LUB

¡TORNO AQuí/DISPOSAT A EMPORTAR-ME ELS RECORDS

D'AQUEST DIA, AMB LAFILMADORA SONY,I PODER

VEURE'LS DESPRES A LA MEVA LLAR

PREUESPECIALALS SOCIS

DEZOO CLUB

-Cartagena, 321 - Tel. 2366784 (DAVANT DE L'HOSPITAL DE SANT PAU)

CAMBRES DE VíDEO • VíDEOS • ORDINADORS • CALCULADORES • TVFOTOGRAFIA • RELLOTGES • DISCS • COMPACT DISC • -tlttamb HI-FI

.. EDITORlU

.. ELS '.OSTRES AI\ülALS

.. REPORTATGE"Yellowstone: com vanéixer una idea"

IIDDII REPORTATGE"Excursió deIs Al al deltade l'Ebre"

FAUNA CATALAi\A

.. ADOPCIONS

11m ESTRATÈG,IES DESUPERVIVENCIA

.. NOTICL!\.RI

ltBII LLIBRES

SUMARI

l'hora de comentar elsdarrers mesos al Zoo deBarcelona, l'element més

significatiu que cal remarcar és lainauguració de la Casa dels Titís.Crec que en aquesta instal-lació esconjuminen bastants dels objectiusque tenim fixats.

Per una banda, l'enriquiment dela co ll ecció zoològica amb setnoves i valuoses espècies, que com-pleten l'important ventall de pri-mats del nostre Zoo. Així com te-níem una nombrosa representacióde grans i mitjans primats, ensmancava una mostra representativadels primats més petits del món, iels titís que han vingut a conviureamb nosaltres en són una lluïda re-presentació.

En un altre aspecte, avancem enla dedicació del Zoo a les espèciesen més gran perill d'extinció, impli-cant-nos en una decidida col-labo-

EDITORIAL

ració internacional envers la protec-ció i conservació de la Natura .

Finalment, s'han recuperat perals animals i per al nostre públicunes instal-Iacions abandonades faanys i que, amb una adequada re-habilitació, són susceptibles d'un úsintensiu i profitós.

Tot això ens ajuda a fer un Zoomés instructiu i més amè per al nos-tre públic i els nostres amics, i espe-rem no veure'ns defraudats per laseva resposta .

No voldria acabar aquestesratlles sense fer esment de la col-la-boració del Zoo de Barcelona enles actuacions referents a l'epidèmiade dofins de la Mediterrània. Nitampoc deixar de destacar i agrairla important i desinteressada col- la-boració dels Amics del Zoo (AZ)en les diverses tasques de control iorganització especialment el dia dela Mercè.

Enric MasGerent

~Parc Zoològic de Barcelonaes membre de la UnióInternacional per a laConservació de la Naturai dels Recursos Naturals.

Director:Mariana Hispano

Edita:Ajuntament de BarcelonaParc Zooloqrc de Barcelona S A.Parc de la Ciutadella08003 Barcelona

Redacció:Rafael Cebnan (BlOleg)Joaquim Lacueva (BlOleg).Josep-Lluts Melero (BlOleg)Ma Josep Noto (BlO/oga)

Documentacró gràfica:Arxiu ZooFiro FotoCohtaMaqueta:G S Grafies

Consell de RedaccIó:Enric Mas(Gerent)Manuel Areste (Terrari)l.luis Colom (Aus)Ferran Costa (Aquarama)Salvador Fllella (Retolament)Miquel Luera (Serve/ Veterinari)Josep Ma RUIz (Director Tecruc¡Jaume Xampeny (Mamlfers)

Dipòsit legal:B-41969 86

Pnnted In Spain byCOICarlos DIVO, Impresor.

socis protectors:

nI c· na atxaCAJA DE AHORROS Y PENSIONES

DE RAR.CELO(\'A

Z:OOCLua 3

ELS NOSTRES ANIMALS

EtS!IMURS DE !A CUA ANE!!ADSItuada a l'Oceà índic i separada del continent africà pel

canal de Moçambic, amb 1.600 km de longitud i590.000 km de superfície, Madagascar és la quarta illa

del món en extensió i presenta unes característiques tanpeculiars que pot ser considerada com un autènticcontinent en miniatura. Està poblada per una rica ivariada fauna endèmica que no es troba en cap altre llocdel món, i són també moltes les espècies d'arbres i plantesque viuen només aquí.

Els animals més representatius de l'illa són, sens dubte, elslèmurs, un grup de primitius primats que formen elsubordre dels prosimis juntament amb els loris, els gàlags iels tarsers. Aillats dels simis d'Àfrica i de la majoria depredadors que aquests trobaven en el continent durantmilions d'anys, van evolucionar separadament, ocupantsense competència els nombrosos nínxols ecològicsmalgaixes i diversificant-se en una gran varietat de formesi grandàries. Però l'arribada de l'home fa uns 2.000 anys,amb la introducció d'espècies estranyes, la caça i l'alteracióde l'ambient, va començar a provocar la desaparició demoltes espècies de lèmurs, fet que s'ha mantingut fins elsnostres dies, ja que actualment la major part d'espèciesd'aquests interessants prosimis es troben en greu perilld'extinció.

Sovint es pot observar als lèmurs de cua anellada prenent prolongat I

banys de sol a qualsevol racó de la seva installacio4 ZOO CLUB

En el nostre Zoològic tenim dos representants de lafamília dels lemúrids: el lèmur de Mayotte (Lemur fulvusmayottensis], una subspècie del lèmur bru que viu tan solsa la petita illa de Mayotte, a les Comores, i el lèmur de cuaanellada o maqui (Lemur catta], una de les espècies que espot veure amb més frequència als parcs de tot el món, atèsque es reprodueix força bé en captivitat, i de la qual tenim4 exemplars a la nostra col-lecció: dues femelles, un jovenascut a les nostres instal-lacions l'abril de 1989 i el masclede 4 anys Kobus, nascut en captivitat al Zoo d'Emmen(Holanda) i arribat a Barcelona el desembre de 1989.

El lèmur de cua anellada viu als boscos secs del sud deMadagascar i és un animal gregari que forma bàndols defins a 30 individus en els que es mantenen jerarquies dedominància en ambdós sexes a la vegada i en els quals lesfemelles acostumen a predominar sobre els mascles. Lavistosa cua anellada de blanc i negre serveix com a senyalde comunicació visual quan el grup es desplaça i ésutilitzada també en les seves lluites: quan es barallen endefensa del territori, per exemple, els animals s'unten lacua amb les secrecions de les glàndules oloroses dels seusbraços i l'aixequen per sobre del cap mantenint una menade competència-olfactiva entre els contendents. Adiferència de la majoria de lèmurs, d'hàbits nocturns icostums estrictament arborícoles, el maqui és una espècied'activitat predominantment diürna i que es desplaça ambmolta freqüència per terra.Malgrat que les seves poblacions són encara forçaabundants comparades amb les d'altres prosimismalgaixes, darrerament el seu nombre està declinant demanera greu com a conseqüència de la caça, l'acceleradadeforestació per tal d'obtenir terrenys pels conreus i lasubstitució del bosc autòcton per plantacions d'eucaliptus ialtres arbres de creixement ràpid que el lèmur de cuaanellada no pot utilitzar. Davant d'aquesta forta pressió del'home, i com succeeix a molts altres llocs del món, lacreació de més reserves, parcs i zones naturals estrictamentprotegides és l'única solució factible per poder preservarl'existència del maqui i de totes les altres espècies queviuen a l'illa de Madagascar.

Rafael Cebrián

ELS NOSTRES ANIMALS

lS BISONS A ERICANSI bisó (Bison bison) és el mamífer més gran de tots elsque habiten el continent americà, atès que els masclespoden arnbar fins als 900 kg de pes. Es tracta del

representant més característic de la fauna de les grampraderies americanes, que s'estenen des de la vall delMississipí fins a les Muntanyes Rocalloses, i, al mateixtemps, és un dels millors exemples de com l'acció del'home pot portar una espècie a prop de l'extinció total. Escalcula que quan van arribar a Amèrica del Nord elsprimers colonitzadors la població de bisons estava entreels 45 i els 60 milions d'individus. Avui dia en queden uns25.000, i protegits dins dels parcs naturals. Aquellsimmensos ramats que cobrien completament extensions decentenars de quilòmetres quadrats i proporcionaven abindis tot allò que necessitaven per a la seva supervivènciavan ser exterminats mitjançant caceres massives per partde l'home blanc, qui va arribar a disparar-los des de lesfinestres del ferrocarril pel simple plaer d'abatre els gransungulats sense treure després cap profit dels cossos, queeren abandonats.

Lo longevitat dels bisons és molt variable.En liiberlot, pocs arriben o lo velleso. que començo

cop ols 12-15 anys. En coptivitot, arriben finsols 20 anys.

Un cop més, la tasca dels parcs zoològics ha estatfonamental a l'hora de mantenir unes poblacions mínimesi aconseguir la seva reproducció, per tal de repoblarl'hàbitat natural d'aquesta espècie. Afortunadament, elsbisons americans crien en captivitat sense grans dificultats.En el nostre zoo, gairebé cada any es pot veure cap alsmesos de maig o juny un jove de pell rogenca, més claraque la dels adults, que canviarà als tres mesos d'edat peradquirir el seu color definitiu. La nostra població actual ésde sis exemplars: 2 mascles, 3 femelles i la cria nascudaaquest any. Molts dels animals nascuts en els últims anyshan estat enviats a altres zoos; per exemple, el zoo d'Elxha rebut els quatre darrers bisons nascuts a Barcelona.Tots aquests individus pertanyen a la subespècieanomenada bisó de praderia (Bison bison bison).N'existeix una altra, el bisó de bosc (Bison bisonathabascae), més gran i fosc, que habita més al nord i ésmolt més escàs; actualment, en resten uns 900, la majoriaa un parc natural del Canadà.Els bisons són animals gregaris. Formen grups estables enels quals les femelles i els individus joves hi romanen totl'any, mentre que els mascles els abandonen fora de

Le: [emelles de btvá ame! [ca renen una IImUl cria pe! any dc-pres d'unagevtacio de 9- lO mesos.

A port de l'homei els únics predadors queocasionalment Sl enfronten ols bisons són l'ós

grizzly i el llop. EI bisó es defenso fent front ol seuperseguidor ¡ mai fugint; aquesta característica l'hofet especialment vulnerable o les armes de foc dels

caçadors.

l'època de cria per mantenir-se en les rodalies o, devegades, formar grups només de mascles. Els més vellspoden arribar a portar una vida totalment solitària.Aquests ramats es desplacen regularment variant les zonesde pastura per tal de no esgotar l'herba, que és el seualiment exclusiu. Hi ha moviments diaris i d'altresestacionals; aquests últims segueixen unes pautes fixes i, amés, es fan seguint sempre els mateixos camins, fins adeixar-los marcats entre la vegetació de la praderia. Tantés així que, alguns d'aquests itineraris van ser aprofitatspels primers colonitzadors com a camins per l'avanç cap al'oest.

Joaquim Lacueva5Z:OOCLUB

l'any 1870 un grup d'homesrecorria una espectacular regióde les Muntanyes Rocalloses.L'expedició Wash bum -Lang-ford-Doarie s'havia organitzat

per verificar els relats dels primers ex-ploradors, que parlaven d'un notablealtiplà al cor de les Rocalloses; ava-nçaven encoratjats i cada nova jorna-da que passava els deixava tan mera-vellats com als qui hi havien anatabans que ells. Una nit aquella collad'homes, bruts i exhausts, tot conver-sant al voltant d'un foc de camp vancrear un concepte encara plenamentvigent. Hores d'ara Yellowstoneconstitueix un monument; un monu-ment a les forces de la natura, peròtambé un monument a la clarividènciad'aquella partida d'exploradors. Acausa d'ells, Yellowstone representa elnaixement d'una idea, una idea tannova, tan radical en el seu temps queprovocà dures controvèrsies entre elsdiferents grups d'interessos que s'opo-saven al nou projecte i els que en do-naven suport. Perquè aquesta idea de-fensava que aquell territori tanespecial tenia que pertànyer a tothom.Ni als primers que l'exploressin i s'hiestablissin, com s'acostumava en lacolonització; ni per als més forts quela poguessin defensar; ni per als mésrics, que la poguessin comprar o ex-

L'arc irts sobre uns turons

plotar. No! el territori tenia que restarintacte com a "parc públic o lloc d'es-barjo per a benefici i delit del poble".Però citant aquestes paraules ens es-tem avançant a la nostra història. Hihagué esdeveniments importantsabans de l'expedició Washburn-Lang-Iord-Doane y també molts després

d'ella. Per tant, anem endarrera en eltemps un període de vuit o nou milanys. Antics llocs d'acampada i einesde pedra demostren que Yellowstonehavia estat habitat intermitentmentcom a mínim des d'aquella època enquè les darreres glaceres de l'últimaglaciació van retirar-se, Més recent-

Capvespre al nu Yellowstone.ZOO CLUB 7

REPORTATGEment, al començament del segle XIX,els xoxones i altres indis hi caçaven ihi vivien esporàdicament en condi-cions molt precàries. El 1806 JohnColter va ser el primer blanc que vaexplorar la regió. Paranyers i prospec-tors aviat van seguir les seves passes.El 1859, el llegendari Jim Bridger vaportar-hi la primera expedició autorit-zada pel govern. Aleshores, el 1870,arribà la visita més crucial de totes ...l'expedició Wash bum -Langford-Doane de la qual ja hem parlat. Va seraquest grup qui va donar nom a1"'Old Faithful". D'aquest grup vaeixir N. P. Langford, un home tan de-dicat a la causa de Yellowstone, quemés endavant hauria de ser el primersuperintendent del parc, sense paga! Ifinalment cal mencionar el jutge Cor-nelius Hedges perquè va ser l'homeque va formular la revolucionària no-ció que la regió s'hauria de considerarun tresor nacional que pertanyés a totel poble. Un any després, el 1871, vaarribar a Yellowstone un equip oficiald'exploració del United States Geolo-gical Survey. Guiat per F. V. Hayden,un geòleg prestigiós que havia partici-pat en l'expedició Bridger de 1859,aquest equip va donar suport a la de-manda. D'una forma no molt diferentde les polèmiques polítiques actuals,va engegar-se molt aviat una campa-nya d'oposició. Afortunadament per anosaltres, la norma que posava aques-ta terra en mans federals va passar,gairebé de manera increïble. L'u demarç de 1872 va crear-se el primer"Parc Nacional" del món.Hi ha pocs llocs que tinguin una di-versitat tan gran com aquest; en unsol dia hom pot trobar cascades, tor-rents, guèisers, fonts d'aigua calenta,llacs, estanys termals, extensos boscosi prats, pics i valls, un canyon especta-cular i terrasses de travertí, abundàn-cia de grans mamífers i bandades d'o-cells migratoris.A part d'això, Yellowstone és elprimer Parc Nacional del món, allotja10.000 fenòmens termals entreguèisers, fonts calentes i volcans defang, comprèn un quart dels guèisersconeguts del món, incIós 1"'Old Fai-thful", el nom del qual ha esdevingutpràcticament sinònim de Yellowstone.Hi ha també el llac Yellowstone, elprincipal volum d'aigua de la sevaalçada d'Amèrica del Nord i l'únicalocalitat coneguda de cria de pelicansblancs en un Parc Nacional dels EstatsUnits. Aquí i en territoris federals

a ZOO CLUB

Ant (Alcer alces)

contigus pasturen els principals ra-mats de bisons i de wapits d'Amèrica.Aquestes són algunes de les dadesd'una llista que podria continuar in-definidament.Des de la seva creació el 1871 més de

60 milions de persones han visitat elparc. Per a una gran part dels visi-tants, els moments més gratificantssón quan veuen un animal salvatge.La fauna del parc, acostumada a dè-cades de protecció, ja no tem ni armes

Mufló de banyes grosses (0vis canadensis)

Dos mascles de Wapiti (eervus eanadensis) lluitant

de foc ni paranys. El resultat és queavui, amb poques excepcions, el cér-vol, l'ant, el cigne, el corb i el bisó nos'immuten amb la presència humana.Amb una mica de paciència el visitantobservador i sensible a les formes devida d'aquestes bèsties pot observar

escenes com aquestes Sl es l'èpocaadequada: un gran cérvol mascle po-sant amb les seves banyes espectacu-lars a la gespa que hi ha davant delsedificis d'acollida; un bisó solitari es-calfant-se als vapors d'un estany ter-mal de vius colors; una ant femella

Os "Grizzly" (Ursus aretas harribilis)

protegint desafiant el seu petit mentretravessen un riu marjalenc; un muflóde banyes grosses baixant els vessantsdel Mont Everts, corrent amb facilitatper pendents pels quals nosaltres nogosaríem ni arrossegar-nos; un coiotcaçant ratolins entre les herbes deHayden Valley; una petita bandadad'oques del Canadà dretes sobre la fi-na capa de glaç d'un estany mentre elsvapors dels guèisers s'aixequen al seuvoltant; cignes d'un blanc puríssim es-tenent les seves ales de més de dosmetres d'envergadura mentre prenenalçada per sobre de les vores del riuMadison; un grup d'antilocapres pas-turant pacíficament fins que algunacosa imperceptible (per a nosaltres)els fa sortir disparats amb una veloci-tat que els fa ser els mamífers terres-tres més ràpids d'A' nèrica del Nord.Més temps de dedicació i més esforçpodrien recompensar l'entusiasta dela natura amb .a visió d'una mostelade cua llarga entre unes roques; unfalcó alçant-se sense esforç per sobrede turons 11 .myans o fins i tot el sím-bol llegenuari de la vida salvatge d'A-mèrica uel Nord que està desa pa-reixent' l'impressionant ós grizzly,alimentant-se de les restes d'un cér-vol.

Stan OsolinskiTraducaá: Josep-Lluís Melero

ZOO CLUB 9

REPORTATGE

EXCURSI DELSAl AL DELTADE L'EBRE

I Zoològic de Barcelona compta des de fa ja tres anysamb l'ajuda inestimable dels AZ, els Amics del Zoo.Per celebrar aquest fet i per correspondre a la sevavaluosa col-laboració, el Zoo-Club, conjuntamentamb el Departament d'Educació, va organitzar una

excursió per a tots ells, la segona que es realitza, aquestcop al Delta de l'Ebre.Aquest Parc Natural, situat a l'extrem sud del país iformant part de les comarques del Baix Ebre i el Montsià,està considerat -en raó de la seva riquesa biològica- comla zona humida més important de Catalunya i una de lesmés destacades d'Europa. Disposats a conèixer-lo unamica millor, vam decidir anar-hi els dies 9 i 10 de juny totesperant que el bon temps fos el nostre aliat.Després d'un viatge amb autocar vàrem arribar a la casade colònies de Poble nou del Delta, on ens allotjaríemaquests dos dies. La platja era molt a prop nostre i comque el calor era intens, la proposta va ser unànime: abansde dinar un bon bany seria el millor. Pels camps delvoltant vam començar ja a veure molts representants de lafauna del delta: esplugabous, martinets blancs, ànecs,bernats pescaires ...

A la tarda anàrem al centre de recepció del Parc, situat aDeltebre. Allà, dos tècnics ens varen ensenyar elecomuseu, on tenen reproduïts a petita escala elsprincipals medis del Delta, i seguidament anàrem a fer unitinerari pel Parc. La Punta del Fangar estava plena decorriols, cames-llargues, gambes i altres limícoles, així comde xatracs i gavines, mentre que a l'àrea del Garxal, que ésuna llacuna en procés de formació, hi havia ànecscoll-verds, grisets, fotjes i polles d'aigua en gransquantitats. Després de fer un passeig amb barca pel riuEbre i com que ja es feia fosc, donàrem per acabadaaquesta primera jornada al Delta de l'Ebre.L'endemà, i acompanyats de nou pels nostres guies, vàremanar a veure les dues llacunes més interessants del deltasud: l'Encanyissada i la Tancada. Aquest itinerari tambéinclou la visita al refugi-museu ornitològic de la casa defusta, on hi ha un centre d'informació del Parc Natural iun museu amb una molt completa col-lecció d'ocellsdeltaics naturalitzats. Des de la torre d'observació vamcontemplar coll-verds, xibecs, alguna arpella, becs d'alena,agró roig, bernats pescaires i moltes altres espècies. Eltemps ens va passar molt ràpid mentre anàvem observanten totes direccions per mirar de descobrir nous animals iaixí, sense gairebé adonar-nas-en, s'havia acabat el cap desemana al Delta de l'Ebre.

Ma. Neus Miró11Z:OOCLUB

FAUNA CATALANA

12 ZOO CLUB

De la presència en altres temps de lapolla blava als PaiSOS Catalans endonen fe les cites que han deixatescrites els caçadors i, sobretot, elsnoms locals amb què era coneguda-gall marí o polla sultana entred'altres- en el delta de l'Ebre i elsaiguamolls de l'Empordà.Les causes de la desapariciód'aquesta au típica de maresmes I

aiguamolls han estat la dessecacióde les zones humides que formen elseu hàbitat, l'ús de substàncies tanperilloses com el DDT per combatreels mosquits anòfels, portadors delpaludisme, i el fet que els seus colorsllampants la convertissin en una presallaminera per als caçadors.Aquest animal, d'uns 48 cm dellargada, presenta un plomatge decolor blau porpra més clar al pit i alventre, que contrasta vivament ambel vermell del bec i de l'escut frontal(una prolongació del bec per sobredel front), de l'ull i de les llarguespotes. L'únic que trenca aquestadicotomia cromàtica és la blancor deles infracobertores caudals, que folrenel dessota de la curta cua, fàcils deveure pel costum que tenend'aixecar-la contínuament ambmoviments curts i ràpids.La polla blava, tot i ocupar hàbitatsaquàtics, és un mal nedador ja que nopresenta membranes interdigitals,però la longitud desproporcionada depotes i dits li permeten de caminarsense problemes per zones de fangtou sense enfonsar-se i, fins i tot,desplaçar-se per sobre de les fullesdels nenúfars i la resta de la vegetacióflotant amb tota comoditat. Les seveshabilitats a l'hora de volar no són pasmés desenvolupades que les quedemostra practicant la natació: lesvolades són curtes, de movimentspesants i sorollosos amb les llarguespotes pengim-penjam. És per aixòque en veure's sorpresa per un intrúsdesagradable o en trobar-se davantd'un perill s'escapa cames ajudeu-meper fer-se escàpola en els racons mésespessos de la vegetació.Pel que fa a l'alimentació, aquestsocells mengen principalment matèriavegetal, tant fulles i tiges tendres comllavors i fruites, sense fer fàstics, però,als invertebrats, capgrossos, petitspeixos i, fins i tot, pollets d'altresespècies d'aus.El que més atreu la nostra atenció dela manera com aconsegueix la pitançaés la utilització de les potes per

acostar-se el menjar a la boca.Són poques les espècies d'aus queagafen l'aliment amb els dits abansd'empassar-se'l. Només un ordre, elsPsitaciformes (que inclou lloros,cacatues, cotorres, papagais, etc.)presenta aquest comportament deforma generalitzada. Una de lesteories que intenta explicar aquestaconducta ens diu que probablement liresulti més fàcil mantenir l'equilibrisobre un substracte tan inestable comla vegetació flotant amb una solapota que no pas flexionant el cos perarribar al terra directament amb elbec.Normalment és a l'acabament delmes de febrer quan les polles blavescomencen a sentir els impulsosreproductors. En un primer momentmascle i femella solen esgrimir unasèrie de pautes amenaçadores, que apoc a poc van desapareixent perdonar pas a una sessiód'esplugament, a la parada nupcial ifinalment a la còpula. La posta,composta per dos o tres ous, ésdipositada en un niu construït a terraben amagat entre la vegetació.Després d'uns 20 dies d'incubació, enla qual es poden anar tornant ambdósmembres de la parella, neixen elspetits recoberts d'un plomissol negreque seran sol- lícitament alimentatspels progenitors.El motiu d'incloure en aquesta seccióde "Fauna Catalana" una espècie queja no podem observar en el nostreterritori és un ambiciós projecte dereintroducció que a mitjans de 1989va engegar DE.PA.NA (Lliga per a laDefensa del Patrimoni Natural) ambel suport de diverses institucions, enel Parc Natural dels Aiguamolls del'Empordà a partir d'exemplarsprovinents del Coto de Doñana,animats per la desaparició delsfactors que van provocar la sevaextinció anys enrera i per les bonesespectatives d'èxit d'un programasimilar a l'albufera de València.L'estiu passat, doncs, van seralliberats 38 joves en aquesta zonaprotegida de la costa empordanesa,tots ells marcats amb anelles decolors a les potes per poder-losidentificar i quatre equipats amb unpetit transmissor que permet elseguiment de tots els seus moviments.A partir d'aquest moment al centred'informació del Parc agraeixen alsvisitants qualsevol dada que puguiajudar a seguir les evolucions

FAUNA CATALANAd'aquest grup de nouvinguts. Lesobservacions, però, no són pas fàcilsdegut al caràcter esquerp d'aquestsanimals i a les seves preferències perles zones més espesses del canyissar.Al nostre zoològic es pot observar ungrup reproductor de polles blaves a lainstallació anomenada "Ocellera deDoñana", procedent d'aquest ParcNacional andalús, que si es continuamultiplicant al ritme actual enspermetrà en un període no massallarg de temps repoblar l'albuferad'Alcúdia, a l'illa de Mallorca i, enuna segona fase, el delta de l'Ebre.Seria interesant que les condicions desalubritat i una protecció eficaçpermetessin incloure ladesembocadura del Llobregat entreles zones on aquest esplèndid animaltorna a deixar les seves petjadesdesprés de tants anys d'absènciainvoluntària.

Jordi Fàbregas

POLLA BLAVA (Porphyrio porphyrio) Calamón común

Classe: AusOrdre: GruïformesFamília: Ràllids

Descripció: La longitud del cos és d'uns48 cm. EI color del plomatge és blauporpra, més clar a les parts inferiors,amb les infracobertores caudalsblanques. El bec, l'escut frontal, els ulls iles potes són vermells. Les potes i elsdits són molt llargs, la qual cosa lipermet de desplaçar-se per zonesembassades i, fins i tot, caminar persobre de la vegetació flotant.Alimentació: Principalment substànciesd'origen vegetal. Alguna vegada se l'haacusat de causar destrosses als arrossars,però estudis de continguts estomacalshan demostrat la seva predilecció per lesplantes silvestres. No menysprea elsinvertebrats, peixos, amfibis iesporàdicament captura algun polletd'ocell.Reproducció: Les còpules tenen llocprincipalment a les darreries de febrer.La posta, dipositada en un niu fet aterra entremig dels canyissars, escomposa de 2 o 3 ous que eclosionendesprés d'uns 20 dies d'incubació quepot ser compartida per ambdósmembres de la parella. Els polls sónnidífugs, podent deixar el niu a lespoques hores de vida, encara que nos'allunyen del territori que defensen elsseus pares.Distribució: Zones humides, maresmes iaiguamolls de l'àrea mediterrània i partd'Asia. Actualment les seves poblacionsestan patint una forta regressió a causade la progressiva desaparició d'hàbitatsfavorables.

:ZOO CLUB 13

AQUI EM LISBOA TAMBÉM BEBEMOS SAN MIGUEL.

1(1 A PARIS, ON BOIT AUSSI SAN MIGUEL.

:jan]J}iguc/,LA CERVEZA ESPECIAL DE AQUI QUE MAS SE BEBE EN EUROPA.LIDER EN EXPDRTACION

•BASI, S.A.S cocodrils

EI Zoo necessita la conlribució de tothom pera aconseguir ser un centre cultural i d'esbarjode pnmer ordre. Adoptant un animal col, labo-reu a subvenir les despeses que aquest originai per tant ajudeu a millorar el funcionamentdel parc zoològic. Fins ara la relació d'adop-tants és la seguent: s@

INDUSTRIAS TITÁN1 tigreEMPRESES I ENTITATS

Bayer@Bayer-Agfa

2 pandes vermells

;ISTHAL IBÉRICA

1 bisó amencà'l'''')6

CHASYR3 àguiles daurades

~~~

CARAMELOS MAURI2 lleons marrns

ROSDOR1 lleó

LEMUR INTERNACIONALS lèmurs

' ....i·1 \ESMA, Escola Sup. de Màrketing

1 cigne SEAT1 zebra

FRIGO3 goril : les

~S.A. LETONA-CACAOLAT

Floquet de Neu

rm¡¡r:l'!W,CALCETINES

LA CATALANA DEL FRED1 ós polar

Mitjons Còndor2 còndors

ESCOLA GRAVI1 flamenc¡\~IA

LABORATORIS AUSÒNIA2 hipopòtams

PARTICULARSl!..mJltHlmil]

PUIGDEVALL2 óssos rentadors

Meritxell Giménez i Guarner1 tortuga o escurçó

Oleguer Biete i March1 fringíl-lid

Daniel López Vilaseca1 tortuga

Núria i Mercè Alba Navarro1 tortuga

Ana Salieras Fontané1 flamenc

Esplai La Trena 1 tortuga

Isabel Basi 1 tortuga babaua

M." Pilar Wertzman1 tortuga i 1 estornell

Borja Thysen Bornemisza2 panteres de les neus

Natalia Cervera1 pinguí

SAlli DOISANDOZ, S.A.E.

2 óssos tibetans

PUBLISERVEI1 jaguar

f'.'''~'~

VICHY I:AIAI.AJISOCIEDAD ANÓNIMA

"VICHY CATALÁN»1 dofí

TEMS SA - Joan Barrachina1 pantera negra

CONFORT PROM. IMMB.2 dofins

VALLESPREU2 orangutans

ADOPCIONS

EL SEXE DE LADONZELLAlareproducció, no és cap secret, és un dels principals

atributs dels éssers vius; permet, i no és poc, que la vida esperpetuï al llarg del temps. Els organismes es reprodueixen

de múltiples maneres: per bipartició, gemmació, mitjançantespores, propàguls, sexualment, etc., i dintre de cada unad'aquestes formes hi ha tantes variants que fer una relació detotes elles fóra gairebé tant com fer una relació de lesespècies vivents.En la història de la vida ha tingut molta importància no tantque els éssers vius fossin capaços de produir còpies exactesd'ells mateixos, com que els seus descendents fossinsemblants a ells però a la vegada diferents; aquest fenomenque fa que entre els individus que componen una espècie non'hi hagi dos d'iguals, és la variabilitat. La importància de lavariabilitat rau en que gràcies a ella pot actuar l'evolució;quan tots els individus d'una població són idèntics no hi haevolució possible, aquesta es produeix només quan individusdiferents de la mateixa espècie reaccionen de manera diferentdavant de les circumstàncies ambientals. La variabilitat peraltra banda, ha de mantenir-se dintre d'uns límits, si fosexcessiva donaria lloc a un excés de formes aberrants iposaria en qüestió l'existència mateixa de l'espècie. La formade reproducció que millor assegura la presència d'unavariabilitat moderada que permeti actuar la selecció naturalperò sense desestructurar les poblacions és la reproducciósexual.La reproducció sexual és la que predomina a la gran majoriad'espècies animals i vegetals -ja sigui en solitari ocombinada amb un altre tipus de reproducció: esporulació,partenogènesi, ...- particularment en aquelles que anomenem"superiors", és a dir les que nosaltres considerem, per molts i

16 ZOO CLUB

bons motius, més evolucionades.Perquè hi hagi reproducció sexual és necessari que hi hagidos tipus de cèllules: una femenina i relativament gran queanomenem "òvul" i una altra masculina més petita igeneralment amb forma de capgròs que anomenem"espermatozoide". Els espermatozoides sempre esprodueixen en molta més quantitat que els òvuls. Aquestescèl-lules les produeixen els animals adults en uns òrgansespecialitzats (gònades), els òvuls als ovaris i elsespermatozoides als testicles. Quan arriba el moment precísun òvul i un espermatozoide es troben, es fusionen(fecundació) i donen lloc a un ou o "zigot", el qual, si arribaa desenvolupar-se completament, produirà un nou individuque tindrà les característiques pròpies de l'espècie, però a lavegada serà diferent dels que l'han precedit i dels que elseguiran.Fins aquí les línies generals del procés; però aquest presentainfinitat de variants. Per a nosaltres el més familiar és que al'espècie hi hagi dos tipus d'individus: uns porten els ovaris iper tant produeixen els òvuls i els anomenem "femelles", ialtres porten els testicles, produeixen espermatozoides i elsanomenem "mascles"; en un moment donat el mascle,servint-se d'un òrgan adient, introdueix un bon grapatd'espermatozoides dintre de l'aparell reproductor de lafemella i allà es produeix la fecundació, que dóna com aresultat el zigot o ou. Aquest és el tipus de reproducciósexual que coneixem més bé ja que, sense anar més lluny, ésel nostre. Però no és ni de bon tros l'únic present en el regneanimal ni entre els animals més propers a nosaltres: elsvertebrats. En la immensa majoria dels peixos, per exemple,no és necessari que els mascles introdueixin elsespermatozoides a l'organisme de la femella: la fecundació esprodueix a l'aigua després que els progenitors hi haginalliberat ambdós tipus de cèl-lules sexuals de formacoordinada convenientment. De fet alguns peixos tenenalgunes particularitats sexuals encara més sorprenents-sempre des del nostre punt de vista-: els òrgans sexuals,ovaris i testicles, poden trobar-se tots dos en un sol individu;quan això passa parlem aleshores d'espècies "hermafrodites".No tots els peixos hermafrodites ho són de la mateixamanera, n'hi ha que tenen els ovaris i els testicles madurssimultàniament; és a dir produeixen a la mateixa època òvulsi espermatozoides. Això permet, almenys en teoria,l'autofecundació, fenomen gràcies al qual un individu pot ser

a la vegada pare i mare de la seva descendència. Tanmateixés més frequent en els peixos hermafrodites que les gònadesno madu.nn a la vegada, i així ens trobem que al principi deI? seva v.ldatenen ,un sexe I més endavant el substitueixen perIaltre. SI pnmer son mascles i després esdevenen femelles estracta d'espècies anomenades "proteràndriques"; si són lesfemelles les que es transformen en mascles en diem espècies"proterogíniques" .Una .espècie de peix hermafrodita proterogínica és la donzellao Juliola, (Coris julis). La donzella és un peix moltcaracterisnc de les costes mediterrànies, sobretot dels fonsrocosos amb vegetació, on és molt abundant. Viu entre 2 i?O mde fondària i és un dels peixos que l'estiuejant potidentificar més f~cilment durant les seves capbussades a laplatja. Poden arribar a mesurar 25 cm però la gran majoriafan entre 5 I 15 cm, es tr.acta p~r tant d'un peix no gaire gran.Les donzelles poden tenir dos upus de coloració. Unes sónde color marrón a la part superior del cos i blanquinoses persota amb una franja groguenca a ambdós costats i altrestenen. uns colors molt més vius: verd a la part superior itaronja, negre I blau als costats. Aquests dos tipus decoloració són prou diferents com per que durant molt detemps ~s.considerés que pertanyien a espècies distintes, i aixíels individus de coloració menys llampant es deien Corisgiofredi per diferenciar-los dels Coris julis, més acolorits.No va ser fins al 1962 que va quedar definitivament establertque Cor~sg!ofredi i C. julis eren una mateixa espècie, en laqual els n~dlVldus que tenien la coloració "giofredi" eren lesfemelles, I els de coloració "julis" els mascles. Tanmateix hihavia un petit percentatge d'individus amb coloració"giofredi" que tenien testicles ben desenvolupats i també

ESTRATÈGIES DE SUPERVIVÈNCIAalguns individus que presentaven característiques Intermèdiesentre ambdues coloracions i, per acabar-ho d'adobar alzunstenien gònades que no eren ni ben bé testicles ni ben' bé~ovaris, pero aquests no sempre coincidien amb els que tenienla coloració intermèdia. Tot això va evidenciar que lesdonzelles canvien de sexe. En un moment donat de la sevavida una femella amb coloració "giofredi" es transforma enun mascle amb coloració "julis"; el canvi de sexe i el canvi decoloració no estan perfectament sincronitzats I això permettrobar força variants en el procés de transició: individus ambcoloració "giofredi" Ja transformats en mascles, femellesamb coloració intermèdia entre "giofredi'' i "julis", Individusamb coloració intermèdia i gònades en transició, etc.El sofert lector que hagi seguit el fil fins aquí s'estaràpreguntant si tots els mascles de donzella són femellesinvertides. La resposta és que no. Encara que la majoria deles donzelles amb coloració "giofredi" són femelles quepotencialment poden transformar-se en mascles "julis", unacerta proporció són mascles "de naixement", Per si la cosa~in.sara ~,~amas~a senzilla, hem de dir que aquests masclesgiofredi tambe poden transformar-se en mascles "julis"

cambiant la coloració però no e! sexe. En definitiva i perconc~et~r, en una població de donzelles (Coris julis)coexisteixen a grans trets quatre tipus d'individus:1- Femelles amb coloració" giofredi".2- Mascles primaris amb coloració" giofredi".3- Mascles secundaris amb coloració "julis", que podenprovenir de femelles o de mascles primaris.4- Individus amb coloració intermèdia de transició o ambgònades en procés de canvi de sexe, o totes dues coses a lavegada.Hi ha diferències clares de comportament entre els mascles"julis" i la resta de donzelles. Aquells defensen un territondins del qual no permeten la presència de cap altre mascle"julis", però sí en canvi dels individus "giofredi", tant masclescom femelles atès que són indistingibles els uns de les altres.Els mascles "giofredi'' no defensen cap territori i viuenbarrejats amb les femelles. Experiments realitzats en aquari?an d~~ostrat que la presència d'un mascle "julis" inhibeix laInVerSIOde sexe; aquesta en canvi es dóna si tots els individusde l'aquari són femelles; el canvi de sexe només e! realitzauna femella: la més gran. El procés de l'aparellament i lareproducció és bastant típic de tots els peixos territorials:quan una femella receptiva entra dins el territori del mascle"julis.", aquest,c?mença immediatament el festeig o paradanupcial. una sene de moviments estereotipats queprece?elxen la descàrrega dels òvuls i dels espermatozoides.Com ja hem comentat, la fecundació es produeix quan esbarregen lliurement a l'aigua els productes sexuals del mascleI de la femella; els ous no reben cap mena de protecció iqueden surant a mitja fondària.Quin pap~r juguen doncs els mascles "giofredi"? No tenenternton ni tampoc cap possibilitat d'aparellar-se de la maneradescrita. Tenen, en canvi, un comportament sorprenent. Comque la seva coloració és idèntica que la de les femelles, noprovoquen cap reacció d'hostilitat per part dels mascles"julis" que no fan res per expulsar-los de! seu territori;aleshores aprofiten el moment en què l'altre mascle i lafef!1ella alliberen els productes sexuals per ficar-se al mig ideixar anar els seus propis espermatozoides; d'aquestamanera aconseguiran fecundar una bona part dels òvulsdavant dels nasos del mascle territorial.La "pirateria reproductiva" és probablement el fet més curiósde la particular vida sexual d'aquest peix tan familiar delnostre mar que és la donzella.

Josep-Lluís Melero

ZOO CLUB 17

E OFLOQUET

A CASA!E EU

Es una peça única!Aquest Floquet de Neu de peluix, haestat fet amb un estudi complet de lafigura, cara i característiques del'únic goril·la albí del món. Cadaexemplar porta una etiqueta descrip-

tiva com a peça numerada.

80 cm d'alçadaPreu: 19.000,- Pts.

Preu especial: 15.600 Pts.Socis Zoo Club:

NO HO DUBTIS, OMPLE LA COMANDA!I .~ "'i l

N.O Ref. Descripció Color Talla Pts.

Total

Darreres donacions rebudes alZoo.

Peixos1 Geophagus microfasciatus.David Ferrer Canosa.[Barcelona)1 Hypotomus plecostornus.Treballadors Inmunolab.[Barcelona)1 Acantophtalmus kuhli. PauDesurnvila. [Barcelona]1 Barbus tetrazona. AitorRUIZ I Marc Palmer.[Barcelona]

Rept!ls48 tortugues de diversesespècies. Ana Ma. I MartaParedes. Xavier Sichar.Ma. Mercè Parés. ManaMugarella. Herrmrua Sancho.Mercè Palenzuela. MÒnicaRamírez. Xavier Herrera.Mireia Torrens. CnstinaFernández. Albert Camps IAna L1adó. Josep Ma. Blanc.Miguel Ángel lñigo. JordiCaubet. José Antoni García.David. Roger i Idoia Oller.Joana Barba. Hèctor Rollo.Armando Basagoin. DemetriaSoret. Ma. Dolares Roca.Flora Gimeno. Melody-AnneBrown [Barcelona]. LlorençDot i Juana Santiago. GemmaBonillo [l'Hospitalet deLlobregat]. Roberto Segura[el Prat de Llobregat]. MiriamDíaz [Badalona]. AngelesCebrián [Sant Boi]. MannaTura [Sentmenat). AnnaForrueles. Carles Alcoberro[Terrassa]. Santi Calonell[Igualada]. Belinda Jiménez[Sabadell]. Vicenç Martí [SantCugat]. Jordi Estaragués[Mataró]. Joan Durbán [SantaColoma de Gramenet].1 llangardaix comú (Lacertalepida ). Juan Llopis[Barcelona]1 llangardaix verd (Lacertavindis). Tomàs Eugeni Esteve[Barcelona]4 serps verdes (Malpolonmonspessulanum). JuanLlapis. Carolina García[Barcelona]1 serp llisa (Coronella sp.).Juan Llapis [Barcelona]1 serp blanca (Elaphescalaris). Guàrdia Urbana[l'Hospitalet de Llobregat]

NOTICIARI

Ma. Josep Notó

1 conill d'angora. NúnaRIgola [Barcelona]

Ocells1 cabusset (Tachybaptusrujicollis ) Ferran Poudevila[Barcelona]4 ànecs collversds A nasplatyrhynchos). Bernat Hueso[Telà]1 aligot (Buteu buteo). Pohcialocal [Vi ladecans]1 xoriguer (Falcotinnunculus}. Cnsnna López[Vilanova I la Geltrú]1perdiu (AleCIOn5 rufa). JuanGarndo [Santpedor]1 loris Manuela Martín.[Barcelona]1 agapornis. José AntoruoParra [Barcelona)2 cotorra de la Patagònia(Cyanoliseus patagonus). OlgaComas. Marcos González[Barcelona]2 cotorres carolines. Xavier,DIana i Pol Pelli cer [elMasnou]3 gamarusos (Strix aluco).Daniel Salmerón [Blanes).J osé LUIs Herrero. ChristianGuasch [Barcelona]2 òlibes (Tyto alba). GuàrdiaUrbana [Barcelona]2 mussols (Athene noctua).Carrnen Santaeulana.Germans Sánchez Monforte[Barcelona]1 xot (OIUS scops). GuàrdiaUrbana [Barcelona]7 falciots (Apus apus). Ma.L1U1sa Gil [Mollet). MireiaMoreno. Carlota Sáez.Wolfgang Jungermann[Barcelona]. Ricardo Herrada[Martorell]. David Calbet.Isabel Ma. Cana [l'HospItalet)1diamant mandarí (Poephilaguttata}. Valentín Madrona.[Barcelona]1 pardal (Passer domesticus}.Isabel Rebello [Barcelona]2 gralles (Corvus monedula).Guàrdia Urbana. FerranRebollar I Angel Ribó[Barcelona]1 garsa (Pica pica). FernandoMiralles [Barcelona]1 gaig (Garrulus glandanus).Guàrdia Urbana [Barcelona]

Del 2 al 6 de juliol es vanefectuar les segones Jornadesde ..Barcelona a la escola", enquè es reuniren tècnics de lesdiferents mstitucions de laciutat que realitzen acnvuatsper a escolars, arxi commorurors I ensenyants, a lesquals van assisnrs diferentsmembres del nostreDepartament d'EducacIó.En el vestíbul de les Jornades,que es celebraven al campusde les escoles d'estiu, a lafacultat d Arqurtectura, hihavia una exposició de totesles entitats municipals queofereixen activitats a lesescoles, en la qual éremrepresentats. A més, vampresentar un pòster de lesnostres activitats educatives Ila cap del Departament vacoordinar un grup de treballsobre els problemes iestratègies en el rnorutoratgede les visites.

SI t'agraden els animals i estàsdisposat a col· laborardesinteressadament amb elnostre Zoo, vine a fer-te Armedel Zoo. Trobaràs altres nois Inoies que comparteixen el teuinterès pel món animal Ipodràs ajudar-nos aaconseguir que el Zoo siguiun lloc interessant I agradableper a tots aquells que ensvisiten. Els cursets, excursionsI altres activitats ques'organitzen per als nostresAZ t'ajudaran també aaprendre moltes coses. Escriuo truca al Departamentd'Educació per contactar ambnosaltres. Anima't!

Mamífers2 eriçons (Ertnaceus algirus].Albert Viadé. CarmenCanases [Barcelona]1rat penat (Piptstrellusptpistrellus). Pedro Montero[Barcelona)1 mostela (Mustela nivalis}.Odin Navarro [Barcelona]1fura (Mustela putorius),Antonio López [Barcelona)1 hamster (Cricetus auratus).Albert Navarro [Barcelona]

El director general de Lemur Internacionalsenyor Germinal Buch, rep el certificatd'adopció de mans del gerent del ParcZoològic de Barcelona, senyor Enric Mas.

:ZOO CLUB 19

NOTICIARI

TROBAT UN TRITÓALBíHa estat trobat al Montsenyun tritó marbrat (Triturusmarmoratus) albí.L'albinisme és unacaracterística determinadagenèticament que fa quel'individu afectat no disposidels pigments que donen lacoloració normal del'espècie i per tant sigui decolor blanc; aquest fenomenes dóna amb més o menysfreqüència a tota l'escalazoològica. Aquesta és laprimera vegada ques'identifica un exemplar albíde tritó marbrat.

Tiito marbrat amb coloració normal

20 Z:OOCLUB

LES SETMERAVELLESDEL MÓN ...SUBAQUÀTICDe les set meravelles delmón clàssic, mostresglorioses de la creativitat ide la capacitat dels homesde l'antiguitat, només haarribat una fins als nostresdies: les piràmides d'Egipte.Precisament per tal de evitarque això passi, la CEDAMInternational, unaorganització que reuneixgairebé mil estudiosos delsmars, ha establert les setmeravelles del mónsubaquàtic amb la intenciód'engegar una campanyaper aconseguir lapreservació del patrimonisubmarí de tot el món. Elsindrets escollits han estat:les aigües de les illes Palaude la Micronèsia, el nord delMar Roig, la gran barrera decorall d'Austràlia, les aigüesde les illes Galàpagos, el llacBaikal, els esculls de corallde Belize i les surgènciesgasoses de les profunditatsde l'Atlàntic i el Pacífic.També es va atorgar unamenció d'honor a lesbalenes com una de lesgrans meravelles vivents delsmars.

ALLOTJAMENT DEPRIMERA PER ARATS-PENATSA Gran Bretanya s'estanconstruint coves artificialsespecials per a rats-penats.La "cova" consisteix en unacanonada d'1,60 m dediàmetre colgada a un talúso un desnivell amb unaentrada enreixada. Al'interior hi ha repises deciment amb esquerdes quepermeten la instal-lació delsquiròpters; també hi ha elcorresponent conducte deventilació. Ja existeixen sisestructures d'aquestes alRegne Unit i l'hivern passatvan hivernar dos rats-penatsper primera vegada en unad'elles. Esperem que ara quen'hi ha dos que ja ho sabencorri la veu entre elsrats-penats i augmenti lautilització d'aquestsdesaprofitats allotjaments.

Ral-penal comú (pipistrelluspipistrellus)

L'ORNITORINCCONTINUASORPRENENTEstudis recents handemostrat que elsornitorincs són capaços decaptar corrents elèctrics.Fins ara el sentit del'electrorrecepció es coneixiaa alguns peixos d'aiguadolça i als taurons, però nos'havia trobat en capmamífer. L'ornitorinc potutilitzar aquest sentit perlocalitzar mitjançant campselèctrics les seves preses,petits crustacis d'aiguadolça, mentre neda peraigües tèrboles. L'ornitorinccomparteix aquestacapacitat amb l'equidna,l'altre membre del grup delsmonotremes, mamífers ambcaracterístiques primitivesque posen ous però alletenles seves cries.

NOVESDEPEND~NCIESPERAL SERVEI VETERINARI ELS PA DES

VERMELLS

FESTADE LE URmb motiu de l'adopció per part de la firma "Lernurdel grup de lèmurs de cua anellada (Lemur cat/a) delnostre Zoo, aquesta marca va organitzar un concursde dibuix. Per celebrar el lliurament de premis es va

organitzar un acte en el qual es van presentar els dibuixosguanyadors i altres de prou interessants que s'hi havienpresentat. Tots ells estan exposats a l'Aquarama. EIlliurament de premis va tenir lloc al pavelló cobert i va seramenitzat per una funció de dofins; van col-laborar-hi lesfirmes "Viatges Marsans" i "Arnstrad".

Primer premi Segon premi Tercer premi

Recentment s'han inaugurat les noves dependències quefarà servir a partir d'ara el servei veterinari del Zoo. EIprincipal avantatge de la nova ubicació, ultra elcomplet equipament nou de trinca, és l'abundància

d'espai disponible. Sens dubte això repercutirà moltpositivament en l'atenció sanitària que mereixen elsanimals de la nostra col-lecció.

NOTICIARI

ls visitants del Zoo ja poden contemplar una importantcol-lecció de titís arribats de poc a Barcelona. Peracollir-los s'ha rehabilitat a fons la vella galeria de

primats que es trobava en desús des de feia temps.Aquesta galeria comprèn set installacions amb forçavegetació interior. Totes les espècies de titís qui hi viuen estroben en perill d'extinció i l'objectiu primordial delstècnics del Zoo serà reproduir-les per tal de contribuir al'esforç internacional en pro de la seva conservació. Totsells provenen de diferents zoològics europeus que els hanproporcionat amb aquesta intenció. Fins ara el Zoo deBarcelona no tenia cap representant d'aquesta família depetits primats que, sens dubte, interessarà en gran mesurael públic que ens visiti.

Els pandes vermells en un temps relativament curt s'hanconvertit en un dels animals preferits del públic que ensvisita.La firma Bayer i el Zoo de Barcelona van organitzarconjuntament una festa-berenar per celebrar l'adopció dela parella de pandes vermells per part d'aquesta empresa.A l'acte van participar 2.700 persones, la major partpersonal de Bayer.

ZOO CLUB 21

EXPLOREMOS LAS PLANTASDavid Suzuki i Barbara Hehner.Editorial Labor Col BolsilloJuvenil 104 pag

Aquest llibre ve a afegir-se a la mul-titud d'obres que últimament s'haneditat sobre l'expenrnentacró de lesciències naturals, on s'hi donenIdees per treballar, jugar I observar lanatura d'una forma divertida I aptaper als més joves. En aquest casl'autor recull una sèrie d'experièn-cies I observacions sobre les parts Iles funcions dels vegetals. Aixídoncs, s'hi explica el funcionamentde les arrels, de la tija, de les flors,les branques, etcètera I s'hi apuntentot un seguit de petits experiments,observacions o fins I tot JOcs que espoden fer a casa o a l'escola.EI llibre va dirigit al públic més jove,però qUI realment en pot treure mésprofit són els mestres de l'E G B quevulguin animar les classes de cièn-cies naturals fent participar més ac-tivament els seus alumnesAlguns dels experiments que propo-sa el llibre són molt senzills de fer,per exemple explica com fer germi-nar una patata, com mesurar correc-tament l'alçada d'un arbre o la ma-nera d'observar científicament unaflor. Ni ha d'altres tals com fabricartinta amb el suc de fruites, fer papero construir un jardí dins d'una bote-lla que són més CUriOSOSI més com-plicats de realitzar EI material ne-cessari per dur a terme totes lesactivitats del llibre està molt ben es-pecificat i és a l'abast de tothom i SIno és així s'hi explica com tabncar-se'l

Eulàlia Bohigas

22 :ZOO CLUB

ZOTLEl bestiario de Aloys Ziitl(1831-1887)con un texto de Julio CortázarFranco Maria RICCI,1983, Mlla161 pagines

EI bestiari que avui comentem ésuna pelita obra d'art A més decomptar amb una acuradissrrna edi-CiÓ, en què cada exemplar és meti-culosament revisat, el paper és fet amà I les reproduccions de les pin-tures de l'autor són Impecables, ésd'edrcró limitada, només se n'haneditat 5000 exemplars en castellà Itots ells estan degudament nume-ratsD'en Aloys Zotl se'n sap ben pocacosa, que va néixer a Frerstadt, petitalocalitat de l'alta Àustria, que méstard es va traslladar per passar laresta de la seva vida a la poblaciód'Eterdrnq I que exercia, Igual quehavia fet el seu pare, de tintorerSembla que mal va viatjar I que totsels seus treballs els va fer mitjançantuna extensa biblioteca de llibresd'història natural De les 170 obresd'animals que va realitzar, el llibreque ens ocupa n'ha aconseguit tro-bar I reproduir 79, la qual cosa és unnotable èxrt si es té en compte que laseva obra està dispersa, ja que undels seus descendents va efectuardues subhastes a París I quasi totesles obres van ser venudesSorprèn la bellesa dels animals Pin-tats per Zotl sobretot considerantcom els va realitzar Tota la seva obrala va realitzar entre els anys 1831 I1887L'obra conté un prefaci de l'editor, unpròleg d'en Giovanni Manotti, untext de Juho Cortázar, un posttaci deJosé Pierre I un catàleg cronològicde l'obra de Zotl I de la procedènciade les obres exposades.Aquest llibre és una IOla que elsafeccionats als bestiaris de ben se-gur que desitjaran de tenir entre lesseves miliars obres

Ma. Josep Notó

GUíA DE CAMBRIDGE DE LA VIDAPREHISTÒRICADavid LambertEditorial EDAFMadrid 1988

Els afeccionats a la natura ja estanfamiliaritzats amb les quies decamp, llibres que serveixen per aIdentificar, amb més o menys difi-cultat, les diverses espècies animalso vegetals que hom pot trobar du-rant els seus passejos o excursionsAquest llibre descriu una bona quan-titat d'espècies botàniques I zoològi-ques que ningú mal no podrà trobaranant pel camp ja que són totes ex-tintes És una obra Interessant per-què posa a l'abast general granquantitat d'mtorrnacró referent a lesformes de vida primitiva, anteces-sores de les actuals Es fan descrip-cions força ben documentades degran quantitat d'organismes, comen-çant pels procariotes (bacteris) Iacabant amb els mamífers, la profu-SiÓ de diburxos accentua la unpres-SiÓ de "qura de camp", com SI les es-pècies citades poguessin aparèixeren qualsevol moment davant delsnostres ulls. Atès l'Interès de l'obrahauria estat d'agrair una cura mésgran en la traduccró castellana

H. M. N.

MI BUHOBernd HeinrichEditorial LaborBarcelona 1989

No tothom pot tenir un gran duc acasa seva Bernd Heindnch va tenirla paciència I l'habilitat necessàriaper criar un duc de Virgínia que vatrobar calgut del niu L'autor a mésde ser un amant dels animals és pro-fessor de Zoologia I, per tant, no esva limitar a criar-lo sinó que va apro-fitar per fer Interessantíssimes ob-servacions sobre el seu desenvo-lupament I comportament BerndHerndrich ha sabut relatar adequa-dament aquesta experiència apas-sionant, tot barrejant les seves Im-pressions més personals I subjecti-ves amb observacions rigoroses Icontrastables, afegint-hi nombrosescites d'altres autors que illustren elstemes tractats. EI llibre no oblida pe-rò que, SI bé la relació personal ambun animal salvatge determinat potser molt gratificant, aquest no és elcamí per contribuir a la defensa dela natura en la seva globalitat; expe-riments com els descrits al llibre po-den ser molt Interessants SI no per-judiquen les poblacions naturals,però el veritable lloc dels ducs és elbosc, I és aquest el que s'ha de de-fensar L'autor ho sap I ho transmetal llarg de tota la seva narració

H. M. N.

;~~ aniversariO

~ 1915~1990

• Amplía la zona de enfoque evitando fotos desenfocadas.• Neutraliza las sacudidas de la cámara al disparar y permite hacer fotos clarasde sujetos en movimiento.

• La luz del flash, cuando lo use, alcanzará más lejos.• Las fotos sobre papel tendrán colores vivos yluminosos.

IIIFUJI FILM ESPAÑA. S.A. Aragon, 180· Tel. 4511515·08011 BARCELONA ~vda. America, 37. Tel. 5195642.28002 MADRID \