Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

Número 153 Especial Assemblea

Foto: Viquipèdia. Sagrada Família, façana del Naixement, porta de la Caritat, la Nativitat.

Bon i sant Nadal 2018!

Gener 2019

Bon NadalCada any en arribar el Nadal hi ha diverses veus que reclamen deixar

de banda la religió i les tradicions cristianes i així, en defensa d’una pretesa laïcitat, no felicitar el Nadal sinó les festes. Per això en molts llocs (en anuncis o en llums al carrer) hem passat del bon Nadal, a bones festes.

Fa tres anys, en un interessant article de Gabriel Janer Manila (Diari de Girona 19 de desembre de 2015), aquest escriptor recordava l’anècdota d’un professor seu d’antropologia que els deia: “No sóc creient però sí practicant”, una frase, certament provocativa, contrària al que estem acostumats a sentir (“Sóc creient però no practicant”). Gabriel Janer deia que avui hi ha molta gent que “milita” en l’agnosticisme cristià, ja que són persones que sense ser cristianes valoren i defensen els principis de justícia social, d’amor i de generositat continguts en el cristianisme en el missatge de Jesús de Natzaret, encara que a vegades aquest missatge l’hem desfigurat o prostituït.

La frase provocativa: “No sóc creient però sí practicant”, donava a entendre una realitat irrefutable. I és que les bases que “m’han configurat, que han configurat la vida del meu poble, són d’arrel cristiana”, deia el professor citat per Gabriel Janer. I contava aquesta anècdota: les mares dels alumnes de Rozzano, un poble a prop de Milà, van demanar poder cantar nadales a l’escola. Però el director del centre va decidir renunciar a la festa de Nadal, per subratllar el sentit laic de l’escola i evitar conflictes amb els alumnes d’altres cultures. Les mares i l’AMPA van protestar al director de l’escola per la decisió de prohibir les nadales. Aquest fet va alçar polseguera i va derivar en un debat sobre la defensa de la identitat cultural i la tolerància. Al final, contava Gabriel Janer, va intervindre el primer ministre italià, Matteo Renzi, que va afirmar que a Itàlia, ni laics ni cristians renunciaran mai a la festa de Nadal.

El professor Gabriel Janer recordava també un manifest dels anys setanta del Partit Comunista, on es reivindicava l’ensenyament a les escoles públiques de la Història Sagrada, “ja que el 90% de la cultura europea no es pot entendre sense un cert coneixement del cristianisme”. Com tampoc no es pot entendre sense tindre en compte la cultura grecoromana.

També en un encertat article (Avui 25 de desembre de 2015), l’actual director de TV3 Vicent Sanchis, reivindicava també la festa de Nadal

sense haver de demanar perdó pel fet de celebrar-lo, ni tampoc a utilitzar eufemismes, com escrivia Josep Mª Casasús (Avui 25 de desembre de 2015).

I la periodista Pilar Rahola, gens sospitosa de “beata”, defensava en un altre article (La Vanguardia, 17 de desembre de 2015) la validesa i la importància de celebrar el Nadal, sense disfressar-lo. Rahola escrivia: “Quan jo era adolescent era un clàssic menysprear el Nadal, entès com una festa caduca, religiosa i tradicionalista”. I és que es criticava “la família, concebuda com una estructura reaccionària”. Però amb el pas del temps, aquelles generacions contestatàries “no només celebrem el Nadal, sinó que hem cregut tant en la família”, que hem descobert en ella “una escola de valors”. La periodista acabava el seu article denunciant “una cultura progre mal entesa, que s’incomoda perquè la festa és catòlica –com si dos mil anys de catolicisme no foren la nostra cultura-”. I és que encara hi ha qui creu “que les tradicions són carques, quan són senyals d’identitat”.

També l’escriptor Fernando Trias de Bes (Ara, 7 de desembre de 2015), recordava en un article seu, que el Nadal és la festa cristiana on “recordem el naixement de Jesucrist”. Per això “encara que només sigui per respecte a la història i a la tradició judeocristiana a la qual pertanyem, els motius” dels llums als carrers durant aquests dies, “han de guardar relació amb el que celebrem”. I és que en determinats carrers com el Paral·lel, a Barcelona, com deia Trias de Bes, s’havien posat llums amb cabareteres i les típiques estrelles d’un camerino. Trias de Bes recordava que el Messies va portar “un missatge d’esperança i d’amor” i “el seu llegat és part de la nostra forma de viure”. Aquest articulista defensava que “cercar un laïcisme legítim no ha de portar-nos a perdre l’essència de les festes ni el seu contingut que, religiós o no, és el sentit del Nadal, un sentit que es manté fins i tot dins del laïcisme”. Trias de Bes acabava lamentant el text de l’Ajuntament de Barcelona que per anunciar el Nadal deia que era el temps “en que la llum de la ciutat, produïda simbòlicament per la força dels seus habitants, lluita contra la foscor de l’hivern i del passat. Doncs no”, deia Trias. “No celebrem això. Celebrem el Nadal. No cal creure en Jesucrist per dir-ho. Només en el seu missatge d’amor”.

Alguns s’entesten en difuminar o maquillar el Nadal, com si la cultura cristiana, com diu Pilar Rahola o Trias de Bes, no haguessin configurat el passat i el present del nostre poble.

Suprimir tota referència religiosa al Nadal, seria (com va fer el PP valencià) suprimir del 9 d’Octubre tota referència al bon rei Jaume i als repobladors catalans, que al segle XIII ens portaren la llengua, la civilització i la fe.

Hi ha molta gent que és creient però no practicant, però també n’hi ha molta més que és practicant sense ser creient i per això celebra el Nadal. Un Nadal amb el pessebre, amb estrangers vinguts de l’Orient com els Reis, amb negres com Baltasar, amb pobres com els pastors i com Maria i Josep que no trobaren cap hostal per rebre’ls i també amb refugiats. Aquest és el pessebre cristià, que l’extremadreta rebutja, però que trobem a l’Evangeli i a la vida de cada dia.

A tothom, bon Nadal!P. Josep Miquel Bausset, OSBConseller de la Lliga

Política i EsperançaFent-se ressò de la jornada

que la Lliga va coorganitzar sota aquest mateix títol, el diari el Punt Avui va publicar aquest article del president de la Lliga que reproduïm a continuació:

En temps de crisi i desprestigi de la política pot sorprendre reivindi-car-la tot vinculant-la a l’esperança. Això és el que s’ha fet fa a la Jornada que, com cada any, convoca Sant Jordi junt a altres entitats que malden pel compromís social i polític dels cristians.

L’esperança no és ingenuïtat ni tant sols optimisme. Allò valuós és no caure en la desespe-rança. La desesperança porta a la inanició o a l’escepticisme, quan no al cinisme, i aquesta acti-tud és letal per a la polí-tica. Per això l’esperança és ja un missatge polític. És oportú, i fins i tot ur-gent, que com a cristians fem aquesta reivindica-

ció de la política i que treballem per a superar el seu desprestigi. No en va el Papa Francesc vincula l’esperança de futur amb la tasca de re-habilitar la política. Ja ho va fer al Brasil el 2013 i hi ha seguit insistint reiteradament.

Des de l’inici del seu pontificat Francesc ha afirmat de manera cons-tant la importància que la política té en la vida de les persones i dels pobles. Ho fa tot demanant als cristians que s’hi impliquin com a missió que els hi és pròpia i reconeixent la política com una de les formes més altes de caritat.

No és pas inèdita aquesta vinculació de la política amb l’amor als altres. És un dels principis ben consolidats del pensament social cristià. Un dels primers en proclamar-lo de manera contundent i pública va ser Pius XI, el desembre de 1927, en el seu discurs a la Federació Universi-tària Catòlica Italiana -FUCI-. Ho feia animant els joves a una presència política del catòlics que els acabaria enfrontant a Mussolini. “La políti-ca –els deia Pius XI-, en tant que té cura de l’interès de tota la societat, constitueix el camp de la més àmplia caritat”.

A casa nostra, i al món, la política està en crisi i sovint mereix la nos-tra crítica. Cal canviar la manera de fer política, però de la política no en podem prescindir. L’antipolítica és l’ariet dels feixismes, de les dictadu-res i dels totalitarismes. No oblidem aquell cínic consell del general Fran-co: “haga como yo y no se meta en política”. Convé recordar-ho aquest dies en que podem observar amb preocupació amenaces per la llibertat i per la democràcia. Aquí i al conjunt d’Europa.

El cristianisme és la religió secular per excel·lència. En delimitar clarament les esferes religiosa i temporal de la vida i afirmar-ne l’auto-nomia, ha contribuït a la configuració de societats obertes on el valor

de la llibertat assoleix la major plenitud. Els cristians, en tant que ciutadans som sub-jectes polítics i, ani-mats per l’evangeli de Jesús, estem cridats a defensar aquest as-soliments i a treballar per la justícia global.

La llibertat, el respecte als drets humans i la democràcia no són con-questes irreversibles. L’esperança és també la lluita per preservar i es-tendre aquest valors.

Carles ArmengolPublicat a el Punt Avui, el 13.12.2018

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DESEMBRE 2017 - DESEMBRE 2018

Des de la passada assemblea general ordinària celebrada el dia 3 de de-sembre de 2017 fins el dia de la data, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat ha organitzat i ha dut a terme, o bé ha participat en les següents activitats:Desembre 2017- 3 de desembre, primer diumenge d’advent, Jornada Montserratina i assemblea anual

ordinària de La Lliga, participant a la missa conventual i amb una reflexió sobre la pregària a càrrec del P. Abat.

Març 2018- 13 de març: el president i un vocal de La Lliga participen en el Seminari d’entitats sobre la

Presència Catòlica a la societat. La segona sessió es celebrà el 8 de maig.- La Lliga s’adhereix al dejuni Prou Hostatges en solidaritat amb els presos polítics i re-

presaliats i el president de la Lliga participa, el 16 de març, en l’acte de cloenda del que s’ha fet a Montserrat.

Jornada Montserratina i assemblea general 2018Una any més, el primer diumenge d’Advent, la Lliga Espiritual de la

Mare de Déu de Montserrat va pujat a Montserrat per retre visita a la seva patrona i inspiradora, tot participant a la missa conventual.

La nostra Jornada s’emmarca també en el lema pastoral que cada any fixa l’Abadia de Montserrat per a l’acollida de pelegrins i que enguany era “Sota la vostra protecció”, animant a que la visita a Montserrat sigui ocasió de renovació interior.

Acabada la missa tinguérem la trobada amb el Pare Abat que, ens parlà de la vocació dels laics com una de les respostes a la crida que Déu no deixa d’adreçar-nos.

Posteriorment vàrem celebrar l’assemblea general ordinària de l’entitat. L’assemblea aprovà l’acta de l’assemblea anterior, la memòria d’activitats 2017 (la trobareu en aquest mateix full informatiu), l’estat de comptes 2017, el pressupost 2018 i el programa d’activitats 2019 (que també trobareu més endavant). Va finalitzar amb el res de la Visita Espiritual i en acabar vàrem dinar plegats.

Amb aquesta jornada la Lliga dona a gràcies a Déu i demana, per intercessió de la Mare de Déu de Montserrat, la benedicció pel treball que desenvolupa i la protecció per al país.

- 17 de març: participació de membres de la Junta en la missa de Sant Benet de la Catedral de Barcelona.

- 23 de març: participació de membres de la Junta en la missa pels presos polítics als Caputxins de Sarrià.

- 24 de març: participació de membres de la Junta en la missa en memòria de Mn. Ballarín.Abril 2018- 14 d’abril: participació del president de La Lliga en el XXè Simposi de la Fundació Claret

sobre el Fet religiós a la sala P. Casaldàliga de la llibreria Claret.- 23 d’abril: emissió de l’entrevista al president per presentar La Lliga a El Punt Avui TV, al

programa Religions.- 26 d’abril: participació de La Lliga en la Vetlla de la Solemnitat de la Mare de Déu de

Montserrat a Montserrat, presidida per Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona.- 27 d’abril: participació de La Lliga en al celebració de la Mare de Déu de Montserrat a la

parròquia dels Sants Just i Pastor.Maig 2018- 16 de maig: presentació del llibre Sixena: la croada de la memòria a la sala P. Casaldàli-

ga de la Llibreria Claret de Barcelona, amb la intervenció de Salvador Cardús, Jordi Llisterri el mateix autor del llibre Francesc Canosa. Activitat coorganitzada per La Lliga.

- Visita del president i el secretari de La Lliga a Manuel Fuentes, capellà de la diòcesi de Tar-ragona, historiador i director de l’Arxiu arxidiocesà de Tarragona, per preparar un possible acte en commemoració dels 150 anys del naixement de Vidal i Barraquer.

- 31 de maig: participació de membres de la Junta en l’eucaristia i conferència quaresmal amb el P. Jordi Castanyer al col·legi Lestonnac. Acte organitzat pels Oblats Benedictins de Montserrat.

Juny 2018- 1 de juny: participació de membres de la Junta de La Lliga en la setena edició del concert

i sopar en benefici de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana a la Basílica de Santa Maria del Mar i a La Casa Llotja de Mar.

- 4 de juny: assistència del president de la Lliga a l’acte de lliurament del 50è Premi d’Ho-nor de les Lletres Catalanes, atorgat a Quim Monzó, organitzat per Òmnium Cultural al Palau de la Música Catalana.

- 16 de juny: participació de membres de la Junta en la pregària pels presos i els exiliats polítics celebrada al Cambril de la Mare de Déu de Montserrat.

- 30 de juny: sortida cultural al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Visita guiada per Mn. Jaume Aymar, historiador de l’art i persona molt vinculada a Sant Jeroni de la Murtra. Organitzada per La Lliga.

Juliol 2018- 19 de juliol: missa a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Organitzada per La Lliga.

Agost 2018- 6 d’agost: participació de membres de la Junta a la missa funeral per Rosa Maria Car-

rasco Azemar.Setembre 2018- 11 de setembre: missa pel patriotes catalans a Santa Maria del Mar i homenatge al

cardenal Vidal i Barraquer. Organitzada per La Lliga.- 27 de setembre: el president assisteix a l’acte en homenatge al bisbe Joan Carrera, als 10

anys del seu traspàs, organitzat pel Memorial Bisbe Joan Carrera a Barcelona.- 28 de setembre: el president acompanyat d’una vocal visita el P. Josep M. Soler abat de

Montserrat per informar-lo de l’activitat de La Lliga i demanar-li els seus suggeriments.Octubre 2018- 3 d’octubre: participació de membres de la Junta a l’acte d’homenatge a l’Abat Escarré,

amb motiu dels 50 anys del seu traspàs, celebrat al Museu d’Història de Catalunya, amb conferència a càrrec de l’historiador Joan B. Culla. També hi van prendre part el Pare Josep M. Soler, abat de Montserrat, i Patricia Gomà, secretària general de Justícia. Organitzat per la Generalitat de Catalunya.

- 8 d’octubre: el president assisteix a la lliçó inaugural del curs 2018-2019 de la Fundació Joan Maragall, a càrrec del P. Lluc Torcal, físic i monjo del Monestir de Poblet al Seminari Conciliar de Barcelona.

- 13 d’octubre: el president participa a l’ofrena floral a la tomba de l’Abat Escarré a Mont-serrat i a la missa conventual. Acte organització per La Lliga juntament amb CIEMEN, Òmnium i Amics de la Ciutat.

- 14 d’octubre: el president assisteix al concert d’homenatge als Bisbes Oliba i Torras i Bages a la Sagrada Família de Barcelona. L’obra interpretada ha estat creat especialment amb motiu dels mil anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba i dels cent anys de la mort del bisbe Torras i Bages, dins del projecte Episcopus que promou el bisbat de Vic.

- 15 d’octubre: el president assisteix a la lliçó inaugural del curs 2018-2019 del centre d’estudis Cristianisme i Justicia.

- 19 d’octubre: el president assisteix a l’acte d’homenatge a Jaume Botey, recentment tras-passat, organitzat per diverses entitats amb les que va estar vinculat.

- 23 d’octubre: el president rep en nom de La Lliga el guardó dels Premis Pompeu Fabra que s’ha atorgat a les 214 entitats que formem part del Cens d’entitats de foment de la llen-gua catalana amb motiu de l’Any Fabra, a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya.

− 25 d’octubre: el president participa en l’acte d’homenatge a l’Abat Escarré als locals de CIEMEN de Barcelona. Acte organització per La Lliga juntament amb CIEMEN, Òmnium i Amics de la Ciutat.

Novembre 2018- 6 de novembre: el president de La Lliga assisteix a la Jornada “Tots som nosaltres”

per retre homenatge a la fundadora de Bayt al-Thaqafa, Teresa Losada, mestra i

Programa 2019Objectius

- Aprofundir i difondre la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, model cristià de polític.

referent en l’acollida a les persones immigrants i en el diàleg amb l’Islam, als 10 anys de la seva mort.

- 7 de novembre: membres de la Junta assisteixen a l’acte d’homenatge de la Generalitat de Catalunya al Cardenal Vidal i Barraquer

- La Lliga signa el manifest “Som el 80%”. La plataforma Som el 80% neix per posar en valor que la majoria dels ciutadans de Catalunya mantenim grans consensos de país, com la defensa dels drets i les llibertats, el rebuig a la repressió i a la judicialització de la política i la defensa d’una solució política que permeti als ciutadans de Catalunya poder decidir i exercir democràticament el seu futur polític.

- 24 de novembre: participació de membres de La Lliga en la Jornada sobre “Política i Esperança”. Hotel Alimara de Barcelona. Acte organitzat per La Lliga conjuntament amb un grup d’entitats.

− 27 de novembre: el president assisteix a l’acte amb motiu de la celebració de l’any Pompeu Fabra que porta per títol Pompeu Fabra: de l’exili a la recuperació (1939-1968). Acte organització pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Es-tudis Històrics.

Desembre 2018- 2 de desembre: Jornada Montserratina i Assemblea anual ordinària de La Lliga.Altres- La Lliga animà i participà en la creació dels “Comitès Llibertat amb presos i represaliats

polítics catalans” que organitzà diverses actuacions en solidaritat amb les persones re-presaliades. Entre aquestes accions, es convoca una breu trobada setmanal com gest de record i proximitat: els dimecres a la plaça del Rei. La primera tingué lloc el 8 de novembre de 2017 i ha tingut continuïtat tots els dimecres de l’any, fins a data d’avui.

- Edició i divulgació a tots els socis i amics dels Fulls Informatius següents: número 150. Gener 2018 - Especial Assemblea 2017; número 151. Pasqua - maig 2018 i número 152. Tardor 2018.

- S’ha editat i s’està distribuint el quadern núm. 3: Torras i Bages, Pastor, Pare i Guia.- S’ha seguit treballant en l’inventari de documents de l’entitat del 2006 al 2016, per a l’arxiu

general de la Lliga que està dipositat a Montserrat. - Des del passat 3 de desembre, la junta ha realitzat 10 sessions ordinàries els dies 11 i 25

de gener, 8 de febrer, 5 d’abril, 3 de maig, 7 de juny, 5 de juliol, 6 de setembre, 4 d’octubre i 8 de novembre de 2018.

Fer memòria d’alguns aniversaris:

2018 – 80è aniversari de la mort per afusellament 2019 – Centenari de l’Assemblea per l’autonomia organit zada per La Lliga de Montserrat (Carrasco i Fomi- guera n’era secretari).2020 – 130 anys del naixement

- Consolidar qualitativament i pel que fa a la participació l’activitat re-gular de la Lliga, principalment: Missa capella de Sant Jordi, Mis-sa 11S, Jornada Sant Jordi, Jornada Montserratina.

- Endegar un reconeixement per al llibre religiós publicat en ca-talà i contribuir a la seva promoció. Eventualment també d’altre tipus de publicacions i de la producció audiovisual.

- Explorar la possibilitat d’elaborar i editar una notícia història de la Lliga.

- Avançar en la unitat d’acció amb altres entitats: Grup Sant Jordi i altres que escaigui.

- Continuar i aprofundir, si escau:

o la tasca d’arxiu

o la comunicació amb el socis (full informatiu, circulars, web)

o la presència a Montserrat, amb l’horitzó del 2025 (Mil·lenari de Montserrat)

Calendari provisional

Data Activitat

Dissabte 9 febrer*Els grans abats de Montserrat i la seva acció en favor de la catalanitatConferència del P. Bernabé Dalmau

Dissabte 23 març*Tres catalans de la 3a Espanya (Vidal i Barraquer, Carrasco i Formiguera i Batet)Conferència del P. Hilari Raguer

Divendres 26 abril Vetlla de MontserratDissabte 27 abril Missa de Montserratmaig Missa de Sant Jordijuny Sortida cultural a ManresaDimecres 11 setembre Missa 11 setembreDissabte 23 novembre Jornada Sant JordiDiumenge 1 desembre Jornada Montserratina

*Dissabtes d’11 a 13 h. Sala d’actes Cristianisme i Justícia. c. Roger de Llúria, 13 (xamfrà amb carrer Casp). Activitats organitzades per l’A. Cristianisme al segle XXI.

La Lliga es solidaria amb els represaliats polítics a CatalunyaCom ja s’ha anat informant la lliga participa en dues plataformes

solidaritat amb els represaliats polítics a Catalunya. Podeu mantenir-vos informats i participar en els actes que es promouen, a través de les seves pàgines web.

Comitès Llibertat

http://comitesllibertat.cat/

L’activitat continuada que és manté des d’aquesta plataforma és la concentració breu (20/25 minuts) de cada dimecres a les 19 h a la plaça del Rei de Barcelona. Es un moment de memòria de tots els que estan patint repressió que combina el cant coral, la lectura de textos breu i un minut de silenci.

Dejunis Solidaris (Prou Ostatges)

https://www.prouostatges.cat/

Hi ha dejunis organitzats a Sarrià (a l’edifici històric del Dipòsit d’Aigües del Rei Martí, situat al número 14 del carrer de Bellesguard de Barcelona), a Montserrat (fins al dia de Sant Esteve) i al Casal parroquial de Santa Maria de Cornellà (del 14 al 21 de desembre), entre d’altres que s’estan preparant.

Feu socis! Col·laboreu amb la Lliga!compte de la Lliga: ES46 2100 0880 3102 0025 1082

www.lalliga.catseu social: c. Duran i Bas 16 baixos 2a, 08002 Barcelona

secretaria i correspondència: c. Montnegre 8, 3r 1a 08029 Barcelona

telèfon d’informació: 610 625 837 - Marta Sala

Inscrita en el Registre d’associacions de la Generalitat de Catalunyanúm. 12.924 - NIF G59749853