Neix a Palma de Mallorca el 1897, fill de Miquel Villalonga Muntaner, militar, i de Joana Pons Marquès. Llicenciat en medicina, estudià a la Universitat de

Saragossa, on acabà la

carrera el 1926. Es va especialitzar en psiquiatria a França, on conegué l'obrade l'escriptor Marcel Proust, del qual va adquirir influència, sobretot pel que fa

a la novel·la psicològica

• La seva primera incursió a l'activitat literàriaes dónaA l'avantguarda estètica dels anys vint i trenta : escriu per al diari El Día, de Palma, diversos articles sobre política i sobre cultura —des d'un punt de vista anticatalanista— i alguns contes sintètics, que publica més tard. Aquests primers escrits els signa amb el pseudònim de Dhey, que també utilitza en algunes de les seves primeres obres.

•

El 1927 obre un consultori a Palma, i pocdesprés a la Clínica Peñaranda. De 1930 a 1934, ocupa el càrrec de secretari del Col·legiOficial de Metges de les Balears. Paral·lelament, entra a treballar a l'HospitalProvincial, però poc després passa a l'HospitalPsiquiàtric, però la seva passió és la literatura.

• S'estrena com a narrador amb la novel·la Mortde dama (1931), llibre que a pesar de suposarun salt qualitatiu en la seva carrera literària —i de ser considerada un clàssic de la literatura catalana contemporània—, rep, en el momentde publicar-se, crítiques airades de l'entornregionalista de l'illa i dels poetes de l'EscolaMallorquina que se senten al·ludits en la sàtirai la paròdia que transpua l'obra.

Fundà el magazín Brisas(1934-1936), revista que ellmateix dirigeix i on publicà

alguns dels seus relats, poemes i obres teatralscom ara Silvia Ocampo i Fedra. En aquests escrits

Villalonga retrata la realitatde Mallorca durant els anys

trenta, quan tot justcomençaven a arribar lles

primeres onades de turistes.

• L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola, la qual cosa es reflecteix en els seus escrits, clarament propagandístics. I al cap de poc temps es casa amb Teresa GelabertGelabert. En acabar la Segona Guerra Mundial, Villalonga inicia una nova etapa literària en quèes decanta per una major reflexió, i els seusescrits s'omplen de nostàlgia i de rememoraciód'un món perdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa, al diari Baleares, també franquista

• A partir dels anys cinquanta, fruit de la reflexióentorn de les conseqüències devastadores de la guerra civil, el pensament de Villalonga prenun marcat caràcter escepticista, i això propicia un acostament al món cultural mallorquí.

• La segona edició de Mort de dama (1954) adaptada al català del Principat, molesta l'autor que és un defensor de les varietatsdialectals.

• A partir (1961), es dedica a fer una literatura mésautobiogràfica. Són d'aquesta època L'àngel rebelFalses memòries de Salvador Orlan (1967), Les Fures (1967) i El misantrop (1972). També publica nombrosos articles, no només a la premsamallorquina, sinó també a la de Barcelona (a Destino i a El Correo Catalan).

Durant els últims anys de la seva trajectòrialiterària publica un parell de novel·les Andrea Víctix (1974) i Un estiu a Mallorca (versiónarrativa de l'obra de teatre Silvia Ocampo).

•

Mor a Palma de Mallorca el 28 de gener del 1980.

La seva obra més important va ser Bear i La casa de les nines.

La novel·la es desenvolupa en una època de canvis, el canvi entre l'Antic Règim i la civilització de l'Europa actual. En concret l'obra acaba el 1890.

A la novel·la hi ha moltíssimes referències externes de l'època en que transcorren els fets, aquestes referències sónde fets històrics o culturals molt concrets, que ens permeten situar la història en unes dates molt precises.

• •És una època de canvi social, Villalonga ens ho ensenya amb les referències històriques: les lluites entre liberals i conservadors en el regnat d'Isabel II,l'ascens de la burgesia i la caiguda de la noblesa a causa de l'enriquiment a través de la indústria dels burgesos, l'oposició entre la cultura germànica i la francesa...

• •A “Bearn” les referències als nous invents i els progressos tècnics són també molt importants, aquests ens demostren clarament el canvi social d'aquella època, que afecta a la vida dels individus i al seu ambient: timbre elèctric, xifó, màquina de cosir, telèfon, automòbil, tren, correu...Els invents duen a una societat més igualitària on els privilegis de classe ja no hi tenencabuda. Els invents impliquen la pèrdua de llibertat i la imposició d'un nou ordre, el socialisme.

Bearn és un espai mític. És tot un món mitificat que s'enfonsa, una civilització i un espai. Les grans possessions agrícoles tradicionals, de la Mallorca rural, que havien permès econòmicament la manera de viure dels senyors en el segle XIX, es començaren a dividir a causa de la desamortització.

•Acaba alhora una ideologia, una concepció de la vida, la aristocràtica i un mode de producció, l'explotació de les terres per uns pagesos arrelats a la propietat i en dependència quasi medieval a causa del'abolició del feudalisme a la crisi de l'antic règim. Aquesta unió tanestreta dels senyors a Bearn ens permet marcar una oposició també molt clara entre l'espai rural de Bearn i l'espai urbà de Palma.

•El primer s'identifica amb el lloc paradisíac. Ja que les repercussions de les revolucions lliberals de 1868 tardaren a arribar, però igualment el paradís endarrerit mallorquí acaba desapareixent.

•El segon és el motor dels transcendentals canvis que estan acabant amb el lloc paradisíac, ja que Palma sent la capital de Mallorca era on primer arribaven els canvis, i després s'anaven escampant per tota l'illa, la qual però estava molt més endarrerida que la ciutat per la falta de recursos.

L'economia era moltpobre a causa de la poca industrialització que s'estava donant al'illa, encara que a l'estranger la indústria s'estigués estenent pertot.

•Els canvis a Mallorca tardaren a arribar però finalment arribaren i transformaren mallorca de cap a peus.