Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 1 de 12 TEXTOS DE LOCKE EPISTEMOLOGIA (Assaig sobre lenteniment hum) TEXT 1 sopiniestablertaentrealgunsqueenlentenimenthihacertsprincipisinnats;certesnocions primries( ) o carcters com si digussim impresos en la ment de lhome, que lnima rep en el primer moment de la seva existncia i que du amb ella quan arriba al mn. Per convncer el lectorimparcialdelafalsedatdaquestahiptesi,bastariamostrarnoms(talcomesperoferenles diversespartsdaquestassaig)comelshomes,simplementambelrecursdelessevescapacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen, sense lajuda de cap impressi innata, o com podenarribaralacertesasensecapdaquestesnocionsoprincipisinnats.Perqumimaginoque tothomadmetrquenotindriasentitsuposarquesninnateslesideesdecolorenunacriaturaala qual Du va donar la vista i el poder de rebre-les per mitj dels ulls a partir dels objectes externs. I no deixariadeserpocraonableatribuiralgunesveritatsacertesimpressionsdelanaturaiacerts carctersinnats,sipodemobservarennosaltresmateixosalgunesfacultatsadequadesperobtenirun coneixementfcilicertdaquellesveritats,comsiestiguessinoriginriamentimpresesenlanostra ment. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre I 1.Quina tesi epistemolgica est criticant en aquest text Locke? 2.A travs de quin procediment exposa Locke que explicar els fets que intervenenen el procs de coneixement? TEXT 2 Nohihaunaopinimscomunamentacceptadaquelaqueestableixquehihacertsprincipis,tant especulatius com prctics (parlem duns i altres), universalment admesos per la humanitat, fet pel qual sargumentaqueestractadimpressionspermanentsquerebenlesnimesdelshomesenelprimer moment de la sevaexistncia, i queelles, duna forma tannecessria com rea, porten quan arriben al mn, tal com passa amb qualsevol facultat inherent a lnima. Aquestargument,extretdelassentimentuniversal,telsegentinconvenient:queencaraquede fet fos cert que hi ha veritats admeses per tota la humanitat, aix no provaria que fossin innates, mentre hi pugui haver una altra forma de mostrar com han arribat els homes a tenir aquest assentiment universal, en all que tots admeten; cosa que em penso que es pot fer. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre I 1.QuinargumentensdiuLockequeshautilitzatdeformacomunaperdefensarlexistncia didees innates en la ment? 2.Quin argument ofereix Locke en aquest text per rebutjar largument anterior? TEXT 3 Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 2 de 12 Perelpitjorsqueaquestargumentdelassentimentuniversal,quesutilitzaperprovarprincipis innats,segonselmeuparerdemostraquenohihacapprincipidaquestamena:perqunohihacap principipelquallahumanitatassenteixidunamanerauniversal.Comenarpelsprincipis especulatius,exemplificatsenaquellsfamososprincipisdelademostraci:Elques,sis impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui, als quals cal atribuir, em penso, ms que cap altre, el ttol dinnats. Aquests principis han adquirit tal reputaci de ser mximes universalment acceptades que seria molt estrany que alg pogus posar-los en dubte. Tanmateix, emprenc la llibertat dafirmar que aquestes proposicionssn tanlluny de rebre lassentiment universal que podem dir que unagran part de la humanitat les ignora. Perqu,primer,sevidentqueelsinfantsielsidiotesnoentenenlamsmnimapercepcioidea,i aquestamancanajaesbastaperdestruiraquellassentimentuniversal,queforosamenthadeserel concomitantnecessaridetotaveritatinnata.Emsemblariagairebcontradictorisostenirquehiha veritatsimpresesenlnimaquelnimanopercepnientn:estarimprs,sihadeteniralgun significat,nopotvolerdiraltracosaquecertesveritatssnpercebudes.Perquimprimiralguna cosa en la ment sense que la ment la percebi em sembla, en efecte, molt poc intel ligible. Si, per tant, elsinfantsielsidiotestenennimaitenenment,quesonaquellesveritatssimprimeixen, inevitablement les hauria de percebre i conixer necessriament i donar-hi assentiment; per, com que noreaccionenaix,sevidentqueaquellesimpressionsnoexisteixen.Perqusinosnnocions naturalmentimpreses,compodrienserinnates?Isisnnocionsimpreses,compodrienser desconegudes? Dir que una noci est impresa en la ment i al mateix temps dir que la ment la ignora i que fins ara nha tingut cap notcia s reduir al no res la impressi. De cap proposici podem dir que la tenim en la ment per que la ment mai no lha coneguda i mai nha tingut conscincia. Perqu, si aix passs en algun cas, aleshores podrem dir, amb la mateixa ra, que totes les proposicions vertaderes, a lesqualspotassentiralgundialara,lestenimenlamentique,peraix,shitrobenimpreses.En efecte,sialgunadaquestesproposicionspodemdirqueestenlament,perquenohaestatmai coneguda, noms s perqu la ment s capa de conixer-la; aix es comporta la ment respecte de totes lesveritatsquealgunavegadaconeixer.Msencara:aixscompodenestarimpresesenlament totes les veritats que la ment mai no ha conegut i mai no podr conixer, perqu podem viure molt de tempsimoriralafiignorantmoltesdelesveritatsquepodemarribaraconixerseran,peraquesta ra,innates;iaquestagranqestiquedarredudaaunamaneramoltimprpiadeparlarperqu,si per una banda pretn afirmar el contrari, per laltra no diu res de diferent del que diuen els que neguen els principis innats. Perqu ning, penso jo, ha negat mai que la ment pot conixer algunes veritats. s aquestacapacitat,diuen,laquesinnata,mentrequeelconeixementsadquirit.Per,aleshores,a qutreucaptantainsistnciaafavordemximesinnates?Perqusihihaveritatsquepodenestar impreses en lenteniment sense ser percebudes, no s veure com poden diferir, pel que fa al seu origen, de les veritats que la ment pot conixer: calque siguin totes innates o totesadventcies;isempresa vana voler distingir-les. Per tant, qui parli de nocions innates en lenteniment no hauria de dir (si amb aixpretndiferenciarunacertaclassesdeveritats)queaquestesveritatsestrobenenlenteniment, perbquelentenimentmainoleshagipercebudesiquedefetlesignorideltot.Perqusiaquestes paraulesestarenlentenimenttenenalgunsentitpropi,signifiquensercomproms.Demanera que estar en lenteniment i no ser comproms, estar en la ment i mai no ser percebut, s el mateix que diralgunacosaestinoestenlamentoenlenteniment.Enconseqncia,siaquestesdues proposicionselques,sisimpossiblequeunamateixacosasiguiinosiguisnpernatura nocions impreses, els infants no poden ignorar-les: els intents i tots els qui tenen nima han de posseir-les necessriament en lenteniment, saber que sn certes i donar-hi lassentiment. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre I 1.Quin argument dna Locke en aquest text en contra de largument de lassentiment universal? 2.Resumeix i explica aquest argument. Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 3 de 12 TEXT 4 Pelquefaalesideessimples,queprovenendelasensaci,caltenirencomptequetotallqueper constituci natural s capa, per mitj de lexcitaci dels sentits, de causar alguna percepci en la ment produeix per aquest fet una ideasimpleen lenteniment; aquesta idea, sigui quina sigui la seva causa externa,uncopadvertidaperlanostrafacultatdediscernir,lamentlacontemplailaconsideracom una idea positiva real en lenteniment, igual com qualsevol altra idea, tot i que, potser, la seva causa no s ms que una privaci en lobjecte. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.Qu s una idea simple? 2.Qu s la sensaci? TEXT 5 Anomeno idea tot all que la ment percep en si mateixa o tot all que est immediatament present en lentenimentquanpercebemopensem;ielpoderdeproduirunadeterminadaideaenlament lanomeno qualitat de lobjecte on rau aquest poder. I aix, la bola de neu que t el poder de produir en nosaltres les idees de blanc, fred i rod, s a dir, els poders de produir en nosaltres aquestes idees, com apoderspresentsenlaboladeneu,elsanomenoqualitats;iaquestspoders,comasensacionso percepcionsenlenteniment,elsanomenoidees.Isialgunavegadaparlodelesideescomsi estiguessin en les coses, cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes que produeixen en nosaltres aquelles mateixes idees. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.Com defineix Locke idea? 2.Qu s la qualitat? 3.Quina relaci hi ha entre les idees i les qualitats? PAU 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).[2 punts] 2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) idea b) poders 3.Per qu diu Lockesi alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendrequeemrefereixoalesqualitatsdelsobjectesqueprodueixenennosaltresaquelles mateixesideesFeurefernciaalsaspectesdelpensamentdeLockequesiguinpertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4.Compareu la concepci de les idees de Locke amb una altra concepci de les idees que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5.Creieu que Locke t ra quan defensa que les qualitats sn poders que tenen els objectes? Raoneu la resposta. [2 punts] Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 4 de 12 TEXT 6 Vistaix,caldistingirenelscossosduesformesdequalitats.Primer,aquellesquesndeltot inseparablesdelcosenqualsevolestatenquestrobi,iqueelcosmantconstantmententotesles alteracionsicanvisquepateix,siguiquinasiguilaforaaqupuguiestarsotms;oaquellestamb queelssentitsconstantmenttrobenencadapartculadematriaambmassasuficientperser percebuda, i que la ment considera inseparables de cada partcula de matria, per b que siguin massa petites per ser percebudes de forma individual pels nostres sentits. Per exemple, prenem un gra de blat i el dividim en dues parts: cada part mant la solidesa, lextensi, la forma i el moviment. Dividim-lo de nou i cada part mant encara les mateixes qualitats; continuem dividint fins que les parts no siguin ja perceptibles: cada part seguir mantenint totes les qualitats. Perqu la divisi (que s el que un mol ounatrituradoraoqualsevolaltreestricausaenqualsevolcosareduint-laapartsinsensibles)nopot maieliminarlasolidesa,lextensi,laforma oelmovimentdecapcos;lnicquefasconvertiren duesomsmassesdistintesdematriaallqueabansneraunadesola;massesdistintes,que reconeixemcomacossosdistints,uncopladivisinhageneratunnombredeterminat.Aquestes qualitatslesanomenoqualitatsoriginalsiprimriesduncos,isnperexemplelasolidesa, lextensi,laforma,elmovimentoelrepsielnombre,qualitatsqueprodueixenennosaltresidees simples, tal com podem observar, penso jo. Segon,aquellesqualitatsqueveritablementnosnenelsobjectesmateixosresmsquepoderso potncies per produir en nosaltres sensacions mitjanant les qualitats primries dels objectes, s a dir, mitjanant la massa, la forma, la textura o el moviment de les seves parts insensibles, com els colors, els sons, els sabors, etc., aquestes, dic, les anomeno qualitats secundries. Hi podem afegir una tercera classe, quetothom est dacord en dir que sn simplement poders, tot i que sn qualitats de lobjecte tanrealscomaquellesque,acomodant-mealamanerahabitualdeparlar,anomenoqualitatsi,per distingir-les,qualitatssecundries.Perquelpoderdelfocperproduiruncolornouounanova consistncia en la cera o en el fang, mitjanant les seves qualitats primries, s tant una qualitat del foc om la potncia que t per produir en mi una nova idea o sensaci descalfor o de cremada, que no he sentitanteriorment,permitjdelessevesqualitatsprimries,sadir,lamassa,latexturaiel moviment de les seves parts sensibles. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.QuinadistincifaLockeenaquesttextsobrelesqualitats?(dirquantesclassesnhihai quines sn) 2.Qu sn les qualitats primries? Quins exemples en posa? 3.Qu sn les qualitats secundries? Quins exemples en posa? TEXT 7 El que hem de considerararas com elscossos produeixen en nosaltresidees, i est molt clar que s per limpuls, lnica manera possible de concebre com els cossos operen els uns sobre els altres. Els objectes externsno rauen en lanostra ment en el moment de produir en ella idees, i malgrataix percebemlesqualitatsoriginalsdecadascundellsamesuraqueundarrerlaltreafectenelsnostres sentits; per tant, hi ha dhaver evidentment un cert moviment que des dels objectes passa pels nostres nervis, o pels esperits animals, dalgunes parts determinades delcos, fins arribar alcervell, o a la seu de les sensacions, per produir eles nostres ments lesidees particulars que tenim dels objectes.Icom quelextensi,laforma,elnombreielmovimentdelscossesdunamagnitudobservablepodenser percebutsadistnciamitjanantlavista,sevidentquealgunscossosindividualmentimperceptibles Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 5 de 12 handanardelobjectequecontemplemfinsalsnostresulls,traslladantdaquestamanerauncert moviment al cervell, on hi produeix les idees que tenim dels objectes. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.Qu explica aquest text? 2.Segons el text, de quina manera les qualitats primries produeixen les idees? TEXT 8 Podemconcebredelamateixamaneralamaneracomesprodueixenlesideesdelesqualitats secundries, a saber: per lacci de partcules insensiblessobre elsnostressentits, talcompassa amb lesideesdelesqualitatsoriginals.Perqussabutquehihacossos,unabonamunidells,quesn tanpetitsquenosomcapaosdedescobrir,permitjdelsnostressentits,lasevamassa,formao moviment, tal com s el cas evident de les partcules daire i daigua, i daltres encara extremadament ms petites queaquestes, i potser molt ms petites del queho sn les partcules de laire o de laigua respectedelesdunpsolodelacalamarsa.Suposemaraqueelsdiferentsmovimentsifigures,la massaielnombredaquestespartcules,impressionantelsdiferentsrgansdelsnostressentits, produeixenennosaltresaquellessensacionstandiversesquetenimapartirdelscolorilaflairedels cossos;perexemple,unaviolaboscana,mitjanantlimpulsdaquestespartculesinsensiblesde matria i de figures i masses peculiars, isegons diferentsgrausi modificacions dels seusmoviments, causa que en la nostra ment hi hagi les idees del color violeta i de laroma suau daquesta flor. Perqu nosmsdifcilconcebrequeDuhaannexionataquestesideesamovimentsambelsqualsno mantenencapsemblana,quehopuguiserconcebrequehaannexionatlanostracarn,ambelqual aquesta idea no mant tampoc cap semblana. Elqueheditsobreelscolorshopodemaplicarigualmentalssaborsialssonsidemsqualitats sensibles similars, totes les quals, sigui quina sigui la realitat que, per error, els atribum, de fet no sn resenelsobjectesmateixos,llevatdepoderscapaosdeproduirennosaltresdiversessensacions,i que a ms depenen de les qualitats primries, s a dir, de la massa, la forma, la textura i el moviment de les seves parts; tal com he dit. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.Qu explica aquest text? 2.Segons el text, de quina manera les qualitats secundries produeixen les idees? TEXT 9 s fcil, em penso, deduir de tot aix lobservaci segent: que les idees de les qualitats primries dels cossos sn semblances daquestes mateixes qualitats, i que els seus arquetipus existeixen realment en elsobjectes:perquelesideesprodudesennosaltresperlesqualitatssecundriesnosassemblen gens aaquestes qualitats:no hiha res present en els objectes que sassembli ales seves idees. Enels objectes a qu ens referim, a partir de les idees, noms hi ha el poder de produir aquelles sensacions en nosaltres:iallquesdol,blauocalentsegonslaideanosresmsquecertamassa,formai moviment de les parts insensibles en els cossos mateixos, als quals apliquem aquells noms. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.Quina s lafirmaci principal que fa Locke en aquest text? 2.Qu significa que les qualitats primries sn semblances daquestes mateixes qualitats? Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 6 de 12 3.Qu significa que les qualitats secundries no sassemblen gens a aquestes qualitats? PAU 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).[2 punts] 2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) arquetipus b) qualitats 3.Per qu diu Locke i all que s dol, blau o calent segons la idea no s res ms que certa massa,formaimovimentdelespartsinsensiblesenelscossosmateixos,alsqualsapliquem aquellsnoms.FeurefernciaalsaspectesdelpensamentdeLockequesiguinpertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4.CompareulaconcepcidelsarquetipusdeLockeambunaaltraconcepciqueespugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5.Creieu que Locke t ra quan defensa que les idees produdes en nosaltres per les qualitats secundries no sassemblen gens a aquestes qualitats? Raoneu la resposta. [2 punts] TEXT 10 Lamassa,laforma,elnombreielmovimentparticularsdelespartsdelfocodelaneuestroben realmentenelfocienlaneu,tantsevalqueelsnostressentitselspercebincomqueno:peraix, poden ser anomenats qualitats reals, perqu realment existeixen en els objectes. Per la llum, la calor, lablancorolafredor,noexisteixenambmsrealitatenelsobjectesquelamalaltiaoeldolorenel man1.Eliminemlasevasensaci;femqueelsullsnoveginlallumoelscolors,quelesodesno sentin els sons, que el paladar no assaboreixi i que el nas no flairi; i tots els colors, els sabors, els olors i els sons, com que sn idees particulars, sesvairan i cessaran, i romandran reduts a les seves causes, s a dir, a la massa, la forma, el nombre i el moviment de les parts. [...] Consideremaraelscolorsvermelliblancdelprfir2;femquenolitoquilallum:elscolors sesvaeixen,janoprodueixennosaltresaquellesidees.Tornalallumielprfiradquireix denoules sevesaparences.Potpensaralgqueshaprodutunaalteracirealenelprfirperlapresnciao labsncia de la llum, i que les idees de blancor i rojor es troben realment en el prfiril luminat, quan sabemclaramentqueelprfirnotcapcolorquanestalesfosques?Elquet,defet,suna configuracidelessevespartcules,tantdenitcomdedia,queelfanapte,pelreflexdelallumen certes parts daquesta pedra dura, per produir en nosaltres la idea de rojor, i, pel reflex en altres, la idea de blancor. Per la blancor i la rojor no sn mai en el prfir; noms hi ha una textura que t el poder de produir aquestes sensacions en nosaltres. 1 Segons el llibre de lxode s laliment enviat per Du per alimentar el poble hebreu durant la travessa del desert. En el text fa referencia a una substncia que sobt dun grup darbres, del gnereFraxinus (freixes), que en alguns pasos sutilitza com a laxant. 2 Rocagniaintrusivaconstitudaperfenocristallsdefeldspatdispersosdinsunamatriudafanita compacta,comaresultatdeduesfasessuccessivesdecristallitzacidelsmateixosminerals,devegadesdun vermell fosc (DIEC). Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 7 de 12 LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.Com en diu Locke de les qualitats que es troben realment en els objectes i de les qualitats que noestrobenrealmentenlobjecte,sinquenomstenenelpoderdeproduiraquestes sensacions en nosaltres? 2.Com explica Locke la diferncia entre les qualitats que en troben realment en els objectes i les que no? TEXT 11 Per tant, les qualitats que hi ha en els cossos sn, si les considerem apropiadament, de tres classes. Primer, la massa, la forma, elnombre, lasituaci iel moviment o elreps de lesseves partsslides; aquestesqualitatsestanpresentsenelscossos,tantsevalquelespercebemcomqueno;iquansn duna magnitud que permet descobrir-les, ens fem per mitj delles una idea de la cosa, tal com s en si mateixa, com ho veiem clarament en els objectes artificials. Les anomeno qualitats primries. Segon,elpoderquehihaenqualsevolcos,perradelessevesqualitatsprimriesinsensibles, dactuardunamanerapeculiarsobreelsnostressentits,ideproduirperaixmateixennosaltresles diferentsideesdelsdiversoscolors,sons,olors,sabors,etc.Comunamentselesanomenaqualitats sensibles. Tercer,elpoderquehihaenqualsevolcos,perradelaparticularconstitucidelessevesqualitats primries, de produir tals canvis en la massa, la forma, la textura i el moviment dun altre cos que el fa actuar sobre els nostres sentits duna manera diferent de com ho havia fet anteriorment. I aix el Sol t el poder de blanquejar la cera, i el foc de fondre el plom. Aquestes les anomenem usualment poders. Crec que les qualitats de la primera classe, com ja sha dit, les podem anomenar prpiamentqualitats primries,realsioriginals,perquformenpartdelescosesmateixes,tantsisnpercebudescomsi no; de les seves diferents modificacions depenen les qualitats secundries. Les dues altres classes sn noms poders per actuar de diferents maneres sobre les altres coses; aquests poders soriginen de diverses modificacions de les qualitats primries. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre II 1.DescriuiesquematitzalaclassificaciquefaLockeenaquesttextdelesclassesdequalitats en els cossos. 2.Amb quin altre nom es refereix tamb Locke a les qualitats sensibles? TEXT 12 Aquests dos, lintutiu i el demostratiu, sn els dos graus del nostre coneixement; tot all que est per sotadaquestsdosgraus,siguiquinasiguilaseguretatambquhoacceptem,nosmsquefeo opini. De fet hi ha unaaltra percepci de la mentabocada a lexistncia particular delsens finitsen lexterior de nosaltres mateixos: lacceptem com un coneixement que excedeix a la mera probabilitat, per no ateny de manera plena a cap dels dos graus de certesa ara esmentats. No hi ha res de ms cert quelaideaquerebemenlesnostresmentsdunobjecteexterior;iaquestselconeixementintutiu. Per saber siexisteix alguna cosa ms que la simple idea en lanostra ment, o si podem a partir de la idea inferir amb certesa lexistncia dalguna cosa exterior a nosaltres, quecorrespongui a la idea,s unaqestiperalgunscontrovertible,perqupotpassarquetinguemideesenlamentsenseque existeixinlescosesaquesrefereixen,osensequecapobjecteimpressionielsnostressentits.Per Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 8 de 12 tambenaquestassumpte,empenso,estemprovetsdunaevidnciaqueensfasuperareldubte. Perqu jo pregunto a qui vulgui si no est invenciblement o ntimament convenut que la percepci s diferentquandediaveuelSoloquannomshipensadenit;quantastadefetlabsenta,oflaira realmentunarosa,oquannomspensaenaquellsaborienaquestaolor.Veiemtanclaramentla diferncia que hi ha entre una idea reviscuda en la ment mitjanant el record i aquella que arriba de fet a la nostra ment per mitja dels sentits, com veiem la que hi ha entre dues idees distintes. I si alg diu: en un somni passa el mateix, i totes aquestes idees poden estar produdes en la nostra ment sense que hihagicapobjecteextern;aquesttalquesomni,sivol,quelidonolarespostasegent:1)queno importa massa que jo elimini o no el seu dubte; si tot s un somni, no serveix ni raonar ni argumentar, la veritat i el coneixement no sn res; 2) que crec que admetr que hi ha una diferncia molt clara entre somniar trobar-se dins dun foc i trobar-hi realment. Amb tot, si est decidit a mostrar-se tan escptic finsalpuntdemantenirqueelquejoanomenotrobar-serealmentdinsdunfocnosmsqueun somni, i que per aix mant que no podem saber amb certesa si coses com el foc existeixen en realitat sensenosaltres,liresponc:quesabemambcertesaquesensegueixplaerodolorquanensafecten determinatsobjecteslexistnciadelsqualspercebem,osomniemquepercebemmitjanantels nostres sentits; aquesta certesa s tan gran com la nostra felicitat o la nostra desgrcia, per sobre de les qualsconixeroexistirdeixendetenirinterspernosaltres.Demaneraqueempensoquepodem afegiralesduesformesprecedentsdeconeixementtambaquesta:ladelexistnciadelsobjectes externs,mitjanantlapercepciilaconscinciaquetenimdelarecepciactualdelesideesapartir delsobjectes,iquepodemadmetreaqueststresgrausdeconeixement,asaber,lintutiu,el demostratiu i el sensitiu; en cadascun dells hi ha graus i formes devidncia i de certesa.LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre IV PAU 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).[2 punts] 2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) coneixment intuitiu b) sensitiu 3.Per qu diu Locke perqu pot passar que tinguem idees en la ment sense que existeixin les cosesaquesrefereixen,osensequecapobjecteimpressionielsnostressentitsFeu refernciaalsaspectesdelpensamentdeLockequesiguinpertinents,encaraqueno apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4.CompareulaconcepcidelsConeixementsdeLockeambunaaltraconcepcidels Coneixements que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5.Creieu que Locke t ra quan defensa que tot all que est per sota daquests dos graus, (de coneixement) sigui quina sigui la seguretat amb qu ho acceptem, no s ms que fe o opini? Raoneu la resposta. [2 punts] TEXT 12 s evident que la ment no coneix les coses duna forma immediata, sin per mediaci de les idees que ent.Elnostreconeixement,pertant,nomssrealenlamesuraquehihaconformitatentreles nostres idees i la realitat de les coses. Per, quin ha dsser aqu el criteri? Com la ment, que no percep msquelessevesprpiesidees,porsaberqueescorresponenamblescosesensimateixes?Encara Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 9 de 12 que aix presenta dificultats, crec que hi ha dues classes didees de les quals podem estar segurs que es conformen a les coses. Lesprimeresenconcordaramblescosessnlesideessimples,perqutenintencomptequelament no pot produir-se-les ella sola han de ser necessriament el producte de les coses que, actuant sobre la mentdunaformanatural,hiprodueixenaquellespercepcionsalesqualssordeneniadaptenperla saviesa i lavoluntat de Du que ha fet la nostra natura. Don sesegueix que les idees simples no sn ficcionsdelanostraimaginaci,sinproduccionsnaturalsiregularsdelescosesexistentsforade nosaltres i que realment actuen sobre nosaltres; per aquesta ra carreguen sobre si tota la conformitat a questandestinades,oblaquerequereixelnostreestat:perquensrepresentencosessotales aparencesqueaquestesltimessncapacesdeproduirennosaltres,mitjanantlesqualspodem distingir les diferents classes de substncies particulars, discernir els estats en qu es troben i destinar-lesalesnostresnecessitatsialnostres.Aix,laideadeblancoroladamargor,talcomestenla ment,sentexactamentconformealpoderquehihaenalguncosaperproduir-la,posseeixtotala congrutatqueliescau,oquehadetenir,amblescosesdelexterior.Aquestacongrutatentrela nostra idea simple i lexistncia de les coses s suficient per parlar de la realitat del coneixement. En segonlloc, com que lesidees complexes,tret de la desubstncia, sn arquetipus construts per la ment, i no pretenen ser cpies de res ni es refereixen a cap cosa existent com si fos el seu original, no poden deixar de tenir la conformitat que s necessria per tal que el seu coneixement sigui real. Perqu allquenoestdissenyatperrepresentarresllevatdellmateixnopotsermaicapaduna representacifalsanipotallunyar-nosdunavertaderaaprehensidecapcosa,pelfetdeno assemblar-shi.Idaquestamenasn,exceptelasubstncia,toteslesideescomplexes.Lesquals,tal comhemostratenunaltrelloc,sncombinacionsdidees,quelamentlliurementajuntasense considerarsitenencapconnexienlanatura.Daqusenderivaquetoteslesideesdaquestaclasse snconsideradesensimateixesarquetipus,mentrequelescosesnomsensinteressenpelfetque poden concordar amb les nostres idees. De manera que no podem estar ms que infal liblement segurs quetotelconeixementqueaconseguimambaquestesideessrealicomprnlescosesmateixes. Perqu en tots els nostres pensament, raonaments i discursos daquest gnere, tenim presents les coses nomspelfetqueesconformenalesnostresidees.Demaneraque,mitjanantlesidees,nopodem deixar datnyer una certa indubtable realitat. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre IV 1.Qu vol dir Locke quan afirma que la ment coneix per mediaci de les idees? 2.Com defineix Locke el coneixement? 3.QuinesdificultatspresentalaconcepcideLockesobreelconeixement?Atravsdequin argument resolt Locke aquestes dificultats? 4.Com defineix Locke les idees simples? I les idees complexes? 5.Perqu distingeix Locke la idea substncia de la resta didees complexes? PAU 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).[2 punts] 2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents(entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] a) es conformen a les nostres idees b) idees complexes 3.PerqudiuLocke:Donsesegueixquelesideessimplesnosnficcionsdelanostra imaginaci, sin produccions naturals i regulars de les cosesexistents fora de nosaltres Feu Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 10 de 12 refernciaalsaspectesdelpensamentdeLockequesiguinpertinents,encaraqueno apareguin explcitament en el text. [3 punts] 4.CompareulaconcepcidelaSubstnciadeLockeambunaaltraconcepcidela Substncia que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5.Creieu que Locke t ra quan defensa que s evident que la ment no coneix les coses duna forma immediata, sin per mediaci de les idees? Raoneu la resposta. [2 punts] TEXT 13 No dubto que sem concedir fcilment que el coneixement que podem tenir de veritats matemtiques nosnomscert,sintambreal,perqunoconsisteixenlameravisibuidadintilsquimeres del cervell. Tanmateix, si ho considerem b, descobrirem que noms s coneixement de les nostres idees. Elmatemticconsideralaveritatilespropietatsquepertanyenaunrectangleoauncerclenoms perqu existeixen en la idea de la seva ment, perqu pot ser que mai en la vida tindr un encontre amb capdaquestesfiguresexistintmatemticament,sadir,exactamentvertaderes.Ambtot,el coneixement que ell t de les veritats o propietats que pertanyen a un cercle, o a qualsevol altra figura matemtica, sn vertaderes i certes incls aplicades a les coses reals existents, : perqu les coses reals entrenenaquesttipusdeproposicionsiselestencomptenomspelfetqueconcordenambels arquetipusdelament.sveritat,sihoafirmemdunaideadetriangle,queelsseustresanglessn iguals a dos de rectes? Doncs aix tamb s veritat afirmat dun triangle realment existent en qualsevol lloc.Qualsevolaltrafiguraexistent,quenocorresponguiexactamentalaideadetriangledelament del matemtic, no queda inclosa en absolut en aquesta proposici. I, per tant, ell sap de cert que tot el seuconeixementdaquestesideessconeixementreal:perqu,comqueconsideralescosesnoms perqu es conformen a les seves idees, t la certesa que tot el que coneix daquelles figures que tenen unasimpleexistnciaidealenlasevamenttambvalperlesmateixesfiguresquantenenuna existnciarealenlamatria;enlessevesconsideracionsnomshientrenpuramentlesfigures,que sn sempre les mateixes, onsevulga i comsevulla que existeixin. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre IV 1.Quintipusdeconeixementselconeixementmatemtic?Quvoldirquesnonomsun coneixement cert, sin tamb real? 2.Qu vol dirLocke quan afirma queel coneixement matemtic noms s coneixement deles nostres idees? TEXT 14 Sen segueix que el coneixement moral stan capa de certesa realcom el matemtic. Perqu sent la certesa noms la percepci de lacord o el desacord de les nostres idees, i la demostraci la percepci nomsdaquestacordmitjanantlaintervencidaltresideesintermdies,lesnostresideesmorals, igual que les matemtiques, sn en si mateixes arquetipus, i per tant sn idees completes i adequades; qualsevolacordodesacordquepuguemtrobarentreaquestesideesproduirconeixementreal,igual com passa amb les figures matemtiques. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre IV 1.Qu tenen en com el coneixement matemtic i el coneixement moral? Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 11 de 12 2.Qu vol dir Locke quan afirma que la certesa s noms la percepci de lacord o el desacord de les nostres idees? TEXT 15 Peraconseguirconeixementicertesaesrequereixquetinguemideesdeterminades,iperferqueel nostreconeixementsiguirealesrequereixquelesideesesconforminalsseusarquetipus.Daltra banda,nocaltrobarestranyqueemplacilacertesadelnostreconeixementenlaconsideracideles nostres idees, cuidant-me poc i preocupant-me tamb poc (com pot semblar) de lexistncia real de les coses: la major part de discursos, on sexposen els pensaments i les disputes daquells que no pretenen altra cosa que dedicar-se a investigar la veritat i la certesa, no sn de fet, tal com ho entenc jo desprs dexaminar-ho b, sin proposicions generals i nocions queno contemplen lexistncia. Els discursos delsmatemticssobrelaquadraturadelcercle,lesseccionscniques,oqualsevolaltrapartdela matemtica,nosinteressenperlexistnciadecapdaquestesfigures,ilessevesdemostracions,que depenen de les seves idees, sn sempre les mateixes, tant se val que existeixi com que no en el mn un quadratouncercle.Digualmanera,laveritatilacertesadelsdiscursosmoralsfanabstraccidela vida dels homes i de lexistncia o no de virtuts en el mn, de les quals tracten. Tampoc deixen de ser vertaderselsOficisdeCicerpelfetquenohihaginingenelmnquepractiquiexactamentles sevesregles ivisqui dacord amb el model dhome virtus que ensva donar,i que, quan ell escrivia, noexistiaenlloc,sinnomscomaidea.Sisveritatespeculativament,sadir,enlordredeles idees, que lassassinat mereix la pena de mort, tamb ho ser en realitat de tota acci que sadeqi a laideadassassinat.Enlarestadaccions,laveritatdaquestaproposicinoestencompte.Isel mateix que passa en totes les espcies de coses que no tenen altra essncia que la de ser una idea en la ment dels homes. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre IV TEXT 16 En tercer lloc, hi ha una altra classe didees complexes que, degut al fet que es refereixen a arquetipus queestrobenforadenosaltres,podendiferirdellsiperaquestaralipotfaltarrealitatel coneixement que tenim. Daquest tipus sn les nostres idees de substncies, que com que consisteixen enunacolleccidideessimples,suposadamenttretesdelsobjectesdelanatura,podendiferir daquests objectes perqu tenen ms idees o altres idees conjuntes que les que de fet es troben unides enles coses mateixes. Daix sen deriva que pot passar queno siguin, i efectivamentsovint nosn, exactament conformes a les coses. LOCKE, Assaig sobre lenteniment hum, Llibre IV 1.Qu s una idea complexa? 2.Quin tipus didea complexa s la idea de substncia? 3.Per qu Locke afirma que pot passar que les idees de substncies no siguin, i efectivament no sn, exactament conformes a les coses? PAU 1.Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules).[2 punts] 2.Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions segents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt] Locke ASEHTextos PAU Lara Pgina 12 de 12 a) substancies b) idees complexes 3.Per qu diu Locke: ...poden diferir daquests objectes perqu tenen ms idees o altres idees conjuntesquelesquedefetestrobenunidesenlescosesmateixesFeurefernciaals aspectesdelpensamentdeLockequesiguinpertinents,encaraquenoapareguin explcitament en el text. [3 punts] 4.CompareulaconcepcidelaSubstnciadeLockeambunaaltraconcepcidela Substncia que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts] 5.Creieu que Locke t ra quan defensa que el nostre coneixement no s exactament conforme a les coses. Raoneu la resposta. [2 punts]