loteria de nadalmotoclubmanresa.com/wp/wp-content/uploads/2016/09/30.pdf · 2016. 9. 19. · el...

22

LOTERIA DE NADAL2016 DISPONIBLE

Ens plau comunicar-vos que ja dispo-sem, com cada any, del número de laLoteria de Nadal, pels qui en vulgueu algun,podeu trucar a l’oficina i us el reservarem.

També demanem que si algun soci ens volajudar a vendre números, ens ho faci saber,perquè cada vegada és més difícil de vendre’ls,

sapigueu que el petit benefici que ensdóna, tapa alguna de les pèrdues quetenim quan fem carreres o altres esdeve-niments. En cas afirmatiu us preguemque truqueu al 938723620 (horaris ofici-na) o al 625529337 (Francesc López)

També us fem saber que estem liquidant totel stock que ens queda de roba i material delMoto Club Manresa: samarretes, gorres, pins,clauers, escuts, etc.. Per més informació tru-queu al 625529338-625529337-938723620.

LIQUIDACIÓ deROBA i MATERIAL

Apreciats socis, amics i simpatitzants,em plau saludar-vos amb aquesta revista,que surt després d’unes vacances, que pelnostre club han estat una mica llargues pel quefa a les competicions, ja que al mes de maighavíem fet tot el que teníem emparaulat l’anyanterior. L’última prova amb col·laboració nostrava ser la del Ral·li de Talamanca, que esportivai organitzativament va ser un èxit, però econòmi-cament un desastre, i això va ser degut a lapoca participació. Els companys del Club MotorNavarcles, que ens van acompanyar en aquestaaventura, estan reflexionant sobre si és viablefer-la una altra vegada i entre tots busquem l’ex-plicació i les causes d’aquesta baixa convocatò-ria. Causes que no neguem que puguin ser res-ponsabilitat nostra, com els canvis de data, quees van produir per diferents raons, o com elsdiferents whatsapps que es van enviar dient queno es faria, també permisos federatius que no esvan poder fer en la data que havíem demanat,etc... Però be, això ja està fet i no cal fustigar-semés, ja estem acostumats a que sempre hi hagialgun fet que destorbi el bon funcionament deles proves.

Durant aquest temps però, no hem estatparats, doncs s’ha treballat en un altre inventque, si Déu vol, portarem a terme el 8 d’octubre.Es tracta del Mini Campionat Català de Ral·lisde Regularitat per Vehicles Clàssics i encaraque la prova no sigui nova, ja que és la segonaedició, si que és nou la forma de fer-la, perquèl’any passat va estar dividida en una prova a l’hi-vern i una altra a l’estiu, en canvi, enguany leshem ajuntat al mateix dia, una de dia i l’altra denit, fent que la suma dels punts de les dues pro-ves doni el campió d’aquest segon MiniCampionat. Potser la innovació no provoqui l’è-xit que desitgem, però si que es fa amb la il·lusióde que tingui una bona resposta dels pilots, jaque podran lluir-se en dues proves al mateix diai els donarà la possibilitat d’obtenir el títol sensehaver d’esperar mesos per fer més proves.

Ens agradaria explicar que aquesta prova,encara que sembli fàcil de dur a terme, portauna quantitat de feina enorme que no es veu, jaque s’ha de treballar molt per que la cosa funcio-ni, això ho dic perquè, per exemple,hem fet elrecorregut de la prova quatre vegades per poderbuscar els temps necessaris, els encreuaments,les carreteres més adequades, el disseny delRoad-Book, la gent que ens ha d’ajudar, benzi-na, secretaries, etc... Són aquests treballs elsque porten hores de feina als organitzadors i

veiem amb tristor que, de vegades,alguns participants es pensen que, per

haver pagat la inscripció de la prova, podenqüestionar o destruir el treball fet per la organit-zació.

Fora de l’àmbit esportiu, portem bastanttemps sense actuar, el que ens podria portar aun cert passotisme, que potser, en d’altres vega-des ens costaria de deixar, però no és el cas,nosaltres ja ens hem posat en marxa, i procura-rem continuar la tasca que ens hem compro-mès. Per exemple, ja disposem de la Loteria deNadal i està a disposició de tothom, penseu queés una oportunitat per solucionar molts proble-mes econòmics que anem arrossegant, janomés el fet de vendre-la representa algunguany per nosaltres, però també hi ha la possi-bilitat de que ens pugui tocar, cosa que ens fariamolt feliços a tos plegats.

Tornant a la realitat palpable. Ara acabaremels Trials Socials que falten per fer, i prepararemla excursió per tothom del mes de novembre,així com el sopar de final de temporada que femcada any, acte que ens permet trobar-nos ambvosaltres i comentar com ens va i com superemles dificultats de la vida que ens ha tocat viure ique, no ho oblidem, va passant sense pausa i enla que nosaltres som uns simples graons més.

En quant a la revista vam fer una crida per sihi havia algú que estigués interessat escriure-hio cuidar-se’n, però per ara no hem obtingut capresposta, nosaltres mirarem de crear algunaaltra secció, potser una de coses inèdites sobrela nostra ciutat, fotografies antigues que, encaraque conegudes, ens porten molts records i pot-ser al jovent, també els hi agradi veure els can-vis que s’han produit a la ciutat i conèixer les his-tòries antigues que per la seva joventut nopoden saber, o les han conegut tergiversades.

Gràcies per la vostra atenció i fins aviat.

3

EDITORIAL

EDITA: Moto Club ManresaMuralla Sant Francesc, 49(Hotel Pere III) Tel/Fax 938723620

[email protected]

Impressió:Catalana de l’Adhesiu

Col·laboradors: Emili Panosa, FrancescSegués, Joan López, Dani Porta, VicençComa, Ramon Martí, Miquel Travesset

Maquetació: Dani Porta

Escuderia Gironella va organitzar el 18 dejuny la cinquena prova de la challenge, ambsortida i arribada a la Vila de Gironella, la mitjapart a Castellar de n’Hug i amb un recorregutde 194 km, dels que 140 eren cronometrats iestaven dividits en aquests 12 trams: Serresde Viure, Fonollet, Grauges, La Cabana-ElGall, La Nou-Malanyeu, El Jou, Clot del Moro,Montgrony, Sant Jaume, La Baells, LaCabana i Cal Rosal. Van ser un total de 49participants: 11 de la classe O, de la que elsguanyadors van ser en Martí Alsina i en Juan

Codina amb un Fiat 500, 32 inscrits de la clas-se R, de la que van ser guanyadors en JosepMorlans i l’Oscar Quiles amb un Renault R-5GT Turbo i que també van ser guanyadors descratx i 6 participants més de la classe R-2, enla que Moto Club Manresa va inscriure un solequip, el format per Josep Mª Martí Solé iJosep Casasampera Suárez, amb el seu Seat131 E 1600, assolint el tercer graó del podi, enel que la primera posició la va aconseguir enSantiago Saltó i Maria Herrero, ambVolkswagen Golf Mk1.

5

V Challenge Intercomarques de Regularitat perClàssics: XVI Clàssic Vila Gironella - 18/06/16

C.Fortuny i C.Jiménez 1rs del grup B J.Mª Marti i J.Casasampera 3rs de la R-2

J.Morlans i O.Quiles (Renault 5) 1rs Scratx

www.montepioconductors.comPl. Sant Jordi, 1

MANRESA93 877 64 64

www.transmarsol.com

[email protected]

7

El passat diumenge dia 26 de juny es vacelebrar la sisena prova del Campionat deTrial Social del Bages del 2016.

La Prova es va realitzar a la població deFals, a la zona de la Cooperativa UMAC. Onva tenir lloc l'esmorzar, pàdoc, zona d'inscrip-cions i sortida i arribada del trial.

Les inscripcions i l’esmorzar van ser a 2/4de 9h i a 1/4 de 10h del matí, mentre que l’ini-ci de la prova va ser a 1/4 de 10, finalitzantsobre les 2 del migdia.

Les categories groc i verd van començar eltrial per la zona 1, i les categories blau i ver-mell ho van fer per la zona 4

Amb aquestes modificacions d'horari iordre de començar les zones vam intentar dereduir les possibles cues.

CAMPIONAT DE TRIALS SOCIALS DEL BAGESFALS - 26/06/2016

Van pendre part d’aquest trial 48 pilots

Trams complicats que els pilots han de superarCartell del Trial que s’ha fet a Fals

8

EL RACÓ DE LA MEMÒRIA: FOTOGRAFIES deMANRESA 1930-1940

Camió d’escombraries del servei de neteja pública, a la plaça de Fius i Palà, l'abril de 1936.

La carretera de Vic, cap els anys quaranta, quan encara compartien els carrers cotxes i carretes

9

El 16 de Juliol els Amics dels AutomòbilsAntics de Rubí van organitzar la sisena provade la V Challenge Intercomarques deRegularitat per Clàssics, amb sortida i arriba-da a la població de Rubí i un reagrupament aCastellterçol, tota la prova es va fer en horaride tarda pels 30 participants (7 de la classe O,12 de la Classe R i 11 de la classe R-2), quees van inscriure per fer el recorregut de 195km, dels que 104 eren cronometrats i dividitsen aquests 5 trams: Matadepera 26,58 km,Gallifa 14,94 km, Granera 28,40 km,Estenalles 29,20 km i El Suro de 4,90 km. En

el grup R i, al mateix temps, en la classificacióscratx, va guanyar l’equip format per SergiGiralt i Meli Subirana amb Volkswagen GolfMk1, en el grup R-2 las dues primeres posi-cions les van aconseguir els dos equips ins-crits per el Moto Club Manresa: el guanyadorva ser l’equip format per Ramon Martí Solé iToni Grau Vilella amb el seu Talbot Samba, ien segona posició va quedar l’equip formatper Josep Mª Martí Solé i Josep CasasamperaSuárez amb el seu Seat 131 E 1600, en elgrup O els guanyadors van ser en AlbertVendrell i Oriol Soler amb Volkswagen Golf.

V Challenge Intercomarques de Regularitat perClàssics: XII Ral·li Clàssic St. Cristòfol -16/07/16

Cartell de la prova de Sant Cristòfol R. Martí i T. Grau 1rs de la classe R-2

J.Mª Marti i J.Casasampera 2ns de R-2

10

VIATGE GRUP MOTO CLUBMANRESA al MARROC perla SETMANASANTA 2016Feia molt de temps que ens

voltava l’idea d’anar al Marrocamb 4x4, ja que després de ferel viatge en moto 3 vegades,teníem ganes de canviar derutes i anar a llocs nous on lesnostres motos de carretera nohi poden arribar. El problemaera la dificultat de trobar proudies per fer una bona sortida,però al final, i gràcies a quegairebé tots els assistentsestem jubilats, vàrem trobar elsdies adients.

Així doncs, el diumenge de Rams, dia 20de març, un grup format per 16 persones amb8 cotxes 4x4, vàrem agafar el vaixell deBarcelona cap al port de Tànger Med, es vadonar la casualitat de que en el mateix vaixellhi anaven les components del famós RalliAicha “des Gazelles”, que és exclusiu perdones, i que portaven una infinitat de cotxes,tots súper preparats, la majoria de França, nocal dir que tots els cotxes estaven com sardi-nes enllaunades dins del vaixell, que anava

ple, sort de tenir els bitllets comprats ambtemps suficient.

Durant la travessia vàrem passar els con-trols policials a part de la paperassa del vehi-cle, però a port teníem de fer la resta i sempreés un gran estrés passar els papers d’entrada,

i a més coincidint amb tota la gent delralli, però amb paciència ho vam acon-seguir, encara que ja es feia fosc icomençava a ploure, havien pronosticatpluja, fred i neu durant tres dies i real-ment així va ser. Parada a la sortida delport per canviar diners i cap a Asilah, auns 80 km.

A l’arribar al poble ens vam dirigircap a l’hotel Al Khaima, per de seguida,anar a sopar al famós RestaurantOcéano Casa Pepe, on es pot menjarbon peix, la pluja ens perseguia i, coml’any 2012 quan hi vàrem anar en moto,no vàrem poder anar a fer el volt pelscarrerons d’aquesta bonica i típica ciutatturística.

Els 4x4 al Port de

Barcelona esperant

a l’embarcament

Vam viatjar amb els

cotxes del ral·li

Aicha des Gazelles,

Asilah, Restaurant Océano Casa Pepe, menjant bon peix

11

Ja érem dimarts 22 de març i ens dirigíemcap a la ciutat d’Ifrane, centre d’esquí de lesmuntanyes de l´Atles i malgrat que al gener,quan hi vam anar per preparar l’excursió,tothom estava trist per la manca de neu,aquell dia n’hi havia de debò i a sobre, hivàrem arribar en mig d’una bona nevada.Estàvem al Grand Hotel Ifrane, al centre delpoble i vam sortir a fer-nos fotos per l’entorn.

El dimecres 23 teníem una bona tirada,havíem programat un parell d’excursions perpistes de la muntanya, però el temps va acon-sellar deixar-ho per una altra ocasió, malgrattot, quan va semblar que la neu remetia ensvàrem animar a fer la ruta del naixement delriu Oum-er-Rabia, vaja... del foc a les brases,és una ruta secundària que torna a pujar a

1900 m. i quan havíem deixat la neu per lacarretera bona, en vàrem tornar a trobar moltai per una ruta on gairebé no hi havia passatningú, teníem que seguir unes roderes que esperdien sovint, va ser molt maco però elsguies no les tenien totes, malgrat tot, va valerla pena, el paisatge era meravellós, ambarbres i boscos carregats de neu i les monessalvatges de muntanya saltant pels vorals,tothom va fruir de l’aventura.

Al vespre vam anar a les afores de BeniMellal, a l’Hotel Jnane Ain Asserdoune, unhotel preciós amb una piscina espectaculardins del seu gran jardí, llàstima que el dia erarúfol i no es prestava per fruir-lo, sort queaquest hotel té un bon bar i, sobretot, una dis-coteca força acceptable on vam ballar i tot.

VIATGE MOTO CLUB MANRESA AL MARROCPER SETMANA SANTA DE 2016 - 20/03 - 04/04

Entrada del Grand Hotel Ifrane, al centre Fent ruta cap a Oum-er-Rabia per la neu

Passejant per Ifrane, centre d’esquí de la cadena mnutanyosa de l’Atles, en plena nevada

12

El dijous 24 ja es vapresentar amb un bonsolet, tal com deien lesprediccions meteorològi-ques i vam posar camícap a les cascadesd´Ouzoud, vam fer unaparadeta al pantà deBin-el-Ouidane, que estàal bell mig de les mun-tanyes, rodejat dels cac-tus endèmics de la zona,per seguir després, capa les famoses cascades,aquí vam estar de sort jaque, amb les pluges delsdarrers dies, baixaven amb molta força i esta-ven espectaculars, a més, les mones queviuen al voltant estaven esperant als turistesamb ganes de jugar i per això, vàrem fer mol-tes fotos. Després, un bon dinar a un dels res-

taurant dels voltants de les cascades, ambmúsics i tot.

Per aquell dia teníem reservat l’hotel a AitOurir, el Coq Hardy, que era el més dolent detots els programats, però l`endemà volíempassar l’Atles pel port de Tizi-n-Test sense

passar per Marràqueix i no teníem gairesopcions, allà vàrem patir les conseqüènciesdels aiguats, ja que el riu s`havia endut partdel jardí de l’hotel i el sistema elèctric estavaavariat, ens vam tenir d’esperar una estona

fins que va arribar la llum, leshabitacions eren molt senzi-lles i no funcionava gairebéres, però vam sopar força bé iva ser una aventura més.


Parada al pantà de Ben-el-Ouidne

jugant amb les mones que viuen al voltant de les cascades esperant als turistes

Espectacular vista de les cascades d’Ouzoud

13

El divendres 25 era el dia de fer el port demuntanya més bonic, però estava tancat perla neu i vàrem tenir d’anar pel Tizi-n-Titchka,per la carretera principal, que ja hi havíempassat altres vegades, a més, estava en obresi hi havia molt trànsit, total 200 km de més iuna ruta molt vista. Això ens va retardar molt,però ens va permetre veure la benzinera fan-tasma que es va construir per fer una pel·lícu-la de por americana. Vàrem dinar pel camí, aljardí d’un parador de carretera amb el materialque portàvem.

Arribàrem a Taroudant per visitar una ciu-tat molt maca, teníem l’hotel Palais Salam, un

antic palau propietat d`un paixà que forma partde les muralles, amb uns jardins espectacu-lars amb bananers, palmeres altíssimes, ficus

centenaris, plantes de flors,fonts i estanys amb tortu-gues... però es feia fosc i ràpi-dament vam anar a fer un voltpels carrerons del municipi,amb 4 calesses de cavalls,alguns companys varen inci-tar als conductors a fer carre-res, i unes carretes tan precà-ries a tota pastilla amb elscavalls desbocats... vaja! quesi no vam bolcar, va ser per-què Déu ens protegeix.

El dissabte 26 vam anarcap a Tafraout per carreteresde muntanya i cap a la vall deles roques pintades, on vàremmuntar un picnic antològicsota uns arganiers, no hi falta-va de res: vermut, embotits,vi, cava, café... i després, visi-

L’hotel Palais Salam de Taroudant és un antic Palau que forma part de les muralles del poble

Fent un picnic a l’ombra d’uns arganiers


Fent una volta amb calesses de cavalls

14

ta i fotos a les roques pintades, una acció fetaper un artista belga, Jean Verame el 1985, ique s`han convertit en un lloc turístic molt visi-tat. A la tarda visita i compres per la ciutat, ones fabriquen la majoria de les babutxes delMarroc, i acabar el dia passant la nit a l’hotelLes Amandiers, amb un bon sopar.

El diumenge 27 es canvia-va l’hora a Europa, perònosaltres, confiats de que alMarroc no ho feien, no vàremestar al cas, però resulta quefa un parell d’anys que tambéla canvien, això va crear unamica d’embolic que va fer queanéssim una mica més tard.Vam posar ruta cap a Sidi Ifni,on vam dinar molt bon peix alRestaurant Gran Canaria,després ens vam dirigir cap aFort Bou Jerif, antic fort fran-cès, ara molt destruït, on es

va lliurar una batalla a la Segona GuerraMundial amb una gran mortaldat de soldatsmarroquins i on ara hi ha un monument en elseu record. Al vespre cap a Goulmim, a l’hotelAdil, molt nou i maco però amb un restaurantmolt lent i amb poc per triar, sort que vampoder portar el nostre vi.


Parada a la vall de les Roques Pintades, acció feta per l’artista belga Jean Verame l’any 1985

Fort Bou Jerif, antiga fortalesa francesa, ara derruida

15

El dilluns 28 començava la ruta pel gransud, dirigint-nos al poble d’Assa vam trobar elprimer control de policia, on demanen la“fitxa”, o sigui nom, cognom, adreça, númerode passaport, data d’expedició, marca decotxe, matrícula, d´on veníem, on anàvem,etc.... però com que ja estàvem preparats iportàvem una llista amb totes les dades, unaparada que hagués suposat una hora, es vaconvertir en uns pocs minuts. A aquest poblevam visitar la plaça central per fer fotos, vamfer una altra parada al mig de “l’oued”, delpoble d’Ait Aubali, on vàrem trobar una collade motos de Valls, després cap a Tata, anticoasis ara convertit en gairebé una ciutat i tor-nem a passar un altre control de policia, allàvam dinar al pati d’un restaurant amb el mate-rial que dúiem i alguna coseta més. Desprésde dinar, una visita a les cascades d’ Atiq, unnou control de policia i cap al destí del dia:Foum Zguid, un dels llocs mítics del Dakar, jaque és d`on surt la pista del llac Iriki i on, natu-

ralment, vàrem trobar un altre control de poli-cia, el quart en un dia, a les afores d’aquestoasis teníem l’hotel Bab Rimal, on ens vam

allotjar en bungalows en mig deljardí, un lloc paradisíac, digne depassar-hi una setmana com a mínim.

El dimarts 29, cap a Zagora perla magnífica carretera asfaltada en elque era l’antiga pista, prop de la ciu-tat ens vam trobar un tot terrenyvenint de cara, ens va fer llums i ensva fer parar, eren el mecànics deltaller de Mohamed “el Gordito”,malauradament mort molt jove l’anypassat, ens van reconèixer i voliendir-nos que continuen amb el taller ique els anéssim a veure si necessi-tàvem alguna cosa.Plaça central de la població d’Assa


El primer control policial va ser a Assa

De camí cap a Zagora esquivant els camells

Hotel Bab Rimal, on vam dormir en Bungalows

16

Entrada a la Gara Medouar, antiga muralla on s’han rodat films com La Momia o Oceanos de Fuego

Seguint la ruta, vam parar a fer fotos a leskasbes de la carretera i per dinar alRestaurant Bougaffer d’Alnif. Abans d’arribar aArfoud, vàrem sortir de la carretera per anar aveure la Gara Medouar, antiga muralla al migdel no res, i que actualment, s’utilitza com alloc de rodatge de moltes pel·lícules, es potveure a “La Momia”, “Oceanos de fuego”,“Rey Escorpion”, etc... un lloc molt fotogènic.

El nostre següent destí era Arfoud, cap alfamós hotel Xaluca, a l’entrada del poble anà-

vem poc a poc, ja que hi haviaun radar a la recta, vàremreconèixer per la vora de lacarretera, a en Lluís Pont, fun-dador del Gup Xaluca, i men-tre posàvem benzina va pas-sar i es va parar a saludar-nos,junt amb el seu fill, sempre tanamigables, no va dir res, peròal marxar deuria trucar alhotel, ja que quan vam arribar,


Parada i foto a aquesta Kasbah de la Vall del Drâa

Entrada del’hotel Xaluca

17


ens esperaven amb una benvinguda especta-cular: músics, grup folklòric, una copa de cavai pastes... la colla van quedar bocabadats, amés, ens esperaven amb les claus a punt i enlloc d’habitacions normals ens varen donarsuites... quines atencions del Lluís Pont , livarem agrair al vespre mentre sopàvem.

L’Hotel Xaluca a Maadid, prop d’Arfoud, ésel primer d’una cadena espectacular d’hotelsdel sud del Marroc, a Boulmane des Dadestenen l’Hotel Xaluca Dades, que és gairebé unmuseu, a Hassilabied prop de Merzouga,l’Hotel Tombouctoudavant les dunes, aArfoud la Pizzeria desDunes, i ara estan mun-tant un altre hotel a Ait-Benaddou... Tots elshotels mantenen l’estil delpaís i estan fets per arte-sans autèntics, en LluísPont té la filosofia de res-pectar l’arquitectura dellloc i crear treball i rique-sa a l’entorn, un modeld’empresari.

El dimecres 30 ensvam dirigir cap a l’ErgChebbi per la pista desd’Arfoud. Fa pocs anysera la manera més ràpidai fàcil d’anar a Merzouga,

la pista sortiadel migd’Arfoud i tra-vessava el riuper una palan-ca molt precà-ria que condi-cionava el passegons laquantitat d’ai-gua que baixa-va fa uns anysperò, es va feruna carreteraque passa perRissani, això vafacilitar moltarribar-hi i va

fer que els turistes que passaven la nit aArfoud i omplien els hotels, poguessin arribara Merzouga fàcilment, portant el progrés finsallà i fent multiplicar l’oferta hotelera davantmateix de les dunes. Actualment l’antiga pistas’està arranjant per asfaltar-la, s’ha fet un pontsobre el riu per no tenir de dependre de laquantitat d’aigua i segurament molt aviat tin-drem una nova carretera, però nosaltres enca-ra vam poder fer la pista antiga amb els nos-tres 4x4, i així, veure les dunes amb una pers-pectiva diferent.

La piscina amb els jadins de l’espectacular Hotel Xaluca

Ens van preparar aquesta rebuda i un aperitiu a l’arribar a l’hotel Xaluca

18


Com que anàvem d’hora, vam aprofitar perfer moltes fotos a les dunes i als camells quepasturaven per allà, després vam anar cap alpoble a saludar als amics locals de moltsanys: el Hammad Bokbot i el BrahimBendugu, que va ser el nostre guia per lesdunes i que el dia abans havia sigut pare persegona vegada d’un nen.

Un cop visitades les botigues vam seguircap a Khamlia, al poble dels antics esclausnegres, que han conser-vat la tradició de la sevamúsica provinent del’Africa subsahariana,anomenada Gnaoua, elgrup musical “Pigeonsdu sable” ens va fer unaactuació mentre preníemel té. Es va donar el casde que, mentre éremallà, va venir una família

que anava en autocaravana i resulta que erenmanresans!!!, la Miriam Ponsa, el seu marit iels seus dos fills, realment els manresans sona tot arreu.

Al tornar ens vàrem parar per visitar unmuseu de vehicles 4x4 realment notable, queha muntat un príncep d’Aràbia Saudita, unaverdadera raresa en un lloc com aquest.

Era l’hora de dinar i ens en vam anar dedret cap el restaurant de la Naima i el Jordi, un

vigatà establert allà desde fa molts anys, on hité un negoci de lloguerde buggies i ara el res-taurant, on pots menjarfins hi tot una botifarraamb mongetes i unabona “birra” gelada,passant per unes pizzesboníssimes i natural-ment el menjar del país.

Museu de 4x4 d’un príncep de l’Arabia SauditaEl grup Pigeons du Sable tocant musica Gnaoua

Gaudint de les dunes i dels camells al desert d’Erg Chebbi

Vam dinar al restaurant de la Naima i el Jordi

19

Ja era hora d’anar al Hotel Tombouctou,situat al peu de les dunes i de la mateixacadena Xaluca, aquest hotel és una de lesmillors opcions per allotjar-se a Merzouga,ens vam instal·lar a les habitacions i de cap ala piscina ja que feia força calor, passàvem dela pluja i la neu a la calor. Al vespre un bonsopar al magnífic bufet del hotel i un té sotales estrelles davant les dunes.

Ja érem el dia 31 de març, avui tocava elplat fort, donar la volta al Ergg Chebbi i trepit-jar sorra de debò, el nostre guia Brahim primerens va portar al poble de les mines, en un pai-satge desolat i pedregós, d’un color entrenegre i vermellós, on uns pocs homes treba-llaven, molt precària-ment, per treure unamica de minerals diver-sos, sobretot galena, dela que se’n treu el plom.Seguidament cap al riu

de sorra, on vàrem baixar la pressió de lesrodes per poder circular sense problemes, enshi vam estar una bona estona conduint amb lasorra fregant els baixos del cotxe, que els feiabandejar degut a les roderes, fet que provoca-va una sensació que ens apujava l’adrenalina,la meteorologia es va afegir a la festa i es vaaixecar un vent que ens va fer presagiar tem-pesta de sorra, per sort no va anar a més,però ens va posar l’ambient de desert a l’ex-cursió, quan ja feia estona que circulàvemvam arribar a un lloc de dunes petites i vàremfer una parada per fer pujades i baixades,sobretot els més aventurers i els que portavenels cotxes més potents i preparats, amunt i

avall fins quedar-ne bentips. Llavors ens vamdirigir cap a l’alberg deLa Yasmina per ensen-yar-lo a la colla i ens vaanar bé, ja que nosaltreshavíem punxat una roda,


Façana de l’Hotel Tombouctou, també de la cadena Xaluca, situat al peu de les dunes de l’Erg Chebbi

Homes treient minerals de forma molt precària

Per les dunes del desert

Cap al poble desolat i pedregós de les mines

20


una pedreta ben clavada, i amb tanta colla lavam canviar en un moment. Estàvem assede-gats i un refresc a la terrassa, davant lesdunes en un paisatge preciós, se’ns va posarmolt bé, en aquest alberg a l’hivern, si ploumolt, s’hi forma un llac enmig de les dunesque el fan semblar realment un miratge, unlloc privilegiat. Ens van ensenyar les habita-cions i tothom va quedar enamorat d’aquellentorn i amb ganes de quedar-s’hi algun dia,en prenem nota per la propera vegada.

Vàrem tornar a dinar a casa del Jordi i laNaima, allà hi teníem el cava a la nevera peralegrar el dinar, mentrestant ens van repararla roda a un taller proper, on també ens van

inflar les rodes i netejar elsfiltres després de l’excursió ala sorra. Un cop tots els cot-xes a punt ens varem repar-tir, uns quants de compres iuns altres a la piscina o fruintde l’entorn.

Divendres 1 d’abril, feiamolts dies que estàvem vol-tant i tocava començar apujar cap a casa, ens vàremdirigir cap a Rissani, aquestcop per carretera, on no vafaltar la foto de rigor davantde la famosa porta, seguida-ment, parada a una granbotiga i factoria de fòssils al’entrada d’Arfoud, després,una volta per les botiguesdel poble per acabar lescompres fins que se’ns fesl’hora d’anar a dinar a la

Pizzeria des Dunes, a l’acabar, carreteraamunt, parada per fer un té i ruta fins a Midelt,a l’hotel Taddart, on sempre ens tracten moltbé, fins hi tot, ens van reservar una taula persopar amb cartells de Moto Club i ens vanposar cava a la nevera (previ peatge d’unaampolla pel maitre). Sopar bufet i música fol-klòrica.

El dissabte 2, per anar cap al Nord, rutaper l’interminable carretera, dita així perquè témolts kilòmetres, però que es fan ràpidament,sobretot a Melilla, passant per Missour, fins fapoc estava molt malmesa i molt estreta, peròactualment està força bé i té l’avantatge deque no s’hi troben gaires cotxes.

Façana de l’hotel Taddart a Midlet, on ens van reservar una taula amb cartells del Moto Club

Porta de Rissani, ciutat de 21.000h i famosa pel seu mercat

Abans d’entrar a Melilla ens vam parar adinar a Nador, al Restaurant La Perla Rosa,on tenen un peix força bó i on vam dinar mag-níficament, no tenen vi però ens van deixarportar el nostre. Aquesta combinació de portarel vi i el cava va anar molt bé a molts llocs, noels hi fa gaire gràcia, però ho vàrem anartrampejant, on tenen vi no es pot fer, peròsovint posàvem l’excusa d’alguna celebració iaixí colàvem el cava, però als llocs que notenen alcohol, s’ha d’anar amb discreció, perno comprometre’ls.

Passar la frontera de Melilla és sempre uncaos, però com que era un dissabte a la tarda,no hi havia els “mulers” dels dies feiners i elstràmits varen ser més fàcils. Un cop a Melilla

vam aprofitar per omplir degasoil els dipòsits, que allàes menys car i cap al port abuscar el bitllet del vaixell,que sortia a la nit cap aMálaga. Aquell vespre esjugava el Barça-Madrid, i elvam poder veure mentresopàvem al bar del port,que tenien una bona tele,però ens van donar un dis-gust, ja que van perdre.

Nit curta al vaixell, jaque el viatge només dura5h. i mitja, i arribada bend’hora a la península, des-prés directes a la autoviaper arribar a Alcoi, un pobleamb molta personalitat iforça bonic, un bon soparamb plats molt originals al

Pastamanía i a dormir, que encara ens falta-ven molts kilòmetres.

El dilluns 4 era el dia de l’arribada a casa,uns 500 km de combinacions d’autovies iautopistes, per pagar el menys possible enpeatges i a mitja tarda ja érem a casa.

En total 16 dies, amb una colla d’amicsamb els que el viatge ha sigut realment unplaer, i malgrat que organitzar un viatge comaquest es força complicat, quan veus que lagent ho gaudeix i que té ganes de tornar-hi, etsents totalment compensat.

Gràcies per la vostra paciència i compan-yia amics, hi tornarem quan vosaltres vul-gueu, encara ens queda molt país per visitar.

Vicenç Coma i Cecília Termens

21

Foto del grup a l’hotel Taddart amb les camises del viatge al Marroc

Tornant per l’autopista de Malaga a Manresa


Ruta a Missour per la carretera renovada

22

Els amics del motor de Llagostera vanorganitzar el dia 3 de setembre després de laparada estiuenca, la setena prova del campio-nat 2016. La sortida, mitja part i arribada esfeia a la població de Llagostera, 41 inscrits (23del grup R, 9 del grup R2 i 9 del grup O) vansortir a les 20 hores, el que vol dir que tota laprova es va celebrar de nit, arribant els parti-cipants a la meta passades les 2 de la nit, des-prés de recórrer 180 km, d’aquests, 130 erencronometrats i dividits en 4 trams, dels quetres es repetien: Romanya 16,87 km, LaGanga 9,55 km, Sta. Peialla i acabant ambuna passada per St. Grau 23,36 km.

L’’equip format per Sergi Giralt i MeliSubirana, amb el seu Volkswagen Golf, vanser els guanyadors del grup R i al mateixtemps a la classificació Scratx. En el grup R2Moto Club Manresa va inscriure dos equips: elformat per Ramon Martí Solé i Toni Grau, ambel seu Talbot Samba, que es van endur la vic-

tòria de la categoria assolint una meritòria cin-quena posició Scratx, i l’altre, format perJosep Mª Martí Solé i Ventura Caballé Grima,amb el Seat 131 E 1600, aconseguint la sise-na plaça del grup R2 i la trentena Scratx. Elguanyador del grup O va ser l’equip formatper J.R. Sánchez i Victor Sánchez, amb unFord Escort Mk1..

El VW Golf guanyador d’en S.Giralt/M.Subirana

V Challenge Intercomarques de Regularitat perClàssics: II Ral·li Dels Carrilets-03/09/16

Els dos equips del Moto Club Manresa competeixen a la R-2

6è-J.M.Marti/V.Caballe (SEAT) - 1r-R.Martí/T.Grau (TALBOT)

23

Per ser soci de la nostra entitat només calque ompli la butlleta de subscripció que trobaràa la web, amb les seves dades: http://moto-clubmanresa.com/wp/actualitzacio-de-dades/, i ens la pot enviar tant per e-mail [email protected], com perfax al tel. 938723620, o si ho vol, per correunormal a nom de Moto Club Manresa,

Muralla de Sant Francesc, 49 (baixos HotelPere III). També ho pot fer per telèfon enhorari d’oficina al 938723620 , o al Sr. López

625529337 És important que doni les sevesdades bancàries, per així poder domiciliar elcobrament. Si no, li vindran a cobrar a casa

seva, el que incrementarà el preu de la quota en5 euros. La quota anual és de 40 euros.

COM PUC SER SOCI?

SERVEIS DEL MOTO CLUB MANRESA

* Certificació de Catalogacio de Vehicles Històrics

* Tramitació de Llicències per Corredors de cotxes i motos

* Borsa del Motor del Vehicle Antic i Modern

* Informació Curses i Contactes amb Federacions i Corredors

* Col·laboració amb altres Clubs en Temes Esportius

* Tramitació de Càrrecs Oficials amb Moto i Cotxe

* Material Publicitari: Clauers, Pins, Escuts de Roba, paper i jerseis

loteria de nadalmotoclubmanresa.com/wp/wp-content/uploads/2016/09/30.pdf · 2016. 9. 19. · el...

Documents