lÕËrea dÕhumanitats guia per a lÕavaluaciî de …

La qualitat garantia de milloraW

GUIA PER A LrsquoAVALUACIOacute DE COMPETEgraveNCIES ENLrsquoAgraveREA DrsquoHUMANITATS


copy Agegravencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de CatalunyaVia Laietana 28 5a planta08003 Barcelona

copy Autors Gemma Puigvert Planagumagrave (coordinadora Facultat de Lletres UAB) AgustiacuteAlemany Vilamajoacute (Facultat de Lletres UAB) Montserrat Amores Garciacutea (Facultat deLletres UAB) Javier Antoacuten Pelayo (Facultat de Lletres UAB) Daniel Casals Martorell(Facultat de Lletres UAB) Hortegravensia Curell Gotor (Facultat de Lletres UAB) Carme de-la-Mota Gorriz (Facultat de Lletres UAB) Francesc Foguet Boreu (Facultat de Lletres UAB)Sandrine Fuentes Crespo (Facultat de Lletres UAB) Aacutengel J Gallego Bartolomeacute(Facultat de Lletres UAB) Cecili Garriga Escribano (Facultat de Lletres UAB) OliacuteviaGassol Bellet (Facultat de Lletres UAB) Laura Gimeno Pahissa (Facultat de Lletres UAB)Marta Oller Guzmaacuten (Facultat de Lletres UAB) Mariana Orozco Jutoraacuten (Facultat deTraduccioacute i drsquoInterpretacioacute UAB) David Owen (Facultat de Lletres UAB) Jordi PagravemiasMassana (Facultat de Lletres UAB) Daniel Rico Camps (Facultat de Lletres UAB)Yolanda Rodriacuteguez Selleacutes (Facultat de Lletres UAB) Carlos Saacutenchez Lancis (Facultat deLletres UAB) Jordi Vallverduacute Segura (Facultat de Lletres UAB)

Assessorament Elena Cano Garciacutea (Facultat de Pedagogia UB) Cristina Laborda Molla(Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute UAB) Magraverius Martiacutenez Muntildeoz (Facultat de Ciegravencies delrsquoEducacioacute UAB) Manuel Poblete Ruiz (Facultat de Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacuteUniversitat de Deusto) Concepcioacuten Yaacutentildeiz Aacutelvarez de Eulate (Institut de Ciegravencies delrsquoEducacioacute Universitat de Deusto)

Tegravecnica de suport Yolanda Toribio Romo (UAB)

Coordinacioacute de la colmiddotleccioacute Sebastiaacuten Rodriacuteguez Espinar i Anna Prades NebotProduccioacute editorial Agravegata Segura CastellagraveDisseny i maquetacioacute Josep Turon i Triola

Primera edicioacute juny 2009Dipogravesit legal B-9127-2009

Es permet la reproduccioacute total o parcial del document sempre que srsquoesmenti el tiacutetol de lapublicacioacute el nom dels autors i lrsquoAgegravencia per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya com a editora

Disponible en versioacute electrogravenicaltwwwaqucatgt

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea drsquohumanitatsBibliografiaI Puigvert i Planagumagrave Gemma ed II Agegravencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya1 Humanitats ndash Ensenyament universitari ndash Avaluacioacute 2 Competegravencies professionals ndash Avaluacioacute3781+79

SUMARI 3

SUMARI

Presentacioacute 5

Introduccioacute 7

1 Competegravencies concepte classificacioacute i avaluacioacute 1111 Introduccioacute 1112 Aclarint conceptes 1413 Possibles classificacions de les competegravencies 1614 Aprenentatge i avaluacioacute 1715 Consideracions finals 2616 Definicions del terme competegravencies 27

2 Aprenentatge i avaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea drsquoHumanitats 2921 Les competegravencies genegraveriques o transversals 2922 Les competegravencies especiacutefiques progravepies de lrsquoagraverea drsquoHumanitats 3023 Tipologia drsquoactivitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute 3424 Fitxes drsquoactivitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute 35

3 Fitxes drsquoactivitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute 3931 Transcripcioacute anotacioacute i interpretacioacute drsquoun document histograveric

original manuscrit 3932 Ressenya drsquouna obra histograverica 4533 Comentari drsquoun text histograveric 4834 Debat judici sobre una quumlestioacute polegravemica de la histograveria 5135 Pragravectiques externes (gestioacute cultural) 5536 Introduccioacute a la laquoiconologiaraquo Anagravelisi iconologravegica comparada

de dues imatges 5837 Descripcioacute arquitectogravenica 6038 Valors expressius 6239 Art i realitat 64310 Aprenent tot ensenyant amb el PowerPoint 66311 Programant robots 70312 Anagravelisi de textos 74313 Redactem un article 79314 Transliteracioacute traduccioacute i comprensioacute gramatical drsquoun text en sagravenscrit

per a principiants 83315 Anagravelisi criacutetica drsquoun text clagravessic 90

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea drsquoHumanitats4

316 Anagravelisi i traduccioacute drsquoun text grec 96317 Traduccioacute drsquoun text llatiacute 103318 Preguntes amb resposta muacuteltiple aplicades al coneixement

de la histograveria i la civilitzacioacute romanes 110319 Cinefograverum visionament i comentari drsquouna pelmiddotliacutecula inspirada

en el moacuten clagravessic 115320 Pragravectica de laboratori individual amb material de consulta (a llibre obert) 120321 Treball en cooperacioacute sobre un problema de fonegravetica de lrsquoespanyol 126322 El dossier o carpeta drsquoaprenentatge 133323 Prova escrita de sintaxi de lrsquoespanyol 156324 Evolucioacute de paraules 164325 Cerca i anagravelisi drsquoinformacioacute sobre el legravexic 168326 Coheregravencia textual el paragravegraf com a unitat significativa 171327 Comentari criacutetic drsquoun text 174328 Comentari literari drsquoun text 178329 Treball individual de redaccioacute drsquoun article de criacutetica literagraveria 185330 Redaccioacute drsquouna criacutetica teatral drsquoun muntatge drsquoun text clagravessic

de la literatura dramagravetica catalana 188331 Treball individual de recerca de la llengua catalana

a lrsquoescola durant el franquisme 191332 Revista de premsa 193333 Histograveria i cultura de Franccedila 199334 Resum de text 206335 Comprensioacute i expressioacute escrita en francegraves 211336 Treball escrit i presentacioacute oral sobre un tema de gramagravetica descriptiva

de lrsquoanglegraves 222337 Test drsquoautoavaluacioacute sobre gramagravetica anglesa descriptiva 229338 Comparacioacute de dos extractes de dues obres literagraveries 239339 Examen final de literatura anglesa del segle xx 246340 Lrsquoadquisicioacute de la competegravencia traductora 256341 Tipus de problemes de traduccioacute i vies de solucioacute 266342 La sincronitzacioacute dels subtiacutetols 274

Consideracions finals 283

Bibliografia 285

PRESENTACIOacute

Des dels inicis del proceacutes de convergegravencia europea ha estat un objectiu drsquoAQU Catalunyaposar a disposicioacute de les universitats catalanes eines que ajudin a aquest proceacutes com ara elPla pilot drsquoadaptacioacute de les titulacions a lrsquoEspai europeu drsquoeducacioacute superior (EEES) o eldocument Eines per a lrsquoadaptacioacute de les titulacions a lrsquoEEES En aquesta liacutenia lrsquoany 2007lrsquoAgegravencia va obrir una convocatograveria per a la concessioacute drsquoajuts per a lrsquoelaboracioacute de guiesdrsquoavaluacioacute de competegravencies en el marc dels processos drsquoacreditacioacute de titulacionsuniversitagraveries oficials a Catalunya (Resolucioacute IUE30132007 de 8 drsquooctubre)

Aquesta iniciativa se sustenta en una doble motivacioacute Drsquouna banda tots els tiacutetols adaptatsa lrsquoEspai europeu drsquoeducacioacute superior han de disposar drsquoun perfil de formacioacute encompetegravencies eacutes a dir han formulat quegrave srsquoespera dels graduats en termes de competegravenciesespeciacutefiques i transversals De lrsquoaltra els estagravendards europeus drsquoassegurament de qualitat(ENQA 2005) estableixen que els estudiants haurien drsquoestar clarament informats sobre elsmegravetodes de valoracioacute a quegrave estaran subjectes sobre quegrave srsquoespera drsquoells i sobre quins criterissrsquoaplicaran per valorar el seu rendiment Tot plegat fa que el repte que ara teacute el professoratde les nostres universitats consisteixi a trobar la manera com desenvolupar i com avaluar deforma coherent aquestes competegravencies assumides al perfil de formacioacute

Drsquoaltra banda en un context de major autonomia en el disseny dels tiacutetols aixiacute com en elsprocessos per desenvolupar-los lrsquoatencioacute a la rendicioacute de comptes tant en el nostre agravembitcom a escala internacional se centra en la certificacioacute dels assoliments Aixiacute eacutes drsquoesperarque els futurs processos drsquoacreditacioacute estiguin cada cop meacutes enfocats a verificarlrsquoassoliment del perfil de formacioacute i lrsquoavaluacioacute dels aprenentatges eacutes el moment en el quales constata lrsquoassoliment dels estudiants

Aquestes guies han estat elaborades amb lrsquoobjectiu que el professorat disposi drsquounsrecursos de referegravencies i drsquoexemplificacions que li permetin poder dissenyar en coheregravenciaamb el perfil de formacioacute drsquouna titulacioacute i els objectius de les mategraveries les estrategravegiesdrsquoavaluacioacute dels aprenentatges dels estudiants Aixiacute doncs

Hi ha propostes diferents segons els agravembits disciplinaris partint de la hipogravetesi que unaguia general drsquoavaluacioacute de competegravencies no eacutes tan uacutetil com una guia elaborada des delpropi camp disciplinari del professorat que lrsquoha drsquoaplicar

Les propostes han estat elaborades per professorat del nostre context universitari pertant soacuten guies laquorealistesraquo no adaptacions automagravetiques de bones pragravectiques decontextos universitaris distants al nostre

Les guies proporcionen un marc de referegravencia de bones pragravectiques que permeten triar idissenyar proves avaluatives coherents amb els resultats drsquoaprenentatge pretesos i unamajor transparegravencia sobre els megravetodes i criteris de valoracioacute

5PRESENTACIOacute

Esperem que lrsquoesforccedil que han realitzat els grups de professors i professores als quals volemexpressar el nostre agraiumlment us resulti uacutetil i profitoacutes

Les guies editades per AQU Catalunya soacuten les seguumlents

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea drsquoHumanitats coordinada per GemmaPuigvert de la UAB

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea de Ciegravencies Socials coordinada perJoaquiacuten Gairiacuten de la UAB

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en Educacioacute Social coordinada per Judit Fullanade la UdG

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en el treball de final de grau en lrsquoagravembit de lesCiegravencies Socials i Juriacutediques coordinada per Joan Mateo de la UB

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en el pragravecticum de Mestrea coordinada perMontserrat Calboacute de la UdG

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en Ciegravencies de lrsquoActivitat Fiacutesica i de lrsquoEsportcoordinada per Enric Sebastiani de la URL

Guia per a lrsquoavaluacioacute de la competegravencia cientiacutefica a Ciegravencies Matemagravetiques iTecnologia coordinada per Mercegrave Izquierdo de la UAB

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies als laboratoris en lrsquoagravembit de Ciegravencies iTecnologia coordinada per Maria Rosario Martiacutenez de la UPC

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en Medicina coordinada per Josep Carreras dela UB

Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea drsquoEnginyeria i Arquitectura coordinadaper Elisabet Golobardes de la URL

Guia per a lavaluacioacute de competegravencies als treballs de final de grau i de magravester a lesEnginyeries coordinada per Elena Valderrama de la UAB

Javier Baraacute TemesDirector drsquoAQU Catalunya

6 Guia per a lrsquoavaluacioacute de competegravencies en lrsquoagraverea drsquoHumanitats

INTRODUCCIOacute

CONSIDERACIONS PRELIMINARS

Abans de desenvolupar el recorregut de treball de la GUIA PER A LrsquoAVALUACIOacute DE COMPETEgraveNCIES

EN LrsquoAgraveREA DE LES HUMANITATS i de definir els objectius que han guiat el proceacutes ens agradariapartir drsquouna consideracioacute pregravevia no hem pretegraves fer una guia exhaustiva on quedin reflectidestotes les competegravencies que ha de treballar i assolir un estudiant de lrsquoagravembit de les Humanitatsentre altres coses perquegrave no es pot considerar un uacutenic estudiant drsquoHumanitats (exceptuantla titulacioacute que duu aquest nom) sinoacute que cal tenir en compte tots els estudiants quepertanyen a lrsquoanomenada branca de les Humanitats que inclou titulacions forccedila diferentsentre si filologies histograveries filosofia traduccioacute interpretacioacute El que siacute que oferim soacutendiverses activitats drsquoaprenentatge que recullen les principals competegravencies especiacutefiques delrsquoagraverea de les Humanitats i que poden servir de referegravencia a lrsquohora drsquoimplantar el nou sistemadrsquoavaluacioacute per competegravencies dins del marc del nou Espai europeu drsquoeducacioacute superior(EEES)

OBJECTIUS

Els objectius que ens vam fixar i que hem seguit soacuten els seguumlents

1 Arribar a un consens entre la comunitat del professorat de lrsquoagravembit de les Humanitatssobre la semagraventica de certa terminologia que calia emprar en aquesta guia drsquoacordtambeacute amb el capiacutetol inicial que compartim amb tots els altres grups Ens referim aconceptes com ara competegravencia nivell de competegravencia objectius formatius odrsquoaprenentatge activitat drsquoaprenentatge resultats drsquoaprenentatge instrumentsdrsquoavaluacioacute i escales de valoracioacute de lrsquoactivitat avaluadora entre altres Eacutes per aquestmotiu que en el primer apartat de la nostra guia hem considerat drsquointeregraves oferir algunesdefinicions que poden ajudar a comprendre meacutes beacute els continguts que tractem iconstituir un marc de referegravencia En especial ategraves el canvi drsquoorientacioacute que comportaaquest nou enfocament calia establir una definicioacute tan acurada com fos possible de lacompetegravencia o les competegravencies (amb explicitacioacute del nivell en quegrave es treballaria) quesrsquohavien de considerar en cadascuna de les activitats drsquoaprenentatge ofertes des delsdiferents agravembits de les Humanitats

2 Elaborar fitxes per a la definicioacute drsquoactivitats drsquoaprenentatge en les quals srsquoha seguitlrsquoestructura seguumlent

21 En tots els casos srsquoha descrit el context en quegrave es duu a terme cada activitatexperimentada ja pel docent que la presenta i els objectius que srsquohi pretenenaconseguir

22 Srsquohan redactat tambeacute les competegravencies que es poden valorar per mitjagrave de cadaactivitat i els resultats drsquoaprenentatge que se nrsquoesperen (coneixements mdashsabermdash ihabilitats mdashsaber fermdash i en la mesura que ha estat possible actituds valors i

7INTRODUCCIOacute

normes mdashsaber ser i estar) El nivell en quegrave es duu a terme lrsquoactivitat marca el nivellde complexitat o profunditat amb quegrave seragrave tractada cada competegravencia

23 Per a cada activitat srsquoha dissenyat un instrument drsquoavaluacioacute que hauria depermetre recollir el magravexim drsquoevidegravencies possibles del proceacutes drsquoaprenentatge delrsquoestudiant Lrsquoinstrument va acompanyat de la fixacioacute drsquouns estagravendards drsquoavaluacioacuteque haurien de permetre efectuar judicis valoratius des de la magravexima objectivitatpossible

Per a lrsquoacompliment drsquoaquests objectius partiacuteem de lrsquoexperiegravencia del professorat queintegrava lrsquoequip de recerca ja que tots ells havien estat i soacuten encara professors drsquounatitulacioacute experimental (la drsquoHumanitats) que va iniciar lrsquoadaptacioacute al nou sistema europeu decregravedits el curs 2004-2005 (en el marc dels ajuts que lrsquoaleshores DURSI va atorgar a lesuniversitats catalanes per poder posar en pragravectica experiegravencies drsquoadaptacioacute dels plansdrsquoestudis vigents al nou marc de lrsquoEEES) Es tractava a meacutes drsquoun equip que representavaalgunes de les principals titulacions de lrsquoagraverea de les Humanitats Filologia Clagravessica FilologiaCatalana Filologia Hispagravenica Filosofia i Histograveria i Art

Hi vam incorporar tambeacute una professional de la pedagogia amb experiegravencia dilatada entreball de competegravencies i coordinadora de la titulacioacute de Pedagogia que tambeacute fou titulacioacutepilot de la UAB

Aquest equip ha tingut a meacutes el suport puntual de professorat de tots els agravembits de lesHumanitats inclograves lrsquoagravembit de la Traduccioacute1

METODOLOGIA I FASES DE TREBALL

El treball de disseny drsquoactivitats drsquoaprenentatge per ilmiddotlustrar una guia drsquoavaluacioacute decompetegravencies en lrsquoagravembit de les Humanitats el va desenvolupar una comissioacute de professoratde diferents titulacions drsquoaquest agravembit de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UABjuntament amb acadegravemics drsquoaltres facultats (Traduccioacute i Interpretacioacute i Ciegravencies delrsquoEducacioacute) La comissioacute va treballar en diferents propostes mitjanccedilant reunions periogravediquesEl treball realitzat es pot estructurar en tres fases que a continuacioacute es descriuen breument

La primera fase fou la corresponent a la diagnosi de la situacioacute actual eacutes a dir es va procedira fer un recull i una anagravelisi posterior de competegravencies vinculades a les titulacionsrelacionades amb lrsquoagravembit de les Humanitats Histograveria Histograveria de lrsquoArt Filosofia FilologiaClagravessica Filologia Hispagravenica Filologia Catalana Filologia Francesa Filologia Anglesa iTraduccioacute En aquesta primera fase es van fer lectures sobre bibliografia especiacutefica Aquestproceacutes va generar muacuteltiples debats sobre la semagraventica no sempre clara o compartidadrsquoalguns conceptes sobre els quals calia treballar competegravencia resultat drsquoaprenentatge

1 Volem agrair les aportacions fetes a aquest projecte per part dels professors seguumlents Agustiacute Alemany MontserratAmores Daniel Casals Hortegravensia Curell Francesc Foguet Sandrine Fuentes Aacutengel Gallego Cecili Garriga OliacuteviaGassol Laura Gimeno Marta Oller Mariana Orozco David Owen Jordi Pagravemias Yolanda Rodriacuteguez Carlos Saacutenchezi Enric Sullagrave Tambeacute volem agrair la colmiddotlaboracioacute de la nostra tegravecnica de suport a la recerca Yolanda Toribio


objectiu estagravendard drsquoavaluacioacute ruacutebriques o escales de valoracioacute etc Aquest fet va allargarmolt meacutes aquesta fase del que inicialment haviacuteem previst

Per dissenyar propostes drsquoavaluacioacute de competegravencies calia disposar dels perfils de lestitulacions que es poden agrupar com a Humanitats Com que paralmiddotlelament a lrsquoelaboracioacutedrsquoaquesta guia srsquoestaven dissenyant els plans drsquoestudis a les diferents titulacions vamcontactar amb els diferents coordinadors de titulacions drsquoHumanitats de les universitatscatalanes per comparar el treball que duien a terme i disposar drsquoinformacioacute contrastadasobre els diferents perfils que srsquoanaven confegint La resposta obtinguda va ser forccediladesigual depenent de cada universitat2 A la UAB es va disposar drsquoinformacioacute corresponenta tots els agravembits drsquoestudi de lrsquoagraverea de les Humanitats

La consulta esmentada meacutes amunt va permetre que el grup pogueacutes partir per tant de llistatsexhaustius de competegravencies corresponents a cada agravembit drsquoestudi Aquests llistats queobeiumlen als perfils de sortida de les diferents titulacions havien estat discutits en comissionsde plans drsquoestudi que havien considerat altres documents (ANECA AQU Catalunya Tuningllibres blancs) i que per tant eren fruit del consens dels membres de cadascuna de lescomissions Paralmiddotlelament a lrsquoanagravelisi de competegravencies es va fer una anagravelisi acurada de lesmillors activitats drsquoaprenentatge experimentades pels docents Es tractava de veure si erapossible connectar-hi les competegravencies amb les quals srsquoestava treballant

El resultat drsquoaquesta primera fase de treball es va concretar en diversos documentsprovisionals que presentaven propostes drsquoactivitats drsquoavaluacioacute integrades en diferentsassignatures i agravembits de les Humanitats

La segona fase es va destinar a la revisioacute dels documents inicials que es van sotmetre a laconsideracioacute de diferents experts (Dra Cristina Laborda mdashmembre de lrsquoequipmdash Dra NeusSanmartiacute mdashdirectora de lrsquoICE de la UABmdash Dr Magraverius Martiacutenez mdashprofessor del Departamentde Pedagogia Aplicada i degagrave de la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UABmdash i DraElena Cano mdashprofessora del Departament de Didagravectica i drsquoOrganitzacioacute Educativa de laFacultat de Pedagogia de la UB)

Amb les esmenes incorporades els documents van ser sotmesos a una segona revisioacute queva permetre avanccedilar meacutes en el proceacutes i concretar alguns aspectes dels textos elaboratsDrsquoaquesta revisioacute en van tenir cura els professors Elena Cano (UB) Magraverius Martiacutenez (UAB) iConcepcioacuten Yaacutentildeiz (Universitat de Deusto)

La tercera fase va consistir ja en la presentacioacute puacuteblica del projecte en el marc drsquouna jornadaorganitzada el dia 3 de desembre a la Facultat de Lletres de la UAB amb la participacioacute dediferents convidats ponents mdashElena Cano (UB) Maite Martiacutenez (UAB) Magraverius Martiacutenez(UAB) Manuel Poblete (Universitat de Deusto) i Sebastiaacuten Rodriacuteguez (AQU Catalunya)mdashalguns dels quals tambeacute van participar en la taula rodona organitzada amb el tiacutetol laquoCap a unanova cultura en lrsquoavaluacioacute de lrsquoagraverea de les Humanitats lrsquoavaluacioacute per competegravenciesraquo

2 Agraiumlm la colmiddotlaboracioacute drsquoAntoni Defez coordinador de la titulacioacute de Filosofia de la Universitat de Girona i de JordiMaleacute coordinador de la de Filologia Catalana i Comunicacioacute de la Universitat de Lleida

9INTRODUCCIOacute

1 COMPETEgraveNCIES CONCEPTE CLASSIFICACIOacute I AVALUACIOacute

11 INTRODUCCIOacute

El proceacutes de convergegravencia a lrsquoEspai europeu drsquoeducacioacute superior (EEES) comporta entrealtres temes un canvi en la concepcioacute pedagogravegica en el sentit que es passa drsquoun modeldrsquoensenyament-aprenentatge enfocat vers lrsquoensenyament a un model enfocat verslrsquoaprenentatge basat en el treball de lrsquoestudiant i en lrsquoestabliment de les condicions idograveniesper tal que es puguin aconseguir i dominar amb egravexit els objectius proposats En el Comunicatde Berliacuten (2003) els ministres europeus encoratjaven tots els paiumlsos europeus a descriure lesqualificacions dels seus sistemes drsquoeducacioacute superior en termes de resultatsdrsquoaprenentatge competegravencies i perfil

Lrsquoinforme del projecte Tuning (2003) assenyala tres grans factors que expliquen lrsquointeregraves dedesenvolupar les competegravencies en programes educatius

La necessitat de millorar lrsquoocupabilitat dels graduats en la nova societat del coneixement(ragravepida obsolescegravencia del coneixement necessitat drsquoaprenentatge al llarg de la vidaetc)

La creacioacute de lrsquoEspai europeu drsquoeducacioacute superior necessitat drsquoestablir referentscomuns per a les titulacions (descriptors de Dubliacuten per a bachelor i magravester) etc

Un nou paradigma educatiu centrat en lrsquoaprenentatge dels estudiants i que fa meacutesegravemfasi en els resultats o objectius de lrsquoensenyament

Srsquohan fet servir nombrosos termes per descriure els resultats dels processosdrsquoaprenentatge com ara habilitats destreses capacitats competegravencies etc ja sigui coma sinogravenims o com a termes amb matisos diferents

El nostre grup de treball ha pres com a definicioacute consensuada de competegravencies la laquocapacitatque integra tres dimensions ser saber fer i saber estarraquo tres dimensions o components queper garantir lrsquoegravexit srsquohan de mobilitzar i articular conjuntament en qualsevol execucioacuteacadegravemica o professional (que en el cas dels estudiants de les titulacions drsquoHumanitats oen qualsevol altra carrera es concreta en la resolucioacute de problemes casos exercicissimulacions o situacions professionals reals en el marc del pragravecticum)

En aquest sistema drsquoavaluacioacute per competegravencies els coneixements continuen essentfonamentals perograve no suficients ja que cal assegurar que se saben aplicar en un contextprofessional i a meacutes que en lrsquoaplicacioacute es posen en pragravectica unes actituds determinades

11COMPETEgraveNCIES CONCEPTE CLASSIFICACIOacute I AVALUACIOacute

Poblete assenyala que laquolrsquoenfocament de les competegravencies modifica els punts de vistaconvencionals sobre la manera drsquoaprendre i drsquoensenyar ja que lrsquoaspecte central no eacuteslrsquoacumulacioacute primagraveria de coneixements sinoacute el desenvolupament de les possibilitats queposseeix qualsevol individu mitjanccedilant foacutermules de saber i de saber fer contextualitzadesraquo3

Entenem que lrsquoenfocament de la docegravencia universitagraveria orientada a lrsquoadquisicioacute decompetegravencies teacute repercussions bagravesicament en tres nivells

1 En el disseny i el desenvolupament dels plans drsquoestudis dels nous tiacutetols (dissenycurricular)

2 En el disseny i el desenvolupament drsquoactivitats drsquoensenyament i aprenentatgeconcretament en la seleccioacute de les estrategravegies metodologravegiques la proposta drsquoactivitats ila seleccioacute de recursos i mitjans

3 En el disseny de lrsquoavaluacioacute

Eacutes evident que lrsquoenfocament de la guia que presentem permet considerar els punts 2 i 3perograve no pas lrsquo1 que hauragrave de ser abordat des de cada titulacioacute

La implantacioacute del model basat en les competegravencies fa variar la naturalesa la quantitat i laqualitat de les sessions de formacioacute a les aules Les classes magistrals (enteses com amecanisme de transmissioacute de coneixements essencialment unidireccional del professor alrsquoestudiant) que han estat la tipologia dominant en lrsquoagravembit de les Humanitats escomplementen i srsquoenriqueixen amb altres modalitats drsquoensenyament i aprenentatgeEfectivament les classes magistrals apareixen en el nou marc combinades amb altresmetodologies docents meacutes participatives i amb altres activitats com ara les tutories elsseminaris i la realitzacioacute de treballs de recerca Aixograve comporta un canvi substancial en elsistema drsquoaprenentatge ja que lrsquoestudiant srsquohauragrave drsquoimplicar activament en la comprensioacute ila construccioacute de nous esquemes de coneixement tant a classe com en els altres espais ihoraris destinats a la seva formacioacute Tambeacute hauragrave drsquoestar en condicions per seguir unaavaluacioacute continuada que permetragrave un ajustament continu del seu propi proceacutes El noumarc ha de poder facilitar a lrsquoestudiant els recursos necessaris i els materials didagravectics que lipermetin gestionar el proceacutes drsquoaprenentatge autogravenom de manera planificada i eficaccedil Eldocent o millor encara lrsquoequip de docents drsquouna mateixa agraverea de coneixement podrantambeacute fer uacutes dels nous recursos telemagravetics (plataformes moodle wikis) que enriqueixenenormement la possibilitat de comunicacioacute interaccioacute i acceacutes a recursos de maneraautogravenoma

Els uacuteltims deu anys srsquoha produiumlt un conjunt molt important de canvis en la mateixa naturalesade lrsquoavaluacioacute dels aprenentatges que estagrave afectant el pensament actual pel que fa al binomiensenyament-aprenentatge i el paper de lrsquoavaluacioacute Tot seguit assenyalem els canvis queconsiderem meacutes importants

3 POBLETE M La ensentildeanza basada en competencias Competencias generales Universidad de Deusto Seminariointernacional laquoOrientaciones pedagoacutegicas para la convergencia europea de educacioacuten superiorraquo Deusto 2003


Canvis en lrsquoenfocament del proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge de lrsquoegravemfasi en lrsquoensenyament a lrsquoaprenentatge

Atorgar meacutes importagravencia als processos drsquoaprenentatge que no pas als drsquoensenyamentsignifica que el centre de gravetat se situa en els outputs meacutes que en els inputs Es compleixamb aixograve un dels principis bagravesics del nou paradigma organitzatiu de lrsquoeducacioacute el de laprimacia de les finalitats (Hutmacher 1999) segons el qual lrsquoaccioacute srsquoorienta de maneraprioritagraveria a lrsquoassoliment dels objectius establerts La proposta curricular i lrsquoactivitat docentsrsquoorganitzen srsquoestructuren i es caracteritzen al voltant i depenent drsquoaquest nou element

Canvis en els continguts objecte drsquoavaluacioacute

Possiblement el canvi meacutes profund srsquoha produiumlt amb relacioacute a la naturalesa delsaprenentatges La qualitat drsquoun aprenentatge ja no es basa exclusivament en el fet deconegraveixer meacutes sobre un domini concret sinoacute en la nostra capacitat de fer servir holiacutesticamentels nostres coneixements habilitats i actituds per tal drsquoaplicar-los de manera activa i eficienta tasques especiacutefiques Amb tot aixograve ens referim al proceacutes conegut com a desenvolupamentcompetencial i el problema rau en lrsquoenfocament dels processos drsquoavaluacioacute sobre aquestnou tipus drsquoaprenentatge

Canvis en la logravegica de lrsquoavaluacioacute

Finalment el tercer gran canvi fa referegravencia a la nova logravegica que orienta els processosavaluadors Lrsquoavaluacioacute educativa histogravericament srsquohavia centrat en el control dels resultatsde lrsquoaprenentatge Posteriorment va desplaccedilar la seva preocupacioacute als processos de peticioacutede responsabilitats (accountability) la qual cosa significava implicar tota la comunitateducativa en la responsabilitzacioacute de la consecucioacute de la qualitat dels processos i elsresultats educatius Eacutes bagravesicament en la darrera degravecada quan es descobreix lrsquoenormepotencial de lrsquoavaluacioacute com a eina per gestionar els mateixos aprenentatges i garantir-ne laqualitat Srsquoestableix definitivament la importagravencia drsquoassociar els processos avaluadors als dedesenvolupament i potenciacioacute de la nostra capacitat per aprendre

A meacutes a meacutes cal assenyalar que lrsquoavaluacioacute de les competegravencies assolides per lrsquoestudiantno tan sols implica el punt de vista de lrsquoavaluacioacute dels resultats individuals de lrsquoaprenentatgesinoacute que tambeacute adopta el punt de vista institucional eacutes a dir la qualitat drsquouna institucioacute estagraveassociada al grau en quegrave assoleix que els seus graduats siguin competents en allograve descrit alperfil de formacioacute


12 ACLARINT CONCEPTES

Meacutes amunt srsquoha assenyalat que termes com ara habilitats coneixements capacitats icompetegravencies srsquohan fet servir sovint de manera intercanviable La figura 1 mostralrsquoestructura jeragraverquica drsquoaquests conceptes i permet establir-ne les diferegravencies4 Drsquoaquestamanera Els trets i les caracteriacutestiques personals soacuten els fonaments de lrsquoaprenentatge la base

innata des de la qual les experiegravencies subseguumlents es poden construir Les diferegravenciesen trets i caracteriacutestiques ajuden a explicar per quegrave les persones trien diferentsexperiegravencies drsquoaprenentatge i adquireixen diferents nivells i tipologies de coneixements ihabilitats

Els coneixements les habilitats i les actituds es desenvolupen a partir de lesexperiegravencies drsquoaprenentatge que si es defineixen drsquouna manera agravemplia inclouen tantlrsquoescola com el treball la famiacutelia la participacioacute social etc

Les competegravencies soacuten combinacions de coneixements habilitats i actituds adquiridesEs desenvolupen a partir drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge integradores en les quals elsconeixements i les habilitats interactuen per tal de donar una resposta eficient en la tascaque srsquoexecuta

Les demostracions comporten lrsquoaplicacioacute de les competegravencies apreses en contextosespeciacutefics

4 Aquesta conceptualitzacioacute procedeix del treball realitzat pel Council of the National Postsecundary EducationCooperative (NPEC) i el seu Working Group on Competency-Based Initiatives patrocinat per lrsquoNCES (National Centerfor Education Statistics) Referegravencia NCES (2002) Defining and Assessing Learning Exploring Competency-BasedInitiatives Disponible a lthttpincesedgovpublicsearchgt [Consulta setembre de 2008]

Figura 1 Jerarquia de resultats drsquoaprenentatge

Font NCES (2002)

Demostracions

Competegravencies

Coneixements habilitats (procediments) actituds

Caracteriacutestiques personals trets capacitats innates

Realitzacions

Integracioacute

Apresos

Fonaments


Al final drsquoaquest capiacutetol hi hem recollit diferents definicions sobre el constructe decompetegravencies que srsquohan fet servir recurrentment i que soacuten coherents amb el concepteassumit en aquest capiacutetol

Per tal com les competegravencies soacuten el resultat de combinar coneixements i habilitats eacutesevident que en un proceacutes formatiu complex com ara el de lrsquoeducacioacute superior de duradesllargues les competegravencies no es desenvoluparan de manera meacutes o menys completa fins alsmoments finals drsquoaquest proceacutes Drsquoaquesta manera pot ser uacutetil diferenciar lescompetegravencies drsquoaltres conceptes vinculats al proceacutes drsquoensenyament i aprenentatge amb elsquals conviuen com ara els objectius o els resultats drsquoaprenentatge

Soacuten afirmacions relatives a la docegravencia redactades des del punt de vista drsquoallograveque intentaragrave cobrir el professorat amb un bloc determinat drsquoaprenentatge(mogravedul mategraveria assignatura etc) Estan escrits des del punt de vista delprofessor

Poden incloure coneixements i habilitats de manera aiumlllada

Soacuten afirmacions sobre quegrave srsquoespera que un estudiant pugui conegraveixercomprendre i ser capaccedil de demostrar despreacutes drsquohaver completat un proceacutesdrsquoaprenentatge (mogravedul assignatura mategraveria curs etc) Se centren en el quelrsquoestudiant ha assolit en comptes de quines soacuten les intencions del professorSe centren en allograve que pot demostrar lrsquoestudiant en finalitzar lrsquoactivitatdrsquoaprenentatge

Poden incloure coneixements i habilitats aiumllladament De la mateixa maneraque els objectius es poden descriure en finalitzar qualsevol unitat (mogravedulassignatura etc)

Objectius

Resultatsdrsquoaprenentatge

Impliquen lrsquouacutes integrat de coneixements habilitats i actituds en lrsquoaccioacute Per laseva naturalesa nomeacutes es podran assolir en estadis finals del proceacutes educatiu(pragravecticum treballs finals de carrera etc)

Competegravencies

A continuacioacute srsquoofereix un exemple de redaccioacute de cadascun drsquoaquests nivells

Objectiu drsquoaprenentatge que lrsquoestudiant llegeixi textos manuscrits originals del passat

Resultats drsquoaprenentatge lrsquoestudiant sap identificar la calmiddotligrafia de lrsquoegravepoca i lesabreviatures que apareixen en un document amb lrsquoajuda de llistats genegravericsdrsquoabreviatures publicats

Competegravencia associada interpretar un document histograveric original manuscrit

Tal com srsquoobserva en el requadre els objectius drsquoaprenentatge i els resultats drsquoaprenentatgesoacuten dues cares drsquouna mateixa moneda perograve mentre que els objectius no soacuten observablesels resultats identifiquen accions de lrsquoestudiant que permeten avaluar-los


La redaccioacute drsquoun resultat drsquoaprenentatge no difereix de la redaccioacute de les competegravenciesAmbdues redaccions requereixen lrsquouacutes drsquoun verb que identifica una accioacute que ha dedesenvolupar i ser capaccedil de fer lrsquoestudiant i per tant srsquoha de poder visualitzar i avaluar

Per tal com les competegravencies es demostren en lrsquoaccioacute el context on es manifesten eacutes unelement clau en la seva adequacioacute Drsquoaquesta manera competegravencies en diferents contextosrequereixen diferents combinacions de coneixements habilitats i actituds

En resum

La competegravencia eacutes la combinacioacute drsquohabilitats actituds i coneixements necessaris perdesenvolupar una tasca de manera eficaccedil

Les competegravencies es demostren en lrsquoaccioacute i per tant nomeacutes soacuten avaluables si hi ha activitats que impliquin que es duen a terme

Les competegravencies soacuten apreses i es desenvolupen a partir drsquoactivitats que permeten integrar habilitats actituds i coneixements apresos anteriorment potser de manera separada

13 POSSIBLES CLASSIFICACIONS DE LES COMPETEgraveNCIES

Qualsevol classificacioacute que srsquoadopti deixaragrave fora algun aspecte terminologia o punt de vistaespeciacutefic drsquoalgun autor A fi drsquoestablir un referent resultat de la transaccioacute corresponententre els autors de les diverses guies que es presenten es proposa una classificacioacute queintenta ser tan comprensiva com sigui possible

Cada titulacioacute desenvolupa competegravencies algunes soacuten progravepies o especiacutefiques de la titulacioacutecorresponent mentre que drsquoaltres soacuten transversals o compartides amb altres titulacions Aixiacutedoncs podem diferenciar dos amplis grups de competegravencies

Competegravencies especiacutefiques que soacuten progravepies drsquoun agravembit o titulacioacute i estan orientadesa la consecucioacute drsquoun perfil especiacutefic del graduat o graduada Soacuten properes a certsaspectes formatius agraverees de coneixement o agrupacions de mategraveries i acostumen atenir una projeccioacute longitudinal en la titulacioacute

Competegravencies genegraveriques (o transversals) que soacuten comunes a la majoria detitulacions encara que amb una incidegravencia diferent i contextualitzades en cadascuna deles titulacions en quumlestioacute Per exemple no es treballaragrave igual la comunicacioacute drsquoun futurmetge que la drsquoun periodista un mestre un quiacutemic etc

Dins drsquoaquest bloc trobem competegravencies personals com ara la gestioacute del temps i laresponsabilitat del mateix aprenentatge competegravencies interpersonals com aracomunicar-se treballar en equip liderar o negociar competegravencies relacionades amb lagestioacute de la informacioacute els idiomes la informagravetica etc A vegades aquestes uacuteltimescompetegravencies srsquoinclouen sota la denominacioacute drsquoinstrumentals


Entre aquestes competegravencies genegraveriques volem destacar les meacutes relacionades amb elcontext acadegravemic que soacuten les nuclears o meacutes progravepies de lrsquoeducacioacute superior elpensament analiacutetic o criacutetic la resolucioacute de problemes la presa de decisions la indagacioacuteetc A la universitat eacutes on aquestes competegravencies es desenvolupen al seu nivell meacutes altsi beacute la disciplina marca la diferegravencia drsquoaquesta manera el pensament analiacutetic per a unfilogravesof tindragrave una concrecioacute diferent que per a un farmacegraveutic o un matemagravetic Sensdubte alguns agravembits de formacioacute amb menys tradicioacute professional podran emfatitzar eldesenvolupament drsquoaquest tipus de competegravencies

14 APRENENTATGE I AVALUACIOacute

Lrsquoaprenentatge basat en competegravencies preteacuten assegurar que els estudiants adquireixenaquells coneixements habilitats i actituds importants tant amb relacioacute a allograve que srsquoestagraveestudiant com pel que fa a les transicions per a les quals es preparen (transicioacute laboralpreparacioacute per a magravesters acadegravemics etc) Emprar competegravencies implica eldesenvolupament de quatre components diferents perograve interactius

Descripcioacute de la competegravencia

Descripcioacute de les activitats on es manifestaragrave la competegravencia

Instruments o mitjans per avaluar la competegravencia

Estagravendards o criteris pels quals es jutja alguacute de ser competent


Definir les competegravencies eacutes important per tal de comunicar als estudiants quegrave es preteacutenassolir amb el proceacutes drsquoensenyament-aprenentatge i en quina mesura les seves experiegravenciesdrsquoaprenentatge i els seus esforccedilos estan adreccedilats a aquest assoliment Drsquoaltra banda elsocupadors tindran un referent clar drsquoallograve que els graduats saben i soacuten capaccedilos de fer

En la descripcioacute de la competegravencia srsquohan drsquoassenyalar tant els continguts implicats com elnivell de complexitat del context on srsquohauragrave drsquoaplicar la competegravencia

La formulacioacute de la competegravencia requereix els elements seguumlents

Un verb actiu que identifiqui una accioacute que generi un resultat visualitzable

Drsquoaquesta manera cal evitar lrsquouacutes de verbs com ara conegraveixer o comprendre i utilitzaraltres formes verbals com ara descriure identificar reconegraveixer classificar compararavaluar o valorar formular argumentar calcular planificar dissenyar etc


La descripcioacute de lrsquoobjecte de lrsquoaccioacute i el context en el qual srsquoaplica Lacompetegravencia ha de fer referegravencia al camp disciplinari en el qual es fonamenta ExemplelaquoDemostrar coneixement dels principals corrents teograverics de la histograveria de lrsquoartraquolaquoIdentificar problemes filosogravefics amb precisioacuteraquo laquoTraduir i interpretar textos grecs illatinsraquo laquoAnalitzar els principals fenogravemens de variacioacute histograverica linguumliacutestica delrsquoespanyolraquo laquoElaborar estudis de caragravecter histograveric sobre la tradicioacute literagraveria catalanaraquolaquoInterpretar i reformular textos diversos en francegraves Comprendre textos escrits enllengua anglesaraquo laquoDemostrar que srsquohan assimilat els principis metodologravegics del proceacutestraductorraquo

Descripcioacute de les activitats on es manifesten les competegravencies

Consisteix a descriure amb precisioacute el tipus drsquoactivitat on es manifestaragrave la competegravencia i elsobjectius que es persegueixen duent-la a terme Conseguumlentment srsquohan drsquoexplicitar lescompetegravencies associades a aquesta activitat quins coneixements o habilitats portenimpliacutecits i en quins contextos srsquoaplicaran com tambeacute el nivell de profunditat o complexitat enquegrave srsquohaurien de concretar

Un cop definides quines competegravencies estan implicades en lrsquoactivitat en quin nivell i contextes treballaran i de quins mitjans es disposaragrave es poden concretar els resultatsdrsquoaprenentatge esperats en cada activitat eacutes a dir els seus resultats observablesDrsquoaquesta manera seragrave possible establir quin tipus drsquoevidegravencies es produeixen i com espoden recollir per tal drsquoanalitzar el nivell drsquoassoliment de les competegravencies descrites

Aquest nivell de descripcioacute eacutes necessari en les activitats que soacuten objecte drsquoavaluacioacute no calfer-ho drsquouna manera tan detallada per a la resta drsquoactivitats drsquoaprenentatge on es podenintroduir competegravencies que no siguin objecte drsquoavaluacioacute

Tria drsquoinstruments per a lrsquoavaluacioacute

La determinacioacute del tipus drsquoinstrument que cal aplicar per a la recollida drsquoevidegravencies depegravenfonamentalment de la naturalesa del resultat drsquoaprenentatge que srsquoha de capturar

Si beacute tal com hem vist a la figura 1 la competegravencia nomeacutes es pot avaluar en lrsquoaccioacute perpoder-la adquirir cal haver assolit pregraveviament una segraverie de coneixements habilitats i actitudsque haurem descrit beacute drsquoacord amb els resultats drsquoaprenentatge o en termes drsquoobjectiussegons que la nostra perspectiva sigui allograve que preteacuten el professor o allograve que hauragrave dedemostrar lrsquoestudiant La piragravemide de Miller (1990) pot ser una manera uacutetil drsquoajudar a triarestrategravegies drsquoavaluacioacute coherents amb resultats drsquoaprenentatge descrits pel professorDrsquoaquesta manera es pot avaluar nomeacutes el fet de saber (per exemple per mitjagrave drsquouna provatipus test) o el fet de saber explicar que ja requereix una gestioacute del coneixement adquirit obeacute es pot plantejar una simulacioacute en la qual lrsquoestudiant actuiuml en situacions controladesFinalment cal demostrar en actuacions lrsquoadquisicioacute drsquouna competegravencia


Font Miller (1990)

La piragravemide distingeix dos grans tipus de proves que les podriacuteem classificar en avaluacioacutetradicional (o proves de paper i llapis) i avaluacioacute drsquoexecucions

Lrsquoavaluacioacute tradicional engloba allograve que podriacuteem anomenar les tiacutepiques laquoproves depaper i llapisraquo en quegrave es fa meacutes egravemfasi en els objectius de coneixements i de saber Enlrsquoavaluacioacute tradicional hi ha proves que emfatitzen habilitats de baix ordre (recordcomprensioacute) mentre que nrsquohi ha unes altres que emfatitzen el pensament drsquoalt ordre(aplicacioacute siacutentesi avaluacioacute)

Lrsquoavaluacioacute drsquoexecucions eacutes tal com es veuragrave molt variada i permet abraccedilar un rangmolt meacutes ampli de competegravencies ja sigui drsquohabilitats disciplinagraveries (saber posar unainjeccioacute enfront de fer un examen megravedic) ja sigui de competegravencies transversals(comunicacioacute oral pensament criacutetic etc)

La figura 3 vol ilmiddotlustrar que les noves estrategravegies avaluadores srsquoafegeixen a les tradicionalsenriqueixen les mostres drsquoaprenentatge i afavoreixen aquest escenari on srsquoaprofiten elsavantatges drsquouna pluralitat de fonts drsquoavaluacioacute

Actuar

(Does)

Figura 2 Piragravemide de Miller

Saber mostrar

(Shows how)

Saber explicar

(Knows how)

Saber

(Knows)

Comportament

avaluacioacute drsquoexecucions

Cognicioacute

avaluacioacute escrita oral o simulada

Similitud professional


Font Prades (2005)

A continuacioacute es presenta un quadre on es recullen les principals proves avaluadorespresents en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute superior i se nrsquoanalitza el potencial amb relacioacute alrsquoavaluacioacute de competegravencies com tambeacute consideracions sobre la fiabilitat i la validesa5 Elquadre no preteacuten oferir una classificacioacute sistemagravetica sinoacute que relaciona les proves ambrelacioacute al seu uacutes per als diferents objectius drsquoavaluacioacute

5 Nota tegravecnica la fiabilitat es refereix a lrsquoexactitud de la mesura eacutes a dir a lrsquoabsegravencia drsquoerrors en aquesta La fiabilitatfa referegravencia a la consistegravencia de les puntuacions obtingudes pels mateixos individus si fossin reexaminats amb lamateixa prova diverses vegades o amb proves amb quumlestions equivalents o beacute amb condicions drsquoavaluacioacute variables(Anastasi 1976 citat a Miller Imrie i Cox 1998 p 236) La validesa fa referegravencia al grau en quegrave la puntuacioacuteobtinguda reflecteix allograve que es preteacuten mesurar La validesa drsquoun megravetode drsquoavaluacioacute depegraven del grau en quegrave la provamesura allograve que preteacuten mesurar Ara beacute per poder-la establir cal que srsquohagin definit clarament els objectius que esvolen assolir cal que permeti una avaluacioacute criterial

Figura 3 Avaluacioacute tradicional i avaluacioacute drsquoexecucions

AVALUACIOacute s XXI

Test

Proves escrites Llibretes

Problemes teograverics

AVALUACIOacute s XXProductes

estudi de cas

projectes recerca

Problemes reals

Exercici professional

Pragravectiques professionalitzadores externes

Autoavaluacioacute

Avaluacioacute companys

Dossier drsquoaprenentatge

Pragravecticum

Laboratori


Caracteriacutestiques Uacutetils per mesurar Fiabilitat i validesa

Soacuten proves en les quals esrequereix seleccionar laresposta correcta drsquounconjunt de diversespossibilitats (iacutetems decertfals iacutetemsdrsquoaparellament drsquoeleccioacutemuacuteltiple etc) Els iacutetems poden ser gragraveficstextos exemples o fins i totcasosUn cop construiumlts soacuten fagravecilsdrsquoaplicar i corregir i permetenun retorn o una retroaccioacuteragravepida a lrsquoestudiant

Objectius com ara els dereconegraveixer i discriminarinformacioacute aplicacioacute deprincipis o regles iinterpretacioacute de dadesReforcen meacutes el pensamentselectiu que no pas elsprocessos mentals adreccedilatsa construir el coneixement

Fiabilitat la puntuacioacute de laprova estagrave menys alterada perfactors aliens al proceacutes depuntuacioacute Permeten aplicar un judicivaloratiu amb el mateix criteri adiferents execucions mentreque en les subjectives no espot assegurar la igualtat delcriteri La qualificacioacutedrsquoobjectius fa referegravencia a lescondicions drsquoaplicacioacute de laprova i al tractament i lainterpretacioacute dels resultatsperograve no indica que siguin meacutesobjectives pel que fa al punt devista drsquouna valoracioacute meacutes bonadel rendiment dels estudiantsValidesa permeten avaluar unampli ventall de continguts laqual cosa nrsquoaugmenta lavalidesa La validesa es potmillorar per mitjagrave de lrsquoanagravelisi delfuncionament dels iacutetems

Tests objectius

Conjunt de preguntesobertes on lrsquoalumnat elabora iestructura la seva respostaamb tota llibertat Els iacutetems poden ser gragraveficstextos exemples o fins i totcasos que requereixenlrsquoelicitacioacute o lrsquoelaboracioacute drsquounaresposta Segons lrsquoamplitud deresposta que srsquoexigeix esdiferencia entre provesdrsquoassaig ampli odesenvolupament de temes iproves drsquoassaig restringit ode resposta curtaEacutes meacutes ragravepid de construirque els tests objectius i eacutesmeacutes fagravecil i barat drsquoadministrar

Poden implicar tant habilitatscognitives drsquoalt ordre(transferegravencia i integracioacute delrsquoaprenentatge) com la simplerepeticioacute drsquoun contingutpregraveviament memoritzatTenen perograve potencial permostrar lrsquoaprenentatgeprofund ja que es requereix laconstruccioacute de la resposta Soacuten pertinents per avaluarobjectius referits a evocacioacutede la informacioacute interpretacioacutede lrsquoevidegravencia construccioacutedrsquoun disseny generacioacutedrsquohipogravetesis exposicioacute de lainformacioacute per a una decisioacute oexplicitacioacute de les fases drsquounproceacutesPermeten valorar lrsquouacutes delvocabulari i el raonamentconceptual propi drsquouna agravereade coneixements

Les seves propietatspsicomegravetriques soacutenquumlestionables (dificultats en lafiabilitat entre diversosavaluadors cobriment dedominis restringits deconeixement)Les proves de preguntescurtes soacuten meacutes uacutetils peravaluar un repertori adequatdels continguts delrsquoaprenentatge que les provesdrsquoassaig ampliPoden desafavorir elsestudiants amb menyshabilitats de comunicacioacuteescrita

Preguntes curtes


Caracteriacutestiques Uacutetils per mesurar Fiabilitat i validesaProves orals

Tradicionalment impliquenun o dos examinadors quefan preguntes als estudiantsreferents a la comprensioacute i alrsquohabilitat drsquoaplicar el que hanapregraves perograve tambeacute srsquohiinclouen debats jocs de roletc

Permeten valorar la capacitatde comunicacioacute i leshabilitats interactives uneshabilitats que no es podenavaluar drsquouna altra maneraLrsquoavaluacioacute eacutes a meacutes a meacutesuna oportunitat per posar enpragravectica lrsquoexpressioacute oral i pertant millorar aquesteshabilitats

Soacuten les proves meacutesadequades (coherents) pervalorar la competegravencia decomunicacioacute oral Per tal degarantir-ne la validesa i lafiabilitat eacutes imprescindibleque lrsquoavaluador marqui unscriteris clars i els comuniquials estudiants En canvi calvalorar si eacutes convenientutilitzar aquestes proves quanlrsquoobjectiu eacutes avaluaruacutenicament el coneixementacadegravemic puntual En aquestcas com que sovint lespreguntes requereixenmerament el record defragments drsquoinformacioacute i lesproves orals desafavoreixenels estudiants amb por deparlar en puacuteblic poden sermeacutes convenients i fiables elstests escrits objectius Resulten adequades pervalorar lrsquoactuacioacute davant desimulacions de la vidaacadegravemica i professional



Prova individual de caragravecteraplicat en la qual lrsquoestudiantteacute a la seva disposicioacute elmaterial de consulta queconsideri oportuacute dur (llibresarticles apunts) i acceacuteslliure a programari i aInternet

Eacutes un treball pautat amb eltutor que requereix laidentificacioacute drsquoun problema(artiacutestic filosogravefic histogravericlinguumliacutestic literari etc) unaanagravelisi criacutetica de les fontsexaminades ja siguinempiacuteriques o teograveriques iuna aportacioacute a la disciplina

Mostra el grau de domini que teacutelrsquoestudiant drsquoun aprenentatgedeterminatPermet avaluar nivells depensament meacutes complexos queel simple record de lainformacioacuteLa possibilitat de cogravepia eacutesirrellevantLrsquoestudiant estudia centrant-seen la seva capacitat percomprendre fets i relacionar-losi en el desenvolupament de leshabilitats meacutes que no pas en laretencioacute de dadesmemoriacutestiquesLrsquoestudiant mostra quin eacutes elseu domini de les habilitatsdrsquoanagravelisi davant de problemesno coneguts Aixograve permet fer-seuna idea forccedila aproximada dequina pot ser la seva actuacioacutefora del context acadegravemicLrsquoaprenentatge continua durantlrsquoavaluacioacuteDurant la prova i tambeacutedespreacutes lrsquoestudiant acostuma acomprendre per si mateixquines soacuten les possiblesdeficiegravencies que presentaDespreacutes de ser avaluatlrsquoestudiant acostuma acomprendre amb facilitat lesexplicacions del professor sobrequines soacuten les possiblesdeficiegravencies que presenta

Permet avaluar el grau dedomini drsquoun tema en profunditatPermet avaluar diferentscapacitatsDoacutena llibertat a lrsquoestudiant perorganitzar i expressar les sevesideesEs pot fer de manera individual ogrupalEstimula lrsquointeregraves la motivacioacute ila creativitat

Lrsquoelaboracioacute de preguntes noeacutes senzillaCom que estan pocacostumats a les proves laquoallibre obertraquo els estudiantspoden pensar que el fet dedisposar de material deconsulta fa innecessagraveria lapreparacioacuteLrsquoestudiant pot descuidar lesdades memoriacutestiques fins alpunt de no esforccedilar-se perrecordar les dadesimprescindibles per podertreballar amb rapidesa i drsquounamanera efectiva

La correccioacute requereix forccedilatempsSrsquohan drsquoestablir unes pautes decorreccioacute tan objectives comsigui possible

Examen o pragravectica de laboratori am

b material de consulta (a llibre obert)

Treball de recerca informe

article assaig



Els dossiers drsquoaprenentatgesoacuten una colmiddotleccioacute selectivadeliberada i validada delstreballs fets per lrsquoestudiant enquegrave es reflecteixen elsesforccedilos els progressos i elsaprenentatges en una agravereaespeciacutefica al llarg drsquounperiacuteode de tempsEls estudiants ajuntenpresenten expliquen iavaluen el seu aprenentatgeamb relacioacute als objectius delcurs i als seus propisobjectius o expectatives En funcioacute de la llibertat dequegrave disposin a lrsquohora depreparar-lo el contingut potvariar forccedila drsquoun estudiant alrsquoaltre

Eacutes coherent amb lrsquoenfocamentde lrsquoaprenentatge centrat enlrsquoestudiantEacutes un balanccedil del progreacutes i deldesenvolupament delsaprenentatges de lrsquoestudiantPromou lrsquoavaluacioacute formativaLrsquoaprenentatge continuadurant lrsquoavaluacioacuteAfavoreix el desenvolupamentde competegravenciesdrsquoindependegravencia o autonomiareflexioacute i autoorientacioacute oautoregulacioacutePromou lrsquoautoconsciegravencia i laresponsabilitat sobre el propiaprenentatgeLa possibilitat de cogravepia eacutesirrellevantLrsquoestudiant estudia centrant-seen la seva capacitat percomprendre fets i relacionar-los i en el desenvolupamentde les habilitats meacutes que nopas en la retencioacute de dadesmemoriacutestiquesLrsquoestudiant teacute constantment ala seva disposicioacute la prova quemostra el seu nivelldrsquoaprenentatgeEn ser un sistema drsquoavaluacioacutebasat en la progravepia aportacioacuteels estudiants consideren queamb el dossier drsquoaprenentatgees reflecteix meacutes acuradamentel que han apregraves que no ambaltres sistemesIlmiddotlustra tendegravencieslongitudinals subratlla lesfortaleses de lrsquoaprenentatge iidentifica les debilitats amillorarLa revisioacute dels dossiers permetal docent la regulacioacute del curs iaporta informacioacute sobredificultats evitables en el futur

Dossier o carpeta drsquoaprenentatge

La validesa dels dossiers ambrelacioacute a la competegravencia dereflexioacute o metacognitiva eacutesclara en aquesta situacioacute perogravela seva fiabilitat per aavaluacions sumatives encarasrsquoha de determinarDe bon principi desconcertaels estudiants que no estanacostumats a aquesta formaactiva drsquoavaluacioacuteEstablir indicadors objectius dequalitat fiables pot resultarcomplexLa revisioacute dels dossiersdemana temps i lrsquoesforccedil perpart del docentRequereix dedicar tempspresencial a lrsquoaula per tractarles dificultats drsquoagravembit general



Aquesta estrategravegia reparteixla responsabilitat delrsquoaprenentatge en grupsSrsquoespera dels estudiants queinteractuiumln comparteixinidees i recursos i quefomentin lrsquoaprenentatge entrecolmiddotlegues assumint la muacutetuaresponsabilitat perlrsquoassoliment delrsquoaprenentatge Eacutes especialment uacutetil quan lesfonts o els recursosdrsquoaprenentatge estandisponibles i hi ha una granquantitat de material aassimilar

A meacutes de posar en pragravectica leshabilitats interactives(comunicacioacute treball en equiplideratge) incrementa lamotivacioacute facilitalrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu ipermet que lrsquoestudiantsrsquoenfronti a problemes moltmeacutes complexos que els deresolucioacute individualTambeacute es posa en joc la gestioacutede temps i es promou el treballindependent a un nivell meacutesprofund Promou la implicacioacute ja quesrsquoacostumen a simularactivitats reals

Treball en cooperacioacute

Els ganduls socials podenimposar judicis equitatiussobre la puntuacioacute el fet queidees errogravenies que no soacutencopsades i corregides esdispersen entre membres delsgrup A meacutes a meacutes consumeixtemps i pot resultar difiacutecil per alprofessorat jutjar quan calredirigir o rescatar els grupsdrsquoestudiants a tempsEacutes un desafiament avaluar elsresultats de lrsquoaprenentatge engrup de manera que sigui justper als individus perograve quereconegui les dinagravemiques i lesrealitats particulars delrsquoaprenentatge en grup

Una competegravencia es demostra en lrsquoaccioacute per la qual cosa sovint les mateixes activitatsdrsquoaprenentatge soacuten les activitats drsquoavaluacioacute Drsquoaquesta manera no es pot avaluar el treballen equip sense fer treballar en equip i per fer-ne lrsquoavaluacioacute cal utilitzar procediments oestrategravegies diferents (un dossier drsquoaprenentatge un informe o producte del treball en equipavaluacioacute dels companys etc) Lrsquoautoavaluacioacute eacutes una de les altres competegravencies quenomeacutes es pot dur a terme si srsquoinvolucra els estudiants en activitats en les quals es requereixi

Els estagravendards drsquoavaluacioacute i la presa de decisions

El pas seguumlent consisteix a establir els criteris valoratius que ens permeten emetre els judicisde valor respecte dels resultats assolits Si apliquem els criteris drsquoavaluacioacute sobre elsresultats drsquoaprenentatge podem expressar aquests resultats en termes drsquoestagravendardsdrsquoexecucioacute Aquiacute no tan sols expressem el que ha de fer sinoacute que tambeacute establim els nivellsdrsquoexecucioacute que permeten establir judicis pel que fa al nivell drsquoassoliment de lrsquoaprenentatge

Si volem millorar de manera significativa la precisioacute dels nostres judicis valoratius iconseguumlentment la consistegravencia de les valoracions emeses pel que fa a una mateixaexecucioacute (especialment quan es fan per part de diversos avaluadors) abans cal aclarir elsaspectes o les dimensions que es volen avaluar com tambeacute els indicadors o les evidegravenciesque identifiquen els nivells de valoracioacute que proposem

Per aconseguir aquest aclariment eacutes convenient utilitzar exemples drsquoallograve que pretenem I peral seu bon funcionament haurien drsquoestar inserits en el marc drsquoun esquema generaldrsquoavaluacioacute


Finalment srsquoha de procedir a lrsquoanagravelisi de tota la informacioacute drsquoavaluacioacute pel que fa a cadascundels resultats avaluadors en el nivell drsquoexigegravencia esperat i determinar si srsquohan assolit totes icadascuna de les competegravencies que portava impliacutecita la realitzacioacute de lrsquoactivitat Aquestadarrera anagravelisi ens ha de portar a la presa de decisions pel que fa als estudiants i alprocediment de la certificacioacute positiva o a poder expressar el conjunt drsquoindicacions que hande seguir estudiants i professors a fi de recuperar les competegravencies no assolides amb unmaterial que ens permeti diagnosticar amb una gran exactitud on se situen les deficiegravenciesper tal de poder orientar adequadament lrsquoaccioacute educativa

15 CONSIDERACIONS FINALS

Parlar de competegravencies permet realitzar un acostament entre el moacuten acadegravemic mdashallograveque pretenem fer durant el proceacutes formatiumdash i el moacuten laboral mdashallograve que els empresarisrequereixen dels nostres graduats

Treballar amb competegravencies definir-les desenvolupar-les avaluar-les permet ser meacuteseficient amb el proceacutes formatiu per tal com srsquoassegura coheregravencia entre el resultatfinal del proceacutes formatiu (el perfil de competegravencies del programa) i el treball individual decada professor (definicioacute de continguts metodologia etc)

Els procediments tradicionals drsquoavaluacioacute no satisfan els requisits que exigeixentant lrsquoavaluacioacute de continguts nous com la funcioacute de lrsquoestudiant en lrsquoaprenentatgeuniversitari

El plantejament avaluador ha de ser colmiddotlectiu i compartit La facultat el centre o lainstitucioacute srsquoha drsquoassegurar que els estudiants siguin avaluats en la seva competegravenciatant en un estadi final com de manera progressiva Drsquoaquesta manera per exemple calassegurar que tots els estudiants passin per meacutes drsquoun examen oral que permeti avaluarla competegravencia comunicativa (ja sigui una presentacioacute drsquoun treball individual o de grup jasigui un examen oral una ponegravencia etc) perograve no cal que tots els professors introdueixinaquesta modalitat drsquoexaminar en les seves assignatures

En el marc universitari la pragravectica drsquoavaluacioacute no pot continuar tenint com a referentlrsquoassignatura i el professorat (considerat individualment) sinoacute que srsquoha de considerar elconjunt drsquoassignatures i per tant lrsquoequip docent tant des drsquouna perspectivatransversal (quines competegravencies es treballen i srsquoavaluen durant el primer trimestre perexemple) com longitudinal (de quina manera les distintes assignatures contribueixen adesenvolupar una competegravencia a diferents nivells)

No eacutes necessari avaluar totes les competegravencies que es treballin en el marc drsquouna solaassignatura Lrsquoavaluacioacute de les competegravencies srsquoha de programar quan ja hi hagi proumategraveria per permetre fer-ne lrsquoavaluacioacute corresponent Fins llavors cal avaluar elsresultats drsquoaprenentatge (coneixements i habilitats) separadament

Les competegravencies es desenvolupen progressivament per tant srsquohan de dissenyardiferents moments a meacutes del final en quegrave es constati lrsquoevolucioacute en lrsquoadquisicioacute de lacompetegravencia


La pragravectica drsquoavaluacioacute pel que fa a la seva dimensioacute institucional necessita una gestioacuteque tingui en consideracioacute els diferents nivells de responsabilitat (presa de decisions)que sostenen lrsquoorganitzacioacute universitagraveria

16 DEFINICIONS DEL TERME COMPETEgraveNCIES

laquoLa capacitat drsquoactuar de manera eficaccedil en un tipus definit de situacioacute una capacitat quese sustenta en coneixements perograve no srsquohi redueixraquo (Perrenoud 1999)

laquoUn saber fer complex resultat de la integracioacute la mobilitzacioacute i lrsquoadequacioacute de capacitats(coneixements actituds i habilitats) utilitzats eficaccedilment en situacions que tinguin uncaragravecter comuacuteraquo (Lasnier 2000)

laquoUn complex que implica i compregraven en cada cas almenys quatre components informacioacuteconeixement (pel que fa a apropiacioacute processament i aplicacioacute de la informacioacute) habilitat iactitud o valorraquo (Schmelckes citada per Barroacuten 2000)

laquoLa capacitat de mobilitzar i aplicar correctament en un entorn laboral determinatsrecursos propis (habilitats coneixements i actituds) i recursos de lrsquoentorn per produir unresultat definitraquo (Le Boterf 2001)

laquoLa competegravencia eacutes lrsquohabilitat apresa per dur a terme una tasca un deure o un roladequadament Un alt nivell de competegravencia eacutes un prerequisit de bona execucioacute Teacute doselements distintius estagrave relacionada amb el treball especiacutefic en un context particular iintegra diferents tipus de coneixements habilitats i actituds Cal distingir les competegravenciesdels trets de personalitat que soacuten caracteriacutestiques meacutes estables de lrsquoindividuSrsquoadquireixen mitjanccedilant el learning-by-doing i a diferegravencia dels coneixements leshabilitats i les actituds no es poden avaluar independentmentraquo (Roe 2002)

laquoLes competegravencies soacuten els coneixements les habilitats i les motivacions generals iespeciacutefiques que conformen els prerequisits per a lrsquoaccioacute eficaccedil en una gran varietat decontextos amb els quals srsquoenfronten els titulats superiors formulades de tal manera quesiguin equivalents pel que fa als significats en tots aquests contextosraquo (Allen i altres 2003)

En el projecte Tuning (2003) les competegravencies representen una combinacioacute dinagravemicadrsquoatributs amb relacioacute a coneixements habilitats actituds i responsabilitats quedescriuen els resultats de lrsquoaprenentatge drsquoun programa pedagogravegic o el que els alumnessoacuten capaccedilos de demostrar al final drsquoun proceacutes educatiu

AQU Catalunya (2004) al Marc general per a la integracioacute europea defineix la competegravenciacom laquola combinacioacute de sabers tegravecnics metodologravegics i participatius que srsquoactualitzen enuna situacioacute i en un moment particularsraquo



ANECA (2004) defineix el terme competegravencia com laquoel conjunt de coneixements habilitats idestreses relacionats amb el programa formatiu que capacita lrsquoalumne per dur a terme lestasques professionals recollides en el perfil de graduat del programaraquo

laquoLa competegravencia eacutes la capacitat de respondre amb egravexit a les exigegravencies personals i socialsque ens planteja una activitat o una tasca qualsevol en el context de lrsquoexercici professionalComporta dimensions tant de tipus cognitiu com no cognitiu Una competegravencia eacutes unamena de coneixement complex que sempre srsquoexerceix en un context drsquouna maneraeficient Les tres grans dimensions que configuren una competegravencia qualsevol soacuten saber(coneixements) saber fer (habilitats) i ser (actituds)raquo (Rueacute 2005)

laquoLa competegravencia eacutes un saber fer complex resultat de la mobilitzacioacute la integracioacute ilrsquoadequacioacute de coneixements habilitats i actituds utilitzats eficaccedilment en diferentssituacionsraquo (Yaacutentildeiz i Villardoacuten 2006)

APRENENTATGE I AVALUACIOacute DE COMPETEgraveNCIES EN LrsquoAgraveREA DrsquoHUMANITATS 29

2APRENENTATGE I AVALUACIOacute DE COMPETEgraveNCIES EN LrsquoAgraveREA DrsquoHUMANITATS

Una tasca pregravevia al disseny drsquoactivitats drsquoaprenentatge i avaluacioacute de competegravencies enqualsevol agravembit eacutes la de precisar quines competegravencies genegraveriques i especiacutefiques estreballaran

Aixiacute doncs en aquest capiacutetol srsquoinclouran

21 LES COMPETEgraveNCIES GENEgraveRIQUES O TRANSVERSALS

Es presenta la relacioacute de competegravencies genegraveriques o transversals que poden identificar elconjunt de titulacions que integren lrsquoagraverea drsquoHumanitats i que es proposen en les activitatsdrsquoaprenentatge presentades

211 Capacitat de raonament criacutetic [instrumental]6 Es tracta drsquouna competegravenciacomplexa en la qual intervenen capacitats cognitives i components de motivacioacute idrsquoactitud Estagrave molt relacionada amb la seguumlent perograve incideix meacutes en la capacitatdrsquoidentificar i criticar adequadament tant els raonaments febles o defectuosos comels formalment incorrectes i en la capacitat tambeacute de formular raonadamentalternatives diferents

212 Capacitat drsquoanagravelisi i siacutentesi de la informacioacute [instrumental] Lrsquoanagravelisi constitueix elproceacutes mitjanccedilant el qual eacutes possible destriar quins soacuten els elements fonamentals iquins els accessoris o circumstancials mentre que la siacutentesi consisteix en elprocediment invers que permet la construccioacute drsquoun nou element a partir dels seusdiferents integrants

213 Capacitat de reflexioacute i drsquoargumentacioacute [instrumental] Eacutes la capacitat de construirarguments amb rigor

214 Capacitat de resolucioacute de problemes [instrumental] Cal saber detectar elselements rellevants i trobar els passos que cal seguir per poder resoldre elproblema (tant si hi ha un procediment especiacutefic en la disciplina com si simplementsrsquoaplica el coneixement i la capacitat logravegica)

215 Capacitat de presa de decisions [instrumental] Es tracta de la capacitat de fer unjudici selectiu per a la qual cosa cal tenir criteri suficient

6 Seguim la classificacioacute establerta a VILLA A POBLETE M (dirs) Aprendizaje basado en competencias Unapropuesta para la evaluacioacuten de las competencias geneacutericas Bilbao Universidad de Deusto 2007

216 Capacitat drsquoexpressioacute oral [instrumental] Eacutes la capacitat drsquoexpressar-se oralmentamb correccioacute fonegravetica fluiumldesa i claredat drsquoacord amb un guioacute preestablert iemprant la terminologia especiacutefica de cada agravembit drsquoestudi Aquesta competegravenciatambeacute eacutes considerada especiacutefica de totes les filologies

217 Capacitat drsquoexpressioacute escrita [instrumental] Eacutes la capacitat de redactar textosadequats al registre concret gramaticalment i ortogragraveficament correctes emprantla terminologia especiacutefica de cada agravembit drsquoestudi Aquesta competegravencia tambeacute eacutesconsiderada especiacutefica de totes les filologies

218 Capacitat drsquoorganitzacioacute i planificacioacute del treball individual [instrumental] Es tractade la capacitat de gestionar eficientment el temps disponible amb una planificacioacuterealista

219 Capacitat de domini de la informagravetica i capacitat de gestioacute de la informacioacute[instrumental] Eacutes la capacitat drsquouacutes de les principals aplicacions informagravetiquesprocessament de textos fulls de cagravelcul presentacioacute de gragravefiques bases de dadesetc Perograve no nrsquohi ha prou amb aquesta habilitat ja que en la societat de lainformacioacute es requereix a meacutes la capacitat de gestionar la informacioacute Aquestahabilitat requereix alhora saber cercar la informacioacute en diverses fonts i el que eacutesmeacutes important saber seleccionar-la

2110 Capacitat de treball en equip [interpersonal] Eacutes lrsquohabilitat per treballar en grup i lacapacitat de saber valorar en un projecte comuacute les aportacions i els punts de vistadels altres

2111 Compromiacutes egravetic [sistegravemica] Responsabilitat i confidencialitat

22 LES COMPETEgraveNCIES ESPECIacuteFIQUES PROgravePIESDE LrsquoAgraveREA DrsquoHUMANITATS

Eacutes la relacioacute de competegravencies especiacutefiques progravepies de lrsquoagraverea drsquoHumanitats que apareixentambeacute en les activitats avaluadores sobre les quals el nostre grup ha treballat

221 Transcriure anotar i interpretar un document histograveric original manuscrit [Histograveria]

222 Mostrar consciegravencia histograverica [Histograveria Histograveria de lrsquoArt]

223 Demostrar coneixement de les metodologies cientiacutefiques progravepies de la histograveria de lrsquoart [Histograveria de lrsquoArt]

224 Mostrar consciegravencia de la condicioacute especulativa de la recerca historicoartiacutestica[Histograveria de lrsquoArt]

225 Demostrar coneixement del vocabulari tegravecnic artiacutestic i habilitat en el seu uacutes [Histograveriade lrsquoArt]

226 Saber veure (capacitat de captar i entendre la jerarquia i el joc de formes colorsetc que singularitzen lrsquoobra o lrsquoestil de lrsquoartista i el seu tractament drsquoun determinattema o contingut) [Histograveria de lrsquoArt]


227 Saber veure (capacitat de mirar lrsquoobra drsquoart com un producte individual i a lavegada colmiddotlectiu lligat a una tradicioacute un gegravenere artiacutestic i una manera de fer)[Histograveria de lrsquoArt]

228 Demostrar memograveria visual (concretament la capacitat de recordar altres obrescontemporagravenies o similars a lrsquoanalitzada) [Histograveria de lrsquoArt]

229 Demostrar coneixement drsquoalgunes tegravecniques i procediments artiacutestics [Histograveria delrsquoArt]

2210 Demostrar coneixement dels principals corrents teograverics de la histograveria de lrsquoart[Histograveria de lrsquoArt]

2211 Demostrar coneixement de lrsquoobra drsquoun o meacutes artistes o escoles artiacutestiques [Histograveriade lrsquoArt]

2212 Utilitzar amb rigor la terminologia el llenguatge i la metodologia de treball propis dela filosofia [Filosofia]

2213 Entendre presentacions i exposicions filosogravefiques complexes [Filosofia]

2214 Contextualitzar textos filosogravefics amb relacioacute a lrsquoautor lrsquoegravepoca i la tradicioacute [Filosofia]

2215 Identificar examinar i formular problemes filosogravefics amb precisioacute [Filosofia]

2216 Construir arguments amb rigor com tambeacute identificar i defensar argumentscorrectes i distingir-los dels incorrectes [Filosofia]

2217 Desenvolupar un pensament criacutetic i independent a partir dels temes els debats i elsproblemes que planteja la filosofia tant histogravericament com conceptualment[Filosofia]

2218 Generar propostes innovadores en lrsquoactivitat professional progravepia i en la recerca[Filosofia]

2219 Transliterar traduir i comprendre un text en sagravenscrit [Filologia Clagravessica]

2220 Analitzar criacuteticament un text clagravessic aplicant el megravetode filologravegic [Filologia Clagravessica]

2221 Analitzar i aplicar els conceptes gramaticals fonegravetics morfologravegics sintagravectics isemagraventics de les llenguumles clagravessiques [Filologia Clagravessica]

2222 Traduir i interpretar textos grecs i llatins [Filologia Clagravessica]

2223 Saber valorar la informacioacute especiacutefica sobre el moacuten clagravessic i generar opinions progravepies justificades [Filologia Clagravessica]

2224 Comprendre fets de caragravecter literari aplicats a la civilitzacioacute romana i identificar-losen la tradicioacute posterior [Filologia Clagravessica]

2225 Utilitzar adequadament els recursos formals i tegravecnics per a lrsquoanagravelisi acuacutestica de laparla [Filologia Hispagravenica]

2226 Seleccionar la informacioacute pertinent de les fonts especialitzades en fonegravetica[Filologia Hispagravenica]


2227 Identificar de manera argumentada les caracteriacutestiques articulatograveries i acuacutestiquesdels sons de lrsquoespanyol en casos pragravectics [Filologia Hispagravenica]

2228 Analitzar problemes sobre els aspectes fogravenics de la llengua espanyola amb elsinstruments adequats [Filologia Hispagravenica]

2229 Treballar sobre problemes de fonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol de maneracooperativa [Filologia Hispagravenica]

2230 Demostrar que srsquohan adquirit els coneixements teograverics bagravesics de la sintaxi delrsquoespanyol [Filologia Hispagravenica]

2231 Analitzar els principals fenogravemens de variacioacute histograverica linguumliacutestica de lrsquoespanyol [Filologia Hispagravenica]

2232 Relacionar fenogravemens linguumliacutestics diferents [Filologia Hispagravenica]

2233 Distingir fenogravemens linguumliacutestics semblants [Filologia Hispagravenica]

2234 Utilitzar els diccionaris i aprofitar-los per a la recerca drsquoinformacioacute sobre el legravexic[Filologia Hispagravenica]

2235 Identificar els procediments de formacioacute de paraules [Filologia Hispagravenica]

2236 Identificar les causes per les quals es pot arribar a trencar la unitat significativa drsquountext [Filologia Hispagravenica]

2237 Avaluar com repercuteix la falta de coheregravencia en la comprensioacute drsquoun text [FilologiaHispagravenica]

2238 Ordenar la informacioacute drsquoun text de manera coherent despreacutes drsquohaver-lo reescrit[Filologia Hispagravenica]

2239 Analitzar i comentar criacuteticament un text literari [Filologia Hispagravenica]

2240 Analitzar criacuteticament la literatura catalana en relacioacute amb les circumstagravencieshistograveriques en quegrave srsquoinscriu [Filologia Catalana]

2241 Valorar de manera argumentada i rigorosa les tendegravencies principals els autors i lesobres meacutes representatius de la literatura catalana de tots els temps [FilologiaCatalana]

2242 Elaborar estudis de caragravecter histograveric sobre la tradicioacute literagraveria catalana i anagravelisisinterpretatives sobre les tendegravencies els gegraveneres i els autors de la literatura catalana[Filologia Catalana]

2243 Elaborar discursos per a la difusioacute social dels textos literaris en agravembitsprofessionals diversos [Filologia Catalana]

2244 Intervenir amb bases sogravelides en els debats literaris i culturals de lacontemporaneiumltat [Filologia Catalana]

2245 Analitzar i comentar criacuteticament un text literari [Filologia Catalana]

2246 Llegir i comprendre textos periodiacutestics en francegraves [Filologia Francesa]

2247 Identificar els grans esdeveniments de la histograveria de Franccedila [Filologia Francesa]


2248 Comprendre un document amb referegravencies extralinguumliacutestiques en francegraves (com potser un article de premsa un text literari etc) [Filologia Francesa]

2249 Interpretar i reformular textos diversos en francegraves [Filologia Francesa]

2250 Redactar textos en francegraves adequats a un registre concret ortogragraveficament igramaticalment correctes emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi[Filologia Francesa]

2251 Expressar-se oralment en francegraves amb correccioacute fonegravetica fluiumldesa i claredatmitjanccedilant un discurs ben estructurat adequat al registre concret gramaticalmentcorrecte i emprant la terminologia especiacutefica de cada agravembit drsquoestudi [FilologiaFrancesa]

2252 Llegir i comprendre textos de diversa iacutendole en francegraves [Filologia Francesa]

2253 Reconstruir i organitzar la informacioacute i els arguments procedents de diverses fontssobre gramagravetica anglesa descriptiva i presentar-los drsquouna manera coherent iresumida [Filologia Anglesa]

2254 Redactar textos en anglegraves adequats al registre concret gramaticalment iortogragraveficament correctes emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi[Filologia Anglesa]

2255 Expressar-se oralment en anglegraves mitjanccedilant un discurs ben estructurat adequat alregistre concret gramaticalment correcte emprant la terminologia especiacutefica delrsquoagravembit drsquoestudi i amb una pronunciacioacute adequada [Filologia Anglesa]

2256 Comprendre textos escrits en llengua anglesa [Filologia Anglesa]

2257 Identificar els principals corrents literaris de la literatura anglesa [Filologia Anglesa]

2258 Demostrar que srsquohan assimilat els principis metodologravegics del proceacutes traductor[Traduccioacute]

2259 Demostrar que es coneixen els aspectes professionals bagravesics de la traduccioacute[Traduccioacute]

2260 Demostrar que es coneixen les caracteriacutestiques del treball del traductor audiovisual(concretament del subtitulador) [Traduccioacute]

2261 Dominar els principis metodologravegics del proceacutes traductor [Traduccioacute]

2262 Reconegraveixer les etapes drsquoelaboracioacute de la traduccioacute [Traduccioacute]

2263 Resoldre problemes de traduccioacute [Traduccioacute]



23 TIPOLOGIA DrsquoACTIVITATS DrsquoAPRENENTATGEI DrsquoAVALUACIOacute

Es presenta la tipologia drsquoactivitats drsquoaprenentatge i avaluacioacute que representen al nostreentendre el conjunt de titulacions que configuren el que anomenem agraverea drsquoHumanitats

231 Transcripcioacute anotacioacute i interpretacioacute drsquoun document histograveric original manuscrit[Histograveria]

232 Ressenya drsquouna obra histograverica [Histograveria]

233 Comentari drsquoun text histograveric [Histograveria]

234 Debat judici sobre una quumlestioacute polegravemica de la histograveria [Histograveria]

235 Pragravectiques externes en gestioacute cultural [Humanitats]

236 Introduccioacute a la laquoiconologiaraquo Anagravelisi iconologravegica comparada de dues imatges [Art]

237 Descripcioacute drsquouna estructura o composicioacute arquitectogravenica [Art]

238 Valors expressius Anagravelisi del tractament formal i dels valors expressius drsquouna obradrsquoart [Art]

239 Art i realitat drsquouna obra drsquoart [Art]

2310 Aprenent tot ensenyant amb el PowerPoint [Filosofia]

2311 Programacioacute de robots [Filosofia]

2312 Anagravelisi de textos filosogravefics [Filosofia]

2313 Redaccioacute drsquoun article filosogravefic [Filosofia]

2314 Transliteracioacute traduccioacute i comprensioacute gramatical drsquoun text escrit en sagravenscrit[Filologia Clagravessica]

2315 Anagravelisi criacutetica drsquoun text clagravessic [Filologia Clagravessica]

2316 Anagravelisi i traduccioacute drsquoun text grec [Filologia Clagravessica]

2317 Traduccioacute i interpretacioacute drsquoun text llatiacute [Filologia Clagravessica]

2318 Preguntes amb resposta muacuteltiple aplicades al coneixement de la histograveria i lacivilitzacioacute grecollatines [Filologia Clagravessica Humanitats]

2319 Cinefograverum Comentari drsquouna pelmiddotliacutecula inspirada en el moacuten clagravessic [FilologiaClagravessica Humanitats]

2320 Pragravectica de laboratori individual amb material de consulta (a llibre obert) [FilologiaHispagravenica]

2321 Treball en cooperacioacute sobre un problema de fonegravetica de lrsquoespanyol [FilologiaHispagravenica]

2322 El dossier o carpeta drsquoaprenentatge [Filologia Hispagravenica]


2323 Prova escrita de sintaxi de lrsquoespanyol [Filologia Hispagravenica]

2324 Evolucioacute fogravenica i gragravefica de paraules del llatiacute clagravessic a lrsquoespanyol actual [FilologiaHispagravenica]

2325 Cerca i anagravelisi drsquoinformacioacute sobre el legravexic [Filologia Hispagravenica]

2326 Coheregravencia textual el paragravegraf com a unitat significativa [Filologia Hispagravenica]

2327 Comentari criacutetic drsquoun text [Filologia Hispagravenica]

2328 Comentari drsquoun text literari [Filologia Hispagravenica]

2329 Redaccioacute drsquoun article de criacutetica literagraveria [Filologia Catalana Humanitats]

2330 Redaccioacute drsquouna criacutetica teatral [Filologia Catalana]

2331 Treball de recerca de la llengua catalana a lrsquoescola durant el franquisme [FilologiaCatalana]

2332 Presentacioacute oral de notiacutecies de premsa [Filologia Francesa]

2333 Preguntes de resposta breu sobre histograveria i civilitzacioacute franceses [FilologiaFrancesa]

2334 Resum drsquoun text en francegraves [Filologia Francesa]

2335 Comprensioacute i expressioacute escrita en francegraves [Filologia Francesa]

2336 Treball escrit i presentacioacute oral sobre un tema de gramagravetica descriptiva de lrsquoanglegraves[Filologia Anglesa]

2337 Test drsquoautoavaluacioacute sobre gramagravetica anglesa descriptiva [Filologia Anglesa]

2338 Comparacioacute de dos extractes de dues obres literagraveries angleses [Filologia Anglesa]

2339 Prova escrita de llengua i literatura angleses [Filologia Anglesa]

2340 Adquisicioacute de la competegravencia traductora [Traduccioacute]

2341 Problemes de traduccioacute i vies de solucioacute [Traduccioacute]

2342 La sincronitzacioacute dels subtiacutetols [Traduccioacute]

24 FITXES DrsquoACTIVITATS DrsquoAPRENENTATGE I DrsquoAVALUACIOacute

Soacuten les fitxes de cadascuna de les activitats drsquoaprenentatge i avaluacioacute de les competegravenciesde lrsquoagraverea drsquoHumanitats que es presenten al capiacutetol 3

Cadascuna de les fitxes segueix una mateixa estructura

1 Nom de lrsquoactivitat (comentari criacutetic drsquoun text traduccioacute drsquoun text presentacioacute oral drsquountema etc) Serveix per identificar lrsquoactivitat i la seva tipologia

2 Descripcioacute breu de lrsquoactivitat Permet visualitzar el desenvolupament de lrsquoactivitat demanera breu i sintegravetica


3 Lrsquoactivitat drsquoaprenentatge ha de permetre guiar el proceacutes drsquoaprenentatge tant si eacutes dirigitcom si eacutes presencial En aquest sentit ha drsquoestar ben definida i els objectiusdrsquoaprenentatge han de ser clars uniacutevocs i assolibles La funcioacute drsquoaquests objectius eacutesdoble ja que drsquouna banda guien la conducta del docent i de lrsquoestudiant i de lrsquoaltrapauten i faciliten el proceacutes drsquoavaluacioacute ategraves que fan referegravencia directa al que lrsquoestudiantha drsquohaver assolit en finalitzar lrsquoactivitat esmentada

4 Descripcioacute de les competegravencies que ajuden a desenvolupar lrsquoactivitat proposadaAquestes competegravencies soacuten una petita part de les competegravencies dels perfils de lestitulacions de lrsquoagraverea drsquoHumanitats

5 Objectius formatius que es pretenen aconseguir amb lrsquoactivitat descripcioacute drsquoallograve que esvol aconseguir amb lrsquoactivitat en termes de coneixements habilitats i actituds que espretenen assolir

Els objectius srsquohan de redactar en termes de resultats esperables i han de ser el magraveximde realistes i avaluables Els objectius poden ser bagravesicament de tres tipus

a Cognitius (saber) es relacionen especiacuteficament amb lrsquoadquisicioacute i lrsquoassimilacioacute deconeixements teograverics concrets

b Instrumentals operacionals o procedimentals (saber fer) descriuen les destreses oles habilitats que srsquohan de dominar en lrsquouacutes de determinades tegravecniques oprocediments aquests objectius impliquen com cal aplicar els coneixements perpoder actuar davant drsquouna situacioacute determinada

c Actitudinals o interpersonals (saber ser o estar) lligats a actituds i valors vinculats ales tasques que acompleix i a la seva disposicioacute personal acadegravemica i professional

Aquests darrers objectius soacuten integradors drsquoaprenentatges anteriors i necessagraveriamentcontextualitzats en situacions progravepies de la professioacute (en el nostre agravembit consideremque es tindran en compte i per tant seran avaluats fonamentalment en el treball final degrau i en les pragravectiques externes)

6 Resultats drsquoaprenentatge expressats en termes de quegrave ha de ser capaccedil lrsquoestudiant enacabar lrsquoactivitat Precisament els cregravedits europeus (ECTS) constitueixen lrsquoelement quepermet quantificar els resultats drsquoaprenentatge de lrsquoestudiant en forma de consecucioacute deles competegravencies

7 Descripcioacute acurada de lrsquoactivitat a qui va adreccedilada lrsquoactivitat a quin nivell contingutsque srsquohi treballen les fases i lrsquoorganitzacioacute si soacuten necessagraveries etc

8 Instrument drsquoavaluacioacute triat per a lrsquoactivitat que ha de permetre verificar el graudrsquoassoliment dels objectius formatius comprovant els resultats drsquoaprenentatge

9 Criteris drsquoavaluacioacute Elements que han de permetre facilitar la correccioacute de lrsquoactivitat totassignant un judici de valor al resultat (de manera quantitativa i qualitativa ambcomentaris)

Tradicionalment lrsquoavaluacioacute entesa com a proceacutes sistemagravetic drsquoobtencioacute drsquoinformacioacuteobjectiva i uacutetil en quegrave basar un judici de valor srsquoha centrat en lrsquoetapa final de lrsquoaprenentatgeperograve si pretenem una millora en lrsquoadquisicioacute dels aprenentatges es fa absolutament


imprescindible que el professor al llarg del curs proposi amb una certa periodicitatactivitats de caragravecter avaluable que facilitin lrsquoassimilacioacute i el desenvolupament progressiusdels continguts de la mategraveria i de les competegravencies que cal assolir respectivamentDrsquoaquesta manera lrsquoavaluacioacute es converteix en continuada o progressiva i el professorpot fer un seguiment meacutes gran i meacutes bo del progreacutes en lrsquoaprenentatge de lrsquoestudiant ja quelrsquoavaluacioacute permet una valoracioacute integral al llarg de tot el proceacutes drsquoensenyament iaprenentatge

El sistema drsquoavaluacioacute continuada presenta sens dubte avantatges tant per a lrsquoestudiantcom per al professor En efecte aquells estudiants que participen en lrsquoavaluacioacute continuadatenen meacutes garanties de poder superar lrsquoassignatura que la resta En primer lloc perquegrave hanassimilat de manera gradual els continguts meacutes importants de la mategraveria i perquegrave handesenvolupat tambeacute gradualment les competegravencies de lrsquoassignatura En segon lloc perquegraveconeixen la manera drsquoavaluar del professor saben quegrave eacutes el que valora meacutes el professor deles respostes i com ho valora En tercer lloc lrsquoestudiant rep informacioacute sobre el seu ritmedrsquoaprenentatge i eacutes capaccedil de rectificar els errors comesos per tant pot reorientar el seuaprenentatge I en darrer lloc lrsquoavaluacioacute continuada ha de servir de preparacioacute amb vista ala prova final drsquoavaluacioacute ja que per coheregravencia el sistema o la modalitat drsquoavaluacioacute hauriade tenir la mateixa estructura que les activitats proposades al llarg de tot el curs

Lrsquoavaluacioacute que hauria drsquointegrar en la mesura del possible els tres tipus drsquoadquisicions(coneixements habilitats i actituds) teacute com a objectiu valorar la qualitat de lrsquoaprenentatgeaconseguit per lrsquoestudiant El proceacutes bagravesic que hauria de seguir lrsquoavaluacioacute eacutes el seguumlent

1 Recollida drsquoinformacioacute

2 Aplicacioacute de criteris de qualitat formulats amb la magravexima claredat possible

3 Emissioacute drsquoun judici sobre la qualitat de lrsquoaprenentatge expressat si eacutes possible ambcomentaris sobre els aspectes en quegrave cal aprofundir a lrsquoefecte de poder rectificar imillorar en les proves seguumlents drsquoavaluacioacute continuada

4 Determinacioacute si srsquoescau drsquouna qualificacioacute numegraverica

Per rendibilitzar al magravexim la tasca de correccioacute eacutes recomanable que el professor elabori undocument esquemagravetic amb les respostes o les solucions en el qual immediatamentdespreacutes drsquohaver redactat lrsquoenunciat de lrsquoactivitat exposi de manera clara i sintegravetica elselements fonamentals que lrsquoestudiant hauria drsquoincloure o considerar en contestar lrsquoactivitatAquesta tasca serveix per verificar que lrsquoactivitat i per tant la seva resposta srsquoajusten i esrelacionen amb els objectius drsquoaprenentatge i ajuda a fer una estimacioacute de la dificultat i eltemps que lrsquoacompliment de lrsquoactivitat comportaragrave als estudiants

Les activitats drsquoavaluacioacute proposades han de ser coherents amb el proceacutes drsquoensenyament idrsquoaprenentatge i la metodologia que srsquohagi seguit al llarg del periacuteode docent (com degraveiem lacombinacioacute de classes magistrals seminaris resolucioacute de problemes exercicis dirigits i elsuport i lrsquoacompanyament de les tutories etc) Poden ser de tipologia variada depenent deltipus drsquoassignatura de la titulacioacute en quegrave srsquoenquadri i especialment de les competegravenciesque es vulguin desenvolupar En lrsquoagraverea drsquoHumanitats les activitats avaluadores es poden


concretar de muacuteltiples maneres si beacute les meacutes frequumlents soacuten les preguntes dedesenvolupament (preguntes de resposta llarga) les preguntes de resposta breu lespreguntes objectives o tipus test (de seleccioacute muacuteltiple de veritable o fals amb justificacioacute dela resposta triada o sense) els comentaris de text els assaigs les presentacions orals i lesdiverses modalitats de treballs escrits

Els criteris drsquoavaluacioacute que apliquem a cada activitat han de ser redactats amb la magraveximaclaredat possible Les qualificacions que emetem srsquohan de fer arribar a lrsquoestudiant en untermini breu de temps amb els comentaris o suggeriments de millora que li permetinreorientar el proceacutes del seu aprenentatge


31 TRANSCRIPCIOacute ANOTACIOacute I INTERPRETACIOacuteDrsquoUN DOCUMENT HISTOgraveRIC ORIGINAL MANUSCRIT

AUTOR DE LA FITXA Javier Antoacuten Pelayo

TITULACIOacute Histograveria

DESCRIPCIOacute BREU DE LrsquoACTIVITAT

Transcripcioacute anotacioacute i interpretacioacute drsquoun document histograveric original manuscrit

Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de tercer o quart curs i eacutes una introduccioacute a una de lestasques principals que fa un historiador investigador

COMPETEgraveNCIES QUE ES PODEN DESENVOLUPAR A PARTIR DE LrsquoACTIVITAT

Interpretar un document histograveric original manuscrit

OBJECTIUS

Els objectius didagravectics que es persegueixen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten quelrsquoestudiant

1 Llegeixi textos manuscrits originals del passat

2 Apliqui els criteris de transcripcioacute actuals

3 Introdueixi les anotacions necessagraveries per aclarir el contingut dels textos

4 Defineixi i compari la tipologia documental emprada

5 Contextualitzi el contingut del document dins del seu marc histograveric

39FITXES DrsquoACTIVITATS DrsquoAPRENENTATGE I DrsquoAVALUACIOacute

RESULTATS DrsquoAPRENENTATGE

Lrsquoestudiant assoleix les capacitats seguumlents

1 11 Identificar la calmiddotligrafia de lrsquoegravepoca

12 Identificar les abreviatures que puguin sortir al document amb lrsquoajuda de llistats genegraverics drsquoabreviatures publicats

13 Puntuar correctament el text

14 Llegir un text manuscrit original del passat de la mateixa egravepoca que el text treballat en aquesta activitat

2 Aplicar les normatives modernes de transcripcioacute de textos antics

3 Utilitzar els diccionaris etimologravegics i de termes histograverics

4 Fer uacutes de la bibliografia especiacutefica que descriu aquesta font documental per trobarelements comparables

5 Fer uacutes de la bibliografia especiacutefica que analitza la utilitat drsquoaquesta font documental peridentificar aplicacions comparables

DESCRIPCIOacute DE LrsquoACTIVITAT CONTINGUTS QUE SrsquoHI TREBALLEN

Srsquoentrega als estudiants una reproduccioacute drsquoun text manuscrit per exemple un testament delsegle XVIII Es visualitza el document per a tot el grup per mitjagrave drsquoun ordinador i drsquoun canoacuteamplificador de la imatge Es convida cada estudiant de manera successiva a llegir dues otres liacutenies del document i el professor alhora que ajuda els estudiants en la lectura i comentales particularitats de lrsquoescriptura realitza la transcripcioacute a lrsquoordinador i assenyala les paraulesi els conceptes que mereixen un aclariment en una nota a peu de pagravegina Amb aquestprocediment es fa la transcripcioacute i lrsquoanotacioacute drsquouna part del document La resta del text eacutestranscrit i anotat per cada estudiant fora de lrsquoaula Tambeacute es demana un comentari de dueso tres pagravegines on srsquointerpreti el contingut del text i srsquoanalitzi la tipologia documental

CRITERIS DrsquoAVALUACIOacute

Srsquoavalua la transcripcioacute i lrsquoanotacioacute del text i la interpretacioacute del document mitjanccedilant uncomentari de dues o tres pagravegines


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies


Valoracioacute

Transcripcioacute deltext

Anotacioacute del text

Interpretacioacute deltext (capacitatdrsquoanagravelisi i desiacutentesi)

Alt (EXCELmiddotLENT - MH)

Lrsquoestudiant haaplicatcorrectament lanormativa detranscripcioacute hapuntuat beacute i hadesenvolupat lesabreviaturesexactes en el 90 omeacutes del text

Lrsquoestudiant haanotat correctamentel 90 o meacutes de lesparaules oconceptesmereixedors drsquounanota a peu depagravegina

CONTINGUTlrsquoestudiant interpretacorrectament elcontingut del text ieacutes capaccedildrsquoextrapolar-lo a unatipologiadocumental Fa uacutesdrsquouna variadabibliografia

PRESENTACIOacutelrsquoestructura i lanarracioacute del seucomentari eacutes clara iexacta

Mitjagrave (NOTABLE)

Lrsquoestudiant haaplicatcorrectament lanormativa detranscripcioacute hapuntuat beacute i hadesenvolupat lesabreviaturesexactes en el 70-89 del text

Lrsquoestudiant haanotatcorrectament entreel 70 i el 89 de lesparaules oconceptesmereixedors drsquounanota a peu depagravegina

CONTINGUTlrsquoestudiantinterpreta forccedila beacuteel contingut deltext perograve noestableix capelement relacionalHa consultat unabibliografia limitada

PRESENTACIOacutelrsquoestructura i lanarracioacute del seucomentari soacutencorrectes

Baix (APROVAT)



CONTINGUTlrsquoestudiant cometerrorsdrsquointerpretacioacute deltext i no estableixcap elementrelacional No haconsultat capestudi de suport

PRESENTACIOacute elseu comentaripresenta unaestructuradesordenada i unnivell narratiu bagravesic

Insuficient(SUSPENS)

Lrsquoestudiant haaplicatcorrectament lanormativa detranscripcioacute hapuntuat beacute i hadesenvolupat lesabreviaturesexactes en el 49o menys del text

Lrsquoestudiant haanotatcorrectament el49 o menys deles paraules oconceptesmereixedors drsquounanota a peu depagravegina

CONTINGUTlrsquoestudiantinterpretaincorrectament eltext i no estableixcap elementrelacional No haconsultat capestudi de suport

PRESENTACIOacutelrsquoestructura del seucomentari eacutesincoherent i el seunivell narratiu eacutesdeficient

Exemple testament drsquoAgustiacute Castelloacute sastre de Girona (1753)

Arxiu Histograveric de Girona fons notarial notaria de Girona nuacutem 5 llibre 1079 any 1753 fs159v-161

TRANSCRIPCIOacute

Testamentum Agustini Castelloacute sutoris gerunden[sis]

In Christi nomine Amen Jo Agustiacute Castelloacute mestre sabater de la p[rese]nt ciutat de Geronafill legiacutetim y natural de Jaume Castelloacute y Montaner y de Madrona Castelloacute y Montaner Ferrercogravenjug[u]es difunts del Castell de Llagostera trobant-me sagrave per la gragravecia de Deacuteu sabentperograve y atenent no haver-hi cosa meacutes certa que lo morir ni meacutes incerta que la hora [de la


mort] y desitjant disposar dels bens per Deacuteu n[ost]re Sentildeor a miacute encomanats estant en boenteniment y plena memograveria y ferma loquela7 fas y orden[o] lo p[rese]nt meu uacuteltimmuncupatiu testament8 contenint ma uacuteltima y derrera voluntat del qual pos[o] y elegeschen manumissors9 y de aquest mon testament exequtors al ill[ustr]e Francisco Verayp[re]b[e]re canonge de la iglesia cathedral de la p[rese]nt ciutat als r[everents] p[ares]ltpgtcomanador del convent de n[ost]ra Sentildeora de la Mercegrave qui [a]vuy eacutes y per temps seragrave y [al]lector fr[a] Joseph Pla religioacutes de dit convent de la Mercegrave de la mateixa ciutat als quals juntsy a la major part y al sobrevivint de ells a soles donch y conferesch ple poder per a exigltugtiry cumplir lo convingut en est mon testament conforme trobaran per a miacute baix diposat yaltrement los donch tal y tanta potestat qual y quanta a semblants manumissorstestamentaris se acostuma y pot donar tant de dret consuetut10 com altrement

E primerament y antes de totas cosas encoman[o] la mia agravenima a son Altissim Criador quiaquella de no res ha feta y formada a imatge y semblantccedila sua volent disposant y ordenantque tots los deutes que jo en lo dia de la mia fi deureacute y las injuacuteries comeses a restitucioacute de lasquals sereacute tingut y obligat sian per dits mos manumissors y de mos bens iacutentegrament pagatsy satisfetas breument sumariament y de pla sens estregravepit ni figura de judici sols la veritatdel fet atesa y considerada a coneguda de dits mos manumissors

Elegesch la sepultura al cos meu fahedora en la iglesia de dit convent de n[ost]ra Sentildeora dela Merceacute volent que en dita iglesia smiddotem sian celebrats los oficis de enterro y honrrascorresponents a sepultura mitjana

Item vull y man[o] que per repoacutes y sufragi de la mia agravenima y de que jo tingut y obligat a Deacuteupregar smiddotem sian celebradas deu missas en lo altar de S[ant] Antoni del convent del seragravefichP[are] S[ant] Francesch de dita ciutat

Item vull y man[o] que en lo altar de la Gregoriana de la Seu smiddotem sian ditas y celebradas deumissas

Item vull y man[o] que en lo altar de S[ant] Narciacutes de la iglesia de S[ant] Feliu smiddotem siancelebradas deu missas

Item vull y man[o] que en lo altar y iglesia del convent de S[ant] Agustiacute de dita p[rese]nt ciutatde Gerona smiddotem sian celebradas deu missas totas compresas las sobreditas de caritat sissous bar[celonesos] quiscuna

7 Exercici de la facultat per parlar

8 Testament obert que es realitza davant drsquoun notari puacuteblic i en presegravencia de dos o tres testimonis

9 Marmessors persones encarregades de complir la voluntat drsquoun testador

10 Consuetud costum


Item vull y man y es ma voluntad que a Margarida Buadella nebodera mia filla de JoanBuadella tinga tot aquell dret y accioacute que a mi me competeix per la quantitat me estigadebent la casa de Amer Terradas de S[ant] Esteve de Guumlialbes y aquest dret li deixo y llegoper a poder pretendrer demanar rebrer y cobrar dita quantitat qualsevol que sia en fet ycollocacioacute de son matrimoni la qual vull li sia entregada lo dia que contractaragrave aquell abcondicioacute emperograve que dita ma nebodera cagravesia decentment y de concentiment de dits mosmanumissors y no altrement Lo qual llegat en tal cas li fas a totas sas liacuteberas voluntats sensvincle alguacute La qual quantitat si seguida ma fi y antes de casar dit ma nebodera fos cobradavull sia diposada en mans de dits mos manumissors a efecte de entregar-se com sobre tinchdit y no antes ni en altre manera

Item deix[o] y llego a dita Margarida Buadella ma nebodera una ca[i]xa a[m]b tres cala[i]xosusada

Item deix[o] y llego a dita Margarida nabodera mia tot lo dret de lluir y quitar que a mi mecompeteix de la casa que jo habito propltrgtia de la causa pia de Pou

()


32 RESSENYA DrsquoUNA OBRA HISTOgraveRICA




Ressenya drsquouna obra histograverica de caragravecter monogragravefic

Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de tercer o quart curs i eacutes una introduccioacute aldesenvolupament de la capacitat criacutetica i de les facultats de redaccioacute literagraveria


1 Capacitat drsquoanagravelisi i de siacutentesi

2 Raonament criacutetic

3 Comunicacioacute escrita

OBJECTIUS


1 Llegeixi una monografia histograverica

2 Redacti una ressenya



1 11 Informar-se de lrsquoautor o autors del llibre (la seva trajectograveria cientiacutefica o professional)i valorar-los

12 Informar-se del context i la intencionalitat de lrsquoobra i valorar-los data de publicacioacutelloc drsquoedicioacute editorial patrocini conjuntura poliacutetica o historiogragravefica finalitatpolegravemica etc

13 Valorar les fonts primagraveries i la bibliografia que fa servir lrsquoobra

14 Fer-ne una lectura atenta i reflexiva prenent notes


2 21 Elaborar una fitxa bibliogragravefica de lrsquoobra seguint la normativa existent

22 Introduir la biografia intelmiddotlectual de lrsquoautor o autors per valorar la importagravencia i laintencionalitat de lrsquoobra dins de la seva trajectograveria o dins del desenvolupamenthistoriogragravefic del tema tractat

23 Resumir el contingut de lrsquoobra

24 Examinar criacuteticament el contingut de lrsquoobra valoracioacute de les fonts emprades elsraonaments les argumentacions el grau de novetat de les aportacions lescontradiccions o la complementarietat amb relacioacute a altres autors i la claredatexpositiva

25 Redactar els apartats de la ressenya drsquouna manera harmogravenica clara i fent servir laterminologia apropiada


Meacutes enllagrave dels manuals generals drsquohistograveria la utilitzacioacute de monografies serveix peraprofundir en un tema o un periacuteode histograveric determinats Lrsquoelaboracioacute de la ressenya implicauna lectura acurada del text i una penetracioacute en les circumstagravencies que discorren al voltantde lrsquoobra i lrsquoautor Aquesta activitat potencia la curiositat intelmiddotlectual lrsquoesperit criacutetic i ladisciplina narrativa

La ressenya (el resultat de la lectura la recerca i lrsquoesforccedil narratiu) srsquoha drsquoestendre en 3-5pagravegines El professor ha de fer entrega drsquoun guioacute de lrsquoexercici proposar models teograverics decom fer una ressenya i recomanar exemples pragravectics





Valoracioacute

Capacitatdrsquoanagravelisi i desiacutentesi (lecturacomprensiva deltext)

Raonament criacutetic

Comunicacioacuteescrita


Lrsquoestudiantcategoritza lainformacioacutecorrectament

Lrsquoestudiant plantejajudicis justificats delrsquoobra fruit drsquountreball de recercauna anagravelisicomparativa i unareflexioacute personal

Lrsquoestudiant quemanifesta unconeixement delsestagravendards i lesconvencions de lesressenyes elaboraun text benestructurat ambfrases correctamentconstruiumldes i unaterminologiapertinent La sevaressenya resultamolt atractiva per aun lector


Lrsquoestudiantestableix unajerarquia delscontinguts forccedilabona perograve noacaba drsquointerpretarcorrectament certsaspectes

Lrsquoestudiant plantejabastants judicisjustificats tot i quealguns siguinquumlestionables oincorrectes

Lrsquoestudiant elaboraun text estructuratperograve lesaportacions noestan prou benlligades Es barrejala terminologiaespecialitzada ambla corrent Lesfrases soacutenmecagraveniques i senseritme

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantpresenta forccediladificultats perestablir unacategoritzacioacute delscontinguts

Lrsquoestudiantproposa pocsjudicis justificats osimples opinions noacreditades

Lrsquoestudiantprodueix un textbagravesic El contingutes presentadesordenat i elnivell de correccioacutegramatical i legravexicaeacutes elemental Unlector trobariaobstacles percomprendre el text


Lrsquoestudiant nocategoritza lainformacioacutePresenta elselementsfonamentals i elsanecdogravetics en unmateix estadidrsquoanagravelisi Manifestadificultats en lalecturacomprensiva

Lrsquoestudiant no emetcap judici (o capjudici justificat) delrsquoobra No ha fetcap tasca derecerca ni decomparacioacute ni dereflexioacute personal

Lrsquoestudiantpresenta un textamb moltesdeficiegravenciesortogragravefiquesgramaticalssintagravectiques i decoheregravenciaAquestes erradesrepresenten ungreu inconvenientper captar elcontingut del text

33 COMENTARI DrsquoUN TEXT HISTOgraveRIC




Comentari drsquoun text histograveric

Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de tercer o quart curs Mitjanccedilant el comentari de textsrsquoaprofundeix en una parcelmiddotla de la histograveria aplicant un tipus drsquoaprenentatge actiu iparticipatiu dels estudiants





OBJECTIUS


1 Comprengui el sentit histograveric del text

2 Redacti un comentari de text



1 11 Fer una lectura atenta i reflexiva del text i fent uacutes de diccionaris enciclopegravedies i manuals establir el significat correcte de les paraules i aconseguir una comprensioacute exacta de les idees contingudes en el text

12 Determinar la naturalesa del text

13 Identificar el format estiliacutestic i els elements narratius que serveixen per basarlrsquoargumentacioacute

14 Informar-se de lrsquoautor o autors del text i valorar-los


15 Informar-se del context i la intencionalitat del text i valorar-los data i lloc de creacioacutecamp de divulgacioacute patrocini finalitat etc Eacutes imprescindible recoacuterrer a materialbibliogragravefic especiacutefic

2 21 Introduir la biografia intelmiddotlectual de lrsquoautor o autors per valorar la importagravencia i laintencionalitat del text dins de la seva trajectograveria

22 Introduir un comentari sobre la naturalesa del text

23 Resumir el contingut (idees essencials) del text sense caure en la paragravefrasi

24 Incloure una valoracioacute global del text antecedents consequumlegravencies transcendegravenciahistograverica comparacioacute amb textos similars en el temps i en lrsquoespai etc

25 Redactar els apartats del comentari de text drsquouna manera harmogravenica i clara i fentservir la terminologia apropiada


Per mitjagrave del comentari de text srsquoaprofundeix en el coneixement drsquoun periacuteode histogravericmitjanccedilant un testimoni directe i viscut Aquesta activitat no es pot improvisar sinoacute querequereix una preparacioacute i una recerca El comentari de text srsquoha de poder condensar en unanarracioacute ordenada clara i precisa drsquouna extensioacute entre tres i cinc pagravegines El professor ha defacilitar exemples de comentaris de text als estudiants





Valoracioacute







Lrsquoestudiant quemanifesta unconeixement delsestagravendards i lesconvencions delscomentaris de textelabora una narracioacuteben estructuradaamb frasescorrectamentconstruiumldes i unaterminologiapertinent El seucomentari de textresulta molt atractiuper a un lector




Lrsquoestudiant elaboraun comentariestructurat perograve lesaportacions noestan prou benlligades Es barrejala terminologiaespecialitzada ambla corrent Lesfrases soacutenmecagraveniques i senseritme

Baix (APROVAT)



Lrsquoestudiantprodueix un textbagravesic El contingutes presentadesordenat i elnivell de correccioacutegramatical i legravexicaeacutes elemental Unlector trobariainconvenients percomprendre el text



Lrsquoestudiant no emetcap judici (o capjudici justificat) deltext No ha fet captasca de recerca nide comparacioacute nide reflexioacutepersonal

Lrsquoestudiantpresenta un textamb moltesdeficiegravenciesortogragravefiquesgramaticalssintagravectiques i decoheregravenciaAquestes erradesrepresenten ungreu inconvenientper captar elcontingut del seucomentari

34 DEBAT JUDICI SOBRE UNA QUumlESTIOacute POLEgraveMICADE LA HISTOgraveRIA




Debat judici sobre una quumlestioacute polegravemica

Srsquoorganitzen dos equips drsquoestudiants Cada part srsquoha de documentar per defensar oralmentun punt de vista Drsquouna manera pautada es fa una exposicioacute davant la resta dels estudiantsels quals actuen com a jurat popular




3 Comunicacioacute oral

OBJECTIUS


1 Documenti un punt de vista drsquouna quumlestioacute polegravemica

2 Organitzi un discurs oral persuasiu



1 11 Fer servir els instruments de recopilacioacute drsquoinformacioacute

12 Organitzar la informacioacute histograverica complexa drsquouna manera coherent

13 Examinar criacuteticament la relacioacute entre els esdeveniments i els processos actuals i delpassat

14 Valorar i respectar el punt de vista contrari que defensa lrsquoaltra part


2 21 Preparar un discurs oral persuasiu

22 Organitzar els continguts i la sustentacioacute teograverica drsquouna manera comprensible iamena

23 Replicar les afirmacions realitzades per la part contragraveria


El professor organitza dos equips drsquoestudiants Cada equip que defensa una de les duesparts pot estar format per dos o tres estudiants A cada equip el professor li proporcionauna seleccioacute bibliogragravefica i diversos materials Una vegada els estudiants implicats han llegitla bibliografia recomanada i els materials i han cercat arguments dels temes que han detractar i que justifiquen el punt de vista que han de defensar cada grup realitza una o duestutories amb el professor les quals han de servir per supervisar tot el proceacutes i puntualitzar laposada en escena

El debat judici srsquoexposa davant la resta dels companys de classe els quals actuen com ajurat popular

Els temes que srsquohan de tractar (tres o quatre) han de ser exposats per cada part durant unperiacuteode de temps inferior a 5 minuts Alhora cada tema teacute un torn de regraveplica drsquoun minut coma magravexim Al final cada part exposa en un espai de temps no superior a dos minuts unesconclusions (una recapitulacioacute persuasiva) sense possibilitat de regraveplica

Finalment cada membre del jurat popular (la resta dels estudiants de la classe) ha drsquoemetreun veredicte individual i justificar en sis o set liacutenies la seva decisioacute

El professor despreacutes drsquohaver llegit els veredictes i les justificacions dels membres del juratpopular fa un resum dels cagraverrecs i dels descagraverrecs en la sessioacute seguumlent a la celebracioacute deldebat i finalment emet el veredicte final





Valoracioacute



Comunicacioacute oral


Lrsquoestudiantcategoritza lainformacioacutecorrectament i hacercat materialsmolt encertats perjustificar el punt devista que defensa

Lrsquoestudiant plantejajudicis justificats fruitdrsquoun treball derecerca una anagravelisicomparativa i unareflexioacute personal

Lrsquoestudiant hapreparat enprofunditat el seudiscurs Manifestaun domini delstemes proposats iuna bona capacitatper relacionar-losLes sevesintervencionsmantenen la tensioacuteentre el puacuteblic i lesseves regravepliques soacutenbrillants


Lrsquoestudiantestableix unajerarquia delscontinguts forccedilabona perograve noacaba drsquointerpretarcerts materialscorrectament o noels explota comcaldria

Lrsquoestudiant plantejabastants judicisjustificats tot i quealguns soacutenquumlestionables ofagravecils de rebatre

Lrsquoestudiant hapreparat el seudiscurs Domina elstemes proposatsperograve no sempre elsrelacionacorrectament Lesseves intervencionssoacuten correctes i lesseves regravepliquesajustades

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantpresenta forccediladificultats perestablir unacategoritzacioacute delscontinguts Algunsdrsquoaquestscontinguts no soacuteninterpretatscorrectament o soacutenmenystinguts


Lrsquoestudiant no hapreparat el seudiscurs amb curaNo ha aconseguitdominar els temesproposats i norelaciona elselements Lesseves intervencionssoacuten elementals i lesseves regravepliquesdesordenades


Lrsquoestudiant nocategoritza lainformacioacutePresenta elselementsfonamentals i elsanecdogravetics en unmateix estadidrsquoanagravelisi Manifestadificultats peranalitzar elscontinguts

Lrsquoestudiant no emetcap judici (o capjudici justificat) Noha fet cap tasca derecerca ni decomparacioacute ni dereflexioacute personal

Lrsquoestudiantpresenta els temesdrsquouna manera moltresumidaManifesta unconeixement moltsuperficial i nodestaca els puntsmeacutes importants niarriba aconclusions El seudiscurs eacutes pobreespontanidubitatiu i les sevesregravepliquesinsubstancials

Exemple els defensors dels indis americans contra el presumpte genocidi organitzatde la conquesta i la colonitzacioacute espanyola drsquoAmegraverica la violacioacute continuada delsdrets fonamentals dels indiacutegenes la desaparicioacute de cultures autogravectones i el robatoride riqueses en or i plata

Els temes que cal tractar soacuten els seguumlents

1 Quumlestioacute juriacutedica la legitimitat de la conquesta els justos tiacutetulos la guerra justa i laincorporacioacute de les Iacutendies a la corona de Castella

2 Quumlestioacute demogragravefica social i cultural la despoblacioacute i altres consequumlegravencies per a lapoblacioacute indiacutegena (aculturacioacute)

3 Quumlestioacute propagandiacutestica la llegenda negra Europa acusa Espanya de genocidi aAmegraverica La manipulacioacute europea de la conquesta espanyola


35 PRAgraveCTIQUES EXTERNES (GESTIOacute CULTURAL)


TITULACIOacute HistograveriaHumanitats


Pragravectiques externes (gestioacute cultural) Titulacioacute drsquoHumanitats

Lrsquoobjectiu general eacutes integrar lrsquoestudiant en un context drsquoaprenentatge situat en camps realsrelacionats amb la pragravectica del rol professional


1 Treball en equip

2 Capacitat drsquoorganitzacioacute i de planificacioacute

3 Capacitat de resolucioacute de problemes

4 Compromiacutes egravetic

OBJECTIUS


1 Apliqui en un marc real els continguts teograverics i pragravectics rebuts en les diferentsassignatures

2 Prengui contacte amb tasques concretes de la gestioacute cultural



1 11 Aplicar els coneixements teograverics adquirits a una experiegravencia pragravectica concreta

12 Aplicar els casos pragravectics de lrsquoaula a situacions reals


2 21 Valorar el grau drsquoeficiegravencia i competitivitat de la institucioacute i del grup humagrave on ha fetles pragravectiques

22 Integrar-se i colmiddotlaborar activament en projectes comuns amb altres persones i agraverees(treball en equip)

23 Guardar el secret i la confidencialitat sobre els temes que ha treballat


1 Adscripcioacute competitiva de la placcedila

2 Entrevista amb el tutor de la institucioacute o lrsquoempresa per establir lrsquohorari i el pla de treball

3 El tutor acadegravemic supervisa el pla de treball

4 Lrsquoestudiant inicia el seu periacuteode de pragravectiques (150 hores)

5 A la meitat del seu periacuteode de pragravectiques es realitza una entrevista amb el tutor acadegravemicper fer un seguiment del proceacutes

6 Finalitzacioacute del periacuteode de pragravectiques Entrevista amb el tutor acadegravemic per fer un primerbalanccedil de lrsquoexperiegravencia i individualitzar els aprenentatges i les competegravencies assolides

7 Lrsquoestudiant fa la seva memograveria de pragravectiques

8 El professor revisa la memograveria de pragravectiques i fa les puntualitzacions pertinents

9 Lrsquoestudiant fa les correccions oportunes i entrega la memograveria definitiva

10 Lrsquoestudiant fa una exposicioacute oral de caragravecter informatiu sobre la seva estada depragravectiques


Srsquoavalua a partir de les evidegravencies seguumlents

1 El grau drsquoacompliment dels compromisos adquirits en el moment drsquoiniciar el periacuteode depragravectiques horaris puntualitat seguiment de tasques encomanades etc

2 Lrsquoinforme del tutor professional

3 Lrsquoinforme del tutor acadegravemic seguiment de les tutories establertes

4 La memograveria del pragravecticum elaborada per lrsquoestudiant

5 Lrsquoexposicioacute oral i puacuteblica de lrsquoexperiegravencia durant el periacuteode de pragravectiques




Valoracioacute

Treball en equip

Capacitatdrsquoorganitzacioacute ide planificacioacute

Capacitat deresolucioacute deproblemes

Compromiacutes egravetic


Fa les tasquesassignades en eltemps demanatparticipa de maneraactiva en els espaisde trobada i teacute enconsideracioacute elspunts de vista delsaltres

Lrsquoestudiant a meacutesdrsquoacomplir la tascaassignada orienta ifacilita la de la restade membres delrsquoequip

Lrsquoestudiantsrsquoanticipa planifica idissenya de maneracreativa respostes isolucions asituacionscomplexesAssumeix riscos iengega actuacionsambindependegravencia Esmou beacute ensituacionscomplexes i cercasolucions globals

Lrsquoestudiant eacutespuntualresponsable i manteacutela confidencialitatnecessagraveria sobre elstemes que teacuteencomanats


Teacute dificultats per ferles tasquesassignades en eltemps establertparticipa en elsespais de trobadaperograve eacutes una micaescegraveptic respecte ales opinions delsaltres

La qualitat de latasca assignada alrsquoestudiantcomporta unaaportacioacutesignificativa alrsquoequip

Lrsquoestudiantselecciona lainformacioacute meacutesimportant del casde manerasistemagravetica i fluiumldaEacutes capaccedil drsquoassumirriscos i pot prendredecisions ensituacions novesInterveacute ensituacions menysestructurades

Lrsquoestudiantacostuma a serpuntual i forccedilaresponsable Se liconfien algunstemes querequereixendiscrecioacute

Baix (APROVAT)

Sempre li faltatemps per fer lestasquesassignadesparticipa amb nogaire entusiasmeen els espais detrobada i no acabadrsquoentendre beacute lesopinions dels altres

Lrsquoestudiant finalitzaen el terminiestablert elsresultatscorresponents a latasca assignada

Lrsquoestudiantdemostra undomini delscontinguts bagravesicsnecessita orientacioacutei supervisioacute perograve eacutescapaccedil drsquoafrontarsituacions senzilles iresol problemesrutinaris jaestructurats

Lrsquoestudiant nosempre eacutes puntual iencara la seva feinadrsquouna manera laxaNo se li confiainformacioacute sensible


Eacutes displicent ambles tasquesassignades noparticipa ni aportares

Lrsquoestudiant noacompleix lestasquesassignades o ho fade manera parcial

Lrsquoestudiantevidenciamancances en eldomini delscontinguts bagravesicsNo teacute capautonomia

Lrsquoestudiant eacutes pocpuntual i la sevaactitud eacutes passivaNo se li confiainformacioacute sensible

36 INTRODUCCIOacute A LA laquoICONOLOGIAraquo ANAgraveLISIICONOLOgraveGICA COMPARADA DE DUES IMATGES

AUTOR DE LA FITXA Daniel Rico Camps

TITULACIOacute Art


Anagravelisi iconologravegica comparada de dues imatges una de romagravenica i lrsquoaltra de gogravetica de lacrucifixioacute


1 Capacitat drsquoanagravelisi i comparacioacute

2 Coneixement de les metodologies cientiacutefiques progravepies de la histograveria de lrsquoart

3 Consciegravencia de la condicioacute especulativa de la recerca historicoartiacutestica

4 Consciegravencia histograverica

OBJECTIUS


1 Sagravepiga identificar els elements iconogragravefics (eacutes a dir meacutes significatius en sentit literal)drsquouna obra drsquoart

2 Sagravepiga relacionar-los amb altres fets histograverics del tipus que sigui (econogravemic socialreligioacutes etc)

3 Conegui i comprengui el valor i la vigegravencia de Panofsky i el seu megravetode iconogragravefic en lahistograveria de lrsquoart



Prendre consciegravencia de la dimensioacute histograverica de lrsquoobra drsquoart de conegraveixer-ne el valordocumental i drsquoiniciar-se en el megravetode iconogragravefic



Es tracta drsquointroduir lrsquoestudiant en el que Erwin Panofsky va anomenar el significat laquoprofundraquode lrsquoobra drsquoart i els seus diferents matisos Lrsquoexercici programat a primer curs es fa a partirde dues representacions diferents drsquoun mateix tema (siguin o no de la mateixa egravepoca estil oautor) Lrsquoestudiant ha de detectar les diferegravencies que presenten a nivell laquoiconogragraveficraquo (no pasformal) i ha drsquointentar raonar-les o explicar-les a nivell laquoiconologravegicraquo Per tal de facilitar-li elcamiacute el professor li proporciona una informacioacute bagravesica sobre les obres i el tema representattot per escrit i li aconsella que procedeixi de la manera seguumlent

1 Primer ha drsquoenumerar el magravexim nombre de diferegravencies iconogragravefiques que hi ha entreuna representacioacute i lrsquoaltra (en el nostre exemple Crist viumort vestitdespullat amb 43claus existegravencia o no de figures complementagraveries etc)

2 En segon lloc ha drsquoexplicar quins aspectes o significats de la crucifixioacute es ressalten encadascuna de les obres (eacutes a dir ha drsquointentar entendre les seves respectivesintencions) Lrsquoestudiant cal que tingui a magrave un text exegegravetic de lrsquoepisodi evangegravelic onsrsquoexposin les principals implicacions doctrinals drsquoaquest episodi (triomf diviacute sobre lamort sentit eucariacutestic del sacrifici sofriment del Fill de Deacuteu la idea de compassioacute etc)

3 Finalment cal que suggereixi un principi histograveric de fons (una circumstagravencia creenccedilasistema social codi de valors etc) que pugui explicar a quegrave obeeixen les diferegravenciesobservades Tambeacute aquiacute srsquoha drsquoajudar lrsquoestudiant oferint-li per escrit algunes pistesrelatives al context (cronologravegic artiacutestic social) de les dues obres analitzades


Es valora el coneixement que lrsquoestudiant tingui del megravetode iconogragravefic de Panofsky lacapacitat drsquoaplicar-lo i lrsquohabilitat per relacionar les obres seleccionades amb el seu contexthistograveric i amb els textos i les dades que es proporcionin a lrsquoestudiant Els tres nivellsinterpretatius als quals srsquoha fet referegravencia en lrsquoapartat anterior poden servir com a escala devaloracioacute

Criteris

Nivell interpretatiu 1



Coneixement del megravetode de Panofsky

Elements que hi haurien drsquoaparegraveixer

Diferegravencies iconogragravefiques rellevants

Comprensioacute del tema representatAspectes o significats del tema ressaltats en cadascuna deles obres

Raons histograveriques

Terminologia i exemples emprats per PanofskyReferegravencies bibliogragravefiquesContextualitzacioacute del megravetode

PES

30

30

30

10


37 DESCRIPCIOacute ARQUITECTOgraveNICA


TITULACIOacute Art


Descriure una estructura o composicioacute arquitectogravenica (per exemple el panteoacute de Roma o lafaccedilana oriental del Partenoacute) i els diferents elements que la componen utilitzant les veus i laterminologia tegravecniques adequades


1 Capacitat drsquoanagravelisi i percepcioacute

2 Consciegravencia espacial

3 Coneixement del vocabulari tegravecnic i habilitat en el seu uacutes

4 Capacitat descriptiva

5 Capacitat de comunicacioacute escrita meacutes enllagrave del discurs acadegravemic

OBJECTIUS


1 Aprengui a veure lrsquoedifici com una estructura ordenada i jerarquitzada i a descriurersquol(explicar-lo) com a tal

2 Sigui capaccedil de llegir o interpretar la seva projeccioacute gragravefica en un pla bidimensional

3 Consulti els diccionaris tegravecnics que es fan servir en el camp de lrsquoarquitectura i comenci aentendre quines soacuten les seves vagravelues i limitacions

4 Utilitzi el vocabulari adequat a cada estil o tipologia arquitectogravenica



Dominar el vocabulari bagravesic de lrsquoarquitectura i del dibuix arquitectogravenic i de mirar (i no tan solsveure) un edifici histograveric i per tant de descriurersquol adequadament



Lrsquoexercici dissenyat per a un primer curs es fa per escrit i es pot realitzar a partir drsquounafotografia de lrsquoedifici o de la seva projeccioacute gragravefica i srsquoha de fer utilitzant els diccionaris i elsvocabularis tegravecnics actualment en uacutes (en la llengua que es decideixi utilitzar) La descripcioacutesrsquoha drsquoorganitzar en dues parts Primer lrsquoestudiant ha drsquoanalitzar les liacutenies mestres delrsquoestructura (si eacutes tridimensional) o la composicioacute (bidimensional) de lrsquoedifici eacutes a dir la sevalaquosintaxiraquo i establir-ne la jerarquia i la coordinacioacute dels membres i les unitats arquitectograveniques(per exemple en el cas del Partenoacute laquolrsquoordre de la faccedilana eacutes el dograveric amb el fust de lacolumna assegut directament sobre lrsquoestilogravebat que eacutes una espegravecie de plint continu queconstitueix el pla superior de lrsquoestereogravebatraquo) En segon lloc cal que faci una descripcioacuteminuciosa (o una enumeracioacute si es vol perograve amb una miacutenima articulacioacute gramatical) dellaquolegravexicraquo arquitectogravenic que conforma cadascun drsquoaquests membres o unitats majors o com amiacutenim dels meacutes importants (per exemple laquoen el fris alternen les megravetopes i els triacuteglifs mdashun pera cada columna i un altre en el centre de lrsquointercolumniraquo)


Hi ha dos nivells drsquoavaluacioacute El primer valora lrsquoassoliment de les competegravencies especiacutefiquesde lrsquoactivitat fonamentalment dues la comprensioacute de lrsquoestructura o composicioacute de lrsquoobjecteanalitzat (40 de la puntuacioacute) i lrsquouacutes del vocabulari pertinent (40) El segon nivell decorreccioacute (20 de lrsquoexercici) valora la correccioacute gramatical i la capacitat drsquoexpressioacute escritaen termes generals

Criteris

1 Comprensioacute de lrsquoestructura ocomposicioacute de lrsquoobjecteanalitzat

2 Uacutes del vocabulari pertinent

3 Correccioacute gramatical icapacitat drsquoexpressioacute escrita


Unitats arquitectograveniquesMembres individuals

Legravexic tegravecnic especiacuteficLegravexic tegravecnic genegraveric

Domini bagravesic de la morfosintaxiUn cert estil

PES

40

40

20


38 VALORS EXPRESSIUS


TITULACIOacute Art


Analitzar el tractament formal de lrsquoEnterrament del Comte Orgaz drsquoEl Greco i els seus valorsexpressius (els que remarquen o matisen el significat o la intencioacute de lrsquoobra)


1 Saber veure (en aquest cas la capacitat de captar i entendre la jerarquia i el joc deformes colors etc que singularitzen lrsquoobra o lrsquoestil de lrsquoartista i el seu tractament dedeterminat tema o contingut)

2 Percepcioacute i intuiumlcioacute

3 Capacitat criacutetica


5 Capacitat argumentativa

6 Coneixement de lrsquoobra drsquoun o meacutes artistes o escoles artiacutestiques

7 Coneixement dels principals corrents teograverics de la histograveria de lrsquoart

OBJECTIUS


1 Sagravepiga relacionar formes i continguts

2 Pugui identificar els valors expressius de les formes artiacutestiques

3 Entreni o desenvolupi la mirada criacutetica



Entendre la singularitat del llenguatge artiacutestic allograve que el fa diferent drsquoaltres formesexpressives (com ara la muacutesica o la poesia) i que permet valorar la qualitat estiliacutestica (i no tansols tegravecnica) drsquouna obra drsquoart



Tal com va escriure Erwin Panofsky laquoen una obra drsquoart la forma no es pot separar delcontingut la distribucioacute del color i de la liacutenia de la llum i de lrsquoombra dels volums i dels plansper agradable que pugui ser com a espectacle visual tambeacute srsquoha drsquoentendre com a vehicledrsquoun significat que transcendeixi allograve merament visualraquo

Amb aquest exercici pensat per a un primer curs ens proposem introduir lrsquoestudiant en elnivell meacutes simple drsquoaquesta relacioacute tan iacutentima entre forma i contingut aquell en quegrave la forma(sigui lrsquoestil particular drsquoun artista o els trets formals drsquouna obra en particular) eacutes determinanten la transmissioacute del significat

Eacutes molt instructiu que lrsquoestudiant srsquoexerciti mitjanccedilant una anagravelisi comparativa com la quesrsquoha explicat en lrsquoexercici laquoIntroduccioacute a la iconologiaraquo o per mitjagrave de lrsquoobservacioacute drsquoobresdrsquoegravepoques o drsquoautors amb una forta singularitat estiliacutestica com ara el Mestre de Cabestanyel gogravetic laquocortesagraveraquo el tenebrisme caravaggesc El Greco Picasso etc

Es tracta drsquouna activitat difiacutecil molt intuiumltiva i per aixograve eacutes bo que es faci oralment i perparelles dialogadament de manera que els estudiants progressin conjuntament en ladescoberta dels trets formals i els valors expressius de la pintura El professor ha drsquointervenirpuntualment per tal drsquoajudar-los i orientar correctament lrsquoactivitat


Srsquoavalua a) la capacitat drsquoidentificar el magravexim nombre de trets expressius en lrsquoobraanalitzada a partir de lrsquoexploracioacute de lrsquoobra objecte drsquoanagravelisi i dels coneixements que elsestudiants tinguin del seu estil (40) b) la capacitat drsquoidentificar i argumentar la rellevagravenciadrsquoaquests trets en el conjunt de lrsquoobra (30) i c) la correccioacute linguumliacutestica i la capacitatexpressiva dels mateixos estudiants (30)


39 ART I REALITAT


TITULACIOacute Art


Imatge dels kouroi laquoKleobis i Bitonraquo Distingir els trets que pertanyen a la natura i els trets queformen part de lrsquoestil o paragravemetres artiacutestics drsquoegravepoca arcaica


1 Saber veure (en particular la capacitat de mirar lrsquoobra drsquoart com un producte individual ia la vegada colmiddotlectiu lligat a una tradicioacute un gegravenere artiacutestic i una manera de fer)

2 Capacitat drsquoobservacioacute (anagravelisi i comparacioacute)

3 Capacitat drsquoabstraccioacute

4 Intuiumlcioacute

5 Memograveria visual (concretament la capacitat de recordar altres obres contemporagravenies osimilars a lrsquoanalitzada)

6 Coneixement drsquoalgunes tegravecniques i procediments artiacutestics

OBJECTIUS


1 Sagravepiga diferenciar el grau de proximitat o llunyania de lrsquoobra respecte a la natura

2 Aprengui a identificar els clixeacutes (togravepics artiacutestics o formes estereotipades) propis drsquoun estilo gegravenere artiacutestic

3 Sagravepiga identificar els patrons geomegravetrics sobre els quals es construeix una obra drsquoart



Conegraveixer el modus operandi de lrsquoartista i entendre que la representacioacute artiacutestica no eacutes maiuna reproduccioacute de la realitat sinoacute una recreacioacute drsquoaquesta realitat basada en la tradicioacute i lesconvencions artiacutestiques


Lrsquoassoliment dels objectius i les competegravencies corresponents es verifica fonamentalment enel nombre i la jerarquia drsquoestereotips identificats per lrsquoestudiant i en la seva capacitatdrsquoemmarcar-los en un context artiacutestic o meacutes (estil gegravenere tegravecnica etc)


Eacutes un exercici especialment interessant per aprendre a mirar ja des drsquoun primer curs ambels ulls de lrsquoartesagrave-artista i per entendre que lrsquoart eacutes sempre una abstraccioacute de la realitat quefins i tot les egravepoques i els autors meacutes laquorealistesraquo es veuen obligats a sacrificar i tambeacute a trairla realitat en el moment de laquore-presentar-laraquo en lrsquoobra drsquoart

Es parteix de lrsquoexemple dels kouroi arcaics pel seu valor ilmiddotlustratiu els ulls ametllats no soacutenun signe racial dels grecs drsquoegravepoca arcaica sinoacute una convencioacute artiacutestica de la mateixamanera que el famoacutes laquosomriure arcaicraquo no eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment sinoacute el signe visibledrsquoun estat de beatitud immaterial en el tractament del cos hi ha un principi drsquoobservacioacute delrsquoanatomia perograve estagrave sempre supeditat a patrons geomegravetrics i clixeacutes artiacutestics e cosiacute via

Lrsquoexercici creix en dificultat i interegraves quan es fa amb obres drsquoegravepoques o autors qualificablesde realistes o ilmiddotlusionistes des de Fiacutedies i Leonardo fins als naturalistes del segle XIX o elshiperrealistes contemporanis


Es valora a) el coneixement de lrsquoobra i la tradicioacute artiacutestica a quegrave pertany (30) b) laidentificacioacute dels principals elements formals que han estat determinats per convencions iclixeacutes artiacutestics (50) i c) la intuiumlcioacute de lrsquoestudiant per descobrir-ne altres de menys evidentso que no han estat analitzats a classe (20)

Criteris

a) El coneixement de lrsquoobra i latradicioacute artiacutestica a quegrave pertany

b) La identificacioacute dels principalselements formals que hanestat determinats perconvencions i clixeacutes artiacutestics

c) La intuiumlcioacute de lrsquoestudiant perdescobrir-ne altres de menysevidents o que no han estatanalitzats a classe


CronologiaTipologia artiacutesticaIdentificacioacute de lrsquoobra

Trets laquodrsquoegravepocaraquoTrets drsquoestil Trets de la praxi artiacutesticaTrets de lrsquoartista


PES

30

50

20


310 APRENENT TOT ENSENYANT AMB EL POWERPOINT

AUTOR DE LA FITXA Jordi Vallverduacute

TITULACIOacute Filosofia


Aprenent tot ensenyant amb el PowerPoint eacutes una activitat que permet a tots els estudiantsdrsquouna classe treballar en grup reduiumlt i sota la tutoritzacioacute del docent per tal de confeccionaruns materials docents que serveixin per impartir una sessioacute teograverica del programa


1 Desenvolupament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge autogravenomes

2 Uacutes de recursos informagravetics (creacioacute i comunicacioacute)

3 Treball en grup

4 Uacutes de la terminologia el llenguatge i la metodologia de treball filosogravefic

5 Treball amb fonts bibliogragravefiques interespeciacutefiques

OBJECTIUS

Els objectius didagravectics que es persegueixen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten

1 Que lrsquoestudiant sigui capaccedil de treballar en grup

sota la tutoritzacioacute del professor i

de manera coordinada amb altres grups

2 Que el grup aconsegueixi confeccionar i presentar bimodalment a la resta delscompanys un material docent que constitueixi una part del temari Per aixograve ha de

a) Ser capaccedil de desenvolupar-se de manera organitzada i clara en els entorns fiacutesics

b) Ser capaccedil de controlar diverses eines de programari tant pel que fa a la recopilacioacutedrsquoinformacioacute com a la comunicacioacute drsquoaquesta informacioacute



Srsquoespera que els estudiants

1 Adquireixin la capacitat de treballar coordinadament en grup Aixograve eacutes observable per partdel docent en supervisar cadascun dels grups i tenir contactes amb els respectiusrepresentants Val a dir que els mateixos representants dels grups soacuten els que expressenel seu malestar quan la feina no ha estat equitativament realitzada per la totalitat delsseus membres El representant del grup gestiona i avalua alhora el bon funcionament i eltreball dels seus integrants

2 Adquireixin la capacitat drsquoexpressar el coneixement adquirit per dues vies

a) Confeccioacute drsquouns materials hagravebils per ser considerats materials docents

b) Defensa oral del material confeccionat en una sessioacute

3 Mostrin la capacitat drsquoemprar sense problemes les eines electrograveniques progravepies delrsquoactivitat PowerPoint (confeccionant els materials) correu electrogravenic (en la seva progravepiacomunicacioacute) i Campus Virtual (en la gestioacute final dels materials docents)


Aquesta activitat que es duu a terme a lrsquoassignatura Histograveria del pensament filosogravefic icientiacutefic (segon curs de la titulacioacute drsquoHumanitats) consisteix en la realitzacioacute colmiddotlectiva drsquounPowerPoint (PPT) docent a partir dels esforccedilos conjunts dels alumnes de la classe A talldrsquoinici es mostren exemples de PPT procedents de cursos anteriors i el professor analitzaels aspectes de gestioacute social formal i de disseny Amb posterioritat el professor proposa pera aquesta tasca un dels punts del temari oficial i confecciona grups de quatre persones lesquals trien pel seu compte (presencialment o virtualment si eacutes virtualment disposen drsquounespai obert de fograverum al Campus Virtual) un representant del grup per fer drsquoenllaccedil amb elprofessor que tutoritza El professor assigna a cada grup una part especiacutefica del PPT i cadagrup lrsquoha de realitzar sota la supervisioacute virtual del professor dins dels terminis establertssempre mitjanccedilant el contacte directe per correu electrogravenic entre el professor i elrepresentant de cada grup Cada grup teacute un espai propi de fograverum dins del Campus Virtualper comunicar-se El professor estableix un calendari de treball

Cada grup ha de poder realitzar un resum drsquoentre set i deu diapositives PPT que continguin

a) Un resum teograveric dels continguts expressat en forma drsquoesquemes conceptuals demanera lliure

b) Un suport visual (imatges estagravetiques o dinagravemiques gragravefics mapes etc) que permetientendre meacutes fagravecilment els continguts teograverics

c) Un recull bibliogragravefic (estil APA facilitat pel docent pregraveviament en arxiu de format PDF)dels materials emprats (drsquouna diapositiva) que serveixi de referegravencia de la seccioacute per a laresta de companys


d) Els materials del PPT han de ser correctes pel que fa a la seva usabilitat(httpwwwusabilitygov) i han de mostrar una qualitat similar a la que poden haverobservat en els anteriors PPT aportats pel professor en sessions anteriors (mai no eacutes unaactivitat introductograveria a lrsquoassignatura)

Cada grup passa electrogravenicament al grup seguumlent els seus materials dins dels terminisestablerts Al final la classe ha creat un PPT que eacutes penjat al Campus Virtual com a materialdocent per consultar

Despreacutes drsquoaixograve durant una classe presencial es comenten els diversos aspectes teograverics ipragravectics de lrsquoactivitat (30 minuts)


Els estudiants soacuten avaluats sobre 10 amb la foacutermula seguumlent

A = (TG x 02) + (F x 01) + (E x 04) + (I x 03)

A = avaluacioacuteTG = treball en grup F= fontsE = uacutes drsquoeines filosogravefiques (terminologia llenguatge metodologia)I = recursos informagravetics

Es valora per ordre drsquoimportagravencia

1 Uacutes drsquoeines filosogravefiques en la recopilacioacute el resum i lrsquoexposicioacute del material docent que esconfeccioni

Es puntua separadament

3 punts per identificar els elements conceptuals clau del tema assignat

5 punts per sintetitzar de manera clara i comprensible els conceptes

2 punts per transmetre a una audiegravencia no especialitzada i llega en la mategraveria elsconceptes filosogravefics implicats

2 Recursos informagravetics la capacitat de treballar amb diverses eines informagravetiques (correuelectrogravenic Campus Virtual PPT) per coordinar-se

0-3 punts utilitza correctament el PowerPoint (remetem al concepte drsquousabilitat que srsquohaexposat meacutes amunt Cal passar exemples pragravectics del tipus httpjeroendemirandawordpresscom20080116a-very-practical-guide-for-making-powerpoint-presentationsals alumnes)

4-7 punts utilitza correctament el PowerPoint i el fograverum


8-10 punts utilitza correctament el PowerPoint i totes les eines pertinents del CampusVirtual

Quan parlem de programari saber implica fer accions correctes amb aquestes eines Silrsquoalumne no en sap no pot fer res coherent (o ni tan sols fer)

3 Treball en grup aptituds demostrades en el treball amb altres companys

La puntuacioacute (sobre 10 abans de reduir-la al seu parcial) per a lrsquoassoliment drsquoaquestacompetegravencia eacutes de

Per al coneixement dels estudiants srsquohan drsquoexplicar a classe diversos exemples de PPTcomunitaris realitzats per diversos grups drsquoinvestigadors universitaris per exposar-los encongressos Drsquoaquesta manera els alumnes tenen constagravencia de les accions realitzadesper aquests individus a lrsquohora de confeccionar un PPT

0-2 punts un individu no colmiddotlabora amb els seus companys o ho fa de manera negligentEls mateixos companys informen de la situacioacute a meacutes el professor pot seguir el treballdels alumnes en el fograverum virtual especiacutefic

3-7 punts lrsquoindividu treballa amb els companys tot i que no manifesta una activitatdecisiva en la confeccioacute dels materials

8-10 punts lrsquoestudiant eacutes capaccedil de treballar eficientment per al grup de maneracoordinada amb el tutor i la resta de grups Lrsquoeficiegravencia es mesura per la capacitatdemostrada de lrsquoestudiant per resoldre els problemes sorgits durant la gestioacute delrsquoactivitat

4 Fonts capacitat de localitzar les fonts adients per fer la tasca

0-3 punts uacutes uacutenicament de fonts virtuals

4-7 punts uacutes de fonts virtuals i fiacutesiques (per preferegravencia llibres articles tegravecnics articlesgenerals)

8-10 punts uacutes de fonts virtuals i fiacutesiques ben citades (APA guidelines)


311 PROGRAMANT ROBOTS




Els estudiants programen de manera individual lrsquoactivitat de dos robots LEGO MINDSTORMNXT com a megravetode experimental per contrastar elements teograverics filosogravefics ensenyats a lesclasses especialment aquells relatius als processos cognitius



2 Uacutes de recursos informagravetics (programacioacute comunicacioacute)

3 Integracioacute del saber rebut en un context teograveric propi

OBJECTIUS


1 Que els estudiants integrin el coneixement rebut en un projecte real mitjanccedilant lrsquouacutes derobots programables

2 Que els estudiants utilitzin correctament programari amb criteris de la logravegica filosogravefica



1 Adquireixin la capacitat de desenvolupar en entorns fiacutesics reals elements teograverics propisde lrsquoagravembit filosogravefic La programacioacute de robots MINDSTORM NXT permet contrastarexperimentalment tesis diverses relatives a la interaccioacute entre objectes intelmiddotligents(descrivint la intelmiddotligegravencia com la capacitat de respondre coherentment i positiva pelpropi interegraves als estiacutemuls exteriors) i el moacuten que els envolta El proceacutes de siacutentesi de lesidees generals filosogravefiques de manera que puguin ser executades en un entorncomputacional-robogravetic exigeix una capacitat de criacutetica que pot ser contrastadaempiacutericament Les heuriacutestiques primigegravenies de Newell i Simon en soacuten un exemple

2 Adquireixin la capacitat de reflexionar de manera autogravenoma sobre la cognicioacute humanapel fet de poder treballar amb robots que disposen de sensors (pressioacute ultrasons llum


so) i drsquoun sistema logravegic programable i reconfigurable Drsquoaquesta manera es podenestablir paralmiddotlelismes entre sensors-sentits i processador-cervell que creen un marcexperimental en el qual el debat sobre les maneres de conegraveixer el moacuten estigui mediatitzatper una tecnologia simple i fiable com soacuten els LEGO MINDSTORM NXT Els estudiantstreballen directament amb sistemes artificials que emulen de manera controlada elsprincipals conceptes relatius a la cognicioacute


El funcionament de lrsquoactivitat (posada en pragravectica a lrsquoassignatura virtual intercampusPensament i computacioacute) eacutes el seguumlent individualment els estudiants apliquen part delsconeixements de les sessions teograveriques (relatius a la cognicioacute humana amb relacioacute sobretota la generacioacute drsquoheuriacutestiques pragravectiques) per plantejar una hipogravetesi que pugui ser testadaexperimentalment mitjanccedilant lrsquouacutes de dues unitats de robots LEGO MINDSTORM NXT (enconfiguracioacute Tribot llevat que lrsquoestudiant requereixi una altra configuracioacute i pugui justificaraquesta demanda especial) Els estudiants dissenyen experiments i programen enconsequumlegravencia els robots amb el programari que sersquols facilita (una versioacute retallada molteficient i intuiumltiva de LabVIEW) Aquests dos robots estan sota el control del professorat elqual carrega el programa de cada estudiant i enregistra els resultats en un viacutedeo (MPEG4)que es penja a Intercampus Despreacutes es fa un debat virtual sobre els resultats obtinguts

De manera esquemagravetica meacutes detallada i sequumlencial

1 El professor mostra presencialment els robots (per a una referegravencia meacutes general podeuanar a httpmindstormslegocomengStockholm_destDefaultaspx) ensenya elprogramari de programacioacute (fent-ne una introduccioacute pragravectica general) i fa unademostracioacute del seu funcionament (robots + programacioacute conjunta) En aquest puntcada estudiant rep un CD amb una cogravepia del programari que ha drsquoemprar (LabVIEW pera MINDSTORMS NXT)

2 Cada estudiant es planteja un problema relatiu a la cognicioacute que pugui ser testatexperimentalment amb els robots Lrsquoarticula i el presenta al docent

3 El docent avalua la proposta i doacutena el seu vistiplau o si escau proposa les modificacionspertinents

4 Lrsquoestudiant solmiddotlicita un disseny extra de NXT (si srsquoescau tot i que no eacutes recomanablediferir de lrsquouacutes del model bagravesic Tribot) i comenccedila la seva programacioacute de maneraindependent (a les aules drsquoinformagravetica reservades pel professor per a les sessions deprogramacioacute) El professor assisteix els estudiants en els seus dubtes

5 Un cop finalitzada la programacioacute lrsquoestudiant envia per correu electrogravenic el seu programa(drsquoextensioacute RBT i molt poc pesant)

6 En privat el docent carrega el programa de cada estudiant en els dos robots (via USB) iels fa funcionar executant la programacioacute El docent enregistra en un format comprimitde viacutedeo (un MPEG4 magravexim 2 minuts) i penja el viacutedeo en una carpeta especial delrsquoassignatura dins del Campus Virtual


7 Lrsquoestudiant consulta el viacutedeo i rep els comentaris electrogravenics del docent

8 Professor i estudiant avaluen conjuntament els resultats i decideixen tornar al punt 2 odonar per finalitzada lrsquoaccioacute Es poden fer tres intents per persona

9 Finalitzats tots els projectes es fa una sessioacute conjunta virtual de debat amb elsestudiants (via eina de Fograverum del Campus Virtual) comentant colmiddotlectivament elsresultats


Srsquoavaluen tres aspectes fonamentals

A Plantejament drsquouna hipogravetesi teograverica sobre la cognicioacute (demostrant que ha adquirit demanera pragravectica la capacitat de desenvolupament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatgeautogravenomes)

B Implantacioacute programada de la hipogravetesi en un programa (pel que fa a la competegravencia delrsquouacutes de recursos informagravetics en aquest cas relatius als robots i a la comunicacioacute de lainformacioacute generada)

C Funcionament adient del programa en els dos robots (fet que ens mostra si lrsquoestudiant eacutescapaccedil drsquointegrar a la pragravectica el saber rebut en un context teograveric propi)

La concrecioacute en la nota relativa a cadascun dels punts eacutes

A Hipogravetesi

a Excelmiddotlent ha entegraves la teoria explicada i ha plantejat una hipogravetesi de treball robusta iconsistent

b Notable ha entegraves la teoria i ha plantejat una hipogravetesi funcional perograve allunyada delsestagravendards de lrsquoagravembit (fet en el fons no negatiu sempre que srsquoacabi demostrant laviabilitat de la hipogravetesi no paradigmagravetica)

c Aprovat enteacuten els materials perograve planteja una hipogravetesi innocentment tautologravegica (iper tant no significativa)

d Suspens no enteacuten els materials ni planteja una hipogravetesi correcta

B Programacioacute

a Excelmiddotlent desenvolupa un programa que executa plenament amb la hipogravetesi ambel programari del NXT (derivat del LabVIEW) Utilitzacioacute miacutenima de 30 blocs deprogramacioacute

b Notable desenvolupa un programa que nomeacutes realitza algunes de les idees de lahipogravetesi Uacutes miacutenim de 20 blocs de programacioacute

c Aprovat desenvolupa un programa que nomeacutes captura un dels conceptes de lahipogravetesi Blocs miacutenims 15


d Suspens el programa no teacute res a veure amb la hipogravetesi

C Funcionament

a Excelmiddotlent el programa funciona perfectament drsquoacord amb la hipogravetesi i permettornar a comenccedilar un cicle hipoteticocientiacutefic

b Notable el programa funciona i confirma una part de la hipogravetesi

c Aprovat el programa funciona perograve no confirma la hipogravetesi

d Suspens el programa no funciona

La nota final (N) es calcula fent una mitjana de les parts (A B i C)

N = (A + B + C) 3

Es tracta meacutes aviat drsquouna activitat de desenvolupament de capacitats criacutetiques i pragravectiquesque es planteja lrsquouacutes puntual de certes eines (robots programari especiacutefic) Per aquest motiula importagravencia drsquoaquesta activitat rau meacutes en la capacitat de crear un plantejament criacutetic iinnovador (per tant poc sotmegraves a avaluacioacute completa) que no pas en la necessitatdrsquoaconseguir uns resultats especiacutefics



312 ANAgraveLISI DE TEXTOS




Anagravelisi individual de textos filosogravefics Aquesta activitat (primer cicle de la titulacioacute de Filosofia)consisteix en lrsquoanagravelisi de textos filosogravefics primer sota la supervisioacute del docent i despreacutes demanera individual per part de lrsquoestudiant


1 Entendre presentacions i exposicions filosogravefiques complexes en identificar lrsquoalumne uncop finalitzada lrsquoactivitat drsquoaprenentatge correctament els elements formals queatribueixen un sentit determinat al text i permeten la seva comprensioacute directa

2 Contextualitzar textos filosogravefics amb relacioacute a lrsquoautor lrsquoegravepoca i la tradicioacute

3 Identificar examinar i formular problemes filosogravefics amb precisioacute

OBJECTIUS

1 Que lrsquoestudiant sigui capaccedil de llegir un text filosogravefic tot entenent-ne el contingut irelacionant-lo amb el context en el qual el text es va desenvolupar



1 Adquireixin la capacitat de llegir amb detall un text filosogravefic tot explicitant-ne per escrit elselements constitutius

2 Argumentin criacuteticament per escrit les seves interpretacions del text filosogravefic


La manera de treballar aquesta activitat consisteix a

1 Fer seminaris drsquoanagravelisi de textos filosogravefics dirigits pel docent

FITXES DrsquoACTIVITATS DrsquoAPRENENTATGE I DrsquoAVALUACIOacute 75

2 Realitzar exercicis posteriors a tiacutetol personal drsquoanagravelisi de textos que soacuten corregits pelprofessor i comentats en tutories personalitzades al despatx

Pel que fa al punt nuacutemero 1 un cop establerts els criteris (fase drsquoanagravelisi fase de siacutentesi iconclusions) seguim aquest ordre drsquoanagravelisi del text que els docents han de transmetre alsestudiants

Anagravelisi

1 Eix de produccioacute (factors extratextuals autor propogravesit gegravenere contextsociocultural datacioacute influegravencies rebudes i exercides etc) Aquest nivell pragmagraveticens porta a entendre com es condicionen la resta drsquoaspectes del text

2 Establiment de lrsquoorganitzacioacute del text (estructures significatives nuclis o parts) Siel text eacutes poeticoliacuteric cal establir tambeacute les estructures riacutetmiques Aquest nivellsignificatiu o semagraventic de coheregravencia i cohesioacute ens ajuda a captar com el text diu elque diu

Siacutentesi

3 Formulacioacute del tema de la idea central Aquest punt mdashsovint dialegravecticamentdependent de lrsquoanteriormdash ens porta a interpretar definitivament quegrave diu el text i aexposar-ne si srsquoescau els fons mentals (com el text ha dit el que diem que ha dit)

Justificacioacute

4 Comentari seguint les parts de lrsquoestructura des del punt de vista fonegraveticmorfosintagravetic lexicosemagraventic i retograveric a fi de valorar-ne les relacions de coheregravencia icohesioacute Aquesta part la meacutes important ens revela per quegrave el text diu el que diu de lamanera que ho diu

Conclusioacute

5 Balanccedil de conjunt Aportacions significatives de lrsquoautor

Concebem doncs lrsquoanagravelisi drsquoun text filosogravefic com una descripcioacute detallada de lespeculiaritats que ofereix en tots els nivells mdashpragmagravetic textual i linguumliacutesticmdash a fi drsquoarribar ajustificar-ne una interpretacioacute Esquemagraveticament i drsquoacord amb el que hem anat dient finsara tenim


Es valora un aspecte fonamental en primer lloc la capacitat de treballar de maneracontinuada i millorada sobre lrsquoanagravelisi de textos (amb el 40 de la nota per exercicis) i ensegon lloc la demostracioacute final de les competegravencies assolides per mitjagrave drsquoun exercicicontrolat (amb el 60 en la prova final)

Dos exercicis drsquoanagravelisi de text realitzats a casa per lrsquoestudiant i corregits pel professor icomentats en tutories personalitzades al despatx Aquesta part equival al 40 de la notasobre aquesta activitat

Una prova escrita realitzada a classe un cop realitzats i analitzats els exercicis anteriorsAporta el 60 restant de la nota

En ambdoacutes tipus de casos (malgrat que en un cas es faci una activitat de revisioacute controladai de formacioacute mentre que en lrsquoaltre srsquoavaluiuml lrsquoadquisicioacute de competegravencies) srsquoaplica el sistemaavaluador seguumlent

Durant el curs lrsquoavaluacioacute es fa amb lletres que corresponen a un criteri qualitatiulaquoampliraquo especificat en el quadre seguumlent Es doacutena per suposada la miacutenima correccioacute


Valoracioacute

Pragmagravetics

Textuals Estructurals

Semagraventics

Linguumliacutestics

Objectius

Anagravelisi dels factorsextratextuals quecondicionen la restadrsquoaspectes i valoracioacutedel text per adequar-lo aaquests factors

Anagravelisi de lrsquoorganitzacioacuteglobal del text (amb elscorresponents ritmes sieacutes liacuteric)Valoracioacute delrsquoestructuracioacute

Anagravelisi del contingutsignificatiuFormulacioacute del tema idels fons mentals

Anagravelisi de lrsquouacutes que fa dela llenguaValoracioacute de lrsquoadequacioacutela coheregravencia i la cohesioacutecom a justificacioacute delcontingut

Aspectes

1 Eix de produccioacute

2 Com diu el text el que diu

3 Quegrave diu el text

4 Per quegrave el text diu el que diu de la manera que ho diu

5 Conclusioacute

Estrategravegies

Qui produeix el text iamb quin propogravesit Dequin tipus eacutes A quisrsquoadreccedila En quincontext situacional estroben lrsquoemissor i elreceptor

Amb quines parts espresenta el text En quinordre Quines relacionsmantenen Respecta laconvencioacute del gegravenere

Quin eacutes el contingutglobal Quinessubtemagravetiques porten altema central

Quins trets fonegraveticsmorfosintagravectics legravexics iretograverics presenta

gramatical i ortogragravefica elements que predeterminen de manera bagravesica lrsquoavaluacioacute delsresultats pensar beacute implica expressar-se beacute

Les equivalegravencies bagravesiques soacuten A = 9 B = 6 C = 4 i D = 1

Els signes + o ndash fan apujar o abaixar un punt lrsquoequivalegravencia numegraverica

Tanmateix tenim tres grans nivells drsquoavaluacioacute per a cada anagravelisi de text realitzat (pragmagravetictextual i linguumliacutestic) que hem agrupat en dues seccions avaluacioacute linguumliacutestica (35 de la nota)i avaluacioacute pragmaticotextual (65 de la nota) La nota final de cadascun dels comentarisconsisteix en una suma drsquoambdues avaluacions

Avaluacioacute linguumliacutestica

A es correspon perfectament amb la tasca solmiddotlicitada Empra un ventall ampli i variatdrsquoestructures vocabulari i connectors sintaxi morfologia ortografia i puntuacioacutecorrectes o gairebeacute Eacutes coherent adequat i perfectament comprensible en una primeralectura de manera adequada al context

B es correspon amb la tasca solmiddotlicitada perograve presenta certs problemes de coheregravenciadrsquoadequacioacute al registre i drsquoorganitzacioacute Cal rellegir algun fragment una segona vegadaperquegrave resulti entenedor Fa servir un ventall no gaire ampli drsquoestructures vocabulari iconnectors tot i que eacutes adequat Sintaxi morfologia ortografia i puntuacioacute bastantcorrectes perograve amb alguns errors

C no es correspon gaire beacute amb la tasca demanada o amb el que srsquoesperava Difiacutecil deseguir amb forccedila problemes de coheregravencia drsquoadequacioacute al registre i drsquoorganitzacioacute

Repeteix estructura i fa palesa una pobresa de vocabulari No fa servir pragravecticamentconnectors o els empra malament Utilitzacioacute no adequada del legravexic Gran quantitatdrsquoerrors de tota mena (sintagravectics morfologravegics ortogragravefics i de puntuacioacute)

D no es correspon de cap de les maneres amb la tasca proposada

Avaluacioacute pragmaticotextual

1 Es qualifica com a suspens (C o D) el presumpte comentari que no presenti una relacioacuteexpliacutecita amb el text proposat Aixograve es pot produir si

a) Aporta idees bibliogragravefiques o filosogravefiques agravedhuc interessants o innovadores (lasemagraventica general del text) perograve sense explicitar-ne les relacions amb el contingutconceptual del text en una concrecioacute clara que pugui ser contrastada respecte altext i la bibliografia relativa a aquest text

b) Desenvolupa el tema sistemagravetic que inclou la problemagravetica del text perograve no elrelaciona de manera expliacutecita

c) Es limita a fer-ne un resum o paragravefrasi


2 Srsquoaprova (C+ o B) el comentari que relacioni el tema amb el text expliacutecitament i nocontingui errors en lrsquoexposicioacute El treball que es presenti ha de significar una reflexioacutesobre el fragment proposat i un miacutenim de comprensioacute del contingut

3 Es qualifica amb un notable (B+ o A-) el comentari que complint el punt anterior aportiuna clara percepcioacute de la tesi nuclear del text i algunes de les secundagraveries

4 Lrsquoexcelmiddotlent (A A+) srsquoatorga a lrsquoexamen o text que a meacutes aporti la relacioacute de la doctrinadel text amb altres aspectes doctrinals de lrsquoautor amb altres autors amb altres periacuteodesde la histograveria de la filosofia amb altres circumstagravencies del periacuteode etc o fins i tot queexpressi el posicionament ben raonat de lrsquoestudiant davant del text el tema connex olrsquoautor

Factors complementaris a la pauta de qualificacioacute que obliguen a abaixar o apujar laqualificacioacute segons si soacuten negatius o positius

a) Negatius faltes drsquoortografia notables o reiterades faltes de sintaxi absegravencia de signesde puntuacioacute o majuacutescules que afecten la comprensioacute de lrsquoescrit uacutes drsquoun argot groller ono adient (llenguatge SMS abreviacions tiacutepiques drsquoapunts etc) sistemagravetic etc

b) Positius precisioacute terminologravegica unitat i coheregravencia logravegica del treball fluiumldesa i elegagravencialiteragraveria de lrsquoescrit


313 REDACTEM UN ARTICLE




Aquesta activitat de grup i alhora individual com la recerca cientiacutefica consisteix en laredaccioacute i la correccioacute drsquoun article filosogravefic que podria ser publicat en una revista de lrsquoagraverea


1 Desenvolupar un pensament criacutetic i independent a partir dels temes els debats i elsproblemes que planteja la filosofia tant histogravericament com conceptualment

2 Generar propostes innovadores en lrsquoactivitat professional progravepia i en la recerca

3 Comunicar per escrit i de manera rigorosa el pensament criacutetic adquirit

OBJECTIUS

Els objectius didagravectics que es persegueixen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten aconseguirque cada estudiant redacti un article acadegravemic que podria ser publicat en una revista decategoria C Aixograve implica fer recerca documentar-se redactar aportar coneixement (dins deles possibilitats de lrsquoestudiant i el nivell acadegravemic)



1 Adquireixin la capacitat de redactar unes tesis filosogravefiques amb una vocacioacute innovadoratot argumentant criacuteticament les seves opinions en forma drsquoun article cientiacutefic de categoriaB

2 Assoleixin la capacitat drsquoavaluar criacuteticament el coneixement filosogravefic tot aplicant ambeficiegravencia i precisioacute els procediments avaluadors oficials del moacuten acadegravemic (peer reviewo revisioacute inter pares) Aquesta habilitat es manifesta durant el proceacutes avaluador sobre untext real realitzat per cada estudiant



Srsquoexplica als estudiants (primer cicle de la titulacioacute drsquoHumanitats) en quegrave consisteix redactarun article filosogravefic i els elements formals necessaris Srsquoanalitzen diversos exemplessatisfactoris i reals drsquoaquesta activitat (preferentment en catalagrave per a aquesta etapa inicialque poden ser extrets drsquouna revista de lrsquoagraverea publicada pel mateix departament com araEnrahonar) Srsquoestudien els elements socials i tegravecnics (revistes de prestigi o adientsguidelines peer review o control etc) propis de la recerca acadegravemica

Per torns cada estudiant eacutes alhora lrsquoautor i el revisor drsquoun article

Cada estudiant entrega a un altre estudiant assignat pel professor el seu article el quallrsquoavalua seguint la plantilla drsquoavaluacioacute facilitada a classe

Un cop revisat el professor revisa lrsquoarticle i la revisioacute i puntua ambdues activitats

Un cop fet aixograve personalment el professor tria un exemple (redaccioacute i revisioacute) de cada nivellde nota i lrsquoexposa puacuteblicament a classe per al debat comunitari


Mitjanccedilant el control en la qualitat de lrsquoalumne com a AUTOR en

1 Solidesa de les idees expressades 10

a Excelmiddotlent lrsquoargumentacioacute de les tesis presentades no presenta cap fissuraconceptual formal ni argumentativa (fet que implica la correccioacute magravexima)

b Notable les idees soacuten correctes perograve no srsquoaconsegueix del tot lrsquoargumentacioacutecompleta drsquoaquestes idees per problemes formals o argumentatius no greus

c Aprovat les idees soacuten correctes perograve la seva argumentacioacute eacutes feble

d Suspens idees incorrectes o errograveniament justificades a escala formal iargumentativa

2 Innovacioacute conceptual aportada 10

a Excelmiddotlent lrsquoautor fa una aportacioacute original a la temagravetica

b Notable lrsquoautor fa una aportacioacute enginyosa perograve no original a la temagravetica molt benarticulada (es valora la independegravencia en arribar a aquestes tesis)

c Aprovat lrsquoautor fa una aportacioacute enginyosa perograve no original a la temagravetica pocarticulada (es valora la independegravencia en arribar a aquestes tesis)

d Suspens manca drsquooriginalitat pel fet de limitar-se a repetir de manera literalarguments existents pregraveviament i fagravecils drsquoaccedir-hi i comprendre


3 Comunicacioacute escrita 60

a Excelmiddotlent la redaccioacute eacutes correcta en la forma (guidelines estil argumentacioacute)

b Notable la redaccioacute mostra algunes errades menors en la seva forma

c Aprovat la redaccioacute mostra muacuteltiples errors menors en la forma o no respecta lesguidelines

d Suspens la redaccioacute eacutes incoherent o no correcta en la forma

4 Coheregravencia final 5

a Excelmiddotlent lrsquoautor efectua unes conclusions coherents amb lrsquoarticle

b Notable lrsquoautor fa unes conclusions no del tot coherents amb lrsquoarticle

c Aprovat lrsquoautor realitza unes conclusions poc coherents

d Suspens lrsquoautor efectua unes conclusions incoherents

5 Viabilitat de la proposta 15

a Excelmiddotlent lrsquoarticle podria ser publicat sense canvis

b Notable lrsquoarticle requeriria canvis menors

c Aprovat lrsquoarticle requeriria canvis importants

d Suspens lrsquoarticle eacutes rebutjat

Mitjanccedilant el control en la qualitat de lrsquoalumne com a REVISOR en

1 Solidesa de lrsquoanagravelisi de les idees expressades 30

a Excelmiddotlent eacutes capaccedil drsquoargumentar de manera contundent les seves tesis durant larevisioacute

b Notable argumenta suficientment perograve amb punts no resolts la seva visioacute delrsquoarticle

c Aprovat argumenta correctament les tesis de revisioacute perograve sense desenvoluparcorrectament lrsquoanagravelisi de bona part dels punts febles

d Suspens no argumenta correctament les tesis de revisioacute


a Excelmiddotlent srsquoexplica de manera correcta precisa i ordenada

b Notable srsquoexplica correctament perograve deixa punts oberts al dubte

c Aprovat srsquoexplica amb una certa coheregravencia perograve no aconsegueix transmetre demanera correcta les idees

d Suspens no aconsegueix comunicar les idees


3 Comprensioacute dels mecanismes de control de la qualitat 50

a Excelmiddotlent enteacuten i aplica la totalitat dels elements de revisioacute

b Notable enteacuten i aplica bona part dels elements de revisioacute

c Aprovat enteacuten i aplica alguns dels elements de revisioacute

d Suspens no enteacuten ni aplica els elements de revisioacute

En lrsquoavaluacioacute dels textos els estudiants revisors han de reflexionar i avaluar criacuteticament totsaquests punts al mateix temps que redacten els seus informes de manera que tothomtreballi els mateixos elements i percentatges drsquoavaluacioacute

La nota final (N) eacutes la suma de tots els percentatges agrupats en cada seccioacute Drsquoaquestamanera

N = (autor + revisor) 2

Aquesta nota eacutes lrsquoefectuada pel professor tot i que hi ha una segona avaluacioacute per part delrevisor assignat que demostra els possibles biaixos en la revisioacute (existents drsquoaltra banda enel moacuten real)


314 TRANSLITERACIOacute TRADUCCIOacute I COMPRENSIOacuteGRAMATICAL DrsquoUN TEXT EN SAgraveNSCRIT PER APRINCIPIANTS

AUTOR DE LA FITXA Agustiacute Alemany

TITULACIOacute Filologia Clagravessica Estudis Clagravessics


Resum de lrsquoargument del रामायण Rāmāyaṇa

COMPETEgraveNCIES QUE ES PODEN DESENVOLUPAR A PARTIR DE LrsquoACTIVITAT (les xifres entre claudagravetors remeten a les preguntes)

1 [1a] Transliteracioacute drsquoun text en escriptura devanāgarī i [1b] identificacioacute de fenogravemens defonegravetica sintagravectica (sandhi) reflectits en lrsquoescriptura

2 [2-3] Traduccioacute i comprensioacute drsquoun text sagravenscrit per a principiants (lrsquoavaluacioacute delsconeixements de morfologia nominal es realitza a partir del grau drsquoencert en aquestexercici)

3 [4] Identificacioacute i comentari de diverses formes verbals

OBJECTIUS

1 Avaluar lrsquoaprofitament drsquoun quadrimestre drsquointroduccioacute a la llengua sagravenscrita

2 Avaluar la capacitat de lrsquoestudiant per enfrontar-se amb la lectura drsquoun text en sagravenscritper a principiants en escriptura original no vist pregraveviament a classe i arribar a unacomprensioacute correcta del contingut

3 Proporcionar al professor indicis del nivell drsquoaprenentatge assolit per lrsquoestudiant enaspectes diversos com ara la competegravencia en la lectura del devanāgarī la comprensioacutedels fenogravemens de fonegravetica sintagravectica (imprescindible per identificar correctament lesdesinegravencies nominals i verbals) i lrsquoanagravelisi correcta de les formes verbals


Llegir i transliterar correctament lrsquoescriptura devanāgarī

Identificar correctament les categories morfologravegiques bagravesiques del sagravenscrit

Poder llegir un text sagravenscrit de nivell bagravesic no treballat pregraveviament a classe




Lrsquoassignatura Linguumliacutestica indoeuropea (anual) teacute com a objectiu proporcionar als estudiantsuna introduccioacute a dues llenguumles indoeuropees (una per quadrimestre) diferents del grec i delllatiacute Segons els cursos acostumen a triar-se entre sagravenscrit antic persa hittita gogravetic anticeslau etc

En aquest cas lrsquoactivitat proposada eacutes un exemple drsquoexamen per a un quadrimestredrsquointroduccioacute a la llengua sagravenscrita i consisteix bagravesicament en la transliteracioacute i la traduccioacutedrsquoun passatge en sagravenscrit tot i que tambeacute inclou algunes quumlestions addicionals sobrefonegravetica morfologia i comprensioacute del text El text en quumlestioacute no ha estat vist a classe perogravedurant el curs srsquohan treballat textos de caracteriacutestiques similars Es tracta drsquoun text escolarextret de K Srinivasachari Learn Sanskrit in 30 days (Chennai Tamil Nadu BalajiPublications 202003 p 120-121) Per tal drsquoajustar-ne la dificultat als continguts treballats aclasse hem reproduiumlt els fenogravemens de sandhi (fonegravetica sintagravectica) i scriptio continua que noestaven presents en el text original Tanmateix hem deixat algunes sequumlegravencies anogravemalesdrsquoanusvāra final seguit de vocal inicial presents a lrsquooriginal per tal de fer el text meacutes assequible

Aixiacute mateix el fet que durant el curs els estudiants hagin utilitzat diccionaris informagraveticssagravenscrit-anglegraves freeware disponibles a Internet (els diccionaris publicats els resulten massacars sobretot tenint en compte que el seu contacte amb aquesta llengua eacutes esporagravedic i esredueix nomeacutes a aquesta assignatura) obliga a incloure un vocabulari complet del textconsiderant a meacutes que el legravexic no eacutes objecte drsquoexamen sinoacute que la finalitat drsquoaquestaintroduccioacute ha estat aproximar lrsquoestudiant a lrsquoestructura de la llengua (rudiments demorfologia nominal i verbal i de sintaxi) per tal que pugui comparar-la amb les del grec i el llatiacuteque soacuten el seu principal objecte drsquoestudi

Un aspecte a part eacutes lrsquoescriptura els estudiants aprenen el funcionament del devanāgarīdes del principi de lrsquoassignatura amb lrsquoobjectiu de familiaritzar-se amb un sistemadrsquoescriptura diferent dels meacutes habituals i alhora relativitzar drsquoaquesta manera la dificultat delrsquoalfabet grec (sovint lrsquouacutenic que coneixen fora del llatiacute) mitjanccedilant lrsquoestudi drsquouna escripturasilmiddotlagravebica sense cap mena de coincidegravencia formal amb la nostra En qualsevol cas elconeixement del devanāgarī no eacutes gratuiumlt sinoacute que forma part de les eines bagravesiques per auna iniciacioacute correcta al sagravenscrit per aquest motiu rep una atencioacute destacada a lrsquoexercici

CRITERIS DrsquoAVALUACIOacute (les xifres entre claudagravetors remeten a les preguntes)

A lrsquohora drsquoavaluar aquesta activitat es tenen en compte els iacutetems seguumlents

[1a] La transliteracioacute correcta del silmiddotlabari devanāgarī amb una atencioacute especial a leslligadures (grups de dues consonants o meacutes p exdhya [ध+य] sra [स+र] dva[द+व] ṅka [ङ+क] etc) sobretot aquelles formalment diferents dels signes individualsque les integren ( kṣa [क+ष] jntildea [ज+ञ] etc) [x 1] La nostra proposta eacutes assignardrsquouna banda [x 05] a la transliteracioacute dels signes silmiddotlagravebics senzills restant [x 002] percada error i de lrsquoaltra [x 05] a la transliteracioacute de les lligadures (nrsquohi ha meacutes de 40 perogravenomeacutes unes 25 de diferents) sumant [x 002] per cadascuna identificada correctament[x 004] per les del tipus kṣa jntildea etc


[1b] La resolucioacute correcta dels fenogravemens de sandhi (p ex दशरथो daśaratho per दशरथःdaśarathaḥ) i scriptio continua (p ex राजासीत rājāsīt per rājā āsīt) [x 1] Al text hi ha 21fenogravemens de sandhi (perograve en realitat tots soacuten repeticions de nomeacutes sis casos -o per -aḥ-ā per -āḥ -aṃ per -am -āṃ per -ām -ur per -uḥ i -uṃ per -um) [x 01 per cadascun drsquoellsfins a x 05] i set casos de scriptio continua [x 05 per cinc casos correctamentidentificats]

[2] La traduccioacute correcta del text al catalagrave o a lrsquoespanyol [x 5] Drsquouna banda puntuacioacutegeneral del nivell drsquoencert de la traduccioacute [x 34] en concret [x 02] per cadascuna de lesdisset frases si eacutes correcta o beacute [x 01] si conteacute errors lleus drsquouna altra [x 16] debonificacioacute per la traduccioacute correcta de vuit estructures (aixograve eacutes [x 02] per cadascuna deles vuit) amb una certa dificultat superior a la mitjana नाम nāma acusatiu de relacioacute तितो भाया अासन tasya tisro bhāryā āsan genitiu possessiu ततीयचतथ लणशौtṛtīyacaturthau lakṣmaṇa-śatrughnau casos de compostos copulatius (dvandva)िपतराया piturājntildeayā cas alhora de sandhi i scriptio continua traduccioacute del grup किपराजनसीवण हनमता च kapirājena sugrīveṇa hanumatā ca उय ullaṅghaya absolutiu गाgatvā absolutiu traduccioacute del grup सवाासाावण च sarvān+rākṣasān+ rāvaṇaṃ ca

[3] La comprensioacute del text reflectida en una quumlestioacute puntual sobre el seu contingut (arbregenealogravegic del protagonista eacutes a dir el priacutencep Rāma a partir del text de les liacutenies 1-7) [x 1]

[4] La identificacioacute i lrsquoanagravelisi correctes drsquouna segraverie de vuit formes verbals [x 2] cadascuna[x 025]



Valoracioacute

Lectura itransliteracioacute delrsquoescripturadevanāgarī(x 2)

Comprensioacute drsquountext en sagravenscritper a principiants(x 5)

Identificacioacute ianagravelisi correctesde les diferentsformes nominals iverbals(x 2)


Lrsquoestudiant eacutescapaccedil de llegirsense dificultat elssignes i leslligadures deldevanāgarī(x 2 - x 18transliteracioacutecorrecta del textproposat)

Lrsquoestudiantcompregraven senseproblemes elcontingut drsquoun texten sagravenscrit per aprincipiants(x 5 - x 46traduccioacute correctadel text proposat alcatalagraveespanyol)

Lrsquoestudiant identificai analitzacorrectament lesformes nominals iverbals sagravenscrites(x 2 - x 18 formesnominals i verbalsben analitzades)


Lrsquoestudiant eacutescapaccedil de llegir ambuna certa dificultatels signes i leslligadures deldevanāgarī(x 17 - x 14 algunserrors en lligadures isignes vocagravelics noinicials)

Lrsquoestudiantcompregraven amb certsproblemes elcontingut drsquoun texten sagravenscrit per aprincipiants(x 45 - x 36comprensioacute generaldel text amb lleuserrors detraduccioacute)

Lrsquoestudiantidentifica i analitzaamb alguns errorsles formes nominalsi verbals sagravenscrites(x 17 - x 14algun error drsquoanagravelisien formes verbals)

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant eacutescapaccedil de llegir ambbastant dificultat elssignes i leslligadures deldevanāgarī(x 13 - x 08nombrosos errorsfins i tot entransliterar signessenzills)

Lrsquoestudiantcompregraven ambmolts problemes elcontingut drsquoun texten sagravenscrit per aprincipiants(x 35 - x 21errors greusderivats drsquounaanagravelisi gramaticaldefectuosa)

Lrsquoestudiantidentifica i analitzaamb molts errorsles formes nominalsi verbals sagravenscrites(x 13 - x 08bastants errors enidentificar formesnominals i verbals)


Lrsquoestudiant gairebeacuteno eacutes capaccedil dellegir els signes i leslligadures deldevanāgarī(x 07 - x 0 errorsestructurals greusno nrsquoha entegraves elfuncionament)

Lrsquoestudiant nocompregraven elcontingut drsquoun texten sagravenscrit per aprincipiants(x 2 - x 0 traduccioacutetelegragravefica i sensesentit nivelldrsquoencert limitat)

Lrsquoestudiant no eacutescapaccedil drsquoidentificarni analitzarcorrectament lesformes nominals iverbals sagravenscrites(x 07 - x 0nombrosos errorsconfusioacute decategoriesmorfologravegiques)


MODEL DrsquoACTIVITAT AVALUADORA

1 Translitera el text i resol-ne els casosde sandhi i scriptio continua [x 2]

2 Tradueix el text [x 5]

3 Reconstrueix lrsquoarbre genealogravegic delpersonatge principal a les liacutenies १-७

[x 1]

4 Localitza i analitza a les liacutenies ८-१७

[x 2]

a) Tres imperfets un en dual un decausatiu i un de la 9a classeverbal

b) Un aorist

c) Dos perfets

d) Dos absolutius

अयोाया दशरथो नाम राजासीत १त ितो भाया अासन २ताः मण कौसाा ककयी सिमा च ३एतास भायास चाारः कमारा अजाय ४तष थमो रामः कौसायाः पः ५ितीयो भरतः कौकाः पः ६ततीयचतथ लणशौ सिमायाः पौ ७रामः िपतराया वन अगत ८तन सह लणः सीता च अगताम ९रावणो नाम रासो वन सीता अहरत १०सः ता लानगर अापयत ११रामः किपराजन सीवण हनमता च स अकरोत १२हनमाममय लाया सीता अपयत १३वानराः सम सत अबन १४रामः ला गा सवाासाावण च जघान १५ततः सः सीतया सह अयोा ाप १६अयोाया राम पािभषको ऽभत १७

अयोा n pr f (ciutat de राम)radicअस cl 2 P अि laquoserraquoअाा f laquoordre comandamentraquoउद + radicल cl 1 P उित laquosaltar per sobre deraquo + Acusकिपराज m laquorei (राज) dels micos (किप)raquoकमार m laquopriacutencepraquoradicक cl 8 P करोित laquoferraquoककयी n pr f (esposa de दशरथ mare de भरत)कौसाा n pr f (esposa de दशरथ mare de राम)मण ind (instr) laquoper ordre gradualmentraquoradicगम cl 1 P गित laquoanarraquoचतर mfn laquoquatreraquo चतथ mfn laquoquartraquoradicजन cl 4 A जायत laquoneacuteixerraquoततस ind (abl) laquoaleshoresraquoि mfn laquotresraquo ततीय mfn laquotercerraquoदशरथ n pr m (pare de राम)ितीय mfn laquosegonraquoनगर n laquociutatraquoनामन n laquonomraquoपािभषक m laquocoronacioacuteraquoradicपश def P पयित laquoveureraquo (pres irreg de radicश )िपत m laquopareraquoप m laquofillraquoथम mfn laquoprimerraquo + radicअप cl 5 P ाोित laquoarribarraquoradicब cl 9 P बाित laquolligar construir (un pont)raquo

भरत n pr m (fill de दशरथ i ककयी)भाया f laquoesposa consortraquoradicभ cl 1 P भवित laquoser esdevenir-se tenir llocraquoरास m laquodimoniraquoराजन m laquoreiraquoराम n pr m (fill de दशरथ i कौसा heroi del रामायण)रामायण n pr n (poema egravepic sobre les aventures de राम)रावण n pr m (rei dels dimonis de ला i raptor de सीता)लण n pr m (fill de दशरथ i सिमा)ला n pr f (nom drsquouna illa लानगर laquola ciutat de लाraquo)वन n laquoboscraquoवानर m laquomicoraquo lit laquoanimal del bosc (वन)raquoस n laquoamistatraquoसम m laquooceagraveraquoसव mfn laquosencer totraquoसह postpos laquoambraquo + Instrसीता n pr f (esposa de राम)सीव n pr m (rei dels micos aliat de राम)सिमा n pr f (esposa de दशरथ mare de लण i श)सत m laquopontraquoradicा cl 1 P ितित laquoestarraquo caus ापयित laquoinstalmiddotlarraquoradicहन cl 2 P हि laquomatar destruirraquoहनमत n pr m (mico diviacute cap de lrsquoexegravercit de राम)radic cl 1 P हरित laquoemportar-se robar raptarraquo


RESOLUCIOacute DE LrsquoACTIVITAT AVALUADORA

I Transliteracioacute del text [x 2]

(casos de sandhi resolts en superiacutendex casos de scriptio continua indicats amb [+])

[1] ayodhyāyāṃ[-ām] daśaratho[-aḥ] nāma rājā+āsīt[2] tasya tisro[-aḥ] bhāryā[-āḥ] āsan[3] tāḥ krameṇa kausālyā kaikeyī sumitrā ca[4] etāsu bhāryāsu cātvāraḥ kumārā[-āḥ] ajāyanta[5] teṣu prathamo[-aḥ] rāmaḥ kausalyāyāḥ putraḥ[6] dvitīyo[-aḥ] bharataḥ kaukeyyāḥ putraḥ[7] trtīyacaturthau lakṣmaṇaśatrughnau sumitrāyāḥ putrau[8] rāmaḥ pitur[-ḥ] +ājntildeayā vanaṃ[-am] agacchat[9] tena saha lakṣmaṇaḥ sītā ca agacchatām[10] rāvaṇo[-aḥ] nāma rākṣaso[-aḥ] vane sītāṃ[-am] aharat[11] saḥ tāṃ[-ām] laṅkānagare asthāpayat[12] rāmaḥ kapirājena sugrīveṇa hanumatā ca sakhyam+akarot[13] hanumān+samudram+ullaṅghaya laṅkāyāṃ[-am] sītāṃ[-am] apaśyat[14] vānarāḥ samudre setuṃ[-um] abadhnan[15] rāmaḥ laṇkāṃ[-ām] gatvā sarvān+rākṣasān+rāvaṇaṃ[-am] ca jaghāna[16] tataḥ saḥ sītayā saha ayodhyāṃ[-ām] prāpa[17] ayodhyāyāṃ[-ām] rāmasya paṭṭābhiṣeko[-aḥ] [a]rsquobhūt

II Traduccioacute del text [x 5]

[1] Hi havia a Ayodhyā un rei anomenat Daśaratha [2] Aquest rei tenia tres esposes [3] Elleseren per ordre Kausālyā Kaikeyī i Sumitrā [4] Drsquoaquestes esposes en van neacuteixer quatrepriacutenceps [5] El primer drsquoells Rāma fill de Kausalyā [6] El segon Bharata fill de Kaikeyī [7]El tercer i el quart Lakṣmaṇa i Śatrughna fills de Sumitrā [8] Rāma per ordre del seu pareva anar al bosc [9] Amb ell hi van anar Lakṣmaṇa i Sītā [10] Un dimoni anomenat Rāvaṇa varaptar Sītā al bosc [11] I va instalmiddotlar-la a la ciutat de Laṅkā [12] Rāma va fer amistat ambSugrīva rei dels micos i amb Hanumān [13] Hanumān va saltar per sobre de lrsquooceagrave i vaveure Sītā a Laṅkā [14] Els micos van construir un pont a lrsquooceagrave [15] Rāma va anar a Laṅkāi va matar Rāvaṇa i tots els dimonis [16] Aleshores ell va arribar a Ayodhyā amb Sītā [17] AAyodhyā va tenir lloc la coronacioacute de Rāma

III Arbre genealogravegic del personatge principal (Rāma) [x 1]

दशरथ Daśaratha + कौसाा Kausālyā = राम Rāma + सीता Sītā+ ककयी Kaikeyī = भरत Bharata+ सिमा Sumitrā = लणशौ Lakṣmaṇa amp Śatrughna


IV Localitza i analitza [x 2]

a) Tres imperfets

- Un en dual [9] अगताम agacchatām = 3a dual impf radicgam laquoanarraquo

- Un de causatiu [11] अापयत asthāpayat = 3a sing impf caus radicsthā laquoestarraquo

- Un de la 9a classe verbal [14] अबन abadhnan = 3a sing impf radicbandh laquolligarraquo

b) Un aorist [17] ऽभत rsquobhūt sandhi per अभत abhūt = 3a sing aor radical atemagravetic radicbhūlaquoesdevenir-seraquo

c) Dos perfets

- [15] जघान jaghāna = 3a sing perf radichan laquomatarraquo

- [16] ाप prāpa = 3a sing perf pra+radicap laquoarribarraquo

d) Dos absolutius

- [13] उय ullaṅghaya = absol ud+radiclaṅgh laquosaltar per sobre deraquo (verb compost sufix -ya)

- [15] गा gatvā = absol radicgam laquoanarraquo (verb simple sufix -tvā)


315 ANAgraveLISI CRIacuteTICA DrsquoUN TEXT CLAgraveSSIC

AUTOR DE LA FITXA Jordi Pagravemias



Es tracta drsquouna anagravelisi criacutetica drsquoun text clagravessic i eacutes una activitat adreccedilada a estudiants quecursen un segon cicle drsquoEstudis Clagravessics amb coneixements avanccedilats de llatiacute i de grec


Les competegravencies que cal adquirir en termes de resultats observables soacuten

1 Analitzar criacuteticament un text aplicant el megravetode filologravegic (A)

2 Presentar una anagravelisi criacutetica del text seguint els estagravendards de la llengua escrita (B)

OBJECTIUS

Els objectius que es persegueixen amb lrsquoactivitat proposada soacuten que lrsquoestudiant

1 Interpreti correctament un aparat criacutetic drsquoun text grec o llatiacute aplicant els coneixementsadquirits al llarg del curs

2 Analitzi les variants textuals que ofereix una tradicioacute complexa determinada i nrsquoexpliquilrsquoorigen

3 Proposi un stemma codicum a partir de les variants textuals que reflecteix lrsquoaparat criacutetic(aixograve eacutes que traci una relacioacute genealogravegica dels diferents manuscrits que transmeten untext determinat)



Llegir i interpretar un aparat criacutetic

Presentar lrsquoedicioacute criacutetica drsquoun text



Es presenta un fragment drsquoun text clagravessic en dues edicions criacutetiques diferents Es llegeix enveu alta i sersquon fa una traduccioacute Tot seguit es plantegen una segraverie de quumlestions articuladesen quatre blocs comprensioacute de lrsquoaparat criacutetic anagravelisi de variants textuals anagravelisi criacutetica delserrors textuals i traccedilat de lrsquostemma

I COMPRENSIOacute DE LrsquoAPARAT CRIacuteTIC

I1 Quumlestions formulades oralment Les preguntes es refereixen a la interpretacioacute deles abreviatures i les convencions gragravefiques progravepies drsquoun aparat criacutetic Les principalsabreviacions srsquohan de conegraveixer de memograveria Cal retenir aquelles que representenuna novetat

I2 Comparacioacute amb les convencions gragravefiques que fa servir lrsquoaparat criacutetic de la segonaedicioacute

II ANAgraveLISI DE LES VARIANTS TEXTUALS

II1 Corrupcions textuals srsquoobserva quina eacutes la variant textual que ha triat cada un delseditors de les dues edicions criacutetiques que es comparen Es debat si hi ha capdiferegravencia quina de les dues eacutes preferible tenint en compte els coneixementshistoricoliteraris o lrsquoanagravelisi del context

II2 Anagravelisi de lrsquoerror manuscrit Srsquoanalitzen una per una les variants textuals que elseditors han rebutjat Es discuteix la conveniegravencia de bandejar les variants que hanestat rebutjades

II3 Explicacioacute de les corrupcions textuals No eacutes suficient que lrsquoanagravelisi criacutetica concloguiamb el rebuig de les variants (eliminatio lectionum singularium) sinoacute que cal explicarels motius que han dut un copista a cometre un error

II4 Deduccions sobre la histograveria del text A partir dels errors que han estat identificatses debaten quumlestions relacionades amb la paleografia del text Lrsquoanagravelisi i lrsquoexplicacioacutede les corrupcions (vegeu el punt II3) pot donar informacions valuoses sobre lahistograveria de la transmissioacute drsquoun text determinat

III ANAgraveLISI CRIacuteTICA DELS ERRORS MANUSCRITS

III1 Cerca dels errors conjuntius Es discuteix si els errors comesos per dos copistes omeacutes soacuten prou significatius eacutes a dir si soacuten errors que no poden haver estat comesosindependentment

En cada un dels casos cal arguumlir causes paleogragravefiques psicologravegiques o culturals

III2Cerca dels errors separatius Com en el cas del punt III1 es discuteix el caragravectersignificatiu dels errors Es debat si hi ha errors que poden ser consideratsseparatius cosa que justifica la independegravencia drsquoun manuscrit respecte drsquoun altre odrsquouns altres Srsquoinsisteix en la nocioacute que hom no pot demostrar la dependegravencia


directa de dos manuscrits sinoacute en la mesura que es demostra que un manuscrit nopot haver estat el model drsquoun altre

IV TRACcedilAT DE LrsquoSTEMMA CODICUM

A partir de les variants textuals analitzades i despreacutes de la identificacioacute drsquoun bon nombredrsquoerrors conjuntius i separatius es tracen relacions genegravetiques entre manuscrits(stemma codicum) Srsquoaplica un sistema fix de regles que es coneix com a estemmagraveticamaasiana (formulacioacute essencial del megravetode lachmanniagrave)

ACTIVITAT AVALUADORA

Anagravelisi criacutetica drsquoun text clagravessic Eacutes un tipus drsquoactivitat avaluadora fonamental en els estudisfilologravegics perquegrave requereix un domini a fons de totes les disciplines que conformen laFilologia Clagravessica coneixement a fons de les llenguumles grega i llatina i dels seus mecanismesmorfosintagravetics familiaritat amb la histograveria dels textos i amb els contextos culturals i materialsde la seva transmissioacute domini de la tegravecnica filologravegica aplicada a la criacutetica de textos i elsconeixements que duu associats coneixement dels contextos histograverics tradicioacute literagraveria ibase cultural que subjauen a les condicions de produccioacute drsquoun text determinat

Per a la correccioacute drsquouna prova de criacutetica de textos cal partir sempre drsquounes pautes drsquoanagravelisitextual miacutenimament exigibles


La prova consisteix a fer una segraverie drsquoexercicis (tres) aplicats a un fragment drsquoun text clagravessiceditat criacuteticament El text triat eacutes un extracte del poemari del poeta llatiacute Catul (vegeu apegravendix)

1 Avaluar les variants textuals que apareixen en lrsquoaparat criacutetic del text i ponderar-ne el graude pertinegravencia i drsquoadequacioacute respecte a la variant manuscrita que lrsquoeditor del text haescollit

2 Analitzar una per una les variants manuscrites i explicar fent uacutes dels mecanismeshistoricoculturals paleogragravefics materials o psicologravegics les raons que han empegraves uncopista a cometre un error deliberat o no en un moment determinat

3 A partir de la identificacioacute dels errors conjuntius i separatius del fragment estudiat provarde traccedilar les relacions genegravetiques que vinculen els manuscrits que ens han transmegraveslrsquoobra en quumlestioacute

Desglossament dels deu punts

1 Descripcioacute detallada dels errors identificacioacute de la tipologia de lrsquoerror (2 punts)

2 Discussioacute de les possibles causes que han induiumlt el copista a error (2 punts)

3 Estudi de les variants que els editors han proposat per conjectura (1 punt)


4 Avaluacioacute de la variant que ha escollit lrsquoeditor del text (1 punt)

5 Anagravelisi de la pertinegravencia i la rellevagravencia dels errors en clau genegravetica identificacioacuteeventualment dels errors manuscrits com a conjuntius o separatius (2 punts)

6 Reflexioacute i proposta drsquoun traccedilat de relacions genegravetiques que vinculi els manuscrits entre si(eventualment dibuix drsquoun stemma codicum 2 punts)

NIVELLS DrsquoASSOLIMENT DE LA COMPETEgraveNCIA A

Interpretacioacute de lrsquoaparat criacutetic

Alt lrsquoestudiant demostra un bon domini de les convencions i les abreviatures progravepies drsquounaparat criacutetic Eacutes capaccedil drsquointerpretar totes i cada una de les abreviatures de lrsquoaparat criacutetic delspoemes 82-95 de Catul

Mitjagrave lrsquoestudiant comet forccedila errors a lrsquohora de desenvolupar les abreviatures i lesconvencions de lrsquoaparat criacutetic Eacutes incapaccedil de desenvolupar abreviatures com per exemplelaquoomraquo o beacute laquo]raquo de lrsquoaparat criacutetic dels poemes 82-95 de Catul

Baix lrsquoestudiant comet errors graviacutessims a lrsquohora de desenvolupar les abreviatures i lesconvencions de lrsquoaparat criacutetic Lrsquoestudiant no desenvolupa les abreviatures de lrsquoaparat criacuteticdels poemes 82-95 de Catul i confon les conjectures dels filogravelegs amb les variants textualsque es desprenen dels manuscrits

Interpretacioacute dels errors manuscrits

Alt lrsquoestudiant ha fet una anagravelisi adequada dels errors significatius (per exemple lrsquoerror deGR dels versos 2-4 en el poema 92) i de la seva etiologia

Mitjagrave lrsquoestudiant ha comegraves diversos errors en la identificacioacute de la naturalesa i el significatdels errors i de les corrupcions textuals (per exemple ha passat per alt lrsquoerror de GR delsversos 2-4 en el poema 92)

Baix lrsquoestudiant ha comegraves errors greus en la identificacioacute de la naturalesa i el significat delserrors i de les corrupcions textuals No ha identificat la naturalesa separativa drsquoerrors comara els que comet el manuscrit O en el poema 85

Traccedilat de lrsquostemma codicum

Alt lrsquoestudiant proposa les principals relacions genealogravegiques entre els manuscrits i fins i totproposa traccedilar un stemma codicum dels manuscrits principals de la tradicioacute textual de Catul(VOGR)

Mitjagrave lrsquoestudiant assaja deficitagraveriament drsquoestablir connexions entre manuscrits cosa queimplica un traccedilat erroni de lrsquostemma codicum i no detecta per exemple que el manuscrit Opertany a una famiacutelia diferent que els manuscrits GR


Baix lrsquoestudiant proposa unes relacions genealogravegiques que no srsquoadequumlen gens a les quevinculen els manuscrits entre si

NIVELLS DrsquoASSOLIMENT DE LA COMPETEgraveNCIA B

Ortografia i puntuacioacute

Alt lrsquoestudiant no comet pragravecticament cap error de tipus ortogragravefic (a banda drsquoalgun errormolt puntual)

Mitjagrave lrsquoestudiant comet forccedila errors de tipus ortogragravefic (com ara errors drsquoaccentuacioacute)

Baix lrsquoestudiant comet moltiacutessims errors de tipus ortogragravefic (com ara errors drsquoaccentuacioacuteconfusioacute bv jg confusioacute ae en posicioacute agravetona)

Sintaxi

Alt lrsquoestudiant no teacute cap dificultat per presentar el text organitzat en periacuteodes complexoscorrectes sense dificultat

Mitjagrave lrsquoestudiant teacute forccedila dificultats per presentar el text organitzat en periacuteodes complexoscorrectes La composicioacute sintagravectica eacutes nomeacutes parcialment correcta perograve es percep que aixogravesrsquoha ategraves amb dificultats

Baix lrsquoestudiant teacute moltes dificultats per presentar un text organitzat en periacuteodes complexoscorrectes El resultat eacutes un text tan mal articulat que es fa difiacutecil la comprensioacute de nocionscomplexes

Legravexic

Alt lrsquoestudiant fa uacutes del vocabulari pertinent a la mategraveria drsquoestudi

Mitjagrave lrsquoestudiant teacute forccedila dificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria Lrsquoestudiantno fa un uacutes prou preciacutes de termes com ara error conjuntiu o separatiu

Baix lrsquoestudiant teacute moltes dificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria Lrsquoestudiantfa un uacutes confuacutes dels termes tegravecnics habituals en la criacutetica textual (com ara error significatiu oerror conjuntiu o separatiu conjectura ope codicum ope ingenii lectio facilior etc)


APEgraveNDIX PROVA AVALUADORA


316 ANAgraveLISI I TRADUCCIOacute DrsquoUN TEXT GREC

AUTOR DE LA FITXA Marta Oller Guzmaacuten



Es tracta drsquouna activitat avaluadora que consisteix a analitzar i traduir al catalagrave o espanyol untext grec de nivell mitjagrave


Mitjanccedilant aquesta activitat cerquem avaluar algunes de les competegravencies especiacutefiques dela titulacioacute de Filologia Clagravessica en concret les que fan referegravencia a

1 Traduir i interpretar textos grecs i llatins de dificultat mitjana-superior aplicant el megravetodefilologravegic

2 Analitzar i aplicar els conceptes gramaticals fonegravetics morfologravegics sintagravectics i semagraventicsde les llenguumles clagravessiques

OBJECTIUS

Mitjanccedilant aquesta activitat avaluadora cerquem que lrsquoestudiant

1 Conegui un vocabulari miacutenim i que assimili la morfologia i la sintaxi bagravesiques de la llenguagrega clagravessica

2 Apliqui els coneixements adquirits al llarg del curs en la traduccioacute i lrsquoanagravelisimorfosintagravectica i legravexica drsquoun text grec de nivell mitjagrave no treballat pregraveviament a classe



1 Identificar les dificultats amb quegrave es troba a lrsquohora drsquointerpretar i traduir un text grec denivell mitjagrave

2 Millorar la seva competegravencia en la traduccioacute i lrsquoanagravelisi criacutetica de les fonts escrites gregues



Lrsquoactivitat avaluadora que es proposa [annex 1] consisteix a 1) fer la traduccioacute al catalagrave desis passatges en grec agravetic procedents de lrsquoobra Lrsquoapologia de Sogravecrates de Platoacute i 2)analitzar-ne morfosintagravecticament algunes paraules o fragments assenyalats Drsquoaquestspassatges quatre ja han estat treballats a classe pregraveviament de manera que els estudiantshan de fer-ne la traduccioacute i si srsquoescau lrsquoanagravelisi sense lrsquoajuda del diccionari Els altres dosmeacutes extensos soacuten passatges que no han estat vistos a classe i per aixograve els estudiantspoden fer uacutes del diccionari a lrsquohora drsquoanalitzar-los i traduir-los

Per a la puntuacioacute drsquoaquesta activitat atorguem un magravexim de quatre punts a la primera partla que anomenem laquoText vistraquo i un magravexim de sis a la segona la de laquoText no vistraquo Ambaquesta puntuacioacute pretenem drsquouna banda avaluar el grau drsquoaprofitament del treball fet a lesclasses tant pel que fa a lrsquoaprenentatge drsquoun vocabulari miacutenim com a la identificacioacute de lamorfologia i la sintaxi bagravesiques de la llengua grega clagravessica i de lrsquoaltra avaluar la capacitatde lrsquoestudiant drsquoenfrontar-se amb la traduccioacute i lrsquoanagravelisi drsquoun text no treballat pregraveviament ambel professor aplicant els coneixements adquirits al llarg del curs Com que entenem queaquesta segona part exigeix una competegravencia meacutes gran li atorguem un percentatge meacutes altde la qualificacioacute final normalment el 60

Lrsquoavaluacioacute drsquouna traduccioacute sempre eacutes difiacutecil per aixograve nosaltres som partidaris de fer unmodel de correccioacute i de puntuacioacute que serveixi de guia a lrsquohora de corregir i faciliti en lamesura que sigui possible lrsquoobjectivitat Aixiacute doncs com es pot veure en el model proposat[annex 2] fem una traduccioacute ideal i la puntuem tenint en compte els diferents graus dedificultat de les estructures i dels mots que conteacute el passatge triat Considerem moltimportant que el corrector puntuiuml els encerts parcials ja que tambeacute soacuten orientadors del nivellde coneixement assolit per lrsquoestudiant Drsquoaquesta manera per exemple es pot donar el casque un estudiant reconegui i tradueixi perfectament tots els participis perograve srsquoequivoquireiteradament en la identificacioacute i la traduccioacute de la construccioacute personal de lrsquoinfinitiuAquesta constatacioacute doacutena un punt de partida per continuar treballant tant a lrsquoestudiant quepren consciegravencia del que domina i drsquoallograve en quegrave laquofallaraquo com al professor que pot reorientarles seves classes segons les necessitats dels estudiants o beacute proporcionar-los exercicis oexplicacions complementaris que els facilitin la superacioacute de les dificultats amb quegrave estroben a lrsquohora de traduir i interpretar un text grec



1 La traduccioacute correcta dels passatges seleccionats amb adequacioacute de la llengua catalanao espanyola al registre linguumliacutestic original

2 Els encerts parcials en la traduccioacute

3 La coheregravencia global de la traduccioacute

4 La precisioacute i la complecioacute en lrsquoanagravelisi morfosintagravectica drsquoaquelles paraules assenyaladesamb negreta


5 La identificacioacute drsquoaquelles estructures sintagravectiques meacutes frequumlents en textos grecsclagravessics de dificultat mitjana

6 El domini drsquoun vocabulari miacutenim (drsquounes 1500 paraules) drsquouacutes habitual en textos grecsclagravessics

Nivells drsquoassoliment de les competegravencies (aplicable tant en el text vist com en el text no vist)

Valoracioacute

Traduir iinterpretar textosgrecs de dificultatmitjana-superioraplicant elmegravetode filologravegic

Analitzar i aplicarels conceptesgramaticalsfonegraveticsmorfologravegicssintagravectics isemagraventics de lallengua grega


Lrsquoestudiant eacutes capaccedilde traduir un textgrec de nivell mitjagraveadequantcorrectamentaquells girs propisde la llengua grega alregistre del catalagrave ode lrsquoespanyol que eltext original exigeixi

Per exemple unaexpressioacute colmiddotloquialdel tipus βάλλ᾿ εἰςκόρακας la tradueixcorrectament ambun gir del tipus laquoveacutesa pastarraquo

Lrsquoestudiant coneixtotes les estructuresmorfosintagravectiques ilegravexic bagravesics de lallengua grega iaplica els seusconeixements alrsquohora de traduir untext nou

Per exempleidentifica la formaἔλυσα com un verben 1a pers sing delrsquoaor ind actiu delverb λύω i la tradueixcorrectament laquojovaig deslligarraquo


Lrsquoestudiant eacutescapaccedil de traduir untext grec de nivellmitjagrave perograve no teacuterecursos en catalagraveo espanyol pertraduir en el registreadequat aquellsgirs propis de lallengua grega

Per exemple unaexpressioacute colmiddotloquialdel tipus βάλλ᾿ εἰςκόρακας la tradueixliteralment laquollenccedilarsquotals corbsraquo

Lrsquoestudiant eacutescapaccedil drsquoidentificarbona part de lesestructuresmorfosintagravectiques ilegravexic bagravesics de lallengua grega perograveli costa aplicar elsseus coneixementsa lrsquohora de traduirun text nou

Per exempleidentifica la formaἔλυσα com un verben 1a pers sing delrsquoaor ind actiu delverb λύω perograve latradueixincorrectament laquojodeslligavaraquo

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant eacutescapaccedil de traduir untext grec de nivellmitjagrave perograve en fauna traduccioacute ambmolts errorsdrsquointerpretacioacute idrsquoadaptacioacute a lallengua de rebudacatalagrave o espanyol

Per exemple unaexpressioacute colmiddotloquialdel tipus βάλλ᾿ εἰςκόρακας la tradueixamb errors laquoell esllenccedila als corbsraquo

Lrsquoestudiant eacutescapaccedil drsquoidentificaralgunes estructuresmorfosintagravectiques iconeix un miacutenim dellegravexic bagravesic de lallengua grega perogravees confon sovint alrsquohora de traduir

Per exempleidentifica la formaἔλυσα com un verben aor ind actiudel verb λύω perogravees confon depersona i no latradueix en eltemps quecorrespon laquoelldeslligaraquo


Lrsquoestudiant no eacutescapaccedil de traduir untext grec de nivellmitjagrave de maneraque siguicomprensible en lallengua de rebudacatalagrave o espanyol

Per exemple unaexpressioacute colmiddotloquialdel tipus βάλλ᾿ εἰςκόρακας la tradueixamb llacunes laquo--- alscorbsraquo

Lrsquoestudiant eacutescapaccedil drsquoidentificarmolt poquesestructuresmorfosintagravectiques idesconeix bonapart del legravexic deltext grec demanera que confoncategoriesgramaticalsmorfemes nominalsi verbals etc i latraduccioacute resultantno teacute res a veureamb lrsquooriginal

Per exempleconfon la formaverbal ἔλυσα ambun substantiufemeniacute en nomsing i no sap comtraduir-la


ANNEX 1

Llengua i literatura gregues II Dimarts 17 de juny de 2008NOM UAB

1a part (text vist sense diccionari)

1 Tradueix aquests passatges i analitza morfosintagravecticament les paraules en negreta (x 4)

11 τοῦτο ὑμῶν δέομαι καὶ παρίεμαι ἐὰν διὰ τῶν αὐτῶν λόγων ἀκούητέ μουἀπολογουμένου δι᾿ ὧνπερ εἴωθα λέγειν καὶ ἐν ἀγορᾷ ἐπὶ τῶν τραπεζῶν ἵνα ὑμῶνπολλοὶ ἀκηκόασι καὶ ἄλλοθι μήτε θαυμάζειν μήτε θορυβεῖν τούτου ἕνεκα

12 (Χαιρεφῶν) καὶ δή ποτε καὶ εἰς Δελφοὺς ἐλθῶν ἐτόλμησε τοῦτο μαντεύσασθαιἤρετο γὰρ δὴ εἴ τις ἐμοῦ εἴη σοφώτερος ἀνεῖλεν οὖν ἡ Πυθία μηδένα σοφώτερονεἶναι καὶ τούτων πέρι ὁ ἀδελφὸς ὑμῖν αὐτοῦ οὑτοσὶ μαρτυρήσει ἐπειδὴ ἐκεῖνοςτετελεύτηκεν

13 ἔγνων οὖν αὖ καὶ περὶ τῶν ποιητῶν ἐν ὀλίγῳ τοῦτο ὅτι οὐ σοφίᾳ ποιοῖεν ἃ ποιοῖενἀλλὰ φύσει τινὶ καὶ ἐνθουσιάζοντες ὥσπερ οἱ θεομάντεις καὶ οἱ χρησμῳδοί καὶ γὰροὗτοι λέγουσι μὲν πολλὰ καὶ καλὰ ἴσασιν δὲ οὐδὲν ὧν λέγουσι

14 Πρὸς δὲ τούτοις οἱ νέοι μοι ἐπακολουθοῦντες οἷς μάλιστα σχολή ἐστιν οἱ τῶνπλουσιωτάτων αὐτόματοι χαίρουσιν ἀκούοντες ἐξεταζομένων τῶν ἀνθρώπων καὶἀυτοὶ πολλάκις ἐμὲ μιμοῦνται εἶτα ἐπιχειροῦσιν ἄλλους ἐξετάζειν



2a part (text no vist amb diccionari)

1 Tradueix aquest passatge (x 2) i analitzarsquol morfosintagravecticament (x 2)

Sogravecrates explica per quegrave no srsquoha dedicat mai a la vida puacuteblica

ἴσως ἂν οὖν δόξειεν ἄτοπον εἶναι ὅτι δὴ ἐγὼ ἰδίᾳ μὲν ταῦτα συμβουλεύω περιιὼν καὶπολυπραγμονῶ δημοσίᾳ δὲ οὐ τολμῶ ἀναβαίνων εἰς τὸ πλῆθος τὸ ὑμέτερον συμβουλεύειντῇ πόλει τούτου δὲ αἴτιόν ἐστιν ὃ ὑμεῖς ἐμοῦ πολλάκις ἀκηκόατε πολλαχοῦ λέγοντος ὅτιμοι θεῖόν τι καὶ δαιμόνιον γίγνεται ὃ δὴ καὶ ἐν τῇ γραφῇ ἐπικωμῳδῶν Μέλητος ἐγράψατο

2 Tradueix aquest passatge (x 2)

Sogravecrates explica per quegrave hi ha gent a qui agrada acompanyar-lo

ἀλλὰ διὰ τί δή ποτε μετ᾿ ἐμοῦ χαίρουσί τινες πολὺν χρόνον διατρίβοντες ἀκηκόατε ὦἄνδρες Ἀθηναῖοι πᾶσαν ὑμῖν τὴν ἀλήθειαν ἐγὼ εἶπονmiddot ὅτι ἀκούοντες χαίρουσινἐξεταζομένοις τοῖς οἰομένοις μὲν εἶναι σοφοῖς οὖσι δ᾿ οὔ ἔστι γὰρ οὐκ ἀηδές


ANNEX 2

Model de correccioacute 1a part (text vist sense diccionari)

11 Us demano i us suplico aixograve [x 01] (que) si em sentiu defensar-me amb les mateixesparaules [x 02] amb quegrave jo solia parlar no solament a lrsquoagravegora entre els canviadors [x 01]on molts de vosaltres mrsquoheu escoltat [x 01] sinoacute tambeacute en altres llocs [x 01] no ussorprengueu ni feu cridograveria per aixograve [x 02]

ἀπολογουμένου genitiu singular masculiacute participi de present mitjagrave que fa funcioacute depredicatiu del genitiu μοῦ complement de regravegim verbal del verb ἀκούητε [x 02]

12 (Querefont) en una ocasioacute havent-se adreccedilat a Delfos [x 01] va gosar preguntar alrsquooracle el seguumlent [x 01] [] en efecte va preguntar si alguacute era meacutes savi que jo [x 02]Certament la Piacutetia va respondre que ninguacute no era meacutes savi [x 02] I sobre aquests fets elseu germagrave aquiacute present us en donaragrave testimoni [x 01] ja que aquell eacutes mort [x 01]

σοφώτερος nominatiu singular masculiacute de lrsquoadjectiu en grau comparatiu de superioritat deσοφός que fa funcioacute drsquoatribut del verb εἴη [x 02]

13 Aviat doncs tambeacute pel que fa als poetes em vaig adonar drsquoaixograve [x 02] que fan el quefan no pas per saviesa [x 02] sinoacute per una certa naturalesa i presos per una inspiracioacutedivina com els endevins i els profetes [x 02] Certament aquests diuen moltes cosesbelles [x 01] perograve no saben res del que diuen [x 01]

ἴσασιν 3a persona del plural del pretegraverit perfet actiu amb valor de present del verb οἶδα quefa funcioacute de verb principal de lrsquooracioacute [x 02]

14 A meacutes drsquoaquestes coses els joves que disposen de meacutes temps lliure [x 02] els fills delshomes meacutes rics [x 01] tot seguint-me per voluntat progravepia [x 01] es complauen escoltantels homes que soacuten interrogats [x 02] i ells mateixos sovint mrsquoimiten [x 01] i aleshoresintenten interrogar-ne drsquoaltres [x 01]

ἐμέ pronom personal de 1a persona en acusatiu singular que fa funcioacute de complementdirecte del verb μιμοῦνται [x 02]

Model de correccioacute 2a part (text no vist amb diccionari)

21 Traduccioacute tal vegada pot semblar que eacutes estrany [x 02] que jo en privat aconselliaquestes coses [x 02] tot anant drsquoun lloc a un altre i em posi allagrave on no em demanen [x02] mentre que en puacuteblic no gosi aconsellar-les a la ciutat [x 03] tot pujant a la tribunade la vostra assemblea [x 03] La causa drsquoaixograve eacutes [x 01] allograve que vosaltres mrsquoheu sentita dir molt sovint a molts llocs [x 02] que en mi srsquoesdeveacute quelcom de diviacute i de genial [x02] cosa que tambeacute va escriure Meletos en la seva acusacioacute [x 02] fent-ne mofa [x 01]

+ Anagravelisi morfologravegica [x 1]+ Anagravelisi sintagravectica [x 1]


22 Perograve per quegrave doncs alguns es diverteixen passant molt de temps amb mi [x 06] Ja hoheu sentit atenesos [x 02] us he dit tota la veritat [x 03] Perquegrave es diverteixen escoltantser interrogats els que creuen ser savis [x 06] perograve no ho soacuten [x 02] Aixograve no eacutes enefecte desagradable [x 01]


317 TRADUCCIOacute DrsquoUN TEXT LLATIacute

AUTOR DE LA FITXA Gemma Puigvert



Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants que han de cursar assignatures de traduccioacute(lrsquoexemple proposat pot ser vagravelid per a primer i segon curs) Eacutes lrsquoactivitat meacutes important en lavida acadegravemica drsquoun estudiant de Filologia Clagravessica (ha de considerar les tres modalitatsdrsquoaprenentatge treball autogravenom mdashpreparacioacute de traduccions a casamdash treball tutelat mdashexercicis en petits seminarismdash i treball dirigit mdashdocegravencia directa a lrsquoaula amb el grup sencer)



1 Identificar les principals estructures morfosintagravectiques i legravexiques de la llengua llatina entextos de dificultat mitjana

2 Interpretar textos llatins escrits en prosa i en vers aplicant el megravetode filologravegic

OBJECTIUS


1 Que lrsquoestudiant sagravepiga interpretar de manera coherent el contingut drsquoun text dedificultat mitjana aplicant els coneixements morfosintagravectics i legravexics bagravesics de la llenguallatina


Els estudiants en acabar lrsquoactivitat tenen les capacitats seguumlents

1 Identificar les estructures sintagravectiques bagravesiques de funcionament de la llengua llatina

2 Fer traduccions de textos drsquouna extensioacute i dificultat mitjanes



Es presenta un text original es llegeix en veu alta i es fa primer una aproximacioacute a lainterpretacioacute drsquoacord amb diversos exercicis estructurats en quatre grans blocs comprensioacutedel text morfologia sintaxi i semagraventica i legravexic

I COMPRENSIOacute DEL TEXT

I1 Quumlestions audioorals Les preguntes es refereixen a la identitat dels protagonistes(quis quem) a les seves qualitats (qualis etc) a la relacioacute espai-temps (undeubi qua quo) a la causa (cur) a la manera o al moment (quomodo quando)a lrsquoaccioacute (quid) etc Les formes introductograveries de la pregunta srsquohan de memoritzardes del primer dia La resposta a aquestes preguntes srsquoha de fer en llatiacute en veu altai responent la totalitat de la frase a quegrave fa referegravencia la pregunta i no tan sols laparaula focalitzada

I2 Certum an falsum Tambeacute srsquoha de resoldre oralment Permet lrsquoobservacioacute del textenfront dels fragments aiumlllats i eventualment manipulats Lrsquoexercici juga amblrsquooposicioacute positiunegatiu i amb les substitucions de tipus paradigmagravetic

II EXERCICIS DE MORFOLOGIA (MORFOSINTAXI MORFOSEMAgraveNTICA)

II1 Deduccions Es fan observar les variacions drsquoalgunes paraules segons elscontextos sempre per oposicions Un cas srsquooposa a un altre un singular srsquooposa aun plural etc Lrsquoobservacioacute va seguida drsquoexercicis pragravectics de tipus analogravegicSeguint el mateix megravetode srsquointrodueix lrsquoobservacioacute de morfemes verbals un tempssrsquooposa a un altre una persona a una altra una veu a una altra un nombre a unaltre etc

II2 Aplicacions Es proposen frases amb buits que han de ser omplerts mitjanccedilantparaules de segraveries adjuntes Drsquoaquesta manera srsquoobserva la relacioacute entre cas ifuncioacute i lrsquouacutes de preposicions

II3 Comparacioacute de frases Es proposen frases similars amb diferegravenciesmorfologravegiques en els seus integrants Es tracta de diferenciar lrsquoestil drsquoalgunadrsquoaquestes frases

II4 Substitucions Es proposen textos de tema i estructura similar al de la lliccediloacute en curson lrsquoestudiant pugui exercitar modificacions segons el model dels exercicis fets ambanterioritat (per exemple un verb en substitueix un altre i causa modificacions en elsmots circumdants)

III DESCRIPCIOacute SINTACTICOSEMAgraveNTICA

No es tracta drsquoincidir excessivament en lrsquolaquoanagravelisiraquo tradicional mdashque no es deixa de fermdashsinoacute de parar esment en la repeticioacute drsquoestructures variades amb nombre i classe diferentde components Aquests exercicis es poden enfocar per comparacioacute de la interpretacioacuteo la traduccioacute informal que produeixin Les frases es presenten per grups valencials


frases drsquouna sola valegravencia de dues de tres etc La descripcioacute de les frases permet veuretambeacute els elements necessaris i els accessoris i la formacioacute de la frase des drsquoaquestselements necessaris mdasharguments valegravencies actantshellipmdash i accessoris mdashsategravelmiddotlitscircumdants adjunts i disjunts

IV EXERCICIS DE LEgraveXIC

IV1 Completar buits En general es tracta drsquooferir a lrsquoestudiant textos amb llacunesvoluntagraveries que srsquohan drsquoomplir sia a partir de la lectura drsquoaquests textos o de llisteso opcions adjuntes

IV2 Formacioacute de paraules per composicioacute o derivacioacute i induccioacute dels significats de lesnoves paraules A partir drsquoun verb o nom del text sersquon proposen a observacioacutealtres de formacioacute comuna

IV3 Sinoniacutemia i antoniacutemia Es proposen parelles de les quals srsquoha de determinar lasemblanccedila o lrsquooposicioacute

IV4 Equacions legravexiques La correspondegravencia entre dues paraules per oposicioacutesemblanccedila o qualsevol altre motiu i la proposicioacute drsquouna tercera permet intuir unanova paraula entre les que lrsquoestudiant ha anat observant del text del dia o delsanteriors


Lrsquoavaluacioacute drsquouna traduccioacute sempre eacutes difiacutecil motiu pel qual creiem fonamental partir drsquounmodel o pauta de correccioacute i de puntuacioacute que serveixi de guia a lrsquohora de corregir i facilitien la mesura que sigui possible lrsquoobjectivitat Aixiacute doncs i tal com es pot veure en el modelque srsquoha proposat es parteix drsquouna traduccioacute ideal i es puntua tenint en compte els diferentsgraus de dificultat de les estructures que conteacute el passatge triat

Considerem molt important que el corrector puntuiuml els encerts parcials ja que tambeacute soacutenorientadors del nivell de coneixement assolit per lrsquoestudiant Drsquoaquesta manera perexemple es pot donar el cas que un estudiant reconegui amb facilitat totes lesconstruccions drsquoinfinitiu perograve cometi errors en la traduccioacute Aquesta constatacioacute permetprendre consciegravencia del que domina i drsquoallograve en quegrave falla i eacutes summament orientativa tant pera lrsquoestudiant com per al professor


1 La traduccioacute correcta del text amb adequacioacute de la llengua catalana al registre linguumliacutesticoriginal


3 Lrsquoanagravelisi morfosintagravectica correcta dels passatges subratllats



La prova consisteix a resoldre diversos exercicis a partir de la metodologia seguida en lessessions pragravectiques de lrsquoassignatura

Amb aquesta prova pretenem que lrsquoestudiant consolidi sobretot lrsquooracioacute drsquoinfinitiu ambverbs actius drsquoexpressioacute oral i escrita (prodidisse)

Multi + prodiderunt + infinitiu

Tambeacute es preteacuten que reconegui i tradueixi correctament altres estructures com ara lesconstruccions de participi les oracions relatives i les adverbials consecutives

1 Presentacioacute del text Es preteacuten que lrsquoestudiant llegeixi amb cura el text i respongui a lesquumlestions proposades a partir del text (la resposta srsquoha de donar en llatiacute)

Habitauit primo in Subura modicis aedibus post autem pontificatum maximum in Sacrauia domo publica

Munditiarum lautitiarumque studiosissimum multi prodiderunt uillam in Nemorensi afundamentis incohatam magnoque sumptu absolutam quia non tota ad animum eiresponderat totam diruisse quamquam tenuem adhuc obaeratum in expeditionibustessellata et sectilia pauimenta circumtulisse Britanniam petisse spe margaritarumquarum amplitudinem conferentem interdum sua manu exegisse pondus gemmastoreumata signa tabulas operis antiqui semper animosissime comparasse seruitiarectiora politioraque inmenso pretio et cuius ipsum etiam puderet sic ut rationibusuetaret inferri conuiuatum assidue per prouincias duobus tricliniis uno quo sagatipalliatiue altero quo togati cum illustrioribus prouinciarum discumberent

Domesticam disciplinam in paruis ac maioribus rebus diligenter adeo seuereque rexit utpistorem alium quam sibi panem conuiuis subicientem compedibus uinxerit libertumgratissimum ob adulteratam equitos Romani uxorem quamuis nullo querente capitalipoena adfecerit (Suet Caes 46-48)

2 Quumlestions audioorals

1 Quid multi prodiderunt 2 Cur Caesar uillam diruisse fertur 3 Quo usque seruorumpretil Caesarem pudebat 4 Quomodo in conuiuiis prouincialibus tricliniaadsignabantur 5 Cur Caesar pistorem compedibus uinxit 6 Quis Caesari questus estlibertum ei gratissimum adulterauisse equitos Romani uxorem

[Cada pregunta srsquoavalua sobre 1]

3 Exercici de morfologia

Es preteacuten que lrsquoestudiant uneixi les frases seguumlents al sintagma multi prodideruntcanviant la forma del verb destacat en negreta per la forma drsquoinfinitiu corresponent


1 (multi prodiderunt) + Villam in Nemorensi a fundamentis incohatam magnoquesumptu absolutam totam diruerat

2 (multi prodiderunt) + In expeditionibus tessellata et sectilia pauimentacircumtulerat

3 (multi prodiderunt) + Britanniam petiuerat spe margaritarum

4 (multi prodiderunt) + Gemmas toreumata signa tabulas operis antiqui semperanimosissime comparauerat

5 (multi prodiderunt) + Seruitia rectiora politioraque immenso pretio comparauerat

6 (multi prodiderunt) + Conuiuatus erat assidue per prouincias duobus tricliniis


4 Exercici semanticosintagravectic

Es tracta que lrsquoestudiant barri les construccions amb ut de quegrave hom podria prescindir

1 Pretii ipsum pudebat sic ut rationibus uetaret inferri

2 Caesar domesticam disciplinam in paruis rebus adeo seuere rexit ut pistorem aliumquam sibi panem conuiuis subicientem compedibus uinxerit

3 Caesar circa corporis curam morosior erat ut diligenter tonderetur ut quidamexprobauerunt

4 Vnde emanauit Sullae dictum optimates admonentis ut male praecinctum puerumcauerent


5 Traduccioacute del text

[Pauta de correccioacute de la traduccioacute elaborada despreacutes de la confeccioacute de la prova]

Al principi residia al barri de Subura en una casa modesta [x 025] perograve des que founomenat Pontiacutefex Magravexim va viure a la Via Sacra en una residegravencia oficial [x 025]

Moltes fonts ens han transmegraves que era molt afeccionat a lrsquoelegagravencia i al luxe [x 075+ 025 si la descripcioacute de lrsquoestructura de lrsquooracioacute drsquoinfinitiu eacutes correcta] que va comenccedilar aconstruir-se de bell nou una casa de camp en la contrada del bosc drsquoAriacutecia en la qual va fergrans despeses [x 1] perograve com que no srsquoadeia del tot amb la seva idea [x 05] la va ferensorrar tota [x 05] malgrat que aleshores la seva economia era migrada i ell estavacarregat de deutes [x 05] i que a les seves campanyes portava amunt i avall pavimentsfets de tesselmiddotles i de marbres [x 075 + 025 si es descriu correctament lrsquooracioacute drsquoinfinitiuque depegraven de lrsquoestructura principal multi prodiderunt]

Diuen tambeacute que va marxar contra Britagravenia amb lrsquoesperanccedila de trobar-hi perles el pes de lesquals calculava de vegades amb la magrave tot comparant-ne la grandagraveria [x 1] que tenia lapassioacute de comprar gemmes peces cisellades estagravetues i pintures antigues [x 075] queadquiria esclaus ben plantats i refinats a un preu exorbitant del qual srsquoavergonyia fins i tot ell


mateix [x 075] de manera que prohibia que fos consignat en els seus comptes [x 05+ 025 si srsquoha reconegut lrsquoestructura de lrsquooracioacute adverbial consecutiva]

Es diu que quan era a les proviacutencies oferia contiacutenuament banquets en dos menjadors [x075] un per als militars i els grecs i un altre per als romans i per als notables de lesproviacutencies [x 05 + 025 si srsquohan identificat correctament les dues estructures relatives] Ladisciplina domegravestica la mantenia de manera tan estricta i tan severa tant en els afers trivialscom en els importants [x 025] que una vegada va fermar amb grillons un forner que vaservir als convidats un tipus de pa i a ell un altre [x 075 descripcioacute sintagravectica de laconstruccioacute de participi 025] i en una altra ocasioacute va condemnar a la pena capital un llibertque tenia en molta estima per haver comegraves adulteri amb lrsquoesposa drsquoun cavaller romagrave tot ique ninguacute no nrsquohavia expressat cap queixa [x 075 + 025 si srsquoha reconegut laconstruccioacute de participi] [Total 12 punts]

La puntuacioacute final de la traduccioacute eacutes de 15 (la diferegravencia de 3 punts es marca pel correctedomini del legravexic mdash2 puntsmdash i pel grau de maduresa assolit en el proceacutes de traduccioacute mdash1 punt)


6 Exercici de derivacioacute

Es preteacuten que lrsquoestudiant esbrini quin mot catalagraveespanyol han donat les paraules llatines ique formuli la regla o regles de derivacioacute que sersquon deriven

Valoracioacute

Errors de tipuslegravexic

Estiliacutestica(per treballar apartir de segoncurs)


Lrsquoestudiant ha estatcapaccedil de trobar ellegravexic adequat al textproposat

Lrsquoestudiant srsquohapermegraves oferir unaversioacute literagraveria deltext la qual cosa faque la sevacompetegravencia entraduccioacute sigui moltbona


Lrsquoestudiant hacomegraves algunserrors de tipus legravexicperograve ha arribat aentendre elsignificat global deltext

Lrsquoestudiantpresenta unatraduccioacute acuradaperograve amb massadependegravenciaencara de lesestructuresmorfosintagravectiquesllatines

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant hacomegraves forccedila errorslegravexics perograveglobalment latraduccioacute eacutesacceptable

Lrsquoestudiantpresenta unatraduccioacuteintelmiddotligible perogravemassa riacutegida ja quedepegraven en exceacutes deles estructuresmorfosintagravectiquesllatines


Lrsquoestudiant hacomegraves molts errorslegravexics la qual cosafa que la traduccioacutedel text nosrsquoentengui gens

Lrsquoestudiant srsquohamostrat incapaccedildrsquooferir una versioacutedel text perquegrave noha estat capaccedildrsquoentendre lesestructures defuncionament de lallengua llatina


CaluitiemPotentiamVitiumPontificatumVanitatemLongitudoFiliamConsiliumFoliaCapillumSapereTabernamStaacutebulumCoacutemitemViacuteridemAmicumSpicamFocumOacuteculumApiacuteculamPeriacuteculumAurumThesaurumCaerimoniamTragoediamNoctemLectumLactucam

[Si les dues derivacions i la regla corresponent que srsquohi aplica soacuten correctes la resposta pera cada terme proposat val un 1 Si nomeacutes una de les dues derivacions eacutes correcta lavaloracioacute eacutes de 05]

Per tal que lrsquoavaluacioacute sigui el magravexim de formativa possible la prova es corregeix a classe ieacutes el mateix estudiant qui en fa la valoracioacute a partir dels patrons drsquoavaluacioacute facilitats pelprofessor

La qualificacioacute final de lrsquoexercici correspondragrave al professor


318 PREGUNTES AMB RESPOSTA MUacuteLTIPLE APLICADESAL CONEIXEMENT DE LA HISTOgraveRIA I LA CIVILITZACIOacuteROMANES


TITULACIOacute Filologia Clagravessica Estudis Clagravessics Humanitats


El professor proposa a la sessioacute classe diversos exercicis tipus test (continguts en la pagraveginaweb seguumlent httpclaudiauabcat81) on lrsquoestudiant no tan sols ha drsquoencerclar la respostacorrecta de les tres que se li ofereixen sinoacute que a meacutes ha drsquoaprendre a raonar per quegrave laresposta triada eacutes correcta i per quegrave no ho soacuten les altres dues que ha descartat

COMPETEgraveNCIES QUE ES PODEN DESENVOLUPAR A PARTIR DE LrsquoACTIVITAT (i que contribueixen a desenvolupar el perfil professional drsquoun estudiant de Filologia Clagravessica)

1 Capacitat drsquoanagravelisi i de raonament criacutetic Es tracta de ser capaccedil de valorar la informacioacuteespeciacutefica sobre el moacuten clagravessic i de generar opinions progravepies justificades

2 Capacitat drsquoexpressioacute escrita Es tracta de ser capaccedil de redactar textos adequats alregistre concret gramaticalment i ortogragraveficament correctes emprant la terminologiaespeciacutefica de cada agravembit drsquoestudi

OBJECTIUS


1 Que lrsquoestudiant a partir del que srsquoha exposat a classe i del que ha complementat a partirde la bibliografia obligatograveria explicitada a la guia docent identifiqui la resposta correctasobre conceptes i fets cabdals de la histograveria i la cultura llatines

2 Que justifiqui amb argumentacioacute extreta de les fonts bibliogragravefiques per quegrave soacutencorrectes o incorrectes tant la resposta que ha donat per vagravelida com les que ha descartati que a meacutes ho faci seguint els estagravendards de la llengua escrita


Srsquoespera que els estudiants en acabar lrsquoactivitat tinguin les capacitats seguumlents


1 Identificar fets de caragravecter histograveric institucional literari i cultural referits a la civilitzacioacuteromana mdashi eventualment grega

2 Argumentar criacuteticament i amb la magravexima competegravencia linguumliacutestica les seves opinions


Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants que cursen assignatures de Llatiacute i Cultura Clagravessica Estracta drsquoassignatures ubicades als primers cursos (o de Filologia Clagravessica o drsquoHumanitats)

Eacutes una activitat que es duu a terme en finalitzar cadascun dels blocs temagravetics que es podenobservar a httpclaudiauabcat81

Aquesta activitat permet que els estudiants prenguin consciegravencia del propi aprenentatge(saben amb la correccioacute posterior quegrave han de millorar per poder afrontar amb garantiesdrsquoegravexit una prova avaluadora on hi ha una part de quumlestions drsquoassaig i una altra ambpreguntes de resposta muacuteltiple semblants a les que han respost a classe)


1 Lrsquoegravepoca en quegrave els romans situen la fundacioacute de la seva ciutat

a Teacute una base historicoarqueologravegica que doacutena testimoni drsquoassentaments humans enaquell indret

b Eacutes fruit drsquoun cagravelcul aproximat basat en la perfeccioacute del nombre 7

c Eacutes absolutament miacutetica amb una clara voluntat dels romans de remuntar-se a laguerra de Troia

Lrsquoestudiant en aquesta primera pregunta ha de procedir de la manera seguumlent

1 Ha de marcar com a correcta lrsquoopcioacute A Ha drsquoargumentar que eacutes correcta perquegraveefectivament els arqueogravelegs han trobat restes que daten de mitjan segle VIII aC que eacutesel moment en quegrave la tradicioacute fixa la data llegendagraveria de laquofundacioacuteraquo de la ciutat

2 Ha drsquoargumentar que la resposta B no eacutes correcta ja que el que eacutes fruit drsquoun cagravelculaproximat basat en el nombre 7 eacutes el periacuteode corresponent a la Monarquia El nombre 7es va imposar perquegrave Fabi Piacutector va assegurar que el periacuteode reial havia durat 245 anyseacutes a dir set generacions de 35 anys (35 x 7 = 245 anys de monarquia 753 ndash 245 = 508)

3 Ha de justificar que la resposta C no eacutes correcta perquegrave lrsquoadverbi absolutament invalidatota la resposta (a partir del que srsquoha dit a A)

2 Per contaminatio srsquoenteacuten

a El fet drsquoimitar una obra original grega que ja ha estat imitada per un autor anterior

b El fet de contaminar lrsquoargument drsquouna obra teatral grega amb fragments quepertanyen a un altre gegravenere literari

c El fet drsquointroduir en una obra teatral llatina algun fragment drsquouna altra obra gregadiferent de la que srsquoimita

Lrsquoestudiant en aquesta pregunta estagrave temptat de marcar com a correcta lrsquoopcioacute B perquegravehi veu el verb contaminar Perograve aquesta no eacutes la resposta correcta ategraves que mai no esprenen fragments drsquoun altre gegravenere literari

Lrsquoopcioacute correcta eacutes la C perquegrave efectivament la contaminatio eacutes un procediment estiliacutesticmitjanccedilant el qual es fusionen dues obres gregues o meacutes en una de llatina

Lrsquoopcioacute A no eacutes correcta perquegrave el que srsquoestagrave definint aquiacute eacutes el concepte de furtum (plagi) ino pas de contaminatio

3 Amb quina afirmacioacute referida al teatre plautiacute estagraves drsquoacord

a Un dels personatges meacutes definits de les seves obres eacutes el seruus o esclau queembolica lrsquoaccioacute

b Les seves obres de maduresa perden el caragravecter musical que tenen les obres dejoventut

c Les seves obres han rebut el qualificatiu de motoriae per la vivesa del llenguatgeque usa


Srsquoespera que amb aquesta tercera resposta lrsquoestudiant procedeixi aixiacute

Lrsquoestudiant ha drsquoargumentar que la resposta A eacutes la correcta perquegrave lrsquoesclau eacutes la figuracabdal en totes les obres de Plaute (ha drsquoaportar exemples a partir de les obres llegides queho certifiquin)

Ha de dir que la resposta B no eacutes correcta perquegrave les obres de Plaute es caracteritzen peruna gran musicalitat a diferegravencia de les de Terenci on la presegravencia musical eacutes molt meacutesescassa

La resposta C tampoc no eacutes correcta perquegrave si beacute les obres de Plaute reben el qualificatiude motoriae no el reben pas pel que srsquoargumenta en aquesta pregunta sinoacute per la rapidesaamb quegrave transcorre lrsquoaccioacute


Hi ha un primer nivell de correccioacute que consisteix a valorar cada pregunta amb 1 punt silrsquoestudiant ha encerclat i argumentat per quegrave la resposta triada eacutes correcta i per quegrave no hosoacuten les que ha descartat La pregunta es valora amb 05 punts si lrsquoestudiant ha encerclat iargumentat per quegrave la resposta triada eacutes correcta perograve en canvi no ha sabut argumentarper quegrave no ho soacuten les altres dues Si no srsquoha encerclat ni argumentat la resposta correcta nitampoc no srsquoha argumentat per quegrave no ho soacuten les altres dues la pregunta val 0 punts Enaquest primer nivell valorem la capacitat drsquoanagravelisi criacutetica i argumentativa a partir delscontinguts teograverics explicats a classe i completats amb la bibliografia corresponent i tambeacutela capacitat drsquoargumentacioacute de les respostes

Un segon nivell de correccioacute consisteix a aplicar unes ruacutebriques que permetin valorar lacompetegravencia escrita de lrsquoestudiant


Nivells drsquoassoliment de la competegravencia 2 Capaciat drsquoepressioacute escrita

Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Legravexic


Lrsquoestudianta penes comet caperror de tipusortogragravefic

La puntuacioacutesrsquoajusta totalment ala normativa

Lrsquoestudiant no teacutecap dificultat perpresentar elsargumentsorganitzats enperiacuteodes complexoscorrectes

Lrsquoestudiant fa uacutes delvocabulari pertinenta la mategraveriadrsquoestudi


Lrsquoestudiant cometalguns errors detipus ortogragraveficperograve no prou greusper dificultar que elsperiacuteodes escritssrsquoentenguin

Hi manquen algunssignes depuntuacioacute perograve lacomprensioacute del textno quedacompromesa

Lrsquoestudiant teacutealgunes dificultatsper presentar elsraonamentsorganitzats enperiacuteodescomplexoscorrectes Tot i aixiacutela presentacioacute deltext final eacutesacceptable

Lrsquoestudiant teacutealgunes dificultatsen lrsquouacutes delvocabulari especiacuteficde la mategraveria

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant cometforccedila errors greusde tipus ortogragravefic

La mala puntuacioacutedificulta en algunscasos entendre beacutelrsquoargumentacioacutedonada

Lrsquoestudiant teacute forccediladificultats perpresentar elsargumentsorganitzats enperiacuteodescomplexoscorrectes Moltesvegades la fraseprincipalinterrompuda peruna subordinada jano teacute continuiumltat despreacutes

Lrsquoestudiant teacute forccediladificultats en lrsquouacutesdel vocabulariespeciacutefic de lamategraveria


Lrsquoestudiant cometmoltiacutessims errorsde tipus ortogragravefic

La puntuacioacute eacutesmolt deficient finsal punt drsquoimpedir lacorrectacomprensioacute de lesidees

Lrsquoestudiant teacutemoltes dificultatsper presentar untext organitzat enperiacuteodescomplexoscorrectes

Lrsquoestudiant teacutemoltes dificultats enlrsquouacutes del vocabulariespeciacutefic de lamategraveria o no usa elvocabulariespeciacutefic


319 CINEFOgraveRUM VISIONAMENT I COMENTARIDrsquoUNA PELmiddotLIacuteCULA INSPIRADA EN EL MOacuteN CLAgraveSSIC




Visionament drsquouna pelmiddotliacutecula inspirada en el moacuten clagravessic Cinefograverum


1 Capacitat drsquoanagravelisi i de siacutentesi capacitat de saber destriar quins soacuten els elementsfonamentals i quins en soacuten els accessoris o circumstancials de valorar la rellevagravenciadrsquoaquests elements i de presentar succintament les opinions que genera (A)

2 Capacitat drsquoexpressioacute escrita capacitat de redactar textos adequats al registre concretgramaticalment i ortogragraveficament correctes emprant la terminologia especiacutefica de cadaagravembit drsquoestudi (B)

3 Capacitat de treballar en equip capacitat de saber treballar en colmiddotlaboracioacute amb altres(confiar-hi) i ser capaccedil drsquoassumir les responsabilitats que pertoquin tenint semprepresent que lrsquointeregraves de lrsquoequip queda per davant dels interessos personals dels individusque el componen (C)

OBJECTIUS

Els objectius que es persegueixen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten que lrsquoestudiant

1 Conegui i comprengui fets de caragravecter literari referits a la civilitzacioacute romana i que elssagravepiga identificar en la tradicioacute posterior

2 Organitzi lrsquoescrit de manera adequada i eficaccedil i linguumliacutesticament correcta

3 Valori en un projecte comuacute les aportacions i els punts de vista dels altres



Srsquoespera que amb aquesta activitat els estudiants assoleixin les capacitats seguumlents

1 Identificar i valorar criacuteticament fets de la tradicioacute clagravessica en la tradicioacute posterior (cinemaliteratura arts plagravestiques etc) amb la magravexima competegravencia linguumliacutestica

2 Aplicar les estrategravegies comunicatives i de comportament necessagraveries per treballar engrup


Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants que han de cursar assignatures de Literatura Llatina ode Cultura Clagravessica (llatina)

El professor en el moment de plantejar aquesta activitat ha drsquohaver acabat drsquoexplicar eltema de literatura relatiu al teatre Ha drsquohaver parlat dels antecedents del teatre a Gregravecia delteatre a Roma dels espais fiacutesics i haver fet referegravencia especial a dos dels grans autors defabulae palliatae a Roma Plaute (lrsquoart de fer riure) i Terenci (lrsquoart de fer somriure)Paralmiddotlelament els estudiants han drsquohaver llegit dues obres de Plaute La comegravedia delfantasma i El soldat fanfarroacute i una obra de Terenci Lrsquoeunuc

Amb tots aquests elements poden afrontar perfectament amb visioacute criacutetica la pelmiddotliacutecula deRichard Lester Golfus de Roma (1966)

Es tracta que vegin la pelmiddotliacutecula (una sessioacute) i que en la sessioacute posterior treballin en petitsgrups per elaborar un comentari guiat sobre la pelmiddotliacutecula a partir de les dues quumlestionsseguumlents

1 Identificacioacute dels personatges principals i rol que hi tenen Es tracta que hi identifiquin elspersonatges fixos (senex adulescens seruus meretrix etc) i que expliquin quin eacutes el rolque els pertoca

2 Relacioacute de la pelmiddotliacutecula amb les obres de Plaute llegides Es tracta que trobin certsparalmiddotlelismes amb les obres llegides per exemple certs personatges (soldat fanfarroacute ndashparagravesit presents tambeacute a El soldat fanfarroacute la figura de lrsquoeunuc etc) certs arguments(La visioacute drsquoun fantasma) etc En definitiva que siguin capaccedilos drsquoaplicar a la pelmiddotliacutecula elsconeixements adquirits amb anterioritat


Lrsquoavaluacioacute teacute dues fases

a) Hi ha una coavaluacioacute Els comentaris srsquointercanvien i cada grup fa una valoracioacute delrsquoaportacioacute drsquoun altre grup seguint unes escales de valoracioacute facilitades pel professor


Sempre hi ha drsquohaver un raonament criacutetic acompanyant la qualificacioacute Aquestacoavaluacioacute pactada entre tots els membres integrants de grup es lliura al professor Peravaluar les capacitats del treball en equip el professor ha drsquoobservar els estudiants ambdeteniment mentre es fa lrsquoactivitat i tenint al davant lrsquoescala drsquoobservacioacute

b) Hi ha lrsquoavaluacioacute feta pel professor utilitzant les mateixes escales amb quegrave hagi treballatlrsquoequip

Nivells drsquoassoliment de la competegravencia A Capacitat drsquoanagravelisi i siacutentesi

Anagravelisi criacutetica de les dades [per mitjagrave delvisionament de la pelmiddotliacutecula]

Siacutentesi de lesargumentacions


Lrsquoestudiantdemostra abastament que eacutescapaccedil drsquoidentificarcadascun dels rolsque fan elspersonatges i quesap establirconnexions entreles diverses obresde teatre llatinesllegides

Lrsquoestudiant teacute unaexcelmiddotlent capacitatde siacutentesi de lainformacioacutepresentada


Lrsquoestudiantidentifica tots elsrols perograve eacutes capaccedildrsquoestablir pocsparalmiddotlelismes entrela pelmiddotliacutecula i lesobres llegides

Lrsquoestudiant teacute unabona capacitat desiacutentesi delsargumentspresentats perograve hiapareix informacioacutesupegraverflua

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant deixaper identificaralguns rols iestableix pocsparalmiddotlelismes entrela pelmiddotliacutecula i lrsquoobrallegida

Lrsquoestudiant doacutenamolta informacioacutesupegraverflua per beacuteque els contingutsessencials hi soacutenpresents


Lrsquoestudiant eacutesincapaccedildrsquoidentificar els rolsdels personatges idrsquoestablir-hiconnexions amb lesobres llegides

Lrsquoestudiant doacutenainformacioacute nopertinent al que espregunta


Nivells drsquoassoliment de la competegravencia B Capacitat drsquoexpressioacute escrita

Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Legravexic











Baix (APROVAT)



Lrsquoestudiant teacute forccediladificultats perpresentar elsargumentsorganitzats enperiacuteodescomplexoscorrectes Moltesvegades la fraseprincipalinterrompuda peruna subordinada jano teacute continuiumltatdespreacutes




La puntuacioacute eacutesmolt deficient finsal punt drsquoimpedir lacomprensioacutecorrecta de lesidees




Nivells drsquoassoliment de la competegravencia C Treball en equip

Participaactivament en elgrup

Teacute en compte elspunts de vistadels altres

Colmiddotlaboraactivament en laplanificacioacute de lestasques i en lavaloracioacute final delrsquoexercici


Les sevesaportacions soacutenfonamentals per alproceacutes grupal i per ala qualitat delresultat

Integra les opinionsdels altres i manteacuteun clima decolmiddotlaboracioacute isuport

Distribueix lestasques ambfacilitat i orienta laposada en comuacutedrsquoopinions pregravevia alcomentari raonat dela qualificacioacute delrsquoexercici


En general esmostra actiu iparticipatiu

Fomenta el diagravelegconstructiu i inspirala participacioacute dequalitat de la restade membres delgrup

Estimula laparticipacioacute detothom i coordinales sevesaportacions perograveno es mostra gaireactiu en la fase finalde redaccioacute

Baix (APROVAT)

Interveacute poc meacutesaviat a requerimentde la resta

No escolta gaireLes sevesintervencions soacutensovint redundants ipoc suggeridores

Improvisa laparticipacioacute i interveacutepoc en la fase finalde valoracioacute delrsquoexercici


Srsquoabsenta ambfacilitat i la sevapresegravencia eacutesirrellevant

No escolta lesintervencions delscompanys idesqualificasistemagraveticamentPreteacuten imposar elsseus punts de vista

Deixa fer Actuacom a simpleespectador


320 PRAgraveCTICA DE LABORATORI INDIVIDUALAMB MATERIAL DE CONSULTA (A LLIBRE OBERT)

AUTOR DE LA FITXA Carme de-la-Mota Gorriz

TITULACIOacute Filologia Hispagravenica


Els estudiants fan una pragravectica de laboratori individual a la sala drsquoordinadors en la qualtreballen els sons de lrsquoespanyol Tenen a la seva disposicioacute material de consulta acceacutes alprogramari i a Internet


Les competegravencies essencials en termes de resultats observables soacuten

1 Utilitzar adequadament els recursos formals i tegravecnics per a lrsquoanagravelisi acuacutestica de la parla(A)

2 Seleccionar la informacioacute pertinent de les fonts especialitzades en fonegravetica per fer unestudi (manuals revistes fons documentals glossaris bases de dades Internet) (B)

3 Identificar de manera argumentada les caracteriacutestiques articulatograveries i acuacutestiques delssons de lrsquoespanyol en casos pragravectics (C)

OBJECTIUS


Objectius drsquoacord amb la competegravencia A

1 Dominar les funcions bagravesiques drsquoun programa drsquoanagravelisi acuacutestica de la parla

2 Aplicar les eines drsquoanagravelisi acuacutestica a lrsquoestudi de casos particulars

Objectius drsquoacord amb la competegravencia B

1 Localitzar i fer servir les fonts de documentacioacute sobre lrsquoestudi dels sons de lrsquoespanyol

2 Avaluar escollir i sintetitzar amb rapidesa la informacioacute qualitativament rellevant iadequada al problema tractat a partir de la ingent quantitat drsquoinformacioacute disponible


Objectius drsquoacord amb la competegravencia C

1 Argumentar la identificacioacute dels sons de la parla a partir drsquoinformacioacute articulatograveria iacuacutestica

2 Detectar els efectes de la coarticulacioacute i dels processos fonologravegics en mostres de parlano analitzades pregraveviament a lrsquoaula



1 Obrin i desin fitxers de so

2 Analitzin acuacutesticament oscilmiddotlogrames i espectrogrames de sequumlegravencies de dificultatmoderada

3 Interpretin la informacioacute obtinguda amb lrsquoanagravelisi drsquoacord amb el seu coneixement previsobre els sons de la parla

4 Localitzin informacioacute concreta en les fonts de documentacioacute sobre els sons delrsquoespanyol

5 Avaluiumln i seleccionin amb rapidesa la informacioacute bibliogragravefica que pot contribuir asolucionar un cas

6 Sintetitzin la informacioacute de manera que respongui clarament i amb pertinegravencia a lespreguntes formulades

7 Identifiquin els sons de la parla en una sequumlegravencia de dificultat moderada a partirdrsquoinformacioacute articulatograveria i acuacutestica

8 Justifiquin la identificacioacute dels sons de la parla en una sequumlegravencia de dificultat moderadaa partir drsquoinformacioacute articulatograveria i acuacutestica

9 Detectin les particularitats fonegravetiques dels sons que es deuen a la coarticulacioacute en unasequumlegravencia de dificultat moderada

10 Detectin les particularitats fonegravetiques dels sons que es deuen a processos fonologravegics enuna sequumlegravencia de dificultat moderada


Els estudiants realitzen pragravectiques de laboratori individuals i colmiddotlectives durant tot el cursamb la tutoria de la professora En lrsquoexemple aportat es treballa sobre les caracteriacutestiquesde les vocals i de les consonants

La pragravectica de laboratori avaluable que es presenta pertany a un nivell bagravesic de fonegravetica ifonologia i es realitza seguint aquest protocol


La sessioacute presencial es desenvolupa (com totes les altres del curs) en una auladrsquoinformagravetica de la facultat

El temps eacutes limitat

Els estudiants no poden parlar entre ells ni abandonar la sala (excepte per causajustificada)

Cada estudiant disposa drsquoun ordinador amb el qual pot accedir a Internet a les revistesdigitalitzades de la Biblioteca al material del Campus Virtual i als documents i elsprogrames del servidor

Els estudiants poden consultar els seus apunts i el material bibliogragravefic de quegrave disposin

Es distribueix un full de paper amb les instruccions de la pragravectica Les respostes es vananotant tambeacute al full

Els estudiants han drsquoaccedir al Campus Virtual baixar al seu ordinador els fitxers de veuproporcionats per a la pragravectica i analitzar-los Aixograve implica que han de dominar les einesinformagravetiques que tenen al seu abast i que utilitzen durant tot el curs (baixada de fitxersdescompressioacute acceacutes al programa drsquoanagravelisi acceacutes als fitxers de veu anagravelisi acuacutestica delsenyal) No obstant aixograve la destresa informagravetica no srsquoavalua

De tots els fitxers proporcionats nomeacutes un compleix les condicions fograveniquesnecessagraveries per fer lrsquoexercici per tant abans de res han drsquoobrir els fitxers de veu amb elprograma drsquoanagravelisi i seleccionar un fitxer adequat Es demana que hi reconeguinaspectes molt bagravesics de la descripcioacute dels sons

Per a la pragravectica que es presenta com a exemple la sequumlegravencia pot ser laquoUn quilo decaracoles de marraquo

Un cop seleccionat el fitxer cal analitzar acuacutesticament alguns sons segons la pautaproporcionada i relacionar les dades obtingudes amb les caracteriacutestiques articulatograveriesdrsquoaquests sons segons el context en el qual es troben ja que hi pot haver actuat unproceacutes fonologravegic

Es preteacuten que les respostes siguin clares pertinents i sintegravetiques Srsquoespera que srsquohireflecteixi la informacioacute bibliogragravefica rellevant i que aquesta informacioacute es posi en relacioacuteamb els resultats pragravectics de lrsquoanagravelisi


Els estudiants han de mostrar que poden

Localitzar amb rapidesa la informacioacute qualitativament rellevant i adequada al problemaentre la ingent quantitat drsquoinformacioacute disponible

Emprar adequadament la bibliografia consultada i relacionar-la amb els problemesestudiats

Reconegraveixer les caracteriacutestiques acuacutestiques dels sons estudiats en mostres de veu que nohan analitzat mai pregraveviament


Posar en relacioacute els conceptes tractats i altres casos pregraveviament analitzats amb el nouproblema

Posar en relacioacute les caracteriacutestiques articulatograveries i acuacutestiques dels sons de lrsquoespanyol

Detectar els efectes de la coarticulacioacute i dels processos fonologravegics en les mostres deparla

Elaborar explicacions progravepies a partir drsquoinformacioacute bibliogragravefica

Donar explicacions clares i pertinents a les preguntes formulades

Nivells drsquoassoliment de la competegravencia AUtilitzar adequadament els recursos formals i tegravecnics per a lrsquoanagravelisi acuacutestica de la parla

Utilitzar demanera efectivales funcionsbagravesiques drsquounprogramadrsquoanagravelisi acuacutestica

Emprar lesfuncionspertinents delprograma per talde realitzarlrsquoanagravelisi drsquounamostra amb unobjectiu concret


Lrsquoestudiant sempreeacutes capaccedil drsquoutilitzarles funcionsbagravesiques drsquounprograma drsquoanagravelisiacuacutestica de maneraefectiva

Lrsquoestudiant sempreeacutes capaccedil drsquoemprarles funcionspertinents delprograma per tal defer lrsquoanagravelisi drsquounamostra amb unobjectiu concret


Lrsquoestudiant sovinteacutes capaccedil drsquoutilitzarles funcionsbagravesiques drsquounprograma drsquoanagravelisiacuacutestica de maneraefectiva

Lrsquoestudiant sovinteacutes capaccedil drsquoemprarles funcionspertinents delprograma per tal defer lrsquoanagravelisi drsquounamostra amb unobjectiu concret

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant devegades eacutes capaccedildrsquoutilitzar lesfuncions bagravesiquesdrsquoun programadrsquoanagravelisi acuacutesticade manera efectiva

Lrsquoestudiant devegades eacutes capaccedildrsquoemprar lesfuncions pertinentsdel programa pertal de fer lrsquoanagravelisidrsquouna mostra ambun objectiu concret


Lrsquoestudiant gairebeacutemai no eacutes capaccedildrsquoutilitzar lesfuncions bagravesiquesdrsquoun programadrsquoanagravelisi acuacutesticade manera efectiva

Lrsquoestudiant gairebeacutemai no eacutes capaccedildrsquoemprar lesfuncions pertinentsdel programa pertal de fer lrsquoanagravelisidrsquouna mostra ambun objectiu concret


Nivells drsquoassoliment de la competegravencia BSeleccionar la informacioacute pertinent de les fonts especialitzades en fonegravetica per fer un estudi (manuals revistes fons documentals glossaris bases de dades Internet)

Nivells drsquoassoliment de la competegravencia CIdentificar argumentadament les caracteriacutestiques articulatograveries i acuacutestiques dels sons de lrsquoespanyol en casos pragravectics

Localitzar ambrapidesa lainformacioacute de lesfontsespecialitzadesen fonegravetica

Seleccionar lainformacioacutequalitativamentrellevant iadequada alproblema entre laingent quantitatdrsquoinformacioacutedisponible


Lrsquoestudiant semprelocalitza ambrapidesa lainformacioacute de lesfontsespecialitzades enfonegravetica

Lrsquoestudiant sempreseleccionaragravepidament lainformacioacute pertinentper tractar la quumlestioacuteproposada


Lrsquoestudiant sovintlocalitza ambrapidesa lainformacioacute de lesfontsespecialitzades enfonegravetica

Lrsquoestudiant sovintseleccionaragravepidament lainformacioacute pertinentper tractar laquumlestioacute proposada

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant localitzaamb dificultats lainformacioacute de lesfontsespecialitzades enfonegravetica

Lrsquoestudiantselecciona ambdificultats lainformacioacute pertinentper tractar laquumlestioacute proposada


Lrsquoestudiant gairebeacutemai no localitza lainformacioacute de lesfontsespecialitzades enfonegravetica

Lrsquoestudiant gairebeacutemaino selecciona lainformacioacute pertinentper tractar laquumlestioacute proposada

Identificarapropiadamentels sons de laparla a partir delrsquoanagravelisi de lescaracteriacutestiquesarticulatograveries iacuacutestiques

Justificar laidentificacioacute delssons estudiats apartir drsquoindicisarticulatoris iacuacutestics


Lrsquoestudiant sempreidentifica els sonsde la parla a partirde lrsquoanagravelisi de lescaracteriacutestiquesarticulatograveries iacuacutestiques

Lrsquoestudiant semprejustifica de manerasogravelida la identificacioacutedels sons estudiatsa partir drsquoindicisarticulatoris iacuacutestics


Lrsquoestudiant sovintidentifica els sonsde la parla a partirde lrsquoanagravelisi de lescaracteriacutestiquesarticulatograveries iacuacutestiques Cometpoques errades

Lrsquoestudiant sovintjustifica de manerasogravelida laidentificacioacute delssons estudiats apartir drsquoindicisarticulatoris iacuacutestics En algunscasos lesjustificacions soacuteninsuficients

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantrarament identificaels sons de la parlaa partir de lrsquoanagraveliside lescaracteriacutestiquesarticulatograveries iacuacutestiques Cometalgunes errades

Lrsquoestudiantrarament justificade manera sogravelida laidentificacioacute delssons estudiats apartir drsquoindicisarticulatoris iacuacutestics Lesjustificacionsresultenincompletes ocontenen errades


Lrsquoestudiant gairebeacutemai no identifica elssons de la parla apartir de lrsquoanagravelisi deles caracteriacutestiquesarticulatograveries iacuacutestiques Cometforccedila errades

Lrsquoestudiant gairebeacutemai no justifica demanera sogravelida laidentificacioacute delssons estudiats apartir drsquoindicisarticulatoris iacuacutestics No posade manifest lesrelacions entrearticulatograveria iacuacutestica



Indicacions sobre lrsquoactivitat proporcionades als estudiants drsquoun curs introductori sobrefonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol

La prueba se realiza presencialmente en el aula de informaacutetica Dispones de unordenador con el que puedes acceder a Internet al material del Campus Virtual y a losdocumentos y programas del servidor

Puedes consultar tus apuntes y el material bibliograacutefico de que dispongas

Accede al Campus Virtual de la asignatura En la carpeta dedicada a la evaluacioacuten hay unconjunto de ficheros de voz

Para realizar la prueba deberaacutes trabajar con uno solo de esos ficheros Debes escogerun fichero que contenga tres y solo tres consonantes oclusivas

Analiza el fichero seleccionado con el programa Praat

Responde a las siguientes cuestiones

1 Busca las dos primeras vocales que se pronuncian y justifica acuacutesticamente lasdiferencias articulatorias de abertura y posicioacuten de la lengua que existen entre ellas(2 puntos)

2 Busca la primera consonante sonora que se pronuncia indica cuaacutel es utilizando laterminologiacutea adecuada y determina su duracioacuten (2 puntos)

3 iquestCuaacutel es el punto de articulacioacuten de esta consonante Justifiacutecalo (1 punto)

4 Busca la uacuteltima consonante sorda que se pronuncia indica cuaacutel es utilizando laterminologiacutea adecuada y determina su duracioacuten (2 puntos)

5 iquestCuaacutel es el modo de articulacioacuten de esta consonante Justifiacutecalo (1 punto)

6 Busca la uacuteltima consonante vibrante que se pronuncia iquestQueacute tipo de vibrante esJustifiacutecalo (2 puntos)

Redacta respuestas claras pertinentes y sinteacuteticas Aporta la informacioacuten bibliograacuteficaque juzgues relevante y relacioacutenala con los resultados praacutecticos del anaacutelisis


321 TREBALL EN COOPERACIOacute SOBRE UN PROBLEMADE FONEgraveTICA DE LrsquoESPANYOL




Els estudiants treballen sobre un problema de fonegravetica de lrsquoespanyol de manera cooperativa

COMPETEgraveNCIES QUE ES PODEN DESENVOLUPAR A PARTIR DELrsquoACTIVITAT


1 Analitzar problemes sobre els aspectes fogravenics de la llengua espanyola amb elsinstruments adequats (A)

2 Treballar sobre problemes de fonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol de manera cooperativa iaprenent de la feina dels altres (B)

No obstant aixograve es valora tambeacute lrsquouacutes eficient de la llengua oral i escrita la capacitat per ferpresentacions orals i escrites amb dots drsquoexposicioacute efectius i adaptats a lrsquoaudiegravencia Conveacuteper tant

Redactar textos adequats al registre concret gramaticalment i ortogragraveficamentcorrectes emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi

Expressar-se oralment mitjanccedilant un discurs ben estructurat adequat al registreconcret gramaticalment correcte emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudii amb una pronunciacioacute adequada

OBJECTIUS


1 Cercar consultar i assimilar la informacioacute bibliogragravefica relacionada amb la mategraveria

2 Analitzar i posar en relacioacute situacions dades o fets no connectats de manera evident

3 Justificar adequadament amb arguments les afirmacions realitzades

4 Treballar en grup de manera cooperativa i aprenent de la feina dels altres


5 Presentar i defensar un treball adequat en forma i en contingut sobre un tema de lamategraveria


Srsquoespera que els estudiants demostrin que poden apropar-se a un tema o a un problemadins de lrsquoagravembit fonegravetic i fonologravegic i tractar-lo apropiadament fent servir les eines drsquoanagravelisibagravesiques seguint els raonaments argumentatius propis de la disciplina i treballant demanera cooperativa


Els estudiants srsquoagrupen en equips de treball poc despreacutes drsquohaver comenccedilat el cursAquests grups realitzen activitats pragravectiques a lrsquoaula drsquoinformagravetica i es reuneixen fora delrsquohorari destinat a les sessions presencials per tal de posar en comuacute la feina relacionada amblrsquoassignatura i preparar activitats de curs que es comenten a lrsquoaula Durant el curs vanpreparant un treball

Tambeacute cap a principis de curs es donen als estudiants unes orientacions generals sobrelrsquoelaboracioacute del treball sobre la metodologia del treball cooperatiu i sobre els criteris que seseguiran en la valoracioacute Es determinen les dates de lliurament Cada grup escull un temaEls temes que es poden tractar mitjanccedilant la resolucioacute drsquoun problema o mitjanccedilant la revisioacutebibliogragravefica plantegen quumlestions adequades a un primer nivell de fonegravetica i fonologia Elsestudiants tenen a la seva disposicioacute el material de les presentacions realitzades a classesenyal de veu referegravencies bibliogragravefiques els guions de les pragravectiques i un web que conteacutematerials drsquointeregraves per a lrsquoestudi de la prosogravedia

A mesura que els estudiants avancen en el seu treball van presentant esborranys i adreccedilant-se a la tutora Finalment fan una exposicioacute oral davant del grup-classe La puntuacioacute deltreball estagrave fraccionada en tres lliuraments


Els criteris drsquoavaluacioacute estan a la disposicioacute dels estudiants des drsquoabans de comenccedilar aelaborar els treballs Soacuten els seguumlents

1 Es considera imprescindible que el treball estigui ben organitzat i ben redactat Hi hadrsquohaver un iacutendex amb les pagravegines a les quals es remet en cada capiacutetol una introduccioacuteunes conclusions i una llista de referegravencies bibliogragravefiques que srsquohan de fer seguint unaconvencioacute

2 Els temes srsquohan drsquoabordar amb profunditat i detall Srsquoha drsquohaver realitzat una descripcioacuteclara i suficient dels fenogravemens estudiats Aixograve inclou inexcusablement explicacionsprogravepies contrast bibliogragravefic i gragravefics Srsquoha drsquoestablir una relacioacute entre textos taules ifigures de manera que el conjunt sigui coherent


3 Els gragravefics aportats han de procedir de tres fonts a) material del curs b) documentsdrsquoorigen contrastable i reconegut (en format electrogravenic o en paper) i c) senyal analitzatpels estudiants En tots els casos se nrsquoha drsquoindicar la procedegravencia

4 La bibliografia consultada srsquoha de citar convenientment (segons les orientacionsproporcionades sobre els sistemes reconeguts)

5 En cas de treballar sobre dos grups de sons a meacutes de descriure cada grup cal contrastarles caracteriacutestiques globals drsquoun grup de sons amb les de lrsquoaltre Cal evitar presentar elsdos blocs de sons sense posar-los en relacioacute com si srsquoabordessin dos treballsindependents

6 En el supogravesit drsquoabordar la resolucioacute drsquoun problema proposat qualsevol solucioacute que esproposi srsquoha de justificar

7 Totes les aportacions de cada membre de lrsquoequip han de contribuir a lrsquoelaboracioacute deltreball com a activitat conjunta Cal evitar unir fragments que manquen de relacioacute entre sio que soacuten contradictoris i per descomptat presentar treballs barrejant formats

8 Tots els membres del grup han de poder explicar el contingut del treball i la metodologiaseguida Srsquoavalua tant el producte presentat com la intervencioacute de cadascun delsmembres del grup en lrsquoelaboracioacute i la defensa del treball

Nivells drsquoassoliment de la competegravencia AAnagravelisi de problemes sobre els aspectes fogravenics de la llengua espanyola amb els instruments adequats

Discriminar lesquumlestionsessencials elsproblemessubjacents delsaspectessecundaris

Abordar els temesen profunditat demanera metogravedicaamb raonaments iarguments

Recopilar ideesque permetinobtenirconclusionsintelmiddotligents iessencials


Lrsquoestudiantdiscrimina la majorpart de quumlestionsessencials delrsquoobjecte drsquoestudi

Lrsquoestudiant raona iargumenta demanera moltprofunda i metogravedicasobre el tema defonegravetica o fonologiaabordat

Lrsquoestudiant recopilamoltes idees que lipermeten obtenirconclusionsintelmiddotligents iessencials


Lrsquoestudiantdiscrimina forccedila lesquumlestionsessencials delrsquoobjecte drsquoestudi

Lrsquoestudiant raona iargumenta demanera forccedilaprofunda imetogravedica sobre eltema de fonegravetica ofonologia abordat

Lrsquoestudiant recopilaforccedila idees que lipermeten obtenirconclusionsintelmiddotligents iessencials

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantdiscrimina poc lesquumlestionsessencials delrsquoobjecte drsquoestudi

Lrsquoestudiant raona iargumenta demanera pocprofunda imetogravedica sobre eltema de fonegravetica ofonologia abordat

Lrsquoestudiant recopilapoques idees que lipermeten obtenirconclusionsintelmiddotligents iessencials


Lrsquoestudiant eacutesincapaccedil dediscriminar lesquumlestionsessencials delrsquoobjecte drsquoestudi

Lrsquoestudiant gairebeacuteno raona niargumenta sobre eltema de fonegravetica ofonologia abordat

Lrsquoestudiant gairebeacuteno recopila ideesque li permetinobtenir conclusionsintelmiddotligents iessencials


Nivells drsquoassoliment de la competegravencia BCapacitat de treballar sobre problemes de fonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol de manera cooperativa



Trabajo en grupo orientaciones

Tipo de prueba Se redactaraacute un texto a partir de un trabajo realizado en grupo

Tipo de trabajo Puede escogerse entre dos tipos de trabajos la resolucioacuten de unproblema o una revisioacuten bibliograacutefica

- En el primer supuesto se plantearaacute el problema se expondraacute la solucioacuten propuestay se justificaraacute debidamente mediante el anaacutelisis bibliograacutefico y el aporte de casos

- En el segundo la revisioacuten deberaacute suponer la comprensioacuten y el contraste entre lasobras comentadas de forma que se presente un panorama baacutesico suficientementeamplio y actualizado

Composicioacuten funcionamiento y objetivos del grupo

- El trabajo se realizaraacute en grupos de cuatro o cinco personas Cada grupo semantendraacute estable en su composicioacuten salvo causa justificada desde el principiodel curso hasta el final

- Cada grupo deberaacute fijar las tareas de cada miembro del equipo y marcarse unaagenda de trabajo Es recomendable ademaacutes que exista un secretario que tomenota de los acuerdos y se convierta en portavoz del grupo

Responsabilitzar-se de les tasquesassumides iintegrar-les (entemps i forma) altreball grupal

Fer-seresponsable de lametodologia detreball seguidaels resultatsobtinguts i lesconclusions en elseu conjunt (i node manerafraccionada)


Lrsquoestudiantintegra sempre laseva tasca demanera efectiva entemps i forma

Lrsquoestudiant sempredemostra queconeix lametodologia elsresultats i lesconclusions i sersquonfa responsable


Lrsquoestudiantintegra sovint laseva tasca demanera efectiva entemps i forma

Lrsquoestudiant sovintdemostra queconeix lametodologia elsresultats i lesconclusions ni sersquonfa responsable

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantraramentintegra la sevatasca de maneraefectiva en temps iforma

Lrsquoestudiantrarament demostraque coneix lametodologia elsresultats i lesconclusions i sersquonfa responsable


Lrsquoestudiant gairebeacutemai no integra la sevatasca de maneraefectiva en temps iforma

Lrsquoestudiant gairebeacutemai no demostraque coneix lametodologia elsresultats i lesconclusions i nosersquon faresponsable


- El grupo de trabajo realizaraacute conjuntamente tanto las actividades praacutecticas que sepropongan durante el curso como el trabajo final

Contenido El trabajo consistiraacute en el estudio de un fenoacutemeno foacutenico del espantildeol Noobstante el enfoque de los trabajos de caraacutecter bibliograacutefico podraacute acordarse con laprofesora Puede por ejemplo relacionarse con cuestiones de adquisicioacuten de la lenguade aprendizaje o de comparacioacuten entre lenguas La relacioacuten de temas y problemas seespecificaraacute el diacutea XXXX Estos documentos quedaraacuten a disposicioacuten de los estudiantesen el Campus Virtual de la asignatura

Eleccioacuten del tema El tema deberaacute acordarse con la tutora con suficiente antelacioacuten a lafecha de la primera entrega

Bibliografiacutea recomendada Una vez determinado el tema la tutora proporcionaraacute acada grupo una lista de referencias bibliograacuteficas que los estudiantes deberaacutenseleccionar y complementar de acuerdo con su propio criterio

Enlace web Los estudiantes que deseen abordar un tema de prosodia (entonacioacutenacento pausas etc) podraacuten consultar el sitio Prosodia creado gracias a la ayuda 2005MQD 00117 otorgada por la Agegravencia de Gestioacute drsquoAjuts Universitaris i de Recerca(AGAUR) de la Generalitat de Catalunya dentro de la convocatoria de ayudas para lafinanciacioacuten de proyectos destinados a la mejora de la calidad docente de lasuniversidades catalanas A continuacioacuten se presenta la paacutegina de inicio del sitio y ladireccioacuten

Direccioacuten del sitio Prosodia [2008] httphipatiauabcatprosodia


Tutoriacuteas Una vez acotado el campo que se desee estudiar conviene realizar variasentrevistas para comentar la bibliografiacutea seleccionada el enfoque del trabajo y laestructura de la exposicioacuten Las tutoriacuteas seraacuten semivirtuales

Puntuacioacuten y entregas Con el fin de planificar un trabajo progresivo y de ir realizandouna tutoriacutea continuada el trabajo se presentaraacute a evaluacioacuten y se comentaraacute tres vecescada una en una fase de elaboracioacuten distinta

- La primera entrega del trabajo que se encontraraacute en su fase inicial supondraacute un20 de la nota Se entregaraacute el plan de trabajo y un resumen de la bibliografiacuteaseleccionada Fecha XXXX

- La segunda versioacuten presentada por el grupo en una fase intermedia se valoraraacutecon un 20 Fecha XXXX

- La versioacuten definitiva en su versioacuten escrita daraacute opcioacuten al 40 de la nota FechaXXXX

Para ser evaluado deberaacuten haberse presentado las tres versiones del trabajo en lasfechas previstas para ello y deberaacute realizarse una exposicioacuten oral del tema

Exposicioacuten Los resultados del trabajo se expondraacuten al grupo hacia finales del cursoEsta prueba supondraacute el 20 restante de la nota La fecha se determinaraacute maacutes adelante

Recomendaciones y criterios de evaluacioacuten Antes de dar el trabajo por finalizadodebe revisarse si se han tenido en cuenta los factores siguientes

1 Se considera imprescindible que el trabajo esteacute bien organizado y bien redactadoDebe haber un iacutendice con las paacuteginas a las que se remite en cada capiacutetulo unaintroduccioacuten unas conclusiones y una lista de referencias bibliograacuteficas que serealizaraacuten siguiendo una convencioacuten

2 Los temas se abordaraacuten con profundidad y detalle Debe haberse realizado unadescripcioacuten clara y suficiente de los fenoacutemenos estudiados Esto incluyeinexcusablemente explicaciones propias contraste bibliograacutefico y graacuteficos Debeestablecerse una relacioacuten entre textos y figuras de manera que el conjunto seacoherente

3 Los graacuteficos aportados procederaacuten de tres fuentes a) material del curso b)documentos de origen contrastable y reconocido (en formato electroacutenico o enpapel) y c) sentildeal analizada por los estudiantes En todos los casos deberaacute indicarsela procedencia

4 La bibliografiacutea consultada deberaacute citarse convenientemente

5 En el caso de trabajar sobre dos grupos de sonidos ademaacutes de describir cadagrupo se deberaacuten contrastar las caracteriacutesticas globales de un grupo de sonidoscon las del otro Se evitaraacute presentar los dos bloques de sonidos sin ponerlos enrelacioacuten como si se abordasen dos trabajos independientes

6 En el supuesto de abordar la resolucioacuten de un problema propuesto deberaacutejustificarse cualquier solucioacuten que se proponga


7 Todas las aportaciones de cada miembro del equipo deben contribuir a laelaboracioacuten del trabajo como actividad conjunta Hay que evitar unir fragmentosque carecen de relacioacuten entre ellos o que son contradictorios entre siacute y porsupuesto presentar trabajos mezclando formatos

8 Todos los miembros del grupo deberaacuten poder explicar el contenido del trabajo y lametodologiacutea seguida


322 EL DOSSIER O CARPETA DrsquoAPRENENTATGE




Els estudiants elaboren un dossier drsquoaprenentatge (o carpeta) aplicat a una assignaturadrsquointroduccioacute a la fonegravetica i la fonologia de lrsquoespanyol


El dossier drsquoaprenentatge recull lrsquoevolucioacute de la feina realitzada al llarg de tot un cursAfavoreix un aprenentatge actiu progressiu conscient i significatiu transferible en el futur asituacions noves Permet recollir i analitzar els aspectes de lrsquoaprenentatge que srsquohanpotenciat mitjanccedilant les activitats realitzades durant aquest temps i a meacutes afavoreix eldesenvolupament de competegravencies que drsquouna altra manera difiacutecilment srsquoenfortirien com arala capacitat drsquoorganitzar i regular constantment lrsquoaprenentatge a partir de la deteccioacute depunts forts i febles i de la planificacioacute conscient drsquoestrategravegies de millora Tanmateix estreballen competegravencies transversals com ara la capacitat de treballar autogravenomament demanera organitzada i efectiva

Les competegravencies essencials (transversals i especiacutefiques) que es poden desenvolupar ambla preparacioacute drsquoun dossier drsquoaprenentatge en lrsquoagravembit drsquoestudi de la fonegravetica i la fonologia delrsquoespanyol soacuten

1 Organitzar i regular constantment lrsquoaprenentatge de la fonegravetica i la fonologia delrsquoespanyol a partir de la reflexioacute i la cooperacioacute (amb la docent i els companys)

2 Seleccionar la informacioacute pertinent de les fonts especialitzades en fonegravetica per fer unestudi (manuals revistes fons documentals glossaris bases de dades Internet)

3 Utilitzar adequadament els recursos formals i tegravecnics per a lrsquoanagravelisi acuacutestica de la parla

4 Descriure i identificar el sistema fonegravetic i fonologravegic de la llengua espanyola

5 Sintetitzar relacionar i aplicar a la pragravectica els coneixements teograverics bagravesics sobrefonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol

6 Identificar de manera argumentada les caracteriacutestiques articulatograveries i acuacutestiques delssons i de la prosogravedia de lrsquoespanyol en casos pragravectics

7 Relacionar les caracteriacutestiques fonegravetiques dels sons de la parla amb els trets les unitatslrsquoestructura i els processos fonologravegics regulars de la llengua espanyola


8 Contrastar i justificar els models teograverics de lrsquoanagravelisi fonologravegica aplicant lrsquoagravembit drsquoestudi aquumlestions bagravesiques de la llengua espanyola

9 Treballar sobre problemes de fonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol de manera cooperativa iaprenent de la feina dels altres

10 Treballar de manera autogravenoma planificar i gestionar el temps i aconseguir els objectiuspregraveviament planificats

11 Redactar textos adequats al registre concret gramaticalment i ortogragraveficamentcorrectes emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi

12 Expressar-se oralment mitjanccedilant un discurs ben estructurat adequat al registreconcret gramaticalment correcte emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudii amb una pronunciacioacute adequada

Comparant amb altres activitats el nombre de competegravencies eacutes alt fonamentalment perquegraveel dossier recull lrsquoexperiegravencia de treballar tots els continguts tractats durant el curs i perquegraveels estudiants autoavaluen les habilitats que han anat desenvolupant en fer altres tasques

Val a dir que amb lrsquoactivitat algunes competegravencies es treballen meacutes a fons que altres i aixiacute esreflecteix tambeacute en lrsquoavaluacioacute del dossier Per exemple la competegravencia en expressioacute escritasrsquoavalua mentre que la competegravencia en expressioacute oral per meacutes que es potencia cada copque es fan presentacions discussions i tutories no srsquoavalua De manera semblant lacapacitat de treballar autogravenomament es desenvolupa sobretot amb lrsquoelaboracioacute del dossiermolt meacutes que la capacitat de treballar cooperativament Durant la preparacioacute del dossierlrsquoestudiant reflexiona sobre el proceacutes drsquoaprenentatge lligat a la preparacioacute drsquoactivitatsrealitzades en grup perograve no treballa amb els companys sinoacute sol

OBJECTIUS

Els objectius que es persegueixen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten

1 Cercar consultar i assimilar la informacioacute proporcionada per les fonts de documentacioacutesobre lrsquoestudi dels sons de lrsquoespanyol

2 Avaluar escollir i sintetitzar la informacioacute qualitativament rellevant i adequada al problematractat a partir de la ingent quantitat drsquoinformacioacute disponible

3 Dominar les funcions bagravesiques drsquoun programa drsquoanagravelisi acuacutestica de la parla i aplicaraquestes eines a lrsquoestudi de casos particulars


5 Descriure lrsquoestructura fogravenica de la llengua espanyola

6 Justificar adequadament amb arguments (referegravencies exemples etc) les afirmacionsrealitzades




9 Identificar i diferenciar els models teograverics de lrsquoanagravelisi fonologravegica en tractar quumlestionsbagravesiques de la llengua espanyola

10 Completar la informacioacute proporcionada a lrsquoaula demostrant motivacioacute personal icuriositat cientiacutefica a lrsquohora drsquoanalitzar els aspectes fogravenics meacutes complexos o menysassimilats

11 Relacionar la fonegravetica i la fonologia amb altres aspectes dels estudis i de la vida

12 Desenvolupar lrsquoautonomia en el proceacutes drsquoorganitzacioacute estructuracioacute i presentacioacute delmaterial avaluable

13 Avaluar el propi proceacutes drsquoaprenentatge amb relacioacute als objectius de lrsquoassignatura

14 Treballar tant en grup com de manera autogravenoma drsquoacord amb uns objectius uncalendari i un pla drsquoexecucioacute



1 Localitzin informacioacute concreta sobre els sons de lrsquoespanyol en les fonts de documentacioacuteelectrograveniques i en paper

2 Avaluiumln seleccionin i sintetitzin la informacioacute bibliogragravefica que pot contribuir acomprendre un problema de manera autogravenoma

3 Facin servir els recursos formals i tegravecnics de quegrave disposin de manera adequada

4 Obrin desin i gravin fitxers de veu

5 Analitzin acuacutesticament i interpretin adequadament oscilmiddotlogrames espectrogramesespectres i contorns melogravedics en sequumlegravencies de dificultat moderada

6 Identifiquin els sons de la parla i detectin les particularitats fonegravetiques dels sons que esdeuen a la coarticulacioacute o a processos fonologravegics en sequumlegravencies de dificultat moderadaa partir drsquoinformacioacute articulatograveria i acuacutestica

7 Reconeguin lrsquoestructura de les siacutelmiddotlabes possibles de lrsquoespanyol i revisin les propostesteograveriques explicatives a partir de casos de dificultat moderada

8 Descriguin fonegraveticament i fonologravegicament els trets fonamentals de la prosogravedia delrsquoespanyol (caracteriacutestiques de lrsquoaccent patrons melogravedics uacutes i posicioacute de les junturesetc)

9 Reconeguin i utilitzin de manera adequada la notacioacute emprada per transcriurefonegraveticament els sons de la parla en sequumlegravencies de dificultat moderada

10 Relacionin la forma fonegravetica amb el funcionament del sistema fonologravegic de lrsquoespanyol

11 Identifiquin formes teograveriques diferents de tractar els mateixos problemes fogravenics


12 Sintetitzin relacionin i ordenin els seus coneixements sobre la fonegravetica i la fonologia delrsquoespanyol de manera que els siguin drsquoutilitat davant de situacions i problemes nous

13 Seleccionin el material avaluable de manera autogravenoma i representativa

14 Presentin de manera clara i organitzada els objectius aconseguits amb relacioacute alsobjectius drsquoaprenentatge

15 Detectin i exposin per escrit les fortaleses les febleses i les accions de millora relatives alseu proceacutes drsquoaprenentatge


La preparacioacute del dossier drsquoaprenentatge individual es realitza durant tot el curs En unaassignatura semestral es preveu lrsquoavaluacioacute individual de dos lliuraments Lrsquoestudiant rep perescrit una llista drsquoorientacions amb lrsquoobjectiu drsquoajudar-lo a reflexionar sobre lrsquoaprenentatge ide donar-li un retorn extern sobre lrsquoavaluacioacute El lliurament final de la carpeta recull la mategraveriatreballada durant tot el curs i per tant tambeacute la versioacute revisada del primer lliurament

En comenccedilar el curs srsquoexplica a lrsquoaula en quegrave consisteix un dossier drsquoaprenentatge i quinobjectiu didagravectic teacute emprar-lo com a forma drsquoavaluacioacute eacutes un instrument de millora queretroalimenta el proceacutes drsquoaprenentatge Es posen a la disposicioacute dels estudiants tantfragments exemplars de dossiers que poden orientar-los en lrsquoelaboracioacute del seu dossier(que poden ser de la mateixa assignatura o drsquoaltres) com bibliografia relacionada ambaquest sistema drsquoavaluacioacute

El seguiment dels dossiers es fa presencialment i per contacte virtual mitjanccedilant tutorieselectrograveniques Eacutes recomanable tambeacute disposar drsquoun espai de comunicacioacute virtual compartit(un fograverum) on es puguin tractar conjuntament les quumlestions generals que sorgeixin

El tutor assumeix el paper de guia facilitador de lrsquoaprenentatge Es dediquen diversesestones durant el curs a explicar el que srsquoespera que facin els estudiants a compartir amb elgrup-classe el que ja tenen preparat a comentar els problemes drsquointeregraves general que esdetecten en el primer lliurament a donar exemples variats del que poden ser bonespragravectiques i a atendre dubtes Es tracta de propiciar una reflexioacute conjunta que afavoreixilrsquoaprenentatge actiu

Eacutes clau fer entendre que lrsquoelaboracioacute del dossier drsquoaprenentatge requereix una feina constanta lrsquoaula i fora de lrsquoaula i que es demana un comentari reflexiu (no una valoracioacute superficial)que va meacutes enllagrave de lrsquoinventari de dades o drsquouna recopilacioacute ordenada drsquoapunts Tot i que calun seguiment diari o setmanal de la feina feta per comenccedilar a preparar el dossier eacutesconvenient distingir-lo drsquoun diari de treball ja que la presentacioacute final requereix un exercici demaduresa i de reorganitzacioacute de la informacioacute


Fonamentalment es demanen dues tasques

1 La presentacioacute ordenada sintegravetica i estructurada dels continguts teograverics i pragravectics delcurs amb les ampliacions bibliogragravefiques sobre fonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol i tota ladocumentacioacute complementagraveria que lrsquoestudiant consideri adients

2 La reflexioacute profunda sobre el propi aprenentatge presentada sequumlencialment i centradaen els objectius de la mategraveria les competegravencies treballades la metodologia personalemprada les dificultats trobades i la manera de superar-les el temps dedicat a lrsquoestudi iles possibles aplicacions a altres agravembits de la vida

Lrsquoestudiant gaudeix drsquouna considerable autonomia Decideix sobre la manera drsquoabordar elscontinguts i de plantejar les reflexions Quant a lrsquoorganitzacioacute i la presentacioacute del dossierdecideix quin eacutes el megravetode que li resulta meacutes convenient (un document de text o unapresentacioacute) els documents que vol incloure (textos taules gragravefics sons viacutedeos etc) i elformat (paper o format electrogravenic) En un curs dedicat al sistema fogravenic de lrsquoespanyol resultadrsquoespecial interegraves incorporar gravacions i gragravefics obtinguts preparant pragravectiques i treballs

En el cas aportat lrsquoavaluacioacute nomeacutes la fa el docent que revisa individualment dos lliuramentsdurant el semestre perograve es pot adoptar un model avaluador que inclogui tambeacute lrsquoavaluacioacuteper part dels altres estudiants (inter pares)


A continuacioacute es detallen els criteris generals drsquoavaluacioacute amb una proposta del pes que teacutecadascun en lrsquoavaluacioacute de la carpeta individual drsquoaprenentatge

Criteris

Lrsquoorganitzacioacute general Lrsquoespecificacioacute drsquoobjectius i la presentacioacute estructuradadels materials drsquoacord amb un enfocament personal i madur

La inclusioacute de gragravefics explicatius dibuixos fotografies sons etc (procedentsde fonts bibliogragravefiques o drsquoelaboracioacute progravepia)

Lrsquoexplicacioacute clara equilibrada profunda i apropiada de les mategraveries de fonegraveticai fonologia tractades inclograves lrsquouacutes adequat de les convencions per atranscripcions fonegravetiques i fonologravegiques

La seleccioacute lrsquoorganitzacioacute i la integracioacute creativa i madura de la informacioacuteinclosa (meacutes enllagrave del diari de treball o la recolmiddotleccioacute drsquoapunts o drsquoactivitats delcurs) material de seguiment del curs ampliacions elaboracioacute drsquoexplicacionsprogravepies a partir drsquoinformacioacute bibliogragravefica pragravectiques i preparacioacute de treballsreflexions autoavaluacions

Pes sobre el total(expressat enpercentatges)

10

10

30

20


Criteris Pes sobre el total(expressat enpercentatges)

Lrsquoautoavaluacioacute i la reflexioacute profunda sobre lrsquoaprenentatge drsquoaspectes concretsde la mategraveria (competegravencies i continguts) a partir dels condicionants personalsinclosa la reflexioacute sobre el temps invertit en lrsquoestudi amb relacioacute a les fitesaconseguides

La presentacioacute lrsquoexpressioacute linguumliacutestica lrsquoadequacioacute formal i temagravetica de lesreferegravencies bibliogragravefiques i el format final del dossier drsquoaprenentatge

20

10

Cada carpeta es revisa individualment i es puntua dos cops durant el semestre


Orientacions sobre lrsquoactivitat proporcionades als estudiants drsquoun curs introductori sobrefonegravetica i fonologia de lrsquoespanyol

En el Campus Virtual de la asignatura puede consultarse una descripcioacuten de esteprocedimiento de evaluacioacuten bibliografiacutea orientativa y la lista de criterios con los que seevaluaraacute la actividad Durante el semestre la carpeta se somete a revisioacuten y a evaluacioacuten dosveces El estudiante recibe por escrito una serie de recomendaciones Para la segundaentrega que incluye la materia de todo el curso se debe incorporar el tratamiento de losnuevos temas tratados y realizar una revisioacuten de lo entregado a evaluacioacuten la primera vez Amodo de orientacioacuten algunos de los comentarios escritos por la docente a los autores trasla revisioacuten de las carpetas son

1 Revisa el formato Procura que ayude a comprender los contenidos

2 Seriacutea muy conveniente antildeadir graacuteficos explicativos dibujos fotografiacuteas etc

3 Al igual que sucede con los textos debe consignarse el origen exacto de todos losgraacuteficos

4 Persigue el rigor y ten cuidado con la expresioacuten Por ejemplo cuando afirmas laquoEstaimagen la he sacado de una paacutegina web que explica este apartado y que estaacute muy bienraquo

5 Podriacuteas ir explicando con maacutes detalle los graacuteficos que obtienes de los materiales delcurso

6 En lugar de laquodibujo cogido deraquo podriacuteas escribir laquograacutefico procedente deraquo por ejemplo

7 Cuidado con los contenidos Afirmas laquoLas nasales son tresraquo Debes considerar ladiferencia entre foneacutetica y fonologiacutea y tratar la cuestioacuten de los aloacutefonos

8 Podriacuteas aportar informacioacuten de obras diferentes que traten sobre un mismo tema ycontrastarla


9 Cuidado con la bibliografiacutea que consultas Ten en cuenta que la informacioacutenespecializada la encontraraacutes en artiacuteculos y obras especializadas y no en obrasgeneralistas (ya sean en papel o en formato electroacutenico) Cercioacutenate de la fiabilidad de lasfuentes

10 La profundidad con que se tratan los temas es irregular Conviene ampliar parte de loscontenidos

11 Utiliza la transcripcioacuten foneacutetica En el Campus Virtual tienes informacioacuten sobre coacutemoinstalar las fuentes en tu ordenador para utilizarlas con Word Evita referirte a los sonidosutilizando letras para representarlos Cuida tambieacuten la transcripcioacuten fonoloacutegica

12 iquestConsideras que la transcripcioacuten foneacutetica forma parte de la fonologiacutea

13 A veces te preguntas si en una determinada sesioacuten has adquirido conocimientosPuedes preguntarte tambieacuten si has adquirido habilidades o destrezas

14 Podriacuteas centrarte en las competencias propias de la asignatura

15 Podriacuteas incluir maacutes informacioacuten sobre el tiempo dedicado a las actividades realizadas Lainformacioacuten sobre el tiempo dedicado a las actividades es muy valiosa

16 Cuidado la recopilacioacuten de los trabajos realizados no es el objetivo

17 Las presentaciones realizadas con PowerPoint tienen una disposicioacuten de contenidosletras y graacuteficos distinta a los textos de una paacutegina de Word

18 La elaboracioacuten de la carpeta parece apresurada Faltan contenidos y reflexiones

19 Aunque todaviacutea es mejorable la carpeta estaacute bien organizada y las cuestiones seexplican de forma aceptable

20 Para la proacutexima entrega corrige en lo necesario esta parte y trata con detalle lo nuevoNo te olvides de contrastar bibliografiacutea de explicar todo lo que se ha trabajado de antildeadirlos ejercicios que vayas realizando y la informacioacuten sobre el trabajo en grupo y de realizarlas reflexiones particulares y globales sobre el proceso de aprendizaje

A continuacioacuten se presentan algunas muestras literales de fragmentos de carpetas deaprendizaje elaboradas por estudiantes de la misma asignatura que pueden tomarsecomo referencia a la hora de plantearse la elaboracioacuten de la propia carpeta Se preserva elanonimato de los autores y uacutenicamente se ha enmendado alguacuten problema de ortografiacutea enlos textos

Puede prestarse atencioacuten a la estructura al tipo de informacioacuten aportada a la forma depresentarla y al tipo de reflexiones que se realizan No obstante estos ejemplos (bastantedistintos entre siacute) no constituyen un modelo Cada estudiante debe encontrar su propiaforma de presentar los materiales a evaluacioacuten

Se aportan treinta y dos ejemplos numerados de forma correlativa pero agrupados enfuncioacuten del asunto que ejemplifican Los doce temas tratados son los siguientes


I Estructura de la carpeta

II Reflexiones iniciales actitudes y objetivos

III Reflexiones sobre metodologiacutea

IV Pruebas del aprendizaje de la materia

V Reflexiones sobre el aprendizaje

VI Desarrollo de habilidades para experimentar y para representar el conocimiento

VII Autorregulacioacuten del aprendizaje contenidos y meacutetodos

VIIIAutoevaluacioacuten de contenidos

IX Autoevaluacioacuten tiempo empleado

X Autoevaluacioacuten competencias

XI Autoevaluacioacuten aplicaciones futuras de lo aprendido

XII Autoevaluacioacuten reflexiones finales sobre el propio aprendizaje


Ejemplo 1


Ejemplo 2

Estructura de la carpeta

La profesora da libertad a los alumnos para elegir entre los diferentes tipos de programas enlos que se puede realizar y presentar la carpeta y la estructuracioacuten de la misma Por mi partedecidiacute hacerla en Word y estructurarla por temas subtemas y apartados teniendo en cuentael orden de las clases pero uniendo todos los contenidos para que tenga coherencia Por lotanto la estructura es lineal y se indica entre pareacutentesis queacute clases se dedicaron a eseconcepto materia o tema


Ejemplo 3

Antes de empezar

11 Anaacutelisis de las causas del suspenso del antildeo pasado

Tras un estrepitoso suspenso el antildeo anterior a este en la asignatura de foneacutetica medispongo a empezar de nuevo Lo primero vamos a analizar el porqueacute de mi fracaso enprimer curso conociendo los errores podremos combatirlos Tras una sinceraconversacioacuten conmigo misma sobre el tema llego a la conclusioacuten de que intervinieronvarios factores

- En mi primer semestre en la universidad todo era nuevo y al principio los meacutetodosde estudio en la facultad me confundieron un poco (tanta gente en el aula sinlaquoobligacioacutenraquo de asistir a clase o presentar debereshellip) Podriacutea decirse que meenamoreacute de la libertad de la universidad en detrimento por supuesto de misestudios

- Falta de disciplina por mi parte si no teniacutea la obligacioacuten de hacer algo lo iba dejandohasta que fue demasiado tarde

- En las clases saturadas de gente era complicado entender una materia que a mijuicio es complicada Me perdiacute en cierto punto del temario (bastante al principiotodo hay que decirlo) de modo que en las clases que hubo despueacutes no entendiacuteanada Lo intenteacute por mi cuenta y casi fue peor [hellip]

- Por supuesto por mucho que trateacute de estudiar y entender la asignatura para poderaprobar el examen no fui capaz De hecho huiacute del aula de examen tras leerlo nome presenteacute


Ejemplo 4

PROBLEMAS Y OPINIONES

Al principio me asusteacute cuando vi en los PowerPoints que en la foneacutetica articulatoria se dabanlas partes del cuerpo concretamente lo que es la boca los pulmoneshellip (todo lo necesariopara producir un sonido) Me asusteacute porque a miacute nunca me ha gustado nada parecido a labiologiacutea y eso se pareciacutea maacutes a la biologiacutea que a lo que yo pensaba que me apuntabaPenseacute laquoSi estoy en filologiacutea hispaacutenica queacute maacutes me da a miacute doacutende esteacute el velo del paladarraquoDespueacutes vi que no era tan difiacutecil y me parecioacute incluso divertido e interesante aquiacute he venidoa aprender Pero mi susto no acababa alliacute sino que continuaba con las ondas de la foneacuteticaacuacutestica y de nuevo con las partes del oiacutedo (biologiacutea otra vez) de la foneacutetica perceptiva louacutenico que habiacutea visto de ondas fue hace muchiacutesimo tiempo en alguacuten curso de tecnologiacutea [hellip]Con la foneacutetica perceptiva me encontreacute con lo mismo que con la foneacutetica articulatoria Detodos modos decidiacute aprender olvidando todos los conocimientos incorrectos que podiacuteatener y asiacute abrir mi mente completamente para centrarme de lleno en el estudio de lafoneacutetica

Ejemplo 5

Dicho esto mis objetivos acadeacutemicos son

- Obviamente aprobar la asignatura pero creo que seriacutea doblemente recompensa siobtengo algo maacutes como por ejemplo otro campo de intereacutes en el que poder disfrutartrabajando

- Conseguir dominar el sistema empleado por la profesora (informaacutetico) para poderdespueacutes aplicarlo en otras ocasiones

- Aprender todo lo posible

Y los personales son

- Conseguir un buen ambiente de trabajo que siempre ayuda y estimula para conseguirlos objetivos anteriores

- Poder aplicar los conocimientos a la realidad (o simplemente darme cuenta de coacutemofunciona y abandonar aunque solo sea un poco la ignorancia sobre este tema)



Ejemplo 6

He tenido ciertos problemas a la hora de seleccionar la informacioacuten En primer lugar por elhecho de que la mayoriacutea de fuentes daban tanta informacioacuten que me resultaba excesiva ypor tanto teniacutea que recortar por doquier Por otra parte me he encontrado con que muchasde estas fuentes utilizaban un lenguaje bastante cientiacutefico que no resultaba adecuado paraeste contexto (muchas palabras ni siquiera las conociacutea) A pesar de que he intentado recurrira otras fuentes de mayor sencillez estas eran ahora demasiado simplistas y muchas deellas se limitaban a nombrar las partes del oiacutedo sin especificar cuaacutel era exactamente sufuncioacuten Al final tras el contraste de informaciones las he mezclado bastante y espero haberlogrado el punto medio entre el exceso y la superficialidad

Ejemplo 7

A modo de decaacutelogo expondreacute mis procedimientos para realizar el trabajo

1) Ordenar todos los apuntes

2) Repasar los PowerPoints y sus temas

3) Realizar un esquema de coacutemo seraacute el trabajo

4) Superar el miedo al laquofolio en blancoraquo

5) Empezar a redactar

6) Ampliar conceptos

7) Buscar los conceptos no entendidos

8) Releer lo escrito

9) Corregir las faltas de ortografiacutea

10) Trabajo terminado


Los estudiantes pueden aportar ejemplos linguumliacutesticos dibujos fotografiacuteas sonidoscomentados graacuteficos con informacioacuten acuacutestica enlaces hipertextos citas bibliograacuteficasetc


Vista lateral

Ejemplo 8

(Fotografiacutea realizada por los estudiantes con un moacutevil durante una clase praacutectica Una partede esta carpeta estaacute dedicada a explicar el procedimiento seguido para elaborar una laringede papel Se incluye un reportaje graacutefico de las fases seguidas para llevar a cabo la tarea)


Ejemplo 9

Ejemplo 10

La oscilacioacuten de una partiacutecula de aire mdashque hemos visto antesmdash se denomina ciclo el cualestaacute compuesto por un aumento de presioacuten (compresioacuten) seguido de un descenso depresioacuten (rarefaccioacuten) Asiacute pues un ciclo es seguacuten A Hidalgo y M Quilis laquouna vibracioacutencompleta desde la cresta de la onda (maacutexima compresioacuten) hasta el valle de la onda (maacuteximararefaccioacuten)raquo


Ejemplo 11

(Graacuteficos aportados como ejemplo tras haber analizado sentildeal con el programa Praatutilizado habitualmente en clase)

[i] 1r formante 2ordm formante

Ejemplo 12



Ejemplo 13

Las consonantes oclusivas se articulan de modo que se cierra totalmente el paso del aire ydespueacutes este sale raacutepidamente (explosioacuten) Existen consonantes oclusivas sonoras (en lascuales hay un momento de sonido antes de soltar el aire y de que se produzca la explosioacuten)y oclusivas sordas (que no muestran ninguacuten sonido antes de la explosioacuten) Teniendo encuenta el punto de articulacioacuten podemos afirmar que existen distintos tipos de oclusivasbilabiales dentales velareshellip

Oclusiva bilabial sorda

Oclusiva dental sonora



Ejemplo 14

Pero como he dicho no siempre me ha resultado tan faacutecil La praacutectica en la que teniacuteamosque realizar una carta de formantes me fue francamente mal porque entonces habiacuteamuchas cosas que no entendiacutea Ademaacutes nunca habiacutea utilizado papel logariacutetmico y esodificultoacute mucho las cosas porque de pronto los componentes del grupo nos encontramosante aquella graacutefica que ninguno conociacuteamos y no sabiacuteamos coacutemo manejarnos La dinaacutemicadel grupo fue buena porque todos estaacutebamos muy interesados en que salieracorrectamente si bien el resultado fue peacutesimo por el notable desconocimiento de parte dela materia entre los compantildeeros Aun asiacute creo que ahora mismo podriacutea hacerla sin ninguacutenproblema

Ejemplo 15

Por otra parte realiceacute en casa algunos ejercicios propuestos en clase para entender mejoralgunas ideas Por ejemplo cortando un trozo de una bolsa de la compra y soplando cercade los labios pude observar que el plaacutestico se moviacutea con ondulaciones y que se produciacutea unsonido Este sonido es el resultado de la vibracioacuten del cuerpo mdashla bolsamdash a causa de lapresioacuten de aire a la que lo he sometido Este es un ejercicio que habiacutea hecho de nintildeo con lasbolsas de chucheriacuteas para hacer la broma de que el sonido producido era en realidad otroEvidentemente nunca me habiacutea parado a pensar por queacute se produciacutea esto

Ejemplo 16

Aunque en ocasiones me ha resultado costoso creo saber trabajar con los conceptos quelos he interiorizado hasta tal punto que en muchas ocasiones me sorprendo analizando larealizacioacuten de un sonido concreto en una conversacioacuten ordinaria (sin ir maacutes lejos alguien hoyha dicho laquoqueacute pasaraquo sin apenas pronunciar un sonido oclusivo sordo como la p y me haentrado la curiosidad de saber coacutemo se veriacutea esa realizacioacuten en un espectrograma de laasignatura de foneacutetica)


Ejemplo 17

Especialmente importante a este respecto me han parecido las teacutecnicas de anaacutelisis En otroscursos de foneacutetica he tenido acceso a conceptos como formante espectrograma y demaacutes[] Me ha parecido muy muy interesante la elaboracioacuten de espectros y el comprender (iexclporfin) conceptos como armoacutenico formante o espectrograma de una forma tan praacutecticaTrabajar con los ordenadores y las herramientas de primera mano ha sido determinante enel estudio de estas cosas Ahora me veo capaz de ver un espectrograma y [hellip] tal vez no


sabriacutea decir la palabra que tengo delante pero al menos las vocales las fricativas lasnasales las aproximantes las oclusivas etc podriacutea distinguirlas

Tambieacuten me ha parecido acertado el uso de Praat en clase Es una herramienta muy potentey uacutetil para el estudio de la cadena hablada y el hecho de tener que usarla semanalmente meha dado la excusa perfecta para investigar por mi cuenta y descubrir algunas cosas que nohemos estudiado en clase

Ejemplo 18

Sin darme cuenta tambieacuten he aprendido a utilizar determinados programas como el Praato el Excel para hacer graacuteficos y otro tipo de trabajos para foneacutetica Tambieacuten me ha servidopara profundizar maacutes en el uso del Word pues muchas de las imaacutegenes que he puesto en eldossier las he realizado a traveacutes de este programa

VIIAutorregulacioacuten del aprendizaje contenidos y meacutetodos

Ejemplo 19

(Procedente de la primera versioacuten entregada de la carpeta)

Reflexioacuten sobre el aprendizaje

La realizacioacuten de esta carpeta de aprendizaje me ha ayudado a entender gran parte delcontenido trabajado que en el momento que se explicoacute en clase no habiacutea terminado decomprender

Tambieacuten me ha resultado muy uacutetil para saber organizar los diferentes temas y coacutemo serelacionan entre ellos

Aunque debo decir que a diacutea de hoy no le he prestado el tiempo necesario a estaasignatura Y esto es algo que he notado durante la realizacioacuten de esta carpeta pues notermino de estar contenta con su resultado final Pero por otra parte me ha servido para darme cuenta de que a pesar de no haber dedicadoel tiempo necesario auacuten estoy a tiempo de arreglarlo esforzaacutendome en lo que queda hastala siguiente entrega de la carpeta

Ejemplo 20


Durante los primeros diacuteas de clase me alegroacute saber que esta asignatura se basaba en eltrabajo del diacutea a diacutea pero a medida que pasaba el tiempo veiacutea que el trabajo se meacumulaba y cada vez teniacutea maacutes apuntes ante mis ojos que tendriacutea que pasarlos a


ordenador maacutes dudas y menos tiempo y en parte me arrepentiacute de no haber empezadoantes

Asiacute que finalmente decidiacute coger el ordenador unos cuantos libros y pasarme las horas quefuese necesario para al menos no dejar todo el trabajo para el final aunque por mucho quedesees acabarlo una semana antes de lo previsto siempre acabas encontrando maacutes y maacutesinformacioacuten ves que las cosas se pueden mejorar o que no has estructurado correctamentealgunas partes

A partir de ahora espero poder dedicar tiempo a la asignatura con maacutes tranquilidad llegar acasa despueacutes de una clase y repasar lo que hayamos hecho ese diacutea buscar todo lonecesario para entender las explicaciones y tener menos reparo en preguntar en clase cosaque a veces me angustia ya que pienso que mis preguntas no tienen sentido no tienenrelacioacuten con el tema o no interesan

Finalmente decir que este trabajo me ha aportado maacutes de lo que creiacutea pues ha sido elprimero de los que hemos hecho para la universidad y de este modo podemos aprender laleccioacuten de nuestros errores o aciertos y mejorar en la siguiente entrega pues muyposiblemente haya mucho en lo que rectificar

Ejemplo 21


Creo que este trabajo podriacutea estar mejor como todo pero que seraacute en la proacutexima entregacuando lo pueda hacer mejor conociendo los fallos los grandes fallos de este Pues dicenque de los errores se aprende

Otra dificultad ha sido en la organizacioacuten de la primera parte no sabiacutea coacutemo clasificar cadaapartado si por diacuteas por temario por semanashellip aunque finalmente los he clasificado portemas y pese a que teniacutea algunos conceptos repetidos de cuando haciacuteamos el repaso orecordatorio de clases anteriores he podido estructurarlo

Creo que un gran fallo es el hecho de no sintetizar la informacioacuten escribir demasiado y noespecificar mejor los conceptos ideas emociones o percepciones incluso en este apartadoque ahora estoy realizando Pues escribo y escribo y no puedo parar Y en consecuenciatampoco seacute coacutemo recortar la informacioacuten aportada porque a pesar de que al lector le puedaparecer innecesaria necesito explicarme ya que me da la sensacioacuten de que no me expresocorrectamente y que le doy demasiadas vueltas a cada asunto


Ejemplo 22


La organizacioacuten del trabajo expuestoescrito la he ido cambiando a medida que pasaba eltiempo pues si en un principio lo estaba organizando por diacuteas luego vi que era mejorhacerlo por temas o apartados y realmente aunque es maacutes complicado estructurarlo unavez terminado se entiende mucho mejor que si lo hubiese organizado por diacuteas Cada cosaestaacute en su sitio maacutes o menos y no te pierdes Y aunque para este primer dosier no me hedado cuenta de ello hasta tarde en el siguiente espero estructurarlo y organizarlo bien desdeun principio

Ejemplo 23

Por otra parte ahora que mi fuerza de voluntad empieza a despertar me he propuesto llevaruna dinaacutemica semejante en otras asignaturas que sean tan densas como esta Ademaacutes unase da cuenta de que cuando se implica en el desarrollo de la asignatura los conceptos seadquieren maacutes faacutecilmente por ejemplo ir a buscar informacioacuten a la biblioteca (estaasignatura me descubrioacute la impresionante biblioteca de Humanidades de la UAB) y elproceso de abstraccioacuten que eso conlleva hace que el alumno procese esa informacioacuten sintener que empollar

Ejemplo 24

Dificultades encontradas y soluciones posibles

Tuve al principio gran dificultad al leer bibliografiacutea pues la encontreacute complicada y no sabiacuteadiscernir lo que era importante o necesario para el nivel del curso de lo que no Al contenertambieacuten el estudio de graacuteficos al principio tuve que esforzarme para comprender algo tannuevo para miacute pues nunca habiacutea hecho nada parecido Ademaacutes nunca habiacuteaconfeccionado una carpeta de aprendizaje y como todo lo que nunca has hecho cuestaencontrar la manera de hacerlo hasta que pasa un tiempo y te adaptas poco a poco al tipode trabajo

Asiacute que la solucioacuten maacutes adecuada para miacute ha sido fijarme en mis errores consultarlos parapoder corregirlos y dedicar mucho maacutes tiempo al desarrollo del estudio


VIII Autoevaluacioacuten de contenidos

Ejemplo 25

iquestQueacute nos indican el par miacutenimo y el par contrastante

Nos indican OPOSICIOacuteN DIFERENCIA dos fonemas distintos por lo tanto dos palabras

Oposicioacuten distintiva

La oposicioacuten entre [b]ata ne [p]ata es DISTINTIVA iquestPor queacute Porque nos permite distinguirentre dos significados diferentes

Los hablantes de una lengua saben que la bilabial de ltbesogt y ltnubegt son una mismaunidad (en fonologiacutea que no en foneacutetica) y tambieacuten saben que la vibrante de ltcarogt yltcarrogt son dos unidades distintas (en foneacutetica y tambieacuten en fonologiacutea ya que son dospalabras diferentes)

IX Autoevaluacioacuten el tiempo empleado

Ejemplo 26

(Elaboracioacuten de una ficha de estudio realizada a partir de orientaciones presentes en labibliografiacutea sobre evaluacioacuten del propio aprendizaje)


Ficha de tiempo de estudio de la actividad

1 Resolucioacuten de problemas dos horas

2 Tutoriacutea con el profesora individual presencial o virtual (Campus Virtual u otras modalidades) quince minutos

3 Tutoriacutea con el profesora en grupo presencial o virtual quince minutos

4 Trabajo de estudio autoacutenomo individual tres horas

5 Trabajo de estudio autoacutenomo en grupo treinta minutos

6 Buacutesqueda de materiales y documentacioacuten diversa y realizacioacuten de dosieres de trabajopreparatorios para el estudio dos horas

Total horas 8 horas


Ejemplo 27

(Evaluacioacuten de una actividad realizada a partir de orientaciones presentes en la bibliografiacuteasobre evaluacioacuten del propio aprendizaje)

Competencias desarrolladas con esta actividad

A nivel acadeacutemico Alto Medio Bajo Nulo

Anaacutelisis X

Siacutentesis X

Abstraccioacuten X

Deducciones loacutegicas X

Interrelacioacuten de conceptos X

Fuentes X

Organizacioacuten de la informacioacuten X

Jerarquizacioacuten de la informacioacuten X

Juicio criacutetico y reflexivo X

Argumentacioacuten X

Expresioacuten escrita X

Aacutembito de creatividad X



Ejemplo 28

Creo que lo maacutes importante lo que maacutes voy a aprovechar despueacutes de este curso es elhecho no solo de estar aprendiendo cosas nuevas sino tambieacuten de aprender a aprender desaber doacutende buscar cuando necesito informacioacuten de almacenar datos que no soninvariables sino que se combinan para llegar a conclusiones a partir de una muestra Hastahoy si me deciacutean que el segmento [k] teniacutea el rasgo [+coronal] teniacutea que creeacutermelo peroahora puedo deducir por mi cuenta si esto es asiacute o no o plantear alternativas

Ejemplo 29

Y aunque no seacute si esto se considera proyecto me ha dado ideas para hacer (ayudar a hacer)laquocortometrajes caserosraquo


Ejemplo 30


Me resulta muy difiacutecil ponerme una nota evaluar mi trabajo o decir si merezco maacutes o menospues cuando me juzgo intento ser realista pero tambieacuten suelo ver todos los fallos y ninguacutenacierto Intento ponerme en la piel de aquel que lo analizaraacute y no seacute coacutemo veraacute el trabajo sidemasiado empalagoso demasiado pobre etc o si suficiente aceptable etc Asiacute quesupongo que esto podriacutea convertirse en un reto aprender a autoevaluarme tal cual el trabajoha sido realizado

Ejemplo 31


Lo que he conseguido

- He aprendido conocimientos que no teniacutea He profundizado en el estudio de las distintasramas de la foneacutetica y me he introducido en la fonologiacutea

- Esta asignatura es la que me acercoacute por primera vez a la biblioteca de Letras de la UABSon tantas veces las que he recurrido a ella que llegariacutea a la estanteriacutea donde estaacuten lasobras de esta materia con los ojos cerrados

- Conozco casi todas las obras a las que se hace referencia en la bibliografiacutea de foneacutetica yfonologiacutea espantildeolas


- Aunque la uacutenica praacutectica en grupo que se ha realizado por ahora ha sido la carta deformantes de las vocales considero que me esfuerzo a compartir las tareas con otrosestudiantes

- Conozco obras clave de la disciplina

- Gracias al trabajo sigo siendo constante en mi aprendizaje

- Puesto que siacute estudio foneacutetica y fonologiacutea a fondo mdashy no solo transcripcioacuten y tipologiacutea desonidosmdash se me han planteado dudas pero tambieacuten estoy aprendiendo cosasinteresantiacutesimas

- Encuentro utilidad en la materia que creo de relevante importancia tanto como puedenser la sintaxis o la literatura de una lengua

Ejemplo 32



323 PROVA ESCRITA DE SINTAXI DE LrsquoESPANYOL

AUTOR DE LA FITXA Aacutengel J Gallego



Prova escrita de sintaxi de lrsquoespanyol (vegeu el document annex)


1 Adquirir els coneixements teograverics bagravesics de la sintaxi de lrsquoespanyol com per exemple laidentificacioacute de constituents sintagravectics lrsquoassimilacioacute de nocions com ara argumentadjunt i predicat la identificacioacute drsquoestructuresetiquetes bagravesiques (per exemple oracioacutepassiva verb intransitiu predicacioacute secundagraveria conjuncioacute subordinant etc) o la distincioacuteentre funcioacute sintagravectica (subjecte objecte directe complement circumstancial etc) ipaper temagravetic (agent pacient etc)

2 Utilitzar la competegravencia gramatical que com a parlants tenen els estudiants Aquestpunt preteacuten desenvolupar la capacitat de reflexioacute i argumentacioacute de lrsquoestudiant i el seudomini de les diferents proves formals relacionades amb lrsquoargumentacioacute empiacuterica (perexemple utilitzacioacute de parells miacutenims per identificar fenogravemens o propietats linguumliacutestiquesbagravesiques) En aquest sentit tambeacute cal valorar la capacitat drsquoabstraccioacute generalnecessagraveria per establir relacions entre situacions o dades aparentment desconnectades

3 Redactar textos normativament correctes gramaticals adequats al registre rellevant(emprant la terminologia especiacutefica) i coherents (uacutes de connectors distribucioacute deparagravegrafs presentacioacute ordenada drsquoarguments etc)

OBJECTIUS

Els objectius de dur a terme activitats com aquesta soacuten que lrsquoestudiant

1 Demostri lrsquoassimilacioacute dels continguts de lrsquoassignatura identificacioacute de categoriesgramaticals anagravelisi en constituents immediats estudi de nocions semagraventiques bagravesiquespredicats arguments adjunts i operadors diferenciacioacute entre papers temagravetics i funcionssintagravectiques

2 Conegui les estrategravegies drsquoanagravelisi progravepies drsquouna assignatura de sintaxi

3 Sagravepiga aplicar els coneixements de les classes presencials (teoria) a lrsquohora drsquoanalitzar lesdades (pragravectica vegeu el quadre A)

4 Demostri capacitat de reflexioacute i drsquoanagravelisi gramatical (vegeu el quadre B)


5 Srsquoexpressi per escrit de manera coherent rellevant i ortogragraveficament correcta (vegeu elquadre C)


Per tal de demostrar que ha assolit els objectius lrsquoestudiant ha de poder

Identificar conceptes especiacutefics de lrsquoassignatura (per exemple quegrave eacutes un complementagent quants arguments selecciona un verb transitiu quegrave eacutes un substantiuesdevenimental)

Comprovar les nostres hipogravetesis drsquoanagravelisi utilitzant diferents proves formals (per exempleconcordanccedila subjecte-verb pronominalitzacioacute passivitzacioacute formacioacute drsquooracionsclivellades)

Relacionar determinats fenogravemens linguumliacutestics (passivitzacioacute concordanccedila quantificacioacuteetc) amb els continguts teograverics de lrsquoassignatura En el cas per exemple de laconcordanccedila lrsquoestudiant ha de saber que es pot manifestar de maneres diferents entreverb i subjecte (concordanccedila clagravessica manifestada mitjanccedilant morfemes flexius afixatsal verb) perograve tambeacute entre verb i objecte directe (manifestada mitjanccedilant cliacutetics pronomsfebles)

Establir connexions entre estructures diferents que manifesten un mateix fenomen (perexemple passivitzacioacute i verbs inacusatius)

Oferir exemples nous (no vistos a classe) perograve relacionats amb allograve que srsquoestiguiestudiant eacutes a dir ser capaccedil de generalitzar i improvisar dades

Presentar els arguments drsquouna manera clara

Oferir arguments empiacuterics que donin suport a una anagravelisi teograverica concreta

Escriure correctament (fent servir lrsquoespanyol normatiu)


Es tracta drsquoun examen de sintaxi de nivell universitari bagravesic (primer cicle) o preuniversitari(secundagraveria) en tot cas el nivell de dificultat no pressuposa coneixements que vagin meacutesenllagrave de lrsquoensenyament de secundagraveria

Abans de fer lrsquoexamen el professor ha drsquohaver explicat a classe els continguts bagravesicsrelacionats amb la morfosintaxi de lrsquoespanyol (principalment identificacioacute de categoriesgramaticals anagravelisi sintagravectica en constituents distincioacute entre funcions sintagravectiques i paperstemagravetics)

Lrsquoexamen eacutes individual i la seva durada no hauria de ser superior a les tres hores El professorlliura la prova nrsquoexplica les preguntes aclareix els possibles dubtes i doacutena tres hores com amagravexim per fer lrsquoexamen


Els continguts de la prova soacuten els seguumlents

1 Morfosintaxi assignacioacute de categories gramaticals (diferenciar entre substantius verbspreposicions adjectius etc mitjanccedilant proves formals)

2 Estructura de frase identificacioacute de les dependegravencies estructurals que hi ha entre lespeces legravexiques (paraules) i les seves laquoexpansionsraquo sintagravectiques (sintagmes)

3 Aspectes formals i interpretatius diferenciacioacute entre nocions bagravesiques com araargument predicat (i predicacioacute) i adjunt (o complement circumstancial)

Els continguts preferentment han drsquoadoptar el format drsquoexercicis pragravectics i preguntesbreus


Els continguts de cada exercici (i la manera de solucionar-los) soacuten els seguumlents

El primer exercici conteacute afirmacions sobre diferents aspectes de teoria sintagravectica Lrsquoestudiantha de dir si les asseveracions soacuten certes o falses i justificar la seva resposta amb provesformals La primera afirmacioacute per exemple eacutes falsa i lrsquoalumne pot justificar-ho indicant quedeterminades oracions com ara les passives tenen subjectes no agentius El llibre va servenut (passiva perifragravestica) Els llibres es van vendre (passiva reflexa) etc

El segon exercici preteacuten descobrir si lrsquoestudiant pot identificar les categories gramaticals(nom verb adjectiu adverbi etc) de manera enraonada En el cas drsquoalargado (exemple 2d)lrsquoestudiant ha de dir que es tracta drsquoun adjectiu (no un participi) ja que admet per exemplegradacioacute per part drsquoun adverbi anteposat (Un sobre muy alargado) derivacioacute tiacutepica delsadjectius (Un sobre alargadiacutesimo) o coordinacioacute amb un altre adjectiu (Un sobre alargado yazul)

El tercer exercici teacute a veure amb la nocioacute de constituent sintagravectic Es demana a lrsquoestudiantque identifiqui les dependegravencies (eacutes a dir relacions) que hi ha entre les diferents paraulesdrsquouna frase o oracioacute Si ens centrem en el segon parell miacutenim (LleneacuteRepareacute el tanque deagua) lrsquoobjectiu eacutes adonar-se que el sintagma preposicional de agua es pot referir alsubstantiu tanque o al verb (possibilitat restringida al cas de llenar) Lrsquoestudiant ha drsquooferirproves formals que demostrin aquesta doble anagravelisi estructural

Lrsquoexercici quart eacutes similar al tercer Novament lrsquoestudiant ha de demostrar que unarepresentacioacute com la que srsquoofereix no eacutes adequada perquegrave no reflecteix la manera com esrelacionen les diferents paraules (els constituents uacuteltims) Per demostrar aixograve nrsquohi ha prouamb provar que un puacuteblico i minoritario mantenen una relacioacute formal que els separa de laresta drsquoelements (eacutes a dir que formen un constituent sintagravectic que els uneix i que els separade la resta de paraules) proves com ara la formacioacute drsquoestructures clivellades (Un puacuteblicominoritario es lo que la muacutesica claacutesica tiene) o la concordanccedila (Un puacuteblico minoritaria) soacutenrellevants per demostrar que un puacuteblico minoritario forma constituent (un sintagma nominal)El mecanisme formal (estructura arbograveria safates comentari escrit etc) que es faci servir peridentificar aquestes unitats intermegravedies no eacutes crucial lrsquoimportant eacutes que lrsquoestudiant puguidefensar-ne lrsquoexistegravencia de manera empiacuterica


Finalment lrsquoexercici cinquegrave estagrave relacionat amb la distincioacute entre les nocions argument iadjunt (tradicionalment complement circumstancial) Lrsquoestudiant ha de veure que unelement que eacutes formalment i semagraventicament idegraventic (en el garaje un sintagma preposicionalamb una interpretacioacute locativa en ambdoacutes casos) pot tenir funcions sintagravectiques diferents enel primer exemple en el garaje eacutes un complement de regravegim verbal (o regravegim preposicional) jaque guardar (com poner o colocar) selecciona un argument de tipus locatiu (Juanguardoacutepusocolocoacute el libro en el armario) en el segon exemple en el garaje eacutes uncomplement circumstancial de lloc ja que el verb limpiar no selecciona cap argumentlocatiu Lrsquoanagravelisi sintagravectica pot tenir diferents formes (arbre diagrama comentari etc)lrsquoimportant eacutes que reflecteixi les diferegravencies que dimanen de lrsquouacutes de dos verbs ambpropietats lexicosemagraventiques diferents

Nivells drsquoassoliment de la competegravencia A Capacitat de relacionar continguts teogravericsamb les preguntes(Nota bene les ruacutebriques alt mitjagrave baix i insuficient srsquoapliquen a cadascun dels exercicis de manera general)

Identificacioacute de ladadapregunta

Manifestacioacute delsconeixements


Lrsquoestudiantdemostra que eacutescapaccedil drsquoidentificarel problema (lesdades) icontextualitzar-loteogravericament Laresposta eacutesconcreta i fa servirels recursosargumentatiusdiscutits a classe

Lrsquoestudiant estagravefamiliaritzat amb laterminologia tegravecnicade lrsquoassignatura (lapot fer servir ambnaturalitat en elcontext adequat) i lasap associar a lespropietatsrellevants demanera que laresposta eacutesadequada ilrsquoargumentacioacuteconsistent


Lrsquoestudiantidentifica elproblema (sap perexemple que estroba davant drsquounaconstruccioacuteimpersonal) perograveno pot proporcionaruna argumentacioacuterobusta pel que faal cas amb meacutesdrsquoun tipus de dadao prova

Lrsquoestudiant estagravefamiliaritzat amb laterminologia delrsquoassignatura perogravemanifesta dubtesMalgrat aixograve ladescripcioacute delfenomen eacutescorrecta ilrsquoargumentacioacuteadequada (perogravepossiblementmenys precisa)

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant tot ique no identificacompletament elproblema sapsituar-lo dins eltemari del cursLrsquoargumentacioacute eacutesmolt limitada iacostuma aincorporarcomentaris nopertinents

Lrsquoestudiant no estagravefamiliaritzat amb laterminologia i doacutenainformacioacutesupegraverflua percaracteritzar elfenomenNormalmentlrsquoargumentacioacute eacutespoc precisa


Lrsquoestudiant noidentifica les dadesni sapcontextualitzar-lesde maneraaproximada No hiha argumentacioacute osi nrsquohi ha eacutesirrellevant

Lrsquoestudiant no estagravefamiliaritzat amb laterminologiategravecnica ni sapidentificar elfenomenproblemaLrsquoargumentacioacute eacutesinexistent ototalmentirrellevant


Nivells drsquoassoliment de la competegravencia B Capacitat de reflexioacute linguumliacutestica

Capacitatargumentativa


Lrsquoestudiantdemostra abastament que potdefensar la sevarespostatesi ambdiferentsargumentsconceptuals iempiacuterics (perexemple parellsmiacutenims distribucioacutede constituentssubstitucioacutesintagravecticaconcordanccedilapossibilitats demodificacioacute) A meacutesa meacutes eacutes capaccedildrsquoestablirconnexions ambfenogravemens dedominis (disciplines)diferents per tal dereforccedilar la sevaresposta


Lrsquoestudiant teacute unabona capacitatdrsquoargumentacioacute i faservir argumentsempiacuterics iconceptuals ambrelativa facilitat Tot iaixiacute no doacutena totsels arguments quepodria ilrsquoargumentacioacute noreflecteix la totalitatdels conceptesexplicats a classe

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantmanifestaproblemes perdefensar les sevesrespostes ambargumentsobjectius i fa servirun discurs pocpreciacutes ambtendegravencia alscircumloquis i lesreferegravencies pocrellevants


Lrsquoestudiant eacutesincapaccedil dedefensar cap de lesseves respostesLrsquoargumentacioacute sinrsquohi ha eacutescompletamentirrellevant


Nivells drsquoassoliment de la competegravencia C Capacitat drsquoexpressioacute escrita

Ortografia(accentuacioacute ipuntuacioacute)

Legravexic

Estructuracioacute del discurs


Lrsquoestudiant gairebeacuteno comet cap errorde tipus ortogragraveficdomina els diferentssignes de puntuacioacutei les reglesortogragravefiquesbagravesiques

Lrsquoestudiant fa servirun legravexic culte i variatamb tecnicismespropis de la mategraveria(per exemplesubjecteconstituentconcordanccedila)

Lrsquoestudiantorganitza els seusarguments drsquounamanera clara iprecisa tant pel quefa als aspectesgenerals(organitzacioacute deltext) com alsparticulars(organitzacioacute delsparagravegrafs oracionsuacutes de connectorsetc)


Lrsquoestudiant cometalguns errorsortogragraveficssobretot relacionatsamb la puntuacioacuteEn cap cas elserrors no afecten lacomprensioacute deltext

Lrsquoestudiant fa servirun legravexic generalamb certesdificultats perutilitzar termesespeciacutefics de lamategraveria

Lrsquoestudiantorganitza el seudiscurs amb unordre coherentperograve pot manifestaralguna dificultat perconnectar elsdiferents paragravegrafsentre si i donar lasensacioacute de textcoherent

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant cometbastants errorsortogragravefics tantdrsquoaccentuacioacute comde puntuacioacute Pertant la interpretacioacutedel text quedaafectada

Lrsquoestudiant teacutebastants dificultatsen lrsquouacutes drsquounvocabulari especiacuteficde la mategraveria

Lrsquoestudiantmanifesta forccediladificultats per ferservir una sintaxicomplexa (perexemple oracionssubordinades) irelacionar elsdiferents paragravegrafsentre si


Lrsquoestudiant cometmolts errorsortogragravefics (de tottipus)

Lrsquoestudiant no faservir legravexicespecialitzat propide la mategraveria itambeacute manifestamancances meacutesgenerals

Lrsquoestudiant teacutemoltes dificultatsper articular undiscurs Elsdiferents paragravegrafspresenten unadistribucioacute hiagravetica iincoherent


ANNEX (prova de sintaxi)

1 Indica si las siguientes afirmaciones son verdaderas o falsas y justifica en cada caso larespuesta en el espacio asignado [2 puntos]

a) El sujeto realiza la accioacuten del verbo

b) Solo los verbos y los adjetivos pueden ser predicados

c) Un verbo intransitivo no selecciona complemento directo

d) Los demostrativos (este aquel etc) son adjetivos pues al igual que estos concuerdancon el nombre que acompantildean

2 Identifica la categoriacutea gramatical de los elementos en cursiva Justifica tu respuesta [1 punto]

a) El paciente ingleacutes

b) Su continuo beber cerveza me preocupa

c) Dejeacute el libro encima de la mesa

d) Un sobre alargado


3 Observa los siguientes pares miacutenimos y determina si los elementos en cursiva forman unuacutenico constituyente sintaacutectico [2 puntos]

(1) a) Ceacutesar escogioacute el traje sin chaleco

b) Ceacutesar escogioacute el traje sin ganas

(2) a) Lleneacute el tanque de agua

b) Repareacute el tanque de agua

4 Lee con atencioacuten el siguiente texto extraiacutedo de HERNANZ y BRUCART (1987 sect14) yaporta argumentos empiacutericos que demuestren que el anaacutelisis que se ofrece debajo no esadecuado [2 puntos]

La idea baacutesica de la que parte la sintaxis es la de que las oraciones estaacuten dotadas de unaestructura interna que se rige por principios de jerarquiacutea y linealidad Eso equivale a concebir laoracioacuten como el resultado de combinar en distintos niveles unidades sintaacutecticas inferiores (losconstituyentes) Si la oracioacuten fuera una mera yuxtaposicioacuten de palabras el viacutenculo quemantendriacutean entre siacute todas las unidades leacutexicas que la forman seriacutea ideacutentico En tal caso el anaacutelisispodriacutea representarse por medio de diagramas arboacutereos como el siguiente

(1) Anaacutelisis de estructura lineal

Art N Adj V Art N Adj

La muacutesica claacutesica tiene un puacuteblico minoritario

5 Analiza sintaacutecticamente las oraciones que se ofrecen a continuacioacuten e indica lasdiferencias formales sintaacutecticas y semaacutenticas que manifiesta el constituyente en elgaraje [3 puntos]

a) Juan guardoacute su coche en el garaje

b) Juan limpioacute su coche en el garaje

O


324 EVOLUCIOacute DE PARAULES

AUTOR DE LA FITXA Carlos Saacutenchez Lancis



Evolucioacute fogravenica i gragravefica de cinc paraules del llatiacute clagravessic a lrsquoespanyol actual


1 Analitzar els principals fenogravemens de variacioacute histograverica linguumliacutestica de lrsquoespanyol

2 Relacionar fenogravemens linguumliacutestics diferents

3 Distingir fenogravemens linguumliacutestics semblants

OBJECTIUS

Lrsquoobjectiu didagravectic que es vol aconseguir amb lrsquoactivitat que es proposa eacutes que lrsquoestudianta partir del que srsquoha exposat a classe i del que ha complementat a partir de la bibliografiaobligatograveria indicada a la guia docent tingui les capacitats seguumlents

1 Aplicar els coneixements teograverics a la pragravectica en les evolucions de paraules del llatiacute alrsquoespanyol actual

2 Autoavaluar els seus coneixements


Srsquoespera que els estudiants puguin

1 Analitzar cada paraula llatina per indicar com evolucionen en cada egravepoca els diferentselements fogravenics i gragravefics que la componen

2 Aplicar correctament les diferents regles fonegravetiques evolutives per tal drsquoarribar a la formade lrsquoespanyol actual

3 Englobar dins drsquoun mateix tipus de canvi diferents evolucions fograveniques

4 Diferenciar canvis fonegravetics molt semblants per tal que no es confonguin en el resultatfinal

5 Interpretar adequadament des drsquoun punt de vista fonegravetic les diferents grafies que potpresentar una paraula al llarg de la seva histograveria


6 Ser conscients del domini dels seus coneixements


Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants que cursen lrsquoassignatura Diacronia de lrsquoespanyol o lapart histograverica de Segona llengua Filologia Hispagravenica Es tracta drsquoassignatures de primer ciclede qualsevol filologia

Aquesta activitat permet als estudiants tenir una consciegravencia clara dels seus coneixementsen una etapa final de lrsquoaprenentatge de lrsquoassignatura A meacutes a meacutes tenen molt clar queaquest model drsquoactivitat constitueix la part pragravectica drsquouna prova avaluable que hauran de feral final del curs

Lrsquoactivitat es fa de manera individual El professor lliura a cada estudiant cinc paraules del llatiacuteclagravessic (substantius adjectius o verbs)

En primer lloc es demana que lrsquoestudiant faci lrsquoevolucioacute de cada paraula del llatiacute clagravessica lrsquoespanyol actual i realitzi la transcripcioacute fonegravetica segons lrsquoalfabet fonegravetic internacionalde cada forma corresponent a les diferents etapes (llatiacute clagravessic llatiacute vulgar espanyolmedieval del segle XVI i del segle XVII) sempre que sigui possible A meacutes de reafirmar entermes generals el grau de domini de lrsquoalfabet fonegravetic utilitzat drsquoaquesta manera estreballen les diferents regles fonegravetiques evolutives existents al llarg de la histograveria del llatiacute ilrsquoespanyol les quals han de tenir en compte tambeacute un ordre cronologravegic a lrsquohora drsquoaplicar-se Realment amb aquest tipus drsquoactivitats surten tots els continguts del curs ja quesrsquoha de saber com ha evolucionat tot el vocalisme i tot el consonantisme del llatiacute enpassar a lrsquoespanyol i en quina situacioacute evolutiva es trobava cada paraula en cada egravepocaPer exemple donades les paraules seguumlents del llatiacute clagravessic

1 pŭlĕgĭum

2 factīcĭum

3 taxōnem

4 vĕrmĭcŭlum

5 cīcŏnĭa

Lrsquoestudiant hauria de poder arribar al resultat seguumlent

a) poleo

b) hechizo

c) tejoacuten

d) bermejo

e) ciguumlentildea


Segon eacutes necessari que lrsquoestudiant faci la transcripcioacute gragravefica de la forma medieval decada vocable A vegades eacutes possible que hi hagi meacutes drsquouna forma Llavors es demanaque doni compte de totes les variants Drsquoaquesta manera es treballa lrsquoevolucioacute quepresenten les grafies al llarg de la histograveria drsquouna llengua en aquest cas lrsquoespanyol i laseva relacioacute amb el sistema fogravenic canviant Donades les paraules anteriors el resultatgragravefic medieval seria el seguumlent (srsquohi poden veure diferents solucions gragravefiques per a unmateix so i grafies que han canviat de so al llarg de la seva histograveria)

a) ltpoleogt

b) ltfechizogt

c) lttexongt

d) lt(uv)erme(ji)ogt

e) ltciguennagt

En tercer lloc i per acabar lrsquoestudiant ha de descriure els canvis fonegravetics meacutes importantsque srsquohan produiumlt al llarg de cada evolucioacute amb una atencioacute especial a la identificacioacutedels tipus de iods i a la inflexioacute de vocals Drsquoaquesta manera es treballa tant laidentificacioacute de sequumlegravencies de fonemes que acaben fent aparegraveixer iods com els diferentstipus drsquoevolucions fograveniques originades per una mateixa iod Donades les paraulesanteriors a seria un cas de iod 3a b seria un cas de iod 4a i iod 1a (a vegades potaparegraveixer meacutes drsquouna classe de iod en una mateixa paraula) c seria un altre cas diferentde iod 4a d seria un cas de iod 2a i e seria un cas diferent de iod 2a i aquiacute no hi hauriacap cas de iod 1a malgrat que lrsquoevolucioacute drsquoun segment fogravenic drsquoaquesta paraula doacutena elmateix resultat


Cada paraula parteix amb una puntuacioacute drsquo1 punt sobre 1 El total de les cinc paraules fa unapuntuacioacute global de 5 sobre 5 (aquesta activitat representa mitja prova avaluable drsquoun totalde 10 punts) Aleshores per cada error es fa un descompte de la manera seguumlent

Error o inexistegravencia de la identificacioacute del tipus de iod ndash025

Cada error en lrsquoevolucioacute fogravenica en una etapa determinada de la paraula ndash01

Forma gragravefica medieval correcta +01

La puntuacioacute total de cada paraula mai no pot ser inferior a 0

Drsquoaquesta manera no eacutes tan important laquoencertarraquo la forma de lrsquoespanyol actual comidentificar les diferents regles evolutives que hi operen i la seva classificacioacute posterior Aixiacute unestudiant pot obtenir un 0 amb el laquoresultatraquo correcte i en canvi un altre pot obtenir un 1 ambla forma espanyola actual equivocada perograve amb la forma gragravefica medieval correcta


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies treballades

Valoracioacute

Identificacioacute delstipus de canvisfonegravetics meacutesimportants

Situacioacute de cadacanvi en unaetapa temporaldeterminada

Identificacioacute de laforma espanyolaactual resultant

Relacioacute dediferents grafiesamb un fonemaconcret


Lrsquoestudiant identificamolts (90-100)tipus dels canvisfonegravetics meacutesimportants

Lrsquoestudiant situamolts (90-100)canvis en cadaetapa temporaldeterminada

Lrsquoestudiant identificacorrectament laforma espanyolaactual resultant

Lrsquoestudiantrelaciona moltes(90-100) grafiesamb un fonemaconcret


Lrsquoestudiantidentifica bastants(66-89) tipus delscanvis fonegravetics meacutesimportants

Lrsquoestudiant situabastants (66-89)canvis en cadaetapa temporaldeterminada

Lrsquoestudiantidentifica amb moltpoca diferegravencia(una errada) laforma espanyolaactual resultant

Lrsquoestudiantrelaciona bastants(66-89) grafiesamb un fonemaconcret

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantidentifica suficients(50-65) tipus delscanvis fonegravetics meacutesimportants

Lrsquoestudiant situasuficients (50-65)canvis en cadaetapa temporaldeterminada

Lrsquoestudiantidentifica ambpoca diferegravencia(dues errades) laforma espanyolaactual resultant

Lrsquoestudiantrelacionasuficients (50-65)grafies amb unfonema concret


Lrsquoestudiantidentifica pocs(menys del 50)tipus dels canvisfonegravetics meacutesimportants

Lrsquoestudiant situapocs (menys del50) canvis encada etapatemporaldeterminada

Lrsquoestudiant noidentifica (treserrades o meacutes) laforma espanyolaactual resultant

Lrsquoestudiantrelaciona poques(menys del 50)grafies amb unfonema concret


325 CERCA I ANAgraveLISI DrsquoINFORMACIOacute SOBRE EL LEgraveXIC

AUTOR DE LA FITXA Cecili Garriga



El professor proposa una segraverie de deu paraules triades a lrsquoatzar totes acabades igual de laqual els estudiants han de fer una petita recerca Cada estudiant teacute una llista diferentobtinguda de lrsquoaplicacioacute del diccionari invers del DRAE electrogravenic Eacutes possible que algunesdrsquoaquestes paraules siguin desconegudes per a ells Reben indicacions per a uns primerspassos basats en la cerca en diccionaris o determinats manuals de morfologia si tenen unsufix identificat i a partir drsquoaquiacute han de ser tutoritzats ja que cada grup de paraules potrequerir un treball diferent Lrsquoobjectiu eacutes fomentar lrsquoautonomia en el treball i que siguincapaccedilos drsquoutilitzar unes eines miacutenimes per a cerca drsquoinformacioacute sobre el legravexic


a) Capacitat drsquoutilitzar els diccionaris i aprofitar-los per a la cerca drsquoinformacioacute sobre el legravexic

b) Capacitat drsquoidentificar els procediments de formacioacute de paraules

OBJECTIUS

Els objectius didagravectics que es persegueixen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten els seguumlents

a) Que lrsquoestudiant a partir drsquouna llista de paraules sigui capaccedil de cercar informacioacute sobreel legravexic de lrsquoespanyol utilitzant els recursos bibliogragravefics i electrogravenics al seu abast

b) Que sigui capaccedil de reconegraveixer els procediments de formacioacute de paraules de lrsquoespanyol idrsquoanalitzar morfologravegicament les paraules complexes



Adquireixin la capacitat drsquousar amb un bon rendiment els diccionaris tradicionals elselectrogravenics i els corpus informatitzats per a la cerca drsquoinformacioacute sobre el legravexicAdquireixin la capacitat drsquoanalitzar lrsquoestructura morfologravegica de les paraules



Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants que cursen el primer curs de Filologia Hispagravenica enlrsquoassignatura de Llengua espanyola II (morfologia)

Aquesta activitat permet que els estudiants prenguin consciegravencia dels mecanismes deformacioacute de paraules que usa qualsevol parlant i passin al nivell drsquoanagravelisi de les estructuresde les paraules A meacutes a meacutes srsquoaconsegueix que usin criacuteticament els recursos lexicogragraveficsi legravexics que tenen a lrsquoabast com ara els diccionaris generals i especialitzats i els corpuselectrogravenics

El treball eacutes tutoritzat ja que els estudiants depenent del grup de paraules que hagin detreballar es poden trobar amb dificultats a lrsquohora de decidir quins instruments han deconsultar per a la cerca drsquoinformacioacute

Exemple

Considera la llista seguumlent de paraules obtinguda de lrsquoaplicacioacute inversa de la versioacuteelectrogravenica del Diccionario de la lengua espantildeola (RAE 2001)

cojapaticojateticojacoscojaparadojafoja1foja2gojaangojacongoja

equipolenteinsolentemalevolentebenevolentedeo volentesuplentementeamentebobamenteacerbamente

carenciaaparienciatrasparenciatransparenciaaferenciaeferenciadeferenciareferenciapreferenciadiferencia

(exemples de segraveries)

Segueix les instruccions seguumlents

1 Busca les paraules en els seguumlents diccionaris de la llengua espanyola prenent com a baseel DRAE i tenint en compte les diferegravencies que srsquohi troben

COROMINAS J PASCUAL J A Diccionario criacutetico etimoloacutegico castellano e hispaacutenicoMadrid Gredos 1980-1991

GUTIEacuteRREZ J Diccionario Salamanca de la lengua espantildeola Madrid Santillana 1996

MALDONADO C Diccionario Clave de la lengua espantildeola Madrid SM 1996

MOLINER M Diccionario de uso del espantildeol 3a ed Madrid Gredos 2006

RAE Diccionario de la lengua espantildeola Madrid Espasa Calpe 2001

SECO M ANDREacuteS O RAMOacuteS G Diccionario de uso del espantildeol actual MadridAguilar 1999


2 Busca informacioacute sobre aquestes paraules a

BOSQUE I DEMONTE V Gramaacutetica descriptiva de la lengua espantildeola MadridEspasa 1999

LANG M Formacioacuten de palabras en espantildeol Madrid Alianza 1996

3 Analitza morfologravegicament les paraules

4 Conclusioacute (tingues en compte drsquouna banda la utilitat de cada un dels recursos utilitzatsi de lrsquoaltra el que has apregraves)


Lrsquoavaluacioacute la duu a terme el professor utilitzant lrsquoescala seguumlent


Valoracioacute

Utilitzaradequadamentels diccionarisgenerals de lallenguaespanyola

Obtenirinformacioacute sobreel legravexic de labibliografiaespeciacuteficarecomanada

Aprofitar elsrecursoselectrogravenics (basesde dades corpusetc) per obtenirinformacioacute sobrelrsquouacutes de lesparaules

Identificar elsmecanismes deformacioacute deparaules presentsen una segraveriedonada


Lrsquoestudiant utilitzaadequadament elsdiccionaris i aprofitamolt beacute lainformacioacute queproporcionen

Lrsquoestudiant empra labibliografiarecomanada ilrsquoenteacuten i aprofita lainformacioacuteadequada per alrsquoactivitat

Lrsquoestudiant dominaels recursoselectrogravenics i eacutescapaccedil de treurersquonmolt profit per alrsquoanagravelisi sobre lrsquouacutesdel legravexic

Lrsquoestudiant reconeixlrsquoestructura drsquounaparaula i eacutes capaccedildrsquoanalitzar-lacorrectament


Lrsquoestudiant utilitzaels diccionarisaprofitant forccedila lainformacioacute queproporcionen

Lrsquoestudiant emprala bibliografiarecomanada i nolrsquoenteacutensuficientment i noidentifica lainformacioacute pertinentper a lrsquoactivitat

Lrsquoestudiant dominaels recursoselectrogravenics i eacutescapaccedil de treurersquonforccedila profit per alrsquoanagravelisi sobre lrsquouacutesdel legravexic

Lrsquoestudiantreconeixlrsquoestructura drsquounaparaula perograve no enfa una anagravelisicorrecta

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant utilitzaels diccionarisaprofitant poc lainformacioacute queproporcionen

Lrsquoestudiant emprala bibliografiarecomanada i nolrsquoenteacuten i no sapaprofitar-la per alrsquoactivitatproposada

Lrsquoestudiant nodemostra gairedomini delsrecursoselectrogravenics i no entreu gaire profit pera lrsquoanagravelisi sobre lrsquouacutesdel legravexic

Lrsquoestudiant teacutedificultats perreconegraveixerlrsquoestructura drsquounaparaula i no eacutescapaccedil drsquoanalitzar-lacorrectament


Lrsquoestudiantdesconeix quin uacutessrsquoha de donar a undiccionari peraprofitar-ne lainformacioacute

Lrsquoestudiant noempraadequadament labibliografia i no lasap aprofitarmiacutenimament

Lrsquoestudiant noconeix elfuncionament delsrecursoselectrogravenics i no elssap aprofitar

Lrsquoestudiant no eacutescapaccedil dereconegraveixerlrsquoestructura drsquounaparaula complexa


326 COHEREgraveNCIA TEXTUAL EL PARAgraveGRAF COMA UNITAT SIGNIFICATIVA

AUTOR DE LA FITXA Yolanda Rodriacuteguez



Valoracioacute de la coheregravencia interna i externa dels paragravegrafs que componen el text de JuanCueto titulat laquoLugares hipermodernosraquo


a) Capacitat drsquoorganitzar la informacioacute drsquoun text de manera coherent

OBJECTIUS


1 Que els estudiants a partir de lrsquoanagravelisi del text proposat siguin capaccedilos drsquoidentificarquines soacuten les causes per les quals es pot arribar a trencar la unitat significativa drsquoun text

2 Que els estudiants a partir de lrsquoanagravelisi del text proposat siguin capaccedilos drsquoavaluar comrepercuteix la falta de coheregravencia en la comprensioacute drsquoun text

3 Que els estudiants a partir de la reescriptura del text proposat siguin capaccedilos drsquoordenarla informacioacute drsquoun text de manera coherent



1 Coneguin quins errors cal evitar a lrsquohora drsquoestructurar la informacioacute drsquoun text

2 Redactin textos coherents



Lrsquoactivitat orientada als alumnes de primer que cursen lrsquoassignatura Pragravectiques de llenguaoral i escrita espanyola srsquoha de fer un cop acabada lrsquoexplicacioacute per part del professor delbloc temagravetic corresponent a lrsquoestructura del text Eacutes una activitat pensada perquegrave lrsquoalumnela dugui a terme individualment segons lrsquoesquema de treball seguumlent

a) Cal llegir atentament el text de Juan Cueto titulat laquoLugares hipermodernosraquo

b) Un cop llegit el text srsquoha drsquoexplicitar lrsquoesquema del contingut que subjau al text de JuanCueto

c) Sobre la base de lrsquoesquema anterior eacutes necessari detectar els errors de coheregravenciainterna i externa que presenten els paragravegrafs que integren el text de Juan Cueto

d) Despreacutes drsquoanalitzar els errors de coheregravencia que presenta el text de Juan Cueto srsquoha deproposar un esquema drsquoidees alternatiu que resolgui els errors detectats

e) Per acabar cal reescriure el text drsquoacord amb lrsquoestructuracioacute de la informacioacute proposadaper lrsquoestudiant al punt d



El professor fa lrsquoavaluacioacute de la pragravectica segons els criteris seguumlents

Elaboracioacute delrsquoesquema decontingut

Valoracioacute de lacoheregravenciainterna

Valoracioacute de lacoheregravenciaexterna

Redaccioacute drsquountext coherent


Lrsquoestudiant en elseu esquema decontingut reflecteixde manera claralrsquoestructuracioacutejeragraverquica de lesidees i la relacioacutelogravegica entre si

Lrsquoestudiant detectatots els errors decoheregravencia internaque hi ha al text

Lrsquoestudiant detectatots els errors decoheregravencia externaque hi ha al text

Lrsquoestudiant reescriuel text de JuanCueto i el dota ambcoheregravencia


Lrsquoestudiant en elseu esquema decontingut reflecteixde manera claralrsquoestructuracioacutejeragraverquica de lesidees perograve no larelacioacute logravegica entresi

Lrsquoestudiant detectala meitat dels errorsde coheregravenciainterna que hi ha altext

Lrsquoestudiant detectala meitat dels errorsde coheregravenciaexterna que hi ha altext

Lrsquoestudiant reescriuel text de JuanCueto i en milloranotablement lacoheregravencia

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant en elseu esquema decontingut noespecifica lessubidees quecontribueixen adesenvolupar lesidees fonamentalsdels diferentsparagravegrafs Tampocno evidencia larelacioacute logravegica entresi

Lrsquoestudiant detectael 25 dels errorsde coheregravenciainterna que hi ha altext

Lrsquoestudiant detectael 25 dels errorsde coheregravenciaexterna que hi ha altext

Lrsquoestudiant reescriuel text de JuanCueto i en milloralleugerament lacoheregravencia


Lrsquoestudiant noelabora unesquema decontingut sinoacute tansols una llistadrsquoideesdesconnectades

Lrsquoestudiant detectamenys del 25dels errors decoheregravencia internaque hi ha al text

Lrsquoestudiant detectamenys del 25dels errors decoheregravencia externaque hi ha al text

Lrsquoestudiant reescriuel text de JuanCueto senseaconseguir millorar-ne la coheregravencia

Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat drsquoorganitzar un text drsquouna maneracoherent


327 COMENTARI CRIacuteTIC DrsquoUN TEXT

AUTOR DE LA FITXA Montserrat Amores



Comentari criacutetic drsquoun text


1 Analitzar un text criacutetic del segle XIX tenint en compte els coneixements especiacutefics drsquoun omeacutes periacuteodes de la histograveria de la literatura espanyola (en aquest cas de la primera meitatdel segle XIX) amb una atencioacute especial a lrsquoevolucioacute dels gegraveneres (en aquest cas lanovelmiddotla) com tambeacute relacionar-los amb el seu context histograveric i ideologravegic

2 Raonar criacuteticament i posar en pragravectica els procediments argumentatius tenint en compteels coneixements especiacutefics drsquoun periacuteode o meacutes de la histograveria de la literatura espanyola(en aquest cas de la primera meitat del segle XIX) amb una atencioacute especial a lrsquoevolucioacutedels gegraveneres (en aquest cas la novelmiddotla) com tambeacute relacionar-los amb el seu contexthistograveric i ideologravegic

3 Redactar textos gramaticalment i ortogragraveficament correctes emprant la terminologiaespeciacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi

OBJECTIUS

Els objectius que es pretenen aconseguir amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten que lrsquoestudiant

1 Reconegui i identifiqui els diferents gegraveneres narratius que es desenvolupen durant laprimera meitat del segle XIX i identifiqui i situiuml en el seu context els autors europeus queapareixen en el text

2 Descrigui drsquouna manera raonada i emprant la terminologia adequada les principalscaracteriacutestiques dels gegraveneres narratius de la primera meitat del segle XIX

3 Conegui la polegravemica sobre la perillositat de la novelmiddotla durant el segle XIX

4 Determini el posicionament ideologravegic de lrsquoautor i en justifiqui la resolucioacute ambargumentacions



1 Lrsquoestudiant sap quins soacuten els principals gegraveneres narratius que es desenvolupen a laprimera meitat del segle XIX a Espanya

2 Lrsquoestudiant coneix lrsquoevolucioacute dels gegraveneres narratius espanyols durant la primera meitatdel segle XIX com tambeacute els principals narradors europeus des del final del segle XVIIIfins al comenccedilament del segle XIX

3 Lrsquoestudiant identifica els principals escriptors europeus i reconeix alguna de lescaracteriacutestiques de la seva obra

4 Lrsquoestudiant eacutes capaccedil de demostrar a partir de lrsquoargumentacioacute criacutetica els diferentsposicionaments ideologravegics de lrsquoegravepoca respecte del gegravenere que srsquoestudia


Es tracta drsquouna prova drsquoavaluacioacute dels estudiants de segon cicle de lrsquoassignatura Narrativaespanyola del segle XIX Lrsquoestudiant fa lrsquoactivitat de manera individual despreacutes drsquohavertractat el tema a classe i drsquohaver-lo orientat a la bibliografia Lrsquoactivitat es pot trobar alCampus Virtual de lrsquoassignatura on es faciliten les directrius seguumlents

El comentario del texto debe contener

Introduccioacuten sobre el texto

Breve resumen del texto

Asunto del que trata y posicionamiento del autor

Relacioacuten del texto con otros textos leiacutedos o comentados en clase

Breve conclusioacuten

Bibliografiacutea utilizada

En aquesta activitat lrsquoestudiant treballa

1 La recerca bibliogragravefica i lrsquohabilitat per organitzar la informacioacute obtinguda de labibliografia i de les classes i lrsquoaplica a un text

2 La capacitat de discriminar la informacioacute principal de la secundagraveria

3 La capacitat drsquoaplicar els seus coneixements especiacutefics sobre el gegravenere i el contextliterari a un text

4 El seu desenvolupament criacutetic


TEXT

Efectivamente en la novela de costumbres maacutes todaviacutea que en la histoacuterica ofreacutecese al ingenio elestado social entero con sus infinitos accidentes con caracteres de inagotable variedad y conaplicaciones de utiliacutesima ensentildeanza si el error o un fin perverso no le conduce a degradar la inteligenciaque le dio el cielo [hellip] No disimulareacute aunque con pena que algunos novelistas de esta uacuteltima centuriaabusando de las envidiables prendas de su fantasiacutea ora por corrupcioacuten del alma ora por el deseo dehallar maacutes faacutecil acceso en la muchedumbre ensentildean una moral tanto maacutes peligrosa cuanto que laostentan dorada con apariencia de indudables virtudes otros de conocida perversioacuten socialcalumnian la santidad de la fe cristiana [hellip]

Por fortuna otros nunca mancillaron su fama tintildeendo la pluma en el veneno de la inmoralidadRichardson aunque a veces demasiado lento en la accioacuten piacutentanos en seres verdaderamentecelestiales una virtud puriacutesima y la ejemplar resignacioacuten del infortunio Goldsmith sus retratos moralesla casta musa de Saint Pierre la ternura apasionada de un amor inocente madame de Staumlel lasardientes y poeacuteticas concepciones de Corina Chateaubriand la pureza y augusta majestad delcristianismo [hellip] iquestQuieacuten no ve en nuestro ceacutelebre compatriota Fernaacuten Caballero ese pincel tan feliz paralos rasgos bellos del cuerpo como para los divinos del alma en cuyos cuadros retrata con viva ycandorosa naturalidad nuestros usos y costumbres y aun los de las clases humildes [hellip]

Joseacute Fernaacutendez-Espino laquoDiscurso leiacutedo ante la Real AcademiaSevillana de Buenas Letrashellipraquo

Revista de Ciencias Literatura y Artes IV (1857)


Com que es tracta drsquoun exercici per a estudiants de segon cicle es doacutena meacutes importagravencia aldesenvolupament de la primera competegravencia que no pas al de la segona que se suposa queja han assolit al primer cicle i que en aquest cas simplement millora

Nivells drsquoassoliment de les competegravencies 1 i 2

En aquesta competegravencia lrsquoestudiant pot obtenir un magravexim de 7 punts sobre 10

1 Lrsquoestudiant distingeix clarament entre la novelmiddotla histograverica i la novela de costumbres i sapque la criacutetica literagraveria del moment donava suport a aquest darrer gegravenere (1 punt)

2 Lrsquoestudiant sap que en el moment en quegrave es va publicar aquest text el concepte denovela de costumbres abraccedilava tant la novelmiddotla escrita per autors drsquoideologiaconservadora com aquella que srsquoescrivia des del liberalisme progressista (1 punt)

3 Lrsquoestudiant identifica clarament que lrsquoautor del text es refereix en concret a la novelmiddotla defulletoacute quan escriu

laquo[hellip] que algunos novelistas de esta uacuteltima centuria abusando de las envidiables prendas desu fantasiacutea ora por corrupcioacuten del alma ora por el deseo de hallar maacutes faacutecil acceso en lamuchedumbre ensentildean una moral tanto maacutes peligrosa cuanto que la ostentan doradacon apariencia de indudables virtudes otros de conocida perversioacuten social calumnianla santidad de la fe cristiana [hellip]raquo (1 punt)


4 Lrsquoestudiant facilita dades sobre les caracteriacutestiques de la novelmiddotla de fulletoacute i esmentacom a miacutenim W Ayguals de Izco i la seva principal novelmiddotla Es puntua amb 05 punts meacutessi a meacutes comenta breument lrsquoorigen del gegravenere i els autors francesos principals (1 punt)

5 Lrsquoestudiant ofereix informacioacute encara que miacutenima dels autors esmentats al segonparagravegraf i els situa cronologravegicament (1 punt)

6 Lrsquoestudiant identifica els autors francesos amb el preromanticisme i el romanticismeconservador Ha de veure que lrsquoautor del text selecciona autors laquono perillososraquo pensanten el contingut moral de les seves novelmiddotles (05 punts)

7 Lrsquoestudiant aprecia clarament que Fernaacutendez-Espino relaciona aquests autorsmoralment acceptables amb lrsquoescriptora Fernaacuten Caballero (05 punts)

8 Lrsquoestudiant identifica lrsquoautora que escriu amb aquest pseudogravenim i ofereix una valoracioacutesobre la seva produccioacute novelmiddotliacutestica (05 punts)

9 Lrsquoestudiant srsquoadona que en el moment en quegrave es va publicar aquest text Balzac haviapublicat les seves novelmiddotles i que Madame Bovary era al carrer en consequumlegravencia apreciaclarament que Fernaacutendez-Espino ofereix al lector una histograveria falsificada de la novelmiddotlapensant nomeacutes en la ideologia conservadora (05 punts)

Nivells drsquoassoliment de la competegravencia 2



Lrsquoestudiant a penes comet cap error de tipus ortogragravefic (aprovat)

Lrsquoestudiant comet forccedila errors greus de tipus ortogragravefic (suspens)

La prova estagrave suspesa encara que el nivell drsquoassoliment de la competegravencia 1 estigui aprovat

Sintaxi i legravexic

Lrsquoestudiant no teacute cap dificultat per presentar els arguments organitzats en periacuteodescomplexos correctes i fa uacutes del vocabulari pertinent a la mategraveria drsquoestudi (3 punts)

Lrsquoestudiant teacute algunes dificultats per presentar els raonaments organitzats en periacuteodescomplexos correctes encara que el text final eacutes acceptable i lrsquoestudiant teacute algunesdificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria (2 punts)

Lrsquoestudiant teacute forccedila dificultats per presentar els raonaments organitzats en periacuteodescomplexos correctes i teacute algunes dificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria(1 punt)

Lrsquoestudiant teacute moltes dificultats per presentar un text organitzat en periacuteodes complexoscorrectes i no fa uacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria (0 punts)


328 COMENTARI LITERARI DrsquoUN TEXT




Comentari literari drsquoun text


1 Capacitat de comprensioacute i drsquoexpressioacute escrita

2 Capacitat drsquoanagravelisi de raonament criacutetic i de posar en pragravectica els procedimentsargumentatius tenint en compte els coneixements especiacutefics drsquoun periacuteode o meacutes de lahistograveria de la literatura espanyola (en aquest cas de la literatura del segle XVIII) amb unaatencioacute especial a lrsquoevolucioacute dels gegraveneres (en aquest cas lrsquoassaig) com tambeacuterelacionar-los amb el seu context histograveric i ideologravegic

OBJECTIUS

Els objectius que es pretenen amb lrsquoactivitat que es proposa soacuten que lrsquoestudiant

1 Discrimini la informacioacute principal i la secundagraveria i identifiqui amb claredat el temaprincipal

2 Identifiqui el gegravenere que fa servir lrsquoautor per defensar els seus arguments i assenyaliexemples drsquoaltres textos

3 Exposi els coneixements adquirits sobre la problemagravetica de la societat espanyola al segleXVIII concretament sobre el paper de la noblesa i ho justifiqui amb argumentacionsobtingudes del text en quumlestioacute o drsquoaltres textos llegits a classe


1 Lrsquoestudiant coneix el context sociohistograveric drsquoEspanya al segle XVIII i la seva problemagraveticasocial

2 Lrsquoestudiant identifica el gegravenere en quegrave srsquoadscriu el text i el seu desenvolupament al llargdel segle XVIII

3 Lrsquoestudiant eacutes capaccedil drsquoidentificar algunes figures retograveriques

4 Lrsquoestudiant eacutes capaccedil drsquoorganitzar la informacioacute obtinguda de les classes i la bibliografia ielaborar un discurs coherent raonat i reflexiu



Es tracta drsquouna prova drsquoavaluacioacute dels estudiants del primer curs de la carrera en concret delrsquoassignatura Literatura espanyola contemporagravenia Lrsquoestudiant fa lrsquoactivitat de maneraindividual despreacutes drsquohaver tractat el tema a classe drsquohaver indicat especiacuteficament labibliografia que ha de llegir i drsquohaver comentat oralment les directrius seguumlents

El comentario de texto debe contener

Breve noticia sobre la revista en que se publica y sus caracteriacutesticas


Delimitacioacuten de las ideas principales y secundarias del texto

Geacutenero en el que se inscribe

Posicionamiento del autor

Relacioacuten del texto con otros textos leiacutedos en clase o que se encuentren en el libro deMateriales auxiliares del curso




1 La comprensioacute del text



4 La capacitat drsquoaplicar els seus coneixements especiacutefics sobre la problemagravetica social delsegle XVIII espanyol al text llegit

5 La capacitat per relacionar el text amb drsquoaltres llegits a classe


Com que es tracta drsquoun exercici per a estudiants de primer i tambeacute del primer exercici quefan en el curs es doacutena meacutes importagravencia a lrsquoassoliment de la primera competegravencia que no pasal de la segona



En aquesta competegravencia lrsquoestudiant pot treure un magravexim de 6 punts sobre 10

Comprensioacute

Lrsquoestudiant eacutes capaccedil de discriminar la informacioacute principal de la secundagraveria i drsquoidentificarel tema principal del text (2 punts)

Lrsquoestudiant no eacutes capaccedil de discriminar la informacioacute principal de la secundagraveria idrsquoidentificar el tema principal del text (0 punts)

Ortografia

Lrsquoestudiant a penes comet cap error de tipus ortogragravefic (1 punt)

Lrsquoestudiant comet alguns errors de tipus ortogragravefic perograve no prou greus per dificultar queels periacuteodes escrits srsquoentenguin (075 punts)

Lrsquoestudiant comet forccedila errors greus de tipus ortogragravefic (05 punts)

Lrsquoestudiant comet moltiacutessims errors de tipus ortogragravefic (0 punts)

Puntuacioacute

La puntuacioacute eacutes correctiacutessima (1 punt)

Hi manquen alguns signes de puntuacioacute perograve la comprensioacute del text no en quedacompromesa (075 punts)

La mala puntuacioacute dificulta en alguns casos entendre beacute lrsquoargumentacioacute donada (05punts)

La puntuacioacute eacutes molt deficient (0 punts)

Sintaxi

Lrsquoestudiant no teacute cap dificultat per presentar els arguments organitzats en periacuteodescomplexos correctes (1 punt)

Lrsquoestudiant teacute algunes dificultats per presentar els raonaments organitzats en periacuteodescomplexos correctes Tot i aixiacute la presentacioacute del text final eacutes acceptable (075 punts)

Lrsquoestudiant teacute forccedila dificultats per presentar els arguments organitzats en periacuteodescomplexos correctes Moltes vegades la frase principal interrompuda per unasubordinada ja no teacute continuiumltat despreacutes (05 punts)

Lrsquoestudiant teacute moltes dificultats per presentar un text organitzat en periacuteodes complexoscorrectes (0 punts)


Legravexic

Lrsquoestudiant fa uacutes del vocabulari pertinent a la mategraveria drsquoestudi (1 punt)

Lrsquoestudiant teacute algunes dificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria (075punts)

Lrsquoestudiant teacute forccedila dificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria (05 punts)

Lrsquoestudiant teacute moltes dificultats en lrsquouacutes del vocabulari especiacutefic de la mategraveria (0 punts)



Lrsquoestudiant assenyala clarament lrsquouacutes per part de lrsquoautor del text del gegravenere dels viatges ifins i tot de la utopia per exposar les seves idees (1 punt)

Lrsquoestudiant eacutes capaccedil drsquoargumentar amb claredat i aplicar al text els coneixementsadquirits sobre la problemagravetica de la noblesa com a classe social dominant al segle XVIII(1 punt)

Lrsquoestudiant assenyala algunes figures retograveriques emprades al text (1 punt)

Lrsquoestudiant relaciona el contingut del text amb altres textos llegits i comentats a classeespecialment alguna de les Cartas marruecas de Cadalso (1 punt)

APEgraveNDIX

TEXT

Discurso LXIA terra terra remota mea

(Ovid I Trist Eleg I vers ult)

Tierras muy apartadas de mi tierra

Entre los manuscritos que participeacute al Puacuteblico en el antildeo de ochenta y uno haber adquirido de unLibrero de esta Corte hay uno muy particular Es una descripcioacuten moral y poliacutetica de las tierras australesincoacutegnitas a las cuales el Autor dice haber sido arrojado por una borrasca La simplicidad con que estaacuteescrita inclina al que la lee a tenerla por una relacioacuten verdadera Pero el no haberse divulgado la noticiade un descubrimiento tan importante induce una vehemente sospecha de que no sea sino una ficcioacutenPor otra parte si es verdadera el Autor debiacutea ignorar la Astronomiacutea o ser muy poco amante de laGeografiacutea pues se olvidoacute de decirnos la longitud y latitud de los paiacuteses que describe Sea de esto lo quefuere y dejando a alguacuten criacutetico laborioso el cuidado de examinar el creacutedito que se merece este viajerode varias Naciones que dice haber reconocido durante su larga mansioacuten en aquella parte del Globo lade que nos da una descripcioacuten maacutes circunstanciada es la que eacutel llama de los Ayparchontes Es seguacutenla pintura que de ella hace sumamente culta y forma una Monarquiacutea en el fondo bastantementeparecida a la nuestra Copiareacute aquiacute un pasaje de esta descripcioacuten que acaso no seraacute indigno de laatencioacuten de mis Lectores


laquoTodos los habitantes de aquel vasto imperio estaacuten dice mi Autor comprendidos en tres clases oson nobles o plebeyos o infames Infame ninguno lo es sino por hecho propio De manera que no soncomprendidos en esta clase sino aqueacutellos que han sido declarados reos de alguacuten grave delito No seadmite entre ellos ninguna profesioacuten ni oficio que no sea necesario o uacutetil a la sociedad Y si de los quelo son hay alguno infame como es el de ejecutor de los uacuteltimos suplicios eacuteste recae siempre endelincuentes a quienes se propone como el uacutenico medio de evitar el castigo a que les condenan lasleyes Pero su vileza en ninguacuten modo pasa a sus hijos Dicen que ninguacuten hombre tiene derecho decastigar a uno por los delitos de otro y no hay forma de persuadirlos a que no sea una muy grandeinjusticia el presumir ruin a un hombre cualquiera que haya sido su educacioacuten en tanto no acredite suruindad con sus obras No solamente no pasa a los hijos la infamia pero ni aun es totalmente indelebleen los que incurrieron en ella pues pueden eacutestos rescatar la peacuterdida de la honra por medio de accionesgenerosas en servicio de la patria acompantildeadas de una vida arreglada por un espacio de tiempodeterminado Hay un cuerpo de tropas en que pueden alistarse y que es siempre empleado en lasocasiones maacutes peligrosas Y es tal el ardor que inspira a los que le componen el deseo de salir delabatimiento en que se hallan que no se lee en los anales de aquel Imperio accioacuten gloriosa ni batallasentildealada en que no hayan tenido la principal parte

Los Artesanos Labradores Comerciantes sus hijos y descendientes forman por lo comuacuten lasegunda clase que es la de los Plebeyos Digo por lo comuacuten porque estas profesiones no sonincompatibles con la nobleza a lo menos en algunos de los grados de que hablareacute muy luego A laPlebe estaacuten abiertas las puertas de las maacutes altas dignidades y no han menester maacutes los de esta claseque hacerse dignos de ellas para conseguirlas Ninguna preferencia conceden sobre ellos las leyes alos Nobles cuanto a este efecto Los empleos me deciacutea sobre esto mi amigo Zeblitz y las dignidadesno deben darse al meacuterito presunto sino al acreditado Y hallaacutendose eacuteste en igual estado en un Noble yun Plebeyo no debe ser preferido aqueacutel sino eacuteste que por necesidad tuvo menos facilidad y mayoresestorbos que vencer para adquirirlo

Pero lo maacutes particular de aquella Monarquiacutea es su legislacioacuten en punto de nobleza Diviacutedese eacutesta enseis clases la primera maacutes alta que la segunda eacutesta maacutes realzada que la tercera y asiacute de las demaacutes Aestas clases corresponden otras tantas en que estaacuten repartidos con la misma graduacioacuten todos losempleos honoriacuteficos del estado asiacute de las armas como de las letras Estos empleos son como laspuertas de la nobleza El que llega a una de las primeras dignidades consigue con ella la nobleza deprimera clase pero no deja a sus hijos sino la de la segunda la de la tercera sus nietos etc El que tieneun empleo de segunda clase adquiere por consiguiente la segunda clase de la nobleza deja la de latercera a sus hijos etc De manera que sus cuartos nietos vienen a nacer Plebeyos a no ser que algunode sus ascendientes intermedios obtenga alguna dignidad de clase superior a la nobleza que lecompeta por su nacimiento Pues en tal caso conseguiraacute eacutel la que corresponda a aquella dignidaddejando a sus hijos la inmediatamente menor etc Las hijas heredan del mismo modo que los hijos lanobleza de sus padres pero no la gozan sino mientras se conservan en el celibato Casaacutendose pasanal estado de sus maridos seguacuten el cual se rige el de todos sus descendientes Finalmente nada secomunica a los trasversales de la nobleza adquirida la cual se extingue con el que la obtuvo muriendosu descendencia Pero es menester advertir que ni aun a eacutesta pasa sino despueacutes del examen que sehace de la conducta de todo el que muere en alguna dignidad y en el supuesto de que se hayadeclarado arreglada por decreto del Priacutencipe con acuerdo de su Consejo

No son sin embargo tan necesarios los empleos que sin ellos no se hagan nobles algunos Plebeyosy que algunos Nobles no se eleven a un maacutes alto grado de nobleza Sucede esto en fuerza de unprivilegio del Priacutencipe que suele conceder por alguacuten servicio sentildealado y es juzgado digno de estarecompensa por el Consejo Externo de la Nacioacuten Estas diferentes clases se distinguen entre siacute y de laPlebe por los diferentes tiacutetulos de honor que las competen por el maacutes o menos faacutecil acceso cerca del


Priacutencipe por exencioacuten de mayor o menor parte de los impuestos y servicios puacuteblicos por el derechode ser admitidos en ciertas casas de educacioacuten en que eacutesta es maacutes o menos amplia y se hallanmaestros maacutes o menos acreditados y en otras prerrogativas semejantes La que pasa entre ellos porla maacutes considerable de todas es la de poder gravar con restituciones a sus herederos No es estopermitido a los Plebeyos ni a los Nobles de quinta y sexta clase Y aun en los Nobles de las clasessuperiores es sumamente limitada esta facultad Generalmente no pueden imponer estos gravaacutemenesmas allaacute de los grados a que alcanza la Nobleza que dejan a sus descendientes De manera que todoqueda libre en el uacuteltimo Noble de la familia Ademaacutes las vinculaciones que resultan de estasrestituciones se van disminuyendo de grado en grado porque cada sucesor puede disponer librementede una cierta cuota de los bienes que le han sido restituidos

Un sistema tan extrantildeo no podiacutea menos de causarme mucha admiracioacuten Pero mucho maacutes seadmiraba Zeblitz cuando yo le referiacutea nuestras ideas sobre la nobleza Era cosa que no podiacuteacomprender la razoacuten porque eacutesta ha de subir de punto a proporcioacuten que se aparta de su origen iquestQueacuteme deciacutea eacutel iquestun descendiente de un Ministro o de un General de Ejeacutercito que dejoacute de existir doscientosantildeos hace y de cuyos progenitores ninguacuten otro en todo este intervalo hizo en bien de la patria cosa quele distinguiese del comuacuten se tendraacute y seraacute tenido en maacutes que otro que de un estado humilde se hayaelevado por su meacuterito a los mismos empleos iquestLe echaraacute en cara la bajeza de su extraccioacuten y creeraacutedeshonrarse con la mano de una hija suya soacutelo porque eacutel cuenta dos siglos de nobleza y aqueacutella esnieta de un artesano iquestPues el padre de esta nieta de un artesano no es puntualmente lo mismo quefue el que ennoblecioacute su casa y a quien debe toda la nobleza de que goza iquestNo es por consiguientepreferirse a eacuteste preferirse a aqueacutel iquestY no es eacuteste el mayor absurdo que puede imaginarse Es sinduda muy justo y muy puesto en razoacuten continuaba que las acciones generosas de un ciudadano enutilidad del Estado sean recompensadas en sus hijos y descendientes Puede esto ser un gran alicientepara que otros los imiten Y ademaacutes el bien que de un gran servicio hecho a la Repuacuteblica resulta nosuele limitarse a los que viven al tiempo en que se hace sino que refluye por lo comuacuten a sus sucesoresNo es pues justo que aqueacutellos solos paguen toda la recompensa que les es debida y es muy razonableque contribuyan a ella sus descendientes por medio de algunas preferencias y distinciones queotorguen a los del bienhechor Pero no es menos evidente que la porcioacuten del beneficio que a eacutestos tocaes tanto menor cuanto maacutes se alejan de los que la han recibido los primeros y que por tanto debencontribuir menos que ellos a su retribucioacuten Por otra parte todo hombres se ama maacutes a siacute mismo que asus hijos a eacutestos maacutes que a sus nietos y en una palabra maacutes a sus descendientes maacutes proacuteximos quea los maacutes remotos iquestCoacutemo ha de amar en tanto grado como a un hijo que tiene entre sus brazos a unser que todaviacutea no sabe si existiraacute La razoacuten pues y la justicia concluiacutea quieren que el bienhechor alcontrario de lo que sucede entre vosotros goce mayor parte de la recompensa que sus venideros y deeacutestos mayor los maacutes proacuteximos que los maacutes apartados

En vano procuraba yo hacerle presente que los Nobles no soacutelo como descendientes de alguacutenbienhechor del Puacuteblico son acreedores a los respetos y prerrogativas que entre nosotros se les tributansino tambieacuten por la presuncioacuten que a su favor milita de que imitaraacuten sus virtudes y seraacuten maacutes capacesque los Plebeyos de hacer grandes servicios al Estado Eso es me replicaba eacutel dar maacutes a la presuncioacutenque a la certeza iquestpero en queacute se funda esa presuncioacuten iquestPor ventura el Heacuteroe que da principio a lanobleza de una casa transfiere a sus sucesores alguna cualidad fiacutesica e inherente a su sangre que loshaga maacutes virtuosos y maacutes propios para las grandes cosas Cuando asiacute fuera ya que no fuese endisminucioacuten esa cualidad no iriacutea ciertamente en aumento a cada generacioacuten como haceacuteis ir la noblezaDirasme acaso que unos hombres acostumbrados a la estimacioacuten puacuteblica y llenos de convenienciases natural den a sus hijos mejor educacioacuten Y de verdad no negareacute yo que la honra y riquezas de unpadre le deben ser unos muy fuertes estiacutemulos para que eduque bien a sus hijos Las riquezas no soacuteloson estiacutemulos sino tambieacuten medios para esto del todo necesarios Por otra parte un hombre rico estaacuteen estado de hacer servicios al Puacuteblico que no pueden esperarse del que se ve precisado a ocuparse


uacutenicamente de su sustento Todo esto es cierto pero se entiende siempre que esta buena educacioacuten yestos servicios sean como lo son entre nosotros precisos para conservar la misma honra y riquezasque los proporcionan En donde sucede lo contrario en donde las leyes dejan sin sancioacuten la obligacioacutenque a ninguacuten Ciudadano pueden dispensar de contribuir al bien de la Sociedad tanto maacutes cuanto maacutespercibe de ella en donde en fin la ociosidad y haraganeriacutea no disminuye la nobleza ni los haberes eacutestosbien lejos de ser ni estiacutemulos ni medios no son sino unos estorbos poderosiacutesimos asiacute para una buenaeducacioacuten de parte de los padres como para las acciones generosas de los hijos iquestQuerraacute afanarse ytomar sobre siacute los cuidados que aqueacutella exige un padre que sabe que los suyos cualquiera que sea suconducta y por maacutes que sean un peso inuacutetil de la sociedad gozaraacuten y dejaraacuten a sus descendientes lamisma hacienda y la misma o auacuten mayor nobleza que la que eacutel disfruta iquestEl hombre de maacutes probidadno se contentaraacute con apartar su hijo de la embriaguez de la estafa de la incontinencia y de otros viciosigualmente groseros Y puesto que alguno se halle tan poseiacutedo del amor patrioacutetico que no perdonemedio ni fatiga para hacer capaz el suyo de ser uacutetil al Puacuteblico iquestno seraacute eacutesta por lo comuacuten una aptitudque no llegue a reducirse a acto Contento el hijo maacutes bien educado con los honores y riquezas queposee iquestpensaraacute en otra cosa cuando se vea libre que en disfrutarlas con la mayor comodidadposible iexclEs bueno me imagino continuaba eacutel que le oigo decir es bueno por cierto que porque unascendiente miacuteo se haya desvelado en beneficio del Puacuteblico se ha de pretender que yo y todos los quede eacutel venimos hagamos otro tanto y le sacrifiquemos todo el reposo de nuestra vida iquestNo era precisopara esto que fueacutesemos o locos o maacutes heacuteroes que eacutel Sin duda pues eacutel teniacutea en los honores yriquezas a que aspiraba un incentivo que nos falta a nosotros pues que ya las poseemos Los Plebeyosque carecen de todo esto y que actualmente se hallan en el estado mismo que aqueacutel que nos haennoblecido eacutesos son los que deben afanarse De nosotros es demencia querer pensemos sino endisfrutar con la mayor comodidad posible los frutos del trabajo de nuestros progenitores Yo no seacute loque pasa entre vosotros pero muy necio debo de ser si no sucede asiacute como lo digo

Es verdad le respondiacutea yo que asiacute se verifica por la mayor parte y que los maacutes de nuestros Noblesparten toda su vida como haciacutea un Europeo bastante ceacutelebre llamado la Fontaine la mitad en dormirbien y la otra en no hacer nada Mas no por eso dejan de ser muy uacutetiles a la sociedad La perpetuidaden la nobleza es una cosa en el sentir de nuestros Poliacuteticos tan esencial en una Monarquiacutea que yo noseacute coacutemo sin ella subsiste la vuestra La nobleza es una cadena que une la Plebe con el Soberano y almismo tiempo que es el maacutes firme apoyo del trono es una barrera la maacutes fuerte contra el despotismoSi las leyes reponiacutea a esto Zeblitzraquo

Concluireacute en otro discurso este pasaje que es demasiadamente largo para que le deacute todo de una vez


329 TREBALL INDIVIDUAL DE REDACCIOacute DrsquoUN ARTICLEDE CRIacuteTICA LITERAgraveRIA

AUTOR DE LA FITXA Oliacutevia Gassol i Bellet

TITULACIOacute Filologia Catalana Humanitats


Redaccioacute drsquoun article de criacutetica literagraveria de final de curs entorn de Lo somni de Bernat Metge


Les competegravencies que lrsquoalumne ha drsquoadquirir i desenvolupar soacuten

a) Analitzar criacuteticament la literatura catalana amb relacioacute a les circumstagravencies histograveriques enquegrave srsquoinscriu

b) Comunicar de manera oral i escrita amb correccioacute precisioacute claredat i raonadament elsconeixements adquirits

OBJECTIUS

Els objectius didagravectics que es volen assolir amb aquesta activitat soacuten que lrsquoalumne

1 Potenciiuml la capacitat de lectura i drsquoanagravelisi criacutetica de textos literaris catalans amb relacioacute alseu context histograveric i cultural

2 Aprengui a elaborar estudis de caragravecter histograveric sobre la tradicioacute literagraveria catalana ianagravelisis interpretatives sobre les tendegravencies els gegraveneres i els autors de la literaturacatalana

3 Aprengui a buscar seleccionar i gestionar informacioacute de manera autogravenoma tant en fontsestructurades (bases de dades bibliografies revistes especialitzades) com eninformacioacute distribuiumlda a la xarxa


Al final de lrsquoactivitat hom espera que els estudiants

1 Hagin entegraves i analitzat de manera criacutetica els textos obligatoris

2 Coneguin les caracteriacutestiques bagravesiques de lrsquohumanisme italiagrave de la literaturacancelleresca catalana i de lrsquoobra de Bernat Metge


3 Facin un treball (oral i escrit) on posin en dansa tots els coneixements adquirits sobre larecepcioacute de lrsquohumanisme a Catalunya i sobre la figura de Bernat Metge des drsquounaperspectiva criacutetica respecte dels estudis historiogragravefics que pregraveviament han llegit i hananalitzat a classe


Els estudiants de lrsquoassignatura de Literatura catalana han de redactar un article de criacuteticaliteragraveria entorn drsquoun tema que ha generat controvegraversia entre els estudiosos de la literatura delperiacuteode del Renaixement si Bernat Metge i molt especialment la seva obra meacutes celebradaLo somni eacutes humanista Al llarg de les cinc sessions pregravevies a lrsquoactivitat el professor hadrsquohaver explicat el fenomen de lrsquoHumanisme a la Itagravelia dels segles XIV i XV la situacioacute i lescaracteriacutestiques de la cultura a Catalunya especialment entorn de la Cancelleria Reial i lesbases de funcionament de la produccioacute artiacutestica de Bernat Metge

Aquesta activitat compregraven les tasques seguumlents

1 Lectura per part de lrsquoalumne de diversos textos entre els quals a meacutes de lrsquoobra objectedrsquoestudi hi ha representats els dos vessants oposats de la criacutetica

[Lectures obligatograveries]

a) METGE B Lo somni En Obra completa Barcelona Selecta 1983 p 151-251

b) Bernat Metge A RIQUER M COMAS A MOLAS A Histograveria de la literaturacatalana Barcelona Ariel

c) CINGOLANI E El somni drsquouna cultura Barcelona Quaderns Crema 2002

[Lectures complementagraveries]

d) BADIA L Siats de natura drsquoanguila en quan farets la literatura segons BernatMetge A De Bernat Metge a Roiacutes de Corella Barcelona Quaderns Crema 1988p 59-119

e) RICO F El suentildeo del humanismo Barcelona Alianza 1997

2 Cerca drsquoinformacioacute complementagraveria per a la preparacioacute de lrsquoarticle a catagravelegs webs obases de dades de literatura catalana com ara httpwwwtracesuabestracesbd

3 Sessioacute de debat entre els estudiants conduiumlda pel professor Abans de redactar lrsquoarticlei despreacutes de les sessions teograveriques i de la lectura personal dels textos es fa una sessioacutede debat a classe on srsquoidentifiquen els diversos corrents criacutetics i la seva validesa drsquoacordamb la informacioacute general sobre els diversos aspectes culturals i literaris descrits abans

4 Redaccioacute individual drsquoun article de criacutetica literagraveria que resolgui la pregunta laquoBernatMetge un autor humanistaraquo El text ha de tenir entre 6000 i 8000 caragravecters Elprofessor ja ha drsquohaver explicat al principi de curs en quegrave consisteix un article de criacuteticaliteragraveria que lrsquoalumne ha drsquohaver anat assajant al llarg del curs en forma de pragravectiquesbreus sobre altres punts del temari



Lrsquoavaluacioacute drsquoaquesta activitat ha de tenir en compte que lrsquoestudiant hagi assolit un nivellmiacutenim de coneixement i al seu torn hagi fet totes les activitats eacutes a dir les lecturesobligatograveries lrsquoexposicioacute i el treball Segons aixograve cal tenir en compte quatre punts bagravesics alrsquohora de puntuar

1 Que lrsquoalumne hagi llegit els textos obligatoris des drsquouna perspectiva criacutetica eacutes a dirsabent destriar quin dels estudis historiogragravefics fa un retrat meacutes exacte i complet de larecepcioacute de lrsquohumanisme a Catalunya La puntuacioacute srsquoatorga segons la maduresa criacuteticade lrsquoestudiant i depenent de si demostra que ha entegraves els textos (25 punts)

2 Que lrsquoalumne cerqui la informacioacute bibliogragravefica complementagraveria per omplir les llacunesinformatives que puguin anar apareixent al llarg de lrsquoestudi com tambeacute per avalar el propidiscurs criacutetic (2 punts)

3 Que lrsquoalumne sigui capaccedil en la sessioacute de debat drsquoexpressar les seves opinions drsquounamanera raonada i tingui capacitat de rebatre o complementar les de la resta decompanys de classe (2 punts)

4 Que lrsquoalumne redacti i presenti correctament per escrit un article de criacutetica literagraveria quecontingui els requisits bagravesics exigits tant des del punt de vista de lrsquoadequacioacute (registreacadegravemic tipologia textual article drsquoassaig literari) com de la correccioacute (ortogragravefica isintagravectica) o dels continguts Per assolir amb excelmiddotlegravencia aquest quart apartat calvalorar que lrsquoalumne hagi entegraves i hagi identificat les diverses posicions que la criacuteticacontemporagravenia ha adoptat davant la figura de Bernat Metge que identifiqui les causesque han motivat les diverses interpretacions drsquoun mateix fenomen literari i que siguicapaccedil de justificar quina de les dues eacutes meacutes solvent atesa la informacioacute que avui tenimtant de lrsquoobra de Bernat Metge com de lrsquohumanisme italiagrave i de la recepcioacute drsquoaquestfenomen cultural a la Catalunya dels segles XIV i XV (35 punts)


330 REDACCIOacute DrsquoUNA CRIacuteTICA TEATRAL DrsquoUN MUNTATGEDrsquoUN TEXT CLAgraveSSIC DE LA LITERATURA DRAMAgraveTICACATALANA

AUTOR DE LA FITXA Francesc Foguet

TITULACIOacute Filologia Catalana


1 Valorar de manera argumentada i rigorosa les tendegravencies principals els autors i les obresmeacutes representatives de la literatura catalana de tots els temps

2 Elaborar estudis de caragravecter histograveric sobre la tradicioacute literagraveria catalana i anagravelisisinterpretatives sobre les tendegravencies els gegraveneres i els autors de la literatura catalana

3 Elaborar discursos per a la difusioacute social dels textos literaris en agravembits professionalsdiversos

4 Intervenir amb bases sogravelides en els debats literaris i culturals de la contemporaneiumltat

5 Interpretar textos literaris de manera fonamentada i criacutetica

6 Expressar-se per escrit o oralment amb rigor i adequacioacute

7 Treballar de manera autogravenoma o en equip responsablement

8 Fer treballs escrits o presentacions orals adaptades al registre adequat

Drsquoaquestes competegravencies algunes de les quals afecten el conjunt de la mategraveria (1 i 2) idrsquoaltres soacuten de caragravecter transversal (6 7 i 8) treballarem de manera meacutes especiacutefica lesincloses en els punts 3 4 i 5

OBJECTIUS

Lrsquoactivitat teacute com a objectius fonamentals que lrsquoestudiant sagravepiga valorar de maneraadequada un text de literatura dramagravetica i una representacioacute teatral drsquouna banda i quepugui escriure una criacutetica de manera argumentada i rigorosa drsquoun espectacle basat en unaobra clagravessica de lrsquoaltra


En acabar lrsquoactivitat lrsquoestudiant ha de tenir les capacitats seguumlents

1 Diferenciar lrsquoespecificitat de la literatura dramagravetica respecte de la representacioacute teatralamb relacioacute sobretot a un muntatge drsquoun text clagravessic


2 Analitzar adequadament una peccedila teatral i un espectacle

3 Redactar una criacutetica de teatre per escrit

4 Disposar drsquoarguments sogravelids per participar en un debat sobre un muntatge escegravenic(especialment drsquouna obra de la tradicioacute dramagravetica)


Els estudiants han de redactar una criacutetica teatral drsquoun muntatge drsquoun text clagravessic de laliteratura dramagravetica que srsquoestreni al Teatre Nacional de Catalunya durant la temporadaAquesta activitat srsquoinclou en lrsquoassignatura de Literatura dramagravetica catalana i pressuposa quelrsquoestudiant ja ha redactat algunes ressenyes de textos teatrals i disposa drsquoun cert utillatgeconceptual


1 Seleccioacute de lrsquoespectacle del qual es faragrave la criacutetica i cerca de documentacioacute (dossier depremsa i informacioacute pregravevia a lrsquoestrena)

2 Lectura i anagravelisi del text clagravessic

3 Cerca i lectura de la bibliografia sobre el text i tambeacute de la recepcioacute criacutetica que ha tingutel muntatge (les criacutetiques publicades poden servir de model per al punt 6)

4 Assistegravencia a la funcioacute i al colmiddotloqui posterior amb lrsquoequip artiacutestic

5 Debat entre els estudiants sobre el muntatge Diferegravencies entre el text original (literaturadramagravetica) i la lectura que nrsquoha fet el director (representacioacute) Resultat de la propostaescegravenica

6 Redaccioacute drsquouna criacutetica teatral (drsquouns 2100 caragravecters) argumentada de lrsquoespectaclepensada per a un diari de difusioacute general

7 Lectura en grup i posada en comuacute de les criacutetiques


Lrsquoavaluacioacute drsquoaquesta activitat drsquoacord amb les tasques indicades ha de tenir en compteque lrsquoestudiant

1 Cerca adequadament la documentacioacute necessagraveria (contrastada i solvent) tant en elsmitjans de premsa actuals com en la bibliografia sobre lrsquoobra estudiada

2 Destria de la lectura del text aquells aspectes meacutes destacables pel que fa a larepresentacioacute (espai temps ritme etc)

3 Dedueix la diferegravencia entre el text clagravessic (literatura dramagravetica) i el muntatge que en fa eldirector (espectacle)


4 Analitza el text i lrsquoespectacle amb lrsquoaplicacioacute pertinent dels conceptes dramagravetics iescegravenics

5 Treu les conclusions necessagraveries per tenir un criteri personal sobre lrsquoespectacle

6 Redacta i presenta correctament i adequada per escrit la criacutetica teatral

7 Disposa drsquoarguments per debatre en grup les valoracions personals

Els criteris drsquoavaluacioacute parteixen del fet que lrsquoestudiant ja domina els punts 1 (cerca dedocumentacioacute) i 2 (utillatge conceptual) de manera que nomeacutes cal aplicar-los a lrsquoactivitatproposada

Amb relacioacute a les competegravencies que hem destacat (elaborar un discurs intervenir en eldebat interpretar textos expressar-se per escrit i oralment) es fa egravemfasi en els aspectesseguumlents diferenciacioacute en la pragravectica entre literatura dramagravetica i representacioacute (3) anagravelisi deltext i de lrsquoespectacle (4) redaccioacute drsquouna criacutetica (5-6) i disposicioacute drsquoarguments per al debat (7)


331 TREBALL INDIVIDUAL DE RECERCA DE LA LLENGUACATALANA A LrsquoESCOLA DURANT EL FRANQUISME

AUTOR DE LA FITXA Daniel Casals Martorell



Treball de recerca sobre el grau de repressioacute de la llengua catalana en lrsquoagravembit delrsquoescolaritzacioacute durant el primer franquisme (1939-1945)


1 Valorar la problemagravetica i les condicions de lrsquouacutes de la llengua catalana durant la histograveria

2 Comunicar de manera oral i escrita amb correccioacute precisioacute i claredat els coneixementsadquirits

3 Buscar seleccionar i gestionar informacioacute de manera autogravenoma tant en fontsestructurades (bases de dades bibliografies revistes especialitzades) com eninformacioacute distribuiumlda a la xarxa

4 Analitzar i sintetitzar informacioacute

5 Potenciar la capacitat de lectura interpretacioacute i anagravelisi criacutetica

6 Utilitzar la informacioacute drsquoacord amb lrsquoegravetica cientiacutefica

OBJECTIUS


1 Conegui per mitjagrave drsquoun testimoni la repressioacute sobre la llengua i la cultura catalanes perpart del regravegim franquista

2 Analitzi contextualitzi i classifiqui les dades histograveriques obtingudes en la recerca


Els estudiants han de poder

1 Comprendre i analitzar les dades proporcionades per una persona que va estarescolaritzada durant el franquisme i que va veure en aquest agravembit quina era la repressioacutedel regravegim sobre la llengua i la cultura catalanes



Els estudiants han de dur a terme individualment una recerca sobre una experiegravenciadrsquoescolaritzacioacute durant els primers anys de franquisme a Catalunya concretament des del1939 fins al 1945 Aquesta activitat de recerca es fa a partir del testimoni drsquouna persona quecompleixi aquestes caracteriacutestiques Lrsquoobjectiu de lrsquoactivitat eacutes veure el grau de repressioacutesobre la llengua catalana que va imposar el regravegim franquista en lrsquoagravembit de lrsquoescolaritzacioacute

Aquesta activitat compregraven aquestes tasques

1 Seleccioacute de la persona que compleixi els requisits fixats

2 Elaboracioacute drsquouna fitxa de dades bagravesiques de lrsquoenquestat

3 Elaboracioacute drsquoun quumlestionari amb la finalitat de conegraveixer les dades del periacuteodedrsquoescolaritzacioacute de lrsquoenquestat amb relacioacute a la repressioacute de la llengua catalana alrsquoescola

4 Realitzacioacute drsquouna entrevista i enregistrament de les respostes en suport digital

5 Transcripcioacute de les respostes

6 Lectura drsquouna seleccioacute bibliogragravefica referida a la repressioacute franquista en lrsquoagravembit delrsquoescolaritzacioacute

7 Anagravelisi i classificacioacute del contingut de les respostes

8 Redaccioacute drsquoun text de 10000 caragravecters que exposi les dades obtingudes les analitziamb una seleccioacute bibliogragravefica pertinent i en tregui unes conclusions


Lrsquoavaluacioacute drsquoaquesta activitat cal que tingui en compte que lrsquoestudiant

1 Formula adequadament les preguntes pertinents per obtenir dades de lrsquoenquestat

2 Destria dels episodis narrats per lrsquoenquestat les dades rellevants

3 Analitza les dades procedents del buidatge de lrsquoentrevista

4 Relaciona les dades procedents dels articles i els llibres recomanats amb les obtingudesen lrsquoentrevista

5 Treu les conclusions que es deriven de les dades obtingudes

6 Redacta i presenta correctament per escrit el treball de recerca


332 REVISTA DE PREMSA

AUTOR DE LA FITXA Sandrine Fuentes

TITULACIOacute Estudis Francesos


Dos estudiants presenten oralment als seus companys sis notiacutecies que han llegit en un diario en una revista en francegraves


1 Llegir i comprendre textos periodiacutestics en francegraves

2 Expressar-se oralment en francegraves amb correccioacute fonegravetica fluiumldesa i claredat mitjanccedilantun discurs ben estructurat adequat al registre concret gramaticalment correcte iemprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi

OBJECTIUS


1 Llegeixi analitzi i interpreti notiacutecies drsquoun diari o revista en francegraves (per exemple LeMonde Libeacuteration Le Figaro Le Monde Diplomatique Le Nouvel ObservateurLrsquoExpress Marianne etc) i en parli amb els seus companys

2 Sintetitzi i reprodueixi el contingut drsquouna notiacutecia llegida en algun diari o revista en francegraves

3 Conegui lrsquoactualitat francesa o francogravefona


Srsquoespera que els estudiants sagravepiguen

1 Reconstruir i organitzar correctament la informacioacute procedent de diverses fonts enllengua francesa

2 Triar de manera pertinent els temes tractats

3 Presentar la informacioacute recopilada drsquouna manera coherent i sintegravetica

4 Explicar les notiacutecies escollides de manera que els companys les entenguin i respondrecorrectament a les seves preguntes


5 Adaptar-se a la situacioacute de comunicacioacute i a lrsquoauditori

6 Expressar-se oralment de manera fluiumlda i amb una pronunciacioacute correcta


Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de segon curs drsquoEstudis Francesos Un dels objectiusdrsquoaquest curs eacutes que lrsquoestudiant sigui capaccedil de produir textos orals de diversos agravembits i ambfinalitats comunicatives especiacutefiques Amb aquesta activitat es preteacuten que lrsquoestudianttransmeti als seus companys en un francegraves correcte i amb les seves progravepies paraules unainformacioacute que hagi llegit i preparat abans pel seu compte

Les consignes que es donen als ponents soacuten les seguumlents

Les notiacutecies que presentin els ponents han de tractar obligatograveriament dels agravembits que esdetallen a continuacioacute

Poliacutetica nacional o internacional

Economia

Societat

Cultura

Esports

Notiacutecia insogravelita o curiosa

- Hi ha una fase de negociacioacute en la qual els estudiants es reparteixen aquests temes

- Els temes seleccionats han drsquoestar relacionats amb Franccedila o amb un paiacutesfrancogravefon

- Les fonts escollides han de ser revistes o diaris francesos o francogravefons en formatdigital o en paper

- Les notiacutecies triades srsquohan de referir a lrsquoactualitat de la setmana pregravevia a lrsquoexposicioacute

- Els ponents han de fer una siacutentesi de les notiacutecies triades i lrsquohan de presentaroralment als seus companys sense llegir

- El dia de lrsquoexposicioacute els ponents poden aportar un esquema o uns apunts perograve encap cas no poden haver redactat pregraveviament lrsquoexposicioacute

- Els ponents han drsquoescriure a la pissarra aquelles paraules o expressions quedificultin la comprensioacute de les notiacutecies i les han drsquoacompanyar drsquouna traduccioacute alrsquoespanyol o al catalagrave

- Els ponents han drsquoassenyalar les fonts consultades i nrsquohan de justificar lrsquoeleccioacute

- En finalitzar lrsquoexposicioacute i a partir drsquoalguna de les notiacutecies destacades els ponentshan de sotmetre un tema de debat al grup


- Els ponents han de ser capaccedilos de respondre a les preguntes que els facin els seuscompanys sobre les notiacutecies al final de lrsquoexposicioacute


Srsquoavaluen aspectes diversos

1 Lrsquoexpressioacute oral (correccioacute gramatical fluiumldesa pronunciacioacute etc)

2 La presentacioacute de la informacioacute (capacitat de siacutentesi claredat eleccioacute de la notiacutecia etc)


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat per comunicar-se correctament i ambfluiumldesa en francegraves

Gramagravetica

Marcadors deldiscurs

Legravexic

Pronunciacioacute

TOTAL

Alt (EXCELmiddotLENT -MH)

Lrsquoestudiantcomet molt pocserrors de tipusgramatical

Lrsquoestudiant fa unuacutes molt correcte ivariat delsmarcadors deldiscurs(estructuradorsde la informacioacuteconnectorslogravegics etc)

Lrsquoestudiant fa uacutesdel vocabularipertinent alstemes escollitsExplica moltclarament lesparaules oexpressionsdesconegudesals seuscompanys

La pronunciacioacuteeacutes molt correcta ila parla eacutes moltfluiumlda


Lrsquoestudiant cometalguns errors detipus gramaticalperograve no soacutensistemagravetics isovint es podencorregirretrospectiva-ment

Lrsquoestudiant utilitzamarcadors deldiscurs perograve nosempre drsquounamaneraencertada

Lrsquoestudiant teacutealgunes dificultatsen lrsquouacutes delvocabulariespeciacutefic delstemes escollits Licosta explicar lesparaules oexpressionsdesconegudesals seuscompanys tot ique les ha entegravesbeacute

Lrsquoestudiant cometalguns errors depronunciacioacuteperograve no prougreus perdificultar lacomprensioacute delque diu La parlaeacutes forccedila fluiumlda

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantcomet forccedilaerrorsgramaticals tot ique el text siguicomprensible

Lrsquoestudiantutilitza elsmarcadors deldiscurs meacuteshabituals i demaneraocasional

Lrsquoestudiant teacuteforccedila dificultatsen lrsquouacutes delvocabulariespeciacutefic delstemes escollitsLi costa moltexplicar lesparaules oexpressionsdesconegudesals seuscompanys

Lrsquoestudiantcomet forccedilaerrors depronunciacioacute demanera que lacomprensioacute enqueda devegadesafectada Parlapoc fluiumlda


Lrsquoestudiant cometerrors gramaticalselementals (relatiusper exemple a lrsquouacutesdels temps o a laconcordanccedila) quedificulten molt lacomprensioacute deltext

Lrsquoestudiant noutilitza capmarcador deldiscurs Lesoracions sesegueixen sensecap tipus deconnexioacute entre si

Lrsquoestudiant teacutemoltes dificultatsen lrsquouacutes delvocabulariespeciacutefic delstemes escollits Noha buscat elsignificat de lesparaules oexpressionsdesconegudes iper tant no eacutescapaccedil drsquoexplicar-les als seuscompanys

Lrsquoestudiant cometmolts errors depronunciacioacute demanera que sovinteacutes impossibledrsquoentendrersquol Parlagens fluiumlda

Punts

15

1

15

15

55


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat de cerca tractament siacutentesi i difursioacutede la informacioacute

Cercadrsquoinformacioacute

Siacutentesi de lainformacioacute

Difusioacute de lainformacioacute

TOTAL


La informacioacutesobre els temestriats eacutes moltencertada icompletaHa destacatdades pertinents iactualitzadesprocedents defonts fiables idiverses

Lrsquoestudiant ha fetuna siacutentesi moltclara de lesnotiacutecies Ha sabutextreure la partessencial de lainformacioacute

Lrsquoestudiant haexposat lesnotiacutecies demanera sintegravetica iclara tot seguintun ordre discursiui expositiuordenat i logravegic Ameacutes a meacutes ha fetservir mitjansdiversos (imatgefonts escritespresentacioacuteaudiovisual) coma suport aldiscurs expositiu iha distribuiumlt eltemps drsquoacordamb els aspectesescollits


La informacioacutesobre els temestriats eacutes forccedilaencertada icompleta

Lrsquoestudiant ha fetuna siacutentesi forccedilaclara de lesnotiacutecies perograve avegades lainformacioacute eacutesmassa detalladao massasuccinta

Lrsquoestudiant ha fetuna presentacioacuteforccedila coherent iorganitzada deles notiacutecies

Baix (APROVAT)

La informacioacutesobre els temestriats eacutesencertada perogravesovintincompleta

Lrsquoestudiant hafet una siacutentesipoc clara de lesnotiacutecies Lainformacioacuterecollida eacutesmassa detalladao massasuccinta

Lrsquoestudiant hafet unapresentacioacute poccoherent i pocorganitzada deles notiacutecies


La informacioacutesobre els temestriats eacutes pocencertada i moltincompleta

Lrsquoestudiant ha fetuna siacutentesi moltconfusa i molt pocencertada de lesnotiacutecies

Lrsquoestudiant ha fetuna presentacioacutemoltdesorganitzada deles notiacutecies i eradifiacutecil seguir el cursde lrsquoexposicioacute oral

Punts

1

1

1

3


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat drsquoadaptacioacute a la situacioacute de comunicacioacute

TOTAL

NOTA FINAL


Lrsquoestudiant hatingut molt encompte el seuauditori Haestimulat laparticipacioacute delgrup i ha donatrespostespertinents a lespreguntes delsseus companys

9-10


Lrsquoestudiant hatingut forccedila encompte el seuauditori Podriahaver interactuatmeacutes amb els seuscompanys tot ique ha sabutdonar respostespertinents a lesseves preguntes

89-71

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiant hatingut poc encompte el seuauditori No hi hahagut gaireinteraccioacute amb elgrup i si li hanfet preguntes liha costat donarrespostespertinents

7-5


Lrsquoestudiant no hatingut gens encompte el seuauditori No hi hahagut capinteraccioacute amb elgrup

lt 5

Punts

15

15

10


333 HISTOgraveRIA I CULTURA DE FRANCcedilA




Els estudiants han de fer un examen amb preguntes de resposta breu que permet verificarels coneixements adquirits al llarg drsquoun semestre sobre els aspectes meacutes rellevants de lahistograveria i la cultura franceses


1 Identificar els grans esdeveniments de la histograveria de Franccedila

2 Comprendre un document amb referegravencies extralinguumliacutestiques en francegraves (com pot ser unarticle de premsa un text literari etc)

OBJECTIUS


1 Sigui capaccedil de llegir qualsevol document amb referegravencies extralinguumliacutestiques en francegraves

2 Conegui els fets i els conceptes meacutes rellevants de la vida poliacutetica artiacutestica isocioeconogravemica de Franccedila



1 Ubicar i explicar conceptes i esdeveniments de la histograveria de Franccedila

2 Identificar i definir les referegravencies extralinguumliacutestiques contingudes en un text en francegraves

3 Comparar fets especiacutefics de la histograveria i la cultura de Franccedila amb la realitat del seu paiacutesdrsquoorigen

4 Identificar analitzar i interpretar correctament les referegravencies extralinguumliacutestiquescontingudes en un text donat en francegraves



Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de tercer curs drsquoEstudis Francesos i teacute com a finalitatque lrsquoestudiant adquireixi coneixements sobre la histograveria i la cultura franceses i sigui capaccedildrsquointerpretar les referegravencies extralinguumliacutestiques incloses en qualsevol document en francegraves Elprofessor ha creat un text en el qual ha introduiumlt els continguts extralinguumliacutestics que srsquohantreballat durant el semestre Lrsquoestudiant els ha drsquoexplicar contestant una segraverie de preguntessobre el text

TEXT

laquo Comme chaque matin Monsieur Guidon accompagne au collegravege sa fille Lucie acircgeacutee de 13 ans Sadeuxiegraveme fille Audrey prend le bus scolaire qui la conduit jusqursquoau lyceacutee situeacute agrave une dizaine dekilomegravetres du domicile familial Elle travaille beaucoup car elle sait qursquoagrave la fin de lrsquoanneacutee elle devra passerson Bac De plus elle a besoin drsquoun excellent dossier si elle veut ecirctre admise dans une CPGE Audreyest une jeune femme tregraves ambitieuse car elle vise ni plus ni moins une place agrave HEC afin de devenir plustard un important PDG

Leur grand fregravere Paul a quitteacute depuis longtemps les bancs de lrsquoeacutecole pour entrer dans la vie active Ilest tregraves content de sa situation professionnelle puisqursquoil travaille depuis cinq ans comme conseiller agravelrsquoANPE Le seul inconveacutenient de cette profession selon lui crsquoest drsquoecirctre confronteacute tous les jours agrave ladeacutetresse de ces pauvres gens qui le supplient de trouver une solution agrave leurs problegravemesMalheureusement la seule chose qursquoil peut faire bien souvent crsquoest leur verser les indemniteacutes desASSEDIC - qui repreacutesentent un certain pourcentage du SMIC - ou encore les aider agrave remplir le dossierqui leur permettra peut-ecirctre de toucher le RMI

Paul adore son travail mais ce qursquoil aime par-dessus que tout crsquoest passer ses week-ends et sonmercredi apregraves-midi en compagnie de Christine sa compagne et de Nicolas leur fils de 11 mois Crsquoestla RTT qui lui a permis de beacuteneacuteficier de cette demi-journeacutee de congeacute et il en est tregraves satisfait Depuisqursquoelle a eu le beacutebeacute Christine qui est secreacutetaire meacutedicale ne travaille plus qursquoagrave mi-temps Ainsi elle ale temps de srsquooccuper de son fils mais aussi de mettre en ordre le petit F2 qursquoils ont acheteacute il y a environ1 an dans un HLM de la banlieue parisienne

Monsieur Guidon agrave la retraite depuis 1 an et huit mois peut donc ecirctre fier de sa petite famille Il sontdrsquoailleurs tregraves unis et se retrouvent le dimanche pour un repas familial au cours duquel les thegravemes deconversation sont varieacutes Dimanche dernier Audrey a eacutevoqueacute les problegravemes de son amie Nadia dontles parents sont marocains Bien que les parents de celle-ci soient naturaliseacutes franccedilais et qursquoelle-mecircmesoit neacutee en France elle est souvent confronteacutee agrave tout type de discrimination Elle ne comprend paspourquoi par exemple les autochtones se sont fortement opposeacutes agrave la construction drsquoune mosqueacuteedans son quartier ou pourquoi on ne la laisse pas porter le foulard au lyceacutee

Il y a 15 jours au cours de lrsquoun de ces repas de famille Paul a surpris tout le monde en annonccedilantqursquoil avait lrsquointention de se pacser avec Christine Monsieur Guidon qui est tregraves catholique a toutdrsquoabord eacuteteacute un peu choqueacute par cette initiative mais avec le temps il finira par lrsquoaccepter Il sait qursquoapregravestout chacun est libre de diriger sa vie comme il lrsquoentend


Mais le sujet preacutefeacutereacute des Guidon est sans aucun doute celui du cineacutema mais aussi de la teacuteleacutevision etde la chanson Lagrave encore les opinions divergent car les filles aiment regarder les films du samedi soirsur TF1 ou les galas au cours desquels elles peuvent admirer leurs vedettes preacutefeacutereacutees Les garccedilonsquant agrave eux preacutefegraverent les matchs de football La solution Ils ont acheteacute deux postes de teacuteleacutevision raquo

Font creacioacute progravepia

QUumlESTIONARI

1 Dites quel est le cursus scolaire suivi par les deux filles de M Guidon jusqursquoagrave maintenant(2 punts)

2 Expliquez les sigles laquo CPGE raquo et laquo HEC raquo (1 punt)

3 Qursquoest-ce qursquoun laquo PDG raquo (05 punts)

4 Dans quel organisme travaille Paul Qui sont les personnes qursquoil doit conseiller (1 punt)

5 Que signifient les sigles laquo ASSEDIC raquo laquo SMIC raquo et laquo RMI raquo (15 punts)

6 Qursquoest-ce que la RTT De qui provient lrsquoinitiative Quand et pour quelles raisons a-t-elleeacuteteacute mise en place En quoi la RTT a-t-elle modifieacute le mode de vie des travailleurs franccedilais (25 punts)

7 De quand datent les premiers congeacutes payeacutes Quelle eacutetait leur dureacutee Qui les a instaureacutes (15 punts)

8 Quelle est la situation professionnelle de Christine (05 punts)

9 Qursquoest-ce qursquoun laquo F2 raquo et un laquo HLM raquo (1 punt)

10 Quel est lrsquoacircge leacutegal auquel les travailleurs franccedilais peuvent prendre leur retraite (1 punt)

11 Citez au moins trois modaliteacutes drsquoacquisition de la nationaliteacute franccedilaise (15 punts)

12 Pourquoi empecircche-t-on Nadia de porter le foulard islamique au lyceacutee (15 punts)

13 Qursquoest-ce que le PACS (en quoi cela consiste quand est-il entreacute en vigueur dans quelbut qui est concerneacute ) (15 punts)

14 Donnez le nom drsquoune chaicircne de teacuteleacutevision publique geacuteneacuteraliste ou priveacutee Deacutecrire demaniegravere succincte son programme (05 punts)

15 Donnez le nom drsquoun reacutealisateur ou drsquoun chanteur franccedilais ou francophone Expliquez enquoi cet artiste a joueacute un rocircle important dans lrsquohistoire du cineacutema et de la chansonfranccedilaise (05 punts)

16 Dites en quoi ce cours a-t-il modifieacute ou conforteacute la vision que vous aviez de la France desFranccedilais et de la communauteacute francophone (2 punts)



1 Dites quel est le cursus scolaire suivi par les deux filles de M Guidon jusqursquoagravemaintenant (2 punts)

Julie a freacutequenteacute lrsquoeacutecole primaire jusqursquoagrave lrsquoacircge de 12 ans depuis la maternelle jusqursquoauCM2 (05 punts) Elle se trouve maintenant dans le secondaire probablement en classede cinquiegraveme vu son acircge (05 punts)

Sa sœur a suivi le mecircme cursus mais plus acircgeacutee elle freacutequente actuellement le lyceacutee (05punts) Elle se trouve en classe de Terminale puisqursquoelle doit passer le bac (baccalaureacuteat)agrave la fin de lrsquoanneacutee (05 punts)


Audrey preacutetend srsquoinscrire dans une laquo Classe Preacuteparatoire aux Grandes Eacutecoles raquo (05punts) pour ensuite pouvoir acceacuteder agrave une laquo Grande Eacutecole raquo plus concregravetement celle deslaquo Hautes Eacutetudes Commerciales raquo (05 punts)


PDG laquo Preacutesident Directeur Geacuteneacuteral raquo (025 punts) Il assume les fonctions de directiondrsquoune entreprise (025 punts)


Il travaille dans une Agence Nationale pour lrsquoEmploi (025 punts) Il srsquoagit drsquoun organismepublic (025 punts) chargeacute de conseiller les personnes agrave la recherche drsquoun emploi (leschocircmeurs) (025 punts) et notamment de mettre agrave leur disposition toute une gamme deservices pour favoriser le retour agrave lrsquoemploi (025 punts)


ASSEDIC Association pour lrsquoemploi dans lrsquoindustrie et le commerce (025 punts) Il srsquoagitde lrsquoorganisme qui procegravede agrave lrsquoinscription des demandeurs drsquoemploi et qui verse chaquemois les allocations chocircmage degraves lors que le demandeur drsquoemploi remplit les conditionsdrsquoouverture de droits (025 punts)

SMIC salaire minimum interprofessionnel de croissance (025 punts) Il srsquoagit de lareacutemuneacuteration leacutegale minimum que doit recevoir tout travailleur acircgeacute de plus de 18 ans Ilvarie en fonction du coucirct de la vie et de lrsquoaugmentation des salaires et il est fixeacute chaqueanneacutee par Deacutecret (025 punts)

RMI Revenu Minimum drsquoInsertion (025 punts) Il srsquoagit drsquoune prestation en espegravecesdestineacutee aux personnes acircgeacutees drsquoau moins 25 ans ou agrave celles qui ont la charge drsquoun oude plusieurs enfants et dont le revenu est infeacuterieur agrave un certain plafond deacutetermineacute par voieregraveglementaire (025 punts)


6 Qursquoest-ce que la RTT De qui provient lrsquoinitiative Quand et pour quelles raisonsa-t-elle eacuteteacute mise en place En quoi la RTT a-t-elle modifieacute le mode de vie destravailleurs franccedilais (25 punts)

RTT reacuteduction du temps de travail (05 punts) La reacuteforme des 35 heures est une mesuremise en place par Martine Aubry sous le gouvernement Jospin agrave partir de lrsquoanneacutee 2000par deux lois voteacutees en 1998 et 2000 (05 punts) Cette reacuteforme fixe la dureacutee leacutegale dutemps de travail agrave temps plein agrave 35 heures par semaine au lieu de 39 heurespreacuteceacutedemment (05 punts)

Cette initiative visait agrave reacuteduire la dureacutee hebdomadaire de travail avec lrsquoideacutee que celapermettrait de creacuteer des emplois et de relancer lrsquoeacuteconomie en France pour lutter contrele chocircmage par le partage du travail (05 punts)

Sur le plan individuel la mesure apporte plus de temps libre aux travailleurs ce qui estsusceptible drsquoameacuteliorer leur vie familiale associativehellip Elle est donc susceptibleeacutegalement drsquoameacuteliorer les conditions de vie de santeacute de lrsquoemployeacute mais aussi lesconditions de vie de sa famille (05 punts)

7 De quand datent les premiers congeacutes payeacutes Quelle eacutetait leur dureacutee Qui les ainstaureacutes (15 punts)

Les premiers congeacutes datent de 1936 (05 punts) Leur dureacutee eacutetait de 2 semaines (05punts) et ils ont eacuteteacute instaureacutes par Leacuteon Blum (durant le Front Populaire) (05 punts)


Christine est secreacutetaire meacutedicale mais elle travaille agrave temps partiel crsquoest-agrave-dire la moitieacutedu temps de travail normal


F2 est un logement (appartement) qui est constitueacute de deux piegraveces principales (025punts) Crsquoest le numeacutero agrave droite du F (fonction) qui deacutetermine le nombre de piegraveces Celui-ci est toujours hors cuisine salle de bains et WC (025 punts)

HLM laquo habitation agrave loyer modeacutereacute raquo (025 punts) Il srsquoagit drsquoun logement social financeacute parlrsquoEacutetat et destineacute aux personnes ayant des revenus modestes (025 punts)


Lrsquoacircge leacutegal de la retraite est fixeacute agrave 60 ans (05 punts) Neacuteanmoins selon les reacutegimes toutle monde nrsquoest pas logeacute agrave la mecircme enseigne Dans les reacutegimes speacuteciaux de retraite lrsquoacircgepeut ecirctre avanceacute agrave 55 ou mecircme 50 ans Pour les professions libeacuterales au contraire il estde 65 ans (05 punts)


11 Citez au moins trois modaliteacutes drsquoacquisition de la nationaliteacute franccedilaise (15punts)

Par mariage apregraves 1 an de mariage et de vie commune (05 punts)

Par naissance les enfants neacutes en France de parents eacutetrangers qui reacutesident en France etjustifient avoir reacutesideacute en France pendant une peacuteriode discontinue ou continue drsquoau moins5 ans depuis lrsquoacircge de 11 ans Ils acquiegraverent la nationaliteacute franccedilaise agrave leur majoriteacute (05punts)

Par naturalisation ecirctre acircgeacute au minimum de 18 ans reacutesider en France depuis plus de 5ans ecirctre de bonnes vie et mœurs et ne pas avoir eacuteteacute condamneacute agrave certaines peines justifier de son assimilation agrave la communauteacute franccedilaise en particulier par uneconnaissance suffisante de la langue franccedilaise (05 punts)

12 Pourquoi empecircche-t-on Nadia de porter le foulard islamique au lyceacutee (15 punt)

Application du principe de laiumlciteacute toute ostentation de signe religieux dans uneacutetablissement scolaire public est interdite (05 punts)

1881-1882 Lois Ferry laquo Eacutecole publique gratuite laiumlque et obligatoire raquo (05 punts)

Par la suite la laiumlciteacute de lrsquoenseignement sera approfondie (1886 laiumlcisation despersonnels de lrsquoenseignement) et eacutelargie (laiumlcisation de lrsquoenseignement secondaire) Lalaiumlcisation de lrsquoenseignement annonce la seacuteparation des Eacuteglises et de lrsquoEacutetat en 1905(05 punts)

13 Qursquoest-ce que le PACS (en quoi cela consiste quand est-il entreacute en vigueur dans quel but qui est concerneacute ) (15 punts)

PACS Pacte Civil de Solidariteacute (025 punts)

Mis en place en 1999 (13 octobre) (025 punts)

Il est destineacute agrave deux personnes majeures quel que soit leur sexe qui souhaitentorganiser leur vie commune (05 punts)

Il permet aux partenaires un certain nombre de droits en matiegravere drsquoimpocirct de donationsde succession de seacutecuriteacute sociale de location Ils beacuteneacuteficient des mecircmes dispositionsque les conjoints et concubins pour lrsquoapplication des prestations familiales soumises agravecondition de ressources de lrsquoallocation logement social du RMI et du compleacutementdrsquoallocation aux adultes handicapeacutes Ce pacte eacutetait agrave lrsquoorigine destineacute agrave ameacuteliorer lesconditions de vie commune des homosexuels (05 punts)

14 Donnez le nom drsquoune chaicircne de teacuteleacutevision publique geacuteneacuteraliste ou priveacutee Deacutecrirede maniegravere succincte son programme (05 punts)

Nom de la cadena de televisioacute (025 punts) definicioacute del programa (025 punts)

15 Donnez le nom drsquoun reacutealisateur ou drsquoun chanteur franccedilais ou francophoneExpliquez en quoi cet artiste a joueacute un rocircle important dans lrsquohistoire du cineacutema oude la chanson franccedilaise (05 punts)

Nom del director de cine cantant (025 punts) justificacioacute (025 punts)


16 Dites en quoi ce cours a-t-il modifieacute ou conforteacute la vision que vous aviez de laFrance des Franccedilais et de la communauteacute francophone (2 punts)

Cal que la resposta es basi en exemples concrets (05 punts) sobre continguts treballatsdurant el semestre (05 punts) i que sigui argumentada (05 punts) La correccioacutelinguumliacutestica de la resposta tambeacute srsquoha drsquoavaluar (05 punts)

QUALIFICACIOacute FINAL

Resultat final inferior a 1020 SUSPENS

Resultat final inclograves entre 1020 i 1420 APROVAT

Resultat final inclograves entre 142520 i 1620 NOTABLE

Resultat final inclograves entre 162520 i 2020 EXCELmiddotLENT (MH)


334 RESUM DE TEXT




Lrsquoestudiant ha de resumir el contingut drsquoun text en francegraves seguint el raonament de lrsquoautor isense aportar cap comentari personal


1 Interpretar i reformular textos de diversa iacutendole en francegraves

2 Redactar textos en francegraves adequats a un registre concret ortogragraveficament igramaticalment correctes emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi

OBJECTIUS


1 Escrigui un text ben organitzat que resumeixi adequadament el contingut del text llegit

2 Faci un uacutes adequat de la llengua francesa amb finalitats acadegravemiques



1 Identificar els punts meacutes rellevants del text i resumir-los

2 Elaborar un esquema del text

3 Escriure amb correccioacute ortogragravefica

4 Produir textos amb frases complexes i ben construiumldes amb un uacutes correcte delsconnectors logravegics



Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de quart curs drsquoEstudis Francesos i teacute com a objectiuprincipal aconseguir que lrsquoestudiant srsquoexpressi per escrit en un llenguatge estructurat iapropiat En el cas concret del resum de text durant el curs el professor ha de transmetre alrsquoestudiant les eines i les tegravecniques necessagraveries Tambeacute ha de fer a classe una segraveriedrsquoexercicis adaptats a les diferents etapes del resum de text i deixar progressivament meacutesautonomia a lrsquoestudiant a lrsquohora de produir el seu resum de text

Primera fase

Lrsquoestudiant ha de fer una lectura activa del text durant la qual

1 Ha de subratllar les paraules clau

2 Ha drsquoenquadrar els connectors logravegics

3 Ha de posar els exemples entre paregraventesis

4 Ha de formular breument al marge la idea essencial de cada paragravegraf

Segona fase

Lrsquoestudiant ha de fer una lectura analiacutetica del text Cal que busqui les relacions logravegiques quevinculen cada paragravegraf entre si i que elabori un esquema del text

Tercera fase

Lrsquoestudiant ha de redactar un resum del text de 140 mots (+- 10)

TEXT

ldquoLes vedettes de la chansonrdquo

Quelle est la fonction sociale des vedettes de la chanson Ce qui est sucircr crsquoest qursquoelles eacuteveillent toutcomme celles du sport un inteacuterecirct qui deacutepasse largement le domaine de leur compeacutetence et de leurtalent On ne srsquointeacuteresse pas seulement agrave elles en tant qursquoelles interpregravetent avec plus ou moins de talentles airs agrave la mode mais aussi on veut les voir les toucher les imiter on admire tout ce qursquoelles font etcrsquoest leur personnaliteacute tout entiegravere qui leur confegravere ce rang Toutefois les sociologues ont noteacute que levoyeurisme dans cette adulation est moins manifeste chez les vrais adolescents que chez les adultestoucheacutes par la gracircce de lrsquoidolacirctrie Les journaux qui srsquoadressent de preacutefeacuterence agrave ces derniers insistentdavantage sur les aventures amoureuses des chanteurs pour en tirer au besoin des deacutetails eacuterotiquesvoire pornographiques

Les magazines de jeunes qui connaissent bien leur clientegravele preacutesentent plutocirct ces heacuteros comme despersonnages geacuteneacutereux ils en font des chevaliers Crsquoest ce qursquoa par exemple montreacute le Reacuteveacuterend PegravereCloicirctre dans une eacutetude consacreacutee agrave Johnny Hallyday et crsquoest ce que confirment des enquecirctes faitesaupregraves des jeunes gens et des jeunes filles drsquoacircge scolaire Cette cateacutegorie drsquoadmirateurs porte agrave seschanteurs preacutefeacutereacutes une veacuteneacuteration naiumlve et voit en eux des personnages doueacutes de toutes lesperfections


Il y a un style de vie qui est lieacute la chanson moderne et qui vise particuliegraverement au deacutefoulement ou bienagrave la perte de conscience En soi cette tendance nrsquoest pas neacutecessairement blacircmable elle peutcorrespondre agrave un besoin biologique particuliegraverement intense chez les jeunes Mais lrsquoeacutetat qursquoelleprovoque favorise eacutevidemment les entraicircnements incontrocircleacutes et surtout donne une prise plus facile agraveceux qui dans la coulisse tirent les ficelles( )

On discute aussi pour savoir si les chanteurs sont vraiment encore comme on dit geacuteneacuteralement desidoles ou bien plutocirct des modegraveles Sans doute les nuances sont-elles difficiles agrave eacutetablir entre ces deuxtermes et se trouvent-elles repreacutesenteacutees dans divers secteurs du public Principalement lrsquoidole est unmodegravele de reacuteussite foudroyante Brusquement transplanteacute de lrsquousine de lrsquoatelier du magasin ou delrsquoeacutecole dans la vie fastueuse le chanteur-vedette cocirctoie les autres grands de ce monde Fecircteacute aduleacuteescorteacute de ses fans qui se prosternent devant lui et feraient toutes les bassesses pour un sourire delui ou un autographe il peut ecirctre meacuteprisant deacutesinvolte hautain bon enfant condescendant violent ouaimable tout sera porteacute agrave son creacutedit car il incarne tous les espoirs de ses humbles sujets Il est lapreuve vivante que la jeunesse peut sans attendre et sans travailler tout obtenir drsquoun coup Il est vraisans doute que son existence comporte des contraintes des fatigues qursquoelle reste une lutte On neveut pas les savoir Ainsi toute la socieacuteteacute mecircme celle des adultes des donneurs de conseils estdomineacutee domestiqueacutee par ces astres ces eacutetoiles filantes qui probablement disparaicirctront dufirmament avec ou sans la fortune amasseacutee Il aura suffi qursquoils triomphent un moment pour que soientouvertes agrave tous la possibiliteacute theacuteorique de sortir de la meacutediocriteacute ou bien simplement lrsquoillusion desrsquoeacutechapper agrave soi-mecircme en srsquoidentifiant agrave un autre

Jean Cazeneuve La Socieacuteteacute de lrsquoubiquiteacute Eacuted Denoel

Font COTENTIN-REY G Le reacutesumeacute le compte-rendu la synthegravese Pariacutes CLE International 1995


Cal avaluar aspectes diversos

1 Lrsquoexpressioacute escrita (correccioacute gramatical sintaxi ortografia uacutes dels connectors logravegicsetc) (4 punts)

2 La capacitat de reformular un text (discriminacioacute de la informacioacute capacitat de siacutentesifidelitat amb el text original etc) (6 punts)


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat per produir un text escrit en francegravesamb correccioacute linguumliacutestica

Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica

Connectorslogravegics

TOTAL


Lrsquoestudiantamb prou feinescomet cap errorde tipus ortogragravefici els que cometsoacuten pocimportants

La puntuacioacute eacutescorrectiacutessima

Lrsquoestudiantsrsquoexpressa moltcorrectamentamb frasescomplexes moltben construiumldes


Lrsquoestudiant fa unuacutes molt correcte ivariat delsconnectorslogravegics


Lrsquoestudiant cometalguns errors detipus ortogragraveficperograve no prougreus perdificultar que eltext srsquoentengui

Hi manquenalguns signes depuntuacioacute perograve lacomprensioacute deltext no en quedacompromesa

Lrsquoestudiantsrsquoexpressacorrectamentamb frasescomplexes ambnomeacutes algunserrors de tipussintagravectic

Lrsquoestudiant cometalguns errors detipus gramaticalperograve no soacutensistemagravetics isovint es podencorregirretrospectivament

Lrsquoestudiant utilitzaconnectors logravegicsperograve no semprede maneraencertada i ambpoca varietat

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantcomet forccedilaerrors greus detipus ortogragravefic

La malapuntuacioacutedificulta enalguns casosentendre beacutelrsquoargumentacioacutedonada

Lrsquoestudiantutilitza girssintagravectics moltsimples perogravecorrectes ambalguns errorssintagravectics

Lrsquoestudiantcomet bastantserrorsgramaticals tot ique el text eacutescomprensible

Lrsquoestudiantutilitza elsconnectorslogravegics meacuteshabituals (pocavarietat) i sovintde maneraincorrecta



La puntuacioacute eacutesmolt deficient

Lrsquoestudiant utilitzagirs sintagravectics moltsimples i cometmolts errors la qualcosa fa que el textno srsquoentengui gens


Lrsquoestudiant noutilitza capconnector logravegicLes frasessrsquoencadenen sensecap tipus de relacioacuteentre si

Punts

05

05

1

1

1

4


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat per comprendre analitzarsintetitzar i reformular un text en francegraves

Capacitat perdiscriminar lainformacioacute

Capacitat perreformular elpensament delrsquoautor

Capacitat persintetitzar elcontingut deltext

Capacitat perreproduirlrsquoestructuralogravegica del text

TOTAL

NOTA FINAL


Lrsquoestudiantdiscrimina bonapart de lainformacioacutepertinent nopertinent del text

Lrsquoestudiantreformula ambmolta fidelitat iamb les sevesprogravepies paraulesel pensament delrsquoautor No aportacap comentaripersonal al textoriginal

Lrsquoestudiantsintetitza moltcorrectament lainformacioacutepertinent del text

Lrsquoestudiantreprodueix moltcorrectamentlrsquoestructura logravegicadel text

9-10


Lrsquoestudiantdiscrimina forccedilabeacute la informacioacutepertinent nopertinent del texttot i que hi potaparegraveixerinformacioacutesupegraverflua

Lrsquoestudiantreformula ambforccedila fidelitat elpensament delrsquoautor tot i quepugui haver-hialgun malentegraves ique a vegades licosti fer-ho ambles seves progravepiesparaules

Lrsquoestudiantsintetitza bonapart de lainformacioacutepertinent del texttot i que es podendetectar algunsoblits o algunesimprecisions

Lrsquoestudiantreprodueix forccedilacorrectamentlrsquoestructura logravegicadel text

89-71

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantdiscrimina elscontingutsessencials perogravehi apareix moltainformacioacutesupegraverflua

Lrsquoestudiantreformula elpensament delrsquoautor ambdificultats i espot detectaralguncontrasentit Licosta moltallunyar-se deltext original

Lrsquoestudiant teacutedificultats persintetitzar lainformacioacutepertinent deltext Aquestesdificultats estradueixengeneralment enun resum massacurt o massallarg

Lrsquoestudiantmodificalrsquoestructuralogravegica del text

7-5


Lrsquoestudiant eacutesincapaccedil dediscriminar lainformacioacutepertinent nopertinent del text

Lrsquoestudiantsrsquoallunya molt delpensament delrsquoautor aportacomentarispersonals al textoriginal o cometcontrasentitsgreus No eacutes capaccedilde reformular ambles seves progravepiesparaules elcontingut del textoriginal

Lrsquoestudiant copia eltext original senseaportar a penescap tipus demodificacioacute

Lrsquoestudiant norespecta lrsquoordrelogravegic del textoriginal

lt 5

Punts

15

15

15

15

6

10


335 COMPRENSIOacute I EXPRESSIOacute ESCRITA EN FRANCEgraveS




Activitat de comprensioacute i expressioacute escrita al voltant del tema de lrsquoallotjament


1 Llegir i comprendre textos de diversa iacutendole en francegraves


OBJECTIUS

Els objectius didagravectics que es persegueixen en aquesta activitat soacuten que lrsquoestudiant

1 Llegeixi analitzi i interpreti un text sobre un tema drsquoactualitat

2 Escrigui un text en francegraves amb correccioacute linguumliacutestica sobre un tema drsquoactualitat



1 Treure i explicar la informacioacute pertinent drsquoun text drsquoactualitat

2 Definir paraules o expressions especiacutefiques drsquoun agravembit concret

3 Utilitzar arguments pertinents per justificar la seva opinioacute personal i ilmiddotlustrar-los mitjanccedilantexemples concrets

4 Donar lrsquoopinioacute personal sobre un tema drsquoactualitat de manera argumentada i ambexemples concrets

5 Escriure un text seguint un model donat



Lrsquoactivitat estagrave orientada a estudiants de primer curs drsquoEstudis Francesos La primera partde lrsquoactivitat consisteix en una prova de comprensioacute escrita Lrsquoestudiant ha de llegir un text irespondre a les preguntes corresponents La segona part de lrsquoactivitat eacutes una provadrsquoexpressioacute escrita Primer es demana a lrsquoestudiant que doni la seva opinioacute personal sobreel tema tractat (el professor ha drsquohaver treballat a classe lrsquoexpressioacute de la hipogravetesi) i segonque redacti un petit text seguint el model del document treballat

TEXT

RUBRIQUE CONSEILS

Eacutetudiants en Europe Bons plans pour se loger

Les eacutetudiants franccedilais sont de plus en plus nombreux agrave partir dans les universiteacutes du monde entierprofitant des nombreux accords drsquoeacutechanges internationaux mis en place Avant de partir loin du coconfamilial il est utile de se renseigner sur les conditions drsquoheacutebergement du pays drsquoaccueil

BERLIN

Il faut se renseigner le plut tocirct possible aupregraves du bureau des eacutetudiants eacutetrangers de lrsquouniversiteacute ou laquoAkademisches Auslandsamt raquo afin drsquoobtenir une chambre sur le campus Les eacutetudiants sont en effettregraves demandeurs de ces chambres aux tarifs attractifs (entre 125 et 300 EUR par mois) situeacutees au centredu campus

Srsquoeacutetendant sur 800 km2 Berlin est la ville dont la densiteacute de population est la plus faible drsquoAllemagne Ellecompte 35 millions drsquohabitants pour 18 million de logements la plupart en location Vous nrsquoaurez doncaucun mal agrave trouver une location agrave un prix inteacuteressant les loyers sont deux fois moins chers qursquoagrave ParisLes eacutetudiants au budget serreacute orienteront leurs recherches drsquoappartement agrave lrsquoest de Berlin ceux quirecherchent un quartier reacutesidentiel agreacuteable et animeacute agrave Charlottenburg les plus brancheacutes a PrenzlauerBerg ougrave il faut compter environ 250 EUR par mois pour un studio de 25 m2 Vous pouvez aussi vousadresser aux laquo Mitwohnzentral raquo qui proposent des locations agrave dureacutee deacutetermineacutee Veacuterifiez que le loyerindiqueacute est charges comprises ou laquo warm raquo La caution correspond agrave 2 voire 3 loyers

Enfin comme un grand nombre drsquoeacutetudiants allemands vous pouvez vivre en colocation ou laquoWohngemeinschaft raquo Pour environ 250 EUR par mois vous serez logeacute dans un appartementconfortable

MILAN

Les prix des chambres universitaires sont tregraves inteacuteressants (environ 200 EUR par mois)Malheureusement il y a peu de chambres universitaires agrave Milan Dans la capitale de la mode et de lafinance italienne les loyers sont prohibitifs un studio se neacutegocie autour de 600 EUR par mois Lesagences immobiliegraveres ou laquo agenzia immobiliare raquo sont nombreuses Leur commission varie entre 10 et20 du loyer annuel Il faut preacutevoir une caution de trois mois de loyer Le paiement anticipeacute des troispremiers mois de loyer est souvent reacuteclameacute Le paiement du loyer srsquoeffectue par trimestre Les journauxet les annonces afficheacutees dans les universiteacutes constituent eacutegalement un bon outil de recherche


Attention les surfaces des appartements annonceacutees comprennent les murs - qui peuvent ecirctre eacutepais -les balcons et parfois des parties communes Vous trouverez de nombreuses annonces de locations etcolocations sur les sites wwwsecondmanoit wwwatticoit et wwwpiucaseit ainsi que dans le journalPorta Portese La colocation ou laquo co-inquilini raquo est une formule avantageuse pour environ 300 EUR parmois il est possible de partager un appartement eacutequipeacute dans le centre ville

STOCKHOLM

Stokholm est une ville tregraves dynamique que ce soit sur le plan eacuteconomique ou culturel Les Sueacutedois vousy accueilleront tregraves chaleureusement et vous feront oublier lrsquohiver particuliegraverement dur de leur paysAvant de partir il faut savoir que le coucirct de la vie est un peu supeacuterieur agrave celui de la France Lesuniversiteacutes sueacutedoises heacutebergent la plupart de leurs eacutetudiants sur leur campus y compris les eacutetudiantseacutetrangers Le bureau international aide geacuteneacuteralement les eacutetudiants eacutetrangers agrave trouver une chambre surle campus Lorsque ce nrsquoest pas le cas ou qursquoil nrsquoy a plus de chambres disponibles vous pouvez vousadresser directement agrave lrsquoorganisme qui gegravere la majoriteacute des reacutesidences universitaires de Stockholm leStiftelsen Stockholms Studentbostaumlder (SSSB) vous proposera un large choix de chambres etdrsquoappartements Il possegravede aussi un site internet tregraves fourni wwwsssbse

Le loyer drsquoune chambre sur un campus sueacutedois oscille entre 2500 et 3000 SEK (couronnes sueacutedoises)ou 280 et 300 EUR charges comprises Ne soyez pas surpris lorsque vous emmeacutenagez ou quittez lachambre lrsquointeacutegraliteacute du loyer mensuel peut ecirctre reacuteclameacutee quand vous nrsquooccupez pas la chambre unmois entier Les chambres disposent geacuteneacuteralement drsquoune salle de bains de toilettes et drsquoune connexioninternet individuelles En revanche il faut le plus souvent partager une grande cuisine avec lesoccupants des chambres voisines

La colocation est moins deacuteveloppeacutee qursquoagrave New York ou agrave Londres Vous pouvez neacuteanmoins consulterles annonces de colocations sur le site seeasyroommatecom

Agrave Stockholm une chambre dans un appartement en colocation revient en moyenne agrave 300 EUR parmois Enfin le loyer mensuel drsquoun studio neacutegocieacute avec une agence ou un particulier est leacutegegraverement pluseacuteleveacute que celui pratiqueacute dans les reacutesidences eacutetudiantes En attendant de trouver un logement sur placeil est possible de reacutesider dans lrsquoune des cinq auberges de jeunesse ou laquo vandrarhen raquo de Stockholmpour environ 20 EUR par jour

Freacutedeacuteric BONNET LrsquoAdresse

Font Parizet ML Grandet Eacute Corsain M (2008) Activites pour le cadre commun Niveau B1 CLEInternational Paris

QUESTIONS DE COMPREacuteHENSION (10 points)

I Lisez le titre le chapeau du document ainsi que le nom de la rubrique sous laquelle ilapparaicirct dans le magazine LrsquoAdresse

A Agrave qui srsquoadresse le texte (05 point)

B Quel type drsquoinformations le texte fournit-il au lecteur (05 point)


II Lisez le texte et compleacutetez le tableau ci-dessous Attention il nrsquoest peut-ecirctre pas possiblede remplir toutes les cases (3 points)

BERLIN MILAN STOCKHOLM

Prix drsquoune chambre sur le campus

Prix drsquoun studio en ville

Prix drsquoun appartement en colocation

Montant de la caution pour une location

Commission de lrsquoagence immobiliegravere

III Retrouvez dans quelle ville (25 points)

les eacutetudiants eacutetrangers sont tregraves bien accueillis

les loyers coucirctent 50 moins cher qursquoagrave Paris

il faut geacuteneacuteralement payer son loyer tous les trois mois

les chambres universitaires ne sont pas eacutequipeacutees drsquoun coin cuisine

on peut loger dans une auberge de jeunesse

Attention vous devez citer la phrase du texte qui justifie votre reacuteponse

IV Quelle est la ville europeacuteenne qui semble la moins inteacuteressante sur le plan financier Justifiez votre reacuteponse (05 point)

V Le texte avertit les eacutetudiants de certaines pratiques de faccedilon agrave leur eacuteviter toute mauvaisesurprise dans le pays drsquoaccueil Retrouvez agrave quoi doit srsquoattendre ou doit particuliegraverementfaire attention une eacutetudiante qui souhaiterait se loger agrave (15 points)

Berlin helliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

Milan helliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

Stockholm helliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphelliphellip

VI Deacutefinissez les mots ou expressions suivantes (1 point)

caution

les plus brancheacutes

colocation

les eacutetudiants au budget serreacute


VII Relevez deux mots ou expressions utiliseacutees dans le texte pour attirer lrsquoattention du lecteur(05 point)

EXPRESSION EacuteCRITE ( 10 points)

A Aimeriez-vous eacutetudier dans un pays eacutetranger pendant un an Pourquoi Si vous deviezle faire dans quelle ville drsquoEurope iriez-vous Pour quelles raisons (environ 30 lignes) (5points)

B En suivant le modegravele proposeacute dans cet article donnez quelques conseils agrave un eacutetudiantqui voudrait srsquoinstaller pendant un an agrave Barcelone (environ 30 lignes) (5 points)


QUESTIONS DE COMPREacuteHENSION ( 10 points)



Le texte srsquoadresse aux eacutetudiants franccedilais qui souhaitent faire des eacutetudes agrave lrsquoeacutetranger eten particulier en Europe


Il srsquoagit de conseils pratiques axeacutes principalement sur le thegraveme du logement




Prix drsquoune chambre sur le campus entre 125 et300 EUR parmois (0 25 point)

environ 200EUR par mois

(0 25 point)

entre 280 et330 EUR parmois(0 25 point)

Prix drsquoun studio en ville 250 EUR parmois (quartierbrancheacute)

(0 25 point)

600 EUR parmois

(0 25 point)

un peu pluseacuteleveacute qursquounloyer enreacutesidenceuniversitaire(0 25 point)

Prix drsquoun appartement en colocation 250 EUR parmois

(0 25 point)

300 EUR parmois

(0 25 point)

300 EUR parmois

(0 25 point)Montant de la caution pour une location 2 ou 3 mois de

loyer

(0 25 point)

3 mois de loyer

(0 25 point)Commission de lrsquoagence immobiliegravere entre 10 et

20 du loyerannuel(0 25 point)


les eacutetudiants eacutetrangers sont tregraves bien accueillis Stockholm (0 25 point) laquo Les Sueacutedoisvous y accueilleront tregraves chaleureusement raquo (0 25 point)

les loyers coucirctent 50 moins cher qursquoagrave Paris Berlin (0 25 point) laquo les loyers sont deuxfois moins chers qursquoagrave Paris raquo (0 25 point)

il faut geacuteneacuteralement payer son loyer tous les trois mois Milan (0 25 point) laquo Le paiementdu loyer srsquoeffectue par trimestre raquo (0 25 point)

les chambres universitaires ne sont pas eacutequipeacutees drsquoun coin cuisine Stockholm (0 25point) laquo il faut le plus souvent partager une grande cuisine avec les occupants deschambres voisines raquo (0 25 point)

on peut loger dans une auberge de jeunesse Stockholm (0 25 point) laquo il est possible dereacutesider dans lrsquoune des cinq auberges de jeunesse ou vandrarhen de Stockholm raquo (0 25point)



La ville europeacuteenne qui semble la moins inteacuteressante sur le plan financier est Milan (0 25point) Les loyers y sont prohibitifs un studio coucircte deux fois plus cher qursquoagrave Berlin ouStockholm et les agences immobiliegraveres prennent une commission de 10 agrave 20 du loyerannuel (0 25 point)


Berlin Il faut veacuterifier que le loyer comprenne les charges (05 point)

Milan Il faut se faire preacuteciser la surface reacuteelle des appartements (05 point)

Stockholm Tout mois commenceacute doit ecirctre payeacute dans sa totaliteacute (05 point)


caution somme drsquoargent verseacutee par le locataire au proprieacutetaire comme garantie Cettesomme lui est reverseacutee agrave son deacutepart si aucun deacutegacirct nrsquoest constateacute (05 point)

les plus brancheacutes les plus laquo agrave la mode raquo (05 point)

colocation location partageacutee avec quelqursquoun drsquoautre (05 point)

les eacutetudiants au budget serreacute les eacutetudiants qui ont peu de moyens financiers (05 point)


attentionhellip (0 25 point) Veacuterifiez quehellip (0 25 point) (ne soyez pas surpris sihellip)

EXPRESSIOacute ESCRITA ( 10 points)

A Aimeriez-vous eacutetudier dans un pays eacutetranger pendant un an Pourquoi Si vous deviezle faire dans quelle ville drsquoEurope iriez-vous Pour quelles raisons (30 lignes) (5 points)

En aquest exercici es valora particularment que lrsquoestudiant pugui expressar una hipogravetesi enfrancegraves (uacutes correcte del condicional concordanccedila dels temps laquosi + imparfait + conditionnelpreacutesentraquo etc) Tambeacute es teacute en compte que lrsquoestudiant pugui expressar la seva opinioacutepersonal drsquouna manera ordenada i coherent i amb exemples pertinents



Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica


TOTAL













Baix (APROVAT)












Punts

05

05

1

1

1

4



Gramagravetica

Legravexic

Ortografia

Puntuacioacute

Expressioacute delrsquoopinioacutepersonal

TOTAL



Lrsquoestudiant fa uacutesdel vocabularipertinent a lamategraveria drsquoestudieacutes a dir utilitza elstermes adequats

Lrsquoestudiantamb prou feinescomet cap errorde tipusortogragravefic i elsque comet soacutenpoc importants


Lrsquoestudiantexpressa la sevaopinioacute personaldrsquouna maneraordenada icoherent i ambexemplespertinents



Lrsquoestudiant teacutealgunes dificultatsen lrsquouacutes delvocabulariespeciacutefic de lamategraveria nosempre utilitza elstermes adequats



Lrsquoestudiantrespon a totes lespreguntes perograve lasevaargumentacioacute eacutespoc sogravelida

Baix (APROVAT)


Lrsquoestudiant teacuteforccedila dificultatsen lrsquouacutes delvocabulariespeciacutefic de lamategraveria sovintno utilitza elstermesadequats



Lrsquoestudiantrespon meacutes omenys a totesles preguntesperograve li costamoltargumentar



Lrsquoestudiant teacutemoltes dificultatsen lrsquouacutes delvocabulari especiacuteficde la mategraveriagairebeacute mai noutilitza els termesadequats



Lrsquoestudiant norespon gens a lespreguntes i noargumenta cap deles sevesrespostes

Punts

15

1

05

05

15

5


B En suivant le modegravele proposeacute dans cet article donnez quelques conseils agrave un eacutetudiantqui voudrait srsquoinstaller pendant un an agrave Barcelone (30 lignes) (5 points)

En aquest exercici es valora particularment que apareguin les informacions seguumlents

1 Algunes dades generals sobre lrsquoallotjament a Barcelona

2 Tipus de lloguers i allotjaments preus aproximats

3 Organismes susceptibles drsquoajudar lrsquoestudiant en temes drsquoallotjament

4 Consell pragravectic i advertiment



Gramagravetica

Legravexic

Ortografia

Puntuacioacute

TOTAL

TOTAL EXPRESSIOacuteESCRITA (les duesredaccions)






9-10






89-71

Baix (APROVAT)





7-5






lt5

Punts

2

2

05

05

5

10


336 TREBALL ESCRIT I PRESENTACIOacute ORAL SOBREUN TEMA DE GRAMAgraveTICA DESCRIPTIVA DE LrsquoANGLEgraveS

AUTOR DE LA FITXA Hortegravensia Curell

TITULACIOacute Estudis Anglesos


Els estudiants han drsquoescriure un treball sobre un tema de gramagravetica descriptiva de lrsquoanglegravesen grup i despreacutes fer-ne una presentacioacute oral a classe


1 Reconstruir i organitzar la informacioacute i els arguments procedents de diverses fonts sobregramagravetica anglesa descriptiva i presentar-los drsquouna manera coherent i resumida

2 Redactar textos en anglegraves adequats al registre concret gramaticalment iortogragraveficament correctes emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembit drsquoestudi

3 Expressar-se oralment en anglegraves mitjanccedilant un discurs ben estructurat adequat alregistre concret gramaticalment correcte emprant la terminologia especiacutefica de lrsquoagravembitdrsquoestudi i amb una pronunciacioacute adequada

OBJECTIUS


1 Escrigui un text ben organitzat i amb exemples ilmiddotlustratius sobre el tema concret degramagravetica anglesa descriptiva objecte drsquoestudi

2 Faci un uacutes adequat de la llengua anglesa amb finalitats acadegravemiques en lrsquoagravembit concretde la gramagravetica descriptiva

3 Presenti la informacioacute de manera clara i ben organitzada amb una pronunciacioacuteentenedora


1 Resumir i reestructurar la informacioacute dels textos

2 Identificar els punts pertinents en la descripcioacute de la unitat la construccioacute o el fenomende la llengua anglesa objecte del seu treball


3 Elaborar un guioacute amb la informacioacute recollida per a la presentacioacute oral

4 Descriure la unitat la construccioacute o el fenomen de la llengua anglesa objecte del seutreball de manera coherent i ben organitzada

5 Produir exemples propis per ilmiddotlustrar les explicacions proporcionades



8 Utilitzar de manera pertinent la terminologia sobre gramagravetica anglesa descriptiva

9 Produir discursos orals amb frases ben construiumldes i utilitzant correctament laterminologia corresponent a la gramagravetica anglesa descriptiva

10 Expressar-se oralment de manera fluida i amb una pronunciacioacute correcta


Lrsquoactivitat estagrave orientada als estudiants drsquoEstudis Anglesos de tercer i quart curs

El professor demana als estudiants que en grups de tres escriguin un treball de 5-7 pagraveginessobre un tema de gramagravetica descriptiva de lrsquoanglegraves (que han de triar entre una llistaproposada pel professor) Cal que utilitzin com a miacutenim tres fonts diferents drsquoinformacioacutenomeacutes una de les quals pot ser drsquoInternet El professor tutoritza lrsquoelaboracioacute del treball demanera individual amb cada grup

Drsquoaquest treball despreacutes nrsquohan de fer una presentacioacute oral a classe utilitzant el suport delprograma PowerPoint (o un altre de similar) drsquouna durada aproximada de 20 min



1 El contingut de la descripcioacute gramatical 60

2 Lrsquoexpressioacute escrita 20

3 Lrsquoexpressioacute oral de manera individual 20


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Contingut de la descripcioacute gramatical


Lrsquoestudiant incloutots els puntspertinents en ladescripcioacute delfenomen gramaticalde manera benorganitzada icoherent i ambexemples adients ide produccioacuteprogravepia


Lrsquoestudiant inclouels puntsprincipals de ladescripcioacute delfenomengramatical olrsquoorganitzacioacute noeacutes ograveptimaExemples adientsi de produccioacuteprogravepia

Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantdeixa drsquoinclourealguns punts dela descripcioacute delfenomengramaticalsensecoheregravencia enlrsquoorganitzacioacute iamb exemplesinsuficients opoc adients


Lrsquoestudiant deixadrsquoincloure moltspunts de ladescripcioacute delfenomengramaticallrsquoorganitzacioacute eacutesincoherent elsexemples soacuteninsuficients o pocadients


Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat drsquoexpressioacute escrita

Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica









Lrsquoestudiant cometalguns errors detipus ortogragraveficperograve no prougreus per dificultarque el textsrsquoentengui


Lrsquoestudiantsrsquoexpressacorrectamentamb frasescomplexes inomeacutes algunserrors de tipussintagravectic



Baix (APROVAT)












10

10

25

25

10




Baix (APROVAT)


20Legravexic Lrsquoestudiant fa uacutesdel vocabularipertinent a lamategraveria drsquoestudieacutes a dir utilitza elstermes adequats





Nivells drsquoassoliment de les competegravencies Capacitat drsquoexpressioacute oral

Pronunciacioacute

Sintaxi

Gramagravetica

Legravexic


La pronunciacioacuteeacutes correctiacutessima ila parla eacutes moltfluida

Lrsquoestudiantsrsquoexpressa moltcorrectamentamb frases benconstruiumldes




Lrsquoestudiant cometalguns errors depronunciacioacuteperograve no prougreus per dificultarla comprensioacute delque diu La parlaeacutes forccedila fluida

Lrsquoestudiantsrsquoexpressacorrectamentamb nomeacutesalguns errors detipus sintagravectic

Lrsquoestudiant cometalguns errors detipus gramaticalperograve no soacutensistemagravetics isovint elscorregeix ellmateix


Baix (APROVAT)

Lrsquoestudiantcomet forccedilaerrors depronunciacioacute demanera que lacomprensioacute enqueda devegadesafectada Parlapoc fluida


Lrsquoestudiantcomet bastantserrorsgramaticals tot ique el discursoral eacutescomprensible



Lrsquoestudiant cometmolts errors depronunciacioacute demanera que sovinteacutes impossibledrsquoentendrersquol Parlagens fluida

Lrsquoestudiant teacute uncontrol limitat deles estructuressintagravectiques icomet molts errorsla qual cosa fa queel discurs nosrsquoentengui gens

Lrsquoestudiant cometerrors gramaticalselementals (relatiusper exemple a lrsquouacutesdels temps o a laconcordanccedila) quedificulten molt lacomprensioacute deldiscurs


25

25

25

20


ANNEX

Informacioacute proporcionada als alumnes per a lrsquoelaboracioacute del treball

DESCRIPTIVE PAPER AND ORAL PRESENTATION

Topics

1 Tag questions

2 The structure of the NP

3 The definite article

4 Relative clauses andor relative pronouns

5 Adverbs

6 Subordinate clauses

7 Conditionals

8 Punctuation

9 The present participle

10 Reported speech

11 Prepositions

Guidelines

1 Descriptive paper

2 At least 3 different sources (only one of which can be Internet-based)

3 Illustrate profusely with examples different from the one in the sources

4 Length around 7 pages (references excluded)

Oral presentation in class

1 PowerPoint

2 Around 20 minutes


337 TEST DrsquoAUTOAVALUACIOacute SOBRE GRAMAgraveTICAANGLESA DESCRIPTIVA




Els estudiants han drsquoautoavaluar els seus coneixements sobre morfologia i sintaxi anglesesmitjanccedilant una pagravegina web interactiva httpantalyauabesenglish-descriptive-grammar


1 Treballar de manera autogravenoma i responsable per aconseguir els objectius planificatspregraveviament

OBJECTIUS


1 Comprengui la realitat sincrogravenica de la llengua anglesa

2 Entengui explicacions sobre morfologia i sintaxi angleses especialment quan srsquoha triatuna resposta errogravenia


1 Recordar les explicacions sobre morfologia i sintaxi presentades a la pagravegina web

2 Consolidar els coneixements sobre morfologia i sintaxi angleses de nivell inicial

3 Treballar autogravenomament en la solucioacute de quumlestions senzilles sobre morfologia i sintaxiangleses

4 Reconegraveixer lrsquoestat del seu coneixement sobre morfologia i sintaxi angleses eacutes a dir deles agraverees concretes del temari treballat en quegrave apareixen dificultats

5 Resoldre les dificultats detectades



Lrsquoactivitat estagrave orientada als estudiants dels primers cursos drsquoEstudis Anglesos Eacutes un reforccedila les explicacions fetes a classe pel professor i als exercicis discutits a lrsquoaula Es cobreixenaspectes de morfologia i de sintaxi angleses Lrsquoestudiant ha de contestar una segraverie depreguntes drsquoeleccioacute muacuteltiple Tant si la resposta eacutes correcta com si eacutes incorrecta se li doacutenauna explicacioacute


Les deu primeres preguntes soacuten sobre la introduccioacute a la mategraveria Si lrsquoestudiant teacute meacutes dequatre respostes incorrectes necessita repassar aquesta part

Les preguntes de lrsquo11 a la 17 soacuten sobre morfologia Si lrsquoestudiant teacute meacutes de tres respostesincorrectes necessita repassar aquesta part

Les preguntes de la 18 a la 25 soacuten sobre morfologia Si lrsquoestudiant teacute meacutes de tres respostesincorrectes necessita repassar aquesta part

ANNEX

1 Which of the following statements is NOT a fallacy concerning the notion oflsquogrammarrsquo

1 Some people know the grammar of their language very well whereas some other peoplemake more mistakes and therefore do not know the grammar of their language verywell

2 The grammar of any natural language is a set of rules which generate an infinite set ofsentences

3 The grammar of English is simpler than the grammar of German

1 Sorry Your response is incorrect Please try again

2 Yoursquore right


Explanation Any unimpaired speaker of a language knows the grammar of his or her ownlanguage When we talk about ldquoknowing the grammar of a languagerdquo we do not talk aboutwhether we can write properly or not etc We talk about knowing the set of rules by meansof which we generate understand and identify an infinite set of sentences There are nosimpler more primitive or easier grammars than others


2 How many interrelated components of language there exist

1 5 components

2 6 components

3 7 components


2 Yoursquore right


Explanation The components of language are 6 the lexicon phonetics morphology syntaxsemantics and pragmatics

3 The grammar of a language describes the principles or rules governing the formand meaning ofhellip

1 Words phrases clauses and sentences

2 Phrases clauses and sentences

3 Clauses and sentences

1 Yoursquore right



Explanation The grammar describes the rules concerning the form and the meaning ofwords (eg hat) phrases (eg red hat) clauses (eg When he was running Peter left) andsentences (eg He was running away with his red hat when Peter left)

4 Which is the component of grammar which deals with the vocabulary or words inour mental dictionary

1 Semantics

2 Lexicon

3 Morphology


2 Yoursquore right


Explanation Morphology studies the STRUCTURE of words and semantics studies theMEANING of words and sentences


5 What is the basic unit of analysis in SYNTAX

1 The phrase

2 The sentence

3 The clause


2 Yoursquore right


Explanation Syntax is the study of the order and arrangement of words into larger unitsSpeakers know how to combine WORDS to create PHRASES how to combine PHRASESto create CLAUSES and how to combine CLAUSES to create SENTENCES The basic unitof analysis is the SENTENCE

6 Is the following sentence grammatical or ungrammatical If ungrammaticalindicate exactly what rule it violates Yesterday came John

1 Grammatical

2 Ungrammatical It requires a subject Yesterday there came John

3 Ungrammatical It requires another word order John came yesterday



3 Yoursquore right

Explanation This sentence is ungrammatical because the verb appears before the subject

7 Is the following sentence grammatical or ungrammatical If ungrammaticalindicate exactly what rule it violates My sister she loves chocolate

1 Grammatical

2 Ungrammatical It requires another word order

3 Ungrammatical Subject repetition



3 Yoursquore right

Explanation The subject my sister is repeated she The grammatical sentence is My sisterloves chocolate


8 Is the following sentence grammatical or ungrammatical If ungrammaticalindicate exactly what rule it violates Irsquom payed good money in that company

1 Grammatical


3 Ungrammatical The main verb is irregular



3 Yoursquore right

Explanation This sentence contains an irregular verb pay which in the past and theparticiple form is paid It is a sentence with the correct word order in the passive form

9 Is the following sentence grammatical or ungrammatical If ungrammaticalindicate exactly what rule it violates He married with his aerobics teacher

1 Grammatical

2 Ungrammatical The verb does not require a preposition

3 Ungrammatical It requires the genitive Saxon aerobicsrsquo teacher


2 Yoursquore right


Explanation The verb marry does not require any preposition it is transitive marry +someone The sentence does not require the Saxon genitive because aerobics is simply anoun modifying the head noun teacher

10 Is the following sentence grammatical or ungrammatical If ungrammaticalindicate exactly what rule it violates She is good at grammar but her writting isnot so good

1 Grammatical

2 Ungrammatical prepositions

3 Ungrammatical spelling



3 Yoursquore right

Explanation The sentence contains a spelling mistake writing


11 Determine which plural allomorph would be adequate for the noun ASH

1 S

2 Z

3 IZ



3 Yoursquore right

Explanation The pl ndashpluralndash form of ash is ashes Because of the phonological constraintsthe last sound of the noun is the sibilant ʃ and therefore the allomorph for the plural is IZRemember that this happens with nouns whose last sound is a sibilant

12 Determine which past allomorph would be adequate for the verb DECIDE

1 Id

2 d

3 t

1 Yoursquore right



Explanation Decide is a regular verb the past of which is decided The last sound of the verbis d and therefore the allomorph for the past is Id as happens with the verbs whose lastsound is d or t as in start ndash started Id

13 Analyse the word UNFORTUNATELY into morphs

1 UN (prefix) + FORTUNE (root) + ATELY (suffix)

2 UN (prefix) + FORTUNE (root) + ATE (suffix) + LY (suffix)

3 UN (prefix) + FORTUNATE (root) + LY (prefix)


2 Yoursquore right


Explanation Unfortunately contains the prefix unndash the root fortune and the two suffixes ndashateand ndashly


14 Which of the following italicised morphs is free

1 Perceive

2 Submit

3 Overwrite



3 Yoursquore right

Explanation ndashceive and ndashmit are bound roots which must always be attached to anothermorph (perndash and subndash) Write is free because it can stand alone as a word

15 Which of the following words does NOT contain an inflectional affix

1 Johnrsquos

2 Childhood

3 Coldest


2 Yoursquore right


Explanation Inflectional affixes indicate grammatical meaning In this case in Johnrsquos the ndashsindicates possessive case and in coldest the ndashest indicates superlative degree In childhoodndashhood is a derivational affix which creates a new word

16 Examine the final ndashER in the word COLDER

1 It is an inflectional suffix

2 It is not a morpheme

3 It is a derivational suffix

1 Yoursquore right



Explanation It is an inflectional suffix From the adjective cold we inflect colder We do notcreate a new word with a new meaning


17 Examine the final ndashER in the word RIDER






3 Yoursquore right

Explanation It is a derivational suffix because from the verb ride we create a new word witha new meaning (the person who rides a horse)

18 Is the underlined string of words a constituent of this sentence I know he lovesdrinking coffee with some close friends

1 Yes

2 No

3 It is ambiguous

1 Yoursquore right



Explanation It is a constituent because it can be replaced by it by means of a constituencytest called SUBSTITUTION He loves drinking coffee with some close friends = He loves it

19 Is the underlined string of words a constituent of this sentence Mary visited thegirl in a long dress

1 Yes

2 No

3 It is ambiguous



3 Yoursquore right

Explanation It is ambiguous It can be a constituent Mary visited her = the girl in a long dress(SUBSTITUTION) or not if it is understood as Mary visited the girl and Mary was wearing along dress when she visited the girl


20 Find the full noun phrase whose head is underlined in the following sentenceEverybody will think of a conclusion for the final paper

1 Conclusion

2 A conclusion

3 A conclusion for the final paper



3 Yoursquore right

Explanation A conclusion for the final paper is the full noun phrase The head of this nounphrase is conclusion The full noun phrase can be substituted by it (SUBSTITUTION)

21 Find the full noun phrase whose head is underlined in the following sentenceThese three biscuits on the table are for the children

1 These three biscuits

2 These biscuits

3 These three biscuits on the table



3 Yoursquore right

Explanation These three biscuits on the table is the full noun phrase The head of this nounphrase is biscuits The full noun phrase can be replaced by they (SUBSTITUTION)

22Which is the correct order of the following adjectives Socks old-fashionedsleeping red

1 Red sleeping old-fashioned socks

2 Sleeping red old-fashioned socks

3 Old-fashioned red sleeping socks



3 Yoursquore right

Explanation opinion (old-fashioned) + colour (red) + purpose (sleeping) socks


23What type of lexical verb is there in the following sentence The salt was put onthe shelf

1 Monotransitive

2 Transitive with adverbial complement

3 Ditransitive


2 Yoursquore right


Explanation Put is a transitive verb (put the salt) which requires an adverbial complement (onthe shelf) = put somethingsomebody somewhere It occurs here in a passive sentence

24What type of lexical verb is there in the following sentence He arrived at theairport at five

1 Ditransitive

2 Monotransitive

3 Intransitive



3 Yoursquore right

Explanation The verb arrive is intransitive because it does not require any complement

25What type of lexical verb is there in the following sentence ldquoDo you trust himrdquo

1 Monotranstive

2 Ditransitive

3 Intransitive

1 Yoursquore right



Explanation The verb trust is mono-transitive because it requires only a complement (a directobject)


338 COMPARACIOacute DE DOS EXTRACTES DE DUES OBRESLITERAgraveRIES

AUTOR DE LA FITXA Hortegravensia Curell i Laura Gimeno



Els estudiants han drsquoescriure un petit treball comparant dos extractes de dues obresliteragraveries estudiades pregraveviament a classe


1 Comprendre textos escrits en llengua anglesa

2 Identificar els principals corrents literaris de la literatura anglesa


OBJECTIUS


1 Interpreti textos literaris en llengua anglesa dels segles XIX i XX i hi ubiqui lescaracteriacutestiques dels corrents literaris de la literatura anglesa dels segles XIX i XX a quegravepertanyen

2 Escrigui un text ben organitzat sobre el tema concret de literatura anglesa dels segles XIXi XX objecte drsquoestudi

3 Faci un uacutes adequat de la llengua anglesa amb finalitats acadegravemiques en lrsquoagravembit concretde la literatura en llengua anglesa


1 Analitzar textos literaris en llengua anglesa dels segles XIX i XX

2 Identificar els trets distintius de textos literaris en llengua anglesa dels segles XIX i XX

3 Explicar les caracteriacutestiques dels corrents literaris ubicades en els textos

4 Relacionar els textos concrets objecte drsquoestudi amb les tendegravencies generals de laliteratura en llengua anglesa dels segles XIX i XX




7 Utilitzar de manera pertinent la terminologia sobre literatura en llengua anglesa delssegles XIX i XX


Aquesta activitat va adreccedilada a alumnes de primer curs drsquoEstudis Anglesos Lrsquoestudiant hadrsquoescriure un petit treball de 500 paraules comparant dos extractes de dues obres literagraveriesdiscutides pregraveviament a classe Eacutes una activitat que lrsquoestudiant ha de fer individualment acasa i que el professor ha de corregir posteriorment



1 El contingut del comentari de text 70


Contingut

Exercici de comentari de dos extractes de dues narracions curtes treballades a classe Estracta de comparar com els dos narradors (separats per un segle de diferegravencia) tracten lesdiferegravencies socials en els seus textos Les dues narracions soacuten The Sonrsquos Veto (1891) deThomas Hardy i To Room Nineteen (1963) de Doris Lessing

Els paragravemetres de correccioacute utilitzats segons les notes soacuten els seguumlents

SUSPENS

1 Lrsquoestudiant no ha entegraves el text i la seva anagravelisi eacutes completament errogravenia (p ex valora elsdos textos com si corresponguessin al mateix periacuteode)

2 Lrsquoestudiant no sap relacionar o comparar els textos entre si

3 Lrsquoestudiant no sap situar el text en el seu context histograveric ni cultural (egravepoca victorianadavant de literatura contemporagravenia)

4 Lrsquoestudiant nomeacutes parafraseja la trama argumental i no contribueix amb cap anagravelisi realdel text


APROVAT

1 Lrsquoestudiant presenta una comprensioacute del text limitada perograve tot i aixiacute bastant acurada

2 Lrsquoestudiant pot veure alguna diferegravencia entre els dos textos (estiliacutestica en el tractamentdel tema)

3 Sovint lrsquoestudiant nomeacutes parafraseja la trama argumental i no analitza les idees que elsautors proposen

4 Lrsquoestudiant no utilitza cap mena de referegravencia bibliogragravefica

NOTABLE

1 Lrsquoestudiant enteacuten el text i aixograve li permet arribar a certes conclusions sobre els recursosestiliacutestics o els temes tractats en el relat

2 Lrsquoestudiant teacute certa capacitat per veure diferegravencies i semblances entre els textos

3 Lrsquoestudiant enteacuten el context histograveric dins del qual srsquoemmarca el text (egravepoca victorianadavant egravepoca contemporagravenia)

4 Les referegravencies bibliogragravefiques soacuten escasses

EXCELmiddotLENT

1 Lrsquoestudiant eacutes capaccedil drsquoanalitzar criacuteticament el text i anar laquomeacutes enllagraveraquo de la mera tramaargumental tot destacant temes simbolismes i altres recursos estiliacutestics i de contingut

2 Lrsquoestudiant pot comparar els dos textos i destacar-ne semblances i diferegravencies comtambeacute els matisos meacutes subtils

3 Lrsquoestudiant eacutes capaccedil de relacionar els relats en el seu context histograveric i artiacutestic concret

4 Lrsquoestudiant fa servir referegravencies bibliogragravefiques externes o altres fonts per complementarla seva anagravelisi

ASPECTES DE CONTINGUT DELS DOS TEXTOS PER TENIR EN COMPTE i QUE ESVALOREN MOLT POSITIVAMENT SI SrsquoESMENTEN

a) HARDY

1 Presenta una dona completament lligada per les convencions socials

2 Denuncia la manca de llibertat de la dona i que les decisions estan a les mans del gegraveneremasculiacute

3 Parla de la importagravencia de les classes socials (p ex el fill srsquoavergonyeix de la mareperquegrave no sap parlar adequadament i tampoc no permet que la seva mare es casi persegona vegada amb un home que pertany a un estatus social inferior)


b) LESSING

1 Presenta una dona que malgrat les teograveriques llibertats aconseguides en el terreny de laigualtat no deixa drsquoestar lligada a la imatge de mare i esposa

2 Exposa la dificultat que viuen les dones per realitzar-se com a individus i les renuacutenciesque aixograve implica (en aquest cas la dona renuncia a la seva carrera professional quanesdeveacute mare)

3 Descriu com la manca de llibertat de la dona la porta a situacions extremes com ara ladepressioacute i fins i tot (en el cas drsquoaquesta narracioacute) el suiumlcidi



Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica














Baix (APROVAT)












10

10

25

25

10




Baix (APROVAT)


Legravexic Lrsquoestudiant fa uacutesdel vocabularipertinent a lamategraveria drsquoestudieacutes a dir utilitza elstermes adequats




20

ANNEX

FIRST ASSIGNMENT SHORT STORY

Discusscompare Thomas Hardyrsquos and Doris Lessingrsquos description of social pressuresconventions inthe following two passages How are their approaches similardifferent Length 500 words

ldquoBecause Irsquom not sure ifmdashyoursquod join me I know you wouldnrsquotmdashcouldnrsquot Such a lady as yersquove been solong you couldnrsquot be a wife to a man like merdquo

ldquoI hardly suppose I couldrdquo she assented also frightened at the idea

ldquoIf you couldrdquo he said eagerly ldquoyoursquod onrsquoy have to sit in the back parlour and look through the glasspartition when I was away sometimesmdashjust to keep an eye on things The lameness wouldnrsquot hinder that Irsquod keep you as genteel as ever I could dear Sophymdashif I might think of itrdquo he pleaded

ldquoSam Irsquoll be frankrdquo she said putting her hand on his ldquoIf it were only myself I would do it and gladlythough everything I possess would be lost to me by marrying againrdquo

ldquoI donrsquot mind that Itrsquos more independentrdquo

ldquoThatrsquos good of you dear dear Sam But therersquos something else I have a son I almost fancy whenI am miserable sometimes that he is not really mine but one I hold in trust for my late husband Heseems to belong so little to me personally so entirely to his dead father He is so much educated and Iso little that I do not feel dignified enough to be his mother Well he would have to be toldrdquo

ldquoYes Unquestionablyrdquo Sam saw her thought and her fear ldquoStill you can do as you like SophymdashMrsTwycottrdquo he added ldquoIt is not you who are the child but herdquo

ldquoAh you donrsquot know Sam if I could I would marry you some day But you must wait a while and let methinkrdquo

From Hardy T The Sonrsquos Veto (1891)


The school holidays came round and this time they were for nearly two months and she behaved witha conscious controlled decency that nearly drove her crazy She would lock herself in the bathroom andsit on the edge of the bath breathing deep trying to let go into some kind of calm Or she went up intothe spare room usually empty where no one would expect her to be She heard the children callingldquoMother Motherrdquo and kept silent feeling guilty Or she went to the very end of the garden by herselfand looked at the slow-moving brown river she looked at the river and closed her eyes and breathedslow and deep taking it into her being into her veins

Then she returned to her family wife and mother smiling and responsible feeling as if the pressure ofthese peoplemdashfour lively children and her husbandmdashwere a painful pressure on the surface of her skina hand pressing on her brain She did not at once break down into irritation during these holidays but itwas like living out a prison sentence and when the children went back to school she sat on a whitestone near the flowing river and she thought It is not even a year since the twins went to school sincethey were off my hands (What on earth did I think I meant when I used that stupid phrase) and yet Irsquoma different person Irsquom simply not myself I donrsquot understand it

From Lessing D To Room Nineteen (1963)


339 EXAMEN FINAL DE LITERATURA ANGLESADEL SEGLE XX

AUTOR DE LA FITXA Hortegravensia Curell i David Owen



Es tracta drsquoun examen escrit fet al final del curs





OBJECTIUS


1 Interpreti textos literaris en llengua anglesa del segle XX i hi ubiqui les caracteriacutestiquesdels corrents literaris de la literatura anglesa del segle XX a quegrave pertanyen

2 Escrigui un text ben organitzat sobre el tema concret de literatura anglesa del segle XXobjecte drsquoestudi



1 Analitzar textos literaris en llengua anglesa del segle XX

2 Identificar els trets distintius de textos literaris en llengua anglesa del segle XX


4 Relacionar els textos concrets objecte drsquoestudi amb les tendegravencies generals de laliteratura en llengua anglesa del segle XX




7 Utilitzar de manera pertinent la terminologia sobre literatura en llengua anglesa del segleXX


Eacutes una activitat adreccedilada a estudiants de quart curs drsquoEstudis Anglesos Lrsquoestudiant ha derespondre a les preguntes de lrsquoexamen que avalua els coneixements adquirits i les habilitatsdesenvolupades durant el curs





Contingut

Complementary observations

This text-based examination consists of two main questions each divided into parts (a) and(b) in both cases

The following key refers exclusively to content and indicates as a positive expression thatwhich is considered essential to the three pass grades and as a negative expression thatwhich would be missing from the fail grade

Nevertheless the examination in its entirety also takes into account the academic-pragmaticskills of relevance coherence and the ability to maintain sustain and develop writtenargumentation in accordance with the conventional academic models that students will haveaccessed through their reading of literary criticism Whilst the latter is an essentialcomponent to the evaluation of any literature examination this particular key does not takesuch issues directly into account


KEY

Question 11(a)

Excelmiddotlent Precise identification of the fragment within the overall narrative of the novel locatingepisodes immediately prior and subsequent and embedding these within the global narrativescheme Succinct relevant indication of most of the following thematic concerns

the intimate degree of comprehension between the two protagonists

their apparent resignation to the unwished-for destinies

their mutual need in freeing themselves from this

their unsuitability to their physical and emotional surroundings

the broader social and political implications of this inasmuch as their characters have asymbolic socio-political significance within the historical context of the late 1950s in theUK

Ample relevant quotation in support of opinion

Notable Identification of the fragment within the overall narrative of the novel locating episodesimmediately prior and subsequent Succinct relevant indication of at least three of thefollowing thematic concerns






Significant relevant quotation

Aprovat Identification of the fragment within the overall narrative of the novel Indication of at leastone of the following thematic concerns

the protagonistsrsquo mutual need in freeing themselves from their present circumstances


Little or no quotation quotation offered in place of explanation


Suspens Inability to identify the fragment or confusion as to the location of the fragment within thenovelrsquos narrative sequences Inability to identify any thematic concern or identification ofconcerns irrelevant to this fragment or simply incorrect

No quotation or quotation offered in place of explanation

Question 11(b)

Excelmiddotlent Indication of the way in which at this critical juncture in the novel Jimrsquos apparent and realconfusion is actually swiftly developing towards a realisation of his ability to overcome hiscurrent emotional and professional difficulties Indication that his articulation of these verydifficulties paradoxically begins to trace a path for Jim away from his troubles Indication thathis reflections on his current partner reveal simultaneously his essential decency but also hismoral cowardice Indication that this combination (decencycowardice) has basically causedhis immobility but that this will soon be overturned to Jimrsquos advantage through his personalrealisation of how to take control of his life This realisation in effect will allow him to escapehis current circumstances and establish for him the life that he really wants thus finallybecoming in a non-ironic sense Lucky Jim


Notable Indication of the fact that Jimrsquos current confusion whilst real and painful to him isnevertheless and paradoxically the start of his personal escape routemdashan epiphany ofsortsmdashto a better life through recognising his current obstacles and limitations and throughtherefore resolving to separate himself from these Indication that in this way he finallybecomes in a non-ironic sense Lucky Jim


AprovatSufficiently recognisable awareness of the fact that Jim is actually progressing steadilytowards a better life in spite of his current confusion and despite the moral andcircumstantial mecircleacutee that he finds himself involved in A tendency to describe narrativesequence rather than to discuss its consequences


SuspensInability to recognise the very particular paradox of the moment at which Jim finds himselfInability to see how in spite of his problems his future is now much clearer Expression ofother irrelevant or incorrect assessments of Jimrsquos character unrelated to this fragmentFailure to account for the significance of these events to Jimrsquos character Excessiveinsistence on describing narrative sequence rather than discussing its consequences



Question 22(a)

ExcelmiddotlentClear understanding of the ironic content of the poem full indication that the student hasperceived and comprehended that the poet aims both to ridicule and to shock theldquocomfortablerdquo public that in almost entire measure he seeks to criticise Understanding ofthe fact that the poem opposes the hypocrisy of those that encourage theirfathershusbandsloverssonsbrothers into what is wrongly perceived by the women (fromthe poemrsquos perspective) as a chivalrous and noble conflict whilst the lot of theseencouragers is to sit comfortably at home in stark (and intentional) contrast with their menwho die in hideous and barbaric circumstances Understanding of the fact that the womenironically ldquoglorifiedrdquo in the poem are from both sides of the conflict thus raising the spectrethat the ldquorealrdquo antagonists are not the official enemy but actually the combatantsrsquo (female)relatives who support and encourage such inhumanity Indication that this latter notion is asignificant leitmotif in WW1 poetry


NotableGood understanding of the ironic content of the poem adequate indication that the studenthas perceived and comprehended that the poet aims both to ridicule and to shock theldquocomfortablerdquo public that he seeks to criticise Understanding of the fact that the womenironically ldquoglorifiedrdquo in the poem are from both sides of the conflict thus raising the spectrethat the ldquorealrdquo antagonists are not the official enemy but actually the combatantsrsquo (female)relatives who support and encourage such inhumanity


Aprovat Some understanding of the ironic content of the poem indication that the student hascomprehended that the poet aims to ridicule the ldquocomfortablerdquo public that he seeks tocriticise Understanding of the fact that the women ironically ldquoglorifiedrdquo in the poem are fromboth sides of the conflict Some insistence on narrative explanation to the detriment of poeticinterpretation


Suspens No indication of the irony inherent in the poem Insufficient or null indication of the bipartisancharacter of the women at home Excessive insistence on narrative explanation to thedetriment of poetic interpretation



Question 22(b)

Excelmiddotlent Broadly most of the following points

careful construction through rhetorical repetition of Romantic chivalric notion of war asperceived by the women at home

recognition of this chivalric ideal conforming to safe sanitised and acceptable criteria fordiscussion (ldquomentionable placerdquo)

womenrsquos active role in menrsquos destruction (ldquoYou make us shellsrdquo)

radical juxtaposition (and the poetic effects of this) by which the reality of WW1 conflict isbrought to the fore

inadequacy of womenrsquos notion of lsquohonourrsquo in the face of the infernal conflict that menendure in the trenches

rapid pictorialimagistic succession of horrors that the combatants face

universality of the useless and indeed dangerous domesticity of women to theircombatant men (ldquoGerman motherrdquo)

symbolic significance of her sonrsquos un-chivalric death as an image for (i) the futility andinhumanity of war and (ii) the utter ignorance of the lsquohome frontrsquo as to its stark and mortalrealities


Notable Broadly the following points






Aprovat Recognition and appreciation of at least the following points




Some insistence on narrative explanation to the detriment of poetic interpretation Little or noquotation quotation offered in place of explanation

SuspensFailure to articulate more than one of the above points andor any interpretation of a radicallyinadequate or erroneous nature

Excessive insistence on narrative explanation to the detriment of poetic interpretation




Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica














Baix (APROVAT)












10

10

25

25

10




Baix (APROVAT)






20

ANNEX

UAB Facultat de Filosofia i Lletres Filologia AnglesaEnglish Literature of the 20th CenturyExaminationJune Session 2005-2006 Course June 21 2006 0830-1130

Answer Questions 1 and 2 In your answers try to support your comments by quotation from the texts

Question One The novel

1 (a) Identify the following extract from Kingsley Amisrsquos Lucky Jim briefly situating it withinthe overall narrative and ndash referring only to the selected fragment ndash outline some of thenovelrsquos thematic concerns that the excerpt reflects

(b) What does this fragment tell us about the character of Jim Dixon and how does thisaffect his life

ldquoYou sound pretty miserable about the whole businessrdquo

ldquoDo I It hasnrsquot been easy certainlyrdquo

ldquoNo and itrsquos not going to get any easier is itrdquo When Dixon irritated by this question said nothing shewent on tapping ash into a saucer ldquoI donrsquot suppose you want me to say this but you must realize ityourself I should think I donrsquot see how either of you can be very happy with the other onerdquo

Dixon tried to suppress his irritation ldquoNo I donrsquot suppose we can but therersquos nothing to be done aboutit Itrsquos just that we canrsquot split up thatrsquos allrdquo

ldquoWell what are you going to do then Are you going to get engaged to her or anythingrdquo

It was the same curiosity as shersquod shown some weeks ago about his drinking habits ldquoI donrsquot knowrdquo hesaid coldly trying not to think about getting engaged to Margaret ldquoI suppose itrsquos possible if things carryon as they are for a timerdquo


She didnrsquot seem to notice his unfriendly tone Shifting in her seat she clanked round the room then saiddidactically ldquoWell it looks as if wersquore both taken care of doesnrsquot it Itrsquos just as wellrdquo

The authoritative vapidity of this reacted with Dixonrsquos general feeling of peevish regret and made himbegin to talk fast ldquoYes therersquos not really much to choose between us when you look into it Yoursquorekeeping up your little affair with Bertrand because you think that on the whole itrsquos safer to do that inspite of the risks attached to that kind of thing than to chance your arm with me You know the snagsabout him but you donrsquot know what snags there might be about me And Irsquom sticking to Margaretbecause I havenrsquot got the guts to turn her loose and let her look after herself so I do that instead of doingwhat I want to do because Irsquom afraid to Itrsquos just a sort of stodgy stingy caution thatrsquos the matter withus you canrsquot even call it looking after number onerdquo He looked at her with faint contempt and was hurtto see the same feeling in the way she looked at him ldquoThatrsquos all there is to it and the worst of it is I shallgoon doing exactly what I was going to do in the first place It just shows how little it helps you to knowwhere you standrdquo For some reason this last remark brought into his mind the thought that a few wordsfrom him could dispose of Christinersquos attachment to Bertrand hersquod only to tell her what Carol had toldhim But she probably knew perhaps she was so devoted to Bertrand that she wouldnrsquot break with himeven over a thing like that would rather have half of him than nothing at all

Question Two Poetry

Read the following poem and answer these questions

a In your opinion what is Sassoonrsquos intention in this poem

b What poetic ways does Sassoon use in order to clearly reveal what he thinks

Support your answer with quotation from the poem

Glory of Women

You love us when wersquore heroes home on leaveOr wounded in a mentionable placeYou worship decorations you believe

That chivalry redeems the warrsquos disgraceYou make us shells You listen with delightBy tales of dirt and danger fondly thrilled

You crown our distant ardours while we fightAnd mourn our laurelled memories when wersquore killed

You canrsquot believe that British troops lsquoretirersquoWhen hellrsquos last horror breaks them and they runTrampling the terrible corpses - blind with blood

O German mother dreaming by the fireWhile you are knitting socks to send your son

His face is trodden deeper in the mud

(Siegfried Sassoon)


340 LrsquoADQUISICIOacute DE LA COMPETEgraveNCIA TRADUCTORA

AUTOR DE LA FITXA Mariana Orozco Jutoraacuten

TITULACIOacute Grau en Traduccioacute i Interpretacioacute


Aquesta activitat preteacuten desenvolupar les competegravencies seguumlents

Assimilar els principis metodologravegics del proceacutes traductor (observar el tipus drsquoidees iprejudicis que tenen els estudiants sobre la traduccioacute la competegravencia traductora elselements que intervenen en la traduccioacute el proceacutes que se segueix les eines drsquoajuda altraductor el panorama laboral etc)

Desenvolupar lrsquoesperit criacutetic i lrsquoautoavaluacioacute (observar com percep el treball realitzatcada estudiant on se situen les principals dificultats a lrsquohora de traduir com reaccionendavant les observacions dels altres com argumenten sobre els seus punts de vista en eldebat)

Les dues competegravencies es treballen en el nivell baix ja que eacutes una activitat pensada per fera lrsquoinici del primer curs del grau

OBJECTIUS

Permetre tant al professor com a lrsquoestudiant fer un seguiment (mitjanccedilant dades empiacuteriques)del proceacutes drsquoadquisicioacute de la competegravencia traductora de cada alumne de maneraindividualitzada i despertar la capacitat drsquoautoobservacioacute del proceacutes drsquoaprenentatge delrsquoestudiant


El primer quumlestionari un cop corregit a classe permet als alumnes tenir una idea clara delsconeixements i les habilitats seguumlents

Coneixements

Quegrave eacutes la traduccioacute (definicioacute elements que hi intervenen)

Quines caracteriacutestiques teacute un bon traductor

De quins recursos disposa el traductor per traduir

Quines varietats de traduccioacute professional existeixen

Quina eacutes la unitat de traduccioacute


La importagravencia de lrsquoencagraverrec de traduccioacute

Habilitats

Seguir el proceacutes adequat quan no entenen un element del text original (TO)

Seguir el proceacutes adequat quan no saben com reexpressar en la llengua meta (LM) unelement del TO que siacute entenen

Seguir el proceacutes adequat per llegir comprendre i analitzar el TO

Com fer front als problemes de traduccioacute quan sorgeixin

Respecte del text traduiumlt lrsquoexecucioacute i la correccioacute posterior de la traduccioacute permet a lrsquoalumnecomenccedilar a desenvolupar lrsquohabilitat de recoacuterrer de manera adequada el proceacutes de traduccioacutecom tambeacute lrsquohabilitat drsquoautoobservar-se en traduir

DESCRIPCIOacute DE LrsquoACTIVITAT

Emplenar un quadern de proves amb preguntes sobre la traduccioacute i amb text en anglegraves quesrsquoha de traduir a lrsquoespanyol

Materials vegeu lrsquoannex 1

TRIA DrsquoINSTRUMENTS AVALUADORS

La correccioacute dels quumlestionaris (que es duu a terme en forma de debat a classe) que constenen els quaderns de proves eacutes lrsquoavaluacioacute de la primera part drsquoaquesta activitat De la mateixamanera la correccioacute del text traduiumlt comentant a classe les diferents opcions escollides pelsestudiants com tambeacute els principals tipus drsquoerrors comesos i la manera drsquoesmenar-losconstitueix lrsquoavaluacioacute de la segona part de lrsquoactivitat


Comentari del quumlestionari inicial sobre traduccioacute

1 Quegrave eacutes per a tu la traduccioacute Defineix-la en una frase

En les definicions que evidentment poden ser molt variades seria convenient tenir encompte cinc aspectes o elements que intervenen en la traduccioacute traduir eacutes treballar ambdues llenguumles (concretament comprendre la llengua estrangera i reexpressar en la llenguamaterna) eacutes fer-ho amb un text eacutes treballar amb diversos paragravemetres extralinguumliacutestics(culturals enciclopegravedics temagravetics etc) eacutes fer un acte de comunicacioacute (la qual cosa implicatenir en compte que hi ha un client una finalitat un lector final etc) i per acabar latraduccioacute eacutes un proceacutes mental (eacutes complex hi intervenen factors que fan que un ordinadorno sigui capaccedil de realitzar-lo de manera adequada en bona part dels casos srsquoha drsquoutilitzar elraonament la creativitat lrsquoesperit criacutetic etc)


2 Quins coneixements ha de tenir un bon traductor Enumera els que consideris meacutesimportants

Es podrien articular les capacitats o competegravencies del traductor eficient parlant de cinclaquosubcompetegravenciesraquo a) linguumliacutestica (comprensioacute en llengua estrangera i reexpressioacute en llenguamaterna) b) extralinguumliacutestica (coneixements culturals enciclopegravedics i temagravetics) c) detransferegravencia (ser capaccedil de passar drsquouna llengua a lrsquoaltra sense interferegravencies calcs etc eacutesa dir utilitzant els mecanismes de cohesioacute propis de la llengua drsquoarribada) d) professionalo instrumental (saber-se documentar trobar i utilitzar fonts de consulta per a tot allograve que esdesconeix o de quegrave no srsquoestagrave segur conegraveixer el medi laboral ser capaccedil de fer unaautocriacutetica etc) i e) habilitats o destreses mentals concretes (capacitat drsquoanagravelisi de siacutenteside raonament logravegic creativitat esperit criacutetic etc)

3 Quines eines pot fer servir el traductor a lrsquohora de traduir Indica totes les que coneguis

Es considera pertinent a) obres lexicogragravefiques (enciclopegravedies diccionaris de tot tipusllibres drsquoestil gramagravetiques etc) b) especialistes a qui es pot consultar en cas de dubte(persones expertes en el camp temagravetic de quegrave tracta el text) c) textos paralmiddotlels (podercontrastar equivalegravencies lrsquoentorn drsquoun terme colmiddotlocacions etc)

4 Indica totes les varietats de traduccioacute a quegrave es pot dedicar un traductor professional

Aquesta pregunta busca respostes de dues classes tipus (cientiacutefica juriacutedica tegravecnicaeconogravemica publicitagraveria etc eacutes a dir agraverees drsquoespecialitat en les quals srsquoinscriuen els textos)i modalitats (traduccioacute escrita interpretacioacute simultagraveniaconsecutivadrsquoenllaccedil traduccioacuteaudiovisual subtitulacioacute doblatge etc)

5 Si et trobes amb una expressioacute en anglegraves de la qual desconeixes el significat quegrave fasprimer Ordena les opcions seguumlents posant un 1 al costat del que faries primer i un 3 alcostat del que faries com a uacuteltim recurs

3Consultar el diccionari bilinguumle

1Intentar treure el sentit de la paraula pel context

2Consultar el diccionari monolinguumle anglegraves

Primer srsquoha drsquointentar deduir el significat del terme pel context (perquegrave el context mai noenganya a vegades per pura logravegica laquoencertemraquo el significat per beacute que sempre eacutesaconsellable consultar despreacutes un diccionari per assegurar-nos que hem encertat) El passeguumlent si el context no funciona eacutes cercar-lo en un diccionari monolinguumle anglegraves perentendre de veritat el significat del terme i triar lliurement lrsquoaccepcioacute meacutes adequada al contextconcret en canvi si mirem directament un diccionari bilinguumle que no eacutes mai tan extens comel monolinguumle ja obviem algunes accepcions i a meacutes a meacutes correm el perill que el nostrecap srsquoentesti a laquoincrustarraquo un terme concret perquegrave apareix al diccionari bilinguumle (dicincrustar perquegrave de vegades quan veig un error repetit en les traduccions de diversosalumnes vaig al diccionari bilinguumle meacutes habitual i en trobo la raoacute el bilinguumle ho diu i aixograve laquovaa missaraquo encara que el sentit comuacute i el context diguin el contrari i llavors imagino elsestudiants laquoincrustantraquo amb martell i cisell la parauleta de torn en un text en el qual laparaula no hi cap)


Un cop consultat el monolinguumle quan ja entenem la paraula el bilinguumle pot ajudar a buscarlrsquoequivalegravencia meacutes adequada perograve considerem que no ajuda en la fase de comprensioacute

6 Si en traduir trobes una unitat que comprens en anglegraves perograve la teva traduccioacute nolrsquoexpressa amb suficient claredat o exactitud quegrave fas primer per trobar lrsquoequivalegravenciacorrecta Ordena les opcions seguumlents posant un 1 al costat del que faries primer i un 3al costat del que faries com a uacuteltim recurs


12Intentar expressar la mateixa idea de diverses maneres en espanyol

12Consultar el diccionari monolinguumle espanyol

Tant la segona com la tercera opcioacute funcionen beacute per trobar una expressioacute adequadaperquegrave els monolinguumles en espanyol (siguin drsquouacutes de sinogravenims etc) sempre tenen meacutesriquesa de vocabulari que no pas els bilinguumles i drsquoaltra banda nosaltres mateixos coneixemuna gran quantitat de vocabulari i expressions que habitualment no utilitzem si ens esforcemper laquoactivar-loraquo seragrave meacutes fagravecil trobar solucions per nosaltres mateixos sense haver deconsultar tantes obres

7 Quan es tradueix un text es considera com a unitat de partida

a La paraula

b La frase

c Altres

La resposta correcta eacutes laquoAltres el textraquo perquegrave si no es tenen en compte tots el paragravemetresde textualitat (macroestructura coheregravencia cohesioacute etc) el resultat mai no eacutes bo ategraves queeacutes fragmentat Evidentment aixograve no vol dir que en traduir ens concentrem constantment entot el text ja que per anar reexpressant anem mantenint a la nostra memograveria a curt terminifragments meacutes petits de text perograve aquests fragments varien segons el cas

8 Subratlla els elements que creus que intervenen en una traduccioacute

client autor original medi sociocultural de partida

egravepoca del text original medi sociocultural drsquoarribada

egravepoca de la traduccioacute lector original lector final

funcioacute del text original funcioacute de la traduccioacute

Srsquohaurien de subratllar tots els elements perquegrave intervenen o poden intervenir (segons lasituacioacute de produccioacute del TO i la finalitat del TM tal com hem vist en els diferents exemples)en una traduccioacute


9 Els principals problemes que ens trobem a lrsquohora de traduir soacuten de vocabulari

F

Lrsquoafirmacioacute eacutes falsa perquegrave els problemes de vocabulari es resolen amb consultes adiccionaris fonts digitals textos paralmiddotlels o especialistes En canvi hi ha problemes moltmeacutes greus que exigeixen prendre decisions difiacutecils (quan srsquoha drsquoaplicar creativitat perexemple)

10 La teva traduccioacute drsquoun contracte de compravenda de lrsquoempresa britagravenica WHL Inc seriadiferent per a un bufet drsquoadvocats que vol presentar-lo com a prova en un judici que pera una empresa espanyola filial de WHL Inc que el necessita per signar acords ambaltres empreses espanyoles

C

Eacutes cert perquegrave si el TM ha de servir com a prova en un judici es tracta de fer una traduccioacutelaquoinformativaraquo on simplement srsquoexpliqui el que diu lrsquooriginal perquegrave ho entenguin en espanyol(el megravetode de traduccioacute podria ser el literal i es faria referegravencia en tot moment a lrsquooriginalperquegrave probablement el llegiran juntament amb el TO) en canvi si la finalitat eacutes utilitzar elcontracte a Espanya el TM ha drsquoacomplir amb la normativa vigent en aquest paiacutes i caladaptar diversos punts del text (per exemple en el TO segur que no consta el DNI o NIF deles parts signants perquegrave al Regne Unit i als Estats Units la majoria de persones no en tenenperograve en un contracte espanyol eacutes imprescindible que les parts signants srsquoidentifiquin amb elseu document drsquoidentitat) amb la qual cosa el megravetode escollit ha de ser lrsquointerpretatiu-comunicatiu o fins i tot el lliure segons les caracteriacutestiques concretes del contracte

11 Tot traductor ha de ser capaccedil de traduir amb la mateixa eficiegravencia cap a la seva llenguamaterna i cap a la primera llengua estrangera

F

Hem vist que el traductor teacute moltes meacutes possibilitats de fer una bona traduccioacute cap a la sevallengua materna perquegrave domina molt la destresa drsquoexpressioacute escrita amb tot el que aixogravecomporta

12 Un bon traductor ha de ser capaccedil de traduir amb la mateixa eficiegravencia tot tipus de text

F

El traductor ha drsquointentar especialitzar-se en un camp o diversos perograve no en gaires perquegravealtrament mai no seragrave rendible traduir (si vol produir bones traduccions queda clar) ategravesque passa un cert temps fins que hom no es familiaritza amb un agravembit temagravetic en especialsi eacutes complex (com eacutes el cas de la traduccioacute cientiacutefica juriacutedica etc) i amb les eines osistemes de documentacioacute meacutes uacutetils per a aquest camp


13 Quan un traductor llegeix el text que ha de traduir ho fa igual que ho faria qualsevollector

F

Tal com hem vist el traductor ha de fer una bona anagravelisi textual detectar problemes detraduccioacute i reflexionar sobre la situacioacute concreta que se li presenta en cada cas de maneraque no pugui llegir el text laquoalegrementraquo com ho faria si fos simplement un lector meacutes

14 El diccionari bilinguumle eacutes la principal eina per trobar lrsquoequivalegravencia adequada en la llenguadrsquoarribada

F

Aquesta resposta no mereix gaires comentaris meacutes ja srsquohan mostrat diverses opcions meacutesuacutetils per comenccedilar que no passen pel bilinguumle

ANNEX 1

CUESTIONARIO SOBRE TRADUCCIOacuteN

Nombre y apellidos

A continuacioacuten te proponemos una serie de ejercicios que debes realizar en el orden en quelos encuentres Dispones de dos horas para completar los dos ejercicios Tus respuestas noseraacuten tenidas en cuenta para ninguna nota del curso Por lo tanto te pedimos que contestestodas las preguntas de forma sincera y espontaacutenea

Es importante que contestes las preguntas y realices los ejercicios en el orden establecido yno vuelvas hacia atraacutes una vez ya hayas contestado una pregunta Si tienes cualquier dudalevanta la mano y te ayudaremos

1 CUESTIONARIO SOBRE CONCEPTOS GENERALES DE TRADUCCIOacuteN

En este cuestionario encontraraacutes preguntas de varios tipos Aquiacute tienes ejemplos de los trestipos de preguntas maacutes comunes

A Preguntas de eleccioacuten muacuteltiple Conteacutestalas marcando con un ciacuterculo la respuesta queconsideres maacutes acertada tal como muestra el siguiente ejemplo en el que a es larespuesta correcta

a)

b)

c)


B Preguntas de verdadero (V) falso (F) Conteacutestalas marcando con un ciacuterculo laquoVraquo(verdadero) si crees que la afirmacioacuten es cierta o laquoFraquo (falso) si crees que no es cierta talcomo muestra el siguiente ejemplo en el que la afirmacioacuten es verdadera

V

F

C Preguntas abiertas Conteacutestalas escribiendo tu respuesta en las liacuteneas de puntos quehay debajo

Cuando quieras puedes empezar

1 iquestQueacute es para ti la traduccioacuten Defiacutenela en una frase

2 iquestQueacute conocimientos debe poseer un buen traductor Enumera los que consideres maacutesimportantes

3 iquestDe queacute herramientas puede ayudarse el traductor a la hora de traducir Indica todas lasque conozcas

4 Indica todas las variedades de traduccioacuten que puede desempentildear un traductorprofesional


5 Si te encuentras con una expresioacuten en ingleacutes cuyo significado desconoces iquestqueacute hacesprimero Ordena las siguientes opciones escribiendo un 1 al lado de lo que hariacuteasprimero y un 3 al lado de lo que hariacuteas como uacuteltimo recurso

Consultar el diccionario bilinguumle

Intentar sacar el sentido de la palabra por el contexto

Consultar el diccionario monolinguumle ingleacutes

6 Si al traducir encuentras una unidad que comprendes en ingleacutes pero tu traduccioacuten no laexpresa con suficiente claridad o exactitud iquestqueacute haces primero para encontrar laequivalencia correcta Ordena las siguientes opciones escribiendo un 1 al lado de lo quehariacuteas primero y un 3 al lado de lo que hariacuteas como uacuteltimo recurso


Intentar expresar la misma idea de diversas maneras en espantildeol

Consultar el diccionario monolinguumle espantildeol

7 Cuando se traduce un texto se considera como unidad de partida

a) La palabra

b) La frase

c) Otros

8 Subraya los elementos que crees que intervienen en una traduccioacuten

cliente autor original lector final

eacutepoca del texto original medio sociocultural de llegada

eacutepoca de la traduccioacuten lector original funcioacuten del texto original

funcioacuten de la traduccioacuten medio sociocultural de partida

9 Los principales problemas que se encuentran a la hora de traducir son de vocabulario

V

F

10 Tu traduccioacuten de un contrato de compraventa de la empresa britaacutenica WHL Inc seriacuteadiferente para un bufete de abogados que quiere presentarlo como prueba en un juicioque para una empresa espantildeola filial de WHL Inc que lo necesita para firmar acuerdoscon otras empresas espantildeolas

V

F


11 Todo traductor debe ser capaz de traducir con la misma eficiencia hacia su lenguamaterna y hacia su primera lengua extranjera

V

F

12 Un buen traductor debe ser capaz de traducir con la misma eficiencia todo tipo detextos

V

F

13 Cuando un traductor lee el texto que va a traducir lo hace igual que lo hariacutea cualquierlector

V

F

14 El diccionario bilinguumle es la principal herramienta para encontrar la equivalenciaadecuada en la lengua de llegada

V

F

Autoras cuestionario Amparo Hurtado Albir y Mariana Orozco

2 TRADUCCIOacuteN DE UN TEXTO DEL INGLEacuteS AL ESPANtildeOL

A continuacioacuten debes traducir el siguiente texto de acuerdo con el encargo de traduccioacuten

Encargo de traduccioacuten una compantildeiacutea espantildeola ha decidido abrir una empresa similar a TheWriters Bureau con sede en Madrid para ensentildear a escribir en espantildeol y te pide quetraduzcas el siguiente anuncio extraiacutedo de la primera paacutegina de The Guardian parapublicarlo en el perioacutedico El Paiacutes Tu texto seraacute publicado tal como lo entregues en esteperioacutedico espantildeol


TEXTO ORIGINAL

Advertisement

Would you like to be a writerby NICK DAWS

Freelance writing can be creative fulfilling and alot of fun with excellent money to be made aswell Whatrsquos more anyone can become a writerNo special qualifications or experience arerequired

The market for writers is huge In Britain alonethere are around 1000 daily Sunday and weeklypapers and more than 8000 magazines

The Writers Bureau runs a comprehensivecorrespondance course covering every aspectof fiction and non-fiction writing

The 140000 word course is written byprofessional writers and has been acclaimed byexperts

Why not be a writer

First-class home study course gets you a flying start Earn while you learn Expert tutors personalguidance help to sell your writing and much more Itrsquos ideal for beginners Details free No cost Noobligation Send the coupon

Name Address Telephone Postcode


341 TIPUS DE PROBLEMES DE TRADUCCIOacuteI VIES DE SOLUCIOacute





1 Assimilar els principis metodologravegics del proceacutes traductor

2 Conegraveixer i saber recoacuterrer les etapes drsquoelaboracioacute de la traduccioacute (concretament captarla importagravencia de la fase de comprensioacute)

3 Aprendre a fer una bona anagravelisi textual (idees principals i secundagraveries que expressa eltext estructura interna mecanismes de coheregravencia i cohesioacute intencioacute de lrsquoautor gegravenerei tipus textual identificacioacute de la situacioacute comunicativa en quegrave es produeix el textexpectatives dels lectors originals etc)

4 Aprendre a detectar i resoldre problemes de traduccioacute (adonar-se de quins problemesplanteja el text classificar-los i buscar vies de solucioacute per mitjagrave de recursos concrets demanera sistemagravetica per estalviar temps de documentacioacute)

Aquestes competegravencies es treballen en el nivell mitjagrave ategraves que posen les bases de ladeteccioacute i la resolucioacute de problemes per a la resta del primer cicle (fins a arribar a la traduccioacuteespecialitzada)

OBJECTIUS

Analitzar un text en anglegraves i detectar els problemes de traduccioacute que presenta classificar-losi proposar vies de solucioacute


Lrsquoanagravelisi drsquoun text original i la deteccioacute de problemes i les seves vies de solucioacute pretenen quelrsquoalumne sistematitzi un megravetode de treball a lrsquohora drsquoenfrontar-se amb una traduccioacute

Concretament srsquoespera que els alumnes adquireixin els coneixements i les habilitats quesrsquoassenyalen tot seguit


Coneixements

1 Quin tipus de problemes existeixen i com es classifiquen

2 Quins recursos soacuten els meacutes adequats per resoldre cada tipus de problemes

Habilitats

1 Seguir el proceacutes adequat per analitzar un text original (TO) concretament en el puntreferit a detectar els problemes de traduccioacute que planteja

2 Seguir el proceacutes adequat per resoldre problemes de traduccioacute segons el tipus quesiguin


El professor explica el contingut dels quadres laquoProblemes de traduccioacute classificats segonslrsquoetapa drsquoelaboracioacute de la traduccioacuteraquo i laquoEstrategravegies per solucionar els problemes detraduccioacuteraquo Despreacutes els alumnes han drsquoanalitzar el text laquoAn unacceptable weaponraquo i marcaramb colors diferents per a cada tipus de problema (srsquoagrupen segons quina sigui la font deconsulta que ajudi a resoldrersquol) els problemes que segons el seu parer presenta el text pertraduir Tot seguit srsquoapliquen les vies de solucioacute acordades (a la biblioteca drsquoHumanitats allaquoRacoacute del traductorraquo poden trobar tot tipus de recursos lexicogragravefics) i es corregeix a classe



Lrsquoavaluacioacute eacutes formativa i es fa a classe comentant entre tots quins problemes han trobat enel text proposat i de quin tipus soacuten (amb els comentaris i les correccions pertinents) i quinesvies de solucioacute han trobat i si resulten uacutetils o no Es comenten tambeacute solucions concretes alsproblemes plantejats pels alumnes que varien segons el grup concret


A continuacioacute marquem al text exemples de problemes classificats que haurien de trobarels alumnes al text


Problemes de traduccioacute (classificats segons lrsquoetapa drsquoelaboracioacute de la traduccioacute)

De comprensioacute

Linguumliacutestic (termes expressions estructures sintagravectiques mecanismes de cohesioacuteetc)

Extralinguumliacutestic elements culturals enciclopegravedics o temagravetics

De transferegravencia

Linguumliacutestic

Extralinguumliacutestic

De reexpressioacute

Linguumliacutestic


AN UNACCEPTABLE WEAPON

If the United States were to decide that landmines like biological and chemical weapons arebeyond the pale1 the world would listen

The particular horror of anti-personnel landmines2 is that their power to kill and maim survives thefighting More than 100m3 mines lie undetected in more than 60 countries tearing the limbs off perhaps204000 passers-by each year New mines are laid faster than old ones can be cleared5 Next month inGeneva6 governments will be trying once again to rewrite the United Nations7rsquo feeble 16-year-old ruleson these pernicious weapons They will once again find it difficult An earlier meeting ended in stalematewith some wanting the weapon to be banned others keen to leave matters as they are for a generationor two many pursuing a range of compromises This time however if America8 were to weigh in9

renouncing the use of mines and supporting the two dozen countries that urge a ban the result mightbe different

1 Problema de comprensioacute linguumliacutestic2 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic temagravetic3 Problema de reexpressioacute extralinguumliacutestic4 Problema de transferegravencia extralinguumliacutestic5 Problema de comprensioacute linguumliacutestic6 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic enciclopegravedic7 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic enciclopegravedic8 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic cultural9 Problema de comprensioacute linguumliacutestic


It could happen The wounding of three American10 servicemen11 in Bosnia may have helped toconcentrate American minds But the unease goes well beyond this There is in America12 andelsewhere a move towards more sophisticated less indiscriminate weapons

Yet13 anti-personnel landmines are still being used in vast numbers China for instance not only hasthem planted14 the length of its borders but sells them to an eager market in the developing worldNothing will bring this trade to an abrupt stop Hence15 the argument16 for compromise to phase in17

changes that may be acceptable to everyone on the long route to the ldquoeventual18rdquo ban that manycountries accept It is proposed that a metal tag19 should be attached to plastic mines20 to make themdetectable and that mines outside delineated fields21 should be manufactured to self-destruct within alimited time say22 30 days

A ban would be best

These proposals which will be pushed23 at Geneva next month would make the mines less vile24 somerestrictions are better than none But when would the upgrading25 take place and how could it bepoliced26 The proposers27 suggest five years China responds that it would take it 20 years to adapt itsvast stockpile28 of landmines to the new standards29 In the meantime and no doubt thereafter too poorcountries and rebel groups will continue to buy the cheap30 unsmart31 version that will take their toll32 foryears to come

10 Problema de transferegravencia extralinguumliacutestic11 Problema de transferegravencia linguumliacutestic12 Problema de transferegravencia extralinguumliacutestic13 Problema de comprensioacute linguumliacutestic14 Problema de transferegravencia linguumliacutestic15 Problema de comprensioacute linguumliacutestic16 Problema de transferegravencia linguumliacutestic17 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic18 Problema de transferegravencia linguumliacutestic19 Problema de comprensioacute (io reexpressioacute) extralinguumliacutestic temagravetic20 Problema de comprensioacute (io reexpressioacute) extralinguumliacutestic temagravetic21 Problema de comprensioacute (io reexpressioacute) extralinguumliacutestic temagravetic22 Problema de transferegravencia linguumliacutestic23 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic24 Problema de transferegravencia linguumliacutestic25 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic temagravetic26 Problema de transferegravencia linguumliacutestic27 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic28 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic temagravetic29 Problema de transferegravencia linguumliacutestic30 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic31 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic32 Problema de comprensioacute linguumliacutestic


Behind the current negotiation the momentum33 for an outright ban is growing34 Could such a ban bemonitored35 No36 Moreover many would reject it37 But this would not make it useless38 Until recentlyno policemen have been tramping round39 enforcing40 the ban on other death-dealing instruments41 thatthe world considers intolerable Yet the use of chemical and biological weapons has been blessedlyrare If landmines could be simirlarly stigmatised42 their users punished or shamed43 into outcasts44 oldbattlefields might become farms again and legless children a rarity

Font The Economist

33 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic34 Problema de transferegravencia linguumliacutestic35 Problema de transferegravencia linguumliacutestic36 Problema de transferegravencia linguumliacutestic37 Problema de transferegravencia linguumliacutestic38 Problema de transferegravencia linguumliacutestic39 Problema de comprensioacute linguumliacutestic40 Problema de comprensioacute extralinguumliacutestic temagravetic41 Problema de transferegravencia linguumliacutestic42 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic43 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic44 Problema de reexpressioacute linguumliacutestic

ANNEX 2

Problemas de traduccioacuten (clasificados seguacuten la etapa de elaboracioacuten de latraduccioacuten)

1 De comprensioacuten Problema que aparece cuando no se comprende un elemento

Linguumliacutestico teacuterminos expresiones estructuras sintaacutecticas mecanismos decohesioacuten etc

Extralinguumliacutestico elementos culturales (es decir que son diferentes en las dosculturas involucradas en la traduccioacuten) enciclopeacutedicos (es decir de conocimientodel mundo por ejemplo saber que Geneva es Ginebra y no Geacutenova) o temaacuteticos(es decir problema causado por la no comprensioacuten de un concepto debido a lacomplejidad del aacutembito temaacutetico derecho economiacutea ciencia etc)

2 De transferencia Problema que aparece cuando no se identifica un elemento quepuede dar lugar a calcos o interferencias en la lengua o cultura meta Son problemas quese derivan de las discrepancias entre dos lenguas en los planos leacutexico morfosintaacutecticoestiliacutestico y textual

Linguumliacutestico teacuterminos expresiones o estructuras sintaacutecticas que causeninterferencias o suelan ser objeto de calco

Extralinguumliacutestico elementos culturales que pueden resultar extrantildeos en la cultura dellegada Por ejemplo costumbres inexistentes


3 De reexpresioacuten Problema que aparece cuando no se sabe coacutemo reexpresar en la lenguameta un elemento que se comprende

Linguumliacutestico problemas de redaccioacuten de naturalidad de recursos leacutexicos o sintaacutecticosde adecuacioacuten al tono el modo el campo el dialecto etc

Extralinguumliacutestico problemas para encontrar la teacutecnica adecuada para explicar adaptarsustituir etc elementos culturales enciclopeacutedicos o temaacuteticos

4 Pragmaacutetico Problema que aparece cuando no se tiene en cuenta el encargo de traduccioacuteny por ende al lector final de la traduccioacuten Estos problemas estaacuten relacionados con laintencioacuten las presuposiciones y los elementos impliacutecitos presentes en el texto original y conlas caracteriacutesticas del destinatario y del contexto en que se realiza la traduccioacuten

Estrategias para solucionar los problemas de traduccioacuten

1 Problemas de comprensioacuten

Linguumliacutestico Buacutesqueda del elemento en obras lexicograacuteficas monolinguumles en ingleacutesconsulta a nativos del idioma original textos paralelos en el idioma original Identificarla estructura del texto preguntarse por la progresioacuten y el encadenamiento de lainformacioacuten diferenciar ideas principales e ideas secundarias aplicar el razonamientoloacutegico fijarse maacutes en las ideas que en la forma visualizar los hechos que expone eltexto

Extralinguumliacutestico Buacutesqueda del elemento en monografiacuteas enciclopedias bases dedatos Internet consulta a nativos o expertos en el tema que trata el texto o en el idiomaoriginal textos paralelos en la lengua original

2 Problemas de transferencia

Linguumliacutestico Buacutesqueda en diccionarios de dudas y dificultades obras monograacuteficasque traten el calco entre el ingleacutes y el espantildeol diccionarios normativos en espantildeoldiccionarios de dudas o dificultades etc Reformular en voz alta imaginar que seexplica a alguien etc para asegurarse de que se detecta el problema (el peligro es quelas interferencias pasen desapercibidas)

Extralinguumliacutestico Consulta a nativos espantildeoles adquisicioacuten de conocimientosenciclopeacutedicos y culturales textos paralelos en espantildeol

3 Problemas de reexpresioacuten

Linguumliacutestico Buacutesqueda en obras lexicograacuteficas en espantildeol (diccionarios normativos deuso de sinoacutenimos de ideas afines de redaccioacuten y estilo ideoloacutegicos) en guiacuteas deestilo gramaacuteticas y textos paralelos es importante proceder por analogiacutea Paramejorar la reexpresioacuten es importante leer de manera consciente textos reconocidospor su calidad linguumliacutestica en la lengua de llegada Preguntarse queacute se dice en esasituacioacuten comunicativa laquometerse en la pielraquo del autor del original pensar en eldestinatario reformular en voz alta repetir varias veces la misma unidad de diferentesmaneras buscar espontaneidad desconfiar ante las palabras y las estructuras dedudosa naturalidad en la lengua de llegada evitar palabras cercanas al original evitarel mismo orden de palabras que el original etc


Extralinguumliacutestico Reflexioacuten sobre el criterio maacutes adecuado teniendo en cuenta lafuncioacuten del texto meta y las expectativas del lector final consulta de una lista deteacutecnicas de traduccioacuten (ver bibliografiacutea recomendada)

4 Problemas pragmaacuteticos

Consultar al cliente ponerse en el lugar del lector final dar a leer el TM a un lector finalpotencial reflexionar sobre el encargo de traduccioacuten la funcioacuten del TM y las expectativasdel lector final

Texto para analizar


If the United States were to decide that landmines like biological and chemical weapons arebeyond the pale the world would listen

The particular horror of anti-personnel landmines is that their power to kill and maim survives the fightingMore than 100m mines lie undetected in more than 60 countries tearing the limbs off perhaps 20000passers-by each year New mines are laid faster than old ones can be cleared Next month in Genevagovernments will be trying once again to rewrite the United Nationsrsquo feeble 16-year-old rules on thesepernicious weapons They will once again find it difficult An earlier meeting ended in stalemate with somewanting the weapon to be banned others keen to leave matters as they are for a generation or two manypursuing a range of compromises This time however if America were to weigh in renouncing the use ofmines and supporting the two dozen countries that urge a ban the result might be different

It could happen The wounding of three American servicemen in Bosnia may have helped to concentrateAmerican minds But the unease goes well beyond this There is in America and elsewhere a movetowards more sophisticated less indiscriminate weapons

Yet anti-personnel landmines are still being used in vast numbers China for instance not only has themplanted the length of its borders but sells them to an eager market in the developing world Nothing willbring this trade to an abrupt stop Hence the argument for compromise to phase in changes that may beacceptable to everyone on the long route to the ldquoeventualrdquo ban that many countries accept It is proposedthat a metal tag should be attached to plastic mines to make them detectable and that mines outsidedelineated fields should be manufactured to self-destruct within a limited time say 30 days

A ban would be best

These proposals which will be pushed at Geneva next month would make the mines less vile somerestrictions are better than none But when would the upgrading take place and how could it be policedThe proposers suggest five years China responds that it would take it 20 years to adapt its vast stockpileof landmines to the new standards In the meantime and no doubt thereafter too poor countries and rebelgroups will continue to buy the cheap unsmart version that will take their toll for years to come


Behind the current negotiation the momentum for an outright ban is growing Could such a ban bemonitored No Moreover many would reject it But this would not make it useless Until recently nopolicemen have been tramping round enforcing the ban on other death-dealing instruments that the worldconsiders intolerable Yet the use of chemical and biological weapons has been blessedly rare Iflandmines could be simirlarly stigmatised their users punished or shamed into outcasts old battlefieldsmight become farms again and legless children a rarity

Font The Economist


342 LA SINCRONITZACIOacute DELS SUBTIacuteTOLS






2 Aprendre a resoldre problemes derivats del mode traductor

3 Desenvolupar la creativitat

4 Desenvolupar la capacitat de siacutentesi

5 Conegraveixer els aspectes professionals bagravesics de la traduccioacute anglegraves-espanyol

6 Conegraveixer les caracteriacutestiques del treball del traductor audiovisual (concretament delsubtitulador)

Aquestes competegravencies es treballen en el nivell mitjagrave-alt dins de la formacioacute en la modalitatde traduccioacute audiovisual

OBJECTIUS

Traduir un guioacute per pantalla en la modalitat de subtitulacioacute aprendre a treballar amb lesrestriccions dels subtiacutetols aplicar la capacitat de siacutentesi i la creativitat a una tasca queconstitueix una sortida professional real dels titulats


Els estudiants aprenen a resoldre els problemes que comporten les restriccions de lasubtitulacioacute generant estrategravegies que els seran uacutetils tambeacute en altres situacionsproblemagravetiques del proceacutes traductor


Coneixements

1 La complexitat del mode traductor (dimensions contextuals pragmagravetica semiogravetica i enespecial comunicativa)

2 La importagravencia del domini de la seva llengua materna per poder resoldre problemesderivats del mode textual


3 Quins recursos soacuten meacutes adequats per resoldre cada tipus de problemes

Habilitats

1 Com es desenvolupa i srsquoexercita la creativitat

2 Com es desenvolupa i srsquoexercita la capacitat de siacutentesi

3 Com es desenvolupa i srsquoexercita el raonament logravegic (per decidir quina part del missatgeeacutes la meacutes important en aquest context i quina eacutes la funcioacute prioritagraveria drsquoaquest missatgeper a lrsquoespectador)

4 Com srsquoaconsegueix el proceacutes adequat per resoldre els problemes derivats del modetraductor (concretament les restriccions de la subtitulacioacute)


En primer lloc es reparteixen el guioacute original encara no pautat (text 1) i el guioacute ja pautat (text2) als estudiants Sersquols pregunta quegrave creuen que eacutes el guioacute pautat i perquegrave inclou el TC (TimeCode) A continuacioacute es discuteix per quegrave eacutes necessari que un guioacute estigui pautat abans decomenccedilar a traduir-lo per subtitular-lo

Amb lrsquoajuda de la fitxa 1 el professor explica el proceacutes de subtitulacioacute i les principals etapesde les quals consta Srsquoexplica a la classe que aprendran a sincronitzar subtiacutetols eacutes a dir quea partir del guioacute ja pautat tan sols faran els passos 4 i 5 del proceacutes eacutes a dir la traduccioacute i lasincronitzacioacute Amb lrsquoajuda de la fitxa 2 srsquoexpliquen les caracteriacutestiques que han de tenir elssubtiacutetols (restriccions drsquoisocronia i sincronia cinegravesica restriccioacute drsquoespai i temps)

Despreacutes es mostra en viacutedeo el fragment de la segraverie a la classe i sersquols demana que per a lasessioacute seguumlent portin la traduccioacute del guioacute pautat tenint en compte les caracteriacutestiques i lesrestriccions de la subtitulacioacute

A la sessioacute seguumlent es presenta als estudiants el programa de simulacioacute de subtitulacioacuteSubtitulm i sersquols demana que llegeixin les instruccions

Sersquols demana que comencin a introduir els subtiacutetols tal com els havien preparat a la sevatraduccioacute Srsquoinsisteix que han de fer un exercici de siacutentesi

Es van resolent de manera individual tots els dubtes i els problemes que van sorgint Elprofessor va assenyalant en els casos en quegrave consideri que eacutes necessari quina eacutes la funcioacuteprioritagraveria drsquoaquest subtiacutetol concret (fer riure lrsquoespectador informar-lo etc)

Quan han acabat sersquols demana que canviiumln drsquoordinador amb el company del costat i facinun visionat complet del fragment que ha traduiumlt i subtitulat el company en quumlestioacute per veurelrsquoefecte posant-se a la pell de lrsquoespectador




Lrsquoavaluacioacute eacutes formativa i es fa a classe ategraves que el professor va preguntant quins problemeshan sorgit en cada etapa i es proposen solucions concretes fent egravemfasi especialment en elproceacutes que se segueix per trobar les solucions ja que es tracta de sistematitzar el proceacutesesmentat comentant entre tots quins problemes han trobat

Un segon instrument drsquoavaluacioacute consisteix a demanar que els alumnes redactin un laquodiari detraduccioacuteraquo en el qual expliquin quins problemes han tingut i quines solucions han trobatdespreacutes dels exercicis per ajudar-los a sistematitzar el proceacutes

Alternativament tambeacute es pot demanar als alumnes que lliurin els subtiacutetols creats i llavors eldocent els corregeix de manera individual posant nota la qual cosa ofereix un elementdrsquoavaluacioacute sumativa Tanmateix en aquesta activitat sovint srsquoutilitza lrsquoavaluacioacute formativaperquegrave des drsquoaquest punt de vista pedagogravegic no eacutes tan important el producte resultant (elssubtiacutetols en si) com la sistematitzacioacute del proceacutes


Hi ha moltes possibilitats correctes de subtiacutetols concrets per al text proposat eacutes a dir queno srsquoimposa una solucioacute concreta als alumnes

Podriacuteem oferir exemples concrets de subtiacutetols correctes perograve no es veu el sentit ategraves quees tracta drsquoanar-los veient juntament amb les imatges que els acompanyen

ANNEX 3

Texto 1 Extract from Mad About You

Paul What is that

Jamie Itrsquos from Chapin Baxter Chapin and Chapin God I canrsquot believe those guysrejected me

Paul What are you lookinrsquo for another job already

Jamie No

Paul So why would they reject you What just in case you were wondering

Jamie They donrsquot even know how to write a decent rejection letter Itrsquos like when youbreak up with someone You donrsquot tell him the truth (051124) You donrsquot sayyoursquore not good in bed You say I need some time and Irsquom not sure and I need tothink about it and then you let it fizzle out like an Alka Seltzer

Paul I understand Meanwhile you promised me that you were gonna take some timeoff first


Jamie Eventually I have to go back to work

Paul Eventu Yeah but you know Also you donrsquot have to do something that youhate

Jamie Yes I do Irsquom a suit A corporate Sally

Paul Yoursquore a corporate Sally So you know what Donrsquot be

Jamie Easy for you to say

Paul What All right come here Say we had a million dollars and you didnrsquot have toworry about food or rent or anything

Jamie We donrsquot have a million dollars

Paul I made that part up All right But the rest is all true So say you could do anythingyou want

Jamie What do you mean

Paul What You know wildest dreams

Jamie Join the circus

Paul You wanna join the circus

Jamie No

Paul So then why are you botherinrsquo me

Jamie Yoursquore bothering me What am I supposed to do Irsquom thirty years old There arecertain doors that are closed

Paul Theyrsquore Theyrsquore not closed Listen if you wanna stop yourself thatrsquos fine ButIrsquom saying you should do whatever you wanna do

Jamie Really

Paul Yeah But check with me first but otherwise yeah

Jamie I donrsquot even know what Irsquod do I mean Irsquom not gonna swim in the Olympics Irsquomnever gonna dance with Baryshnokov

Paul I forgot to tell you He called today

Jamie This is not funny You have something you love to do I donrsquot

Paul Well so find something Wersquoll find something you love and then whatever youwanna try just try it

Jamie You know what Yoursquore bothering me

Paul How am I bothering you

Jamie Because yoursquore pressuring me

Paul Irsquom not pressuring you Irsquom say Irsquom offering you the luxury Irsquom saying Justpick whatever it is that you That would just tickle you little heart


Jamie I donrsquot have anything that tickles my little heart

Paul All right Can I ask you one more question

Jamie What

Paul Is this still good


Guioacuten pautado

TC Personaje Texto

015006 Paul What is that

015118 Jamie Itrsquos from Chapin Baxter Chapin and Chapin God I canrsquot believethose guys rejected me

015706 Paul What are you lookinrsquo for another job already

015914 Jamie No

020006 Paul So why would they reject you What just in case you werewondering

020216 Jamie They donrsquot even know how to write a decent rejection letter Itrsquos likewhen you break up with someone You donrsquot tell him the truth(020830) You donrsquot say yoursquore not good in bed You say I need sometime and Irsquom not sure and I need to think about it and then you let itfizzle out like an Alka Seltzer

021507 Paul I understand Meanwhile you promised me that you were gonna takesome time off first

021907 Jamie Eventually I have to go back to work

022116 Paul Eventu Yeah but you know Also you donrsquot have to do somethingthat you hate

022419 Jamie Yes I do Irsquom a suit A corporate Sally

022721 Paul Yoursquore a corporate Sally So you know what Donrsquot be

023018 Jamie Easy for you to say

023126 Paul What All right come here Say we had a million dollars and you didnrsquothave to worry about food or rent or anything

023814 Jamie We donrsquot have a million dollars

024008 Paul I made that part up All right But the rest is all true So say you coulddo anything you want

024416 Jamie What do you mean


024423 Paul What You know wildest dreams

024614 Jamie Join the circus

024808 Paul You wanna join the circus

024914 Jamie No

024924 Paul So then why are you botherinrsquo me

025107 Jamie Yoursquore bothering me What am I supposed to do Irsquom thirty years oldThere are certain doors that are closed

025623 Paul Theyrsquore Theyrsquore not closed Listen if you wanna stop yourselfthatrsquos fine But Irsquom saying you should do whatever you wanna do

030226 Jamie Really

030706 Paul Yeah But check with me first but otherwise yeah

030807 Jamie I donrsquot even know what Irsquod do I mean Irsquom not gonna swim in theOlympics Irsquom never gonna dance with Baryshnokov

031226 Paul I forgot to tell you He called today

031507 Jamie This is not funny You have something you love to do I donrsquot

031922 Paul Well so find something Wersquoll find something you love and thenwhatever you wanna try just try it

032210 Jamie You know what Yoursquore bothering me

032326 Paul How am I bothering you

032406 Jamie Because yoursquore pressuring me

032412 Paul Irsquom not pressuring you Irsquom say Irsquom offering you the luxury Irsquomsaying Just pick whatever it is that you That would just tickle youlittle heart

033026 Jamie I donrsquot have anything that tickles my little heart

033222 Paul All right Can I ask you one more question

033807 Jamie What

033820 Paul Is this still good

034018


Etapas del proceso de subtitulacioacuten

Visionado de la cinta

Lectura y toma de notas sobre el guioacuten original

Segmentacioacuten del original o pautado

(Divisioacuten del guioacuten original en unidades que daraacuten lugar a los subtiacutetulos teniendo encuenta grupos foacutenicos completos estructuras sintaacutecticas consolidadas unidades desentido cambios de plano etc)

Traduccioacuten

Sincronizacioacuten

(Insertado de los subtiacutetulos en las imaacutegenes correspondientes teniendo en cuenta elinicio y el final de las intervenciones de los personajes los gestos o movimientos de losactores en pantalla)

Edicioacuten de subtiacutetulos

Ficha 1


Caracteriacutesticas y restricciones de las unidades de subtitulacioacuten

Aunque pueden cambiar seguacuten el medio (cinetelevisioacuten) y la finalidad (traduccioacutenintralinguumliacutestica o interlinguumliacutestica audiodescripcioacuten etc) un ejemplo de paraacutemetros seriacutea elsiguiente

Extensioacuten

- Cada subtiacutetulo tiene entre una y dos liacuteneas

- Cada liacutenea tiene entre 28 y 40 caracteres incluyendo espacios

Duracioacuten

- Cada segundo consta de 25 frames

- El tiempo necesario entre subtiacutetulos es de al menos seis frames

- La permanencia miacutenima de un subtiacutetulo en pantalla es de

bull 1 segundo (si el texto consiste en un maacuteximo de dos caracteres)

bull 2 segundos (si el texto consiste en un maacuteximo de quince caracteres)

middot 4 segundos (si el texto consiste en un maacuteximo de treinta caracteres)

middot 6 segundos (si el texto consiste en un maacuteximo de sesenta caracteres)

- La permanencia maacutexima de un subtiacutetulo en pantalla es de 6 segundos

Isocroniacutea

- El inicio y el final del subtiacutetulo deben coincidir en la medida de lo posible con laintervencioacuten del personaje al que corresponden

- Se debe evitar que el cambio de subtiacutetulo coincida con un cambio de plano (parano perder la atencioacuten del espectador)

Ficha 2

CONSIDERACIONS FINALS 283

CONSIDERACIONS FINALSEl resultat ha estat desigual pel que fa a nombre drsquoactivitats presentades des dels diferentsagravembits Malgrat aixograve les hem volgut encabir totes perquegrave al nostre entendre es podenconsiderar exemples de bones pragravectiques El principi que ha guiat des de lrsquoinici aquesta guiaha estat aprofitar al magravexim les experiegravencies docents i connectar-hi les principalscompetegravencies especiacutefiques i transversals de lrsquoagraverea drsquoHumanitats Mai no ens hem plantejatprocedir a la inversa

La voluntat eacutes que el lector potencial drsquoaquestes pagravegines trobi malgrat els possiblesdesencerts i errors idees que li serveixin per millorar en la seva docegravencia

El nou EEES ens brinda una oportunitat excelmiddotlent de reflexioacute sobre la tasca docent queconvindria no desaprofitar

BIBLIOGRAFIA 285

BIBLIOGRAFIA

ALLEN D (ed) La evaluacioacuten de los aprendizajes de los estudiantes Una herramienta parael desarrollo profesional de los docentes Barcelona Paidoacutes 2000

ANECA Marco general para la integracioacuten europea El creacutedito europeo Agencia Nacionalde Evaluacioacuten de la Calidad y Acreditacioacuten

ANTIBI A La constante macabra o coacutemo se ha desmotivado a muchos estudiantesMadrid El Rompecabezas 2005

AQU Catalunya Marco general para el disentildeo el seguimiento y la revisioacuten de planes deestudio y programas Barcelona Agegravencia per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya 2002

AQU Catalunya Marc general per a lrsquoavaluacioacute dels aprenentatges dels estudiantsBarcelona Agegravencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 2003

ARISTIMUNtildeO A Las competencias en la educacioacuten superior demonio u oportunidadPonegravencia presentada al III Congreso Internacional laquoDocencia Universitaria e InnovacioacutenraquoGirona 2004 Disponible althttpwwwupfedubolonyabutlletins2005febrer1demoniopdfgt

BAIN K Lo que hacen los mejores profesores universitarios Valegravencia PublicacionsUniversitat de Valegravencia 2006

BAJO M T et al Las competencias en el nuevo paradigma educativo para EuropaDisponible a lthttpwwwugres~psicolodocs_espacioeuropeogt

BARBERAgrave E Evaluacioacuten de la ensentildeanza evaluacioacuten del aprendizaje Barcelona Edebeacute1999

BENITO A CRUZ A Nuevas claves para la docencia universitaria en el Espacio Europeo deEducacioacuten Superior Madrid Narcea 2000

BIGGS J Calidad del aprendizaje universitario Coacutemo aprenden los estudiantes MadridNarcea 2003

BROWN S GLASNER A (ed) Evaluar en la universidad Problemas y nuevos enfoquesMadrid Narcea 2003

CARRERAS J PERRENOUD P El debat sobre les competegravencies a lrsquoensenyament universitariBarcelona ICE de la UB 2006

DE MIGUEL M (dir) Modalidades de ensentildeanza centradas en el desarrollo decompetencias Orientaciones para promover el cambio metodoloacutegico en el EEES MadridMEC ndash Universidad de Oviedo (2005) Disponible althttpwwwulpgceshegealmacendownload4242376modalidades_ensenanza_competencias_mario_miguel2_documentopdfgt


DELGADO A M (coord) Competencias y disentildeo de la evaluacioacuten continua y final en elespacio superior Madrid Direccioacuten General de Universidades 2005 Disponiblealthttpwwwmecesunivproyectos2005EA2005-0054pdfgt

Document sobre laquoiquestCoacutemo imaginamos la evaluacioacuten en la formacioacuten por competencias delEEESraquo Equip de la Unitat drsquoInnovacioacute Docent en Educacioacute Superior (IDESndashUAB) 2003

Document marc del MEC sobre laquoLa integracioacuten del sistema universitario espantildeol en elEspacio Europeo de Ensentildeanza Superiorraquo Febrer de 2003

DOMEgraveNECH F Proceso de ensentildeanzaaprendizaje universitario Castelloacute de la PlanaPublicacions de la Universitat Jaume I 1999

FERNAacuteNDEZ SIERRA J Evaluacioacuten del rendimiento evaluacioacuten del aprendizaje Madrid Akal ndashUniversitat Internacional drsquoAndalusia 2002

GONZAacuteLEZ FERRERAS J WAGENAAR R Tuning Educational Structures in Europe Unarespuesta de las universidades al reto del proceso de Bolonia La integracioacuten de lasuniversidades al Espacio Europeo Universitat de Girona 10-11 de gener de 2002Barcelona Agegravencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya 2003

KUSHNER S Personalizar la evaluacioacuten Madrid Morata ndash Fundacioacuten Paideia 2002

LEumlVY-LEBOYER C Gestioacuten de las competencias coacutemo analizarlas coacutemo evaluarlas coacutemodesarrollarlas Barcelona Gestioacuten 2003

MATEO J La evaluacioacuten educativa su praacutectica y otras metaacuteforas Barcelona ICE ndash Horsori2000

MATEO J MARTIacuteNEZ F Lrsquoavaluacioacute alternativa dels aprenentatges Barcelona ICE de la UB2005 p 23-47 Disponible a lthttpwwwubeduiceunivesitatindexhtmgt

MAYOR RUIZ C (ed) Ensentildeanza y aprendizaje en la educacioacuten superior BarcelonaOctaedro ndash EUB 2003

PADILLA M T Teacutecnicas e instrumentos para el diagnoacutestico y la evaluacioacuten educativaMadrid Editorial CCS 2002

PEDROacute F (coord) Manual drsquointroduccioacute a la docegravencia Horitzoacute Bolonya Barcelona UPF2005

PRIETO L (coord) La ensentildeanza universitaria centrada en el aprendizaje BarcelonaOctaedro ndash ICE de la UB

POBLETE M La ensentildeanza basada en competencias Competencias generalesUniversidad de Deusto Seminario internacional laquoOrientaciones pedagoacutegicas para laconvergencia europea de educacioacuten superiorraquo Deusto 2003

ROSSELL M Avaluar meacutes que posar notes Barcelona Claret 1996

SALINAS D iexclMantildeana examen La evaluacioacuten entre la teoriacutea y la realidad Barcelona Graoacute2002

BIBLIOGRAFIA 287

SANTMARTIacute N 10 ideas clave Evaluar para aprender Barcelona Graoacute 2007

SANS A Lrsquoavaluacioacute dels aprenentatges construccioacute drsquoinstruments Barcelona ICE de laUB 2004 Disponible a lthttpwwwubeduicegt

SCALLON G Lrsquoeacutevaluation des apprentissages dans une approche par compeacutetencesQuebec Ed Du Renouveau Peacutedagogique 2004

STAKE R E Evaluacioacuten comprensiva y evaluacioacuten basada en estaacutendares Barcelona Graoacute2006

VILLA A POBLETE M (dirs) Aprendizaje basado en competencias Una propuesta para laevaluacioacuten de las competencias geneacutericas Bilbao Mensajero ndash ICE Universitat de Deusto2007

YAacuteNtildeIZ C VILLARDOacuteN L Planificar desde competencias para promover el aprendizajeBilbao Universitat de Deusto 2006

ZABALZA M A Evaluacioacuten de actitudes y valores A MEDINA A (ed) Evaluacioacuten de losprocesos y los resultados del aprendizaje de los estudiantes Madrid UNED 1998 p 271-300

La qualitat garantia de milloraWWWAQUCAT


Via Laietana 28 5a planta | 08003 Barcelona | Tel +34 93 268 89 50 | Fax +34 93 268 89 51











SUMARI 3

SUMARI

Presentacioacute 5

Introduccioacute 7















Bibliografia 285

PRESENTACIOacute








5PRESENTACIOacute
















INTRODUCCIOacute




OBJECTIUS






7INTRODUCCIOacute



















9INTRODUCCIOacute


11 INTRODUCCIOacute




































Font NCES (2002)

Demostracions

Competegravencies



Realitzacions

Integracioacute

Apresos

Fonaments








Objectius



Competegravencies









En resum


































Font Miller (1990)





Actuar

(Does)


Saber mostrar

(Shows how)

Saber explicar

(Knows how)

Saber

(Knows)

Comportament


Cognicioacute




Font Prades (2005)





Test




estudi de cas

projectes recerca

Problemes reals



Autoavaluacioacute



Pragravecticum

Laboratori






Tests objectius




Preguntes curtes

















article assaig


























































































































































































































OBJECTIUS

























Valoracioacute














Baix (APROVAT)












TRANSCRIPCIOacute














10 Consuetud costum





()












OBJECTIUS























Valoracioacute












Baix (APROVAT)


















OBJECTIUS























Valoracioacute












Baix (APROVAT)


















OBJECTIUS
























Valoracioacute












Baix (APROVAT)





















1 Treball en equip




OBJECTIUS

































Valoracioacute

Treball en equip














Baix (APROVAT)












TITULACIOacute Art








OBJECTIUS
















Criteris










PES

30

30

30

10




TITULACIOacute Art









OBJECTIUS














Criteris








PES

40

40

20




TITULACIOacute Art











OBJECTIUS

















39 ART I REALITAT


TITULACIOacute Art







4 Intuiumlcioacute



OBJECTIUS
















Criteris








PES

30

50

20










3 Treball en grup



OBJECTIUS




























A = (TG x 02) + (F x 01) + (E x 04) + (I x 03)


































OBJECTIUS





























A Hipogravetesi





B Programacioacute






C Funcionament






N = (A + B + C) 3













OBJECTIUS












Anagravelisi



Siacutentesi


Justificacioacute


Conclusioacute










Valoracioacute

Pragmagravetics


Semagraventics

Linguumliacutestics

Objectius





Aspectes





5 Conclusioacute

Estrategravegies





































OBJECTIUS








































































OBJECTIUS

























Valoracioacute












Baix (APROVAT)













[x 1]


[x 2]


b) Un aorist

c) Dos perfets

d) Dos absolutius















a) Tres imperfets





c) Dos perfets



d) Dos absolutius













OBJECTIUS































































Sintaxi




Legravexic
















OBJECTIUS























Valoracioacute













Baix (APROVAT)











ANNEX 1


















ANNEX 2

























OBJECTIUS












































































Valoracioacute









Baix (APROVAT)




















OBJECTIUS











































Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Legravexic











Baix (APROVAT)




















OBJECTIUS
































Baix (APROVAT)








Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Legravexic











Baix (APROVAT)























Baix (APROVAT)



















OBJECTIUS



























































Baix (APROVAT)

















Baix (APROVAT)














Baix (APROVAT)



































OBJECTIUS





































Baix (APROVAT)




























Baix (APROVAT)























































OBJECTIUS

















































Criteris






10

10

30

20





20

10











































Ejemplo 1


Ejemplo 2




Ejemplo 3

Antes de empezar








Ejemplo 4



Ejemplo 5










Ejemplo 6


Ejemplo 7















Vista lateral

Ejemplo 8



Ejemplo 9

Ejemplo 10



Ejemplo 11



Ejemplo 12



Ejemplo 13






Ejemplo 14


Ejemplo 15


Ejemplo 16



Ejemplo 17





Ejemplo 18



Ejemplo 19






Ejemplo 20








Ejemplo 21






Ejemplo 22



Ejemplo 23


Ejemplo 24






Ejemplo 25







Ejemplo 26










Total horas 8 horas


Ejemplo 27




Anaacutelisis X

Siacutentesis X

Abstraccioacuten X



Fuentes X









Ejemplo 28


Ejemplo 29



Ejemplo 30



Ejemplo 31












Ejemplo 32












OBJECTIUS













































Baix (APROVAT)













Baix (APROVAT)







Legravexic










Baix (APROVAT)


































O











OBJECTIUS


















1 pŭlĕgĭum

2 factīcĭum

3 taxōnem

4 vĕrmĭcŭlum

5 cīcŏnĭa


a) poleo

b) hechizo

c) tejoacuten

d) bermejo

e) ciguumlentildea



a) ltpoleogt

b) ltfechizogt

c) lttexongt


e) ltciguennagt











Valoracioacute















Baix (APROVAT)



















OBJECTIUS












Exemple























Valoracioacute















Baix (APROVAT)


















OBJECTIUS


































Baix (APROVAT)





















OBJECTIUS



























TEXT








































OBJECTIUS

































Comprensioacute



Ortografia





Puntuacioacute





Sintaxi






Legravexic











APEgraveNDIX

TEXT




























OBJECTIUS














































OBJECTIUS












































OBJECTIUS




































OBJECTIUS



















Economia

Societat

Cultura

Esports



















Gramagravetica


Legravexic

Pronunciacioacute

TOTAL











Baix (APROVAT)










Punts

15

1

15

15

55






TOTAL









Baix (APROVAT)








Punts

1

1

1

3



TOTAL

NOTA FINAL



9-10



89-71

Baix (APROVAT)


7-5



lt 5

Punts

15

15

10










OBJECTIUS













TEXT









QUumlESTIONARI









































































334 RESUM DE TEXT








OBJECTIUS













Primera fase






Segona fase


Tercera fase


TEXT















Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica


TOTAL













Baix (APROVAT)












Punts

05

05

1

1

1

4







TOTAL

NOTA FINAL






9-10






89-71

Baix (APROVAT)





7-5






lt 5

Punts

15

15

15

15

6

10










OBJECTIUS














TEXT

RUBRIQUE CONSEILS



BERLIN




MILAN




STOCKHOLM
































caution


colocation



















(0 25 point)



(0 25 point)

600 EUR parmois

(0 25 point)



(0 25 point)

300 EUR parmois

(0 25 point)

300 EUR parmois


loyer

(0 25 point)

3 mois de loyer




























Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica


TOTAL













Baix (APROVAT)












Punts

05

05

1

1

1

4



Gramagravetica

Legravexic

Ortografia

Puntuacioacute


TOTAL













Baix (APROVAT)












Punts

15

1

05

05

15

5










Gramagravetica

Legravexic

Ortografia

Puntuacioacute

TOTAL







9-10






89-71

Baix (APROVAT)





7-5






lt5

Punts

2

2

05

05

5

10











OBJECTIUS
































Baix (APROVAT)






Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica














Baix (APROVAT)












10

10

25

25

10




Baix (APROVAT)








Pronunciacioacute

Sintaxi

Gramagravetica

Legravexic











Baix (APROVAT)










25

25

25

20


ANNEX



Topics

1 Tag questions




5 Adverbs


7 Conditionals

8 Punctuation


10 Reported speech

11 Prepositions

Guidelines

1 Descriptive paper





1 PowerPoint

2 Around 20 minutes









OBJECTIUS

















ANNEX






2 Yoursquore right





1 5 components

2 6 components

3 7 components


2 Yoursquore right







1 Yoursquore right





1 Semantics

2 Lexicon

3 Morphology


2 Yoursquore right





1 The phrase

2 The sentence

3 The clause


2 Yoursquore right




1 Grammatical





3 Yoursquore right



1 Grammatical





3 Yoursquore right




1 Grammatical





3 Yoursquore right



1 Grammatical




2 Yoursquore right




1 Grammatical





3 Yoursquore right




1 S

2 Z

3 IZ



3 Yoursquore right



1 Id

2 d

3 t

1 Yoursquore right









2 Yoursquore right





1 Perceive

2 Submit

3 Overwrite



3 Yoursquore right



1 Johnrsquos

2 Childhood

3 Coldest


2 Yoursquore right







1 Yoursquore right











3 Yoursquore right



1 Yes

2 No

3 It is ambiguous

1 Yoursquore right





1 Yes

2 No

3 It is ambiguous



3 Yoursquore right




1 Conclusion

2 A conclusion




3 Yoursquore right




2 These biscuits




3 Yoursquore right








3 Yoursquore right




1 Monotransitive


3 Ditransitive


2 Yoursquore right




1 Ditransitive

2 Monotransitive

3 Intransitive



3 Yoursquore right



1 Monotranstive

2 Ditransitive

3 Intransitive

1 Yoursquore right














OBJECTIUS




















Contingut



SUSPENS






APROVAT





NOTABLE





EXCELmiddotLENT






a) HARDY





b) LESSING






Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica














Baix (APROVAT)












10

10

25

25

10




Baix (APROVAT)






20

ANNEX


























OBJECTIUS




















Contingut






KEY

Question 11(a)






















Question 11(b)










Question 22(a)










Question 22(b)



























Ortografia

Puntuacioacute

Sintaxi

Gramagravetica














Baix (APROVAT)












10

10

25

25

10




Baix (APROVAT)






20

ANNEX















Question Two Poetry





Glory of Women







(Siegfried Sassoon)










OBJECTIUS




Coneixements








Habilitats



































a La paraula

b La frase

c Altres










F



C



F



F




F



F


ANNEX 1


Nombre y apellidos






a)

b)

c)



V

F

















a) La palabra

b) La frase

c) Otros







V

F


V

F



V

F


V

F


V

F


V

F






TEXTO ORIGINAL

Advertisement






Why not be a writer














OBJECTIUS






Coneixements



Habilitats












De comprensioacute




Linguumliacutestic


De reexpressioacute

Linguumliacutestic











A ban would be best





Font The Economist


ANNEX 2


























Texto para analizar






A ban would be best




Font The Economist














OBJECTIUS





Coneixements





Habilitats






















ANNEX 3


Paul What is that



Jamie No

















Jamie No




Jamie Really













Jamie What



Guioacuten pautado

TC Personaje Texto




015914 Jamie No

















024914 Jamie No




030226 Jamie Really












033807 Jamie What


034018







Traduccioacuten

Sincronizacioacuten



Ficha 1




Extensioacuten



Duracioacuten









Isocroniacutea



Ficha 2





BIBLIOGRAFIA 285

BIBLIOGRAFIA

































BIBLIOGRAFIA 287











lÕËrea dÕhumanitats guia per a lÕavaluaciî de …

Documents