L'oca dels ous d'or

Bàrbara Vanrell

Una vagada hi havia un granger molt pobre que acollia totes les criatures que anaven a parar a

les seves terres

Un dia va veure que,entre les seves aus,havia aparegut una oca nova i estranya.

L'endemà al matí,quan ell i la seva dona li van anar a donar menjar,es va quedar glaçatas en

descobrir un ou daurat i lluent al seu niu de palla..

Durant mesos,l'oca va pondre un ou,d'or cada dia,i el granger i la seva dona beneïen

La parella va comançar a viure al dia i grendulajar. Menjaven allò que els venia de gust i es concedien tots els capricis que els passaven

pel cap.

Però ,tot i que eren més rics del que mai havien somiat,no acabaven d'estar satisfets.

-Amb un ou d' or al dia no n' hi ha prou-es ceixaven-

Un bon dia , la seva dona va tenir una idea. -Ja ho tinc !-va exclamar -Si obrim l'oca en canal ,

aconseguirem tots els ous alhora !Enlluernats amb aquesta possibilit,van agafar un ganivet de cuina i se n'anaren corrents al corral a

buscar l'oca.

Un bon dia , la seva dona va tenir una idea. -Ja ho tinc !-va exclamar -Si obrim l'oca en canal ,

aconseguirem tots els ous alhora !Enlluernats amb aquesta possibilit,van agafar un ganivet de cuina i se n'anaren corrents al corral a

buscar l'oca.

Peró quant la van matar i la va obrir pel

mig ,van veure que no tenia cap ou a la

panxa.-Déu del cel, què hem fet ?-es van lamentar la dona del granger.

Des d'aquell dia s'acabaren els vestits de seda i de vellut i els coberts de plata. I com que havien

malgastat tots els diners que tenien , els grangers van tornar a passar gana.

Cada matí , quant es llevaven , feien un sospir i dien:-Ai...,si no haguéssim matat l'oca dels ous

d'or.

Qui tot ho vol tot ho perd

Fii