LLUMS I OMBRES DE LA VACUNA DEL VIRUS DEL PAPILOMA HUMÀ” IX SEMINARI D'AUTOFORMACIÓ. XARXA-CAPS 2007 Carmen Sánchez-Contador Escudero. Metgessa. Membre de l’ Associació de Dones dels Illes Balears per a la Salut Barcelona, 26 d’octubre 2007. Amb la publicació el 10 d’octubre de 2007 de l’aprovació unànime per part del Consell Interterritorial de la inclusió de la vacuna del virus del papiloma humà en el calendari vacunal del SNS, s’aviva la polèmica sobre si és oportuna una decisió tan precipitada. La controvèrsia neix en el propi Ministeri de Sanitat: La Proposició no de Llei relativa a la incorporació de la vacuna del VPH en el calendari vacunal va ser presentada a la taula del Congrés dels Diputats pel grup Parlamentari Popular el mes de febrer i, la resposta de la llavors ministra de sanitat, Sra. Salgado, va ser la de no autoritzar el seu finançament perquè calia seguir valorant la necessitat de la vacuna. Malgrat això, el nou ministre, Bernat Soria, aprova la vacuna tot d’una que arriba al ministeri. Però la polèmica no es dóna únicament en el ministeri, mentre que unes societats científiques –Societat Espanyola de Citología; Associació Espanyola de Pediatria; Associació Espanyola de Vacunología; Societat Espanyola de Ginecología i Obstetricia; Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene; Societat Espanyola d'Oncologia; Associació Espanyola contra el Càncer; Associació Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia; Associació de Microbiología i Salut; Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària- signen un document de consens sobre les vacunes profilàctiques enfront del VPH. No obstant això altres societats científiques –Societat Espanyola d’Epidemiología; Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària; Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària- associacions de dones –Associació de Dones dels Illes Balears per a la Salut; entre altres-, i les conclusions dels directors de la trobada: Vacunar contra el virus del papiloma humà: implicacions d'una decisió, celebrada en la Universitat Menéndez Pelayo a l'agost, vam advocar per tenir cautela. Tot reconeixent que la vacuna enfront del VPH suposa un avanç rellevant i és un magnífic colofó a una línia investigadora iniciada i seguida des de fa més de 20 anys per excel·lents epidemiòlegs espanyols, que han demostrat la relació causal del VPH i el càncer de

coll d’úter També que el propi disseny de la vacuna, que usa partícules similars a virus, és una innovació amb interessants perspectives en el camp de les vacunes. Però són moltes les qüestions científiques sense resposta que exigeixen cautela per a la presa de decisions: Estem davant una emergència sanitària que justifiqui decidir amb premura una intervenció de l’envergadura de la qual es proposa? Existeixen incerteses en la informació disponible que aconsellen demorar les decisions? S’han d’adoptar decisions inajornables, o es pot esperar a disposar de més informació? És previsible que en terminis raonables es disposi de més dades que informin millor les decisions que s’han de prendre? La prevalença dels serotips 16 i 18 a Espanya, és la mateixa que en els països dels quals es té més informació? Quina certesa existeix que no es produirà reemplaçament de serotips després de la vacunació? Quin és la durada de la resposta immune? Es necessitaran reforços? Qui els finançarà? Quin serà l'impacte de la vacuna en les conductes preventives i en les relacionades amb la malaltia? Les dones abandonaran la pràctica del triatge per un sentit de falsa seguretat? Quina repercussió pot tenir en els models de relació sexual? I en les relacions de (des)igualtat i “empoderament” de les dones? Existeix possibilitat de reculada en les pràctiques de sexe segur, protectores també enfront d’altres infeccions de transmissió sexual? Es modificaran altres polítiques preventives? Hi haurà menys finançament per a la prevenció de malalties de transmissió sexual més freqüents?

En quina mesura afectarà les actuacions de triatge? Tenim suficient informació sobre triatge a Espanya i sobre l’activitat sanitària relacionada necessària per evitar una mort per càncer de cèrvix? Si s’argumenten criteris socials per justificar la decisió de vacunar la població, no seria més equitatiu dirigir els programes de triatge als grups de major risc? no seria més solidari treballar sobre els determinants de la infecció? Quins recursos es dedicaran al monitoratge del problema ? Les dones corren el risc de sofrir una “VPHeizació” a causa de l’exageració constant de la infecció del VPH? Quantes nines tindran problemes de salut a curt termini, com efecte secundari de la vacuna? I quantes tendran problemes neurològics o trastorns del sistema immunològic? Quantes desenvoluparan problemes de fertilitat? He parlat del preu? Gardasil és la vacuna infantil més cara proposada per a ús massiu; costa 312 € per a les tres dosis requerides. I segueix faltant l’anàlisi de cost-efectivitat dels programes de vacunació proposats. Existeix conflicte d’interessos entre grups valedors de la vacuna i les indústries productores de les vacunes i les proveïdores de proves diagnòstiques VPH? LLAVORS, PER QUÈ EXPERIMENTAR AMB LES NINES? No hi ha epidèmia de càncer de cèrvix a Espanya. El que hi ha és una campanya d’alarmisme infundat finançada per la indústria farmacèutica, que mitjançant el temor pretén implantar-se en el calendari vacunal de totes les nines. A Espanya moren unes 550 dones a l’any per càncer de cèrvix (el 2% de totes les morts per càncer femení i el 0,3 % del total de morts entre les dones). El càncer de cèrvix no és el segon en importància en la mortalitat per càncer en dones, ja que a Espanya es produeixen 5.516 morts a l’any per càncer de colon i recte, 2.200 per càncer d’estómac i 2.441 per

càncer de bronquis i pulmons (Ministeri de Sanitat 2004) La mortalitat a Espanya, es pot considerar molt baixa (taxa ajustada mundial en 2002: 2,2 morts per 100.000 habitants/any) amb tendència, des de fa dècades, a disminuir. L’edat mitjana de defunció per càncer de cèrvix és de 60 anys (Dades publicades per la Fundació Científica de l’associació Espanyola contra el Càncer). L’evolució de la infecció per VPH a càncer de cèrvix és lenta doncs està fins a 10 anys per produir lesions pre-canceroses i altres 10 anys més per a carcinoma in situ. Les modificacions cel·lulars poden ser detectades en diversos estadis mitjançant la pràctica de citologia i tractades abans de la seva evolució a càncer. En el 80% dels casos de mort a Espanya, les dones no havien accedit mai a una citologia. Són dones que mai han participat d'un programa de triatge que, en la seva majoria, viuen al medi rural, són post-menopàusiques i pertanyen a la classe social més desfavorida. Encara que el virus del papiloma humà està molt estès en la població, ja que conviu en les mucoses genitals i altres llocs del cos tant en dones com en homes i es transmet per contactes no protegits, no s’ha de confondre la infecció per VPH amb el desenvolupament del càncer de cèrvix. La protecció del propi sistema immunitari permet que el 70% de les infeccions remetin en el primer any i fins al 90% entre el segon i tercer any. La infecció persistent del VPH és condició necessària però no suficient per desenvolupar càncer de cèrvix. Influeixen en el seu desenvolupament altres factors com: l’edat d’inici de relacions sexuals, la multiparitat, l’ús perllongat d’anticonceptius orals més de 5 anys, el comportament sexual promiscu propi o de la parella, el tabaquisme, les co-infeccions de transmissió sexual, la immunosupressió i les deficiències nutricionals. És una vacuna profilàctica, no terapèutica (no elimina les cèl·lules alterades) No és eficaç si hi ha hagut infecció prèvia Del centenar de⎫ tipus de papiloma humà, la vacuna Gardasil només protegeix contra dues dels serotips potencialment cancerígens (16 i 18) associats al 70 % de casos de càncer de cèrvix i altres dos (11 i 6) associats a berrugues genitals Existeix la possibilitat que la immunitat contra els virus 16 i 18 doni

majors oportunitats a altres tipus de virus, que aprofitin el "nínxol vacant", segons apunten alguns assajos clínics. No està demostrada la seva eficàcia en nines: només ha estat provada en dones de 16 a 26 anys. Només s’ha provat la capacitat immunogènica (i no l’efectivitat ni la seguretat) en 1.200 nines de 9 a 15 anys, de les quals solament 100 eren de menor edat i només va ser seguida la seva evolució durant 18 mesos. Es desconeix el temps de durada de la protecció contra la infecció. L’eficàcia reconeguda pel ministeri de Sanitat és de 4,5 anys, pel que caldria repetir la vacunació periòdicament, encara que no se sap cada quant. Els efectes secundaris, segons dades del Vaccine Adverse Event Reporting System fins al 14 d'agost de 2007,(http://www.fda.gov/cber/vaers/vaers.htm ), són freqüents i variats. L’altre perill és que la falsa seguretat que confereixi la vacuna desencadeni una baixa percepció de risc i provoqui la disminució de cures, controls i hàbits sexuals saludables i dels controls citològics ja estesos entre la població que fins ara han evitat el càncer de coll d’úter. AMB ELS DINERS DESTINATS A LA VACUNA PROPOSEM... Que es proporcioni informació independent a la població en general i als joves en particular sobre com mantenir la salut i com viure una sexualitat plena i segura. (Utilització de preservatius en les relacions múltiples, bona alimentació, abandó de tabac, citologies periòdiques i atenció a infeccions de transmissió sexual).Que es conscienciï als barons del paper que juguen com a transmissors de malalties sexuals. Que tant les joves com els joves puguin accedir a programes de salut sexual; on puguin obtenir informació i assistència sobre anticoncepció, sexualitat i salut reproductiva en general. Que s’engeguin tallers de salut per a dones que els permetin tenir la informació adequada per evitar que els seus processos fisiològics naturals siguin tractats com patologies i medicalitzats, la qual cosa estalviaria a la Seguretat Social despeses milionàries en fàrmacs. Que l’accés a les citologies de triatge sigui una realitat per a totes les dones, ordenant i implementant les actuacions mitjançant programes nominals, tal com es fa amb les citacions personals a les dones perquè es facin una mamografia. El programa hauria de fer especial

èmfasi per a la captació dels col·lectius més afectats: dones post menopàusiques, immigrants, que treballen en la prostitució i de nivell socioeconòmic baix. Aprofitem aquesta trobada per a informar, que s’aprofitarà la web de la xarxa CAPS per a editar un manifest sol·licitant al Govern i a les autoritats una moratòria en l’aplicació de la vacuna: http://www.caps-pangea.org/declaracion/ Per a acabar, m’apropio d’una frase encunyada per una companya de ADIBS (Elisa Pons Vich): “Jo proposo una vacuna per a “totes i tots els polítics d’aquest país i molt especialment de la nostra comunitat autònoma. Una vacuna que contingui dosi de responsabilitat, sentit comú, honestedat, democràcia, respecte als ciutadans i a les ciutadanes, honradesa, dignitat, solidaritat, etc… Aquesta vacuna no costaria ni un euro a les arques públiques i, no crec que cap laboratori estigués disposat a comercialitzar-la.” http://adibs-feminista.blogspot.com/