maset de Vitorino” fent vida de llaurador, després de viure uns primers moments de pànic, vinculat com estava a les dretes catòliques. En acabar la guerra, va haver de lamentar la pèrdua de moltes obres de la seua producció religiosa.

SANTA MARÍA DEL LLEDÓ. Oli de 1957

SANT CRITÒFOL.Oli de 1957

PINAR.Oli

208

AR

TIC

LES

En acabar la guerra, Porcar torna a l’art, però es decanta per l’escultura i així és com el “maset de Vitorino” esdevé un taller de restauració de les imatges deteriorades durant el confl icte. A poc a poc, torna la normalitat i l’any 43, Porcar torna a Barcelona, a La Pinacoteca, amb una mostra de paisatges. Són anys d’intensa creació, de treball continu, no només de paisatges, sinó també de recreacions de pintures rupestres. Porcar obté una recompensa important de la mà de la Primera Medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1954, quatre anys després d’haver obtingut la Segona Medalla, que li va valdre el nomenament com acadèmic corresponent a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. I a casa pròpia, l’Ajuntament de Castelló li concedirà l’any 53 el nomenament de Fill Predilecte, en un moment difícil per a l’artista, que 2 anys enrere havia perdut a la seua dona, Carmen Aparici, qui va faltar per una malaltia del cor sorgida després de perdre a una fi lla, nascuda morta.

En els seus paisatges, l’horitzó baixa i comencen a aparéixer les marines, les portuaries que també li donaran fama. Creixen els llenços i amb ells, la sensació de grandiositat dels paisatges, la majestat de la natura, a la qual considera la seua germana. Els passos a nivell, els referents del port de Castelló… i el protagonisme indiscutible del cel. Però en paral·lel, també farà importants incursions en gèneres no tan cultivats per ell anteriorment, com són els bodegons.

Però hi ha molt més. Per exemple, l’encàrrec que l’Ajuntament de Castelló li farà l’any 1954. Es tracta de la decoració dels murs de la nova escalinata del palau municipal, amb escenes al·legòriques de la història de la ciutat. Després d’unes llargues i laborioses tasques de preparació, el pintor va aconseguir acabar l’obra -que no està signada- l’any 58.

Durant els anys següents, la crisi econòmica complica el mercat i les vendes d’obres artístiques decauen. Però a més, l’artista pateix unes cataractes que li provoquen una alarmant pèrdua de visió. El seu estil camina cap a l’expressionisme, les composicions se simplifi quen… i afortunadament l’any 65 és operat amb èxit i recupera l’optimisme. Però les forces no són les de sempre i el mestre ix cada vegada menys de casa.

La cotització de Porcar puja, en aquests anys fi nals de la seua vida, a una gran velocitat. L’autor veu com els col·leccionistes li lleven les obres de les mans. Mentre els autoretrats mostren la seua decadència, Porcar continua pintant fi ns a l’últim dia, com si estiguera preparant alguna de les seues exposicions a diferents punts d’Europa i Amèrica. Treballador infatigable, cap al fi nal de la seua vida encara va tenir forces per escriure una autobiografi a: Trencs, moradores i verducs. Va morir el dijous 3 d’octubre de 1974.

GRAO LLEDÓ AUTORETRAT

209

AR

TICLES

L’empremta de Juan Bautista Adsuara

Molts de la nostra generació associem el nom de Juan Bautista Adsuara Ramos a una localització concreta. Per allí passàvem cada dia, amb la lleganya apegada encara a l’ull, de camí a l’institut. Aquell matí en la plaça Escultor Adsuara, en la placeta de l’institut, van acabar i va ser amb el pas del temps quan vam aprendre que el seu nom no està només en un punt concret de Castelló, sinó en molts. De la plaça de la Pescateria a l’avinguda del Lledó, l’empremta i el record d’un dels principals artistes castellonencs del segle XX apareix ben sovint i inclús recorre cada tercer diumenge de quaresma els carrers de la ciutat.

Juan Adsuara Ramos va nàixer en la ciutat de Castelló a fi nals del segle XIX, l’any 1893. Després dels seus inicis, es va desplaçar a Madrid, com molts artistes castellonencs de la seua generació, per a estudiar en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Durant esta etapa de formació en la capital d’Espanya, el jove Adsuara va tindre l’oportunitat de treballar en un lloc de modelatge en un taller de medalles commemoratives. Esta experiència es va ampliar amb la seua experiència en els tallers Granda, la principal activitat dels quals era la imatgeria.

Però Juan Adsuara ja s’estava donant a conéixer com a escultor, per la qual cosa l’any 1920 va posar en marxa el seu propi taller per a poder atendre les diferents peticions que li arribaven dels seus clients, tant per a retrats

Per Lidón i Sixto Barberá Jordá

Fauno sentado

Fauno de pie

210

AR

TIC

LES

com per a monuments. Eixe mateix any, en 1920, obté la segona medalla en l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Huit anys abans, en 1912, havia aconseguit la tercera medalla.

Reconeixement internacional

Un dels seus principals reconeixements arriba l’any 1923, quan obté el primer premi en la Biennal de Venècia, en la que havia participat junt amb un altre grup d’escultors espanyols com Francisco Broch Llop, Josep Clará, Santiago Bonome, Julio Vicent i Quintín de la Torre. En 1924 va obtindre la primera medalla de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i en 1929 se li va concedir el premi nacional d’escultura.

Adsuara va compaginar durant gran part de la seua vida la seua faceta artística amb el seu vessant acadèmic, ja que va estar vinculat pràcticament fi ns a l’últim moment a diferents entitats artístiques a Madrid. En 1932 va obtindre la càtedra de Dibuix de Vestidures i del natural en la mateixa Escola de Belles Arts de San Fernando en substitució del conegut pintor Julio Romero de Torres. En 1947 va reforçar la seua vinculació amb l’entitat com a acadèmic.

La vinculació de Juan Adsuara amb l’escola de Belles Arts de San Fernando es va mantindre durant pràcticament tota la seua trajectòria, ja que va romandre en la càtedra fi ns que es va jubilar en 1961. A més, va ser director del centre entre els anys 1958 i 1963. La seua renúncia com a director del centre marca el principi de la fi de la seua carrera, ja que el seu estat de salut li impedia continuar treballant al mateix ritme. L’any 1971 tindria lloc la seua última exposició en el Cercle de Belles Arts de Madrid. Poc després va tornar a Castelló, on va morir a principis de 1973.

Este breu perfi l posarà de manifest la importància adquirida per Adsuara a nivell nacional i internacional però no servirà per a acostar la seua fi gura i sobretot, la seua obra als milers de castellonencs que diàriament entropessen amb algunes de les seues escultures. La vinculació de l’artista amb la seua ciutat natal és evident i en el cas d’Adsuara es plasma en alguna de les escultures més recognoscibles de la ciutat.

Perot de Granyana

Desnudo de mujer

MATERNIDAD, talla en fusta

Gaiata

211

AR

TICLES

La infl uència clàssica en l’obra d’Adsuara és evident en una de les seues obres públiques més recognoscibles, com és la Font dels artistes. De fet, la proximitat de les dos nimfes va fer que des de la seua instal·lació junt amb l’Ajuntament de Castelló la plaça de la Pescateria passara a anomenar-se popularment, la plaça de las tortilleras. No molt lluny d’allí, rodejant el propi Ajuntament trobem, amagada en la plaça, una altra de les seues obres més reconegudes, l’escultura Nu de dona. Inclús en l’interior de la casa consistorial trobem l’empremta de l’artista. L’Atenea d’Adsuara, conclosa en 1968, és una obra en marbre blanc esculpida amb la tècnica de punts. La mà dreta de la deessa es recolza sobre una columna on fi gura el nom d’il·lustres intel·lectuals de la ciutat que van ser alumnes de les Aulas de la Latinidad.

L’obra d’Adsuara està present en molts altres punts de Castelló i de vegades ha servit per a homenatjar a personalitats de distints àmbits com Francisco Tárrega, Francisco Ribalta o Juan Bautista Cardona Vives. Una altra de les imatges d’Adsuara que ha acabat per convertir-se en símbol de la ciutat la troem en l’avinguda del Lledó. En 1958 fi nalitzava el monument a Perot de Granyana, agricultor que va trobar, segons la llegenda, la imatge de la Mare de Déu del Lledó l’any 1366.

Adsuara i les gaiatas

Des del començament de les festes de la magdalena han sigut molts els artistes de renom que han dissenyat monuments gaiaters. Estretament vinculat a la seua terra, Juan Bautista Adsuara també es va implicar en les festes fundacionals, realitzant la gaiata de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló (Bancaixa), que encara desfi la cada tercer diumenge de Quaresma. De caràcter classicista, refl ectix l’origen de la ciutat. Amb una perfecta harmonia de llum, estètica i simbologia, el monument d’Adsuara obri cada any la Desfi lada de Gaiates, precedida per les xiquetes del meneo. El símbol dels símbols ha perdurat en el temps, mostra que l’herència que va deixar el genial artista està encara molt viva.

MUJER DEL CANTARO talla en fusta

FUENTE DE LOS ARTISTAS

MUJER DESNUDA - escultura en broze

DESNUDO FEMENINO -

escultura en bronze

MATERNIDAD -escultura en bronze

MUJER CON CANTARO -

escultura en bronze

CABEZA DE NIÑO - escultura en escaiola

212

AR

TIC

LES

Matilde Salvador. Una dona de “la seua” terra

Una de les dones més representatives del segle XX musical espanyol. Així defi nixen molts Matilde Salvador, la gran compositora castellonenca. El seu nom presidix una sala auditori en la Universitat de València, diverses biblioteques valencianes, centres de jubilats, i un institut d’ensenyança de Castelló, així com carrers, places i avingudes en dotze municipis de tot el territori valencià. Va rebre entre altres els següents reconeixements institucionals i acadèmics: Filla predilecta de Castelló de la Plana, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Creu de Sant Jordi de la Generalitat Catalana, Medalles d’Or de les universitats Valencianes, Valenciana de l’Any de la Fundació Huguet de Castelló, Fadrí d’Or de la Comissió Municipal de Festes de Castelló, de la qual la Marxa de la Ciutat també va compondre. Compromís, carisma, creativitat i militància per les seues senyes d’identitat, per la seua llengua, pel seu poble, el de Castelló, la defi nien. Referent i testimoni d’excepció de la història més recent de la Plana, Salvador és, sens dubte, un dels majors emblemes de la nostra terra.

Potser molts no se n’hagen adonat encara del valor cultural que suposa el llegat de Matilde Salvador. Les seues obres, musicals i pictòriques, formen part del nostre “jo”, d’eixe sentir castelloner que va plasmar a la perfecció en una de les seues grans creacions “La fi lla del rei Barbut” [1], o la representació del “Betlem de la Pigà” [2] -una referència en la programació cultural nadalenca-. Famós és també la seua “missa de Lledó”, així com la “missa de Perot” i la seua cantata “Les hores”. En una ocasió va dir: “La condició de ser dona i haver nascut a Castelló han marcat la meua vida i la meua obra. No es comprén la meua producció musical i pictòrica sense estos llaços”. No hi ha major veritat. Parlar de Matilde Salvador és fer-ho de Castelló, i viceversa.

Pertanyent a una família de músics, Matilde Salvador va estudiar en els conservatoris de la seua ciutat natal,

Per Eric Gras

Foto de Matilde Salvador AutògrafaAutògrafa

213

AR

TICLES

la seua terra, i de València, i va ser alumna de composició de Vicente Asencio, amb qui es va casar en 1943. Fruit d’eixa unió sorgiria el millor de la compositora castellonenca qui va musicar obres de molt diversos autors: “Tres cançons valencianes”, sobre textos de Bernat Artola; la ja esmentada cantata “Les hores”, sobre textos de Salvador Espriu, l’òpera “Vinatea”, sobre llibret de Xavier Casp, així com altres peces basades en textos de Lope de Vega, Cervantes, García Lorca, Juan Ramón Jiménez, Carmen Conde i molts altres. En la seua producció destaquen també “Seis canciones españolas”, dedicades a Falla, així com els seus ballets i la seua música incidental per al teatre. Resulta curiós veure que, com som de donats a Espanya de menysprear-nos a nosaltres mateixos i no creure el potencial que tenim, Matilde Salvador va collir èxit després d’èxit en vida. Les seues cançons van obtindre crítiques favorables a París en 1950 i va rebre durant la seua carrera professional nombrosos premis i distincions. Probablement siga una de les dones de major reconeixement i prestigi en estes arts musicals. Poques poden

dir que la seua obra ha sigut representada en el Festival de Música y Danza de Granada, el Liceo de Barcelona, el Palau de la Música de València i molts altres importants auditoris. Prenent prestades unes paraules de Pascual Hernández-Farinós diré que la producció de Salvador va ser majoritàriament coral, sobretot coral i per a veu i piano -instrument que tocava a les mil meravelles-. Els entesos coincidixen en la profunda admiració que professava cap a Monteverdi, Moussorgski i Puccini, tres compositors molt distints però que van fer de la veu el seu instrument predilecte, igual que fera Matilde. “Les seues pàgines corals van ser àmpliament divulgades per cors i orfeons valencians, i les seues cançons per cantants acompanyats al piano per la pròpia compositora”, afi g Hernández-Farinós. Crec que ningú dubte de l’important que ha sigut i és per a Castelló haver gaudit d’una ment privilegiada, una compositora inigualable i, el que és més important, una dona que va amar a la capital de la Plana fi ns al fi nal. Hui en dia seguix molt present en la societat castellonenca. Un institut de Secundària

Imatge del llibret de l’òpera “La fi lla del rei Barbut”

Foto de la representació del “Betlem de la Pigà”Foto de la representació del “Betlem de la Pigà”

214

AR

TIC

LES

porta el seu nom i cada any els actors teatrals de la ciutat s’unixen per a representar en Nadal “El betlem de la Pigà”. Tot això forma part del nostre dia a dia que es veu impregnat per l’essència de Matilde Salvador, una artista d’amplis i singulars registres que va aconseguir fer de la música popular tot un esdeveniment pròxim i refi nat gràcies a la seua minuciosa escriptura. “Les meues primeres composicions van ser sobre poemes. El que m’agrada és musicar textos. Pense que la veu humana no es pot comparar a cap altre instrument. Jo em sent atreta per la veu i a més m’agrada la poesia. I el teatre. He fet moltíssimes cançons, però pense les meues són realment cançons? A vegades crec que són situacions dramàtiques. Perquè mai són una melodia acompanyada, encara que jo sóc de les que creuen en la melodia”, remarcava la pròpia Salvador respecte a les seues cançons. Eixa teatralitat de què parla era molt pròpia del seu estil fi ns a tal punt que ella mateixa Deia “sóc teatral, inclús quan escric una cançó”. Eixa expressió dramàtica se sent perfectament en moltes de les seues peces, que ens invadixen i provoquen en nosaltres un sentiment profund en què deixar-se portar.

Existix en Salvador un cert aire místic. Potser açò es produïsca per l’energia amb què interpretava les seues obres, una energia que va saber transmetre a personalitats com a Victoria de los Ángeles, José Iturbi i Montserrat Caballé els que van interpretar en alguna ocasió composicions de la castellonenca. La compositora i directora d’orquestra Alicia Codura va dir una vegada: “Matilde Salvador ha constituït un símbol en l’àmbit de la composició femenina espanyola”. Jo afegiria que no sols en l’àmbit femení, perquè moltes de les seues obres

res han d’envejar a la resta de peces escrites pels seus coetanis. Si bé és cert que en una època de gran difi cultat per a la dona, ella va saber lluitar per a aconseguir les més altes cotes de l’èxit. Això fa de Salvador un exemple que s’ha de seguir per a molts de nosaltres. La seua sensibilitat i enteresa li van atorgar una aura única que va saber transmetre en cada una de les seues composicions que, com a recomanació, tots hauríem d’escoltar i disfrutar algun dia. Matilde Salvador ha sigut, és, i sempre serà una icona per als castellonencs.

El dia que ens va deixar, fa ara ja quasi 4 anys, Castelló es va quedar orfe. Vam perdre a una de les artistes més importants que ha donat esta terra. Dona vitalista i activa que va viatjar de forma incansable per nombrosos països, amant de les tradicions, però desperta la seua mirada cap al futur. Admirable per com va ser i pel seu increïble catàleg d’obres musicals, Matilde Salvador és, sens dubte, una de les dones més singulars en la història de la música. Som afortunats per haver sigut partícips de la seua grandesa musical i pictòrica. Som afortunats per haver gaudit amb la seua màgia i la seua generositat. Homenatge a Bernat Artola

Retrat Pintura sobre cristall Caràtula CD

215

AR

TICLES

Vicent Ripollés

Quan se’m va oferir l’encàrrec d’escriure un article envers la fi gura de Vicent Ripollès, el primer que vaig sentir va ser desconeixença. La gent em deia que era un dels personatges relacionats amb la música més importants de Castelló i jo, músic de professió, no en tenia ni idea.

Al cap d’uns dies vaig passar del sentiment de desconeixença al d’estupefacció, en recordar que als onze-dotze anys vaig entrar a formar part d’una formació coral que assajava a una de les sales de la Concatedral de Santa Maria. El nom d’aquesta formació: Coral Vicent Ripollès.

I és cert que, moltes vegades, no ens parem a pensar que darrere d’una associació o un projecte hi ha un nom, i darrere d’aquest nom hi ha un personatge, una vida, una història.

La vida

Vicent Ripollès Pérez va nàixer a Castelló de la Plana un dia de novembre de 1867 i va morir a Rocafort (València) el dia de Sant Josep de 1943.

De ben menut va començar la seua formació musical, en matèries com el solfeig o el violí, amb el sacerdot Francisco Pachés, que era en aquella època el mestre de capella de l’arxiprestal de Santa Maria. Quan contava dotze anys va ingressar al seminari de Tortosa on, a banda d’estudis eclesiàstics, continuà els seus estudis musicals en matèries com harmonia i composició de la mà del mestre Roc Domingo. Més tard va ser deixeble de Felip Pedrell, qui a banda de convertir-se en un dels seus grans amics,

li va permetre un primer contacte amb la música religiosa, que arribaria a convertir-se per a Ripollès en una passió.Ordenat sacerdot, fou destinat a Peñíscola. Poc després, marxà a València per continuar la seva formació musical

amb Salvador Giner i Vidal. A l’any 1893, quan Ripollès tenia 26 anys, va ser nomenat mestre de capella del seminari de Tortosa i, molt poc després, de la catedral de la mateixa ciutat. Hi exercí el càrrec dos anys fi ns que al juliol de 1895 guanyà la mateixa plaça, però aquest cop al col·legi del Patriarca de València. D’allà marxà per ser mestre de capella de la catedral de Sevilla fi ns que al 1909 va ser requerit com a professor de música al seminari de València, on va crear una Schola Cantorum que arribaria a tenir un notable prestigi dins l’ambient musical de la ciutat.

En 1927 va ser nomenat canonge de la catedral metropolitana de València.

La faceta pedagògica i renovadora

A més d’instrumentista i compositor, Ripollès també destacà per la renovació de l’ensenyament musical. Així, estant al col·legi del Patriarca, va presentar els seus superiors un raonat pla de reformes basat en les constitucions del fundador

Per Eduardo Roselló

Vicent Ripollés

Quan se’m va oferir l’encàrrec d’escriure un article envers la fi gura de Vicent

Vicent Ripollés Pérez (1867-1943)

216

AR

TIC

LES

del col·legi: Juan de Ribera. Després de rebre el suport de mestres reconeguts com Felip Pedrell o Salvador Giner, el pla de Ripollès va ser aprovat el 1897 i publicat tant pel col·legi com per la revista “La música religiosa en España”.

En 1902, Vicent Ripollès va assistir als cursos superiors de música oferits per Felip Pedrell a l’Ateneu de Madrid. Aquest esdeveniment marcaria l’inici d’una gran amistat amb el mestre català, i suposaria per a Ripollès el replantejament de la seua formació musical.

Va ser director del Centre de Cultura Valenciana i membre de diverses entitats musicals. Col·laborà al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, on publicà diversos articles com per exemple

Fragmentos del epistolario Pedrell (1922) -bona mostra de la relació magnífi ca entre ambdós personatges-. En l’àmbit hispànic, Ripollès i un reduït nucli d’amics, integrat pel mestre català Felip Pedrell, el jesuïta basc

Nemesio Otaño, el pare Guzman i l’organista Jose María Úbeda, van fundar la revista “La música religiosa en España”, on es donaven orientacions amb l’objectiu de recuperar la tradició gregoriana i de la polifonia renaixentista.

Fou president de la “Asociación Ceciliana Española”, des d’on va aconseguir restaurar i implantar d’una manera natural la música religiosa en tota Espanya, donant especial importància al cant gregorià (del que va ser un ferm i entusiasta impulsor). També va formar part de la “Societat Internacional de Musicologia” que tenia la seva seu a Basilea (Suïssa).

Com a prova del seu interès pel patrimoni cultural, en ser nomenat canonge de la catedral metropolitana de València l’any 1927, Ripollès emprengué l’ordenació i la catalogació de l’arxiu musical d’aquesta catedral.

L’obra musical

Vicent Ripollès és considerat, en opinió del musicòleg José Doménech Part, com la «fi gura màxima de la música espanyola en Castelló de la Plana».

Al camp musical va compondre més de seixanta composicions, a més de realitzar nombroses transcripcions de música polifònica del s XVI.

El 2 de gener de 1893 va donar una prova evident de la seua inspiració musical quan va estrenar Missa en re menor, per a cor i orquestra, amb motiu de la seua primera celebració religiosa en el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Tortosa.

Va gaudir de certa fama l’obra Oremus pro pontífex, dedicada a Pius X. Però, possiblement, l’obra de referència i més valuosa composada per Ripollès siga Misa in festo dedicationis Ecclesiae (1905), per a cor a tres veus i orgue. Aquesta obra va ser revisada en 1924, com explica l’historiador i cronista ofi cial de Castelló, Antoni Gascó Sidro, amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu del Lledó. L’autor la va orquestrar per a cordes completes, una fl auta, clarinet, fagot i dues trompes.

En el llibre “Diccionario biográfi co y crítico de la música en Valencia”, escrit a fi nals del XIX per José Ruiz de Lihory, baró d’Alcahalí, i publicat en 1903, es tracta detalladament l’obra musical de mossèn Ripollès i s’explica que, amb només 33 anys, ja era autor d’una variada producció de música sacra, amb obres com: Missa a set veus -per a quintet de corda i orgue-; Quintet de corda i orgue, dedicat al patriarca Ribera; himne Pange Lingua -a vuit veus-, per a la vigília del Corpus; Gradual per a la festivitat de la Mare de Déu -a vuit veus i orquestra-, per a la catedral de Tortosa; Lamentació -per a tenor i orquestra-, per a la missa de la festivitat de Sant Pasqual celebrada en 1899; col·lecció de trisagis a quatre veus i orquestra, per a la festa de la Mare de Déu del Carme de València i Himne a la Mare de Déu, premiat en el certamen cultural promogut per l’històric diari Heraldo de Castellón, en 1901.

Referències i cites d’autor:

• “Vicent Ripollés Pérez, músic de Castelló del segle XX”, per Manuel Carceller Safont (http://goigslledo.blogspot.com -04/02/2009-)

• “Seres humanos de Castellón”, per Salvador Bellés (El Periódico Mediterraneo: 22/12/2002)• Vicent Ripollès i Pérez (http://ca.wikipedia.org)

217

AR

TICLES

Álvaro Falomir Vilarrocha

Carrer O’donnell, Institut Sos Baynat, el Grau, plaça Doctor Marañón… Álvaro Falomir continua estant present en els carrers de Castelló, la ciutat que el va veure nàixer com a artista i que hui el recorda de forma callada a través de les seues obres.

Nascut a Borriol l’any 1934, va ser als 12 anys quan Álvaro Falomir Vilarrocha es va traslladar a la capital de La Plana per a ser deixeble de Tomás Colom, el seu primer mestre d’escultura. Llicenciat en Belles Arts i considerat únic hereu de l’escola fi gurativa, Falomir va destacar pel seu coneixement dels materials, sobretot de la pedra.

De la seua obra es va escriure que es decantava progressivament “cap a una major esquematització, combinant les possibilitats expressives del material amb les d’abstracció orgànica, sense abandonar les referències a la fi gura humana. Destaca per la seua escultura monumental i els temes van des dels religiosos, a al·legòrics i commemoratius”. I després de llegir açò jo em pregunte: Com seria una gaiata feta per Álvaro Falomir?

No m’atreviria a donar una resposta ni a esbossar un esborrany que s’assemblara al “monument de llum, sense foc ni fum” que haguera eixit de la ment i de les mans d’Álvaro. No obstant això, el treball realitzat per la seua ment i les seues mans sí que va tindre relació amb les festes fundacionals de Castelló, tal com arreplega la seua biografi a.

Camí de Lledó, el monument d’Adsuara a Perot de Granyana, el llaurador que va trobar la fi gura de la nostra verjurada bressolera, compta amb l’aportació de Falomir en la seua restauració en 1986 i 1992. També la basílica de la Mare de Dèu del Lledó acull les imatges de Sant Cristòfol i Sant Vicent realitzades per l’artista en 1958, un dels seus primers treballs més públics.

El seu nom també apareix en l’homenatge al Pregó que va tindre lloc en 1994, així com en la placa commemorativa del 50 aniversari de la instauració de la cavalcada costumista que en la “vespra de la festa” recorre els carrers de la ciutat.

La seua última obra, l’aranya (1999), unix amb els seus fi ls una intensa trajectòria en què Álvaro Falomir va compartir la seua faceta d’escultor amb la de docent, tasca que va desenrotllar en gran part en l’institut d’Almassora que hui porta el seu nom com a reconeixement a la seua intensa labor en el mateix. Una aranya a qui Álvaro Falomir va deixar l’encàrrec de teixir dia darrere dia el cordó umbilical que manté unides Borriol i Castelló, les seues dos ciutats de bressol.

I seguint amb el recorregut pel perfi l humà i artístic d’Álvaro Falomir cal recordar que va ser deixeble d’Adsuara, tant en l’Acadèmia de Belles Arts San Carlos de València, com en la de San Fernando de Madrid, visitant en multitud d’ocasions el estudi de l’insigne escultor castellonenc en el carrer Sánchez Bustillo de la capital d’Espanya. Un Álvaro Falomir netament docent. Va fer oposicions a professor d’institut i va dedicar

Per Patricia Rodríguez

218

AR

TIC

LES

bona part de la seua vida a l’ensenyança. Fent un recorregut per algunes de les seues obres i que estan presents en els carrers de molts pobles de la província, diguem que és l’autor del monòlit que dividix els termes municipals de Castelló i Benicàssim, l’homenatge al “menaoret” que s’exposa permanentment en la plaça Hort dels Corders. Parlem també del seu estil amb una primera etapa de realisme castellà sobri que s’establix en els anys 50 per a passar posteriorment a l’abstracció amb grans blocs de pedra, jugant amb les línies geomètriques i idealitzant formes en pedra en una constant contraposició entre les línies corbes i rectes. Un altre dels seus monuments singulars en la ciutat de Castelló és el monòlit erigit en homenatge als mutilats de guerra en un racó situat en les confl uències dels carrers Gaibiel i governador Bermúdez de Castro. Una altra de les seues peces singulars és el disseny de la Medalla d’Or de la província, màxima distinció que concedix la Diputació Provincial de Castelló.

La seua obra està repartida en multitud de col·leccions particulars i galeries d’art. Va estar molt de temps sense realitzar obra escultòrica, dedicat fonamentalment a donar classes. Va ser a arrel de guanyar el concurs internacional d’escultura d’Orpesa el que li va portar a reprendre la seua trajectòria com a escultor. Enmig de la senzillesa i la seua facilitat comunicativa, Falomir ens va deixar una important col·lecció d’obres i, per dret propi, forma part de la història més recent de l’escultura contemporani castellonenc. La seua última obra, l’aranya que presidix la rotonda d’accés a Borriol, la seua localitat d’origen, és un permanent record a la seua persona i a la seua trajectòria artística, moltes vegades oblidada per crítics i especialistes.

219

AR

TICLES

Joaquín Oliet Cruella, apassionat del fresc de finals del Barroc

Joaquín Oliet Cruella és un dels artistes castellonencs més prolífi cs de la primera mitat del segle XIX, trobant la seua obra disseminada per les tres províncies llevantines -sobretot en la província de Castelló on va decorar quasi totes les esglésies de la província-, en les poblacions de les quals va realitzar decoració d’ermites i esglésies en què es refl ectix els seus amplis i extraordinaris coneixements dels símbols i la iconografi a de temes bíblics i religiosos. Resulta especialment signifi catiu -en el seu estil un poc eclèctic especialment en la utilització d’un cromatisme apastelat sense contrastos i amb predomini dels rosacis i els blaus- l’ús de models i composicions alienes, en la seua producció artística. És habitual que les seues pintures murals copien i reproduïsquen, amb alguna variació, obres d’altres artistes de renom en l’època com José Vergara -a qui considerava el seu mestre-, José Camarón o Vicente López. I inclús d’altres autors de talla internacional com Giaquinto, Carlo Maratta o Lucca Giordano.

Per Agustín Mon Carro

Nativitat de Jesús. Església Parroquial de Vinaròs

220

AR

TIC

LES

Va nàixer en Morella, el 16 de novembre de 1775. Fill de Joaquín, pintor i daurador local i Tomasa. Ambdós progenitors provenen de famílies de posició adinerada en la zona el que permet que Joaquín -veient la seua clara habilitat en el dibuix i la pintura des de la seua més tendra edat- puga ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts de San Carlos a València. Era l’any 1786, tènia, doncs, onze anys.

Durant la seua llarga etapa d’aprenentatge en l’acadèmia, les tasques del Tremp, Fresc i Oli són les que més atrauen al jove morellà, rebent lliçons d’un dels més importants mestres de l’especialitat, el valencià José Vergara o José Camarón. Els progressos d’Oliet en l’acadèmia eren manifestos fi ns al punt que va obtindre, durant el curs, diferents premis mensuals. Darrere de més de huit anys d’estudis en l’acadèmia, decidix tornar a Morella deixant, darrere de de si, una bona col·lecció de treballs realitzats en diferents procediments, assajant tècniques i modes -algun només es va quedar en esbós- però demostrant ja la seua bona base i estil com a pintor.

En 1978, amb vint-i-dos anys, va contraure matrimoni amb Margarita Fernández, establint la seua residència en la ciutat de Castelló on el seu sogre, el daurador Josep Fabregat, tènia el seu obrador. Fet que facilita la ràpida difusió de les seues habilitats i comença a arribar-li treball, sobretot en la decoració d’esglésies.

Entre 1799 i 1800 realitza uns frescos per a la decoració de la fatxada de la Llotja del Cànem -actualment seu de la UJI. Amb motiu de l’adequació de les seues dependències dits frescos han sigut restaurats- en els que es representen les quatre estacions, personifi cades en unes comares.

A l’hora d’ara naix el seu primogènit: Joaquín Pascual Juan Oliet Fabregat, i un any després, el seu segon fi ll: Fernando José Alberto.

Continua desenvolupant el seu treball en la ciutat de Castelló: les pintures de la closca i la volta de l’església de les clarisses de Castelló (destruïda en la guerra civil) o un arc triomfal que decorava l’església de Sant Agustí amb motiu de la visita reial a la ciutat.

Però també la província rep els treballs d’Oliet: frescos que adornen les parròquies de les Coves de Vinromà, Borriol, la volta del presbiteri i les petxines així com els quadros de l’altar major del Calvari d’Almassora; la volta i les petxines de l’església de l’Assumpció en La Vall d’Uixó o la cúpula del convent de la Mercé a Borriana, entre altres.

En 1802 naix el seu tercer i últim fi ll, en este cas una fi lla: Maria del Carme Pascuala Margarita.Animat per amics i vells companys d’estudis de l’acadèmia presenta els seus credencials -un monumental

quadro de Sant Roc, sant de gran veneració a Castelló- per a optar al títol d’acadèmic de San Carlos. El 3 de juny de 1803, quan Oliet comptava tan sols vint-i-huit anys, és nomenat acadèmic supernumerari de l’acadèmia de belles arts de San Carlos.

A fi nals d’este mateix any és nomenat Revisor de pintures i gravats pel Sant Ofi ci de la Inquisició amb jurisdicció a València i el seu arquebisbat i en els bisbats de Tortosa, Segorbe, Albarrasí i Terol. Este nomenament consolida el prestigi d’Oliet i li propicia nombrosos encàrrecs, dedicant-se quasi en exclusiva al fresc o tremp de diverses esglésies. Però tota esta bona marxa es va veure truncada per la mort de la seua esposa, en 1804.

Els esdeveniments polítics a Espanya i la conseqüent invasió de les tropes franceses van commoure la vida dels castellonencs. En 1808 es confi rma l’organització d’un grup de resistència a la invasió francesa i en representació del destronat rei

Petxina dedicada a Sant Agustí. Església de la Transfi guració del Senyor d’Ibi

Petxina dedicada a Sant Ambrosi. Església de la Transfi guració del Senyor d’Ibi

221

AR

TICLES

espanyol Fernando VII. Este fet va ser celebrat, en la nostra ciutat, amb organització de festejos. La fatxada de la Casa de la Vila va ser guarnida amb un retrat del Rei -es conserva en el museu de Belles Arts de Castelló- que Joaquín Oliet va realitzar en tan sols tres dies.

Oliet, fi del partidari de la monarquia legítima espanyola es veu abocat a l’exili quan Castelló és ocupada. La realització del quadro del monarca espanyol va haver de posar-li en una situació complicada i temorós de la repressió dels francesos decidix traslladar-se a Alcoi on disposava de família. Ja en terres alacantines i conegut el seu virtuosismes amb els pinzells rep encàrrec de decorar, al fresc, l’absis major de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi; el presbiteri de l’església convent de Sant Pascual en Alcahalí o la volta del presbiteri a Ibi.

En la primera mitat de la dècada de 1810, Oliet, rep encàrrec de decorar la parròquia d’Alfara d’Algimia, la la que va realitzar una decoració mural completa en els trams de la volta de la nau central i del presbiteri així com en les petxines de la cúpula.

Finalitzada la contesa bèl·lica torna a la seua terra natal pel que comença a treballar en les esglésies de la zona. L’església parroquial de Sant Joan en Morella, la de Sant Pere en Cintorres...

Des del seu refugi en Morella va remetre un memorial a la Reial Acadèmia de San Luís de Saragossa sol·licitant ser admés com a acadèmic. No hi ha constància documental del seu nomenament però en el quadro que pinte per a l’altar de l’església de la Vallivana apareix la fi rma següent: “Joaquín Oliet, Acadèmic de les Reials de San Carlos de València i Saragossa, Familiar i Revisor per la Santa Inquisició, Natural de Morella, el pinte, any 1815”

Innumerables són les seues decoracions eclesiàstiques a l’hora d’ara: l’església parroquial de Benasal, l’església de Zuacaina, la capella del Crist en l’església de Castelnovo, l’església de Sant Jaume de Petrés, el calvari de Vilanova d’Alcolea, l’església de Sant Bartomeu de Benicarló...

Al gener de 1819 Joaquín Oliet va entrar a formar part de la política local exercint com a diputat del Comú de Veïns de Castelló, càrrec que va exercir fi ns mitjan de 1820 quan va ser destituït després de l’alçament liberal i obligat, de nou, a exiliar-se per

Petxina dedicada a Sant Gregori. Església de la Transfi guració del Senyor d’Ibi

Petxina dedicada a Sant Jeroni. Església de la Transfi guració del Senyor d’Ibi

Llotja del Cànem. Castelló

222

AR

TIC

LES

les seues idees reaccionàries. Esta vegada va ser a la veïna localitat valenciana d’Algemesí el que va provocar que la seua obra s’estenguera per la zona. Així les parròquies del propi municipi com les de la veïna Alfarrasí van comptar amb els preciosistes frescos d’Oliet.

Finalitzat el Trienni Liberal 1820 - 1823, Oliet torna a Castelló i és reintegrat al càrrec seu de diputat realitzant una intensa labor política -exercint diversos càrrecs com a regidor o tinent alcalde de l’Ajuntament de Castelló- que compaginarà amb la producció artística en l’ermita del Socòs de Càlig.

A fi nals de la dècada de 1820 la seua activitat pictòrica decau com a conseqüència de la seua edat. Així i tot va realitzar diversos treballs per a l’església parroquial i l’ermitori de Vinaròs.

En els anys trenta torna a contraure matrimoni amb Manuela Sales, natural d’Onda i va traslladar de forma defi nitiva la seua residència a dita localitat.

En esta última època la seua producció és menys fructífera però tot i aixó podem destacar els treballs que va realitzar per a l’església parroquial de Suera i d’Adzaneta. Potser la seua última obra va ser un Salvador instituint l’eucaristia que va donar a la parròquia d’Onda i que va fi rmar “Joaquín Oliet va pintar i va regalar a esta parròquia d’Onda. Any 1848”

Al novembre de 1849 va morir a Ona d’una afecció en el pit als setanta-cinc anys d’edat.

Referències i cites d’autor:

• Joaquín Oliet Cruella (1775-1849), un hábil copista de composiciones ajenas. Ester Alba Pagán. Departament d’història de l’Art. Universitat de Valencia.

• Oliet, un fresquista castellonense en la agonia del barroco. Antonio José Gascó Sidro.• Los padres de la iglesia de Joaquín Oliet y la obra de Francisco de Goya. Ester Alba Pagán. Universitat de

Valencia. Archivo Español de Arte, LXXXI, 324. Octubre-Diciembre 2008, pp. 395-414. ISSN: 0004-0428

Exposició “Año de Joaquín Oliet”. Ajuntament d’Alfara 2010

Altar major de l’església de la Transfi guració del Senyor d’Ibi

223

AR

TICLES

El pintor Vicent Castell Domènech, l’ànima del nostre poble

El Castelló d’avui en dia és el resultat del Castelló que s’ha anat conformant al llarg de la seua història. En eixe transcórrer històric hi ha hagut fi tes fonamentals, esdeveniments cabdals i personatges imprescindibles que amb la seua contribució ens han fet arribar al Castelló actual. Un d’eixos personatges, sens dubte, ha estat el nostre pintor Vicent Castell Domenech.

Vicent Castell va nàixer el 5 de maig de 1871, a la plaça Clavé, al raval de Sant Fèlix de Castelló, on la major part dels veïns es dedicaven al tradicional conreu de la terra i l’artesania. Aquest era el cas del seus pares, Vicent Castell Martín i Teresa Domènech Peña, concretament en el treball del cànem.

Vicent Castell, un xiquet ben espavilat

Als dotze anys, la seua afecció pel dibuix va dur els seus pares a fi car-lo com a aprenent a un taller artesà

Per Joan Josep Trilles i Font

nostre poble

Vicent CastellSignatura del pintor Castell

224

AR

TIC

LES

de decoració dirigit per Francesc Avinent, el qual pot considerar-se el seu primer mestre. Ocasionalment també feia encàrrecs amb Francesc Calduch, un altre pintor-decorador de major prestigi.

El seu primer mentor, pròpiament artístic, fou el pintor costumista Eduardo Laforet. El sevillà residia a Castelló, on donava classes a l’Institut Provincial d’Ensenyança Secundària i comptava amb un taller propi. Allí assistiria el jove Vicent juntament amb altres futurs artistes de la província.

El jove Castell creix com a pintor

La seua vida va ser un apassionat esforç per superar-se i aconseguir transformar amb els seus ritmes i colors les vivències interiors, vivències que també va buscar fora de Castelló. Perquè l’encanteri que va sentir per la seua terra no li va impedir cursar la carrera d’Arts en l’Acadèmia de Sant Carles de València, on va fer amistat amb Ignacio Pinazo; després va passar a la de Sant Jordi i San Fernando a Madrid. A Barcelona va estudiar la pintura de Joaquim Mir, Marià Fortuny i Joaquim Vayreda, i a Madrid, la dels acadèmics Federico Madrazo i Rosers. Va tenir ocasió de visitar els estudis de Joaquim Sorolla, Manuel Benedito i Gutiérrez Solana; en la seua carrera és important l’estudi a fons que va fer del Museu del Prado, sobretot de Velázquez, un pintor pel qual sentia una manifesta devoció.

Gràcies a una nova ampliació de les beques de la Diputació, va poder viatjar a Roma i a París i això li va permetre poder estudiar les últimes tendències de l’art, sobretot l’impressionisme. En l’etapa en què Castell entra de ple al món de l’art, dominava l’ambient de la pintura europea, l’impressionisme d’Edouard Manet i Claude Monet i a Espanya el gran mestre valencià Joaquim Sorolla.

Castell comença a ser reconegut

La nova concepció de la pintura deixa petjada en Castell. S’adona que l’ombra no és absència de la llum, sinó llum, amb menys intensitat; empra els colors complementaris per interpretar-la; no és el sol el que l’obsessiona, sinó la llum, però sense violències, sense extravagàncies, amb una exacta vibració dels seus valors.

Al 1901 Castell va obtindre el seu primer èxit: la medalla de bronze en el Nacional de Belles Arts de Madrid amb l’obra Segadors castellonencs. Després el seguirien els triomfs a l’Exposició Regional de València (1909), l’Exposició d’Art i Indústria de Mèxic (1910) o la Commemoració de la Independència de l’Estat mexicà (1912). Al 1926 va rebre la Medalla d’Or per part de Lo Rat Penat.

El pintor madura i s’instal·la definitivament a Castelló

Va casar-se al 1902 amb Dolors Soliva Calduch, neboda de Francesc Calduch, un dels seus primers mentors. Junts van tindre tres fi lls. Des de llavors, Castell va decidir instal·lar-se a la seua ciutat natal, tot i que Castelló

Escultura del pintor Castell al passeig Ribalta

Fotografi a de l’academia de Castell

225

AR

TICLES

tenia importants carències artístiques respecte als grans nuclis on havia viscut durant tota una dècada. Va involucrar-se en la vida castellonenca. Va crear una acadèmia artística de dibuix per a joves aprenents al carrer Cervantes, on per aquells moments residia amb la seua dona. També va col·laborar, molts cops de bades, en la decoració de diversos actes festius.

Més tard, l’estudi va traslladar-se fi ns el carrer Sant Vicent i, fi nalment, a l’avinguda del Rei, juntament amb la residència familiar defi nitiva. A banda de pintura, els alumnes també rebien lliçons de dibuix, escultura i decoració, una activitat que Castell no va abandonar des de la seua adolescència, tant per amor com per necessitat laboral. Els seus deixebles més destacats foren Joan Baptista Porcar i Ripollés, Rafael Sanchis Yago i Juan Adsuara Ramos. No obstant això, en tres dècades passaren per l’estudi de Castell moltes altres fi gures de la cultura provincial, com ara Enrique Segura, José Sánchez Safont, Antonio Marco, Emilio Adsuara (germà de Juan), Francisco Pérez Dols, Vicente Traver fi ll, Godofredo Buenosaires, Emilio Sanchís, Elena Arquimbau, Juan Mezquita, Tomás Colón, Carlos Armiño, Vicent Ferrer Alambillaga, Matilde Segarra (mare de Matilde Salvador Segarra), Elisa Balaguer, Ramon Paús, Vicente Armengot, José Felip, Félix Peris o Rafael Guallart.

També va ser fundador i director de l’Escola d’Arts i Ofi cis de Castelló i organitzà el Museu Provincial de Belles Arts. Fins i tot féu carrera política a l’Ajuntament entre 1923 i 1928. Va ser regidor de Passejos (reformà el Parc Ribalta) i posteriorment tinent d’alcalde.

Fins a la seua mort el 18 de gener de 1934, Vicent Castell va continuar fent encàrrecs per a la burgesia agrària local i delectant-se amb composicions costumistes de la vida quotidiana. També va rebre alguns treballs menys

Guitarrista amb xiquet ballant. 1923 Laparotomia. 1898

Segadors Castellonencs. 1901 Passeig de Ribalta. 1901

226

AR

TIC

LES

habituals i que avui podem gaudir, com ara, les al·legories de les ciències que hi ha a l’Institut Ribalta Castelló o la decoració de l’església arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real, entre molts altres.

L’obra de Castell

Antoni Gascó ens diu que la seua obra és molt important, equilibrada i serena i que gràcies a l’Ajuntament de Castelló el seu bagatge professional estarà present per a l’eternitat. L’obra de Castell Domènech, és un refl ex de la seua pròpia ànima, va ser una persona que s’estimava molt la seua terra natal, aquest castellonerisme ha perjudicat la fama del nostre personatge, poc conegut enllà de les fronteres locals. Molt humà i artístic, sempre decidit a ajudar en qualsevol esdeveniment festiu, en suma un artista compromès amb la seua terra.

Gairebé sempre pintava per a un mercat interior, ell no va taxar mai la seua obra de manera exagerada i sempre estava disposat a cedir-les de forma altruista. Mai no va renunciar a cap treball, ja que havia de mantenir una família. Era un amant de la naturalesa, i prova d’això són les seues múltiples pintures d’ambients (Desert de les Palmes, Castell de Peníscola...). Veient la seua obra, trobem que en ocasions també pintava temes religiosos i d’una manera molt familiar, quasi sempre escolanets.

La seua obra hi és a cavall entre el realisme social i el realisme costumista, amb uns lleugers tocs d’impressionisme. Era, en defi nitiva, un excel·lent dibuixant, val a dir que eixa era la seua arma secreta en el camp pictòric. La seua manera de pintar pretén ser real, ell mateix es defi neix com un agut observador, ja que pinta tot el que veu i ho pinta amb una correcció absoluta.

És molt difícil analitzar de manera breu l’obra del nostre artista, ja que és molt eclèctica en les seues possibilitats i els seus treballs són molt diversos. Podríem dividir la seua producció en: al·legories, bodegons, retrats, pintura costumista i paisatges. L’objectiu prioritari de les obres de Castell, no és la critica social, ja implícit en el tema, sinó més aviat trobar l’element emocional i/o melodramàtic.

Vicent Castell Domènech ens va deixar una obra important, una obra equilibrada, serena, madura, pintura per a l’eternitat, conseqüència natural de la seua pròpia personalitat, va ser una constant depuració de la seua forma de sentir, deixant en els seus quadres l’empenta de la seua ànima. Persona que va estimar la seua terra natal com a part de si mateix. Castell era senzill, sincer i afable i com tots els genis distret, això sí, summament

tractable, un gran conversador i amb un cor generós.Dotat d’una gran sensibilitat que li va permetre ascendir, des

del més profund, cap a la bellesa d’una forma emotiva i romàntica. Era un enamorat de la naturalesa i per això va gaudir pintant-la. La sensibilitat era el rang fonamental de la seua personalitat com a home i com a artista.

Per concloure, és important fer palès que hi ha personatges com Castell que són part de la història de Castelló, això ja ho em dit, però igual d’important pel Castelló actual i del futur, és que tots en coneguem el nostre propi patrimoni, en aquest cas l’artístic i pictòric. Per això encoratge tothom a acostar-se al Museu de Belles Arts de Castelló i contemplar l’obra de Vicent Castell Doménech. Als seus quadres trobareu les nostres arrels, els nostres avantpassats, aquell Castelló rural, bonic, entranyable i que amb tota mena de detalls ens mostra els carrers i racons d’una ciutat d’antuvi. Aquest pintor de Castelló, aquest ravaler ho sentia i ens ho fa sentir a nosaltres. Castell representa l’ànima del nostre poble.

Autoretrat. 1906

227

AR

TICLES

Gabriel Puig Roda, el pintor del costumisme

Per Chelo Pastor Verchili

Les seues aquarel·les són autèntics retrats de la societat valenciana de l’últim terç del segle XIX i del primer del XX

El cronista ofi cial de la ciutat de Castelló i catedràtic d’Art, Antonio José Gascó Sidro, diu que en el xicotet poble de Tírig va anar a nàixer el més important dels pintors castellonencs de l’últim quart del segle XIX i principis del segle XX. Així ho recorda el polifacètic Salvador Bellés en un dels seus molts Seres Humanos que des de fa un temps retrata.

I així ho recorden en el seu poble natal: “El monument al pintor Gabriel Puig Roda, nascut al 1865 a Tírig, te un valor molt important per a la gent del poble. Els tirijans van fer algunes reunions amb el mossén del poble per que és fera el monument i van decidir on i com fer-lo. Tots col·laboraven com podien, uns traginaven aigua, altres posavén les pedres, altres les plantes, etc. Ho van fer tot a ‘jornal de vila’, és a dir, sense cobrar pel treball que feien. El monument està format per una pedra rodassa o mola, que signifi ca una roda, i una muntanyeta anomenada Puig, i és així com és representen els cognoms del pintor: Puig i Roda. Va ser l’any 1965 a les festes del Socors que van inaugurar el monument”.

Sí, Gabrielito, va nàixer el 18 de març de 1865 en el si del matrimoni humil format per Pascual Puig i Concepció Roda. Aquell xiquet que ajudava com a pastor prompte va mostrar aptituds artístiques que els seus pares que no van dubtar a consultar amb el mestre i el capellà del poble. Sent molt xiquet va viatjar a València per a treballar com a aprenent en un taller de ventalls. Tot això abans de complir els 12 anys, edat en què va ingressar en l’Escola de Belles Arts de San Carlos, la matrícula dels quals van pagar amb gran esforç els seus pares. Més tard va ser becat per la Diputació Provincial de Castelló, per la qual cosa va poder acabar els seus estudis.

Retrat de Puig RodaJota valenciana

228

AR

TIC

LES

Va anar a Madrid per a seguir estudis en l’Escola de Sant Fernando, on adquirí coneixements sobre els quadros costumistes i on va obtindre una altra beca amb què va poder viatjar a Roma on va anar consagrant-se com a aquarel·lista. Es va instal·lar en la Ciutat Eterna en 1889 i en poc més d’un any es va fer buit entre el públic internacional començant a vendre els seus olis i aquarel·les alhora que viatjava per Itàlia visitant Pisa, Gènova, Milà, Pàdua, Verona, Venècia o Bolonya, bells paisatges que va plasmar en les seues increïbles composicions.

A principis del segle XX va viatjar a París i allí va conéixer l’Impressionisme i als seus artistes. La seua obra es va exposar i es va vendre a Mònaco, Berlín, Sant Peterburgo, París, Buenos Aires, Mèxic, Caracas, L’Havana, tal com advertix Rafael Lozano en la seua obra “125 años de Pintura Valenciana. Del costumbrismo a la contemporaneidad”.

El seu rumb va canviar al casar-se amb Josefa Alcanar Monteder, que també era natural de Tírig, a Benasal. La parella es va instal·lar, defi nitivament a Vinaròs, on van nàixer els seus quatre fi lls Josefa, Gabriel Cèsar, Laura i Telmo

Ara bé, si les seues aquarel·les van arribar a acaparar l’interés de col·leccions particulars de Sud-amèrica -Actualment se subhasta el “Fallero famoso” propietat d’un afi cionat de Xile-, potser seran els quadros orientalistes, per infl uència de Mariano Fortuny, i els de temàtica costumista, els que li van encimbellar a fi nals del passat segle.

A Puig Roda li han fet internacional composicions com “Jota valenciana”, “Tipo del Maestrat”, “Haciendo bolillos”, “La buena ventura”, “Venedora de naranjas”, “Floristas valencianas”, “Esperando la barca”… Tot ells són autèntics retrats de la societat del moment a què tant li agradava contemplar, diuen que infl uenciat per la literatura del seu temps.

Propietat de l’Ajuntament de Castelló són la “Jardinera”, la “Pastora” i la “Lavandera del manzanares” –esta última està cedida per la Diputació Provincial- . Són tres típics exemples de pintura costumista de l’època.

Mai va renunciar als seus orígens ni va oblidar l’ambient popular i expressiu en el que es va criar en el Maestrat de Castelló, tal com va refl ectir en les aquarel·les-retrat dels seus pares i de la seua dona.

Haciendo bolillos La buena ventura

229

AR

TICLES

Paissatge de Venecia

Aquarel·la de Puig Roda Floristas valencianas

Tipo del Maestrat

Però, el fons pictòric municipal conserva altres dos interessants peces amb clara infl uència de Fortuny, a qui Puig Roda va conéixer durant la seua estada a Itàlia, i a qui captivava els ambients, paisatges i personatges orientals. El mestre va beure del Marroc, a on va viatjar com a reporter gràfi c junt amb el general Prim; de Granada, on va viure un temps i d’altres artistes com Delacroix, les obres del qual va contemplar en el Louvre de París.

Així, el pintor de Tírig va plasmar la bella “Odalisca” que presidix l’antesala de l’alcaldia de Castelló i el “Tipo Árabe”, datat en 1900. Ambdós obres refl ectixen amb esplendor la indumentària pròpia de la dita cultura que el va captivar per infl ux del pintor català.

Vendadora de naranjas

230

AR

TIC

LES

…I ara a per la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial

de la Humanitat de la UNESCO

Amb vocació internacional. Així van nàixer les festes de la Magdalena en la seua estructura actual allà per l’any 1945. Els pares fundadors dels festejos davall l’ègida de què era alcalde de la ciutat, Benjamín Fabregat, tenien molt clar qual havia de ser el futur de les emergents celebracions majors de la ciutat de Castelló entorn de la multisecular Romeria de la Magdalena i com a vincle d’unió d’uns castellonencs que acabaven de viure els amargs dies de la Guerra Civil i volien deixar les ombres per a abraçar la llum, la de les gaiates que anaven a convertir-se en l’element singular, diferenciador i universal d’unes festes que anirien deixant el seu pas en la memòria col·lectiva de les generacions futures.

D’entrada, la lletra del Pregó de Bernat Artola era ja tota una declaració d’intencions: “…no volem límits estrets d’ambicions massa modestes”. I és que aquells primers membres de l’antiga Junta Central de Festejos de la Magdalena volien situar a Castelló en el mapa de les festes més internacionals, fonamentalment perquè eren conscients plenament de les potencialitats turístiques i d’atracció universal que podien tindre els nostres festejos, fugint de provincianismes i de la curtedat de mires.

Per descomptat, no volien que La Magdalena fóra una festa més, una romeria més, com les que al llarg de l’any se celebren en molts llocs del país. Sabien que la riquesa de continguts, d’elements simbòlics i materials dels propis festejos i un programa d’actes elaborat a consciència, no sols permetria el gaudi dels castellonencs, sinó també que molts visitants quedarien enamorats de les excel·lències de les nostres festes. Conten les cròniques que els propis natius de la capital de la Plana van quedar meravellats en el primer Pregó de les nostres festes, l’any 1945, tement inclús que mai més presenciarien un seguici de tal bella naturalesa. Afortunadament aquelles pors infundades mai es farien realitat. I és que aquells que “van inventar” les nostres festes, en un ostentació

Per Vicente Cornelles Castelló

231

AR

TICLES

d’il·lusió desbordant, apostaven a cavall guanyador, no es miraven en l’espill de ningú i cada iniciativa estava impregnada de la seguretat d’oferir qualitat i solvència contrastada. El concepte d’internacionalitat i, inclús, universalitat era palès i clar. Era anar experimentant el potencial d’atractiu inherent que tenia la pròpia confi guració de les nostres fundacionals.

Unes festes de la Magdalena per a la difusió de les quals van ser necessaris els mitjans de comunicació. En aquells anys amb la limitació d’un sol periòdic local, Mediterranio, amb l’excel·lent

direcció del recordat Jaime Nos, que es bolca de forma clara i contundent a donar a conéixer a tot l’orbe que eren i són les nostres festes fundacionals. Un article del mateix Jaime Nos parlava de la llum de la gaiata com “la fl ama del cresol que vol volar”. Volar cap a destins desconeguts, traspassar fronteres, També des de la ràdio (encara no hi havia televisió, ni de bon tros internet), es difonien les nostres festes majors. I que a pesar d’estes limitacions arribaven a tot el món. Estic convençut que alguns dels marines de VI Flota americana que van visitar Castelló durant les nostres festes en la dècada dels 50 del passat segle han de recordar encara la seua experiència inoblidable en una ciutat vestida de festa singular. La Magdalena ja era internacional en aquells anys.

I així, amb una projecció d’exportar el nostre fet magdalener i que el món coneguera el que som en matèria de festes, ja en 1948 l’ambaixador d’Argentina a Espanya, el doctor Radio, visità nostra ciutat i, assistix, entre altres actes a l’ofrena de fl ors en honor a la Mare de Deu del Lledó en la llavors arxiprestal de Santa Maria. I, els tercers diumenges de Quaresma es van succeint. Les festes van acudint a la cita amb els castellonencs i cada edició suposa un escaló més en el coneixement i promoció dels festejos, en el reconeixement de les singularitats d’una festa que, per dret propi, està en el selecte grup de manifestacions declarades d’interés turístic internacional.

Sense entrar en la que seria una interminable llista de dates i anys, moltes són les iniciatives, els gestos i les voluntats que anirien atresorant els avals perquè la Magdalena i Castelló, i viceversa, adquiriren la marca internacional. Primer, la nacional, per descomptat. Va ser en 1967. El franquisme concedia a la Magdalena el títol de festes d’interés nacional. Els festejos, en la seua estructura tal com els coneixem tenien ja 22 anys d’existència. Però el nom de les nostres festes sonava en la geografi a nacional. Iniciatives com els premis Los Mejores de España amb la presència en la nostra ciutat dels més destacats artistes de l’època publicitaven els festejos magdaleners més enllà de les fronteres provincials. Així mateix, el desaparegut Certamen Literari també feia de la Magdalena un fòrum cultural de rellevància nacional. Mentrestant, amb l’auge de la televisió, les primeres imatges de les festes de la Magdalena arribaven a milers i milers de persones que eren testimonis de l’esdevindre fester original i exclusiu d’una ciutat que sap com ningú organitzar, viure i disfrutar de les seues festes. Primer en la que era única televisió existent, Televisión Española (encara es recorda un programa molt popular en l’època, La casa de los Martínez, en la que les festes de la Magdalena van adquirir protagonisme propi amb presència i entrevista a la Reina de les festes). Després, l’arribada d’altres televisions van contribuir encara més si és possible a la difusió nacional dels festejos fundacionals i, inclús, amb retransmissions en directe via satèl·lit d’alguns dels nostres més entranyables festejos. El camí de la internacionalitat no tenia retorn.

Capítol a banda mereix la fi ra taurina de la Magdalena, primera del calendari tauròmac espanyol i que, des de la seua gènesi en temps remots ha situat a la capital de la Plana i les seues festes en la geografi a internacional de les festes populars. Cada any són centenars d’afi cionats arribats de totes les parts del món (Estats Units, França,

232

AR

TIC

LES

Regne Unit), els que arriben a Castelló per a presenciar els festejos taurins. Un element que hi ha coajudat que Castelló obtinguera el seu guardó merescut de festes d’interés turístic internacional.

Però, sobretot, eren i són els propis castellonencs els millors ambaixadors del fenomen magdalener. Amb la seua fi delitat anual a convertir-se en pelegrins cap a la blanca ermita de la santa penitent en el solar del Castell Vell i la seua participació massiva en unes festes viscudes intensament en el carrer, i si bé això no fa la internacionalitat, ha ajudat molt. Perquè, a més, s’ha portat el nom de Castelló fora de les nostres fronteres, com la participació dels grups de danses en l’Europeade i en altres manifestacions folklòriques internacionals, o la presència dels Moros d’Alqueria en festivals i desfi lades al llarg dels cinc continents, o els Templers vivint el 9 d’octubre en la ciutat francesa de Lió, per no parlar de la voluntat de molts castellonencs residents en l’estranger que, arribat el tercer diumenge de Quaresma, es visten de Magdalena. Així, sense donar noms, citem el cas d’una família de castellonencs residents a Nova York que, amb l’arribada de la Magdalena, visten les seues fi lles amb les millors gales de castelloneres en la Gran Manzana, amb el que això suposa de record i evocació de la terra natal des de la distància, per no parlar d’un castellonenc funcionari en la Unió Europea que té penjada sobre el seu ordinador del seu despatx a Brussel·les la cinta verda magdalenera.

També hi ha sinergies internacionals en la pròpia capital de la Plana amb el Festival de Música de Festa amb agrupacions procedents de tots els països del món. I en un Castelló que ha anat creixent, la presència d’estudiants estrangers en la Universitat Jaume I i en els màsters per la pau, que disfruten any rere any dels festejos magdaleners portant a la seua terra l’experiència del que viu. No podem oblidar l’existència de les noves tecnologies de la informació, com l’important paper d’internet en la difusió internacional de les festes de la Magdalena i, fonamentalment les xarxes socials, com Facebook, per a un major coneixement dels festejos majors de la ciutat a través de les oportunitats que ens oferix el món digital.

Potser no sabem encara les repercussions de la declaració d’interés turístic internacional de les nostres festes, un any després de la distinció atorgada pel Govern de la nació. Evidentment, haurem de treballar conjuntament per a aprofi tar al màxim els avantatges de tal guardó. Però, a capacitat de treball i dedicació en qüestió de festes tal vegada no ens guanya ningú, per la qual cosa qualsevol pas que ara es done no té un altre destí que aconseguir que les festes de la Magdalena siguen declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a càrrec de la UNESCO. Tenim motius i arguments sobrats per a aconseguir este nou títol. I és que des d’uns fonaments etnològics, culturals, històrics -amb una romeria, l’origen de la qual es perd en la nit dels temps-, de dinamització social -les comissions de sector com a col·lectius diferenciadors d’altres festes- amb uns monuments festers únics en el món, monuments de llum embriagadora, que només existixen a Castelló, diuen que pareguts a Cuba, religiosos, no perdem el referent quaresmal i amb una multitudinària participació popular, les festes de la Magdalena són un bloc compacte d’atractius i singularitats mereixedors ja no sols de referència internacional, que això ja esta clar, sinó la de poder optar a qualsevol altra consideració que junt amb el fet de reforçar les nostres senyes d’identitat com a poble, S’uniran les bases i protocols per a la seua conservació i manteniment a perpetuïtat. Som ja internacionals. Podem ara aconseguir la universalitat plena. Amb el record permanent a aquells pares fundadors de la primera Junta Central de Festejos de la Magdalena, i que van idear les festes en la seua estructura actual.

233

234

235

236

237

238

TRABAJAMOS LA CALIDAD A SU GUSTO

Està a la venda el llibre del XXV aniversari del Sequiol. Si estàs interessat en ell, contacta amb

nosaltres al nostre Cau.

C/ SAN ROQUE, 103 A CASTELLÓN

TEL. 964 255 501

www.grupopardo.es