Lo passat 12 de setembre, lo grup dePena-roja va fer un concert on van

participar tots los músics que han fetpart de la seua llarga història. Pàg. 10

Los Draps celebren 15 anys

La Mare de Déu de la Font,l’enclau mudèjar. Pàgina 3

Pena-rojaestrene lo

seu equip defutbol a la

PrimeraRegional

Pàgina 15

2008,un anyple d’activi-

tats del’Associació

Cultural‘Tastavins’

Pàgina 4

Número 1Gener de 2009

Teniu a les mans lo primer nú-mero de la revista Pinna-ru-bea. Hem engegat esta revistafent confluir l'interès per partde l'Associació Cultural Tasta-vins i el de diferents socis i per-sones interessades en obrir imantindre un projecte editoriala Pena-roja. És de tota la gentdel poble, aquells qui s'estimenlo poble, la seua història i laseua gent. Tots esteu acovidatsa participar-hi escrivint, llegint,regalant-la, millorant-la, criti-cant-la i col·laborant-hi tantcom pugueu. I, evidentment,també està oberta a totes lesentitats del poble per a que es-criguen sobre les seues activitatsi projectes.

La revista se diu Pinna-rubea,que és lo nom tradicional delnostre poble. Escriu DesideriLombarte que "el nom de laVila es troba a documents delsegle XIII, com pinna-rubea,que en llatí vol dir pena-roja -roca-roja? i a d'altres escrits delssegles XIV, XV i XVI, hi figuracom penaroja, pena roga opena roia."

A cada revista tractarem untema central, al qual li dedi-carem part dels articles. A més,cada revista tindrà unes sec-cions. Per exemple, gastrono-mia, història, esports, economia,noves tecnologies, excursions...

que mantindrem de forma va-riable en les aportacions de totsaquells que vulgueu col·labo-rar-hi. Quants més hi estaremaportant lo nostre granetd'arena, més bona revista tin-drem. I deixarem constància dequè és lo nostre poble i quèfem.

Per a enviar textos, proposartemes centrals de propers nú-meros, enviar fotos, rebre la re-vista per correu electrònic, pre-guntes i qualsevol cosa quevulgueu fer, podeu enviar uncorreu a penaroja@gmail.com oposar-tos en contacte en loseditors o en l'Associació CulturalTastavins. La revista no tindràperiodicitat. Potser el propernúmero serà l'estiu de 2009,dedicat a la temàtica dels ma-sos. Així que esteu tots acovi-dats a ajudar a fer el número.

Lo primer número s'ha dedi-cat a la música. Pena-roja hasegut de sempre una vila demúsics populars, com dona tes-timoni l'article sobre la Bandade la Bota. I els raders anyss'han diversificat les opcions:banda, rock, gaiters, jotes, xa-ranga... Tot això ha fet que aqualsevol festa i acte sobron lesopcions per a tindre música delpoble. Una cosa gens fàcil aviles menudes com la nostra. Pena-roja, una vila en futur!

Naix una novahistòria cultural

LÍNIA EDITORIAL

MAQUETACIÓ

Elena Nito

COORDINACIÓ

Elena Nito, Natxo Sorolla

REDACCIÓ

Elena Nito, José Maria Saura

Paco Serrat, Mario Blanch,

Andrea Lombarte, Ángela

Torné, Carlos Vives i Eva

Antolín

IDEA I PUBLICACIÓ

Associació Cultural Tastavins

CONTACTE

penaroja@gmail.com

La Mare de DéuPàgina 3

Activitats CulturalsPàgina 4

Història de la MúsicaPàgina 6

Música alternativaPàgina 8

Los Draps, d’aniversariPàgina 10

Música tradicionalPàgina 12

Pena-roja i el futbolPàgina 15

Història de la vilaPàgina 16

NaturaPàgina 18

CuinaContraportada

ÍNDEX DELS CONTINGUTS

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 2

Conjunt històric de laMare de Déu de la FontPER JOSÉ MARÍA SAURALo complex monumental de laMare de Déu de la Font és lo prin-cipal referent de Pena-roja. Si-tuat a dos quilòmetres del poble,conforma, tot això, un atractiunucli medieval, sent un dels con-junts millor conservats de l'arqui-tectura gòtica d'Aragó. Va ser de-clarat Conjunt Històric Artísticl'any 1931. Forma part del Patri-moni Mundial de la Unesco, dintrede l'art mudèjar d'Aragó, atorgata Hèlsinki (Finlàndia) el 2001.

Lo complex està format per unaermita gòtica amb un esplèndidclaustre, una altra ermita d'èpocabarroca, la hospederia i una fontde dotze xorros d'aigua cristal·li-na.

L'ermita antiga és del segle XIV,encara que perduren elements deconstrucció anterior (segle XIII). Ésd'estil gòtic llevantí, d'una solanau amb cinc trams. Lo sostre ésdel mateix segle XIV, de fusta, de-corada amb pintures i escuts del'Ordre de Calatrava, i amb ele-ments de tradició musulmanaque es poden veure en la mesqui-ta de Tunísia. D’esta època, gai-rebé no n’hi ha a Espanya. La fa-çana està formada per la fusteriade la porta, amb dibuixos a partird'incisions a la fusta. La seva im-portància radica en ser una imi-tació de la forma de fer dels mo-ros. A la decoració de la part altade la porta es troba la Mare deDéu asseguda, flanquejada per

quatre personatges. Hi ha fi-gures amb aspecte beatífic i

monstruós, sent esta lapart que es va aprofi-

tar de l'ermita anti-

ga del segle XIII. La decoraciódel fris d'ambdós costats de laporta és la iconografia méscomplerta d'una esglésiagòtica amb al·legories (sis al'esquerra i sis a la dreta). A lafinestra de l'esquerra ob-servem un drac i dos lleons.Esta escultura està relaciona-da amb lo monestir de San-tes Creus, al Camp de Tarra-gona.

Los dotze xorros

L'ermita nova, a nivell inferi-or, és d'estil barroc (1658 –1783), amb lo seu creuer,cúpula i la llanterna. L'altarmajor descansa sobre la fontdels dotze xorros.

La hospederia, en formad'O, està formada per àmpliessales ben conservades, i tot elcomplex està embolicat per unajardinament molt ben conser-

vat, la qual cosa fa d'este complexun lloc on lo visitant pot gaudir,en silenci i tranquil·litat, de setsegles d'història.

> Imatge del claustre de la Mare de Déu de la Font, agafada desde la portaexterior del complex històric, on aguarda l’ermita gòtica FOTO: Elena Nito

> L’ermita barroca està envoltada d’ungran ajardinament. FOTO: Elena Nito

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 3

PER PACO SERRATSe m'ha encomanat la tasca derecordar les activitats dutes a ter-me per l'Associació Cultural Tas-tavins al 2008. Sí, estem a Nadal,com passa el temps, pareix queva ser ahir quan vam tindre elprimer intercanvi de punts de vis-ta, perquè el projecte d'una re-vista multilateral en Pena-rojaveiés la llum, i després de gairebéun any, ara va en sèrio.

Va començar l’any amb la contin-uació del curset de restauracióimpartit per l’Anna, ja que perfalta d'hores de llum natural,l'embaràs de la professora i el fredes va posposar fins que vinguerelo bon temps, havent-se de retra-sar de finals de l’any passat a ini-cis de 2008. Hi van assistir tretzealumnes, tots ells molt voluntario-sos i amb ganes d'aprendre comse restauren eines anti-gues, espe-rem que donada la gran deman-da, puguem organitzar més.

Al mes de febrer va arribar don

Carnaval als carrers de Pena-roja. Un any més, quedem sorpre-sos per la varietat i originalitat deles disfresses; cercaviles amb losgaiters, figues, aiguardent, i mol-tes ganes de passar-ho bé, uncoktel d'èxit assegurat.

> Les carboneres, atracció d’esteestiu al poble. FOTO: Jordi Puig

2008, un any ple d’activitats culturals a Pena-roja

> Los pena-rogins que van participar a l’excursió de Sant Jordi de2008 van anar a la vila de Coratxà. FOTO: Paco Serret

L’excursió de Sant JordiL’excursió de Sant Jordi és unatradició de principis de la dècadapassada. Este any, des de Pena-roja a Coratxà, en un dia radiantdurant la caminata, vam gaudirun any més de caminar en com-panyia. Anar pel camí deVallibona fins a Coratxà, per aqualsevol veí de Pena-roja, unacosa que commou. Pont Xafat,Bassa de Sant Miquel, Roques deMasmut, Voltetes, Maset de Bor-la i Vinyases. És l'hora de l'es-morzar, mos fem fotos a la Creudel Llop, contem en diferentsversions la història del xiquetque va ser devorat per la bestio-la, esmorzem a l'ombra del gine-bre de les Bassetes d’Antolino...riures, bocadillos i vi, la pujada alCingle de Sant Jaume mos espe-re. Reprenem lo camí amb l’estò-mec ple, la pujada, veiem lo relli-ssó del Cavall de Sant Jaume, ieriçons i argilagues fins arribar auna pista forestal, a l'esquerradel Mas de la Fredat de Marrocali el Mas de Pitxí.

Arribem a l’Auvenc de Pitxí, alcostat del Serenero del mateixnom, una pujada, dos baixades,conversa animada i, per art demàgia, apareix un campanar me-nudet. Venga, xiquets, ja arri-bem! Uf! Una altra pujada, gi-rem a la dreta i Coratxà contem-pla l'arribada dels 73 esforçatscaminants. Mengem a la Plaçade l’Ajuntament, lo poble reco-bra vida, fugaçment, però torna atindre els carrers amb xiquets,riures comentant la jornada irememorant velles eixides deSant Jordi.

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 4

Los formiguers i carboneres,continuant amb la iniciativa del'any passat de recuperar vells ofi-cis. Vam contactar amb José Ma-nuel de Torre d'Arques, un experi-mentat en l'art de fer carboneres.Mos instrueix en el tema i ens do-cumente amb xifres, font d'ingres-

sos a la zona. Los formiguers erenun sistema sorprenent per abonarel camp quan no havia cap tipusd'ajuda mineral o animal.

Los formiguers, a part d'abonarel camp, mantenien lo bancalllimpio, ja que per a la seva con-fecció era necessari tots els subpro-ductes del bosc, argilagues, romer,ginebre, sabina i poda de pi. Ferde la necessitat una virtut, esta vaser la solució dels nostres avant-passats.

Per a finalitzar l'any una obra deteatre, també tradicional, per al'Associació, a la setmana de laPuríssima i la festa de la Constitu-ció. Més cultura per a tancar l'any.

Donant per acabada la faenaencomanada, espero que no hai-gue quedat res al tinter. Pensavaque seria més breu, però amb laperspectiva d'un any s'ha estat enconstant moviment. Agrair-vos lavostra participació i col·laboració,solament desitjar que este sigui elprincipi de moltíssima activitat.

> Los més menuts se’n van encarregar de la rifa que se celebre totslos anys al mallo per la Mare de Déu del Carme. FOTO: Jordi Puig

vitats culturals a Pena-rojaEstiu Culturali lo JulibeuIniciem L’Estiu Cultural 2008,lo segon cap de setmana de juli-ol ens visita la Polifonica Alca-ñizana, veus de luxe en un esce-nari de luxe, ja veureu com l’ex-periència es repetirà. L'ErmitaVella, un espai del que s'ha detraure molt joc cultural en l’àm-bit local i comarcal. La Mare deDéu del Carme, una altra dataque està assenyalada al calen-dari de l'Associació, la pujadadel mallo, la plega, organitzarlots, los xiquets del poble cri-dant Vint euros! Qui en dónamés! Los gaiters i un altre bere-nar amb los amics, cultura me-diterrànea 100%; a la setmanasegüent, activitats per als mésjóvens, cucanyes i jocs a la plaçade l'església, vam haver de dei-xar el puzzle fotogràfic per a unaltre dia, la nit se mos tire da-munt; el següent diumenge Kri-senka Finley.

Les primeres setmanes delmes de setembre i l'última del'agost vam tindre a l'ErmitaVella de la Mare de Déu de laFont una mostra de Ángel Gar-cía Rueda, obres espectaculars,una tècnica a la pintura guar-donada amb diversos premis aEspanya. Pintor d’Alcanyís ambgran prestigi a Aragó.

Tancant la setmana de festes,arriba el Julibeu, amb les forcesjustes després de set dies defesta ininterrumpuda, menjarpopular, los de Catí, artesansdels voltants amb qui contemper a pròximes edicions, paella itots tombats a l’era de l'ermita.

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 5

PER BANDA PEÑARBÉSPena-roja té una tradició musicalque es remunte a principis del se-gle passat. Concretament, cap al1917, tenim notícies de l'existènciade la primera Banda de Música,de la qual se sap molt poc. Lo seunom ere ‘Banda de la Bota’, de-gut a que es tenie la costum detocar a les festes, o diferents acteslocals a la plaça del poble, on hihavia una taverna de la que espenjaven botes de vi. Al finalitzarcada peça, agarraven les botesde vi amb art i ganes i esco-mençaven a beure-hi per a apa-gar la set produïda per l'ardorinterpretativa.

Se sap que estave composadaper catorze músics, i que el seufundador va ser don José Serrat,que ere l'únic que sabie de musi-ca, i es va dedicar a ensenyar a laresta dels components que cons-

tituïen la Banda. La formavenun bombo, una caixa, plats,

dos bombardins, una flau-ta, dos requints, dos clari-

nets, dos trompetes, latuba i una trompa.

Esta Banda va per-durar fins finals

de 1930, i que

derivarà en l’aparició d’altres for-macions en els propers anys.

‘Peñas del Masmut’

L'any 1933, lo director don De-siderio Martí decideix crear unanova Banda de Música, un pocmés àmplia que l'anterior, com-posada per setze músics. Lo prin-cipal problema va ser trobar ins-truments, ja que els músics ante-riors los havien venut quasi tots aaltres músics forans. Esta novaagrupació va prendre el nom de‘Peñas del Masmut’ en honor aestes roques del terme de la vila.

La primera obra que va inter-pretar la agrupació va ser l'Him-no de Riego i que, precisament,ere una peça temàtica contràriaals postulats clericals. Tot i això, locapellà del poble no va tindremés remei que permetre la inter-pretació de la peça, pels proble-mes que per a l'Església ja s'esco-mençave a aveïnar amb la pers-pectiva de la funesta Guerra Civil

Espanyola. Encara que paregueparadoxal, l’himne va ser l'únicapeça que van poder tocar en pú-blic, tot i que van estar assajant‘La Marsellesa’. Cal que indi-quem que abans de poderadependre-se-la, va escla-tar la Guerra Civil.

La Banda va persis-tir fins 1936, però in-terrompent la seuaactivitat degut aque al director,

De l’Himne de Riego alsballs de ‘Ritmo y Melodía’

> La banda Ritmo y Melodía a una actuació del 1970 a la plaça major delpoble, durante les festes majors. FOTO: Col·lecció Banda Peñarbés

Pena-roja té unatradició musical que esremunta a més denoranta anys. L’etapamés gloriosa se la vaendur la banda Ritmoy Melodía, moltreconeguda a l’Aragó

L’ANÈCDOTA

La Banda de laBota va nèixer lo1917. Tenia catorzemúsics i el seu fundador va serdon José Serrat

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 6

don Desiderio Martí, li va agarrarla guerra al bàndol nacional i nova poder tornar a la població finsfinalitzada la mateixa. Acabadala contesa, i amb importants pro-blemes per falta d'instruments,molts d'ells havien estat robats ovenuts durant la mateixa, laBanda ‘Peñas del Masmut’ con-tinuarà fins el 1940.

I arribe l’agrupació

Eixe mateix any, aproximada-ment, es crea la Banda ‘Ritmo ymelodía’, la qual estave dirigidatambé pel mestre don DesiderioMartí. Composada en un principiper catorze músics, més tard vapassar a ser només de vuit músics.L'agrupació se va fer famosa a laComarca, al Baix Aragó, Castelló,Catalunya i part de Saragossa.

Va actuar a quasi totes lespoblacions del Baix Aragó.

Tots los músics estaveninscrits al Sindicato

Profesional de MúsicosEspañoles, membre

del FIM. Cal desta-

car que el mateix director com-posa el vals ‘El Caracol’, amb elqual van obtindre un rotund èxita totes les poblacions a on vantocar. La Banda actuava a laseua vegada com a orquestra deball, fent dos funcions segonsrequerien les exigències festives.Així mateix, van composar lopasdoble ‘Camperos de la Bota’

en hornor als primers músics dePe-na-roja. Esta agrupació per-dura fins el 12 d'octubre de 1979.

Text publicat per primeravegada al llibret del XAniversari de la BandaPeñarbés: 1995-2005

> Imatge de la Banda Peñas de Masmut dels anys 30. FOTO: Col·lecció Banda Peñarbés

> La Banda de la Bota. FOTO: Col·lecció Banda Peñarbés

1. Desiderio Martí 2. José Torné

3. José Boj4. Rafael Serret5. Pablo Abella

6. FortunatoCuartielles

7. Esteban Sorolla8. Arturo Gil

9. Francisco Sorolla10. Justo Gil

11. Juan Martí12. Clemente Millán

13. Vicente Roda14. Manuel Ramón15. Antolino Millán16. Juan Serret Gil17. Fidel Serret Gil

1. Rita2. Xola

3. RomualdoMeseguer

4. Rafael Giner5. Manolo

(Casino)6. Nardo

8. Luís Sorolla9. Bienvenido

Sorolla10. José Serrat

(Anselmo)13. Jesús Sorolla

14. JuanCuartielles

Querol15. Antolino

Escalet

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 7

PER ELENA NITOL’abril de l’any 2001, los jóvens dePena-roja van organitzar un con-cert al poble on hi van participarLos Draps, Azero de La Codonye-ra, Nothinkson de Calaceit i Mas-salió i els Agraviats de Borriol. Quianava a dir que este festival, nas-cut per fer una cosa diferent i mésreivindicativa, i sense faltar la bo-na fe de la música, se consolidariei passarie a ser una de les mo-gudes amb més resposta de la co-marca del Matarranya. Este any

s’ha celebrat lo vuitè Franja Rock,una edició que va comptar ambla participació dels Owix del PaísValència, los matarranyencsOmeveigues i Ixuquera d’Alcorisa.

Però una de les actuacions méssonades de la nit de maig va ser la

dels barcelonins De Cara a la Pa-red i el seu ‘Barrio del Carmelo’, lacançó que s’ha convertit en himnede les festes majors de Pena-roja ique poca gent del Matarranya noha cantat i ballat per discotequesi festes populars. Los quatre grupsvan donar tota la seua energia aun Saló Cultural on se va arrimargent de tota la comarca i de totesles edats. La calentoreta de l’am-bient, gràcies al lloc tancat on se

Franja Rock, la festa mésalternativa de Pena-rojaL’Associació de Jóvenscelebre, desde fa mésde vuit anys, la festamés reivindicativa delMatarranya. Gaiters,jocs tradicionals i elsconcerts són los fona-ments del Franja Rock

> Actuació del grup barceloní De cara a la pared i la seua més que balladacançó del Barrio del Carmelo. FOTO: Elena Nito

> Los més menuts van pintar ijugar al llarg de les activitats delFranja Rock. FOTO: Doly Gil

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 8

monte lo festival, i la fortoreta delwhisky en taronja, van consolidaruna gran nit, com les que se vanrepetir des d’aquell 2001.

Jocs tradicionals i populars

Però lo Franja Rock no només vaser música popular i reivindicati-va fins a altes hores de la matina-da, sinó que va ser un aplec per agent de totes les edats. Per la tar-de, los xiquets més menuts de Pe-na-roja van xalar amb la recupe-ració de jocs populars i tradicio-nals que, amb lo pas del temps,s’estan perdent. I des de fa ja unsanys, los jóvens lluiten per a la re-cuperació del trinquet, un joc tra-dicional que també se practicavea Pena-roja, concretament a lesparets de la llotja del poble. I perla gent de totes les edats, la tardedel vuitè Franja Rock va ser ame-nitzada per la trobada de gaiters,grallers i tabalers de l’antiga Co-rona d’Aragó, i que aplegar a de-senes de músics del Baix Aragó, loMatarranya o el Maestrat.

Darrere de tot este esforç, quees materialitze en vuit anys detreball perquè el Franja Rock va-gi endavant, s’hi amague l’Asso-ciació de Jóvens de Pena-roja, en-titat que -tot i la dificultat quesupose ajuntar als jóvens de Pe-na-roja- fa possible que una festatan arraigada al poble com esta,se segueixi fent. La feina fena seva materialitzar l’any passat ambla representació de l’obra teatraldel Desideri Lombarte i que, finsaleshores, mai s’havie fet. S’espereque cada tres anys -com feien losCalatravos- esta fita se repeteixi.

PER ÁNGELA TORNÉLa jota sempre ha tingut moltde pes dintre de la festa popularde Pena-roja. A les festes majors,lo cartell sempre té un foradetper a n’estos balls. I tot i ser unamúsica tradicional seguida, ma-joritàriament per la gent mésgran, des del 1997, la vilacompte amb un grup de jota. Iés que la jota traspasse fronteresi s’escolte i balle a la Terra Alta ia les Terres de l’Ebre. I fins i tot labanda musical del poble incloules jotes més famoses i ballades adins del seu repertori.

Lo grup de jota de Pena-roja,quan va nàixer, estave formatper nou xiquetes i un xiquet, pe-rò al llarg dels anys s'ha anatafegint més gent i s’han creatmés grups de treball. La primeraprofessora que va tindre lo grup

de jota va ser la Marisol, de Vall-de-roures. Poc a poc, i a causade l’èxit i l'augment de la gentque volia formar part del grup,van vindre dos mestres més: laRaquel i Juan. Ella portave logrup dels majors, i Juan, lo grupdels més menuts.

Al llarg de tots estos anys, logrup ha anat augmentant i mais'ha perdut la tradició de actuaramb lo grup de jova. I en estosmoments, hi ha tres grups: lo delsmés menuts, que tenen de tres aonze anys, un altre que és de lesxiques de dotze i tretze anys, i eltercer, on hi són los artistes de 14a 20 anys. Lo mestres d’ara és elJose Antonio, d'Alcanyís. Lo grupde jota, cada any fa un festivalal poble i anys anteriors s’ha ac-tuat a pobles com Val-de-rou-res, Castelserás i Calaceit.

La jota, l’esperit de lamúsica tradicional queballen totes les edats

> Lo grup de jotes de Pena-roja, a un recital que van celebrar a la PlaçaMajor de la vila este darrer any. FOTO: Ángela Torné

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 9

PER ELENA NITODifícilment entenem a Los Drapssense el Matarranya, i el Matarra-nya sense Los Draps. Ara fa quin-ze anys, dos jóvens de Pena-roja,Joaquinet i Colero, van donar vi-da a les festes de Pena-roja i delspobles del voltant amb la seuamúsica. I cinc anys després, quatrexics de la vila van crear un grupde música rock amb la referènciade les bandes de la psicodèlia comThe Doors o Led Zeppelin. 'Ridersof the storm' era la cançó amb laque començava l’espectacle queoferien Espígol, Torretes, Colero iNatxet. Però d'això fa temps. Ara,després de debutar a la plaça dePena-roja amb los Azero i Artrosisde La Codonyera, la banda de lanostra vila presenta lo seu noutreball d'estudi, Un crit al Vent.

Tot i això, la filosofia musical i lade les lletres ha canviat ben pocen relació als treballs anteriors: Nomos fareu callar! (2006) i Terra

de Frontera (2000). A la força iles melodies de la dolçaina li hanacompanyat la contundència deles guitarres i el compromís de lescançons, una realitat que quedaplasmada als 15 talls musicals queconformen este darrer treball. De

l aprimera a

la última nota, undisc que mostra molta més

serietat i maduresa que es mate-rialitzen en en poque paraules:resistència i compromís.

Fent carretera, fent país

Darrere de tots estos anys, LosDraps han deixat la seua petjadaper quasi tot lo territori de parlacatalana, així com per Aragó iEuskadi. Cal anar cap al 2001 i el2002 per conèixer les primeres ei-xides importants de la banda delpoble. En aquells temps, vancompartir escenari en bandesconsagrades com són Brams, ElsPets, Obrint Pas, CompanyiaElèctrica D'harma, Mesclat, Ska-parrapid, Pinka o Antònia Font,la referència en parla catalanadel pop internacional. Poc a poc, igràcies a l'experimentació, l'esforçi moltes hores a la carretera, LosDraps han repassat tot lo territoriportant la flama i representant lallengua del Matarranya a tots losracons del món.

La consolidació del grup, però,arriba amb lo disc No mos fareu

> Los Draps, amb Romero, Txutxa i Espígol en primer pla, han fet més de90 concerts en poc més de tres anys. FOTO: Doly Ventera

Los Draps, lo grup de referència de Pena-roja,va celebrar lo passat 5 de setembre lo seuaniversari. Ara, i amb més ganes que mai, tor-nen a la càrrega amb lo disc ‘Un crit al Vent’

Quinze anysfent Matarranya

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 1

0

callar!, que serà un treball que téressò a l'esfera social, musical i po-lítica de l'estat espanyol. Entrevis-tes a ràdios catalanes, aragonesesi basques, i fins i tot la possibilitatde tocar a la Sajonia, Occitània iFrança. Los Draps, en poc més detres anys, van fer un total de 90concerts per tot lo territori català,basc i aragonès i on va coincidiramb los grans de la música com-promesa. Entre ells, Soziedad Al-koholika, Koma, Habeas Corpus,Mallacan, Obrint Pas, Banda Bas-sotti, Camarada Kalasnhikov, Be-tagarri, Oprimits o Piperrak. Ara,amb Un crit al Vent, lo grup delMatarranya se consolida com unade les bandes amb més empentadel territori de parla catalana.

Lo camí de l'autogestió

Però Los Draps no són només ungrup d'amics i una camarilla queha donat que parlar allà on va.Los Draps també són un estil devida. Espígol, -que és l'únic super-vivent de la primera història - losgermans Kolores, lo Flare,Txutxa, Marc i ÀlexRomero s'hanfet un

lloc al panorama musical al mar-ge de productores privades i inte-ressos comercials. La banda de Pe-na-roja ha crescut de la mà de laindependent Mago Fermin i gra-cies a l’autogestió. A més, totes lesseues cançons s’han enregistradessota llicència Creative Commons,la qual cosa permet als usuarisd'internet descarregar la músicalliurement i sense ser delicte.

Companys de fatigues duranttot este temps n'hi ha hagut molts.Allí està Azero de La Codonyera,Gen, Mallacan, Prau, Bandolers oOprimits, a més de tots los grups icol·lectius socials que han fet delsDraps una cosa tant insignificantcom important. Perquè, com s'hadit al principi, difícilment entenemal Matarranya sense Los Draps iLos Draps sense el Matarranya.

Al cap i a la fi, la músicaens fa lliuresSalut i Draps

> Joaquinet i el Colero, amb la guitarra a l’esquena, van obrir el concertque Los Draps van celebrar el passat 5 de setembre. FOTO: Doly Ventera

Pocs concerts han donat tantque parlar en estos darrers anysa Pena-roja. Feia tant de tempsque ni Joaquinet ni el Coleropujaven a un escenari, que moltpoca gent del poble i del Mata-rranya se van voler perdre l'oca-sió. Retornant del passat, i ambdos guitarres pelades i moltescoses a dir, los fundadors d'estahistòria se van lluir en un reper-tori on van sonar aquelles ‘Xicadel mes de febrer’ i ‘Lo mas ésmeu’, per tancar en un ‘Dia deGossos, nit de Draps’.

Després de la primera entradaen calor, arribava l'hora de Siscode Torretes a la bateria, Natxodel Rosset als teclats i SergioArsís al baix. També van actuarTxutxa, lo Colero. Kolores se vaposar a la veu. I amb esta forma-ció a l'escenari, van sonar ‘LaTaverna del Savi’ o ‘Terra deFrontera’. I ‘Lo Bocadillo’ va serlo precedent perquè pugés laformació actual, amb lo Flare,Jorgito, Romero i Marc. Des de‘Resistència’ al ‘Matarranya’, lopavelló de la vila de Pena-rojava ser una festa.

Resumir quinze anys d'històriaamb cinquanta imatges no és fà-cil. Los Draps ho van fer realitatamb l’exposició que van presen-tar el mateix dia del concert i onse recullen fotos de la llar-ga vida Draps i detots els seusamics.

Les imatges d’un concertinoblidable

DURACIÓ: 54'27''DURACIÓ: 54'27''

TÈCNIC DE SO: KaspasTÈCNIC DE SO: Kaspas

PRODUCCIÓ: Kaspas i Los DrapsPRODUCCIÓ: Kaspas i Los Draps

IDEA: Los Draps i MagofermínIDEA: Los Draps i Magofermín

DISSENY: Le HolgazanDISSENY: Le Holgazan

UN CRIT AL VENTUN CRIT AL VENT

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 1

1

> Foto d’arxiu de la xaran-ga del poble. FOTO: J.Puig

Banda Peñarbés, la escuelamusical de nuestro pueblo

> Imagen actual de los componentes de la Banda Peñarbés, en sus trece años de historia. FOTO: Archivo Banda

PER ASOCIACIÓN MUSICALPEÑARBÉSLa Asociación Musical ‘Peñarbes’,nace en 1995 formada por miem-bros de los pueblos vecinos de Pe-ñarroya de Tastavins y Herbés. Elprimer director fue Don ErnestoPerales Gascó, haciendo su presen-tación en verano de 1996. En oc-tubre de 1997 su director era elmaestro Don Javier Martínez Gui-llén hasta octubre de 2001 que to-ma la dirección Don FranciscoGrau y desde octubre de 2002 sudirectora es Doña Ana Reyes PalosCros.

La escuela de música está for-

mada por 60 alumnos que recibenclases impartidas por cinco profe-sores en áreas de viento-metal,viento-madera, percusión y len-guaje músical.

La Banda de Música ‘Peñarbés’compuesta por 44 músicos, ha par-ticipado en los encuentros de ban-das de Peñarroya de Tastavins, LaMata de los Olmos, Mora de Ru-bielos, Utrillas y Calanda; asimismoha realizado actuaciones por dis-tintos pueblos de la provincia deTeruel y de la Comunidad Valen-ciana. En este año 2008 ha actua-do en el pabellón de Aragón de laExpo-Zaragoza 2008.

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 1

2

La festa popular, a ritmedels tabals i les dolçainesPER MARIO BLANCHLo grup de gaiters de Pena-rojanaix al 2003 com un hobby d'unsquants jóvens del poble, entre ellsIvan de la Flara, Natxo de casa elRosset, Diego Palau, Sergio Arsís iels germans Colores. La formacióva tirar endavant i li van eixir ac-tuacions al llarg del Matarranya.

Al poc temps, i amb les classesde Sergio de Calaceit, lo grup vaanar agarrant més nivell. I cadadia, més gent del poble se va ani-mar a aprendre tocar la dolçainao el tabal. Estaven los quatre do-torets, l’Anabel, la Paula, la Xi-mena, Pamblando al tabal i vaentrar lo Carboner, substituint aPalau, al bombo. Poc després, hivan entrar Mario i la Diana, i mésa darreries, l’Andrea i l’Ángela.

Ara, este grup ja s’ha consolidatcom un bon acompanyant de lesfestes locals, com ara ‘Lo Ball delPoll’ de Torredarques, les fires deMont-roig, o la trobada de dol-çainers, grallers i de geganters deMassalió. També han actuat a les

nits dels correfocs d’Herbers o a latrobada d’Horta, sense oblidar lesfestes locals. Entre elles estan SantAntoni, Festes Majors o el FranjaRock de Pena-roja.

Actualment, lo grup de gaitersde Pena-roja esta composat per:Natxo, Sergio, Alba, Jara, Coral,

Diana, l’Anabel, Andrea, Ángela,Paula, Mario i Iván, com dolçai-ners. A la percussió tenim alCarboner al bombo, Luís al tabal,Colores menut als timbals i Pam-blando al Goliat.

Estem en contacte al 616383380

> Los gaiters de Pena-roja van actuar l’estiu de l’any passat a l’obra deteatre medieval que va organitzar l’Associació de Jóvens. FOTO: Doly Gil

Llarga vida a la xaranga del poblePER ELENA NITOPena-roja ha investigat en tota lamúsica possible al llarg dels últimsdeu anys. I la xaranga no ha estatuna excepció. Ara farà nou anys,tres músics de Pena-roja -Txutxa,Kolores i el Guixo- se van ajuntaren altres músics de la vila d’Her-bers per fundar la Xaranga Xiri-nola. Los deu jóvens van portar lamúsica xaranguera arreu dels po-bles dels Ports, Maestrat i Mata-rranya. La història va durar qua-

tre anys, però després dels mals decap, la Xirinola desapareix.

Però tot i això, los músics de Pe-na-roja no se’n donen per vençutsi funden la Xaranga L’empastre, ique continua viva -per dir-ho al-guna manera- fins els nostres dies.Deu músics de Pena-roja se reuni-xen a les Festes Majors i preparenrepertori per eixir la nit de la xa-ranga de l’aigua, una de les fitesclau de les festes de setembre dela vila de Pena-roja.

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 1

3

CLASSIFICACIÓ JORNADA 16

1 Alcorisa 41 punts2 Calamocha 36 punts3 Las Viñas 36 punts4 Utrillas 32 punts5 Hijar 32 punts6 Alcañiz 30 punts7 Calanda 28 punts8 Castelseras 27 punts9 Vall-de-roures 25 punts10 Sastago 22 punts11 Lecera 22 punts12 Valdealgorfa 21 punts13 Azuara 15 punts14 Chiprana 13 punts15 Queretes 11 punts16 Calaceit 10 punts17 Albalate 9 punts18 Torrecilla 9 punts19 Samper 7 punts20 Pena-roja 2 punts

RESULTATS

Així està la lliga

Pena-roja 1Las Viñas 8

Calanda 4Torrecilla 1

Azuara 12Pena-roja 0

Alcorisa 10Pena-roja 1

Utrillas 6Alcañiz 3

Samper 3Valdealgorfa 4

Calaceit 3Vall-de-roures 7

At. Albalate 6Pena-roja 0

9 Calamocha0 Pena-roja0 Pena-roja1 Pena-roja

0 Pena-roja2 Chiprana0 Pena-roja2 Queretes0 Pena-roja0 Pena-roja3 Pena-roja2 Pena-roja0 Pena-roja0 Pena-roja1 Pena-roja1 Castelserás

Des de l'Ajuntament celebremla posada en marxa d'unanova idea per part del'Associació Cultural, una publi-cació de les activitats i inicia-tives que sorgeixen al poble ique el pas del temps no lesesborren. Per la nostra partintentarem col·laborar en elque se mos demano i a estenúmero es farà un resum delque s'ha fet durant l'any 2008a l'àrea municipal.

L'Ajuntament ha executatmillores en les facetes quotidi-anes que crèiem que el ciutadànecessitave. Sobre l'asfaltat delscamins este any s'han fet locamí dels Vila-sants fins a lacarretera d'Herbers, lo delsprats fins al pont. També final-itzem l'any amb la inauguracióde la planta de tractament depurins, una llarga reivindicacióper part dels granjers. La posa-da en marxa de la primera fasedel polígon i l'annex a on s'hafet lo camp de futbol. Lo canvide la xarxa municipal d'aigüesen la seua última fase. Locondicionament del local quees destine a serveis comple-mentaris de la piscina munici-pal.

La compra i posterior condi-cionament de "El Trenc" unaproposta innovadora, que cul-minarà en lo nom de Parc

Aragonès de l'Habitatge almedi rural. L'electrificació deles explotacions i masos quevan sol·licitar ajut. Los convenisper a la contractació de per-sones aturades durant l'estiu,del qual ens beneficiem i totspodem comprovar la sevaeficàcia i mostrar orgullosos elsentorns del poble.

Les nostres fonts i zonesverdes cuidades: tant la Marede Déu de la Font com locementiri i altres puestos quehan estat llimpiats i acondi-cionats este estiu. Les fases dellocal de serveis múltiples alpoliesportiu, que dotaran almunicipi d'un espai al qualcobrir la necessitats actuals.

Esperem que la següent pub-licació comptarà, almenys,amb igual nombre de coses arecordar. Això indicaria que noham perdut la dinàmica deprojectes per a millorar el nos-tre poble. Una salutació iseguiu així.

La Corporació Municipal

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 1

4

Missatge del’Ajuntamentde Pena-roja

S’estrene l’equip de futbol

> Imatge d’un partit del Pena-roja a l’estrena de l’equip de futbol a la lliga professional. FOTO: Andrés Sorolla

PER CARLOS VIVESDeurie ser per la primavera del2007, no ho se massa bé, quan vacomençar de veritat les primeresreunions per constituir un club defutbol a Pena-roja. Nova associa-ció, noves faenes, molta dificultat-ja que tots sabem com coste ai-xecar coses als nostres pobles- peròsobre tot molta il·lusió, de la gentque sempre a somiat per que exis-teixi un equip de futbol al poble. Itambé molta il·lusió per part dels

futuribles jugadors, gent jove delpoble que s'ha passat moltes horesjugant a futbol sala, però mai alcamp tant gran con lo de futbol 11.

Sempre fèiem comentaris com:‘Hòstia, pos quan jugàvem al fut-bol sala i anàvem a Queretes, Ca-laceit o Vall-de-roures, i no éremtant roïns, i damunt encara guan-yàvem alguna lligeta, eh!’ Semprede la mà de Miguel de Colores,que mos entrenave uns quantsdies a la setmana. També Guiller-mo o més gent que es trencavenlos cuernos per tindre unes sama-rretes per als sagals, trofeus perdonar a festes o un bon berenardesprés de jugar lo derby en losveïns d'Herbers.

Però tot això ja ere aigua pas-sada i quedave molta cosa per fercom buscar molts col·laboradors,socis, jugadors, diners, camp defutbol... Vamos, tot! Després d’unareunió en l'ajuntament se decideixcomençar la temporada de futbol2008-2009. Se fa loteria per Na-dal i se recauden los primers dinersper al club. A la principis d'estiu de

2008, s'inscriu l'equip a la primeraregional enquadrada al grup IV.Comencen a fer los primers entre-naments físics pel poble, encarano tenim camp, però ja se sap queanirà a les Planes, al costat delfutur polígon del poble. I se con-tracte a Vicent per fer d’entrena-dor i se va a Vall-de-roures.

Lo dia 24 d'agost se fa lo primerpartit amistós al camp del More-lla. Lo resultat final és lo de menys8-0. Lo millor, l’actitud dels juga-dors. Som a finals d'agost, i co-mencen a haver-hi los primers le-sionats per l'esforç físic després detant de temps. Lo 31 d'agost se vaa Lledó per jugar lo segon partit,resultat final 4-3. Lo trofeu de lesfestes, per als de casa, però tenimil·lusió i això es lo principal.

Se comence la lliga lo dia 7 desetembre. Lo rival, lo Calamocha,primer partit oficial per al club,encara jugant al camp de Val-de-roures, donarli les gràcies a lajun-ta del Valde. I desprès demolts esforços, per fi s'ha fet locamp al nostre poble.

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 1

5

PER JOSÉ MARÍA SAURAPrehistòriaEncara que no han estat localit-zats assentaments prehistòrics a lavila de Pena-roja, s'han trobatalgunes restes d'antics pobladors.

Del segle V al segle X475 - Època visigoda. El rei Euricamplia el seu domini, des deFrança fins la vall de l'Ebre, in-cloent la nostra zona.

650 - El cristianisme s’implantadefinitivament.

711 - Invasió àrab a la penínsu-la. Es consolida la construcció decases, camins, etc... De la unió decristians i moros (mozàrabs) hiqueda molt poca constància. No-més alguns topònims com: lesRoques del Masmut, forn del Mo-ro, cambra del Moro, i pocs més.

Segle XI1090 - Sent difícil de situar labatalla del Pinar de Tebar entreel Cid campeador i el CompteBerenguer Ramon II, sent derro-tat aquest últim, els historiadorssituen la batalla prop de La Co-gulla, entre els termes de Pena-roja i Mont Roig.

Segle XII1169 - Després d'aproximada-ment 470 anys de la invasió mo-ra, Pena-roja i comarca és recon-quistada pel rei Alfons II, el cast,rei d'Aragó i compte de Barcelo-na, per capitulació, sense suor nisang.

1180 - És possible que molts cris-tians de l'exèrcit del rei Alfons II,procedent de Lleida i Girona,s'establissin per la zona. Aquestaés la causa de la gran quantitatde apellits catalans. Encara vantardar més de 20 anys, fins aaconseguir gent que volgués venira establir-se.

1185 - El rei Alfons II fa donació al'arquebisbe de Tarragona delcastell de Mont-Roig (Monte Ru-beo), amb les seves pertinències.És a dir: amb Pena-roja (Pinna

De la prehistòriaal segle XIII d.C.

> Imatge del sostre de la Ma-re de Déu. FOTO: Arxiu

> Imatge dels anys 80 de laMare de Déu. FOTO: Arxiu

Rubea), Torredarques (Turre deArquis), Castell d'Herbers (Herbe-sio) i altres pobles.

Segle XIII1209 - El rei Pere II pren a l'Ar-quebisbat de Tarragona el castellde Mont-roig i els seus termes, i hodóna a la Ordre de Calatrava.

1232 - La Ordre de Calatravaconcedeix a Pena-roja la primeraCarta de Població, sota la jurisdic-ció de Mont-roig. Encara haurande passar 100 anys per aconseguirl'autonomia i separació total de

Mont-roig.

1270 - Pena-roja rep la segonaCarta de Població. Se li cedeix elcastell de Pena Flor amb els seusterritoris, premicies per a la fàbri-ca de l'església i el poder fer unforn i un molí.

1280 - Es construeix l'església deLa Mola (desapareguda). Nomésen queda la pila bautismal, insta-lada actualment en l'església dela plaça.

DesideriLombarteDesideri Lombarte i Arrufat(1937 - 1989), escriptor i poeta.Com a poeta, ningú ha sabuttransmetre amb tanta sensibili-tat aquests versos que descriuencada racó de la seva volgudaPena-roja. Com a escriptor, hasegut essencial per plasmar alsseus llibres tot el llegat de Ma-ties Pallarés i, a més, va poderinvestigar l'arxiu Gil - Aznar, dePena-roja.

Institucions pena-rogines

> Porta de l’ermita vella, prè-via restauració. FOTO: Arxiu

Pena-roja ha tingut lasort de tenir dos perso-nes molt importantsper poder conèixer laseua història, totes dosnascudes al poble i vanviure a la mateixa ca-sa (a la foto)

Maties PallarésMaties Pallarés i Gil (18?? -1925), gran historiador que hadeixat molts escrits dels últims600 - 700 anys, tenint encompte que Maties Pallarésva poder gaudir de moltsdocuments que han desa-paregut i, per això, avui endia sabem moltes coses delpassat que altres pobles de lacomarca no saben.

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 1

7

> Les Masmut son una majestuosamola de roca calcària roja amb unpicat d’uns 100 metres. FOTO: E.Nito

La mirada de les MasmutL’excursió barreja bellesa natural, escalada i vistes impressionants

Pin

na-ru

bea 1

; Pàg

ina 1

8

PER ELENA NITOSi fem esta caminata amb la cal-ma i amb la intenció de veure co-ses interessants, dedicarem unesquatre hores per fer tot lo reco-rregut, anada i tornada inclosa.La ruta comença a la plaça ma-jor de Pena-roja. De la plaça ti-rarem pel carrer del Sol fins arri-bar a la placeta de casa Julve. Id’allí passarem per casa Gargo-

riet i agarrem la pista que moscondueix a la Roca Quinquillera.

Lo primer punt de trobada ésLo pont Xafat i Lo tren. Al ma-teix Pont Xafat hi trobem la co-lumna commemorativa dels mésde 500 anys de l’agermanamententre els pobles de Pena-roja iVallibona (Castelló). De fet, du-rant un tram del nostre recorre-gut, la pista que agarrarem és la

mateixa que utilitzen los vallibo-nencs per vindre a Pena-roja ca-da set anys.

Si seguim per la pista, arriba-rem a la Roca Quinquillera. Estaroca, en forma de bolet i situadaa un barranc, respon a les pre-guntes que li fas. Si li preguntesRoca Quinquillera, que vols, pà ovi?’, ella te contestarà: Vi!. Se-guint lo nostre camí, arribarem a

la Bassa de Sant Miquel, que araés una bassa de recurs contra elsincendis forestals. Allí, agarraremla pista principal, destacable perser la més ampla, que és lo camíque condueix a les Roques delMasmut i a la buitrera.

Lo nostre pròxim punt de troba-da, arribar a la base sud de lesroques, la cara que no es veu desde Pena-roja. Des de Sant Miqueltardarem uns 20 minuts. Una ve-

gada allí, veurem lo desnivell realde la mola, que en les seues mà-ximes és de 100 metres. La possi-bilitat de pujar-hi la tindrem mésendavant. Ara anem al mirador.

Seguirem la pista que mos haconduit fins les roques. De fet, po-dem arribar a la Era de les Brui-xes. Però avui no arribarem tantlluny. Lo mirador és suficient. Dela base de les roques al miradortenim uns altres 20 minuts. Este

recorregut és bastant humit, jaque tot són zones d’ombria i notoca el Sol en tot lo dia. Lespujades també se fan més dures,a diferència de tot lo viatge, on locaminar és assequible. Al miradorpodem veure la prominència i labellesa de les Masmut, així comtambé la natura que les envolta.A la dreta veiem com lo termes’adintra als Ports de Beseit i aFredes. Pel tram de la dreta de les

L’IMPRESCINDIBLE

· Roba i calçat adequat· Aigua· Un poquet de menjar· Càmera de fotos perimmortalizar el viatge

roques, a baix al barranc, es veulo riu dels Prats.

Un cop ben observat lo paisat-ge, i si ho desitgem, un cop fet unmosset i un bon trago de vi, tor-narem a la base sud de les ro-ques. Allí empendrem l’ascens ales Masmut, que es pot fer sensela necessitat de cap mecanismed’escalada, ja que hi ha un ca-minet, tot i una miqueta compli-cat, que permet la pujada.

L’ascens a les Roques

La pujada a les Masmut és méssenzilla del que pareix. Però tot ique l’ascens és assequible per tot-hom, lo descens se complica, jaque hi ha variants de nivell con-siderable. Per això, no aconsellemque hi pugin persones amb vèr-tige. Pujem per la cara sud, queté un desnivell d’uns 70 metres.Un cop a dalt, es veu que la molano és tan plana com pareix desde baix. Hi ha molta vegetació,molta desproporció i inclús hi hatrams inaccessibles. De totes ma-neres, val molt la pena pujar.

Durant tota la pujada estaremobservats pels buitres leonats. Vala dir que a la base nord de lesroques està la buitrera. Però elsbuitres acostumen a estar a dalta les roques, a la zona nort, i que

és la imatge més simbòlica d’estesimpressionants moles de roca cal-cària. Si mos arrimem sense ferruido a la zona nord de les ro-ques, los buitres no es mouran dellloc, tot i que són conscients deque se senten observats. Per això,si mos arrimem massa, mos mar-xaran.

A les roques també trobarem lacabra hispànica. Tot i que no ésfàcil veure-les perquè l’extensióde sobre de les Masmut és mésgran del que pareix, si tenim pa-ciència i sort, les localitzarem. Amés, ara al gener s’acaba l’èpocad’aparellament d’estos animals.Per tant, no és difícil trobar dos

mascles barrallant-se entre ellsper convertir-se en lo semental.Tot un espectacle. Des de dalt esveuen també los Ports de Beseit,La serra de Fontdespatla, l’He-reu, La serra Molinera, La Cami-seta, les partides de l’Escresola, losPrats i els Vilasans i al fons, la cen-tral tèrmica d’Andorra.

Tornar cap a casa

Lo descens de les roques s’ha d’a-garrar en la calma, perquè potser perillós. Tot i això, en uns 20minuts baixem sense problemes.És lo moment de tornar cap a ca-sa. Agarrant lo mateix camí quea l’anada, arribarem de nou a laBassa de Sant Miquel. Allí, en llocd’anar per la Roca Quinquillera,passarem pel camí de la dreta,per l’antic bassurero.

Si seguim per eixe camí arri-barem a La fonteta. Allí podemfer lo darrer trago, recordant losmillors moments de la ruta. Defet, ja estem al poble. Fem l’últimdescans i la darrera ullada a lesRoques de Masmut des dels ban-quets de la Fonteta.

·DURADA:unes quatre o cinc hores, incluint l’ascens a la base nord de lesRoques del Masmut i les parades respectives per guadir de les vistes aèries,naturals i de la fauna de la zona.

·DESNIVELL: entre Pena-rojai el mirador de les roques delMasmut, uns 300 metres.·FLORA: trobarem pi, carras-ca, romer, boix i flors silvestres.·FAUNA: trobarem buitre ne-gre, cabra hispànica, esquirol,teixó, rabosa, corb i tord.

> Algunes de les coses que es poden veure al viatge. FOTO: E. Nito

Pin

na-r

ub

ea 1

; P

àg

ina 1

9

1.Un dels tresprimers músics

pena-rogins de laXaranga Xirinola.

2.Diuen los histori-adors que hi va

haver una batalladel Cid. 3.Un dels

quatre primersgrups que van tocar

al Franja Rock.4.Festival de músi-ca moderna. 5.Un

dels tres primersmúsics pena-rogins

de la XarangaXirinola. 6.Grup derock. 7.Un dels tres

primers músicspena-rogins de laXaranga Xirinola.

8.Director de laprimera banda de

Pena-roja. 9.Undels dos entrenadorshistòrics de futbol a

Pena-roja.10.Primera i únicapeça que va tocar

en públic la BandaPeñas del Masmut.

11.Peça composadaen honor a la

primera banda dePena-roja.

12.Número actuald'alumnes de la

Banda Peñarbés.13.Un dels dos

entrenadors històrics de futbol a Pena-roja. 14.Goliat del grup de gaiters actual. 15.Nom històric de Pena-roja. 16.Un dels quatre primers grups que van tocar al Franja Rock. 17.Director de la Banda Peñas del

Masmut. 18.Un dels quatre primers grups que van tocar al Franja Rock. 19.Peça pròpia de la BandaRitmo y Melodia. 20.Darrer disc dels Draps. 21.Mestre actual del grup de jotes. 22.Anys que complien

enguany Los Draps. 23.Puesto a on mesclem tots los ingredients dels rotllets. 24.Primera banda de Pena-roja. 25.Banda que més anys ha estat damunt los escenaris. 26.La roca Quinquillera sempre en vol.

27.Actual entrenador de l'equip de futbol de Pena-roja. 28.Primer director de la Banda Peñarbés

Anem a jugar als encreuats

PER EVA ANTOLÍN1. Es mesclen tots losingredients a un perol, ianem regirant amb lesmans.

2. Li anem afegint lafarina fins que quedouna pasta amb unaconsistència mane-jable, però no massadura.

3. A continuació hemde donar la forma al

rollet i ficar-lo a fregiramb abundant oli(calentat prèviament).

4. Una vegada els rol-lets agarron un coloretdaurat, los hem detreure a un plat ambpaper de cuina per aque em-papo unamica l’oli. Abans deque els rollets es refre-don passar-los pelsucre. I éste és lo re-sul-tat!

Rotllets de paella

> Rotlles de paella, fets a casa, a punt d’ajudarlos en untraguet d’airguardent. FOTO: Eva Antolín

AAVUI CUINEM...VUI CUINEM...

Ingredients:Ingredients:2 ous2 ous2 tassetes de llet2 tassetes de llet1 tasseta d’oli1 tasseta d’oli

1 tasseta de sucre1 tasseta de sucre2 grasioses2 grasiosesd’Armisend’ArmisenFarinaFarina