Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

Un Advent obert a la tendresa de DéuAquest any la visita cultural que sempre s’acostuma a fer en la

Jornada montserratina del primer diumenge d’Advent consistirà a visitar el monestir de Santa Cecília, edifici recentment restaurat. L’oportunitat de la visita és indiscutible perquè tothom sap que la capella resplendeix ara amb la decoració generosa de l’artista de fama internacional Sean Scully. A més, s’escaurà en la capvuitada de la festa de la santa patrona de la música.

Ara que ens preparem per a la celebració del mil·lenari de la fundació del monestir de Santa Maria de Montserrat, més d’una vegada m’he preguntat sobre el perquè de la titularitat ceciliana del monestir que fou la primera presència benedictina a la muntanya. El patronatge de santa Cecília sobre els músics no és antic, i a més, es basa en una interpretació discutible de les llegendàries actas del martiri. De fet, la reforma del Vaticà II dedicà a la santa verge i màrtir la col·lecta més pobra de tot el santoral, per bé que molt recentment s’hagi esmenat aquest puritanisme.

No sabria trobar el perquè de la devoció especial envers aquesta santa, popular a les catacumbes romanes i a la corresponent basílica del Trastevere. Em consolo pensant en allò que n’escriu santa Teresa de l’Infant Jesús: “Abans del meu viatge a Roma jo no tenia per aquesta

Número 144 Advent-Nadal 2015

santa cap devoció particular, però visitant la seva casa transformada en església, el lloc del seu martiri, assabentant-me que ella havia estat proclamada reina de l’harmonia, no a causa de la seva bella veu ni del seu talent per la música, sinó en memòria del cant virginal que va fer sentir al seu Espòs celestial amagat al fons del seu cor, vaig sentir per ella més que devoció: una veritable tendresa d’amiga”.

Aquest Espòs celestial és el que l’Església invocarà en aquest temps d’Advent. És el Senyor que esperem, però que, de fet, tenim “amagat al fons del cor”. Santa Cecília, capaç de comunicar “veritable tendresa”, ens acollirà a l’inici d’Advent que obrirà l’Any jubilar de la misericòrdia.

Bernabé Dalmau

ActualitatImmigrants i refugiats

El fenomen de la immigració té a Catalunya una llarga història. La Revolució Industrial del segle XIX feu que s’establís un corrent de població que del camp es desplaçava a les ciutats, era un moviment intern. Després aquest corrent vingué de més lluny, de les terres veïnes del País Valencià i de l’Aragó, després en els anys vint del segle passat fou important el corrent procedent de Múrcia i més tard, dels anys quaranta als seixanta d’Andalusia. Finalment, per ara, hem conegut els corrents que procedeixen de l’Amèrica Llatina i el Marroc.

Davant aquests corrents de població Catalunya elaborà una actitud receptiva que sense paternalismes, oferia treball i les nostres formes de vida. S’establí aleshores un procés d’integració fonamentat en la valoració de la persona i les seves necessitats. En la segona meitat del segle XX sorgí la convicció de que tothom que havia arribat a Catalunya podia esdevenir-ne un protagonista de la seva història, aportant-hi les seves energies i valors i integrant-les amb les formes de vida i aspiracions pròpies d’aquest país.

Així doncs, respecte a la immigració, Catalunya té una gran experiència i sempre ha estat una actitud compartida per tothom que cal que l’organització dels serveis (ensenyament, sanitat, transport, cultura, habitatge i serveis socials) siguin a l’abast de tothom, perquè tots contribuïm a la creació de recursos. En aquest punt cal recordar

que Catalunya viu una situació injusta perquè tots els nostres recursos són administrats per l’Estat espanyol amb una gasiveria també històrica.

Però el fenomen de la immigració ens resulta familiar i sabem exactament com cal valorar-ne la importància i atendre’l i malgrat les dificultats que ocasionen aquella insuficiència de recursos que contínuament denunciem hem estat capaços de fer una realitat aquella afirmació: “Catalunya, un sol poble”.

Però, en l’actualitat un nou fenomen està penetrant a Europa amb els anomenats refugiats que no són exactament els que cerquen el treball, són els que fugen d’una guerra i dels terribles estralls que aquesta provoca en els seus països. En els darrers mesos tots els mitjans de comunicació han dedicat una gran atenció als procedents de Síria i en menor nombre d’Eritrea i Somàlia. Són persones als que els bombardejos i els combats que es produeixen en les seves poblacions fan decidir a emprendre un viatge incert que en molts casos passa per travessar la Mediterrània que ha viscut centenars de naufragis de les fràgils embarcacions que s’hi atreveixen a fer-lo.

El nombre de refugiats ha esdevingut un fenomen de grans dimensions. El Papa Francesc ja fa setmanes que s’adreçà als cristians demanant-nos accions concretes de fraternitat envers els qui arriben. Volen refer la vida amb pau i treball i guarden l’esperança de retornar un dia al país d’on procedeixen, però, entretant, cal que trobin aquella mà amiga que els ajudi a refer-la entre nosaltres.

Joaquim Ferrer

LitúrgiaEl proper 29 de novembre, I diumenge d’Advent començarà un

nou any Litúrgic.El Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, en el Full dominical

del passat dia 5 de juliol, en l’apartat Paraula i Vida, tot recordant el centenari del I Congrés Litúrgic de Montserrat en la seva reflexió ens anima a “mantenir- nos actius en el compromís de continuar aprofundint en el solc de la dignitat i la bellesa de la litúrgia i el cant i

que ens esperoni a celebrar de tal manera que tot faciliti la participació plena, activa i fructuosa de tots els fidels. Així donarem continuïtat als propòsits d’aquells que van promoure, fa cent anys, un Congrés Litúrgic a Montserrat”.

M. C..

En el setmanari de CATALUNYA CRISTIANA del 5 de juliol F. Xavier Parés Saltor, Delegat Diocesà de la Litúrgia d’Urgell comentava el valor dels símbols en la Litúrgia i que pel seu interès transcrivim.

Els colors litúrgicsFa pocs dies, després de les festes pasquals, tornàvem al Temps de

durant l’any; ¡ un dels símbols ben visible d’aquest temps litúrgic és el color verd en les vestidures del sacerdot i altres ornaments de l’espai litúrgic. L’any litúrgic té diversos temps, uns de més «forts», com Advent i Nadal, Quaresma i Pasqua, i altres de més «ordinaris» com és el Temps de durant l’any. Una de les distincions pròpies de cada temps, que els fidels poden observar amb molta facilitat, és la dels colors litúrgics, que volen expressar, de manera molt visible, el sentit propi de cada celebració dins el seu temps litúrgic. Així, per exemple, trobem els colors blanc o daurat pels temps joiosos de Pasqua i Nadal, mentre que el color morat emmarca els temps més austers o penitencials, com són l’Advent i la Quaresma. El color vermell ens recorda la sang dels màrtirs i el verd és el color de l’esperança, per al temps de durant l’any. El color blau és un color marià, per les festes de la Verge Maria i el color rosat, vol expressar el goig i l’alegria dins un diumenge concret del temps d’Advent o de Quaresma.

En una classe, amb alumnes laics, durant aquest curs, va sortir el tema dels colors litúrgics. Es va despertar un gran interès entre els alumnes, que feren volar la seva imaginació, cercant nous i diferents colors que poguessin enriquir els diversos temps de l’any litúrgic. Aquest tema va provocar un diàleg interessant i ric entre els alumnes i el professor, que va anar, fins i tot, més enllà dels colors litúrgics i va arribar al significat i funció de les mateixes vestidures litúrgiques i al tema dels signes i gestos que utilitzem en les nostres celebracions.

En la història de la salvació, Déu ha emprat diversos elements simbòlics per comunicar-se amb el seu poble. El mateix Jesús també utilitzà diversos símbols i signes com a senyal d’una nova aliança. També l’Església, en la seva litúrgia, utilitzà elements simbòlics com són els colors.

Els colors són fruit del contacte de l’home amb la naturalesa. El sentit de la visió humana solament és possible per la capacitat de veure’s per mitjà dels colors, que la mateixa experiència li dóna diferents significats, relacionant-los amb la mort, la vida, la fecunditat, la festa, el dolor... Si pensem en les diverses vestidures i símbols que utilitzem en la litúrgia, el seu significat, la seva relació històrica amb els costums judaics i romans, ens adonarem que algunes d’aquestes vestidures, sobretot les externes, es distingeixen pels seus colors diferents segons els dies i temps litúrgics. Aquests colors no són un element decoratiu sinó que tenen una funció simbòlica perquè són signes que expressen una determinada teologia pròpia de cada temps litúrgic, de cada celebració i de cada aspecte de l’únic misteri que sempre celebra la litúrgia.

No sempre els fidels comprenen el sentit que tenen els colors litúrgics. Caldria una introducció o catequesi dels símbols i colors litúrgics per poder captar el sentit que tenen aquests colors, tant per expressar sentiments de la mateixa cultura humana, com també per la seva relació amb el sagrat que els relaciona amb el misteri de Crist que celebrem en la litúrgia. En l’actual pràctica de la litúrgia romana, els colors litúrgics no solament expressen una teologia de fons, sinó que són elements pedagògics importants de l’any litúrgic i dels misteris que hi celebrem. Les vestidures litúrgiques donen significats nous als colors. E| papa Innocenci III (1200) va fixar els colors litúrgics en cinc: blanc, vermell, negre, verd i morat, atribuint-los un significat relacionat amb la vida de Crist. El Concili de Trento donà un color propi a cadascun dels temps litúrgics, festes i celebracions. Finalment, els llibres litúrgics del Vaticà II, parlen de la utilitat pastoral dels colors litúrgics i els valoren com a instruments pedagògics importants de les nostres celebracions (IG-MR,345). A poc a poc cal anar descobrint noves pedagogies més simbòliques, amb la finalitat de no repetir colors en certs temps litúrgics, sinó ampliar, amb creativitat, la possibilitat de nous colors litúrgics que apropin més les assemblees litúrgiques als misteris que hi celebrem.

27 d’abril del 2015. Festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Presència a la Vetlla del dia 26 a Montserrat. Missa i Rés de la Visita Espiritual el dia 27 a les 8 h. del vespre a l’Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona.

Informació. Activitats durant l’anyEl 24 de febrer 2015, el Germà Galobart i el P. Valentí, monjos traslladen a Montserrat les primeres 90 caixes del Fons d’Arxiu de la Lliga, que ens guardaven al Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella. El nostre agraïment a les germanes de la Comunitat.

26 de maig 2015. Honorem Sant JordiCelebrem l’Eucaristia concelebrada Presidida pel P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat. Un nou grup de Joves ens acompanyen i cuiden de donar solemnitat amb els cants i tots junts al despedir-nos cantem els Goigs de Sant Jordi.

L’arquitecte Jordi Bonet (traje) guia la visita.

Entrada a la Cripta. Colònia Güell.

6 de juny del 2015. SORTIDA DEL CURSVisita Guiada per l’Arquitecte i Soci, Jordi Bonet i Armengol, a la Cripta Gaudí, Colònia Güell. Santa Coloma de Cervelló

Edifici industrial de la Colònia Güell.

Interior de la Cripta de la Colònia Güell.

11 de setembre de 2015. Diada Nacional de CatalunyaRecomanem lectura del F.I. 140 apartat “Apunts Històrics”.

Els articlEs publicats En aquEst “Full inFormatiu” ExprEssEn solamEnt l’opinió dE llurs autors.

Novembre• Dissabte dia 21

Europa davant del drama dels les migracions i dels refugiats.Hora: de 10.00 h.a 13.00 h.Lloc: Parròquia de St. Ildefons.Adreça: C/ Madrazo, 92 (08021 – Barcelona)Hi Intervindran,Josep M. TerricabrasEurodiputat al Parlament Europeu.Àngel MiretCoordinador del comitè operatiu d’ajut als refugiats de Catalunya.Associació Cristianisme al segle XXI. Debats Cristianisme al segle XXI.

• Diumenge dia 29. Jornada Montserratina.

Agenda

Duran i Bas, 16, baixos 2a. 08002 Barcelona. www.lalliga.cat