lluita pels drets de les persones amb discapacitat intel ... · del penedès, ajuntament de...

2
Lluita pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual Les persones amb discapacitat del Baix Penedès no tenien centres educatius ni serveis assistencials a la comarca. Així doncs, es creà l’Associació Santa Teresa amb l’objectiu fonamental de la cura, la reeducació i l’aprenentatge laboral dels nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual del Vendrell i la comarca del Baix Penedès. Les activitats previstes comprenien: · L’educació de l’individu per a la seva millor integració en la societat. · Finalitats didàctiques, ensenyament d’oficis i professions adequades a les persones. · Entreteniment i benestar de les persones durant la seva estada. Educació de les persones amb discapacitat Ocupació de les persones amb discapacitat Els qui van fer possible l’Associació L’educació dels nens amb discapacitat va ser la primera fita que es va plantejar. En aquell moment l’ensenyament encara depenia del Ministerio de Educación i els mestres no tenien la preparació ni els recursos per treballar amb persones amb discapacitat. A la resta de Catalunya ja hi havia algunes experiències que començaven a veure la llum, i els precursors de l’Associació van fer molt bona feina per aconseguir el seu objectiu. Tot va començar en un local cedit per l’Ajuntament del Vendrell al carrer de la Pau, i després al Casal familiar, com un servei de l’Associació. Finalment, l’any 1987 es va posar en funcionament l’actual Escola Garbí i es va aconseguir que passés a formar part de la Xarxa d’Escoles de la Generalitat de Catalunya, que des d’aleshores s’ha fet càrrec de l’educació d’aquestes persones. La primera fita ja estava complerta: érem una escola pública! La creació de serveis per a les persones adultes amb discapacitat també va ser una prioritat en aquells primers anys. Es necessitaven serveis ocupacionals per oferir atenció, formació professional i, en un futur, ocupació a les persones que ja no estaven en edat escolar. Els primers anys eren espais compartits, tant al carrer de la Pau com al casal familiar del Vendrell, i desprès, als tallers de l’avinguda Salvador Palau Rabassó, fins que es va inaugurar l’escola. Inicialment es feien catifes, macramé i tapissos, que es venien en fires o es sortejaven en rifes per obtenir diners per mantenir l’activitat. Però aviat es van convertir en un taller pilot a Catalunya, i van començar a treballar per a empreses de la comarca i creant el 1987 els primers llocs de treball per a persones amb discapacitat dins del Centre Especial de Treball. Malauradament, malgrat l’important creixement del Centre Especial de Treball i de l’esforç per incorporar treballadors a l’empresa ordinària, encara avui en dia, i agreujat pels efectes de la crisi, hi ha moltes persones amb discapacitat i/o trastorn mental que necessiten un lloc de treball a la nostra comarca. Les persones que van iniciar aquesta lluita van ser: Com a comissió organitzadora: Francisco Carné i Güell, Carlos Llasat i Domingo, José Altet i Font, Juan Cañas i Jané, Mossèn José Maria Barrenys i Capellades i Indalecio Galofré i Ferrer; amb el suport de Casimiro Coll (alcalde del Vendrell). I com a pares i mares de persones amb discapacitat: Del Vendrell: Francisco Lozano i Martí, José Cañellas i Casellas, Indalecio Galofré i Ferrer, Juan Planas i Francesch, Fèlix Batet i Solé, Juan Ferré i Ramón, Rodolfo Alonso i Aznares, José Delgado i Lemus, Eduardo Merino i Chamizo, José Vallez i Vallez. De l’Arboç: Laureano Inglada i Figueras, Josefina Pros i Figueras, Emilio Antolinez i Martínez i Pedro- Màrtir Andreu i Rovira. D’Albinyana: Isidro Palau i Saperas i José Nin i Figueras. De Calafell: Bernabé García i Cajas. De Sant Jaume dels Domenys: Pedro Piñol i Pros. 1987 1981 1974 “Recordo tantes anècdotes d’aquell temps que no acabaria mai d’explicar-les. Tinc tants records… i tots són tan tendres, tan emotius… Estàvem molt ben avinguts. Formàvem un equip fantàstic, amb la Montse Romeu, la Pilar Jané, la Rosa Jané, l’Aurora Benito i la Josepa Puigibet. Recordo el Miquel, que en unes colònies a l’Ortigós es va plantar davant d’una rosa i va dir: ‘Flor’. Fins llavors no havia parlat mai!” “La meva feina es va adreçar fonamentalment a l’àmbit escolar, i va tenir un final feliç, amb la creació de l’Escola Pública Garbí.” “Anys més tard, la formació, en aquest cas de persones adultes, torna a ser un dels àmbits fonamentals de la Fundació. Es tracta de formació professionalitzadora i acompanyament en la recerca de feina, no tan sols dirigits a persones amb tot tipus de discapacitats, sinó també a altres col·lectius amb greus dificultats d’inserció laboral com són els joves amb fracàs escolar, persones amb trastorn mental, immigrants, aturats de llarga durada…” Josefina Pros i Figueras. Mestra jubilada, mare del Josep, voluntària i una de les impulsores de l’antiga Associació. Des del 1974 Declaració de constitució de l’Associació. Primers alumnes de l’Escola Santa Teresa en una visita a Montserrat, 1975. Escola Garbí. Escola de Turisme del Baix Penedès. Gaudint de la platja en bona companyia. Servei de jardineria. Treballs forestals. Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Lluites compartides La Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa. Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots. Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten. Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures. Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.

Upload: others

Post on 12-Jul-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Lluita pels drets de les persones amb discapacitat intel ... · del Penedès, Ajuntament de Calafell, Ajuntament de Castellet i la Gornal, Ajuntament de Cubelles, Ajuntament de l’Arboç,

Lluita pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual

Les persones amb discapacitat del Baix Penedès no tenien centres educatius ni serveis assistencials a la comarca. Així doncs, es creà l’Associació Santa Teresa amb l’objectiu fonamental de la cura, la reeducació i l’aprenentatge laboral dels nens i adolescents amb discapacitat intel·lectual del Vendrell i la comarca del Baix Penedès.

Les activitats previstes comprenien:· L’educació de l’individu per a la seva millor integració en la societat.· Finalitats didàctiques, ensenyament d’oficis i professions adequades a les persones.

· Entreteniment i benestar de les persones durant la seva estada.

Educació de les persones amb discapacitat

Ocupació de les persones amb discapacitat

Els qui van fer possible l’Associació

L’educació dels nens amb discapacitat va ser la primera fita que es va plantejar. En aquell moment l’ensenyament encara depenia del Ministerio de Educación i els mestres no tenien la preparació ni els recursos per treballar amb persones amb discapacitat. A la resta de Catalunya ja hi havia algunes experiències que començaven a veure la llum, i els precursors de l’Associació van fer molt bona feina per aconseguir el seu objectiu.

Tot va començar en un local cedit per l’Ajuntament del Vendrell al carrer de la Pau, i després al Casal familiar, com un servei de l’Associació.

Finalment, l’any 1987 es va posar en funcionament l’actual Escola Garbí i es va aconseguir que passés a formar part de la Xarxa d’Escoles de la Generalitat de Catalunya, que des d’aleshores s’ha fet càrrec de l’educació d’aquestes persones. La primera fita ja estava complerta: érem una escola pública!

La creació de serveis per a les persones adultes amb discapacitat també va ser una prioritat en aquells primers anys. Es necessitaven serveis ocupacionals per oferir atenció, formació professional i, en un futur, ocupació a les persones que ja no estaven en edat escolar.

Els primers anys eren espais compartits, tant al carrer de la Pau com al casal familiar del Vendrell, i desprès, als tallers de l’avinguda Salvador Palau Rabassó, fins que es va inaugurar l’escola.

Inicialment es feien catifes, macramé i tapissos, que es venien en fires o es sortejaven en rifes per obtenir diners per mantenir l’activitat. Però aviat es van convertir en un taller pilot a Catalunya, i van començar a treballar per a empreses de la comarca i creant el 1987 els primers llocs de treball per a persones amb discapacitat dins del Centre Especial de Treball.

Malauradament, malgrat l’important creixement del Centre Especial de Treball i de l’esforç per incorporar treballadors a l’empresa ordinària, encara avui en dia, i agreujat pels efectes de la crisi, hi ha moltes persones amb discapacitat i/o trastorn mental que necessiten un lloc de treball a la nostra comarca.

Les persones que van iniciar aquesta lluita van ser:

Com a comissió organitzadora: Francisco Carné i Güell, Carlos Llasat i Domingo, José Altet i Font, Juan Cañas i Jané, Mossèn José Maria Barrenys i Capellades i Indalecio Galofré i Ferrer; amb el suport de Casimiro Coll (alcalde del Vendrell).

I com a pares i mares de persones amb discapacitat:

Del Vendrell: Francisco Lozano i Martí, José Cañellas i Casellas, Indalecio Galofré i Ferrer, Juan Planas i Francesch, Fèlix Batet i Solé, Juan Ferré i Ramón, Rodolfo Alonso i Aznares, José Delgado i Lemus, Eduardo Merino i Chamizo, José Vallez i Vallez.

De l’Arboç: Laureano Inglada i Figueras, Josefina Pros i Figueras, Emilio Antolinez i Martínez i Pedro-Màrtir Andreu i Rovira.

D’Albinyana: Isidro Palau i Saperas i José Nin i Figueras.

De Calafell: Bernabé García i Cajas.

De Sant Jaume dels Domenys: Pedro Piñol i Pros.

1987 19811974

“Recordo tantes anècdotes d’aquell temps que no acabaria mai d’explicar-les. Tinc tants records… i tots són tan tendres, tan emotius… Estàvem molt ben avinguts. Formàvem un equip fantàstic, amb la Montse Romeu, la Pilar Jané, la Rosa Jané, l’Aurora Benito i la Josepa Puigibet. Recordo el Miquel, que en unes colònies a l’Ortigós es va plantar davant d’una rosa i va dir: ‘Flor’. Fins llavors no havia parlat mai!”

“La meva feina es va adreçar fonamentalment a l’àmbit escolar, i va tenir un final feliç, amb la creació de l’Escola Pública Garbí.”

“Anys més tard, la formació, en aquest cas de persones adultes, torna a ser un dels àmbits fonamentals de la Fundació. Es tracta de formació professionalitzadora i acompanyament en la recerca de feina, no tan sols dirigits a persones amb tot tipus de discapacitats, sinó també a altres col·lectius amb greus dificultats d’inserció laboral com són els joves amb fracàs escolar, persones amb trastorn mental, immigrants, aturats de llarga durada…”

Josefina Pros i Figueras. Mestra jubilada, mare del Josep, voluntària i una de les impulsores de l’antiga Associació.

Des del 1974

Declaració de constitució de l’Associació.

Primers alumnes de l’Escola Santa Teresa en una visita a Montserrat, 1975.

Escola Garbí.

Escola de Turisme del Baix Penedès.

Gaudint de la platja en bona companyia.

Servei de jardineria.

Treballs forestals.

Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu.

Lluites compartidesLa Catalunya contemporània s’ha forjat gràcies a lluites compartides per una gran majoria de la ciutadania, protagonitzades per persones anònimes, d’origen i condició diversa.

Lluites compartides vol posar en valor el paper de lluites locals i nacionals en la construcció del país, treballant en xarxa amb les persones i els col·lectius que les han protagonitzat o que n’han estat testimonis, amb l’objectiu de reforçar la cohesió social en la construcció del present i el futur de tots.

Lluites que han contribuït al progrés de barris, pobles i ciutats i a la millora de les condicions de vida de les persones que hi habiten.

Lluites que han defensat els drets democràtics, socials, culturals, educatius, laborals, lingüístics… En definitiva, que ens han permès ser més lliures.

Fem justícia i fem memòria: som el que som gràcies a aquest esforç col·lectiu. Tots fem un sol poble perquè tots participem de la construcció d’aquest país. I com que les idees no perviuen sense l’acció —sense nosaltres—, us convidem a recordar el passat per fer entre tots un present que ens porti a un futur millor.

Page 2: Lluita pels drets de les persones amb discapacitat intel ... · del Penedès, Ajuntament de Calafell, Ajuntament de Castellet i la Gornal, Ajuntament de Cubelles, Ajuntament de l’Arboç,

“S’han desenvolupat nous àmbits d’actuació, com la formació i la intermediació laborals, per aconseguir la inserció a l’empresa ordinària; també serveis de lleure i esport per fomentar una vida activa, serveis laborals, residencials...”

“Cal destacar el treball i la gestió conjunta amb la Fundació Ginac (antiga Associació Ginesta), que té com a àmbit d’actuació la comarca de l’Alt Camp, i amb la Fundació Onada, que desenvolupa les seves activitats a la comarca del Tarragonès. Totes tres organitzacions comparteixen estratègia i creen sinergies mitjançant Fundalis, així com la creació i el desenvolupament conjunt amb les altres organitzacions catalanes de Sinergrup (grups d’entitats amb sinergia social), que permet incorporar el coneixement i l’experiència d’altres organitzacions i territoris.”

José Carlos Eiriz i Varela, economista i mestre d’educació especial, és el director general de la Fundació des de l’any 1992.

Habitatge per a les persones amb discapacitat

Junts ho estem aconseguint!

En aquell moment, tal com passa ara, hi havia moltes famílies preocupades pel futur dels seus fills: què passaria quan ells no hi fossin?, qui se n’ocuparia?, on viurien? També hi havia persones que no tenien pares o bé que aquests no se’n podien fer càrrec.

Crear una residència es va convertir en una nova fita, per a la qual, com en els casos anteriors, va ser necessari lluitar molt i convèncer molta gent.

L’any 1984 es va adquirir la finca Sumoy-Sentís, a la carretera de Santa Oliva, amb el suport de diferents organismes, administracions i institucions, i després de rehabilitar l’edifici central l’any 1990 es va inaugurar la primera llar-residència, amb capacitat per a setze persones.

La fita estava aconseguida, però aquest tan sols era el començament.

La Fundació és fidel a la seva missió: “aconseguir la felicitat de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, de la gent gran i de les seves famílies, millorant la seva autonomia personal i qualitat de vida, amb la participació activa de cada persona, oferint-los els suports que cadascú necessita perquè disposin de les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans, i la seva plena integració social i laboral”.

Per fer-ho realitat ha creat múltiples centres i serveis, que intenten cobrir els diferents àmbits: cobertura de les necessitats bàsiques, suport assistencial, habitatge, formació, treball, oci i esport.

Des d’un model d’atenció centrat en les persones, ha creat projectes innovadors que trenquen amb els esquemes tradicionals, avançant cap a la integració total. Entre els resultats podem destacar:

1. La creació del Centre d’Educació Especial Garbí.2. Més de 350 llocs de treball directes (60 % persones amb discapacitat). 3. Més de 1.000 persones formades (el 60 % han aconseguit un lloc de treball).4. Suport anual a més de 800 persones.5. 60 persones en serveis residencials.6. Serveis a més de 800 famílies. 7. Quasi 100 voluntaris.8. Moltíssims col·laboradors.9. Suport a altres organitzacions, amb més de 450 llocs de treball i de 1.000 persones ateses.10. Ser una organització referent dins de l’àmbit català.

Entre tots hem convertit la Fundació en una entitat moderna i ben organitzada, que viu el present donant resposta a les necessitats de les persones actuals, però al mateix temps orientada cap el futur. Es tracta d’una clara aposta per l’economia social com a agent econòmic que fonamenta la cohesió social i el reequilibri territorial. Recolzant-se en valors com el compromís, l’actitud de servei, la implicació, la proactivitat, la innovació, l’excel·lència, el creixement personal, la creació de sinergies i la cooperació, la coherència i la integritat, la Fundació treballa per crear una societat més justa i solidària.

La Fundació continuarà innovant, creant nous projectes per donar resposta a les necessitats de les persones i de la comarca, creant relacions positives amb tota mena d’entitats, organismes i empreses del nostre entorn, afavorint el desenvolupament d’una comarca socialment responsable.

Alguns dels projectes en què treballa actualment són: nou centre a Calafell que oferirà serveis a les persones grans, a les persones amb discapacitat, a les persones sense recursos i a les seves famílies. Llar-residència per a persones amb necessitats de suport extens i generalitzat. Centre d’acollida temporal d’animals en adopció. Projecte de lloguer social amb suport per a famílies sense recursos. Projecte de suport a les famílies de persones amb discapacitat per tal que puguin conviure amb el suport que cadascuna necessiti. Creació d’una empresa d’inserció laboral que ofereixi un futur laboral a persones en situació d’exclusió social.

Si vols formar part d’aquest gran projecte, no dubtis a trucar-nos! Junts podem crear infinites oportunitats.

Crèdits. Entitats, empreses, administracions i persones que fan possible aquest projecte.

Associació Sinergrup, Associació Trèvol, Associació de Malalts d’Alzheimer del Vendrell i el Baix Penedès, Ajuntament d’Albinyana, Ajuntament de Bellvei, Ajuntament de la Bisbal del Penedès, Ajuntament de Calafell, Ajuntament de Castellet i la Gornal, Ajuntament de Cubelles, Ajuntament de l’Arboç, Ajuntament del Montmell, Ajuntament de Santa Oliva, Ajuntament del Vendrell, Clients i col·laboradors de totes les activitats obertes al públic (més de 20.000), Consell Comarcal del Baix Penedès, Consell Comarcal del Tarragonès, Consell Esportiu del Baix Penedès, Consell Esportiu del Tarragonès, Cruz Roja Española, Cuines del Vendrell, Diputació de Tarragona,

empreses clients; empreses col·laboradores en pràctiques empresarials (més de 90), entitats socials i culturals del Vendrell i el Baix Penedès (més de 50), Escola Garbí, instituts d’ensenyament secundari de la comarca, famílies de les persones de la Fundació (més de 800), Fundació Ginac, Fundació Bancària La Caixa, Fundació Onada, Fundació Tutelar de les comarques de Tarragona, Generalitat de Catalunya (Departament de Treball, Afers Socials i Famílies), llars d’infants del Vendrell, Bellvei i l’Arboç, mitjans de comunicació, Patronat Municipal Hospital-Assil del Santíssim Salvador, Patronat de la Fundació, Pla Educatiu Entorn del Vendrell, Projecte Incorpora de La Caixa, proveïdors de la Fundació (més de 150), Ràdio i Televisió del Vendrell i de Calafell, treballadors de la Fundació (més de 350), UTE Jardiners de Calafell i els 100 voluntaris de la Fundació.

1990

“Els serveis residencials de la Fundació s’han ampliat amb noves llars-residències i amb un servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar que ofereix el servei de suport allà on cadascú viu.”

“Entre els projectes d’un futur immediat destaca la creació d’una llar-residència per a persones greument afectades, o la creació de pisos amb suport on puguin continuant vivint junts, si així ho desitgen, els pares grans amb els seus fills amb discapacitat.”

“També cal destacar l’obertura de la Fundació cap a altres col·lectius, incorporant dins de la finalitat fundacional les persones grans, els joves, les persones sense recursos o les persones amb greus dificultats d’inserció laboral o social.”

Montserrat Jornet i Jané. Empresària del sector de la restauració i mare del Marc. Va ser presidenta de l’Associació i ho és també de la Fundació des de l’any 1992.

Compromís amb les persones, compromís amb el territori

El nou centre Centre de Dia i Centre Ocupacional a Calafell que oferirà serveis a les persones grans, a les persones amb discapacitat, a les persones sense recursos i a les seves famílies.

Membres de la Fundació, febrer del 2017.“En aquests vint-i-cinc anys tot ha canviat: la societat, les comunicacions, la nostra organització… De fet, la Fundació està sempre en canvi, adaptant-se a les noves realitats i creant les circumstàncies per tal que cadascú pugui tenir els suports que necessita.” José Carlos Eiriz i Varela

Taller de serveis industrials.

“Aquests últims anys, els projectes territorials integrats, una clara mostra d’estratègies compartides amb agents del territori que permeten desenvolupar nous projectes on innovació, integració, sostenibilitat econòmica i millora de la qualitat de vida de les persones estan estretament lligades, aconsegueixen la màxima integració social de les persones de diferents col·lectius i amb diferents capacitats, compartint en el propi municipi, activitats, espais i projectes.”José Carlos Eiriz i Varela

“Una de les prioritats de la Fundació han estat i són els serveis residencials, no tan sols per a aquelles persones que ja no tenen família o que aquesta no se’n pot fer càrrec, sinó també per aquelles persones que es volen independitzar.”Montserrat Jornet i Jané

Però el més essencial és haver pogut incidir positivament en la felicitat de les persones i de les seves famílies, i haver pogut avançar molt en l’acceptació de les persones amb capacitats diferents i en l’exercici dels seus drets.

Inici de les obres de la llar-residència Ventall.

Llar-residència del carrer Roquetes.

Benestar i confiança.

Vista general de les instal·lacions al Vendrell.