Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

Temps fort en un any fortÉs usual designar els temps litúrgics dels blocs Advent-Nadal i

Quaresma-Pasqua com a temps forts, en relació amb la resta de l’any litúrgic, el “temps de durant l’any”. Els temps forts es caracteritzen per la seva relació amb els dos grans misteris de l’obra de Crist, Nadal i Pasqua. I l’Església ens hi situa proporcionant-nos, en els textos litúrgics que amaren les celebracions, una riquesa més concentrada de doctrina i d’espiritualitat.

De tots aquests temps, la Quaresma té una intensitat especial, perquè són com els “exercicis espirituals” de tota la comunitat cristiana arreu del món. La litúrgia parla d’“exercitació quaresmal”, que expressa la idea d’“entrenament”, de “pràctiques”. La Regla benedictina arriba a afirmar que tota la vida del monjo hauria de tenir aquesta tònica quaresmal.

Enguany, és prou sabut, la celebració de l’Any jubilar posa l’accent en el tema de la misericòrdia, que també és tan propi de la Quaresma. Aquest accent ens pot ajudar a assaborir el que significa aquesta paraula quan la trobem en els textos de la litúrgia. Però, sobretot, ens ha de sensibilitzar envers el fet de la misericòrdia de Déu, revelada especialment en el Misteri Pasqual de Jesucrist. La contemplació de la misericòrdia del Pare ha de ser estímul per a la pràctica de la

Número 146 Quaresma 2016

misericòrdia entre nosaltres. No és en va que el lema de l’Any sant sigui el manament evangèlic “Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare del cel”.

Ja en la convocatòria d’aquest Any extraordinari el papa Francesc subratlla que durant la Quaresma la misericòrdia de Déu haurà de ser objecte especial de predicació per tal que els cristians la puguem sentir més de prop, especialment a través del sagrament del perdó. Si cada Quaresma representa una purificació de tota l’Església, hem de pregar perquè en aquest Any, la renovació de les comunitats cristianes aporti al nostre món aquesta virtut, que faci superar tantes estructures i pràctiques de violència, de duresa de cor, de venjança, de menyspreu dels pobres i febles.

Bernabé Dalmau

El “Mentrestant” de Maurici Serrahima

En l’obra extensa del polític i escriptor Maurici Serrahima (Barcelona, 1902-1979), hi destaca un dels seus assaigs que porta el títol “Mentrestant”, que ha protagonitzat una trajectòria difícil que durant molts anys en feia un text que sovint era citat però que pràcticament ningú no

havia tingut l’oportunitat de llegir.Es tractava d’un assaig escrit en la primera dècada de la llarguíssima

postguerra que seguí a 1939, en la que les esperances estaven fixades en la victòria dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, que en produir-se significaria el retorn de les llibertats democràtiques i l’autonomia de Catalunya. Aquesta era l’actitud que bategava en tants i tants catalans en aquells anys que reclamaven les conviccions més clares davant la dictadura franquista que proclamava el desig d’esborrar del mapa Catalunya.

En aquella circumstància el llibre “Mentrestant” redactat per Maurici Serrahima entre 1942 i 1944, era un text de gran valor, perquè significava un dels pocs testimonis de la continuïtat del pensament polític català, fins i tot en aquella situació. El llibre del que quedava constància de la

Actualitat

seva existència mai no fou publicat perquè la censura de l’època ho feia impossible i tampoc ho fou per les vies de la clandestinitat. Però, el llibre existia i tots els que més tard estudiaren aquella etapa, el citaven.

El títol era ben expressiu, “Mentrestant”, recollia un conjunt de raonaments que analitzaven el camí recorregut per la Renaixença i la crisi posterior durant la guerra i la repressió que significava la dictadura. El “Mentrestant” era un assaig de balanç i sobretot d’anàlisi de les conviccions que ens calia mantenir i comunicar per a fer possible la represa. Era un llibre destinat a donar ànims als que eren sota la tempestat d’aquells dies i proporcionar esperances en que es viuria uns nous horitzons de democràcia i autonomia.

Però, durant anys i anys el llibre fou citat, però, gairebé ningú no n’havia disposat de cap exemplar o per dir-ho amb més propietat, de cap còpia de l’original. Fins que en aquests darrers anys en l’arxiu de Josep Benet es trobà un dossier amb papers de la relació de Serrahima i Benet, entre els quals, s’hi trobà una de les poques còpies que Serrahima havia fet del seu.

Així, doncs, “Mentrestant” ha estat publicat amb el subtítol “Meditacions en temps de silenci” amb un extens pròleg de Jordi Amat i una edició a cura d’ell i de Josep Poca que és qui ha ordenat també la formidable informació dels Dietaris de Serrahima.

El llibre que tantes vegades havíem sentit parlar i que havíem citat era finalment a disposició dels lectors. El 2004 l’editora RBA La Magrana publicà el llibre en la col·lecció Biblioteca del Catalanisme.

La intenció de Serrahima en escriure “Mentrestant” era clara i contundent i així escrivia: “Mentre dura el silenci, esforcem-nos, doncs, a veure clar en nosaltres mateixos, primer pas per a sentir-nos capaços de voler tornar a viure, i per a substituir la il·lusió llangorosa dels febles per la fe activa dels forts”.

Ara “Mentrestant” és a la nostra disposició per tal de que omplim el buit que en la informació teníem sobre la continuïtat del pensament polític català i que Serrahima en redactar aquell llibre pretenia ajudar a refer. Escrit amb l’estil precís i profund d’aquest personatge del que sí que havíem llegit narracions, altres assaigs i els seus extensos dietaris. Ara molts anys després el text s’ha incorporat amb tots els mereixements en aquesta Biblioteca del Catalanisme que en conjunt aplega obres de Prat de la Riba, Maragall, Vicens i Vives, Vilar, Rovira i Virgili, Almirall i Gaziel que seguiran fent servei per a la formació del pensament de noves generacions de catalans.

Joaquim Ferrer

El PEtit SamuEl i l’ESgléSia SimPlE (1 Sa 3,1-20).

La historia del petit Samuel és d’una ingenuïtat i una simplicitat deli-cioses.Lluny de la magnificència del temple de Salomó (o del d’Herodes), l’arca de l’aliança, que era com la partida de naixement del poble d’Israel i la penyora de la presència protectora del Senyor, era a la vista de tothom, sense aquell distanciament del sant, i del sant dels sants, i de la cortina. Només una llàntia indicava dia i nit que Déu allí es feia present, escoltava les pregàries i beneïa el poble. El petit Samuel dormia als peus de Tarca. Com si nosaltres féssim dormir un escolanet a la capella del Santíssim perquè ens digués de part de Déu què hem de fer.La senzillesa del temple de Siló sedueix els qui, avui dia, se senten incòmodes en una Església complicada i burocratitzada i voldrien re-tornar al grup informal de Jesús amb els seus deixebles. Aquest és el secret de l’entusiasme popular entorn del papa Francesc. És una temptació per a molts allò de Renan: “Jesús predicava el regne de Déu, i vet ací l’Església”. Ara bé: amb la multiplicació dels seguidors de Jesús, per força calia un mínim d’organització. Segons alguns passat-ges dels evangelis, fins i tot entre aquells que els comentaristes crítics consideren autèntics del Jesús històric, ell preveia, per a després de la fi de la seva vida mortal, una comunitat dels seus seguidors. Potser la sentència més autèntica i alhora la més important de totes és la norma de l’autoritat com a servei. “Qui vulgui ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. “Els més importants són els més petits”. Aquesta llei val tant per a la petita comunitat apostòlica com per a la gran Església d’avui. És un dels passatges evangèlics que han passat a la cultura occidental, fins i tot malgrat la descristianització. En el llen-guatge polític parlem de “serveis”, de “ministres” i “ministeris” (que vol dir “servidors” i “serveis”). Això ve de l’evangeli. Una altra cosa és si ens hem quedat amb la terminologia pelada però no la fem realitat en el món de la política.El miratge del temple de Siló, amb el petit Samuel, va portar el 1294 a l’elecció com a Papa de Pietro Morrone. Seria sant Celestí V. Feia més

de dos anys que els cardenals electors no s’avenien en les votacions, fins que, empesos pel poble, escandalitzat del seu comportament, van deixar les ambicions polítiques i van elegir un ermità amb fama de sant. Però aquest va dimitir abans de quatre mesos, perquè el govern purament espiritual no funcionava i abusaven d’ell. Calia un mínim de burocràcia. Si nomenava un bisbe, algú s’ho havia d’apuntar, per no donar la mateixa seu a dos candidats. L’experiència demostrà que, ateses les dimensions mundials de l’Església, cal una cúria, i fins una cúria nombrosa. No es pot suprimir el Vaticà. El mal és quan aquesta cúria esdevé un poder independent i es creu superior al Papa i a tots els bisbes.¿Se’n sortirà, el Papa Francesc? No ha des-muntat el Vaticà, com alguns voldrien, però s’ha instal·lat a Santa Marta. En un racó de la colossal Ciutat del Vaticà, Santa Marta és com el temple de Siló, on l’ancià jesuïta Ber-goglio trenca els proto-cols i juga a fer de petit Samuel.

*El Pare Hilari Raguer correspon a la nostra felicitació enviant-nos aquest text que ens farà reflexionar.

Apunts HistòricsMossèn Batlle i l’escoltisme.La Crònica publicada en el F. I. núm. 94, de l’Acta institucional

al complir-se els 50 Aniversari de la mort de mossèn Antoni Batlle i Mestre presidit pel Rev. P. Abat de Montserrat Josep Ma. Soler, començava dient:

“Quina força especial deuria tenir mossèn Batlle perquè, després de 50 anys de la seva mort, més de dos-cents antics escoltes i guies pugessin a Montserrat per iniciar els actes que, durant aquest curs, aniran commemorant el seu record!

En un altre moment dels parlaments es digué:“... (expressar) el nostre reconeixement pel mestratge de mossèn

Batlle, del qual tots n’hem rebut, directa o indirectament, la influència. Els que el vam conèixer i tractar no oblidarem mai el seu estil personal predicant més amb el gest i l’actitud que amb la paraula, per altra banda sempre docta”.

Han passat 10 anys, 60 anys del seu traspàs, i el record es manté viu i entitats, escoltes i guies que el vàrem conèixer han volgut novament retre homenatge al mossèn amb la publicació de PETITA HISTORIA DE MOSSÈN BATLLE I L’ESCOLTISME.

Recomanem la seva lectura i divulgació. Gràcies.

m.a.c.

Transcrivim el darrer apartat de: PETITA HISTORIA DE MOSSÈN BATLLE I L’ESCOLTISME.

Han passat seixanta anys de la mort de mossèn Batlle. Els que van ser testimonis del seu servei han procurat mantenir viu aquell foc de camp que va encendre. Un testimoni de vocació per a la construcció d’un país sòlid com la pedra en la qual esculpiren la seva figura, acompanyada per un dels seus minyons estimats, i que trobareu a la balconada del Monestir de Montserrat.

Memòria i presència (1955-2015 i següents)

Mossèn Batlle va compartir inquietuds i estones amb Antoni Gaudí. Sabedor que, com l’arquitecte, ell tampoc no veuria culminada l’edificació de la seva obra, marxà confiant en els que quedaven després d’ell. La construcció d’un país just necessita un bons fonaments i la vocació pedagògica del nostre mossèn és present en l’engrescadora tasca d’estimar i d’educar el jovent.

Molts han mantingut i creat agrupaments escoltes arreu del país, on joves i caps s’afanyen a preparar els nous projectes. Potser és un sortida, uns campaments, una ruta o qualsevol altra activitat. Potser qualcú oblidarà el fulard o la camisa a casa, símbols característics dels escoltes, però no les botes amb què pujarà un nou cim en germanor. I afrontarà decidit i sense por les dificultats, els nous reptes.

Els articlEs publicats En aquEst “Full inFormatiu” ExprEssEn solamEnt l’opinió dE llurs autors.

Duran i Bas, 16, baixos 2a. 08002 Barcelonawww.lalliga.cat

Febrer Organitzat pel Oblats Benedictins de Montserrat• dia 17, 18 i 19. Eucaristia-Conferències Quaresmals al Col·legi Lestonnac, c. Aragó/Roger de Llúria, a 2/4 de 8 del vespre. Pregarem pels nostres difunts.

Abril• dia 2. Eucaristia a l’altar de St. Benet de la Catedral de Barcelona. A les 11.00 h. del matí.Maig• dia 26. Eucaristia-Conferència al Col·legi Lestonnac, 2/4 de 8 del vespre.

Octubre• dia 27. Eucaristia-Conferència al Col·legi Lestonnac, 2/4 de 8 del vespre.

Tan aviat quedin fixades les dates, enviarem l’Agenda d’activitats de l’any 2016, aprovades en l’Assemblea General de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, celebrada el dia 12 de novembre de 2015.

Agenda