lluis cuellari bassols(1925-1993) · lluis cuellari bassols(1925-1993) lluis cuellar i bassols,...

5
per introduir l'Enciclopedia el dia 23 d'octubre de 1993. El tcrccr trimestre es publicaren els seminaris celcbrats 1'any 1991 sobre F. Nietzsche en forma de revista filosofica, que fou prcscntada a 1'Ateneu Barcelo- ncs el dia 14 de desembre de 1993. Ens plau citar unes paraules del re- ccntment finat Dr. Alfred Badia en res- senvar un dels llibres editats pcl nostre Liccu en quant a les ponencies presen- tades i publicades ,Els resultats reflec- teixen la personalitat del professor que s'aboca al filosof investigat. Tot bon es- tudi d'un acicnciat en filosofia es una versio tan personal com paradoxalmcnt fidel (...). Si cls plans d'cstudi del futur batxillcrat (...) diu que ignoren la filoso- fia, ^seran aquests llibres (...) el bell cant d'una subespecie de cignes destinats a 1'extinci6?'> (Diari Avui). M.S.S. LLUIS CUELLAR I BASSOLS (1925-1993) Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si d'una familia cristiana de la que n'era el cinque fill, el 5 de mare de 1925. Cursa estudis primaris i secundaris a la seva vita natal i es trasllada tries tard a Bar- celona per estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat. En acabar els estudis superiors li fou concedit el premi extraordinari de lli- cenciatura; era l'any 1948. El <Lycee Francais<> de Barcelona li atorga una beca com a lector d'espanyol al « Lycee Louis le Grand- de Paris. A la capital do Franca sojorna durant dos cursos, en uns moments en clue Sartre i altres filo- sofs francesos l'havien convertit en un fogar do cultura filosofica. El Jove llicenciat respira aleshores una atmosfera d'obertura cultural, molt tries amplia que la que havia trobat a la ciutat comtal i a la universitat franquis- ta. Ell mateix ens parla, en mes d'una ocasi6, de 1'impacte que rebe, en aquell moment, de la filosofia contemporania, i que no tenia res a veure amb 1'escolas- ticisme que havia apres a Barcelona. Aquest fet dcterminara, en part, la te- matica posterior de la seva tesi doctoral. En retornar a la ciutat comtal, entra com a professor adjunt de filosofia a la universitat i fou ajudant del Dr. Joaquim Carreras i Artau, essent durant uns anys l'encarregat d'impartir Filosofia Medie- val. Mes tard fou amic personal i col-la- borador del Dr. Jaume Bofill, en tasques com la de fundar i esser cap de redaccio de la revista filosofica Convivium du- rant gairebe dcu anys, a partir de 1956. Tambe per aquests temps col-labora amb 1'><Instituto Superior dc Investigaciones Cientificas» en la branca do filosofia. Per aquests anys, va contraure matrirnoni amb la love barcclonina Remei Grau de la que tingue cinc fills Maria, Emilia, Margarida, Rosa M. i Lluis-. Poste- riorment prepara les oposicions a cate- dra d'institut que guanya dcspres d'una brillant actuacio cl 1958. Excrci de eatc- dratic en cis instituts <<Mila i Fontanals>> i ,Joan Maragall>> on substitui al celebrc Dr. Roque. Els primers anys cnsenya si- multaniament a l'institut i a la universi- tat. Posteriorment, en esser-li detectada una malaltia cardiaca i deteriorar-se 1'ambient universitari per les vagucs, 11 fou aconsellat facultativament que re- duis tasques i es qucda nomes amb la ca- tedra de secundaria, que conserva fins a la data de jubilacio reglamcntaria el 1990. 287

Upload: others

Post on 10-Mar-2020

38 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) · LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si d'una familia cristiana de la que

per introduir l'Enciclopedia el dia 23d'octubre de 1993.

El tcrccr trimestre es publicaren elsseminaris celcbrats 1'any 1991 sobre F.Nietzsche en forma de revista filosofica,que fou prcscntada a 1'Ateneu Barcelo-ncs el dia 14 de desembre de 1993.Ens plau citar unes paraules del re-

ccntment finat Dr. Alfred Badia en res-senvar un dels llibres editats pcl nostreLiccu en quant a les ponencies presen-

tades i publicades ,Els resultats reflec-

teixen la personalitat del professor que

s'aboca al filosof investigat. Tot bon es-

tudi d'un acicnciat en filosofia es una

versio tan personal com paradoxalmcnt

fidel (...). Si cls plans d'cstudi del futur

batxillcrat (...) diu que ignoren la filoso-

fia, ^seran aquests llibres (...) el bell cant

d'una subespecie de cignes destinats a

1'extinci6?'> (Diari Avui).

M.S.S.

LLUIS CUELLAR I BASSOLS (1925-1993)

Lluis Cuellar i Bassols, nasque a laciutat d'Olot de la Garrotxa, en el sid'una familia cristiana de la que n'era elcinque fill, el 5 de mare de 1925. Cursaestudis primaris i secundaris a la sevavita natal i es trasllada tries tard a Bar-celona per estudiar Filosofia i Lletres ala Universitat.

En acabar els estudis superiors li fouconcedit el premi extraordinari de lli-cenciatura; era l'any 1948. El <LyceeFrancais<> de Barcelona li atorga unabeca com a lector d'espanyol al « LyceeLouis le Grand- de Paris. A la capitaldo Franca sojorna durant dos cursos, enuns moments en clue Sartre i altres filo-sofs francesos l'havien convertit en unfogar do cultura filosofica.

El Jove llicenciat respira aleshoresuna atmosfera d'obertura cultural, molttries amplia que la que havia trobat a laciutat comtal i a la universitat franquis-ta. Ell mateix ens parla, en mes d'unaocasi6, de 1'impacte que rebe, en aquellmoment, de la filosofia contemporania,i que no tenia res a veure amb 1'escolas-ticisme que havia apres a Barcelona.Aquest fet dcterminara, en part, la te-matica posterior de la seva tesi doctoral.

En retornar a la ciutat comtal, entra

com a professor adjunt de filosofia a launiversitat i fou ajudant del Dr. JoaquimCarreras i Artau, essent durant uns anysl'encarregat d'impartir Filosofia Medie-val. Mes tard fou amic personal i col-la-borador del Dr. Jaume Bofill, en tasquescom la de fundar i esser cap de redacciode la revista filosofica Convivium du-rant gairebe dcu anys, a partir de 1956.Tambe per aquests temps col-labora amb1'><Instituto Superior dc InvestigacionesCientificas» en la branca do filosofia. Peraquests anys, va contraure matrirnoniamb la love barcclonina Remei Grau dela que tingue cinc fills Maria, Emilia,Margarida, Rosa M. i Lluis-. Poste-riorment prepara les oposicions a cate-dra d'institut que guanya dcspres d'unabrillant actuacio cl 1958. Excrci de eatc-dratic en cis instituts <<Mila i Fontanals>>i ,Joan Maragall>> on substitui al celebrcDr. Roque. Els primers anys cnsenya si-multaniament a l'institut i a la universi-tat. Posteriorment, en esser-li detectadauna malaltia cardiaca i deteriorar-se1'ambient universitari per les vagucs, 11fou aconsellat facultativament que re-duis tasques i es qucda nomes amb la ca-tedra de secundaria, que conserva fins ala data de jubilacio reglamcntaria el 1990.

287

Page 2: LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) · LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si d'una familia cristiana de la que

El seu treball crcatiu es plasma en in-nombrables articles en diaris i revistescspecialitzades, conferencies, comunica-cions a simposiums, Ilibres i Ilibres detext. Entre cis darrers cal assenyalar laIntroduction a la filosofia escrit amb lacol-laboracio del seu agregat i amic J.Rovira, avui malauradament tambe de-saparegut; fou editat per Casals l'anv1977. Aquest text ha estat reimpres mol-tes vegades i una munio de nois i noiesa traves deli han accedit al coneixementfilosofic. Dos anys mes tard la col.lec-cio -Hay que saber- de 1'editorial Tci-de, publicava el seu llibre: Cornprendrela filosofia, sintesi eminentment didacti-ca de 1'assignatura.

La tesi doctoral presentada a la uni-versitat barcelonina cl 1979, meresque elmaxim guardo i dos anys mes tard striapublicada per 1'editorial Herder sota elnom: La atentividad y la fidelidad a laverdad. La critica de I'especialitat se'nfeu resso en diverses revistes, assenya-lant la seva importancia. El conegut teo-leg J. Rovira Belloso la valora en aques-tes paraules: « Fascinante espectaculo enque los topicos del escepticismo, prime-to y del agnosticismo dcspucs, adquie-ren su dimension real de criticos de lasfalsas verdadcs, pero nunca una dimen-sion apabullante de aguafiestas abolu-tos.> (El Ciervo, 1988). El professorfrances Alain Guy, inclou Lluis Cuellaren la seva historia de la filosofia espa-nyola, tot ressaltant el concepte d'aten-tivitat elaborat cn I'esmentada tesi. Peraquestes dates entry com a membre res-taurador a la Societat Catalana de Filo-sofia, on col•labora assiduarnent i esprcocupa de que apiegues un gran nom-brc dels que ens dcdicavem a la filoso-fia. Tambc en la Seccio de Filosofia delCol•legi de Doctors i Llicenciats treba-Ila profitosament i participa com a mem-bre del jurat del I Premi Arnau do Vila-nova, que cl Col•legi havia instituit pera alumnes i professors do Filosofia l'any1982. Enguany s'ha concedit cl XIIICpremi, essent Punic premi de filosofiaquc es concedeix en aquesta categoriaals Paisos Catalans, i del qual tambcparticipa la Societat Catalana de Fi-losofia.

Al Ilarg de la seva vida docent, tant

a la univcrsitat corn a sccundaria, haviaformat nombrosos alumncs, amb moltsdels quals havia cstablert una vertaderaamistat. Era una persona quc li agrada-va ajudar cis scus amics i companys, nosolament amb consells sino tambc ambfets. El neguit filosofic el portava moltarrelat en el seu debil cor, i aixo es ma-nifestava amb l'assistencia a tertuliescom la quc mantcnia el Dr. Broggi.Aquest fet el porta a aplegar alguns delsscus deixebles, en una tertulia filosofica,on discutir la tematica pertinent. Aixoes plasma cn la fundacio d'una academiade filosofia anornenada Liceu Joan Ma-ragall. L'acte fundacional tinguc llocI'octubrc de 1981 a l'institut Joan Mara-gall, amb la dissertacio de Jordi Mara-gall intitulada El pensament filosofic delrneu pare. Mes cndavant, amb la valuo-sa col•laboracio de Carme Bigas Luna enquant a la gestio oficial, es converti enuna entitat juridica dotada d'estatuts re-coneguts Cl 1988. Dc 1'institut Maragall,on comen4a el Liceu, es trasllada a I'A-teneu Barcelones, on el Dr. FrancescGoma, membre de la junta de govern,acolli I'associacio, assignant-h una aulaon rcunir-se per a cclebrar cis sews se-minaris. Al llarg dcis dotze anys de vidas'han cclebrat seminaris anuaiment i cisdels darrers anys amb l'ajut de la Gcne-ralitat de Catalunya i de la FundacioJanine Bofill, s'han pogut editar els cor-responcnts a Kant, Husserl, Wittgens-tein, Hcidegger, Schopenhauer i Nietzs-che. La salut delicada de Lluis Cuellars'ana empitjorant progressivament i esveie obligat a traspassar la presidenciadel Liceu al professor Manuel Satuc, quces en 1'actualitat qui el presideix. Des-pres de diverses recaigudes i estades enclinica, la darrera el mes de novembre de1993, ja no se'n va poder sortir i va fi-nar el dia 22 d'aqueil rues.

Es fa dificil judicar el mestre, elcol-lega, l'amic, cl contcrtulia; nomesvoldria testimoniar la seva recerca cons-tant de la veritat, fet que el defineix coma vertader filosof. Fou profundamcnt re-ligios, pcro no dogmatic i d'espcritobert; aixo nomes es vela cn tractar-lode prop, i es lamentava de que no scm-pre se'l judiques aixi. Em recordo, a talld'anecdota, quan li saltaren les llagrimes

288

Page 3: LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) · LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si d'una familia cristiana de la que

en anunciar-nos la mort del gran poetaagnostic Salvador Espriu. Lluis Alegret,membre de la junta i fundador del Li-ceu qualificava amb aquestes paraules eldia del funeral, la biografia de LluisCuellar: -Un decurs vital que no s'ha li-mitat a l'exercici docent, sing que s'hacixamplat amb el treball de mestre, ambel treball creatiu i d'investigacio quebrolla de la seva vocac16 filosofica>.

No hi ha dubte que la seva malaltiael va fer sofrir molt, per-6 mai se'l veie

Lluis CUE'.LLAR i BASSOLS, El hombre y la

verdad, Barcelona, ed. Herder, 1981.

pag. 149-152. Cap. II eL'actitud aten-

tiva-, apartat A. -Alto implicit en el

preguntar filosofic».

(...)Si de la consideracio del preguntar en

general tornem ara a la del preguntar fi-losofic en particular, haurem de precisar,despres del que hem dit , que la totalitati la radicalitat que el caracteritzen, llunyde comportar l'eliminacio -absoluta-ment impossible- dcls mencionats su-posits del preguntar en tant que tal, ve-nen nomes a afectar la peculiar matisa-cio que els mateixos presenten en el casdel preguntar filosofic . Aixi, la totalitata que aspira la Filosofia significa que allopel qual s'interessa es tot allo que hi ha,la totalitat del mon en que estem ja im-mersos , constituit no nomes pel mon enel scu sentit vulgar, sing tambe per De'u,per la historia , per mi mateix . I la radi-calitat que persegueix significa quc pre-ten assolir la revelac16 o Veritat dels es-trats mes intims i mes profunds d'aques-ta realitat total. El preguntar filosoficsera, segons aixo, un preguntar-atendrea la Veritat a ltima sobre tot. Com unamirada Ilangada cap alto darter 1 mes ra-

desesperat encara que si preocupat en els

moments de lucidesa. Pensem que fou la

filosofia qui li servi de consol, coin en

altre temps a Boeci, a mes de la seva fe.

Tot recordant Lluis Cuellar, les dis-

cussions amb ell mantingudes , setnpre

amb placidesa, no em resta mes que re-

tre-li amb aquestes times el nostre sin-

ter homenatge, i creiem que amb aixo

no fem altra cosa que retornar-li, en

part, tot el que d'ell hem rebut.

Manuel Same i Sillue

dical de la realitat coca; es a dir, una mi-rada maximament oberta a quant aques-ta pugui revelar.Aqui radica una de les rues notables

diferencies existents entre la Filosofia iles anomenades ciencies positives . El pre-guntar - atendre propi d'aquestes es comuna mirada d'abast limitat , es a dir. en-quadrada ja originariament dins d'unsmarts atentius determinats que venen alimitar d'arrel el tipus de realitat visibleper aquestes ciencies i el seu significat.El primer i mes general de tals martsatentius es el de 1'-empiricitat > o exigen-cia d ' una mostrac16 empirica de la rea-litat que consideren. I, articulant-se dinsd'aquest marc general, altres me's pp arti-culars, constituits per les diverses hipo-tesis cientifiques concretes que esta-bleixen els diferents camins d'organ:.tza-cio fenomenica d'aquella realitat empi-rica enfocada. Aquest complex enqua-drament del mirar cientificopositiu vaset posat at descobert primerament petsanomenats - critics de la Ciencia» de co-mencament de factual segle , per-6 avuidia la Ciencia mateixa es complau enevidenciar-ho, plenament conscient de simateixa. Aixo no significa negar 1'ano-menada -objectivitat cientifica<>. Suposanomes advertir que aquesta es desplegadins d'uns limits determinats.'

1. En el que diem no hi ha cap mans despectiu per ales ciencies. La seva autolimitacio conscient-I'excmple classic es Galileu- ha estat i es la condicio imprescindible de la seva fecunditat . Per la resta,

la progressiva acotacio de camps de la realitat que les ciencies ha operat no ha d'interpretar - se com unacatastrofe per a la Filosofia , que -en opinio del positivisme- hauria quedat - sense treball.: creiem queiustament ha anat aixi posant mes en relleu quina es la tasca de la mateixa, alliberant - la de rants elementsespuris com Phan vingut afectant al Ilarg de la historia.

289

Page 4: LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) · LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si d'una familia cristiana de la que

I.a conscgiicncia utcs notahlc d aixos'observa en cl fct que el jo-que-pregun-ta-cientificament no queda pres i com-promes en el seu ser intim pel seu ma-teix preguntar. Roman a cobert de la in-terrogacio, com a simple <espectador'd'una realitat « ob-jectivitat> per ell mit-jan4ant els mares atentius constituentsdel seu preguntar. Fins i tot en el casque la realitat cnfocada sigui ell matrix:en efecte, despres d'haver-se fet giiestiode Si mateix en tant que ens fisic, o ani-mal, o ens social, etc., subsisteix encarala mesfonda i important de les questionsque l'home pot i ha de plantejar-se, a sa-ber, la de dilucidar si el seu ser mes au-tentic -incloent aquest lo que formulaaquesta mateixa interrogacio- es re-dueix o no a l'entitat fisica, animal, so-cial, etc., considerades. Dilucidacio -aqucsta s%- que inclou al jo completa-ment, fent-li correr, per dir-ho aixi, lames arriscada de les aventures, aquella ala fi de la qual el jo pot apareixer trans-figurat als seus propis ulls. Pero diluci-dacio ja totalment estranya a la cienciapositiva en la mesura que I'afany de ra-dicalitat absoluta que la inspira exigeixabordar-la prescindint d'aquells ,en tantque» o -perspectives,, particulars en queel cientific se situa. Dilucidacio essen-cialment filosofica, doncs, i en la qual espalcsa clarament la difercncia existententre el preguntar cientifico-positiu i elfilosofic en alto tocant a ]a peculiar si-tuacio en que un i altre dcixen al jo queformula la interrogacio. Observi's, noobstant, que tal difercncia no es dcinaunicament en el cas en que aquella versisobrc el propi esser. No es tracta d'uncas privilegiat d'aixo. La radicalitat ambque la Filosofia preten enfocar-ho totexigeix que el jo-que-pregunta filosofi-cament, sigui quina sigui la zona consi-derada, coincideixi amb aquest jo mesprofand al qual ens referim, es a dir, ambaquell jo que s'esforga per romandremes aci de tota interpretacio de si ma-teix com materia, esperit, etc. Perque,Pent-se tota interpretacio d'un mateixnecessariament des d'una interpretacioglobal de la realitat tota, unicament abs-tenint-se el lo d'assumir -ab initio>> comvcrtadera la scva autointcrprctacio, evi-tara que aquella interpretacio global

COIIIICxa s'intcrposi cntre ell i la rca litat,1'autentica ,csscnc1a, de la qual volaprehendre. Nomes aixi es podra pre-tendre clue cl ,vist- aleshores, tant pelque fa al propi jo com pcl clue fa alno-jo, no es quelcom subjectivament-posat>, sing quelcom rcalment -do-nat><.

Aixo ens permet precisar que la radi-calitat i la totalitat caracteristiques delpreguntar filosofic exigcixen que el jo-quc-pregunta-filosoficamcnt no sigui un<<ego quaestionans» qualsevol. En parlardcls suposits del preguntar en general(existencia d'un jo-que-pregunta, im-mers )a en un mon i implantat ja cn laVeritat) vam haver de dcixar nomcs va-gament perfilat el jo interrogador, prc-cisament per no sortir-nos do la genera-litat en que aquesta investigacio es mo-via. Ara, en tractar del preguntar filoso-fic, s'irnposa dir que el jo-que-pregunta-Jilosoficament ha de ser on rcjo nu'<,obert des de la seva mes profunda inti-mitat a la Hum de la Veritat, radical-ment exposat a ella. 0, si cs vol, expres-sat d'una altra manera: I'-ego quaestio-nans» -filosof>> ha de ser un ,ego. -me-rament>>, <<exclusivamcnt<<, <purament,,,«quaestionans».Aquest ,dcspullament,> absolut i con-

tinu que el filosofar exigcix al jo, no es

estrany que incomodi al frivol, cs a dir,a l'home que viu en la perifcria de si ma-

teix. La Filosofia -com la Religio, amb-

dos sabers d'<<ultimitats- d'indole dife-

rent- al <di-vertit<, el fa ,introvertir-

se<< per rcconvertir-se,, a la Veritat. -In-

trovertir-se<' no, evidentmcnt, en el sen-tit de tancar-se cn la propia subjectivi-

tat, sing en el do retirar-se cap al mes au-tentic d'un mateix, aixo cs, cap aquell jo

que s'autodescobreix com a desig fer-vent de Veritat sobre tot, i, consequcnt-

ment, com sol•licita disposicio a que

aquella Veritat es faci tambe en totes les

dimensions entitatives i operatives pro-

pies. L'actitud filosofica fa prorrompre

cn un entranyable -Fiat Veritas!'>, en clque, per la seva mateixa fonamcntalitat,

sentim compromes tot el nostre ser i clnostre obrar.

Aquest quedar cl Jo que filosofa cotn-pletament pros i comprornes en la propiainterrogacio filosofica, ens facilita cl dis-

290

Page 5: LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) · LLUIS CUELLARI BASSOLS(1925-1993) Lluis Cuellar i Bassols, nasque a la ciutat d'Olot de la Garrotxa, en el si d'una familia cristiana de la que

ccrnir degudamcnt fins quin punt i en

quin scntit es exactc prescntar la hiloso-

fia com un pur ,theorein- desinteressat.

Si per desinteres entenem <<indiferen-

cia», es clar, despres del que hem dit,

que el filosofar autentic no tc res de des-

interessat. Pero si per alto entenem

-afany do superar tot egoismc,,, pot per-

fectament ser qualificat d'aquesta mane-

ra, procurant, pero, de notar que el que

motiva i sustenta basicament aquest ,de-

sinteres» es un maxim ,Interes- per la

Veritat i tambe, en el Eons, per un ma-

teix, ja que interessar-se per la manifes-

tacio plena do la Veritat sobre tot i, per

tant, tantbe sobre un mateix, cs I'unica

forma autcnticament sincera d'interes-

sar-se pel propi ser. La incompatibilitat

entre ambdos interessos nomes pot do-

nar-se si el jo pcl que un s'interessa no

es un jo atentiu a la Vcritat, sing in jogarbuix d'idees i de tendencies habitualsquc ni p er un moment es pensa sctme-tre a la Plum de la Veritat : un jo, per tant,,,gratuitament - eximit de la interro;aciofilosofica.

Concloem : el que d'especific presentacl prcguntar-atcndre filosofic no es,contrariament al que pugui creure's, Clpartir d'un problematic - zero absolut,,de coneixements , sing el partir, co-icre-tament i exclusivament , d'aquella cvi-dencia polar fonamcntal que vcnim des-cobrint cn 1'entranya profunda do lesmes diverses posicions i actituds: la de1'existencia d'un jo purament atentiu isotmcs d'arrel a una Veritat absoluia in-dubtablc. Mostrar aixo constituia 1'ob-jectiu principal del present apartat.

291