NUM.5- MAIG 84 75 PTES.

R A

LLOSETA - INCA, CARRETERA SENSE Fl

FOTO ESTUDlO

lfl-C>:M)

FOTOS CARNET AL INSTANTEREPORTAJES FOTOGRÁFICOSYENVIDEO

NOVEDAD:RETRATOSENBLANCOYNEGRO

REPRODUCIMOSFOTOSANTIGUAS

EL ORDENADOR FAMILIAR CON COLOR YSONIDO.

PUNTO DE VENTA AUTORIZADO .ALEXANDRO, C/ Pau, 42 - INCA

SUMARl.

Editorial pàg. 3

Cartes Obertes pàg. 4

Opinió. Calzado, reconversion yreforma; Pepe Navarro pàg. 5

Municipal. Pressupost '84 . . . . pàg. 6 i 7

Laboral: Difícil Negociació pàg. 8

Cap de cantó pàg. 9

Líniacalenta: BonetdeSantPere pàg. 10 i 11

Es Raiguer. Lloseta i Selva. . .pàg. 12 ¡ 13

Aparador. pàg. 15

Informe: Ambulatori pàgs. 16 i 17

Es Molins d'Inca.Per Joan Huguet pàgs. 18 i 19

Plana Verda. EIs Benaventurats . .pàg. 20

Sa nostra cuina. Vins a Ia carta. . .pàg. 21

Llunari cl còmic(Entrevista) pàg. 22

ESPORTS.La natació, protagonista . . . .pàg. 23EI"Jogging" pàg.23La Pista cubierta pàg. 24 i 25Primo Camera, un campeón quecompraba sus zapatos en lnca pàg. 26

CULTURA.Signatura. Per Pep Matas. . . .pàg. 27Crítica d'Art.PerAntoni Rodríguez pàg.28Llibres .pag.29POPULARS D'INCA/84 .pàgs 30 i 31

U<

ZoH

5fu'

I N F O R M A RLa total absència de política informativa en el si de

l'Ajuntament d'bica coUabora d'una manera definiti-va a completar Ia imatge rigorosament tercermundistaque diversos sectors del poble tenen de "La Sala'. Lainformació que genera Ia nostra més alta institució ciuta-dana es dóna "tard, malament i mai", com manen lesmés ortodoxes lleis de ta incompetència. I d que és mèstrist dd cas és que ds responsables d'aquest üesgavellsón tant ds polítics dd grup majoritari com els funcio-naris adscrits a Ia secretaria de l'Ajuntament, és a dir, elsdos c<>l.lectius més importants de Ia Casa Gran.

La trivolitat amb Ia qual els esmentats personatgesentenen el problema és tan absoluta que "per se" dónaidea de b seva entitat, política i professional. EIs polí-tics s'han compromès a una tasca important amb el po-ble d'Inca. En les democràcies desenvolupades, el po-lític responsable mante un constant "diateg'' amb l'elec-torat a través de Ia premsa i aquesta, informa dd quepassa i troba facilitats per tal de descobrir d que no ésdiu. A Inca s'imposa un altre modd: eI de lesrepúbU-ques bananeres. SoLs d favoritisme masdista i grossermou ds nostres regidors a obrir Ueugerament d calaixdds seus/nostres assumptes, a certa premsa. El gran per-judicat és, mentrestant, d poble que sap d que passaquan ds polítics volen que se sàpiga. Un procedimentsemblant a ciutats com Palma, per exemple, és totalmentimpensable.

Quant als funcionaris, no podem obUdar mai que te-nen una doble servitud: al poble que ds paga (i moltbé, en segons quin casos) i als polítics o al polític quesegons d temps és d seu cap inmediat. Un funcionari,per molt alt que sigui el càrrec que ocupi, no és cap virreii es extraordinàriament discutible el seu dret a "passar''informació municipal, bica es almenys una de les poquesciutats on això és moneda corrent.

L'actitud i Ia missió d'un informador és clara: cercarIa informació vertadera allà on es trobi. Els seus mitjansno poden ser idò, mai criticats.

El cas dds altres col.lectius esmentats és ben diferent.EIs funcionaris, per una banda, estan donant una imatgetotalment contraposada a k disciplina i Ia dedicació amb :b qual se suposa que s'afanyen a Ia seva feina. EIs polí-tics per Ia seva part, tan pensar que si en aquests aspec-tes actuen amb favoritismes tan descarats tenenen moltpoca vàlua l'opinió pública i el dret a Ia informació reco-llit en Ia Constitució.

RAlGUER - Revista núm. 5 - Any II. Maig 1984.Redacció i confecció: Maria A. Vinuelas, Margalida Llobera, Xisco Mulet, Joan Ramis, Antoni Mercader, Nena Ferrer,

Biel Amer, Patricio Candia, Gaspar Salom, Pepa, Paula Valriu.Col.laboradors: Gabriel Serra, Ramon Rosselló, Miquel Puigserver, Pep Matas, )oan Huguet, Juan Morena. Antoni Ro-

dríguez.Supervisió lingüística: CatalinaValriu i Sebastià Llabrés.Fotografia: M.A. Quetglas.Administració: Margalida LloberaDistribució i Suscripcions: PepaPublicitat: Olga Cadavid. TeI. 50 25 40.Composició: Charo Fuster.Director Periodista: Josep Ma. Ramis.

Inca - Dep. Legal P.M. 690 - 1983 - Imprès a Edicions Manacor S.A.Direcció: Bisbe Llompart, 123-2o. TeI. 50 25 35 - Apartat 302 - INCA.

CIUTATS IPOBLESHi ha termes de pobla-

ció que, per ta seva exten-sió, mereixen l'anomenadade ciutats. Això no bastai massa sovint el compor-tament de les seves gentsels converteixen en simplespobles grans. MoIt desen-volupats, això sí, però po-bles al cap i a Ia fi. Em ve aIa memòria aquest pensa-ment quan parl d'Inca i veigIa destrossa que sovint és faa Inca. També pens enaixò en altres ocasions,però pentura podran essermotius d'altres cartes.

Voldria fer, simplement,referència a Ia pobressa ar-quitectònica dInca . Lo pocque queda pareix que moles-ta i es va tombant com quidestrossa castells d'arena.La fesomia d'Inca no és jaIa d'un poble mallorquí,sino que ciutats com Ia nos-tra es poden trobar, talmenta qualsevol part de l'EstatespanyoL

1 com a mòstra, basticomentar breument el casde Ia plaça de l'ajuntament.

On abans hi havia un carac-terístic "quiosc'' de música,ara s'alça un incomprensiblei despersonalitzat monu-ment al ciment i al mal gusti sense cap gràcia. Mentrestant diuen que l'anteriormonument ha anat a "ferles amériques'. lrist i únicdestí per a tot allò que devalor té el món occidental.

LLORENÇ VlDAL

ENDAVANT!Tan sols unes retxes per

animar-vos. Des de que RAl-GUER ha sortit al carrer,són moltes les crítiques queheu rebut. VuIl dir que hi hacoses de h revista que nom'agraden massa, però queles critiques que vos posenson, de vegades, ridicules ique, en concret, les del"Diario de Mallorca' tansols evidencien una campa-nya contra Ia "premsa fora-na" . vertaderament indig-nant.

ANTONI GARCIESLLUCMAJOR

HÌDMS*^J

foto estudi HOMS

-fotografia i videode noces, comunions

•i bateigs-reproduccions de•fotos antigues

palmer,8 inca

IA PENYA BARCELONISTA DlNCA DONA UN MEA LA RESIDENClA D'ANCIANS

El passat mes d'abril, els directius de Ia "Penya Bar-celonista d'Inca" feren lliurament d'un me de trenta qui-los a Ia "Residència d'Ancians" d'Inca.

L'animaI havia d'haver estat el premi d'un sorteig delqual no és va vendre el biIlet del número premiat, per Iaqual còsa l'esmentada penya decidí donar-ho a una ins-titució benèfica.

A l'acte de donació assistiren el batle, Antoni Pons,president del Patronat de Ia Residència, el seu regidorencarregat Joan Llabrés i el regidor Antoni Martorell,així com h superiora-director i una representació d'an-cians.

HeladeriaLOS VALENCIANOS

Especialidad engranizados y helados artesanos

mayor23 tl.504793 inca

boutique

infantilBORN,6 Tel .501405

INCA

ÏOPIrŒO

Que La situación del sector del cakado no es Ia mismaque en Ia década de los 60 es a^o obvk>; Ia crisis genera-Uzada a partir del 73 empezó a afectar también a estesector tan importante para nuestra comarca si bien aquílos efectos de esta crisis empezamos a sentirlos un pocomás tarde. AnaUzar aquí el origen y efectos de esta crisissería interminable, teniendo en cuenta que esta ha sido yes ta tarea junto con La de buscar afternativas de unacomisión de seguimiento en L·i que están representadaspatronal, sindicatos y administración. Pero mientras endicto comisión se discuten y elaboran Las medidas deaplicación y ayuda (financieras, tecnológicas, de comer-cialización, Laborafes, etc.) el número de empresas quecierran y que por otra parte han demostrado escaso inte-rés por acogerse a las ayudas de h reconversión, es cadavez mayor. Es cierto que en muchos casos Li aplicaciónde ayudas además de lentas son insuficientes, pero noes menos cierto que h mayoría de empresas provocansu descapitalización y endeudamiento sobre todo conlos organismos públicos y con los trabajadores, decLarán-doselas insolventes y apareciendo con otra denominacióncon un número más reducido de trabajadores y favore-ciendo el trabajo sumergido.

Es claro pues que h mayoría de empresas han optadopor su sistema particular de "reconversión", Uámensedespidos, suspensiones y quiebras más o menos apañadaso el cierre sin más y a las brevas, y no por un sistemaglobal y negociado con las partes implicadas. Por todo

eUo se puede decir que en el tema de pLantiuas estásobradamente reconvertido todo Io reconvertible.

Debería abandonarse La idea por parte de quienes Iatengan de que las soluciones del sector consisten en ajus-te de pLantiUas y Li generalización del trabajo sumergido,ya que eUo no hace sino provocar antes o después unmayor malestar social. Y para quienes no estuvierandispuestos a abandonar determinadas actuaciones clara-mente antisociales y fraudukntas debiera existir unalegisLición suficiente que persiguiera y condenara talesprácticas. En este sentido se hace cada día más necesariouna profunda reforma fiscal, penal y tributaria que ga-rantice h contribución de todos en Ia salida de Ia crisis yevite el fraude.

Nc obstante queda daro que siempre mejor que fueraa través de un esfuerzo por parte de todos, los trabajado-res en su moderación sakrial que ya llevan años practi-candoL·i, bs empresas con su inversión y La administra-ción con h concesión de ayudasa quienes se comprome-tan a realizarki, La fórmula que permitiría un desarroQotecnológico, La ampliación de mercados, La fabricaciónde un producto de calidad, etc., en definitiva poner Lasbases para Ia superación de Ia crisis. Mientras Io consegui-mos esperemos que al menos La subida del dólar sirva pa-ra incrementar nuestras exportaciones y que de los para-dos del sector se preocupen desde Ayuntamientos aadministración a cotaborar en su recolocación.

JOSE NAVAFJlO

calzado—reconversión y reforma

$studi d'Expressioi Dansa

c| dr.miguel servet , 21 - ¡nca

PELUQUERO UNISEX

CaIIe Martin Medico, 20 -Tel.503013 • IncaPara mayor comodidad RESERVE. HORA

Prestípost '£4Què fa l'Ajuntament amb

els dobers que per una ban-da o l'altra Ii entregam?Cada any s'eiabora un pres-supost municipal, com elque fa poc sha aprovat aun ple de 1 Ajuntament, quefa una previsió dels dobersque s'ingressaran durantl a n y i Ia manera com esgastaran.

Enguany el pressupost del'Ajuntament dInca puja a342 milions de pessetes delsquals 58 milions es desti-naran a inversions o siguia distintes obres com po-den esser l'ampliació dei'ajuntament o l'inici deIa instal.lació d'una novaxarxa de subministramentdaigua. Si miram enreraveim que el pressupost del'any passat era de 285 mi-lions dels quals 28 es va-ren destinar a inversions.Per tant, hi ha hagut unaugment considerable que esdeu a uns majors ingressosper part de l 'Ajuntament.

D'ON VENEN ELSUOBLERS7:DELA

NOSlRABUTXACAESCLAR!

EIs impostos i ies taxesque pagam són Ia principalfont d'ingressos de l'Ajun-tament, a més de Ia quanti-tat que Ii entrega l'Estatcom a participació dels im-postos de Ia benzina i altrescarburants (derivats delpetroli) i que enguany haestat de 117 milions depessetes.

Enguany no han pujatmolts d'impostos, tan solsIa contribució territorial ur-bana, l'impost de circulacióde vehicles i Ia taxa de re-collida de tems. L'Ajunta-ment ha posat en marxauna nova gestio en el co-brament dels impostos: s'haposat més dur. Abans d'apu-

jar-los intentarà que tothomels pagui. Utilitzarà tots elsmitjans legals per obligar apagar els qui no paguen irevisarà els padrons per pas-sar factura a tots aquells aqui actualment no se'lspassa per qualsevol concep-te. Ha estat important enaquest aspecte Ia revisió delscomptadors de l'aigua queestaven avariats, i to sevasubstitució per altres denous.

Com a dades que podeninteressar direm que els in-gressos per impostos direc-tes pugen enguany a 89 mi-lions: 20 per llicencia fiscalde l'impost industrial; 45per contribució territorialurbana, amb un augment dequinze müions respecte al'any passat; 15 per l'impostsobre l'increment del valordels terrenys (plusvàlua per

transmissions dels terrenys),etc. Per imposts indirectesva ingressar 24 mitíons, delsquals 20 corresponen al'impost sobre circulació devehicles. Les taxes suposenuns ingressos de 108 mi-lions. Les més importantsson les d'aigües, 23 mi-lions; fems, '25 milions i cla-vegueres, 8 milions. Asse-nyalar, finabnent que Iacontribució territorial urba-na, Ia cobra ara un re-cuptador, si bé pareix araque els pròxims anys Ia co-brarà l'ayuntament mateix.

1 EN QUE GASTENIANS DE MlLIONS.'Les despeses més groses

que hi ha són les de per-sonal: 145 milions en sous,assegurances socials i "pen-sions, en total un 42 percent del pressupost, quasiIa mitat. L'Ajuntamentd'Inca té actualment 63 pla-ces de funcionaris, inclouentles vacants que shan de co-brir per oposició, i 34 pla-ces de personal laboral, osigui amb un contracte com

TWS33G ODNVH|

¿f* */Ts"&&frm<'#/Q 0S x#

vo=r -#/y/ '> ^ ¿Z ,«/ ,~ 7, .

fOOC a1 lenceriabrodats carrer ma jo r , 2o -ïnca

si fos amb una empresa. Entotal, 97 places de personalfix. I a més, quinze-placesde personal contractat, nofix sinó amb una duraciólimitada del contracte oamb una assignació gaire-bé simbòlica.

L'altre capítol importantés Ia compra de bénscorrents i serveis, que puja a123 milions. EIs serveis quecosten niés perquè funcio-nin son els fems, 23 milions;el sumimstrament d'aigua,20 milions; enllumenat, 19milions; vies públiques; 6milions; i clavegueram i de-puradora, 5 milions. El ser-vei de recollida de fems fun-ciona a traves d'un contrac-te amb una empresa priva-da, "Ingeniería Urbana SA',sense que s'hagi fet encaraun estudi sobre Ia possibili-tat de municipalització delservei, cosa que sembla difi-cil. Mes de Ia mitat del"aigua que consumim ens Iasubministra una altra em-presa: "Aguas Potables deMallorca SA'.

Es destinen molts pocsüoblers a educació, assistèn-cia social, sanitat, cultura.Es cert que els diners dequè disposa l'Ajuntamentsón limitats i que Ia sensi-bilitat cap a aquests temescs cada dia major, però espodrien fer moltes més co:

ses. I no es tracta tan solsde destinar més diners sinó

. de tenir les idees clares so-bre allò que es vol fer iaixò és el que no hi ha:idees clares. A l'assistència

social encara se !anome-na "beneficència" en elpressupost i se Ii destinenun milió cent mil pessetesde !es quals sis centes milsón per contractar un assis-tent social a mitja jornadai cinc centes mil per a me-dicaments per als "pobres"i altres "llimosnes'. Allòque fa falta, i ja ho hem ditaquí, és un pla seriós d'assis-tència social. Es ridïcul, perexemple, que a Inca es con-tracti un assistent social tansols per a mitja jornada.La Residència de Vells enscosta quasi 900.000 pessetesi el Club del Pensionistaquasi 700.000 sense ques'hagi plantejat Ia possibili-tat que aquests centres pas-sin a dependre d'algun or-ganisme de l'Estat. A sani-tat les despeses son d'unmilio de pessetes, destina-des al Centre de Salut.Realment pobre, el pressu-post de sanitat. Respecte acultura Ia cosa està moltdesdibuixada. Sabem que esgastaran 750.000 pessetesen llibres per a les dues bi-blioteques; que hi ha unmi-lió de pessetes per "otrosservicios culturales y recrea-tivos'' però, el que hern di^,idees clares, molt poques.Fixem-nos, per exemple, enel cas de les festes a lesquals es destinen quasi cincmilions, a més de dosmilions i mig per al DijousBo, i tots creim, encaraque esperam una altra cosa,que simplement es repetiranles de l'any passat i les de .

l'any passat s'altre. A edu-cacio es destinen tres mi-lions quatre centes mil pes-setes, Ia major part per aconservació, manteniment ireparacions dels dos col.le-gis públics: Llevant i Po-nent. 1 això que l'anypassat, aquesta quantitat esva haver de gastar en altrescoses perquè no es va em-prar.

QUINESOBRESESFARAN?

Enguany tots els partitspolítics de la juntament hanaprovat el pressupost d'in-versions, que puja a 58 mi-lions. Creim que si hi hahagut aquesta unanimitat esdeu al fet que Ia majoriamunicipal d'UM sha deci-dit a Ia fi a emprendreobres d'infraestructura, comIa instal.lació d'una novaxarxa de subministramentd'a^ua potable, obra ques'inicia enguany amb uncost de 18 milions. A méses farà un sondeig a Ia fincade Es Serralt, propietat delAjuntament. Una altraobra, Ia reforma de Ia casaconsistorial, suposarà unesdespeses de 24 milions depéssefes i dos milions mésper al mobiliari. Aquestareforma ha vengut imposa-da per unes obres d'amplia-ció que s'estan fent i unsprojectes aprovats. Així itot s'ha intentat disminuirel cost del projecte ja ques'ha considerat excessiu.L'alt cost daquesta obra

ha impedit que es dugues-sin a terme altres moltnecessàries com són Ia re-forma de l'escorxador muni-cipal, les clavegueres o lamateixa xarxa de subminis-trament d'aigua. Altresobres que sí que es faranson Fasfaltat del carrer delTren, (dos milions de pesse-tes), millores en el mercatcobert (un milió sis centesmil), construcció de clave-gueres al carrer d En San-tiago Russinyol (un milióvuit centes mil) il.luminaciódel sector del cementiri (unmilió dues centes mil) i dcles pistes de bàsquet i hànd-bol al poliesportiu (tres mi-lions, amb una subvencióde Ia mitat) i adquisició demaquinaria per a Ia briga-da d'obres (tres milions).

En resum, un pressupostamb un gran augment, el 20per cent, respecte a l 'anyanterior. Un pressupost enel que no es veu encara unapolítica definida i pròpiaper part de Ia majoria mu-nicipal d UM. No se sap en-cara molt bé a on va i me-nys encara en alguns temesja mencionats (educació,assistència social, cultura,sanitat) Si que es veu unavoluntat de serietat en elcobrament dels impostos iun sentit bastant realista deles necessitats d Inca en ma-tèria d'infraestructura en elpressupost d inversions.

JOAN RAMlSFoto Quetglas

r—a^ n

PV\ y

&e

MANIOBRES

Som ja al mes de maig,i encara no s'ha signat elconveni del calçat. I demoment pareix difícil quees pugui signar pròxima-ment, a no ser que es ce-deixi, per una o per lesdues parts, en punts bàsicsde cada postura.

I és que aquesta vega-da Ia batalla principal nos'ha duit a terme en elmarc del propi conveni,sinó a través de maniobreslegals independents, peròamb l'objectiu clar decondicionar el seu resultat.

SENTENCIAFAVORABLE A

LA DONATREBALLADORA

Una d'elles és el conflic-te col.lectiu del qual par-làvem al número d'abrilpassat presentat davant elstribunals laborals perCC.OO., i que ha desem-bocat en una sentència quefa desaparèixer les tablessalarials que, fins ara en elsector del calçat, han estatdiscriminant Ia dona, do-nant-li un sou més baixque a l'home. Es una vic-tòria delstreballadors, demés trascendència potserque el fet en sí de l'aug-ment que això suposa.

PUNTS ENxDISCUSSIO

EIs punts més extremsinicialment propugnats perpatronal i sindicats, han es-tat abandonats desprésd'haver servit com cadaany d'estira i amolla en elsprimers compassos. Recor-dem un 5,5 per centd'augment inicialment ofe-rit per Ia FICE (patronal

DIFICIL

NEGOCIACIÓ

e preus al consum (de-vers un 13 per cent) delssindicats. D'aquesta mane-ra, arribats al que podríemdir una vertadera base denegociació, s'han decantatues postures entre els sin-dicats.

Una, dóna per bo l'in-crement indicat, acordal'estabüment d'unes co-missions paritaries de con-trol del cladestinatge, iaccepta Pestabh'ment d'unsanomenats '^iiveUs" a dinsles tables salarials. UGT iUSO propugnen aquestasortida, i acaben de signarun principi d'acord amb IaFICE que així ho esta-bleix íerò això està llunyde ser el conveni.

Si, perquè per altrabanda hi ha Ia postura deCC.OO. que accepta el 8per cent d'augment, ambun però important: que esprodueixi l'equiparaciò deIa dona, sinó en un 100per cent, almenys en Iamajor mesura possible. Peraixò mateix s'oposa a l'es-tabüment dels esmentatsniveUs. En què consistei-xen?

LA SEGONAMANIOBRALEGAL

Aquests nivells vendriena substituir les antigues ta-bles per homes i dones. Es

a dir, canviarien els noms,però tomarien quedar elstreballadors separats en ta-bles més altes i més bai-xes, per aplicar a qui ja espot suposar. Si això passàsendavant, Ia sentència fa-vorable que hertcomentatquedaria a Ia pràctica enno-res.

A més CC.OO. no con-cedeix efectivitat a les co-missions de control pari-tàries del cladestinatge, te-nint en compte que elsseus acords han d'esserunànims per tenir vaüdesa.Basta s'hi oposi una de lesparts perquè quedin blo-quejats. Per tant es tracta-ria més d'omplir ambornarnents que de donarun contingut vertader.

PROPOSTESACTUALS

La proposta de CC.OO.és realitzar una consultade tipus referèndum entreels trebaUadors, dema-nan-los si estàn disposatsa acceptar Ia signatura delconveni admetent que Iadiscriminació continui, ono signar-lo. En aquestsegon cas Ia sortida seria—si els altres dos sindi-cats segueixen en Ia postu-ra actual— interposar nouconflicte col.lectiu peranular.la Ia discriminaciódels nous niveUs, per viajudicial laboral.

Abans de fer això,CC.OO., una vegada ten-gués el resultat de Ia con-sulta els treballadors con-traria a l'acord, es pre-sentaria amb eU a Ia comis-

sió negociadora, per fer-lireconsiderar el camí aprendre.

IMPOSSIBLE SIGNAREL CONVENI

USO amb 2 represen-tants, UGT amb 6 i CC.OOamb 7, integren Ia partsindical de Ia comissió ne-gociadora.

Per poder signar el con-veni és condició indispen-sable que el 60 per centdels delegats hi estiguind'acord. Això representa9 delegats del total de15. Cap de les dues postu-res sindicals hi arriba.

Què es pot signardoncs? En Ia situació ac-tual, FICE amb UGT iUSO només pot arribar aun acord d'eficàcia limi-tada, però no a un convenicol.lectiu. Al marged'aquest possible acordqueda lliure el camí per viajudicial que podria dur a Iaineficàcia dels punts acor-dats, si Ia sentència poste-rior els fos contraria.

A no ser que canviinles postures, com deim alprincipi, no és previsibledoncs que hi hagui pròxi-mament cap acord fermentre tots, que permetidonar per acabat el tema isignar definitivament elconveni.

En resum, ara els treba-Uadors han de dir Ia sevaparaula, abans que espugui signar el conveni ennom seu.

L'ESTEL

Foto Quetglas

DONES A LES PROCESSONS

Les processons de Setmana Santa d'aquest any hanaugmentat en interès degut a Ia presència femenina enalguns confraries. Hem de reconèixer que, a qualcuna,U queia molt bé el vestit. L'Esglèsia es modernitza. Aranomés falta que les dones puguin esser capellanes i queels capellans es puguin casar. 'X)remus i miremus".

Parlant de les processons, era d'admirar l'ordre, Iaperfecta formació, el pas pausat i solemne de Ia confra-ria de Crist Rei quan el Dijous Sant es dirigia a Ia proces-só, passant pel pas del tren (per Ia via del tren). De sob-te, va sonar el siulet del tren i es va produir una gran des-bandada. Qui pugui, que se salvi! Està vist que l'instintde supervivència és més fort que el fervor religiós. "Ore-mus i santigüemunus".• UN FESTWAL APOTEOSIC

A Ia Setmana Santa, Ia confraria de "Santo Tomàs deAquino va organitzar un "festival musicaT' amb interpre-tacions de música, clàssica per suposat, per part de dis-tints joves. La confraria va rebre, per muntar el festival,substancioses subvencions de l'Ajuntament, Consell,etc., unes 300.000 pessetes en total. Admirable. I quème'n direu del festival? Després de les interpretacions,algunes no massa afortunades, l'homenatge a Pinell. Dis-cursos del batle i del president de Ia confraria sobre elretirar d'en Pinell, obra d'un joven pintor local, que siaquest jove per aquí, que n'aquest jove per allà, que siaquest jo\e és extraordinari: "Però això no era un home-natge an en Pinell?", ü vaig demanar al meu veinat. "XistcalU!", va dir Ia senyora grassa de Ia fila de butaques dedavant. No vaig aclarir res, a Ia fi. Només que el jove pin-tor era molt bo, a partir de ser el fill del secretari de Iaconfraria.

Passats els mil i un discursos, ja s'havien fet més de lesonze i mitja de Ia nit. Compareix el pianista Joan MoIlmés cremat que un misto i diu que tenia preparat un

¡ograma de músics mallorquins però que no s'esperavajetard i no el podria interpretar tot. Va tocar mit-

eJn va anar. Va ser l'única cosa que valia Ia^vespre. I allò que va dir un xicot que esta-

no hauria estat millor organitzarun re-L MoU que un festival d'alumnes del

de Aquino?" "Oremus i arrepinta-

^A ANTICIPARÇue està en tot, per molt que foti, va

1 passat les informacions oferides periuest mes sobre les dues biblioteques

Jo ens cansam de repetir-ho: un "Rai-fes no fa mal. "Oremus i instruyamunus".

ES CARRETERES?ïan s'arreglarà Ia carretera de Sineu? Quen s'acaba-

rà Ia carretera de Lloseta? "Oremus i armemunus depatientia".• L'ANGEL DELS MINUSVALIDS

Aquesta vegada no en tenim cap d'en Pep Buadesperò sí una de N'Angel Garcia, que queda nomenat Cap-cantoner Majovu'aquest mes. En Garcia va veure que Iareforma de Ia casa consistorial costaria un ull de Ia cara al'Ajuntament i va reduir despeses. Va suprimir fins i totuna rampa per a minusvàlids. Es un àngel. Ara només fal-ta que posin una taula a Ia porta ae l'Ajuntament per

mm^jM±>0)3o-O4J0

fe

• EXIT APOTEOSIC DEL CONCURS DE POPULARSSi parlam del concurs de populars, l'èxit ha estat apo-

teòsic; les cartes inunden Ia nostra redacció. EIs "po-pulars" es mengen les ungles i els votants esperen ambimpaciència pròpia dels "quinielistes" el sorteig delsnostres fabulosos premis. Mentrestant, hem compostel següent himne dedicat a tots els envejosos i mala gentque circula pel món: "Rabia, rabifla, que tengo una pinacon muchos piñones y tú no te los comes. Aah". "Oie-mus i votemus".• W MEMORRM

L'amo En Jordi dels cacauets és mort. En Jordi ana--va-sempre-amb-la sevabossa decacauetsienrepartiaun

parell a cada taula dels bars. Qui ens donarà ara ca-cauets? VaI més un cacauet d'en Jordi que tots els oo-blers dels bancs, que tots els cotxes del món i que totsels discursos dels polítics. Allà on sigui, encara que siguienlloc, gràcies, Jordi, pels teus cacauets.• NI UNA ANIMA ALS PLENS DE L'AJUNTAMENT

Ni una ànima s'hi acosta, als plens de l'Ajuntament.Alló que diuen o fan els nostres regidors no interessa aningú. El personal passa totahnent oells. "Oremus i

sa canço segneix vi va , es pins,sòn

un fcj i n f i n i t

í«H«'a e*ltHtA

<%OSie<$ WSVarem estar amb ell, en-

tre bastidors.La pipa, l'havia deixada a

ca seva. Però no vos penseuque no hi dugués res, entreles mans: un gran puro, quejugava amb els dits!!! Jqcrec que el marejava: el duiaen els llavis, l'agafava ambles mans, és un nirvi, aquesthome! no es podia estarquiet.

Erem al Teatre Principal;hi ieien un homenatge a unamic seu. 1 volia quedarmolt bé. Es posa a assajar,a afinar Ia guitarra, a donarordres al seu acompanyant...Quina vitaütat té en Bonetde San Pere!

Du més de quaranta anysen Ia professio' de músic, decantant i de relacions públi-ques, sobretot, d'això darrerperquè mai s'ha cansatd'anar ciutat darrera ciutati cantar i xerrar de Ia nos-tra terra.

I fa molt de temps quepaseja el seu art i està encartelera, i encara canvias'expressió quan Ii diuen elseu nom en castellà: "sediu Sant Pere perquè vaignéixer en el barri palmesàd'aquest nom".

tís un homenet major,però els seus gestos són elsd'un nin polissó i quan Iideman si és bon al.lot, diuamb veu frantoca: "Jo crecque sí".

Es considera popular anivell forà, perquè hi hafet molta de feina, i se sentmolt orgullós de l'homenat-ge que fa uns mesos Ii fe-ren. Anan d'això va teniruna bona promoció.

"Magrada molt es jazzi es meus començaments fo-ren amb aquest tipo de mú-sica i amb sa guitarra elèc-trica''.

Fa música amb qualse-vol cosa, ara mateix no sequin compàs du, però faballar els dits. Ha après atocar i dominar a Ia per-íecció molts d'instrumentscom el vibràton, el clarinet,el saxofon, Ia guitarrahawaiana...

LES DONES

"Ses dones sempre m'hanagradat molt i mes ses espa-nyoles. A més a més, semprem'han tratat molt bé, finsi tot vaig tenir a Catalunyaunclub de fans".

-Aquests mostatxos, elshas duit sempre?

-Si, sempre. Una vegada,els me vaig llevar, anavap'es carrer i ningú me conei-xia. Me vaig empipar i noels m'he tornat llevar mai.

Quan xerram d'ell, a partde les seves bones qualitatshumanes, ens diuen que ésmolt de Ia bulla.

"No, no ho som gaire,ets anys m'han aturat".

Fero Ia gent segueix dientque els vespres, ell els colgatots, no hi ha qui l'aturi.

PAISATGEMORI

—Podries tornar a escriu-re Ia cançó de "paisajelindo"?

-"No, ja no podria. Totha canviat molt. Ets hotelsja el tapen i an es pins, casiJa els han llevat tots. Ja nohi ha tanta de verdor. Sa'Gent Ia me segueix dema-nant, Ia cant igual, encaraque lhomo hagui mort espaisatge. Sa canço segueixviva, es pins. són un re-cord infinit".

pfyJfl ftfttZß-

1 1

es rai&uer.LJoseta

íÕ"6

¿¿ C A R R E T E R A 0 R A T O N E R A ?

^^S^8t&<$'4*ASfc*au*. .

En Lloseta, mil trescientos metros de carretera ame-nazan con convertirse en el detonante que haga explotarIa hastaahora sempiterna tranquilidad de sus habitantes,empeñados —Ía mayoría de ellos— en que las autorida-des dejen de hacer oídos sordos a las masivas peticionesdeconcluir ese importante tramo que les separa de toca.

''asta ahora es una incóg-nita -aunque se barajancientos de teorías para res-ponder a e l la- eI porqué elMOPU, hace cuatro afios,cuando -amplió Ia primeraparte de -Ia carretera, de-tuvo las obras a Ia altura delpaso nivel dejando inconclu-sos esos mil trescientos di-chosos metros que amena-zan día a día Ia seguridadde las gentes que deben,forzosamente, circular porallí . Porque Ia- comodidaddel primer tramo que naceen Inca desaparece abrup-tamente para dar paso a una"ratonera", de estrechas ysinuosas curvas, dónde soloIa habilidad de los ya "ex-pertos" conductores ha evi-tado accidentes mayores yde imprevisibles consecuen-cias. "Hace algún tiempo-explica el Alcalde de Llo-seta, Miguel Pons Ramón(socialista) el anterior con-sistorio efectuó un primersondeo entre los propieta-rios de los terrenos afecta-dos para conocer si algunode ellos oponía algún tipode traba a Ia ampliaciónde Ia carretera. Se supo, enese entonces y que siguesiendo válido en estos días,que un 75 por ciento deellos estaba dispuesto a ce-der gratuitamente sus te-rrenos y que el resto habíaque indemnizarles con di-nero o con algún tipo depermuta de sus propiedades.Dilucidado este primer obs-táculo y cuando se inaugu-10 el puente sobre Ia vía

férrea, nos pusimos en con-tacto con el Ingeniero delMOPU, José María Gonzálezpara explicarle nuestK>s de-seos de completar el tramóde Ia carretera qüe, víenedesde Inca efectuando unproyecto paralelo a las víasdel tren. Esto fue en Octu-bre del año pasado perohasta el día de hoy nuncamás hemos tenido noticiasde ese señor".

"MANO NEGRA"

Las gestiones del con-sistorio llosetense que enca-beza Pons Ramón, para con-cluir ese tramo de 'carrete-ra, comenzaron con mal pieporque el "olvido" inicial

del Ingeniero.Conzález tuvocontinuidad, meses despuéscuando desmintió tes aseve-raciones de su propio jefe,Miguel Angel Llauger, queIe confirmó personalmenteal Alcalde de Lloseta que"el MOPU tiene el dinero

' y Ie aseguró que este año(84) se termina Ia carrete-

„ra". "No entiendo -señalaPons Ramón- que el se-

Jior Llauger prometa unacosa como esa y luego ven-ga el señor González afir-mando exactamente Io con-trario. A mí esto me da quépensar y a pesar de que hacealgunos días atrás Ie enviéun escrito nunca más he sa-bido del MOPU".

Lo que el Alcalde de Llo-seta no cuenta en relato,pero que es 'Vox-populi" enel pueblo, es de que exis-te un determinado númerode influyentes personalida-des dispuestas —vaya uno asaber por qué motivos— a

impedir Ia cristalización deeste viejo anhelo de Ia co~-munidad, que no es otro,que el de contar con una ca-rretera en condiciones paraenlazar con Inca. "Hay una"mano negra", y usted Iopuede escribir con esas mis-mas palabras, que niega a losllosetenses Ia posibilidad deculminar ese tramo que solocostaría unos ocho millonesde pesetas a las arcas muni-cipales, siempre y cuandoel mismo se realizara en for-ma recta y aprovechando Iavia del tren. Yo he solici-tado ayuda a Ia comunidadAutónoma e incluso hehablado con el propio se-ñor Gabriel Cañellas paraque sepa de nuestra inquie-tud. Nos han dicho que"estudiarán el tema" perode momento todo sigueigual".

PATRJCIO CANDIA(Texto y Fotos)

En este tramo las indicaciones avisan de estrechamiento, empie-za un camino que puede convertirse en calvario.

1 2

es rat2uenSelva

Valella i Camarata esvestiren de festa, el pobleja es troba en auatre durosmenos que tenía estalviatsi que han volat entre sajermta dels quintos, qúatreberenars i un parell de re-gals per ses mares, atlotesi germans petits.

EIs quintos Ja estan cum-plits, al manco amb el com-promís, el dret i el deureque són per ells les festes deCristo Rei i de La Creu; i elsque estan cumplits amb elsentit militarista de Ia parau-la son els homes de Ia comi»sió de fes^s de Camarata

pero no així en Io que esrefereix-a organitzar i procu-rar que La Creu sigui unagran festa, perque és de es-perar que segueixin eldavant d* aquesta festa per

~~, molts d'anys.'5 Pafcant a un altre tema,Vo crec nece$ari donar publica-4 ment Ia enhorabona a les

persones que amb el seu es-** forç fan poJible que a SeI-

¿5 va hi pugi haUer un equip•jo de futbol per els menuts o¿ a categoria alevin que ve a* esser el mateix. Després de

veure un dels partits quejugen al poble i compro-far primer l'entusiasme quehi posen ses criaturas, sa for-ça que les dóna el seu entre-nador i sa disfrutada delsespectadors, e's obligat treu-res el capell i dir, SenyorsIa vostre feina ha valgut Iapena, segiu endavant i aquíem teniu per Io que vospugi ajudar.

I sens» sortir des futbolcal dir que tothom a Selva

veu*mfebons ulls Ia renova-ció que a poc a poc es vafent en el Xilvar a fi de con-seguir una total participacióde jugadors locals o del mu-nicipi, Io que sens dufc>terepercutirà en un recolza-ment més fort per part de1 ' afició que en general va-lora més l'entrega dels juga-dors i que aquests se sentinels colors del club, que eljugar a una categoria supe-rior amb homes que j oméscorren a força de talonari.

1 de política com anam,jo crec que d»rrer«mentmolt fluixos, ja que ses fes-tas fan oblidar certs gpu"tptes d'importància per totscom són els de |'Ajuntament.Per cert que mos han tornatpujar els imposts de circu-lació, no se4'on arribarem.

I per acabar tocaré el te-ma de La Societat de Fo-ment Cultural, que segonstenc entès esta pràcticamentfeta a tro^ps; a Ia darrerajunta general Ia dirertiva va

presentar Ia seva dimisió queal final va esser aceptadaper tots, i sembla que aca-baran per l iquidar l'a$umpitde lts accions i del solar isi no hi ha res d'extraordi-nari dir un adéu definitiua Ia Societat. Per una prò-.xima ocasió intentarem con-tar amb el president o ex-president de Ia Junta direc-tiva perquè ens aclari 1I'a$urrt^ti digui si estan dinsun pou sense sortida o si icab qualque sortida perSociedad.

I ara tots a fer r&co perp^sar un bon estiu que espresenta molt calent i unesfestes patronals que encaraestan a tres mesos vista peròque aviat comenc*ran a do-nar maldtcaps a mes d'un,sobretot a \ En VicensVilhlonga que oiicara en téde ses festes de l'any pasati ja es pot preparar per <esd'enguany.

MIQUEL PUIGSERVERMIR

ES

J A R D I N E Tplantas interior,jardineria,

t ierras&*,. preparadas,

p a j a r o s y

a l imentos.PROXlMA APERTURA VIVERO

EN GRAN VIA COLON

PLAÇA D'ORIENT, TL. 501036

WUOZ<u0üCACA<

ASSESSORAMENTECONÒMIC ICONTABLESant Bartomeu,3 Tfn. 504988

estin '84

I AA7^X:

Ä/3XÄbotiga de moda

LEVI D E C O R A C I Ó N

PIKTURAS - PAPELES PINTADOS

FRlSOS - SUELOS VINILICOS

MOQUETAS Y DEMAS ELEMENTOS

DE DECORACIÓN

Jaime Armengol, 38 :-: TeI. 502540 •-• I N C A - Mallorc«

IIPRA)

comercialveterinaria

yganadera

M. BISELLACH,26 INCA

ENVIAR AQUESTATARGETA DE SUBSCRIPCIO

A L'APARTAT 302INCA

.Norni Uinatges:Carrer:Població:

.'.«EU®.?„,«..i nfl 1

telèfon:província:

Desig su.>scriiire'm a partir del número per un any (12 números)

Amu Ia quota de: subscriptor - col.laborador: 1500 pessetes,subscriptor: 900 pessetes.

Faré efectiu l'import mitjançant: -taló bancari adjunt número:-domiciliació bancària:—gir postal número:

<O**S^vKwifc>wawG>t>wK*ffih><4i*Sfc><4SMafc>

Per escoltar les rondallesde Ia padrina,res millor queaquest balancí en miniatura

per a Ia part menuda.Aquest apacibIe

exercici es pot realit/.aramb el balancíque

val3.998 ptes. i que venenaCa'n Blancos.

MVMW*rteMg*<TOKgr><^BNW>*Q^p>*WMer>

^EVP fc^«£K

La revolució està pendent.La presa del palau d'hivernno serà, però, aviatPer si es fa prcís no perdreel maneig, a Ia ferreteria CoIlvenen el material necessari.Tambè serveix per entretenirles hores d'oci al camp.Elmartell,val520Ptes.i lafa lc235.

Branca per a tothom!Si creien queja noen fan, anan errats.A ca's Selleter n'hi ha.Poden servir per a moltesde coses. Per què1'Compran-ne i llavorsaveriguan perquè convétenir a casa unaverga de bou.El seu preu és irrisori :800 ptes. cada una.Anau.-hi aviat, nomésen queden tres.

Ja era hora que pensassinen els homes!

No és vera que és macoaquest peu'.'

han immortalitzat i tuel pots tenir a ca teva.

Devora el turmell, hi potsposar una cadeneta i

si tanques els ullspotser que quan et

despertis hitrobis Ia pròpia Marylyn

j qui tu tant estimes.El pots trobar a Az

per889 Ptes.

*Les botigues que citam a aquesta secció son 'solansnt ira suggerància. al marge de toU publicitat.

,«É

15

AMBULATORI....Serveis

El|jjJL senyor ministre deTreball i Seguretat Social Sr.Joaquin Almuina va dir enuna entrevista recent: "Re-conec que el sistema espa-nyol de Seguretat Social nofunciona gaire bé, que esdestrovidor en l'aspecte eco-nòmic. La seva lentitud i bu-rocratització són evidents,aconseguir estalviar? éspossible millorant Ia gestiói el control a tots els ni-vells". La reforma del sis-tema en els centres assis-tencials no solament afectaa l'ambulatori d'lnca, sinó atot l'estat espanyol.

L'ambulatori inquer de IaSeguretat Social començà afuncionar dia 18 de generde 1981. Malgrat això Iainauguració oficial encarano s'ha realitzat, ja quemanquen cumplimentar al-guns servicis.

EIs avantatges que ensofereix és el reunir en unmateix edifici diversos ser-veis metges per atendre apacients afiliats a Ia Segu-retat Social d'Inca i cornar-ca.

EIs servicis que dóna sóndiversos i es poden classi-ficar en servicis especials imedicina.general.

MEDlCINA GENERAL

Ur. Comas'Mateu a las 14'30.Ur. Comas Socias a les 1 l'3U.Dr.Collalesl4'30. .Dr. Angel García Gelabert a les 8'3U.Dr. Mezquida a les 8'30.Dr. Renata Mora Riera a les 17'30.Dr. Miquel Puigserver a les 17'30.Dr.Torresales 11'30.

SEKVICIOS ESPECIALES

DIGESTHJDr. Payeras a les l4'3U.Dr. Rovira a les 8'30.

PEDIATRIADr.Cayuelaalesll'30.Dr. Fos a Ies 8'3U.Dr. Utrera a les 8'3U.

ODONTOLOGUDr. Ballesteralesll'30.Dra. Antònia Bennassar a les 8'30.Aquest servici només cubreix extraccins,

gravirhents i 'mesures preventives.

OFTALMOLOGIA:Dr. Marquès a les 8'3U.Ajudant Dr. Escribano.

OTORRINOLARINGOLOGIA :Dr.Moreyalesl7'30.

PULMOICORDr.Fortezaalesíl'30.Dr. Nàdal a les 8'30.Des de març dd 1982 funciona el servici d'elecs<ar-

diografia (E.C.G.)

TOCOLOGÍADr.Ripollalesl6'30.Dr. Siquier a les 8'30.Exdusivament per a dones embarassades.

LABORATORl : Anàlisis clínics de 8 a 9'30 h.

PRACTlCANTS: De 8'30 a 10'30 de 12 a Hd e l 7 a l 9 h .

Tant eI departamento de traumatologia com el ; ciru-gia esperen Ia instal.lació del sistema de raigs X peiniciarles seves funcions.

També hi ha assistents tècnics sanitaris (A.T.Si aju-dants, que sumen un total de 19 persones i 4 zeladoi

UrgenciasEl servici d'urgències es

cubreix directament des deles 17 h. fins a les nqu deimatí del dia següent. Elsdiumenges i dies de festa ésobert les 24 h. del día. Teò-ricament és d'ús exclussiuper a malalts d'Inca, però enrealitat i de forma humani-tària hi és atesa qualsevolurgència que es produeixi.Aquelles que es produeixenfora d'aquest horari són ate-ses per un metge que éssempre localitzable.

TRASLLATS A PALMA

EIs trasllats a Palma esrealitzen mitjançant ambu-làncies del Centre Metge quesón a lnca contractades perIa Seguretat Social.

Malgrat aixó les necessi-tats que esprodueixen nopoden esser cobertes total-ment ja que els malaltsque necessiten dun tracta-ment especial, com puguiesser el ronyó artificial o Iarehabilitació s'han de tras-

lladar a Palma, i ión moltesles persones afectades. Tam-poc hi ha tractament de ma-lalties de l'àmbit de Ia gi-necologia i Ia desmatolo-

' gia.Uesprés de Ia prova que

s'ha realitat durant un mesels probtemes existentssTian aguditzats i ha abocatmetges i pacients a un des-content general.

Manca deconcienciació

Un deIs problemes mésimportants ès Ia manca deconcienciació de Ia gent,que comporta un abús delservei sanitari, potser a cau-sa de Ia manca d'educa-ció en aquest sentit.

Hauríem d'entendre queels metges són uns assegu-rats com tots nosaltres, quepagam igualment les nostresquotes a Ia Seguretat So-cial. La seva funció és aten-dre els pacients i no solu-cionar els problemes que po-

den surgir per falta de met-ges titulars, de servicis pen-dents d'utilitzar o dhoraris.

Crida l'atenció el com-probar Ia massificació demalalts que es produeix undies determinats de Ia set-mana, com són els dillunsi els divendres.

No hem d'oblidar tam-poc els "professionals de lescues", ni el comentar queles sales d'espera semblenmés un lloc de tertúlia queuna habitació plena de ma-lalts o el cas de Ia gent quefuita bombetes elèctriques ipaper higiènic dels lavabos,etc.

Tot ïixò és una incom-prensible però real manca decivisme.

Aquests fets no deixend'esser simples anècdotes siels comparam amb el fetque els pacients fan orellessordes als metges. La genten general pren sense capnecessitat medicaments noprescritspel metge.

La solució a tot això po-dria tenir diversos caires.Potser el més important se-ria oferir una educació sa-nitària des de Ia infància.

LLOBERA-VEVUELAS

Foto Quetglas

16 I 7

ELS MOLINS

D'INCA

RAlGUER, Ia publicaciómés jove de Ia nostra ciutat,no ignora que no viu arbresense arrels i conscientd'això vol esser portadorade qualque pinzellada curio-sa amb regust d'antany.

Sempre desitjosos de do-nar a conèixer notes que pu-guin trobar bona acollidaentre els nostres lectors.

Així hem trevelat a unmercat de llibre vell ambuna publicació de fotogra-fies que es va imprimirl'any 1.920. No ens agradaenganar, sino que volem ju-gar net i clar, com ha deser; no direm als lectors quesón del nostre arxiu parti-cular, sinó que preferim in-formar detalladament so-bre l'esmentada publicacióamb l'esperança que qualcúen puga localitzar algunexemplar. Es tracta d'unarecopilació de fotografies deMallorca feta per don Ole-gari Junyent i Saanz, impre-sa per Libreria Española,Antonio López, Rambla delCentro, 20 a Barcelona.

Acompanya aquestes fo-tografies amb unes paraulesmolt belles, que transcrivimen l'ortografia de l'original:

• "Terra endins, al midd'aquesta faixa recorregudasuara imaginativament, queconstitueix Ia perifèria de Iailla, si en queden encara decoses formoses i de parat-ges esplèndids. Poblasionsd'ambient empardor entrelas cuals sobresurt Ia im-portant ciutat d'Inca, aixe-cada al cor de Ia illa, amb elsseus rengles de molins de

vent blancs, primitius, depales enormes- i esparraca-das, exquisidament wtere-sants, talment arrencats deIa millor terra de Ruys-dael".

Si ja les coneixieu enho-rabona, si no les coneixieuestam satisfetsd'haver-les-vosmostrades.

Completarem- Ia informa-

ció gràfica amb una factu-ra manuscrita feta fa 142anys que ens informa delcost en sous d'un molí(recordau que un sou téun valor aproximat de 3'33ptes). Diu així:

Cuenta detallada del cos-te del molino del Sr. Condede Ayamans, en Son Julià.

El bastiment de tortosí mans i Uenya.Abre de alzinaRodaLlenternaBalanciAntenas a 3 sous 1/2 cada unaAntenalsLlit de les molesAlonas (velas)Banc (bassi)CoaRiscla i barril (badill)Tremuja, Canalet i creuForçadesCapellLlanses i cauzero de sa coaRomanaSotacoll, tafarrell i sobrecollCopades i coxinets9 corrioles

Sous87

1533

21391¿.

3374

15831955

Ferramenta segons conta traballada per el meu germaJoan en Algaida,Cuatre quintas i cuatre lliures 102'5Rest (corda) fil ingles i cadenes de sacoa . . . 33Al llauner per sa coa 8Velas. . 13'10Plom i gafes per el congreny 3'6Cordes de espart i filet 2'1OAlona per el capell 3Picar sas molas i ajustarLa nadia (nadillal) a id (a ses moles) 6Jornals de muntar el molia r a o d e 7 . '57son 19'19Traball i direcció del maquinista 12

SUMA.MES.

203'10134

SUMAN LAS DUAS PARTlDAS . . . . 337'10

Palma 18Abril de 1842. *>*" MüoaeT «w«TOB

jaime estrany

Plza. España,33Teléfono 50 15 10

e q u i p o s deo f i c i n a

mca

MUEBLES OficinaMáquinas Escribir ElectrónicasCalculadoras ElectrónicasTratamiento de TextosFotocopiadorasMicro-OrdenadoresOrdenadores PersonalesServicio Técnico.

PLANA VERDAAvui, estic escriguent

aquest article i no tencga i -re clar quin es el tema, be¿o es que no es pot escriu-re sensa el tema detInitd 'entrada? ¡ho proverem! isegons com acabem, posa-rem es titol en acabar.

Si terigués que donar undiploma de SABI, no el do-naría precisament a un se-nyor de titols, cursets, me-dalles, curriculums, ni tansols a un inventor de coets,computadores o qualcevolenginy, per sofisticat i tec-nològicament complicat quepugui ser. El donaria mesbe, a una persona d'aques-tes qualcevols, que despre-ciades per Ia societat, reali-sen oficis sencills, perdutspel mig de fora-vila, peroque saben mirar una planta,un arbre, una guarda d'ove-lles, un ocell, el cel, Ia llu-na i amb aixó saben inter-pretar el pols del mon. Noes mes sabi el que du dinsel boll un caramull de co-neixements, sino el que em-plea el cab per descifrar elmon, Ia vida que l'enrevol-ta i Ia seva mateixa.

Dins lescala de valorsque retgeixen Ia societatactual, aquest homonet esun cero, ¡si no serveix perres! ¡que sab ell dels gransproblemes de l 'humanitat!

He lligit, ara fa un mo-ment, un article d'en militard'importància anomenatManuel Monzon, el coneixe-reu, escriu a "s'Interviu"ha sortit mes d u n a vegadaa "La clave' era portaveud'el exersit per les relacionsamb Ia prensa. Be, aquesthpmo fa un "anàlisis pro-funt" de Ia crisis del mon.Explica com les crisis sem-pre son econòmiques i quenomés es poden resoldreamb guerres, que per tantson també de fons econò-mic. L'arternativa està. se-gons ell, entre una socie-

tat amb crisis permanent,sensa feina per saturació demercats, sensa aliciens perinvertir, o amb una guerrade les groses, de 'les quearrasen, amb l'objete de par-tir de cero i els que que-din podrán tenir una novatemporada de progrés.

¡Be! ¡que podría dird'això shomonet! Es moltposible que Io primer quetendría que dir sen'a que sivolen fer sa guerra que nocontin amb ell, pot ser quenosapigue dir masa mes co-ses, no està especialitzatamb donar explicacions,pero el seu cap, d'una ma-nera o saltre Ii diu queaixò es un desbarat.

Les persones son Io quefan i fan segons Io que son,hem quigut dins aquest cer-cle del desarrollisme, l'ex-plotació del mon, militaris-me, tecnología agresiva,antivida, contaminant... onles conclusions no poden sermes que les que son.

EIs pocs que queden foraaquest cercle, els ceros quedeiem, els que no saben res,son tan ignorants que potser Io unic que se lis oco-rrigues dir fos que si no hiha feina pe r . tots, ¡idòmolt millor! en podriem fertots una mica meins, ¡queno es pot invertir! ¡be idoque no sinvertesqui!, esigual si tencam es corters.si tots els soldats no sentornen de cap a casa seva,que s'aturin ses fàbriquesd'armes, que s'aprengui aviura a l'estil pobre homo.El bon Jesús els hi deiaen aquestes persones BE-NAVENTURATS, i aquestBonjesús encare pels que noacabam de tenir clar Io queera, el manco jo, s i t e n cclar de que anava, i desba-

rats, que jo sàpigue no enva dir cap ni un.

Abans de posarmos a riu-re d'aquests benaventuratssería bo que pensasim, quequalcevol conclusió que po-guem treure,.es sempre elresultat de Ia mescla d'ideesque duimd'enrera, i nosal-tres duim dins el cap lespròpies de h "cultura'' ac-tual. Pot ser que si fosimcapaços de ter l'esforç deposarmos fora del cercle, ipartisim per enraonar delpunt de vista del homonetcero, pentura trobariem queles seves beneitures no sontan beneites, i que les nos-tres sabiduries estàn molttocades de beneitura. Aixíidò, ara el titol de l'articleja es mes bo de posar.

¿Que vos pereix?

els benaventuratsB1ELSERRAV1C11

20

cuma

P^7Hyvins a Ca cartaL'època daurada;de la vi-

nya aMa l lo r ca foudu ran tel segle passat en el qual hiva haver una gran expan-sió, motivada per part deFrança, que es trobava pla-gada de filoxera. Una vegadaque aquest país sol.lucionàel seu problema -any1891.-, el cultiu mallorquí,caigué en una forta crisiacompanyada, a més, de Iainvasió de Ia filoxera. Enca-ra que no es perdé Ia tradi-ció vinatera, les conseqüèn-cies de Ia crisi foren greusper l'economía mallorquina.

L'època d'expansió mo-tivà una sel.lecció de cultiusi especialització que ha per-més els rendiments actuals.Creim que valdría Ia penadistinguir el cultiu per zonessegons el graus de glucosa,el qual é«; —generalment—inversament proporcional alnombre de quilos per cep.Per exemple, Felanitx téuna gran producció deraïm, és de poc grau, Bi-nissalem és el cas contrari.

La vinya, antiquíssimcultiu mallorquí, ha sobre-viscut gràcies que admet unamecanització quasi total,tret de Ia poda i Ia collita.Les varietats antigues ma-llorquines són bones pelcup, però no per a raïm detaula, i tant un com l'altresón deficitaris per el consuma Mallorca.

Uns dels problemes per aIa producció de raïm per acup és Ia solució més omanco encoberta de col.lu-sió que han adoptat els pro-ductors de vi, davant Ia insu-ficiència de vinya per a vi.els vinaters prefereixendur-lo de fora, enlloc d'aug-mentar el preu per quilo alpagès, el que faria aug-mentar Ia producció de raïmper vi.

Aquesta introducció potservir-nos per tenir una pe-

"<**r*Siifc--«• «*«Mts.

-'-.(*¿¿..4.-, ' , ..,.•„

f«P^r«#w-j

El v i m a l l o r q u i v i s q u é u n a e p o c a d a u r a d a d u r a n t e l seglepassat .;>-• d e l a q u e a r a t a n s o l s r e s t a e l r e c o r d . •,/

tita idea del perquè de Iapoca existència de vi ma-llorquí al nostres cellers.

Prova de l'antiga dedi-cació del nostre poble a Iaproducció de vi són els ce-llers, ara molts, Ia majorpart, desapareguts, i els quequedan convertits en restau-rants. Fncara que mantenenIa denominació de cellersno ho són. perquè celler ésun lloc on s'elabora i guardael vi.

Per regla general els llocson es despaxa y consumeixvi, aquest es producte demescles de vins forasters ien qualque cas de vins fo-rasters i mallorquins.

Fm visitat quatre delscellers que ens han pares-cut més característics d'In-ca, el primer fou el CellerCas Xigarro, on tenen unacarta no molt extensa devins,amb un preus normals,el més car és Ia botella de

Faustino .1 a 1.300 Ptas.,després. Franja Roja deBinissalem, Conde de Ca-ralt i altres Riojas compo-nen Ia resta amb uns preusa partir de las 300 Ptas. Iabotella. Fl vi de Ia casa ésadquirit a una empresa bi-nissalamera que distribueixun vi peninsular, Ia guerraés a 1,40 Ptes. Ens diuenque no fa massa anys ela-boraven ells el vi de Ia casa,i encara tenen tots els apa-rells.

r>espres visitàrem el Ce-ller de Sa Travessa on te-nen una carta ben extensade vins, però molts d'ellsiguals o parescuts en preusque envolten les 500 Ptes.(Faustino VII a 500, Monte-rreal del 73 -a 750, FranjaRoja del 78 a 375, etc.).El vi de Ia casa és una mes-cla de Jumilla i Binissalem,té 14 graus i el venen a 1 50Ptes. Ia gerra. Fa dotze

anys que no fan vi propiperquè no és comercial-ens digueren- i cl direc-tor també ens afegí quepossiblement a causa de Iacrisi econòmica, Ia gent es

^preocupi poc per demanarbons vins embotellats, quemajorment consumeixen elvi de Ia casa, que per altrapart és d'una qualitat moltapreoiable.

El Celler de Ca'n Pi-poll té una carta de vinssemblant als altres en quan-titat i preus. El vi de Iacasa, com els altres espro-ducte de rriésclés forasteres,és a 150 Ptes'. ïa gerra.Aquest celler'es'distingueixperò per .tenir un apartat

.o reseryat'djns ei'màteixceller on tér ienel 'qüe de-nominen "Ia reserva de Iacasa", composta jper unes1500 botelles, 'o'n destaquenuna bona col.lecció de rio-jas dels anys 39, 52Í 64. 70.73. UnBinissalem del 78 itambé el cèlebre Vega Sici-lia a3.000 Ptes. Ia botella.Tondonias i Berberanas del52tambe destaquen.Fsdelloar el detall que totesaquestes botelles estan a Iavista del públic dins el re-servat.

Un cas atípic resulta elCeller Ca N'Amer, on te-nen Ia més extensa i varia-da carta de vins. completa-da a més per una reserva sin-gular, disposen de vins da-tats de l'any Tondonia del54 a 1.600 Ptes. Ia botella

; p el Basconia de! 47 a20.000 Ptes. donen un tocd'autèntica categoria. Tam.bé reserves de Binissalemdels anys 74 i 78 (anys ca-talogats com excel.lents) a850 Ptes. el vi de Ia casa ésuna mescla de Jumilla ambBinissalem que serveixen a150Ptes. lagerra .

Al contrari dels altres ce-llers. Ia seva clientela és se-lecta i exigent, coneixen elbon vi i saben triar. El direc-tor ens diu. per acabar, queen algunes ocasions es tro-bat arnb clients que no sa-ben apreciar Ia qual i ta t , iaixò -"ens fa més mal quesi no ens paeassin " ensdiu.

ANTONI MERCAOER

-Què és llunari i quesou els que hi preniu part?

-Llunari és una revistade còmics. Entenent el cò-mic, com a literatura dibui-xada. EIs integrants-som bà-sicament Jaume Ramis, To-meu Riera i Tomeu Mata-malas dibuixant, i JaumeCapó que coordina i s'ocu-pa de Ia part literària deIa revista. Ara bé, hi col.la-bora molta gent.

-Què creis que represen-ta Ia vostra revista a nivellinsular?

-Es una més de les que,sortosament, van naixent adistints punts de les ¡lles ique cerquen veu pròpia foradels circuïts oficials.

La nostra, en concret, hatriat el llenguatge visual;

però, en definitiva, ens su-mam a b iniciativa de co-municació casolana que hanpres revistes com "Lavati-va", "Raiguer" i altres deles iltes.

-Coneixeu altres revistesque es dediquin al còmicdins les illes?

-No. Sabem que perPalma s'han fet Io que diuen"fanzines", però no enconeixem cap d'estable.

-Conten res les illes dinsel context nacional del cò-mic'.'

-Ben poc. Quasi gens. Hiha un jove de Palma -PereJoan- que dibuixa d'unamanera professional per a"Cairo' una revista ex-

cel.lent de Ia península.Però és un cas aiIlat.

-Observam que Ia vostrarevista no té una unitattemàtica... que sembla comsi cada un de voltros anàsuna mica pel seu compte.Què hi ha, d'això?

-Si. CaI admetre-ho.Això és degut primeramenta diferències d'edat dels in-tegrants de "Llunari" i lla-vors a Ia part tècnica. Esmolt treballòs dibuixar 6 ó8 pàgines de còmic, i enshem vist obligats (mentrepreparam feines específi-ques per a te revista) a po-sar mà a històries que te-níem fetes d'abans.

-Votem insistir en Ia fal-ta de identificació ideolò-gica. '

-Si mirau el fons de leshistòries, hi trobareu des denostàlgies ecològiques o sim-paties i antipaties històri-ques fins a referències irre-verents a certes institucionsque creim que defineixenbastant Ia nostra postura.

-Com funciona LJunari anivell econòmic, adminis-tratiu,etc.?

-D'una manera absoluta-ment desastrosa. No nomésno cobram res per fer bfeina, sinó que hi afegimdoblers dels nostres.

-Veis futur a tots aquestsintents de "franc-tirador"tipus "Llunari"?

-Sincerament hem de dirque ens comprometérem aeditar 7 revistes i compli-rem; després treurem comp-tes i decidirem si continuamo no.

De totes maneres l'ObraCultural Balear ha promo-gut un concurs de cómicper als estudiants i ens haconvidat per fer una taularedona i exposar originalsel dia que donin els premis.Això voI dir que se n'hanadonat, que existim, i queens tenen en compte.

KRRTKRM COUAvinguda del Bisbe Llompart, 189-191 - Carrer des Tren, 38 - TeI. 50 08 92Plaça Santa Maria Ia Major, 13-14 - TeI. 50 04 86 - INCA (Mallorca).

distribuïdor per a |nca de

trepans i accessoris BOSCU

productes fitosanitaris BAYEE

i tot tipus d'articles peral BKICOLAGE

i el vostre taller

La natació, protagonista:CAMPIONAT DEBALEARS A INCA

El" 99

Un dels esports de mésrecent aparició a Ia nostraCiutat i que ha conseguituns nivells de pràctica ipopularitat bastant elevatsés Ia natació, desconegudaen pla organitzat fins fapocs anys, compta ara ambmolts de practicants, sobre-tot en edats joves, cosa queens fa pensar que en un fu-tur no llunyà Inca pot esseruna potència dins les Illes,i de fet comença a tenir-seen compte, ja que l'equiplocal de "Sport Inca" estàpresent a tots els trofeus icompeticions que es fan alllarg de Ia temporada.

«i el passat any Ia vengu-da a Inca de J.E. Escalas il'exhibició després dels ne-dadors arrericans amb elsgermans Escalas, fou unpunt important per popula-ritzar Ia natació, aquest any,un altre esdeveniment potdonar el mateix resultat:l'organització a Inca delCampionat de Balears a IaPiscina Municipal.

Com a preàmbul a aquestCampionat, el 9 de Juny aIa piscina de "Sport Inca",se celebraran les VI Jorna-des de Ia Lliga Nacional dePromeses (aquesta categoriainclou els nadadors nascutsels anys 73, 74, 75) per des-prés, els dies 21 i 22 de ju-liol, a Ia Piscina Municipal,

els referits Campionats deBalears. Participaran elsequips del C.N. Palma, C.N.La Salle, C.N. San José,C.N. Ciutat, Sport Inca iencara no està confirmadaIa presència de l'Escola deNatació de Maó.

A pesar que Ia PiscinaMunicipal reuneix unes bo-nes condicions per a Ia rea-lització d'aquests Campio-nats, es fan necessàries unespetites reformes, així comdotar-la d'aIguns accesorissuplementaris que ara no té,com per exemple dos tipusde suros, banderins, tambéunes tribunes i altres detallsque són necessaris per faci-litar Ia feina als àrbitres i acronometradors i als orga-nitzadors.

T'Ajuntament hauria decalibrar Ia importància delfet i facilitar els mitjansadequats per aconseguir unaperfecta organització, i ado-nar-se que Ia millor ajudaper promocionar l'esport ésafavorir-lo; tal volta seríaconvenient que els regidorses preocupassin de conèixerles necessitats sobre el te-rreny i així evitarien ab-surds com per exemple, gas-tar-se uns milions d'unasubvenció per il.luminarunes pistes impracticables,abans d'adecentar-les.

El principal avantatgeque té córrer sobre altresesports és que es pot prac-ticar a qualsevol lloc i amés en solitari, sense capequipament especial.

Tampoc resulta un esportperillós, si es respecten, ésclar, unes normas que sónde sentit comú. Pràctica-ment, les úniques lesions,sobre tot en els principiants,son l'esbraonament, que espot evitar amb un calçatadequat i començant acórrer a poca velocitat per-què l'organisme s'acostumial moviment. Però, tal vol-ta, el major enemic d'aquestesport sigui Ia por a fer elridícul i h incomoditat decórrer dins Ia ciutat o peruna carretera transitada,,

Convé tenir en compteque és millor córrer perterrenys blans, com el camp,que fer ho per l'asfalt.També es convenient córrerben abrigat, sobretot enaquest temps: així el cos sesent enrobat després de Iasessió.

El calçat és un altre puntmolt important; no són con-venients les sabatilles deplàstic, les millors són lesde pell o lona; un secretper evitar les molèsties alspeus, sobretot a les prime-res sessions i amb calçatnou, és possar-se uns cal-r*attnc finc i r1»i«ï i i«* ,,**,* An

rr.és gruixats, i així s'evi-ten les irregutoritats del cal-çat. 'Un aventatge mésd'aquest esport, és que cspot practicar amb pluja ovent, si es té" en compte,que després es fa necessa-ri banyar-se amb aigua ca-lenta.

El secret del "jogging"consisteix a córrer a poc apoc i no fixar-se mai unameta: pensem que són mésimportants els minuts que espassen corrent que no Ia ve-locitat. El córrer ha de serun divertiment i no uncàstig.

Per a les persones ja ma-dures o poc acostumades afer exercici és aconsellableabans un reconeixementdel metge.

Inca té molts de llocsadequats per poder córrerd'una manera més o menystranquil.la com són els vellscamins que enrevolten Iaciutat. Encara que estariamolt bé que el nostreAjuntament adequàs un cir-cuït permanent, mentres'ho pensen, podeu córrer

• pel camí del Putxet d'enReure, pel que va de l'es-corxador a Ia pujada de Sta.Magdalena,etc. o , s i novo -leu sortir del poble.,teniudues avingudes grans: Iadels Reis Catòlics i Ia GranVía, •

La pista cubierta: un viejoanhelo del deporte en Incai

E/ascenso de «La Gloría» ha reavivado el tema

La vieja aspiración de dotar a Inca con unapista cubierta que albergue a una masa cada vezmás ingente de deportistas, fue nuevamente lan-zada al tapete de Ia actualidad cuando, hace unmes atrás, el equipo de baloncesto "La Gloria",consiguiera el ascenso a segunda división nacio-nal. La hazaña -porque así hay que considerarIa actuación de los inquenses- pilló de sorpresaa todo el mundo. Favoritos eran, y por muchoscuerpos de diferencia, el equipo palmesano del

La campaña para solucio-nar el problema se inicióde inmediato. Pero Io queen un principio se preveíacomo una "batalla" deporti-va fue transformándose len-tamente en un abierto en-frentamiento de índole po-lítico, que se vio favoreci-do por Ia condición de Con-cejal y miembro de AUanzaPopular del Presidente de LaGloria. Juan Sastre. Fue pre-cisamente el señor Sastrequien inició las hostilidadescuando anunció que su equi-po renunciaria a jugar en Iacategoría recien conquistadasi el consistorio "persistíaen su actitud de negar Iaposibilidad de techar unapista en Inca para que nues-tro equipo haga frente a loscompromisos que debeafrontar en septiembre pró-ximo".

"Nadie pide un pabellóna todo lujo —señaló el pre-sidente de La Gloria— sino,simplemente, que estudienIa posibilidad de habilitarunas torres de hierro que so-porten un techo "portan-te" para que podamos cum-plir los requisitos que exi-ge Ia Federación".

Angel García, miembrode Unión Mallorquina yPresidente de Ia Comisiónde Vías y Urbanismo, salió

Español-Brújula y los menorquines del Roscos.Pero, sorpresivamente "La Gloria" se alzó con eltriunfo final que fue celebrado profusamente enIa improvisada pista de Ia plaza de *'allorca. Allí,entre cánticos y brindis con "champagne", unatriste realidad empañó, en parte, los festejos delmerecido ascenso: "La Gloria" no tenía una pis-ta cubierta que exige Ia Federación Fspafiolaparajugar en segunda división.

rápidamente al paso de esasdeclaraciones, '^le 'da Iaimpresión de que Juan Sas-tre se está aprovechando deun triunfo deportivo parapresionar en el tema del pa-bellón cubierto... ¿Había so-licitado el Presidente de LaGloria que techaran una pis-ta para jugar voleibol, futbi-to o balonmano?".. '

24

Estas primeras "escara-muzas" no hicieron más querevivir un antiuo enfren-tamiento y que se arrastradesde principio de tempora-da cuando el ayuntamientode Inca autorizó a La Glo-ria a utilizar Ia pista de Iaplaza de Mallorca. Todo pa-recía marchar bien, perounas declaraciones a Ia pren-

sa del base, Tony Villa,—que acusó de 'Hnsalubre"dicha instalación— indignóde tal manera a los miem-bros de Unión Mallorquinaque decidieron clausurar losvestuarios obligando a losbaloncestístas a emigrar—pagando, lógicamente- alas pistas del Sport-Inca.

"Yo no intento mezclar

política con deporte —ase-gura Juan Sastre- pero la-mento que las autoridadesnos hallan ignorado toda Iatemporada, primero, al pri-varnos de utilizar Ia plazade Mallorca y después, res-pondiendo con evasivas auna necesidad, que calificóde perentoria, de construiruna pista cubierta en estaciudad".

NO HAY DINERO

La algarabía por el as-cendo de La Gloria -queno se vivía desde los tiem-pos del Constancia-Yankoo Flavia- obligó a desem-polvar los archivos en buscade olvidadas gestiones paraconstruir un pabellón cu-bierto en Inca. Se supo, en-tonces, que hace veinte aflosatrás hubo un primer inten-to de realizar algo en rela-ción con el tema, pero Iocostoso del proyecto, hizodesistir a las autoridades deIa época. En 1976 hubootro estudio "en serio".

A pesar del esfueno, el ascenso de Ia Gloria puede auedar sinefecto por carencia de una pista cubierta.

Todos los proyectos para construirla han fracasado

Esta vez existían dos alter-nativas. La primera costa-ba nada menos que ¡49millones r"e pesetas!, *la se-gunda, ni siquiera fue toma-da en uenta.

Todas estas fallidas ges-tiones tuvieron como marcolas actuales instalaciones delPolideportivo Municipal,que cuenta con 2 frontones,1 pista de baloncesto, 1 defutbito, 1 de balonmano,1 campo de fútbol, 3 pis-tas de tenis, 2 piscinas y1 pista de gimnasia. Cons-truir toda esta infraestruc-tura, amén de instalacionesanexas, costó catorce millo-nes de pesetas, de las cua-les un cincuenta por cientofue aportado por Ia ex-Dele-gación Nacional de Educa-ción Física y Deportes.

Precisamente en este Po-lideportivo Municipal pue-de al bergar —si las gestio-nes, por supuesto, llegan afeliz término— Ia futura pis-ta cubierta de Inca. Faltan

algunos detalles, por ejem-plo, que las partes interesa-das se pongan de acuerdo.TIn informe preliminar ela-borado por un arquitecto deIa ciudad señala que en elPolideportivo se puede habi-litar un adamiaje de hierroque soporte un techo por-tante en un plazo más omenos rápido (un mes) yrelativamente económico (5a 10 millones de pesetas),pero esta iniciativa que pro-pugna Juan Sastre fue rápi-damente cuestionada, nosolo por las autoridades,sino que también por otrosgrupos políticos. "El señorSastre sabe que está pidien-do un imposible", declaróel portavoz del grupo socia-lista (PSOE) Mariano Boni-lla, '^a que las arcas muni-cipales no están 'para sufra-gar este tipo de gastos. Migrupo propugna —eviden-temente- Ia construcciónde un pabellón cubiertopero éste ha de hacerse

con detenidos estudios pre-liminares y en dónde de-be existir Ia posibilidad deque un consorcio munici-pal que agrupe a los ayun-tamientos de localidades ve-cinas, permita el mejor apro-vechamiento del mismo".

COMPAS DE ESPERA

Angel García, de UniónMallorquina, asegura que1^o como deportista soyel primero en desear enInca Ia existencia de unapista cubierta, pero Io queno podemos hacer jamás eshipotecar las arcas munici-pales con inversiones ajenasal presupuesto establecido.

De todas formas, Garcíaordenó a sus ayudantes queiniciaran —nuevamente- es-tudios preliminares para Iaconstrucción del famoso pa-bellón cubierto. Según esteinforme, habilitar una es-tructura de hierro c.on un te-cho "fijo" costaría alrede-

dor de los catorce millones,pero también existe Ia posi-bilidad de que por Ja mitadde ese precio (siete millo-nes) se adquiera una lona in-flada a gas y que funcionaperfectamente en Ia piscinacubierta "Es Molinot" deBinnissalem. "Es el Consis-torio el que debe decidir ymientras estamos empeña-dos en finaUzar las obraspara iluminar las pistas debalonmano, baloncesto yminibasket, cuyos presu-puestos ya fueron aproba-dos", precisó el Presidentede Vías y Urbanismo.

El tema está actualmen-te en "compás de espera"y no se preveen grandes no-vedades, al menos, hastadespués de Ia temporada deverano. Todo el mundo tie-ne Ia mejor de las intencio-nes pero el factor econó-mico pesa Io suyo y más enlas actuales circunstancias.Además, como señaló unmiembro del Consistorio''nuestro temor es que una

vez construida esa pista cu-bierta, y cuando ya no sea"novedad" en Ia ciudad, seproduzca una infrautiliza-ción de Ia misma, comoaconteció con las instalacio-nes del Polideportivo queapenas registra un uno porciento de rendimiento de-portivo".

PATPJCIO CANDIA

CanonCOPlADORAS-M. ESCRIBIR ELECTRCNICAS

• Pedro Salas BennasarDISTRIBUIDOR

Obispo Llompart. 1O5 - 1O7TeI. S05391

INCA (MallorcB)

Primo Carnera, un campeón que comprabasus zapatos en Inca

El púgil italiano tuvo en su poder durante dos años, el cetro máximo de los pesos completos

El italiano Primo Tarne-ra fue campeón mundial delos pesos completos con Iaayuda de unos potentes yprodigiosos puños pero ja-más olvidó calzarse unoszapatos elaborados especial-mente para él en Ia fábricainquense de "Antonio Ra-mis CoIl". Para el púbilnúmero uno del mundo en-tre los años 1933 y 1935,esta era una de sus reglasde oro y viajaba continua-mente a esta ciudad paraque -mediante una "hor-ma especial"- Ie confec-cionaran unos zapatos queél pasearía por los cincocontinentes.

Primo Carnera nació el26 de Agosto de 1906 enIa ciudad de Sequals. Me-día 2.05 metros y pesaba1 1 5 kilos. Aun se recuer-da en Inca Ia impresionan-te figura del ya desapare-cido campeón, que quizás,fuera .uno de los pionerosen acrecentar Ia merecidafama del calzado inquense.Carnera no se privó nun-ca de nada. Cuando Ie lle-gó Ia fama el éxito y el di-nero, aprovechó perfecta-mente las circunstancias queIe sacaron del anonimatoen Italia. Con sus trajesimpecables, costosísimas

corbatas de seda italiana y...los zapatos inquenses, Pri-mo Carnera, paseó por elmundo entero su fama de"play-boy".

SUS MEJORES AÑOS

Primo Carnera disputó ensu carrera deportiva 103 pe-leas de las cuales, ganó 88y perdió 15. La fuerza ybrutalidad de sus puños que-dó de manifiesto cuando en1933, derrotó el 10 de fe-brero en el round 13 avo aErbie Sachaaf, quien murióinmediatamente después acausa de una conmoción ce-rebral. Al púgil italiano,cuerpo de gigante pero sen-timientos casi infantiles,este desgraciado suceso Ieafectó enormemente ysiempre rehuyó ante los pe-riodistas recordar el tema.Ya con Ia máxima coronaen su poder derrotó el 29de agosto en Nueva Yorka Jack Sharkey, por K.O.en el sexto round. Y enRoma, cl 22 de Octubrevnció al español PaulinoUzcudum, proclamándosecampeón de Europa. En1935 fue derrotado porJoe Louis y en el declivede su carrera sufrió tresderrotas consecutivas antesu compatriota Luigi Musi-

I ) / ( / \ '_N' >y:0^v ' \ '^&^7^vf^y-lJ

ïsaAfeJïF\ i %ti|lMINSTRUMENTOS MUSICALESACCESORIOSPARTITURASLIBROS

Q Formentor, 3 (Esquina Carret. Liuch) -TeI. 50587O • INCA

Primo Carpera, un excepcional campeón mundial.

na.Arruinado y enfermo,

apuró sus últimas horas de-portivas como "catcher" enespectáculos casi circenses,donde su nombre todavíaera capaz de atraer Ia aten-ción de los aficionados. Pri-mo Carnera, el gran cam-

peón mundiai que venía aInca a comprar sus zapa-tos, murió de cáncer en elmás completo de los olvi-dos. Triste destino para unaexcepcional figura del bo-xeo mundial.

PA^RICIO CANDIA

.Mft

.JOC/ 0ECRENTIU/

»«!»»

SIGNATURA

Afrodisio CabajLcllas yAnastasia dc ôcgui.Qrande<S' Duqucs dcl Corral

V|e los encontré jugando al basket en el patio de buta-cas de un cine de estreno de un viejo barco Romano hun-dido en el Pacífico. Les advertí que yo era periodista ycualquier cosa que hicieran o dijeran, podría luego usar-la en mi provecho, pero ellos ni caso, siguieron lanzandoa canasta.

-Fstá bueno el día ¿Fh?-Bueno, bueno.-Buena cosecha este año ¿Fh?- Buena, buena.-¿A cuánto los calamares?—Pero, ¿dónde quieres llegar, que es Io qué preten-

des?-Me gustaría que me dijeses tu nombre.-Afrodisio Cabanellas.

¿Ytú?Anastasia de Seguí.

-¿Casadjs1 '- No. Mermanosde leche.

¿A qué raza pertenecéis?-A Ia porcina.-O sea que sois unos cerdos.-En el más puro sentido literal de Ia palabra, además,

tenemosuntítulonobiliario: Grandes Duques del Corral.-Pues yo imaginaba que pudiera haber Duques que

fueron unos cerdos, pero al revés..."Por favor, no compares.

-V ¿qué hacen unos -...- como vosotros en un si-tio como este?

-A las cinco, tomamos el té de las cinco.¿Y a las ocho? por ejemplo.Esperamos a que sean las cinco para tomar el té.Señor Afrodisio. por veinticinco pesetas cada res-

puesta acertada, dígame:-No me entero de nada Mayra, por favor repite.-Tiempooooo!

Seco y soleado en Ia mitad norte y estrecho de Bu-carest, lluvias en Ia otra mitad y demás estrechos, aunqueles advertimos que aquí nadie se hace responsable denada.

¡M¡ capitán, mi capitán, el barco se hunde. ¡Rodrí-guez reúna a Ia tripulación en proa y véndales un cupónde Ia O.N.C.E. vamos a rifar el barco antes de que se en-teren!, Fernandez, coloquéme el paracaidas azul causa-ré sensación entre el personal. NOTICIAS: INTFRNA-CIONAL, el camarada CHERNIFNKO y F A R R A B A Lhan sido vistos repetidas veces desnudos en público an-te Ia gravedad de Ia situación. LOLA FLORFS y FFLI-PF CAMPlJZANO se reunirán esta tarde en el hipódro-

mo de Ia zarzuela; TAROLINA OE MON'ACO emba-razada por un colando terrorista, si es niño se llama-rá como su padre, y si es madre como su niña; NACIO-NAL. El ministro de sanidad y turismo PFPF M A R -C"F.NA se fumó Ia primera piedra de un psiquiátrico.el resto se Io repartieron los diputados en las cortes an-tes de aprobar el proyecto de ley contra las droaas.

SFNSACIONALü!!! La policía Fspañola descubreque F..T.A. también se alimenta de Yogurt.

- ¿Y vos señora ANASTASIA cuando aprendisteisa jugar al Baloncesto?

En tiempos de FELIPF V el ^ermoso. cuandoEspaña era todavía algo más que un club, me enseñóun hidalgo caballero llamado D. OUIJOTF DE LAMANC"A.

-¿Conocisteis también a DULCINEA?-A ella no pero a un primo suyo que trabajaba en

RUMASA. si que llegué a conocerlo.-¿No sería el PUIZ MATFOS''-No. ese todavía no había mal nacido.-Andaría escasa Ia gasolina en aquellos tiempos

¿no?-Si, porque estábamos en guerra con los moros, pero

tampoco nos importaba demasiado, siempre ibamos acaballo.

--Señora ANASTAS|A para terminar ¿Dieamé unaregla?

La primera, esa nunca se olvida.Sin darnos cuenta, el patio de butacas se había l lena-

do de un público exigente y feroz, yo me fuí. los cerdossiguieron lanzando a canasta.

27T^r s/W5S

PLASTIQUESEl pinzell juga amb Ia pa-

leta sucant Ia pintura quelentament es va posant da-munt Ia tela blanca, trans-formant-la en obra. Unaobra feta arrib intensitat,amb Ia simplicitat de Iabellesa dunes pinzelladesencalçant un . univers, unmón replet de verds i deblaus. Lluitant amb els ele-ments, a Ia recerca de l'equi-libri, Ia perspectiva, l'har-monia cromàtica, i eI seufruit es lobra cuidada, tre-ballada en viu, despullant elpaisatge, vestint Ia figuranua rera unes mirades ocul-tes, rera un cos que esca-pa al món de l'espectador,

creant una tigura truit de Iapassió entorn a Ia dona,fent del seu cos poesia i deIa pintura un poema, unaobra acabada, una bellesaque ens arriba pels sentitsi es grave en el cervell. Vet

.. aquí l'autor i l'obra, no calpresentar-los, cal veure'ls.L'autor, l'artista, es en Mar-quet Pascual, l'obra: Ia sevapintura, els paisatges de Iaseva terra, del seu poble,Ia bellesa d'un cos nuu iidohtrat per l'artista i l'es-pectador en un mateixtemps.

ANTONI ROüRIGUEZMIR

Poliença-Març 1984

:«E

MARQUET PASCUAL - Neix a Pollença (Illes Balears)l'any 1942.

1952.- Estudia dibuix a l.estudi del profesorMonse-rrat Amengual.

1956.- Deixeble del pintorcatalaCariesGot.1961.- Estudia a l'Escola d'arts i Oficis de Ciutat.

Exposició a l'estudi del mestre Got.I975.- Exposició a Ia Casa de Cultura de Pollença.

Exposició a Ia Galeria Blanes de Ciutat. Col.lectiva perIa inauguració de Ia Galeria Norai de Pollença. Exposi-ció al Centre d'Expositors d'Inca.

1977.- Col.lectiva a Ia I Mostra d'Arts Plàstiques deSa Pobla. Exposició a Ia Galeria Mercantil d'lnca. Expo-sició al Cercle Cultural del Port de Pollença. II Trobada

dePintorsdeSaPobla.1979.- Col.lectiva a Ia III Mostra d'Arts Plàstiques de

Sa Pobla. Exposició a Ia Caixa d'estalvis de Murcia. Ex-posició a Ia SaIa Guillem Cifre de Colonya de Pollença.Exposició a Ia Galeria Roch Minué de Ciutat.

1981.- Col.lectiva a Ia V Mostra d'Arts PlàstiquesdeSa Pobla. Adquisició d'un quadre de part de l'Ajunta-ment de Sa Pobla destinat el Museu d'Art Modern. Ex-posició a Galeries Bennassar de Pollença.

1984.- Col.lectiva a Ia VII Mostra DArts Plàstiquesa Sa Pobla. Exposició conjunta 4 variacions damunt IaVeritat a "Sa Nostra" de Sa Pobla. Exposició itineranta "Sa Nostra" de Lloseta - Llucmajor - Sa Pobla - Mana-cor - Ciutadella i Eivissa.

MARQUET PASCUALPINTURES

EXPOSICIÓ DEL 5 20 DE MAIG, 1984SALA D'EXPOSICIONS

CADMDEBALEARSSANOSTRA

LLOSETA

LLIBRES-PAPERS-EXPOSICIONS

BISBELLOMPART.127 TEL. 502535 - INCA

LLIBRESEL SILMARILLION

J.R.R.Tolkien.CoI Minotauro-Edhasa.

El Silmarillion no es unanovelJa, tampoc un contede fade"s, ni una història fic-tícia. La podríem definircom una visió llegendària omítica del conflicte entre eldesig de poder i Ia capaci-tat de crear.

La corrupció de Feanor,el creador de Ia bellesa, acausa de Morgoth, el senyorde Ia tenebra, i de Ia sevapròpia cobdícia, i .els fruitsinevitables d'aquesta co-rrupció, és el tema centralde l'obra.

A Ia mort de Tolkien,El Silmarillion era unacol.lecció de manuscrits,que varen esser ordenats ipreparats per donar a Iaimprnta pel fill de l'autorChristopher Tolkien.

1984George OrwellEd. 62/Destino

El títol d'aquesta obrahavia de ser "Ei darrer homed'Europa", més tard es vadecidir canviar aquest titolpel resultant d'invertir l'or-dre de dos números de l'anyen que s'escrivia.

Que el títol sigui fruitde l'atzar no fa que Ia coin-cidència amb l'any que vi-vim no justifiqui totes lesreflexions que ha suscitat.

El món que apareix a1984, un món sense lliber-tat, on les persones són con-trolades i dirigides per unsol home gràcies a Ia col.la-boració de les màquines, haestat interpretat de diversesmaneres: previsió d'un futurque ja tenim al damunt,disecció de les tendènciesdel Poder que ja podiem ob-servar en el temps que fouescrita Ia novel.la (1948),atac al comunisme i al fei-xisme etc.

EL CORSARI DE L'lLLADELS CONlLLS

G. Janer Manila.Ed. La Galera

"El corsari de l'llla delsConills" és el darrer dels lli-bres que G. Janer Manilaha publicat per al públicinfantil i juvenil de parlacatalana, del qual s'ha fetuna adaptació teatral, duitaals escenaris pel grup CU-CORBA.

El Corsari és una novel.lad'aventures plena de sensibi-litat i riquesa de llenguatje,on Ia imaginació, el jocs deparaules, les metàfores, bro-llen de forma constant i pro-digiosa. El fina) de Ia na-rració és un cant a Ia lliber-tat i a l'amor, que sura perdamunt tots els entrebancs.

morgana

Nosaltres llegim

i .K>

fT

fO>

\rO

-C-

o C«^

r-1)i M

1W >

W6,-

v^^>

^Vy

x> </VL

n

FET SUSCRIPTOR

ßü

í4)0*JLBJaR}

POPULARb ' I N C A - 8 4amb el

suport de:"RAIGUER REVISTA" convoca, amb motiu de les festes patronals de Sant Abdon i Sant Senén,

els premis populars 84 a Inca.El propòsit de Ia convocatòria és el de sebre l'opinió del ciutadà

d'Inca sobre els seus veïns. Per això hem triat les persones més destacades en Ia política, empresa,mitjans de comunicació, comerç, esports, cultura i societat

del nostre entorn. D'Entre ells han de sortir els més populars, segons Ia lliureelecciódels nostres lectors i dels oïents de l'emissora "RADIO BALEAR", que presta

Ia seva inestimable col.laboració al nostre concurs.Potser en Ia llista que oferim s'hagin comès importants oblits,

a pesar d'això la.Redacció de "RAIGUER" ha pensat que durant els passats mesosels personatges que proposam han estat els més destacats en Ia vida de Ia nostra societat; en tot cas,

ja hi haurà altres oportunitats.EIs catorze elegits són aquests; Ia paraula definitiva Ia tenen els nostres amics<,

L'elecció dels populars de l'any és prou simple:es tracta d'enviar el cupó que incloem, amb els noms de dos dels

personatges proposatsc Entre tots els cupons enviats, es farà un recompte que donarà Ia llista delstres "Populars 84", a Inca.

Ah! També tenimpremis per als electors: cada mes se sortejaran cinc subscripcionsa Ia nostra revista.

CONCURS " populars d' inça-84 "EL MEU VOT ES PER.

J _ _. '_

PEfi TENIR OPCIÓ ALS PREMIS DEL CONCUHS

EL MEU NOM ES.

4

ADREÇAEnvià el present cupó a l'apartat 302d'Inca o durv^o personalment a Ia llibre-ria Espirafocs. <Ai

íMHMrj.,,.-. * VICENÇ RESTARD (Música).- Per Ia seva labor en Ia di-recció de Ia banda "Unió Musical Tnquense".

•jMHtetfw yL .... „., „ , ...

ció de Comerciants d'Inca' í el seu principal impulsor.

RAMON FIGUEROLA CLADERA (Política).- El liderde més entitat que ha propiciat l'esquerra a Inca.

LA GLORIA (Esports).- PeI seu brillant ascens a 2a. Divisió

CRISTOBAL PFXAEZ (Ràdio).- Un jove i marxós locu-tor.

OBRA CULTURAL BALEAR (Cultura).- Una entitatdedicada a Ia normalització de Ia nostra llengua i cultura.

ANTONI PONS SASTRE (Política).- El triomfador deles darreres eleccions municipals.

PENYFS DEL CONSTÀNCIA (Esports).- L'afició delConstància ha ressorgit.

LLORENC RIGO PORTELL (Pagesia).- Un defensor delsdrets dels pagesos.

CATALINA SEGUI BELTRAN (Empresa).- Una de lespoques dones empresàries de Mallorca.

SPORT INCA (Esports).- PeIs èxits aconseguits popularit-zant Ia natació.

sC1 JSPSW"M&a ^m

JAUME SERRA (BaU).- Una vida entregada al foUclore p » ~ ~

mmwf|wfjg,

maUorquí.

JAUME SOLER CAPO (Premsa).- Per Ia seva dedicació a n

Ia informació.

CATALINA VALLORI SEGUI (Societat).- PeI seu interèsen el món dels minusvàüds i Ia infància.

JAUME VILLALONGA REUS (Ràdio).- L'afíció conver-tida en un digne nivell professional.

n

Í3!

Ii1SJEl

SJ