ÍNDEX

1.1. ÍNDEX DE PONÈNCIES ................................................... 2

1.2. ÍNDEX DE COMUNICACIONS ......................................... 3

1.3. RESUMS DE LES PONÈNCIES I DE LA TAULA RODONA .......................................................................... 9

1.4. RESUMS DE LES COMUNICACIONS ........................... 11

1.5. EXPOSICIONS ............................................................... 59

1.6. ESPECTACLES ............................................................. 60

1.7. ÍNDEX D’AUTORS ......................................................... 61

El IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català és una continuació dels anteriors Simposis sobre l’ensenyament del català a no catalanoparlants duts a terme a la Universitat de Vic els anys 1981, 1991 i 2002. En els simposis anteriors es van trobar a Vic centenars de professionals que van analitzar l’evolució pedagògica en l’ensenyament de la llengua i els canvis en la situació sociolingüística de la nostra societat. Més enllà de la mera raó cronològica, la necessitat de retrobar-se per valorar la situació de l’ensenyament de la llengua catalana avui i per apuntar les direccions que s’han de seguir en un futur és un motiu que justifica la celebració d’un IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català . També ho poden ser la vigència i la necessitat de revisió del que van ser temes centrals dels simposis anteriors, com ara els programes d’immersió, la relació entre coneixement i ús de la llengua o l’impacte de la tecnologia i les xarxes socials en l’ensenyament de llengües. El Simposi oferirà un espai de reflexió i de debat per tal de conèixer la situació actual de l’ensenyament del català en els diferents nivells educatius i als diferents territoris de parla catalana, així com les aportacions més actuals que ofereixen les diferents disciplines relacionades amb l’adquisició i l’aprenentatge de segones i terceres llengües.

L’organització del Simposi no es fa responsable de les errates que puguin aparèixer en el cos dels resums de les comunicacions.

2

1.1. ÍNDEX DE PONÈNCIES

- Ignasi Vila, Universitat de Girona. Ensenyar i aprendre llengua en el sistema educatiu català: balanç i perspectives de futur. Divendres 4 d’abril, AULA MAGNA. 10-11h (Conferència inaugural)

- Francesc Codina, Universitat de Vic, i Olga Esteve, Universitat Pompeu Fabra. La formació lingüística del professorat i la formació específica del professorat de llengua. Divendres 4 d’abril, AULA MAGNA. 11:30 – 12:15h. (EIX 4) - Joaquim Dolz, Equip GRAFE-FORENDIF, Universitat de Ginebra (Suïssa). L'ensenyament i l'aprenentatge de la composició escrita: noves recerques sobre dificultats d'aprenentatge, pràctiques d'ensenyament i formació del professorat. Divendres 4 d’abril, AULA MAGNA. 16:00 - 16:45h. (EIX 2)

- Roy Lyster, McGill University. Integrating Language Across the Immersion Curriculum / Integrant la llengua en el curriculum d’immersió. Dissabte 5 d’abril, AULA MAGNA. 9:00 - 9:45h. Hi haurà servei de traducció simultània. (EIX 3)

- David Lasagabaster, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea. Multilingüismo en el sistema educativo vasco: logros, experiencias exportables y retos futuros / Multilingüisme al sistema educatiu basc: assoliments, experiències exportables i reptes futurs. Dissabte 5 d’abril, AULA MAGNA. 9:00 - 9:45h. (EIX 1)

- Taula rodona: Isidor Marí, Assumpta Fargas, Vicent Pascual, Carme Vilà i Imma Buñuel. Per una interacció social i comunicativa eficaç: el lloc de la normativa en l'aprenentatge i l'ús de la llengua. Dissabte 5 d’abril, AULA MAGNA. 17:00 - 18:30h.

3

1.2. ÍNDEX DE COMUNICACIONS

EIX 1: Llengua, cultura, societat i polítiques educatives EIX 2: Didàctica de la llengua EIX 3: Adquisició i aprenentatge de llengües EIX 4: Formació del professorat

TAULA 1 – DIVENDRES (12:30 – 14h)

EIX 1 – SALA 1

- Luci Nussbaum. Aspectes sociolingüístics escolars a la Catalunya del segle XXI - Marta Rovira. 2004-2014: Deu anys d’aules d’acollida a Catalunya. Una proposta d’anàlisi - Carles de Rosselló i Alexandra Sans. La promoció de l’ús oral del català a través del comerç. Una experiència amb els establiments col·laboradors

EIX 2 – SALA 2

- Mariona Casas. Què saben els alumnes de primària sobre els temps verbals? Algunes reflexions sobre la construcció del saber gramatical a la classe de llengua - Raquel Hedo. L’ensenyament del lèxic i de les estructures morfosintàctiques - Jordi Martí, Arnau Amat, Víctor Grau i Isabel Jiménez. El discurs científic a l'educació primària. L'experiència del congrés "La ciència feta pels infants” - Teresa Puntí. I recorda que has de llegir l’enunciat per fer l’activitat!

EIX 2 – SALA 3

- Francesca Romero i Anna I. Montesinos. L’ensenyament del català per a fins específics a la universitat politècnica de valència: canvi de paradigma i anàlisi dels resultats - M. Cristina Gibert. Sentir-nos i veure'ns ben virtuals: l'oralitat dins de la virtualitat - Mònica López. El nivell superior de català: de la presencialitat a la virtualitat

EIX 3 – SALA 4

- Rita Peix. El "Sac d'històries" dins l'ensenyament bilingüe francès-català a la Catalunya del Nord - Francesc Franquesa. Immersió Lingüística a les escoles de La Bressola – El Sistema A.S.C - Agnès Rius-Escudé i Dolors Font-Rotchés. Els aprenents de català com a Llengua estrangera fan preguntes? - Àngels Candela. Tractament integrat de llengua i continguts a l’àrea de ciències socials

EIX 4 – SALA 5

- Montserrat Fons i Núria Sánchez-Quintana. Creences de famílies i docents sobre l’educació lingüística en contextos de diversitat lingüística i cultural - Marilisa Birello. Creences, representacions i sabers dels professors sobre la gramàtica en la llengua escrita - Alícia Martí i Pilar Garcia. Els projectes de llengua en la formació del futur professorat de Secundària - Núria Bastons i Llorenç Comajoan. Idees sobre l’ensenyament de la gramàtica en català com a llengua segona

4

TAULA 2 – DIVENDRES (17:00 – 18:30h)

EIX 1 – SALA 1

- Carme Brugarola. El conte com a eina de treball per a la socialització - Juanjo Gómez i Luisa Mañanas. Voltem pel món. Una proposta interactiva per a l’alumnat nouvingut - Joaquim Arenas. El català a l'escola factor preeminent de la renovació pedagògica - Alba Pérez i F. Xavier Vila. L'impacte de l'escola en la millora de l'autoconfiança en català

EIX 2 – SALA 2

- Ramon Rial. Una Proposta didàctica de la llengua pròpia. Escoles Vedruna de Barcelona - Lluc Bonet. Enfocament accional i ensenyament del català al cicle secundari de l’Académie de Montpeller - Anna Vidal i Eugènia Baqueró. Una adaptació de “Llegim en parella” a les aules del CPNL. Com millorar la lectura en veu alta i la comprensió lectora - Maria Torras. Ara i adés. Aprenentatge del català i llengües d'origen

EIX 2 – SALA 3

- Anna Brasas. “A caçar bolets!”. Aprofitament de les semblances culturals per a la millora del ritme d'aprenentatge i l'augment de la motivació de l’alumnat fora del domini lingüístic - Jon Landa. Bloc de notes: l'ús de la música (pop i actual) a l'aula de CLE - Anna Perearnau. Podem avaluar la creativitat en les produccions escrites i orals? - Enric Portalés. Les cartes al director, una eina d'aprenentatge

EIX 3 - – SALA 4

- Albert Fabà i Joan Solé. L'impacte dels Cursos de Català per a Adults a la societat catalana - Albert Casals i Maria Dolors Sabater. Glosar: un recurs pedagògic i lúdic - Margalida Adrover. Aprendre català inicial en una xarxa social: anàlisi de la plataforma virtual Livemocha - Dolors Font-Rotchés Agnès Rius-Escudé i Francina Torras i Compte. Aprendre la pronúncia del català com a l2: percepció i producció

EIX 2 – SALA 5

- Empar Devís. Propostes didàctiques per a l’estudi de l’entonació de cortesia atenuadora del català com a llengua estrangera - Mariona Casas, Llorenç Comajoan i Jordina Coromina-Subirats. Coneixement d’aspectes normatius de llengua catalana en l’alumnat universitari de primer curs - Jordi Ginebra. ¿Quines normes sintàctiques hem d'ensenyar? - Montserrat Payés i Martí Casares. Identificació i desplegament de les competències bàsiques en l'àmbit lingüístic

5

TAULA 3 – DIVENDRES (18:45 – 20:00h)

EIX 1 – SALA 1

- Silvana Casal, Maria Fradera, Oriol Torras. Grups de Facebook com a espai virtual als cursos de català per a adults - Sílvia Aregall Preseguer. En parlem dimecres. Un model d'inclusió social, lingüística i d'aprenentatge - Judit Riart. XatCat, un projecte de socialització en català - Montserrat Ruiz. Catalunya sense maquillatge: llegir, comprendre i esbrinar la literatura catalana contemporània en el marc dels estudis de català com a llengua estrangera

EIX 4 – SALA 2

- Ester Prim, Teresa Forcada i Anna M. González. Capses d'anada i tornada. Del jo al nosaltres - Marta Anna Vingut. Llengua i educació infantil en contextos pluriculturals a Catalunya - Ferran Medina. L’ensenyament protegit: un protocol per al tractament integrat de llengua i continguts - Gemma Reguant. L’oïda com a eina principal per a la correcció fonètica

EIX 3 – SALA 3

- Marina Casadellà. El tractament integrat del verb a les assignatures de llengua catalana i llengua castellana a 2n d'ESO - Artur Vidal. Un balanç de les Aules d'Acollida del 2004-05 fins avui a tot Catalunya. L'enseyament de la llengua catalana com element de cohesió social a partir de l'anàlisi de la comunitat xinesa - Anna Marco i Immaculada Canal. Eina de diagnosi per reflexionar sobre l’aplicació del Programa d’immersió

EIX 3 – SALA 4

- Laura Estors. Actituds i motivacions lingüístiques d'aprenents al·loglots i castellanoparlants a l'hora d'aprendre català com a llengua d'acollida a Barcelona - Júlia Llompart. El paper dels language brokers en l’ensenyament i l’aprenentatge del català i el castellà a Barcelona - Laura Puigdomènech. Orientacions per saber interpretar i usar el MECR en el nostre context: l'experiència de la nova prova de nivell C2 de català

VIDEOCONFERÈNCIES – SALA DE VIDEOCONFERÈNCIES (12,30-14)

- Joan Mut. Katalaani Helsingissä. Experiències i reflexions d'un lector novell a Finlàndia - Pau Bori: Les cultures estrangeres en els llibres de text de català per a no catalanoparlants adults - Marta Garrich. Patufets al món / Quan el català és minoria, una comunitat virtual de mares i pares arreu del món per compartir recursos, experiències i consells per establir amb èxit el català com a llengua materna de la nostra mainada

VIDEOCONFERÈNCIES – SALA DE VIDEOCONFERÈNCIES (17-18,30)

- Laia Darder. La sociolingüística com a porta d'entrada a l'aprenentatge de la llengua i cultura catalanes - Elsa Úbeda. Una perspectiva ecològica de l’aula de Català com a llengua estrangera: practiques discursives a l’aula de CLE

6

TAULA 1 – DISSABTE (10:00 – 11:15h)

EIX 1 – SALA 1

- Vanesa Bretxa. Les llengües dins l'aula: una perspectiva longitudinal - M. Carme Junyent i Pere Comellas. Les llengües de la immigració a les escoles de l'Anoia: què hi diuen els professors - Mònica Pereña. L’escola catalana, un marc per al plurilingüisme - Imma Canal i Pere Mayans. El Pla per a l’actualització del programa d’immersió lingüística (2007-2014)

EIX 2 – SALA 2

- Jordi Domènech. Projecte C3: construint un marc lingüístic per a indagar al laboratori - Teresa Ribas i Oriol Guasch. Aprendre a escriure i aprendre a reflexionar sobre la llengua: una vinculació necessària - Xavier Fontich. "La novel·la que havíem de llegir no m'ha agradat gens però el treball de lectura que hem fet sí": Treballar la lectura obligatòria de curs a través del cinema i la interpretació col·laborativa - Carme Calduch. El treball dels temps verbals en català a través de tasques de traducció i reflexió metalingüística: un treball integrat de literatura, gramàtica i traducció per a l’ensenyament del català a l’exterior

EIX 2 – SALA 3

- Alícia Díaz i Carme Doménech. Itineraris en xarxa, una proposta de material per a l’ensenyament de la Literatura - Carme Rubio. Algunes reflexions a l'entorn de l'adaptació de textos literaris adreçats als aprenents de llengua - Aina Monferrer. Potencialitats de la poesia per a l’ensenyament de la llengua catalana: reflexions i propostes a partir de la poesia de Vicent Andrés Estellés - Alícia Santolària. Promoure l'escriptura de textos a l'Educació Infantil

EIX 3 – SALA 4

- Anna Marco i Carme Vilaregut. Enrolat.cat. Els jocs de rol: una eina per a la millora de l’expressió oral - Anna Vilaró. Pilota, ا�������ة, pelota, pilka, balló,.. ball! - Marta Flores i David Duran. Desenvolupant la competència lectora catalana mitjançant la tutoria entre iguals - Josefina Carrera, Maria Cabrera, Imma Creus, Lea Feliu, Ana M. Fernández, Dolors Font-Rotchés, Roser Güell, Joan Julià-Muné, M. Rosa Lloret, Clàudia Pons-Moll, Gemma Reguant, Agnès Rius-Escudé, Paolo Roseano, Francina Torras. Guies de pronunciació del català per a no-catalanoparlants

EIX 4 – SALA 5

- Carme Carbonell. Ensenyar llengua a l'escola de primària - Dolors Quinquer. Escriure per aprendre continguts i per aprendre a escriure - Vanesa Amat, M. Carme Bernal i Berta Vila. L’espai de simulació, Laboratori Teresa Buscart, com a recurs per a l’ensenyament aprenentatge de la Didàctica de la Llengua als estudis de Mestre en Educació Infantil - Florència Caillis. Representacions, Creences, Sabers i gestos professionals d'estudiants de màster educació i de mestres de pràctica de les classes bilingües públiques francès-català del Rosselló

7

TAULA 2 – DISSABTE (12:30 – 14:00h)

EIX 1 – SALA 1

- Carli Bastida, Txema Díaz i Miquel Nicolau. Usos i actituds lingüístiques al Principat d'Andorra. El cas del català en un context multilingüe - Miquel A. Oltra i Rosa M. Pardo. Actituds lingüístiques i ensenyament del català a València - Avel· lí Flors. L’impacte de les polítiques lingüístiques educatives en les pràctiques i els discursos sobre les llengües dels adolescents catalans i valencians - Montserrat Sendra. Fenòmens de contacte de llengües en la llengua oral catalana: una comparació longitudinal

EIX 1 – SALA 2

- Maria Lacueva. Els cursos de cultura i societat a les universitats de l'exterior: especificitats, pràctiques i propostes - Rosa Calafat. El Servei Lingüístic de la UIB, funció cultural i planificació lingüística. Competència comunicativa i ensenyament del català. - Eva Tresserras i Juli Palou. El prestigi del català des de la mirada de futurs mestres: una vessant extrospectiva - Núria Alba i Àlex Gimeno. El pla d’immersió lingüística a secundària: el tractament integrat de llengua i continguts

EIX 2 – SALA 3

- Montserrat Vilà i Xavier Fontich. Estudi de la normativa lingüística a partir de la recerca dels alumnes sobre els usos reals de la llengua - Òscar Bernaus. La traducció com a eina d’aprenentatge d’una L2 - Ester Pou i Laura Vilardell. La traducció i la literatura: una proposta didàctica integrada a l’aula de CLE - Carsten Sinner i Òscar Bernaus. La realitat lingüística i sociolingüística a la classe de català com a L2

EIX 3 – SALA 4

- Dolors Masats i Marta Juanhuix: Aprenem català a la cuina digital - Jordina Sala. L'ús de les xarxes socials com a eina fonamental per a la integració de continguts a l'aula de català com a llengua estrangera - Christine Appel, Francesc Santanach i Dolors Siles. SpeakApps: eines i recursos al núvol per a la pràctica de les destreses orals d’una llengua - Lis Costa. Portafolis digital: un motor per a l'aprenentatge de la llengua

EIX 2 – SALA 5

- Andreu Bosch i Mar Cruz. Descripció lingüística del català i del castellà mitjançant activitats col·laboratives en línia d’anàlisi de la creativitat lèxica amb estudiants de postgrau - J. Ramon Berengueras i Anna Perearnau. Les rúbriques d'avaluació en l'àmbit universitari - Mònica Badia. El conte en un Programa d’Immersió Lingüística.

8

TAULA 3 – DISSABTE (15:30 – 17:00h)

EIX 1 – SALA 1

- Xavier Rull. Fer del territori un 'input' d'aprenentatge col·lateral en un màster de llengua i literatura. Les eixides acadèmiques i altres experiències sobre el territori al màster interuniversitari i internacional en llengua i literatura catalanes (UdL-UPVD-UdG-URV-UVic-UJI-UdA) - Conxa Planas. La CIFALC i els mecanismes d'acreditació lingüística en l'àmbit universitari

EIX 1 – SALA 2

- Xavier Fontich: Un projecte de CLE (Català Llengua Estrangera): Aprendre català aprenent a reflexionar sobre la cultura - Montserrat Casacuberta. Gestionar un conflicte polític internacional en grup: una proposta de llengua, cultura i societat per a l'aula de Català Llengua Estrangera. - M. José Sánchez i Pere Mayans. L'acollida lingüística de l'alumnat de nacionalitat estrangera d'incorporació tardana als centres educatius d'ensenyament obligatori

EIX 3 – SALA 3

- Imma Martí. L'ensenyament de CLE dins l'Espai Europeu d'Educació Superior: la Qualificació complementària en Llengua i cultura catalanes - Annabel Gràcia. El procés d'aprenentatge del català a l'Estat espanyol. El cas dels estudiants de Granada - Antònia Farré i Carme Masip. Què relaciones amb...? Què et suggereix...? Pau Casals, l’Antàrtida, Jaume I, Anna Frank, la Diada... - Núria Pujol, Pilar Carulla, Mar Pascual, Elisabet Alenyà. El diari de lectura en l'ensenyament de català per a adults

EIX 4 – SALA 4

- Berta Crous i Lluïsa Gràcia. Influència de les diferències de categorització en l'adquisició del lèxic del català com a L2 - Laura Corsà i M. Jesús Clua. La motivació a l’aula de català. Un projecte col·laboratiu per a una tasca docent motivadora - Sílvia Oliver. Actituds i usos lingüístics dels estudiants de 4t de la carrera de Magisteri a les Illes Balears

EIX 3 – SALA 5

- Elena Blaya i Carme Bové. Presentació dels materials Llegir per parlar, llegir per aprendre - Emma Navó. Club de Lectura de Llengua Catalana: eina per a l’aprenentatge, la cultura i la cohesió - Rosa Maria Fernàndez. Aprenentatge entre iguals als cursos lliures de Parla.cat - Jordi Esteban. Projecte Junts: primers passos, primeres converses en català

9

1.3. RESUMS DE LES PONÈNCIES I DE LA TAULA RODONA

Vila, Ignasi (Universitat de Girona) ENSENYAR I APRENDRE LLENGUA EN EL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ : BALANÇ I PERSPECTIVES DE FUTUR En aquesta conferència es presenta un estat de la qüestió de l’ensenyament i aprenentatge de llengua en el sistema educatiu català avui dia. Partint d’un balanç que té en compte els canvis demolingüístics de la població escolar, es presenta una sèrie de reptes de futur que cal abordar per tal de garantir l’aprenentatge de llengües dins del sistema escolar.

Codina, Francesc (Universitat de Vic) i Esteve, Olga (Universitat Pompeu Fabra) LA FORMACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PROFESSORAT I LA FORMACIÓ ESPECÍ FICA DEL PROFESSORAT DE

LLENGUA El diàleg versarà, d'una banda, sobre la formació lingüística que haurien de posseir els ensenyants de qualsevol matèria i, de l'altra, sobre la formació específica que haurien de posseir els especialistes de llengua, tenint en compte les particularitats de les diferents etapes educatives. Partint de la premissa que l'aprenentatge lingüístic es basa sobretot en la pràctica comunicativa de l'aprenent en totes les àrees curriculars, tant pel que fa a les habilitats perceptives com a les productives, es debatrà quina formació lingüística dels docents en general pot garantir que actuïn com a models i com a guies d'aquesta pràctica. Dins aquest marc, també es tractarà de les funcions específiques de l'ensenyant de llengua i literatura, i quina mena de formació requereixen.

Dolz, Joaquim (Equip GRAFE-FORENDIF, Universitat de Ginebra (Suïssa)) L' ENSENYAMENT I L 'APRENENTATGE DE LA COMPOSICIÓ ESCRITA : NOVES RECERQUES SOBRE

DIFICULTATS D 'APRENENTATGE , PRÀCTIQUES D'ENSENYAMENT I FORMACIÓ DEL PROFESSORAT Quines són les principals dificultats dels alumnes en l'aprenentatge de l'escriptura? Com podem avaluar les capacitats i els obstacles que tenen al redactar un text? Com intervenen els professors? Quines són les propostes d'ensenyament? Com es desenvolupa la formació del professorat sobre l'ensenyament de la producció escrita? A partir d'un balanç de les darreres recerques de l'equip de didàctica de les llengües de la Universitat de Ginebra sobre aquesta problemàtica, presentarem de manera crítica les experiències realitzades, els marcs teòrics i les metodologies utilitzades. Mostrarem les principals aportacions de la perspectiva sociodidàctica que estudia i pren en consideració l'estatus i els usos de les llengües ensenyades i sobre tot l’interès de l'anàlisi didàctica de les pràctiques efectives d'ensenyament i de formació del professorat.

Lyster, Roy (McGill University) INTEGRATING LANGUAGE ACROSS THE IMMERSION CURRICULUM . INTEGRANT LA LLENGUA EN EL

CURRICULUM D ’ IMMERSIÓ This talk will draw on a program of classroom research that was undertaken in Montreal over the past 15 years to explore different ways of fostering integrated learning across the immersion curriculum. Three specific ways of counterbalancing language and content in immersion classrooms will be elaborated: (a) the provision of corrective feedback during classroom interaction, (b) the use of cross-lingual pedagogy, and (c) the integration of a language focus in content areas. This talk will draw on empirical research to not only illustrate how

10

teachers can integrate language across the immersion curriculum in these ways but also to report on the positive effects that such interventions have had on students’ second language development.

Lasagabaster, David (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea) MULTILINGÜISMO EN EL SISTEMA EDUCATIVO VASCO : LOGROS, EXPERIENCIAS EXPORTABLES Y RETOS

FUTUROS MULTILINGÜISME AL SISTEMA EDUCATIU BASC : ASSOLIMENTS, EXPERIÈNCIES EXPORTABLES I

REPTES FUTURS En esta presentación se abordará, en primer lugar, la situación sociolingüística en Euskadi y la evolución del conocimiento y uso del euskera durante los últimos años, para, a continuación, centrarse en el sistema educativo vasco. Tras revisar las características y la evolución de los tres modelos lingüísticos actualmente vigentes y sus resultados académicos, se presentarán los estudios que se han realizado sobre el aprendizaje del inglés como tercera lengua presente en el currículo vasco, en concreto en el caso de aquellos estudios en los que se ha considerado el grado de bilingüismo del alumnado. Como está ocurriendo en la gran mayoría de CCAA del Estado, en Euskadi el deseo de mejorar la competencia en lenguas extranjeras (principalmente en inglés) ha traído consigo la implantación de programas AICLE (Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lengua Extranjera) o implantación de asignaturas impartidas en una lengua extranjera. Sin embargo, estas experiencias han despertado ciertos temores y reticencias en parte de la comunidad educativa y la sociedad vasca ante el posible efecto pernicioso que la creciente presencia del inglés pudiera ejercer sobre el euskera. Estos temores se contrastarán con los resultados que arrojan las investigaciones disponibles hasta el momento. En relación con el ámbito universitario se tratará la situación del euskera en la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea y cómo la incorporación del inglés está afectando a la convivencia de las lenguas cooficiales y la lengua extranjera desde la perspectiva de los diversos estamentos universitarios. Finalmente, una vez de haber hecho referencia a los logros y experiencias que pudieran ser comparables o aplicables al contexto catalán, se presentarán los retos a los que el sistema educativo vasco deberá hacer frente en los próximos años.

Marí, Isidor (Institut d’Estudis Catalans); Fargas, Assumpta (professora a la Universitat Vic); Pascual, Vicent (Institut d’Estudis Catalans); Vilà, Carme (professora d’educació secundària); Buñuel, Imma (mestra d’educació primària i assessora LIC) PER UNA INTERACCIÓ SOCIAL I COMUNICATIVA EFICAÇ : EL LLOC DE LA NORMATIVA EN

L 'APRENENTATGE I L 'ÚS DE LA LLENGUA . La taula rodona tractarà del lloc que ocupa l'adquisició de la competència normativa en el procés d'aprenentatge de la competència comunicativa dels aprenents de llengua.

11

1.4. RESUMS DE LES COMUNICACIONS

TAULA 1 – DIVENDRES

Nussbaum, Luci (Universitat Autònoma de Barcelona) ASPECTES SOCIOLINGÜÍSTICS ESCOLARS A LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI La sociolingüística i la didàctica de les llengües a Catalunya compten amb un gruix considerable de treballs, realitzats durant l’última dècada, sobre la socialització lingüística i sobre l’aprenentatge de llengües per part d’escolars d’origen estranger. La relativa estabilització d’aquesta població escolar sembla reclamar recerques que contemplin no només aquesta població sinó el conjunt dels escolars en els centres educatius. En aquesta presentació, plantejarem certes temàtiques d’interès sociolingüístic i didàctic a partir de l’anàlisi de dades recollides en contextos educatius: a) la construcció d’identitats en relació a orígens i llengües d’ús; b) les categoritzacions sobre recursos lingüístics que fa el propi alumnat; c) les manifestacions de la competència sociolingüística; d) les trajectòries d’aprenentatge; e) l’impacte de les tecnologies web2.0. en noves formes de relació intercultural. Discutirem també els enfocaments pràctics i teòrics a partir dels quals hem estudiat aquests fenòmens.

Rovira Martínez, Marta (GAPS / Universitat Oberta de Catalunya) 2004-2014: DEU ANYS D’AULES D’ACOLLIDA A CATALUNYA . UNA PROPOSTA D’ANÀLISI Durant el curs 2004-2005 va començar, per part del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la implementació del Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (Pla LIC). Un dels eixos del Pla ha estat l’atenció a l’alumnat nouvingut mitjançant la dotació d’aules d’acollida als centres que atenen alumnat nouvingut en proporcions significatives, que al seu torn ha implicat la dotació i la formació de professorat específic per atendre l’alumnat nouvingut, a més d’altres recursos associats a les aules d’acollida (materials didàctics, eines TIC, etc.). L’objectiu de les aules d’acollida, doncs, és facilitar l’acollida inicial i l’aprenentatge intensiu de la llengua catalana, així com facilitar la transició cap a l’aula ordinària amb les eines necessàries per a seguir l’itinerari formatiu normalitzat. Les aules d’acollida va sorgir com a resposta al flux migratori produït a Catalunya en els últims anys, un dels més importants d’Europa, i per la necessitat d’atendre una gran diversitat d’alumnes pel que fa als orígens culturals, el bagatge educatiu, i els entorns socials i familiars. A aquests factors, cal sumar-hi el fet de la matrícula viva, és a dir, la incorporació de l’alumnat nouvingut al llarg de tot el curs escolar. Per tant, ens trobem amb el fet que en un període de deu anys s’ha produït un gran augment de la proporció d’alumnes procedents de la immigració, que van passar del 3% (23.779 alumnes nouvinguts) a l’any 2000 al 13,2% (168.579 alumnes nouvinguts) a l’any 2011. És ara, en un moment de finalització d’aquest cicle migratori, que convé fer una anàlisi i un balanç de l’impacte que han tingut les aules d’acollida i els recursos associats en la incorporació d’aquest alumnat al sistema educatiu. La comunicació que presentem conté una primera anàlisi feta en base a les dades d’avaluació i seguiment de recurs que fa el Departament d’Ensenyament, així com una valoració dels resultats assolits en relació amb l’ensenyament del català per part de l’alumnat de les aules d’acollida.

de Rosselló i Peralta, Carles i Sans, Alexandra (CPNL) LA PROMOCIÓ DE L ’ÚS ORAL DEL CATALÀ A TRAVÉS DEL COMERÇ . UNA EXPERIÈNCIA AMB ELS

ESTABLIMENTS COL ·LABORADORS

12

En aquesta comunicació volem explicar l’experiència que ha permès arribar durant els anys 2010-2013 a 1.342 pràctiques lingüístiques fora de l’aula utilitzant la xarxa dels establiments col·laboradors (EC) del Centre de Normalització Lingüística de Santa Coloma de Gramenet, L’Heura. Els EC s’inscriuen dins el Voluntariat per la llengua. Les pràctiques les fan els alumnes dels nivells Bàsic 3 i Elementals. Aquests nivells s’adrecen a no catalanoparlants que volen adquirir i desenvolupar les habilitats de comprensió i producció orals. Per pràctica lingüística s’entén una interacció fora de l’aula –en aquest cas, en un EC– amb l’objectiu de millorar les competències orals en català. La pràctica no implica, en cap cas, l’obligació d’haver d’adquirir un producte de l’EC. En finalitzar les pràctiques, l’alumne emplena una fitxa de valoració d’on s’extreuen dades qualitatives. L’anàlisi de les fitxes revela 4 categories: a) comportament lingüístic (estratègies de negociació de codi que els alumnes posen en circulació quan arriben a l’establiment) b) col·laboració dels EC (encoratjament per part del personal del comerç perquè l’alumne segueixi practicant el català) c) autoconfiança (la percepció que té l’alumne sobre la (in)seguretat que els suposa parlar una llengua que no és la seva habitual) d) pràctiques no reeixides. Pensem que els EC són una eina infrautilitzada però que tenen un gran potencial. Aquesta potencialitat no es limita estrictament a l’extensió del coneixement; també poua tant en la consolidació com en la modificació de les normes d’ús.

Casas Deseures, Mariona (Universitat de Vic, GRELL) QUÈ SABEN ELS ALUMNES DE PRIMÀRIA SOBRE ELS TEMPS VERBALS ? ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LA

CONSTRUCCIÓ DEL SABER GRAMATICAL A LA CLASSE DE LLENGUA Aquesta comunicació presenta una recerca empírica que gira a l’entorn de la construcció del coneixement gramatical en alumnes d’educació primària (Casas, 2012). En concret, s’explora què saben els aprenents sobre els tres temps verbals bàsics (passat, present i futur) a partir d’una situació didàctica oral en què, en parelles, reflexionen sobre les formes verbals que apareixen en frases i textos. La recerca posa en relleu les diferències entre el saber declaratiu i els criteris de reconeixement sobre els temps verbals i evidencia la fragilitat del saber gramatical dels aprenents. Es ratifica així que les pràctiques escolars simplifiquen aquestes nocions i les aborden sobretot des de criteris morfològics, en detriment dels criteris semàntics, sintàctics i pragmàtics. Aquests resultats confirmen la necessitat de replantejar l’ensenyament-aprenentatge dels temps verbals, tant des del punt de vista de continguts com de metodologies. En aquest sentit, s’aposta per una de gramàtica pedagògica que integri formes i usos i que promogui la conversa com a desencadenant de reflexió metalingüística a l’aula de llengua. Referències bibliogràfiques: Casas, M. (2012). La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària. Un estudi de cas sobre l’ús lingüístic, la reflexió gramatical i la interacció en l’ensenyament-aprenentatgede la llengua. Tesi doctoral no publicada. [http://hdl.handle.net/10803/98339] Milian, M. (2005). Parlar per fer gramàtica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 37, 11-30. Zayas, F. (2004). Cap a una gramàtica pedagògica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 33, 9-26.

Hedo, Raquel (Dept. d’Ensenyament) L’ ENSENYAMENT DEL LÈXIC I DE LES ESTRUCTURES MORFOSINTÀCTIQUES Molts centres que apliquen un Programa d’Immersió Lingüística tenen desenvolupades programacions d’adquisició de la llengua catalana (lèxic i estructures morfosintàctiques) a parvulari i cicle inicial, però a partir de cicle mitjà el component lingüístic de la competència comunicativa queda en un segon terme perquè adquireixen molta importància els continguts de les àrees. Tot i que en el Programa d’Immersió Lingüística

13

l’adquisició del lèxic i de la gramàtica es fa de forma implícita, hi ha moments en què cal fer-ne un ensenyament explícit, per tal d’assegurar que l’alumnat incorpora el bagatge lingüístic suficient que li permeti adquirir els continguts de les àrees. Presentarem un exemple sobre com es pot treballar el component lingüístic. A continuació es reflexionarà sobre quina és la seqüència didàctica per ensenyar el lèxic i les estructures morfosintàctiques.

Martí, Jordi; Amat, Arnau; Grau, Víctor; Jiménez, Isabel (Universitat de Vic, CODI) EL DISCURS CIENTÍFIC A L 'EDUCACIÓ PRIMÀRIA . L' EXPERIÈNCIA DEL CONGRÉS LA CIÈNCIA FETA PELS

INFANTS Des de la didàctica de les ciències existeix un ampli consens a considerar la importància que té la competència comunicativa per a l'aprenentatge de les ciències, la qual cosa ha conduït a reconèixer la interrelació entre el fer, el pensar i el dialogar (Izquierdo i al., 1999) com a nucli central de l’activitat científica escolar, i a acceptar que el desenvolupament del pensament científic dels alumnes comporta aprendre, entre altres coses, a “parlar ciència” (Lemke, 1997). El discurs científic té unes característiques particulars i es desenvolupa en dos grans tipus de contextos: un més informal durant el procés d’investigació, i un de més formal en el moment de la presentació pública de les investigacions en forma d’articles científics, o de comunicacions orals en congressos. El present estudi analitza les característiques del discurs científic que es desprenen de les comunicacions orals que nens i nenes d’educació primària han presentat al congrés La ciència feta pels infants, un congrés científic protagonitzat per alumnes d’infantil i primària que es porta a terme a la Universitat de Vic des de l’any 2003. Com a elements principals, l’anàlisi fa referència a l’estructura general de la comunicació oral, a l’ús del vocabulari especialitzat, a l’ús d’evidències en l’establiment de conclusions i la interpretació de resultats i a la incorporació de registres no lingüístics.

Puntí Jubany, Teresa (Universitat de Vic) I RECORDA QUE HAS DE LLEGIR L ’ENUNCIAT PER FER L ’ACTIVITAT ! La necessitat que l’alumnat assoleixi un bon nivell de comprensió lectora és un dels principals reptes de l’educació obligatòria. Això fa que la lectura sigui central en el sistema educatiu perquè a) és objecte d’aprenentatge, ja que aprendre a llegir és aprendre a comprendre; b) és instrument, perquè possibilita l’aprenentatge i la socialització de l’individu i c) també és font de gaudi i de plaer. Es diu que llegir és comprendre un text. Colomer i Camps defensen que és sobretot un acte de raonament que demana un lector molt actiu: ha de construir la interpretació del missatge a partir dels seus coneixements previs i de la informació que li proporciona el text i, simultàniament, ha d’iniciar una altra sèrie de raonaments per tal d’anar detectant tot allò que no entén durant la lectura. El procés d’adquisició de la competència lectora, per tant, és el resultat d’una trama de coneixements, d’habilitats i d’estratègies que l’individu construeix al llarg de la vida, en contextos diversos, mitjançant la interacció amb l’entorn i les comunitats on participa. El docent ha d’acompanyar l’aprenent durant bona part d’aquest procés i ho ha de fer a partir dels materials més adequats. En aquesta línia, i si ens centrem en l’etapa d’Educació Primària, els manuals escolars ocupen un lloc preeminent. No es pot obviar la incidència del llibre de text com a recurs per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les matèries escolars. Un bon exemple d’això és el llarg i ample repertori disponible de manuals per a l’adquisició de la llengua catalana. Ara bé, i sense moure’ns d’aquesta àrea, com tracten els autors (emissors) els textos dedicats a indicar els passos o processos que els aprenents (receptors) han de seguir o tenir en compte per adquirir i construir coneixement? Com es formulen les instruccions que els infants han de llegir amb l’objectiu de saber com fer les activitats? Com són [o haurien de ser!] els enunciats de les activitats d’aprenentatge dels manuals de llengua catalana des del punt de vista discursiu?

14

Romero Forteza, Francesca i Montesinos López, Anna I. (Universitat Politècnica de València) L’ ENSENYAMENT DEL CATALÀ PER A FINS ESPECÍFICS A LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA : CANVI DE PARADIGMA I ANÀLISI DELS RESULTATS A la Universitat Politècnica de València s’imparteixen assignatures de català per a fins a específics des del curs 1995-1996. Aquest curs finalitzarà la primera promoció dels nous graus que segueixen el Pla Bolonya i hem considerat que és el moment escaient per tal de revisar els canvis implementats i els resultats obtinguts. Les principals transformacions que ha experimentat l’ensenyament del català, en aquest context, han estat provocades per factors diversos. D’una banda, el sistema de mesurament en crèdits ECTS quantifica, fins i tot, el treball autònom que ha de realitzar l’aprenent. D’una altra banda, l’actual sistema d’avaluació exigeix avaluar de forma contínua, a través d’una tipologia diversa d’actes d’avaluació, etc. I, l’últim dels factors cabdals, són els recursos informàtics de què disposem que ens permeten (i ens obliguen) a implementar metodologies de treball basades en modalitats formatives diversificades, com ara l’aprenentatge virtual, la combinació d’aprenentatges (blended-learning), l’aprenentatge mòbil o l’aprenentatge total (t-learning). En aquest estudi realitzem un repàs d’aquests canvis i de les conseqüències que se n’han derivat. Analitzem els resultats d’aprenentatge dels estudiants, a més del grau de satisfacció que manifesten respecte de les metodologies i els recursos emprats. Aquesta anàlisi és duta a terme partir de les qualificacions obtingudes pels estudiants i de les enquestes d’avaluació que emplena l’alumnat per a valorar el professorat.

Gibert Bairaguet, M. Cristina (Universitat Oberta de Catalunya) SENTIR-NOS I VEURE'NS BEN VIRTUALS: L'ORALITAT DINS DE LA VIRTUALITAT Sentir-nos i veure'ns ben virtuals es podria definir com un projecte d'oralitat dins de la virtualitat, ja que vol potenciar l'ús de la veu en l'entorn virtual de l'aula. La intenció és consolidar l'existència d'un espai d'expressió oral real a l'aula, però no només per produir-hi textos orals i/o visuals (només per al docent), sinó per produir-hi textos orals i/o visuals per a tota la classe, per fer-los públics en l'entorn de l'aula, que tothom els pugui escoltar i veure, i interactuar-hi, si cal. I en tenim l'eina: el Langblog. L'objectiu és doble: que els estudiants apliquin la seva pràctica d'expressió oral a l'aula i que prenguin consciència de la importància que té una expressió oral correcta en el món laboral, més enllà que com a docents pretenguem també trencar la possible fredor de la virtualitat i introduir-hi veus i imatges en moviment, per compartir-nos, per sentir-nos i veure’ns. Les assignatures en què s'ha treballat i que fan possible la comnicació són Anàlisi de la normativa catalana i Tècniques d'expressió oral i escrita, tot i que és un projecte pensat perquè es pugui aplicar a d'altres assignatures sense més dificultat que l'adequació de continguts i objectiu

López Bages, Mònica (Universitat Rovira i Virgili) EL NIVELL SUPERIOR DE CATALÀ : DE LA PRESENCIALITAT A LA VIRTUALITAT En l’àmbit universitari (i també en part de la societat), el nivell superior de llengua catalana continua tenint una gran demanda, a diferència d’altres nivells, com l’Intermedi o el de Suficiència. L’ensenyament del català ha patit en els darrers temps una transformació a partir de la incorporació de les eines d’aprenentatge 2.0, que han enriquit les possibilitats de la docència en aquest terreny. Tot i així, de moment, el nivell superior no està integrat dins de la plataforma de referència en l’aprenentatge de la llengua catalana, que és el Parla.cat, la qual cosa no deixa de ser una mancança. El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) fa més de vint anys que ofereix formació presencial i acreditació de nivell superior de català, i des de fa dos cursos també n’ofereix de semipresencial. A més aquest curs acadèmic ha estat el primer any en què el nivell superior s’ha pogut cursar de manera totalment virtual a la URV. Hi ha hagut una evolució des de la presencialitat estricta a

15

la virtualitat total, passant per una presencialitat amb suport virtual (Moodle) i una bimodalitat més equilibrada. A diferència del que es podria creure a priori, els cursos semipresencials i virtuals de nivell superior a la URV fomenten més que els presencials l’aprenentatge col·laboratiu i la interacció entre els alumnes, gràcies a les eines de treball cooperatiu presents a la xarxa. En aquesta comunicació, doncs, s’exposaran dades i conclusions sobre aquesta experiència.

Peix, Rita (Universitat de Montpeller 2. Delegació de Perpinyà) EL "SAC D'HISTÒRIES" DINS L'ENSENYAMENT BILINGÜE FRANCÈS -CATALÀ A LA CATALUNYA DEL NORD A la Catalunya del Nord, sortosament l’ensenyament en català no atreu únicament els pares d’origen català, posant en evidència que les seccions bilingües francès-català o les escoles immersives són obertes a la diversitat, cosa que vol dir que els pares i mares d’origen estranger ‒més del 16%‒ se senten ben acollits (Peix, 2011). Amb l’objectiu de valorar el multilingüisme creixent en les aules i desenvolupar el plurilingüisme com a competència i com a valor (Conseil de l’Europe, 2011) va néixer el projecte Comenius Regió. El Comenius Regió “Els nostres contes dins les nostres llengües” troba el seu origen en un projecte Comenius anterior que va implicar formadors de llengües dites regionals a França ‒entre les quals el català‒ de l’acadèmia de Montpeller (França) i mestres bilingües de la regió Llenguadoc-Rosselló (França) i de la Vall d’Osta (Itàlia). El procés de creació dels "Sacs d’històries” finalitzat en el curs escolar 2012-2013 va involucrar mestres i famílies de les línies bilingües francès-llengua dita regional amb l’objectiu de promoure l’intercanvi cultural i lingüístic d’una banda, i l’ensenyament-l’aprenentatge, d’altra banda. Cada motxilla realitzada conté un llibre amb una història en versió bilingüe, un CD del conte llegit en les diferents llengües regionals dels territoris concernits (català, occità, francoprovençal, tisch), en francès, i les llengües altres de les famílies, així com un joc relacionat amb el llibre per a tota la família, un glossari en la llengua regional de les paraules clau de la història a traduir a la llengua de la família, i una sorpresa també relacionada amb el llibre. Durant aquest any escolar 2013-2014, les motxilles es faran viatgeres ja que cada nen s’emportarà una motxilla a casa, sigui amb la versió de la llengua parlada a casa, sigui per a les famílies monolingües amb la versió de la seva tria. A l’escola, els glossaris traduïts podran penjar-se a classe o en els passadissos per tal de valorar la diversitat lingüística dels alumnes a través la prestació dels pares. També, els alumnes podran observar i comparar les característiques dels diferents codis en presència desenvolupant la seva reflexió interlingüística.

Franquesa i Oller, Francesc (Xarxa d'escoles catalanes associatives: La Bressola) IMMERSIÓ L INGÜÍSTICA A LES ESCOLES DE LA BRESSOLA-EL SISTEMA A.S.C La xarxa d'escoles Associatives Catalanes La Bressola utilitza un model particular d'immersió lingüística, adaptat a un entorn sociolingüístic força particular, el de Catalunya Nord, i entenent sempre el català com a llengua pròpia del territori. En aquest entorn, amb una enorme preeminència de la llengua francesa, la Bressola desenvolupa una tasca tenaç amb un objectiu principal, la recuperació de l'ús de la la llengua catalana a Catalunya Nord. És aquest objectiu de l'ús, la mateixa raó de ser de la Bressola. El sistema A.S.C. de la bressola. Amb l'objectiu de crear les condicions que permetin una immersió real en català cal generar un entorn fonèticament molt acurat. Per a això, els nostres professionals seguiran una sèrie de pautes clau: a) Crear les condicions necessàries per generar els principis de comunicació primerenca en català b) Ocupar l'espai sonor, dinamitzar-lo c) Servir-se de recursos materials. Significació . La llengua no arribarà pas a ser utilitzada si el seu ús no representa un sentit real i funcional per a cada un dels membres de la comunitat educativa. El rol dels adults és el d'acompanyar els infants en aquesta aventura. Corresponsabilització. Aquesta recerca de l'ús no és possible sense la implicació de tots i serà vital saber implicar els alumnes més grans en la transmissió de la llengua als més menuts: a) Implicar als mateixos alumnes en l'aventura i donar-los eines per a fer-ho; b)Compartir temps i espais.

16

Rius-Escudé, Agnès i Font-Rotchés, Dolors (Universitat de Barcelona) ELS APRENENTS DE CATALÀ COM A LLENGUA ESTRANGERA FAN PREGUNTES? En aquesta comunicació, volem donar explicació dels motius pels quals, des d'un punt de vista melòdic, en determinats contextos pragmàtics, pot tenir lloc un malentès entre un aprenent de català com a llengua estrangera i el seu interlocutor. Per portar a terme l'estudi, ens hem basat en les preguntes absolutes, les quals hem constatat que sovint provoquen situacions comunicatives difícils, a causa de l'ús d'una entonació inadequada. El que sol passar amb aquest tipus de preguntes és que l'interlocutor sovint no les percep com a tals, sinó com una afirmació i, per consegüent, no respon. Aquest tipus de malentès comunicatiu, que pot donar-se entre parlants competents en determinats contextos, se sol desfer amb naturalitat; ara bé, en el cas de parlants procedents d’una altra llengua, és un fenomen que es dóna més freqüentment i que pot dificultar la comunicació amb els nadius. El corpus es basa en mostres produïdes per alumnat Erasmus de la UdL (2012-13), informants d’ambdós sexes, d’entre 18 i 22 anys, que cursen el nivell A1 i B1 (MECR). Per obtenir els valors relatius i precisos de les melodies dels enunciats i les corbes entonatives, hem seguit el mètode Anàlisi melòdica de la Parla (Cantero, 2002, Teoría y anàlisis de la entonación; Cantero & Font-Rotchés, 2009, Protocólo para el anàlisis melódico del habla) i hem fet servir l’aplicació d’anàlisi i síntesi de veu Praat (Boersma&Weekink, 1992-2011, http://www.praat.org). La finalitat de la investigació és concretar aplicacions didàctiques que afavoreixin aprenentatge de les preguntes absolutes segons el nivell de l’aprenent (A, B o C del MECR).

Candela Garcia, Àngels (Institut Torrent de les Bruixes, Santa Coloma de Gramenet) TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS A L ’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS Durant el curs 2010-2011 es va sol· licitar un acompanyament dins l’aula ordinària a l’assessora LIC del centre, per tal de millorar els resultats d’un grup multicultural, d’alumnes de 4t d’ESO de ritme lent i poca cohesió interna. L’experiència es podria estendre a altres grups, tant del mateix nivell com d’altres. Posteriorment, la professora va aplicar la mateixa metodologia en altres grups, amb resultats molt similars. L’experiència es va fer a l’I. Torrent de les Bruixes, de Santa Coloma de Gramenet, amb un 30% d’alumnat d’origen xinès. La situació era compartida amb altres centres i per això es va decidir fer acompanyaments a l’aula per atendre aquell alumnat, especialment de llengua no romànica, que no havia assolit la competència lingüística acadèmica. Amb la implementació del currículum competencial i la maduració del procediment es va fer evident que calia tractar llengua i continguts de manera integrada i treballar amb un enfocament competencial. A més dels objectius de l’àrea, se’n van fixar de llengua (millora del llenguatge acadèmic) i de cohesió de grup i millora de la motivació. L’acompanyament es va fer en la unitat sobre l’Europa d’entreguerres i els feixismes, incidint en les deportacions de republicans espanyols als camps nazis. Es va treballar la comprensió de les lectures i de la conferència, el lèxic específic de la unitat, l’organització gràfica dels conceptes, l’elaboració de preguntes, el text expositiu i l’argumentació. Es van introduir les bastides de suport i el modelatge. Es van fer canvis en la gestió de l’aula i es va prestar atenció a l’avaluació. L’experiència en conjunt es va valorar positivament, pel que fa a l’enriquiment de la pràctica docent, el canvi d’actitud del grup i la millora de resultats de l’alumnat.

17

Fons Esteve, Montserrat i Sánchez-Quintana, Núria (Universitat de Barcelona, PLURAL) CREENCES DE FAMÍLIES I DOCENTS SOBRE L ’EDUCACIÓ LINGÜÍSTICA EN CONTEXTOS DE DIVERSITAT

LINGÜÍSTICA I CULTURAL Partim de l’assumpció que la família té un paper fonamental en la formació i articulació de la convivència dels seus fills amb els companys d’aula i amb la resta de la comunitat educativa. Amb tot, costa força trobar formes de participació fructíferes entre família i escola. Aquesta participació és particularment difícil d’articular quan entre les famílies i els docents hi ha una certa distància lingüística i cultural. La comunicació que presentem és el resultat d’una recerca duta a terme en col· laboració de docents de diferents etapes educatives i de pares i mares de dos centres d’infantil i primària en contextos de gran diversitat cultural i lingüística. S’ha utilitzat el debat en grup i el relat de vida lingüística per analitzar el discurs que docents i famílies construeixen quan expliquen la seva relació amb les llengües, principalment com han creat els seus repertoris lingüístics i l’ús que fan de les diverses llengües. Les dades s’han analitzat amb tècniques pròpies de l’anàlisi del discurs en interacció i s’han identificat les creences i representacions que emergeixen, tant dels docents com de les famílies. Els resultats mostren coincidències, discrepàncies i tensions entre les creences d’ambdós col· lectius, que ens ajuden a comprendre millor les seves actuacions i ens faciliten algunes reflexions que ens poden ajudar a millorar les relacions entre docents i famílies immigrades, per tal d’afavorir l’aprenentatge del català i de les altres llengües amb els seus fills.

Birello, Marilisa (Universitat Autònoma de Barcelona) CREENCES, REPRESENTACIONS I SABERS DELS PROFESSORS SOBRE LA GRAMÀTICA EN LA LLENGUA

ESCRITA L’estudi que presentem forma part d’un estudi més ampli que s’ha dut a terme a la zona metropolitana de Barcelona i explora les creences i les representacions del professorat de llengua sobre els efectes de l’ensenyament de la gramàtica en el domini de la llengua escrita. El pensament del professor és molt complex i les creences estan interrelacionades formant un sistema (Woods, 1996; Cambra, 2000; Borg, 2006). Les creences no són fàcils de definir ni d’estudiar (Johnson,1994), perquè no poden ser observades directament, només es poden inferir a partir de les respostes dels professors i de les observacions fetes a l’aula (Farrell, 2005). Els objectius són: 1) explorar els conceptes dels mestres sobre la llengua, la gramàtica i l’escriptura; i 2) observar-ne el posicionament davant l’ensenyament de la gramàtica en relació amb l’escriptura. El corpus es compon de sis entrevistes semiestructurades. L’anàlisi és qualitativa i té en compte les aportacions fetes en l’àmbit de l’anàlisi del discurs i de les narracions biogràfiques (Kerbrat-Orecchioni, 2005; Fons, 2012; Pavlenko, 2007). Els primers resultats apunten que el professorat té un sistema de creences, representacions i sabers molt complex, que molt sovint entren en contradicció la qual cosa evidencia tensions entre creences i creences i pràctiques.

Martí, Alícia i Garcia, Pilar (Universitat de València) ELS PROJECTES DE LLENGUA EN LA FORMACIÓ DEL FUTUR PROFESSORAT DE SECUNDÀRIA Presentem una sèrie d’experiències sobre el treball per projectes vinculades a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana amb les TIC, realitzades en l’assignatura Complements per a la formació disciplinar en l’especialitat de Llengua i Literatura catalanes del Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària de la Universitat de València. El treball per projectes amb la utilització de les TIC suposa inicialment un canvi metodològic i un esforç del professorat implicat però, a canvi, ofereix experiències de qualitat que potencien

18

l’aprenentatge significatiu. Ara bé, la innovació i la millora de les pràctiques educatives mitjançant les tecnologies depén del bon ús en la seua aplicació didàctica. Els objectius fonamentals que ens proposem amb aquest plantejament són poder atendre la diversitat d’interessos i destreses de l’alumnat, integrar les quatre habilitats lingüístiques, propiciar les relacions interdisciplinars, introduir l’avaluació formativa i donar una aplicació didàctica a la riquesa de recursos que ens ofereix la xarxa per potenciar l’aprenentatge lingüístic. Explicarem una selecció de projectes realitzats pel nostre alumnat en els últims cursos amb diferents suports tècnics (vídeos, wikis, blogs, mapes, etc.) que han estat adequats per treballar alguns aspectes del currículum de Llengua a Secundària i Batxillerat.

Bastons, Núria i Comajoan, Llorenç (EOI Vall d’Hebron – Universitat de Vic) IDEES SOBRE L’ENSENYAMENT DE LA GRAMÀTICA EN CATALÀ COM A LLENGUA SEGONA El paper de la gramàtica en l’ensenyament de segones llengües ha ocupat un lloc central en les discussions didàctiques (Ellis, 2012; Nassaji & Fotos, 2010). Les recerques anteriors han mostrat que les percepcions dels professors de llengües estrangeres són variades, i que depenen de diversos factors, com ara la formació, la llengua que ensenyen i el context d’aprenentatge (Brown, 2009; Schulz, 2001). En l’àmbit de l’ensenyament del català, les recerques s’han centrat sobretot en el disseny de seqüències didàctiques a primària i secundària (Camps, 2005; Fontich, 2010; Ribas, 2010; Rodríguez, 2012); en el camp del català com a llengua segona, s’han estudiat els diferents mètodes i enfocaments, i la posició que hi ocupa la gramàtica (Cuenca, 1994; 2005). L’objectiu de la comunicació és conèixer les idees dels professors de català com a llengua segona pel que fa al paper de la gramàtica. L’estudi se centra en dos blocs: d’una banda, les creences que tenen sobre l’ensenyament de la gramàtica i, d’altra banda, com repercuteixen les seves idees en el treball de l’aula. Pel que fa a la metodologia del treball, es va dissenyar un qüestionari que es va enviar a tres col·lectius de docents: a) professorat d’escoles oficials d’idiomes, b) professorat de català a l’exterior (lectors) i c) professorat del Consorci per a la Normalització Lingüística. La comunicació se centra en la discussió de les dades quantitatives obtingudes i les implicacions didàctiques que se’n deriven.

19

TAULA 2 – DIVENDRES

Brugarola Areñas, Carme (Institut Abat Oliba de Ripoll) EL CONTE COM A EINA DE TREBALL PER A LA SOCIALITZACIÓ Aquesta experiència s’adreça a l’alumnat que està aprenent la llengua catalana com a segona llengua i també per aquells nens i nenes que tenen dificultats a l’hora d’expressar-se oralment. El treball es fa a l’etapa d’educació infantil. Es presenten actuacions de modelatge a les aules, per tal de donar suport als i les mestres. Des de l’inici vetllem les famílies i la seva relació amb l’escola, coordinant-nos amb els/les tutores. L’objectiu és millorar l’expressió oral de l’alumnat, activant la seva seguretat quan aprèn la llengua i involucrant les famílies en l’educació dels seus fills. L’experiència es presenta en quatre sessions a les aules. L’assessora explica una adaptació del conte: L’ou blau, d’Annie Bournat, davant de l’alumnat i els i les mestres de l’aula. En la primera sessió no s’utilitza cap tipus de suport. Serà en les tres últimes quan es fan servir tot tipus de materials, es prepara una dramatització, es reforça l’estructura de les frases amb una metodologia que modela l’assessora i que més endavant posaran en pràctica els i les mestres. Els alumnes participen activament de les activitats, guanyant seguretat a l’hora d’expressar-se. Es fa visible la relació que tenen els alumnes amb l’entorn. Es treballa la interculturalitat valorant els coneixements d’aquests alumnes: llengua, país, costums... Un cop acabat el curs es fa una valoració final del treball realitzat amb tots els ens que hi intervenen. Bibliografia bàsica Artigal, Josep M. (1998). La narració dialogada. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Bassedas i altres (1999). Aprendre i ensenyar a l’Educació infantil. Barcelona: Graó. Bigas, M. i Correig, M. (2000). Didáctica de la lengua en la educación infantil. Madrid: Síntesis. Bullich, E i Maure, M. (1996). Manual del rondallaire. Barcelona: Edicions de la Magrana. Bruner, J. (1985). La parla dels infants: com s'aprèn a fer servir el llenguatge. Vic: Eumo. Del Rio Pérez, M. José. (1999). La llengua oral a l’escola: una introducció. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. Gibbons, Paulie (2006). Teaching Second Language Learners in the Mainstream Classroom. Portsmouth: Heinemann. Palou, J; Bosch, C. (coords.) (2005). La llengua oral a l’escola. Barcelona: Graó. Pinter, A. (2006). Teaching Young Language Learners. Oxford: Oxford University Press. Sánchez-Cano i altres (2009). La conversa en petits grups a l’aula. Barcelona: Graó.

Gómez Píriz, Juanjo i Mañanas Yáñez, Luisa (Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat – Escola Beethoven de Santa Coloma de Gramanet) VOLTEM PEL MÓN. UNA PROPOSTA INTERACTIVA PER A L ’ALUMNAT NOUVINGUT La comunicació consisteix en la presentació d’una experiència d’aula d’acollida en el marc del projecte telemàtic col·laboratiu Voltem pel món. Voltem pel món és un projecte per a l’aprenentatge de la llengua catalana adreçat a l’alumnat de segon any d’aules d’acollida de centres educatius de primària i secundària. Es tracta d’una proposta innovadora per la metodologia i característiques de les activitats que es proposen, perquè promou un canvi metodològic en la didàctica de la llengua i en l’ús de les TIC. Es proporcionen espais de reflexió participativa per al professorat, a través de l’intercanvi d’experiències i dels fòrums de debat. Les activitats de l’alumnat i del professorat es realitzen en un espai Moodle. Es plantegen activitats d’aprenentatge de llengua basades en la metodologia de treball per projectes i de treball col·laboratiu. Es plantegen alhora les activitats de formació per al professorat i les activitats per als alumnes, de manera que es tracta d’una formació que repercuteix directament en la pràctica a les aules, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua com a la utilització de les eines i metodologies relacionades amb les TAC (tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement). El projecte s’estructura per etapes i les activitats que es proposen en la plataforma s’han de

20

presentar en un temps determinat, de manera que el seguiment de l’alumnat i del professorat és constant. Les propostes d’activitats d’aprenentatge tenen com a objectiu facilitar l’adquisició de les competències següents: - Competències comunicatives lingüística i audiovisual en llengua catalana; - Competència del tractament de la informació i competència digital; - Competència d’aprendre a aprendre; - Competència d’autonomia i iniciativa personal; - Competència social i ciutadana. La coordinació del projecte es fa conjuntament entre l’Àrea TAC, Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement, de la Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa i el Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics de la Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme del Departament d’Ensenyament. L'experiència Voltem pel món està editada a: http://www.xtec.cat/web/recursos/projxarxa/participacio/voltempelmon.

Arenas i Sampera, Joaquim (Mestre i Pedagog) EL CATALÀ A L 'ESCOLA FACTOR PREEMINENT DE LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA Des dels primers anys del franquisme fins a la Llei d'Educació Catalana, 2011, el català a l'escola en un primer moment i l'escola catalana en llengua i continguts a partir del 1976 mereix un esment especial en la història de la Pedagogia Catalana per la introducció de noves metologies en l'ensenyament de l'idiona i en el tractament general de les matèries en llengua vehicular. Aquest fet que sempre va ser una realitat, s'incrementa i pren força amb l'establiment del Programa de Immersió Lingüística (1983) al cap de cinc anys d'incorporació oficial de la llengua pròpia a l'escola, fet que va suposar una vera revolució a favor d'una escola catalana per a tots els infants, parlessin com parlessin a casa, amb una intervenció pedagògia global en el centre, en les aules i en la formació de professors així com l'activitat de formació social en els pares d’alumnes. Es proposa fixar i relatar un capítol de la història de al pedagogia catalana sovint oblidat.

Pérez Xaus, Alba i Vila i Moreno, F. Xavier (Universitat de Barcelona) L' IMPACTE DE L 'ESCOLA EN LA MILLORA DE L 'AUTOCONFIANÇA EN CATALÀ En la complexa interrelació entre coneixements, usos i actituds, l’autoconfiança lingüística sembla destacar com un dels factors cabdals per explicar l’aprenentatge i ús de les llengües, i així ha estat proposat en el model de la Voluntat de Comunicar (MacIntyre, Dörnyei, Clément i Noels, 1998). Els estudis realitzats fins ara mostren que el model de conjunció en català ha incrementat substancialment els nivells de coneixement de català de l'alumnat, però no ha estat tan reeixit a l'hora de potenciar l'ús d'aquest idioma en relacions interpersonals. Aquest estudi analitza si el model lingüístic escolar té un impacte en l'autoconfiança lingüística de l'alumnat a l'hora de parlar en català. Concretament, l'estudi analitza com es relacionen i com interaccionen diferents factors sociolingüístics i la llengua d’escolarització amb l’autoconfiança en català. Basant-se en dades de la població escolar de sisè de primària de Sant Joan Despí i Sant Just Desvern del projecte RESOL, l'estudi distingeix dos grups d’alumnes: un primer grup que declara tenir unes condicions que dificulten l’obtenció d'autoconfiança en català, i un segon grup en condicions favorables per assolir-la. Partint de la constatació que el model de conjunció i la immersió lingüística tendeixen a equiparar el nivell de coneixement de català de tots els grups, el treball analitza si l’escolarització en català fa que els membres del primer grup obtinguin uns resultats d’autoconfiança lingüística almenys similars als resultats dels alumnes del segon grup que rebin les classes en altres modalitats.

21

Rial Carbonell, Ramon (Director del Col·legi l’Escorial i de la Llar Infantil Vedruna de Vic) UNA PROPOSTA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA PRÒPIA . ESCOLES VEDRUNA DE BARCELONA . El compromís amb el país i la llengua és un dels eixos fonamentals que sustenten la Proposta Educativa de les Escoles Vedruna. Des de la Fundació Privada Educativa Vedruna, un grup de sis escoles (Escorial de Vic, Vedruna-El Carme de Manlleu, Escola Vedruna d’Artes, Escola Vedruna de Berga, Vedruna-El Carme de Sabadell i l’Escola Vedruna de Sallent) vàrem iniciar, ara fa cinc anys, un procés de renovació de l’ensenyament i de la didàctica de la llengua a partir d’un enfocament comunicatiu i competencial, tal com proclama el currículum d’educació primària. A través de la formació i de l’assessorament conduït per les professores de Didàctica de la Llengua de la UVic, Assumpta Fargas i Teresa Puntí, i després de debatre el sentit que ha de tenir l’ensenyament de la llengua avui, s’ha realitzat un procés de seqüenciació i distribució dels continguts curriculars de la llengua en tots els àmbits de treball: llengua oral, comprensió lectora, lèxic i semàntica, gramàtica i ortografia. La realització d’aquesta tasca s’ha realitzat tenint en compte les bones pràctiques d’aula, compartint-les entre més d’una vintena de representants de les escoles participants. El resultat final ha estat l’elaboració i la publicació d’uns nous materials de llengua per als alumnes, (que abracen de primer a sisè de primària), amb material propi per a cada curs, en format paper i amb suport digital. L’autoria dels materials, amb l’assessorament corresponent, és dels mateixos equips de mestres de les escoles participants en el Projecte. El material ha estat publicat per la Fundació Privada Educativa Vedruna Barcelona a través de l’Editorial Didàctics. D’aquesta manera, les escoles disposen avui d’un material d’elaboració pròpia que respon als criteris de la Institució i, a la vegada, a una manera compartida d’entendre l’ensenyament de la llengua avui.

Bonet, Lluc (Académie de Montpeller) ENFOCAMENT ACCIONAL I ENSENYAMENT DEL CATALÀ AL CICLE SECUNDARI DE L ’A CADÉMIE DE

MONTPELLER L’Académie de Montpeller és la demarcació administrativa del ministeri francès d’Educació a la regió Llenguadoc-Rosselló. La llengua catalana hi és ensenyada al departament dels Pirineus-Orientals (Rosselló) amb uns 14.000 alumnes, o sigui prop del 19% de la població escolar total. El 2013, la Llei d’orientació de l’escola de la República ha estipulat que les llengües i cultures regionals que pertanyen al patrimoni de França, entre les quals la catalana, són ensenyades de forma facultativa, també amb la modalitat bilingüe. Als Pirineus-Orientals, on l’escola pública acull més del 90% dels alumnes de català, uns 3.700 alumnes, el 5% del total tenen el català també com a llengua vehicular. El mateix any, amb les proves de llengües segones al Batxillerat que avaluen la comprensió i l’expressió orals i escrites, i la interacció oral, s’ha acabat el procés de renovació començat el 2007 a l’escola primària, segons el Marc Europeu Comú de Referència. Per primera vegada, les llengües regionals de França es beneficien de les mateixes orientacions pedagògiques que les altres llengües vives, amb el valor afegit de la didàctica de l’ensenyament bilingüe precoç. El propòsit d’aquesta comunicació, centrada en l’ensenyament secundari, és presentar, amb exemples concrets, com els programes oficials de català a l’escola francesa promouen l’enfocament accional per desenvolupar l’autonomia dels aprenents fins a superar el nivell B2. Http://www.crdp-montpellier.fr/languesregionales/catalan/accueil.html; http://tel.archives-ouvertes.fr/docs/00/82/94/34/PDF/2012_ bonet_diff.pdf

22

Vidal, Anna i Baqueró, Eugènia (CPNL) UNA ADAPTACIÓ DE LLEGIM EN PARELLA A LES AULES DEL CPNL. COM MILLORAR LA LECTURA EN VEU

ALTA I LA COMPRENSIÓ LECTORA . Presentem una adaptació del programa Llegim en parella als cursos de català per a adults. Aquesta proposta didàctica és una mostra de treball cooperatiu aplicat a la lectura en veu alta i a la comprensió lectora. La lectura en veu alta és, sovint, un dels punts fluixos dels cursos de català, ja que és difícil per al professorat treballar-la a fons a classe. Però si fem que els alumnes treballin en parella, els donem l’oportunitat de gaudir de temps per llegir en veu alta i de ser escoltats de manera activa, dues pràctiques que, d’altra manera, no els podríem oferir. Llegim en parella és un programa educatiu impulsat pel Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la UAB. Tot i que aquest programa està dirigit a l’ensenyament reglat (escoles i instituts), nosaltres vam pensar que en podíem fer una adaptació per als cursos de català per a adults que organitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. Per una banda perquè ens interessa que els alumnes treballin col·laborativament i, per altra, per aprofitar la diversitat de nivells que tenim dins d’una mateixa aula. Aquesta metodologia ens ajuda a veure la diversitat de l’alumnat com un valor positiu: és gràcies a la diferència de coneixements que aprenem. La comunicació que presentem vol explicar les pautes per organitzar les activitats de Llegim en parella i mostrar la valoració que en fa l’alumnat i el professorat que les ha posades en pràctica al CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.

Torras, Maria (Assessora LIC) ARA I ADÉS. APRENENTATGE DEL CATALÀ I LLENGÜES D 'ORIGEN L'objectiu principal d’aquest llibre és facilitar l’aprenentatge de la gramàtica a l’alumnat nouvingut, partint de l’enfocament que les llengües, tot i ser diferents, són sempre instruments de comunicació que tenen elements comuns i apliquen estratègies semblants. Per tant, es poden aprofitar aquestes coincidències per resoldre les dificultats d’aprenentatge relacionades amb les estructures diferenciades entre les llengües que coneix l’alumnat i la que està adquirint, en aquest cas el català. Sabem que el procés d’aprenentatge d’una segona llengua és un procés complex, en el qual els aprenents han de mobilitzar una gran quantitat de coneixements i d’estratègies. Però és també un procés en què els alumnes, mitjançant activitats significatives i contextualitzades, poden avançar significativament cap al domini de la nova llengua. Per afavorir aquest procés és important disposar de recursos que permetin tractar determinades dificultats, com és la sistematització de les regles gramaticals, de manera que es pugui utilitzar la llengua en un context escolar d’una manera autònoma. És, per tant, un material que treballa un aspecte específic de la llengua però sense perdre de vista que l’aprenentatge de la gramàtica ha de tenir com a objectiu principal contribuir a l’assoliment d’una bona competència comunicativa i no constituir un aprenentatge en si mateixa.

Brasas i Coll, Anna (Universitat Estatal de Moscou) A CAÇAR BOLETS!. APROFITAMENT DE LES SEMBLANCES CULTURALS PER A LA MILLORA DEL RITME

D'APRENENTATGE I L 'AUGMENT DE LA MOTIVACIÓ DE L ’ALUMNAT FORA DEL DOMINI LINGÜÍSTIC . Aquesta comunicació pretén mostrar una de les formes per dissenyar unitats didàctiques per tal que l'alumnat pugui absorbir la cultura i el tarannà català a través dels exponents lingüístics. S'intenta potenciar l'autonomia i la responsabilitat en l'aprenentatge per desenvolupar noves estratègies comunicatives i lingüístiques dels estudiants amb l'objectiu d'augmentar la motivació. A més, per tal d'idear noves unitats didàctiques, cal tenir en compte el perfil habitual dels estudiants i el pla d'estudis de la seva titulació, en aquest cas, estudiants

23

universitaris russoparlants de l'especialitat de Traducció; no obstant això, aplicable a qualsevol aula de català com a llengua estrangera amb les seves modificacions pertinents. Les unitats didàctiques es basen en un enfocament per tasques de caràcter eclèctic. Es proposen activitats dinàmiques i variades per comprendre o transmetre la informació donada amb exercicis de caràcter comunicatiu, interactius, de gramàtica i traducció. L’objectiu principal és que al final es posin en pràctica, en la mesura que sigui possible, els continguts exposats al llarg de les unitats i que el resultat sigui en un context de comunicació real per tal de potenciar la satisfacció de veure que tenen una utilitat. Per formular les unitats el professorat ha d’analitzar, identificar i comprendre les interrelacions entre la llengua i cultures d’origen i d’arribada. Després d’un període d’observació i identificació, s’han d’idear exercicis per potenciar i manifestar un respecte per a ambdues realitats lingüístiques i culturals, acceptant-ho com un fet enriquidor i oferint eines de coneixement lèxic específic en diferents àmbits i/o temes escollits per fer les unitats didàctiques. Així, l’alumnat s’hi veu identificat i el seu rendiment i els coneixements augmenten considerablement. Tota la comunicació s'explicarà a través de la unitat didàctica A caçar bolets! posada ja en pràctica amb èxit a la Universitat Estatal de Sant Petersburg, a Rússia.

Landa, Jon (Università degli Studi di Torino) BLOC DE NOTES: L'ÚS DE LA MÚSICA (POP I ACTUAL ) A L 'AULA DE CLE Tots els i les docents de CLE utilitzem sovint la música a l’aula, però hem de ser conscients que la tria no pot dependre només dels gustos personals sinó també d’una funció didàctica de la cançó, la qual hauria d’aportar coneixements o, si no, ajudar a retindre’n alguns ja estudiats. Amb la meua comunicació pretenc donar a conèixer una sèrie de pautes sobre l’ús de la música a l’aula de CLE, fent servir exemples elaborats amb què posar en pràctica gramàtica verbal i lèxic, tractar diferents temes dels nivells A2 a B2 del Marc Europeu de Referència per a les Llengües Estrangeres (MCER), tocar arguments socioculturals i lingüístics integrats en les cançons i recordar que la música és una altra eina d’èxit per al tractament de les diferents varietats del català.

Perearnau, Anna (Universitat de Barcelona, CPNL) PODEM AVALUAR LA CREATIVITAT EN LES PRODUCCIONS ESCRITES I ORALS ? La creativitat en textos escrits i orals passa desapercebuda la majoria de vegades i conté moltíssimes incògnites: es pot aprendre?, es pot ensenyar?, es pot avaluar?... En aquesta comunicació definirem el terme creativitat, defensarem els factors comuns que creiem que reuneixen els textos creatius, mostrarem algunes tasques per fomentar la creativitat i descriurem els gèneres discursius més adequats per treballar la creativitat a l’aula amb l'objectiu d'establir un marc avaluatiu per mesurar la creativitat.

Portalés Llop, Enric (IES Francesc Tàrrega de Vila-real - Universitat Jaume I) LES CARTES AL DIRECTOR , UNA EINA D 'APRENENTATGE La nostra línia d'investigació actual se centra en l'anàlisi de les Cartes al Director dels diaris Ara i La Vanguardia. Estem realitzant una tasca de buidatge i classificació de les principals característiques que defineixen aquest gènere periodístic. La finalitat no és tant una recerca periodística o lingüística, si no més aviat didàctica, ja que pretenem usar les cartes com una eina d'aprenentatge de la llengua adreçada a estudiants de català dels nivells superiors de l'ESO, del batxillerat i, fins i tot, els primers cursos universitaris. Bàsicament la comunicació versarà sobre l'ús de les cartes al director com una eina per a aprendre a escriure des de l'anàlisi de diversos aspectes. D'una banda, les usarem com a model d'escriptura, perquè estan elaborades per persones

24

que no en són professionals i, per tant, la imitació resultarà més senzilla i no tan traumàtica com si els models fossin textos d'escriptors o periodistes. D'altra banda, les cartes al director ofereixen moltes possibilitats d'aprenentatge pragmàtic i discursiu. Se'n pot analitzar la presència del locutor, les referències al receptor, l'ús de les persones verbals adequades, els recursos expressius, etc. Finalment, el gènere resulta molt útil per aprendre l'estructura i els recursos de la seqüència argumentativa. Des del reconeixement dels arguments, fins a una anàlisi més profunda que permeta identificar les pressuposicions, la càrrega ideològica, etc. En definitiva, la nostra comunicació mostrarà diverses possibilitats d'ús de les cartes al director amb una finalitat didàctica. Ens centrarem, però, en la identificació del locutor, la polifonia i la intertextualitat; en estructures que permeten realitzar peticions i en la identificació dels recursos lingüístics que ajuden a reconèixer una determinada ideologia (tria lèxica, unitats fraseològiques, oracions concessives, etc).

Fabà, Albert i Solé, Joan (CPNL) L' IMPACTE DELS CURSOS DE CATALÀ PER A ADULTS A LA SOCIETAT CATALANA A finals del franquisme i els primers anys de la democràcia, una part molt important dels ciutadans de Catalunya no tenien un bon coneixement de la llengua del país, sobretot per la important onada immigratòria que es produí durant les dècades dels seixanta i la meitat dels setanta del segle passat. Per aquest motiu, des de la nova administració de la Generalitat aviat es va plantejar la necessitat de promoure el coneixement del català entre la població adulta, facilitant la coordinació de les iniciatives que molts ajuntaments ja havien iniciat. D’aquesta manera, al curs 1981/82 naixien els Cursos de Català per a Adults que, amb la constitució del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) l’any 1988, van rebre una forta embranzida. Si sumem el total d’inscrits des del curs 1981/82 fins ara a aquests cursos la xifra total seria, aproximadament, de 1.300.000 inscripcions. Cal tenir en compte, però, que ens estem referint a inscripcions i no a persones. L’objectiu de la comunicació serà fer un balanç de l’impacte que ha tingut l’acció dels Cursos de Català per a Adults entre els ciutadans i ciutadanes (les persones, per tant) de Catalunya, molt especialment durant els darrers quatre anys, del 2008 al 2012. Per fer aquest balanç s’utilitzaran, de forma complementària, les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de l’any 2008 a Catalunya.

Casals Ibáñez, Albert i Sabater i Puig, Maria Dolors (Universitat de Barcelona – Assessora LIC / Institut Júlia Minguell (Llefià, Badalona)) GLOSAR: UN RECURS PEDAGÒGIC I LÚDIC La glosa o cançó improvisada és una activitat comunicativa que es desenvolupa a través de la improvisació de textos poètics en català sobre melodies establertes (corrandes, garrotins, etc.). L’interès per aquesta pràctica d’arrel tradicional –present arreu dels territoris de parla catalana però amb pervivència desigual– és creixent tant en entorns de lleure i/o de crítica social com en contextos educatius formals, en una clara sinergia entre la societat del fora escola i l’àmbit curricular. Des del curs 2006-2007 –i gràcies a l’impuls donat des del Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics– s’han dut a terme cada vegada més i de forma més sistematitzada experiències escolars, creació de materials, seminaris, recerques i trobades interescolars. Els resultats educatius són sorprenents. Les experiències realitzades en escoles i instituts de barris ben diversos ens permeten afirmar que és un instrument educativament molt poderós també entre infants i adolescents poc familiaritzats amb la llengua catalana. Pel seu caràcter lúdic i no elitista, és capaç de crear vivències positives i reptar l’alumnat a progressar en l’expressió oral i en l’ús social de la llengua, entre molts altres beneficis educatius. L’èxit de la glosa en contextos educatius i socials tan diversos ha sumat popularització i reconeixement institucional. Des de 2012 Cor de Carxofa – l’associació de foment del glosat al Principat – organitza amb èxit l’Escola d’Estiu de Glosa, formant a professorat.

25

Adrover Ginard, Margalida APRENDRE CATALÀ INICIAL EN UNA XARXA SOCIAL : ANÀLISI DE LA PLATAFORMA VIRTUAL L IVEMOCHA En els darrers anys han anat sorgint diferents plataformes virtuals, ja sigui amb continguts gratuïts o de pagament, dissenyades específicament per aprendre llengües. Livemocha és segurament la més popular tant pel nombre d’usuaris com pel nombre de llengües que conté i l’única que ofereix la possibilitat d’aprendre català, encara que sigui ―almenys de moment― de manera introductòria. En aquest treball es descriu i s’analitza críticament des d’un punt de vista pedagògic el curs de català, que es pot seguir gratuïtament, en aquesta comunitat a la xarxa. D’una banda, es presenten amb detall els objectius, la metodologia, els materials i contingut, l’avaluació, el rol de l’alumnat i del professorat així com les interaccions que es produeixen en aquest curs que, com els altres que ofereix Livemocha, pretén aconseguir la pràctica real i efectiva de la llengua. D’altra banda, s’estudien els punts forts i febles d’aquest tipus d’aprenentatge informal de llengües, que pot ser útil en el cas d’una acollida lingüística.

Font-Rotchés, Dolors; Rius-Escudé, Agnès i Torras Compte, Francina (Universitat de Barcelona) APRENDRE LA PRONÚNCIA DEL CATALÀ COM A L2: PERCEPCIÓ I PRODUCCIÓ En aquesta comunicació volem presentar els resultats obtinguts en l'experimentació d'una metodologia inspirada en el mètode verbotonal per aprendre la pronúncia del català com a segona llengua. L'experiment ha estat seguit per 40 estudiants de primer curs del grau de Mestre d'Educació Infantil i Primària de la Universitat de Barcelona. La proposta metodològica vol ser una contribució per al docent de català com a L2 per resoldre els problemes bàsics de caràcter fonètic que tenen els estudiants que han d'assolir la competència lingüística –i també, la fonètica–, tenint en compte les limitacions de temps per treballar la pronunciació. Es tracta d'un pla d'acció inspirat en els principis del mètode verbotonal, en què es treballa a partir de l'audició, la percepció, la imitació i la producció, però sempre amb una finalitat d'afavorir la comunicació i d'aproximar-ne les produccions orals a l'accent nadiu. En el cas del català, treballem sis punts bàsics: l'obertura i tancament de les vocals, la neutralització, l'accent, la sonorització, els sons laterals i els emmudiments. Per a cada cas, hem establert 4 nivells de tasques, cadascun dels quals s'ha de superar per poder continuar: pronunciar paraules, pronunciar frases, llegir textos i parlar. Per a portar-la a la pràctica hem comptat amb la plataforma Moodle, que suporta els fitxers d'àudio produïts per un nadiu per fer les audicions (audició), que permet fer tasques de discriminació dels sons (percepció), penjar àudios amb les pròpies produccions, primer molt senzilles (imitació de paraules i frases) i, posteriorment, més complexes (producció en un context semiespontani). Totes aquestes tasques han estat tutoritzades per un professor. Després de seguir el mètode, gairebé tots els estudiants han millorat de forma considerable la seva pronúncia i ara estem adaptant la proposta per tal que aparegui a la nova versió de la pàgina web Els sons del català ( http://www.ub.edu/sonscatala/#.html) i que l'alumnat pugui treballar autònomament.

Devís Herraiz, Empar (Universitat de Barcelona) PROPOSTES DIDÀCTIQUES PER A L’ESTUDI DE L ’ENTONACIÓ DE CORTESIA ATENUADORA DEL CATALÀ

COM A LLENGUA ESTRANGERA La cortesia en el diàleg quotidià és un fenomen expressat a través de recursos morfològics, sintàctics, lèxics i semàntics, però la participació del component fònic també compleix un paper primordial a l’hora d’interpretar un enunciat com a cortès o descortès. A nivell suprasegmental, l’entonació de cortesia té una gran importància pel seu marcat caràcter cultural i perquè ofereix formes que permeten evitar possibles conflictes i establir una relació basada en la cordialitat i la cooperació entre els interlocutors, la qual cosa, indudablement, beneficia les

26

relacions socials i interculturals. El desconeixement dels usos entonatius més freqüents en una llengua estrangera pot provocar, en canvi, malentesos que dificulten les relacions socials. En molts casos el malentès no es percep com a negatiu però poden donar-se situacions contextuals de major exigència i formalitat, com una reunió de negocis, on sí que algunes entonacions podrien interpretar-se com una inadequades. L’objectiu d’aquesta recerca ha estat, doncs, descobrir els trets melòdics de cortesia atenuadora que utilitzen els parlants de català en els seus intercanvis, amb la finalitat d’oferir recursos didàctics als docents de català com a llengua estrangera que puguin evitar els conflictes provocats per malentesos de tipus melòdic. Es presentaran els resultats obtinguts, a partir de l’anàlisi acústica de les dades i la seva validació perceptiva, i una sèrie de propostes didàctiques que considerem de gran utilitat docent. Referències bibliogràfiques: Cantero F.J. (2002). Teoría y análisis de la entonación. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. Cantero Serena F.J. i Devís Herraiz, E. (2011). “Análisis melódico de la interlengua”, dins Hidalgo, A.; Congosto, Y.; Quilis, M. (eds.), El estudio de la prosodia en españa en el s. XXI: perspectivas y ámbitos, València: Universitat de València, 285-299. Devís Herraiz, E i Bartolí Rigol, Marta (en premsa): “Análisis contrastivo de la entonación (des)cortés español-catalán: implicaciones didácticas”, Actes del XIII Congreso Internacional SEDLL. Devís Herraiz, E. (en premsa). “La entonación como paralenguaje”, Actes del XXX1 Congreso Internacional AESLA. Font-Rotchés D., (2007). L’entonació del català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Payrató L. (1988): Català Col.loquial. Aspectes de l'us corrent de la llengua catalana. Valencia: Universitat de Valencia. Poyatos F. (1993). Paralanguage: Interdisciplinary Approach to Interactive Speech and Sound. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins. Poyatos F. (1994). La Comunicación No Verbal I: Cultura, Lenguaje y Conversación. Madrid: Editorial Istmo.

Casas Deseures, Mariona; Comajoan Colomé, Llorenç i Coromina-Subirats, Jordina (Universitat de Vic) CONEIXEMENT D ’ASPECTES NORMATIUS DE LLENGUA CATALANA EN L ’ALUMNAT UNIVERSITARI DE

PRIMER CURS Aquesta comunicació presenta els resultats d’un estudi sobre la competència lingüística i discursiva de l’alumnat de primer dels graus en Mestre a la universitat. L’estudi parteix de la realitat amb què sovint es troben els docents universitaris a primer curs dels diferents graus: d’una banda, els alumnes s’han exercitat en l’ús de la llengua al llarg de la seva trajectòria acadèmica prèvia; de l’altra, no són capaços de confegir adequadament un text acadèmic. Finalment, tot i que es pressuposa que els alumnes universitaris de primer curs tenen coneixements assumits de la normativa lingüística, en realitat hi ha llacunes importants, en particular en sintaxi. En concret, la comunicació posa en relleu el coneixement que els alumnes tenen sobre la normativa de la llengua catalana. Es parteix de 200 participants, estudiants de primer dels graus en Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària, a qui es va demanar que identifiquessin els errors de normativa de 14 frases escrites per antics alumnes de primer. Tot seguit se’ls va demanar que justifiquessin per què havien marcat els errors. Les dades analitzen la identificació o no de l’error, el tipus d’error identificat (ortografia, sintaxi, etc.) i la justificació que els alumnes aporten. Els resultats posen de manifest la dificultat que els alumnes tenen per detectar i justificar els errors marcats, ja sigui per manca de coneixement o per manca de terminologia per parlar sobre la llengua. De l’estudi es desprèn la necessitat de repensar la formació lingüística de l’alumnat universitari.

27

Ginebra Serrabou, Jordi (Universitat Rovira i Virgili) QUINES NORMES SINTÀCTIQUES HEM D 'ENSENYAR? En els darrers temps s'ha obert el debat a propòsit de l'assimilació general de la normativa lingüística, i en particular de la normativa sintàctica. D'una banda, existeix la percepció que la normativa sintàctica costa d'implantar. De l'altra, el nivell d'exigència de professors i correctors és de vegades molt alt. La qüestió és si tot plegat no arrrossega certes contradiccions teòriques i pràctiques. En la comunicació es farà una reflexió amb la idea de plantejar un sistema mínim de normes sintàctiques per a l'ensenyament.

Casares, Martí i Payés, Montserrat (Dept. d’Ensenyament – Escola Joan Miró, Barcelona) DESPLEGAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L ’ÀMBIT LINGÜÍSTIC : L ’ENFOCAMENT

METODOLÒGIC El Departament d’Ensenyament va presentar el gener de l’any 2013 els Documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques en els àmbits lingüístic i matemàtic, documents que iniciaven una sèrie que ha d’abastar les diverses àrees del currículum, més algunes competències transversals, com l’àmbit digital. El document de l’àmbit lingüístic corresponent a l’educació primària concreta les competències que es contemplen en les dimensions que agrupen els continguts del currículum: la comprensió lectora, l’expressió escrita, la comunicació oral, la dimensió literària i la dimensió plurilingüe i intercultural. S’adreça al professorat de les escoles de Catalunya per tal de facilitar-los el disseny d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació que introdueixin l’enfocament competencial. El concepte de competència bàsica s’ha instal·lat en els últims anys amb força en la literatura pedagògica i en les polítiques d’educació a nivell internacional superant el concepte de l’ensenyament com a una mera transmissió de continguts. El marc curricular actual planteja les competències bàsiques com a finalitat principal de l’educació, entenent-les com les habilitats necessàries perquè els continguts siguin mobilitzats de manera integrada davant de les situacions diverses i problemàtiques de la vida quotidiana. En l’àmbit lingüístic, això implica la introducció d’un enfocament didàctic que es plantegi com a objectiu fonamental l’ús adequat de la llengua en situacions ben diferents de comunicació real.

28

TAULA 3 – DIVENDRES

Casal, Silvana; Fradera, Maria i Torras, Oriol (CPNL) GRUPS DE FACEBOOK COM A ESPAI VIRTUAL ALS CURSOS DE CATALÀ PER A ADULT S Concebem l’ús dels grups de Facebook com una eina de cohesió de grup, de motivació i, consegüentment, de fidelització de l’alumnat. Aquesta xarxa permet mantenir el contacte entre les sessions de classe i que l’alumnat no es desvinculi del procés d’aprenentatge. Hem escollit Facebook per tres motius: primer, perquè gairebé tot l’alumnat té un perfil en aquesta xarxa i sap com utilitzar-la. Segon, perquè considerem que la forma social i visual que la caracteritzen és una virtut a tenir en compte com a complement de la classe. I, tercer, perquè és una eina eminentment col·laborativa i això sempre afavoreix el funcionament del grup. Els grups de Facebook aplicats en aquest camp esdevenen, per una banda, aglutinadors dels continguts del curs, tant de dins de l’aula com de fora (incloent-hi els de cultura, societat i país). I, per l’altra, són una via òptima per canalitzar els interessos del propi alumnat. És per aquest motiu que creiem que és interessant exposar l’ús que fem d’aquesta eina en aquestes jornades perquè considerem que és una bona pràctica, l’experiència de la qual ens ha demostrat que a l’alumnat li és útil.

Aregall Preseguer, Sílvia (CPNL) EN PARLEM DIMECRES. UN MODEL D ' INCLUSIÓ SOCIAL , LINGÜÍSTICA I D 'APRENENTATGE En parlem dimecres és un espai de tertúlies adreçat a l'alumnat dels cursos de català per a adults i obert a tota la ciutadania. L'objectiu és escoltar i parlar en català, impulsar la Xarxa d'establiments col·laboradors del VxL, i aportar models lingüístics i socials com a eina d'aprenentage, de pràctica lingüística i d'inclusió. A cada sessió un convidat parla d'una tema i juntament amb el dinamitzador a partir del tema s'estableix el debat. Els perfils dels convidats són diversos tant pel que fa a llengües i països d'origen com al seu carisma o professió: astròlegs, artistes, metgesses o cuiners. Els assistents comparteixen el català com a llengua d'ús independentment del seu origen lingüístic i també comparteixen models socials i d'entorn.

Riart Ferrer, Judit (CPNL) XATCAT , UN PROJECTE DE SOCIALITZACIÓ EN CATALÀ Actualment hi ha una franja de població entre 16 i 25 anys escolaritzada en català que no l’utilitza de manera habitual. Aquesta contradicció, a bastament estudiada per la sociolingüística, d’una bona competència en la llengua escrita però d’absència de l’ús, requeria un nou enfocament a l’hora de plantejar una activitat per aquest col· lectiu. En aquesta comunicació es presentarà el XatCat, un projecte dut a terme el curs 2012/13 pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona amb la col·laboració de l’Espai Jove del Centre Garcilaso, equipament municipal juvenil del districte de Sant Andreu. El XatCat planteja temes actuals i està pensat en format taller, ideat en sessions independents per oferir entorns d’ús de la llengua catalana i promoure-la com a llengua vehicular en qualsevol àmbit. De manera especial, es busca potenciar els usos interpersonals del català en un ambient lúdic. L’objectiu principal és la socialització en català. La cultura urbana ha estat l’eix vertebrador del projecte per l’interès que desperta en els joves. Per a cada tema s’ha buscat un col· laborador que, des del seu àmbit d’actuació, ha aportat el caràcter multidisciplinari que ha donat dinamisme a les sessions, i que ha fomentat la participació en l’entorn immediat. La xarxa amb equipaments i entitats del territori ha permès l’extensió de l’ús del català i la promoció de valors transversals de convivència lingüística amb l’objectiu de potenciar l’ús del català com a llengua vehicular en qualsevol àmbit.

29

Ruiz Ortigosa, Montserrat (Goethe-Universität de Frankfurt am Main) CATALUNYA SENSE MAQUILLATGE : LLEGIR , COMPRENDRE I ESBRINAR LA LITERATURA CATALANA

CONTEMPORÀNIA EN EL MARC DELS ESTUDIS DE CATALÀ COM A LLENGUA ESTRA NGERA La literatura ha estat la gran perjudicada en l'aprenentatge de les llengües estrangeres i en la planificació acadèmica; el text literari acabava convertint-se en un mer exercici de traducció, sense anar més enllà del significat. En l'àmbit de l'ensenyament d'una llengua estrangera, quan el docent proposa un text literari a l’aula, als estudiants se'ls obre un ampli ventall de possibilitats –interpretatives, informatives, estètiques, ideològiques, identitàries, etc. – que superen la literalitat del text. La literatura no és només una font de coneixement lingüístic, també ho és de coneixement social i cultural. Com es pot traslladar això al context de l'ensenyament del català com a llengua estrangera? Disposem d'una literatura nacional, que ens identifiqui com a poble? Quins autors ens permeten dur a terme aquest exercici? Qui ens presenta l'altra cara del país, la d'una Catalunya desmaquillada? Es pot parlar d'una literatura amb identitat? És a dir, una literatura on els protagonistes són la gent del país i la seva capacitat d'esforç i de superació dins el context en què viuen? Mitjançant la lectura i descodificació de fragments de novel·les, relats i articles dels autors Francesc Serés i Toni Sala en aquesta comunicació analitzarem com es poden ampliar el coneixements lingüístics i socioculturals dels estudiants estrangers de català; com poden comprendre i esbrinar la realitat de Catalunya, la realitat arraconada pel discurs oficial, ja que, en definitiva, són autors que es caracteritzen per defugir el discurs literari convencional, per observar la seva realitat immediata i per escoltar els altres, la gent del país.

Prim Baillo, Esther; Forcada Mañé, Teresa i González Romagosa, Anna M. (Titellaire – INS Salvador Dalí, Prat de Llobregat – Escola Joan Maragall, Arenys de Mar) CAPSES D'ANADA I TORNADA. DEL JO AL NOSALTRES . Capses d'anada i tornada és un curs de formació per a l'acollida de l'alumnat nouvingut, basat en l'expressió plàstica i dramàtica. L'activitat s'inicia a partir de l'experiència vivencial de les pròpies formadores, continua amb la dels docents participants i finalitza en l'expressió dels seus alumnes. L'experiència es va dur a terme com a curs pilot l'any escolar 2012-2013. A la comunicació presentarem el procés d'aquesta pràctica: l'exposició dels continguts del curs a través d'objectes que els simbolitzen, l'aplicació a una aula concreta amb la dramatització de la capsa d'una mestra participant, i el treball que van fer els seus alumnes, on cada un va poder explicar la seva vivència de comiat del seu país i d'arribada en aquest nou. En el curs els educadors/es són convidats, i també els seus alumnes, a fer un viatge simbòlic del jo al nosaltres. Emocions, paraules i els elements que les representen es desen en capses, que esdevenen equipatge sensible, fet comunicatiu, impuls del diàleg. El curs pretén afavorir la interrelació i ajudar a construir la cohesió social, facilitar el procés de dol migratori o d’altres dols, potenciar l’expressió d’emocions i de sentiments a través de la llengua i fomentar l’educació intercultural.

Vingut Riggall, Marta Ana (Dept. d’Ensenyament) LLENGUA I EDUCACIÓ INFANTIL EN CONTEXTOS PLURICULTURALS A CATALUNYA La present comunicació s’acosta als resultats d’una recerca de fonamentació etnogràfica sobre la percepció dels mestres respecte de l’alumnat d’origen immigrat a l’escola infantil a Catalunya. En aquesta recerca es para especial atenció a les implicacions que té l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’aprenentatge en contextos multiculturals i plurilingües. Dels resultats es deriva una reflexió respecte de les característiques que defineixen aquest context, les preocupacions dels mestres i les seves necessitats formatives.

30

Medina Restoy, Ferran (Escola Sala i Badrinas de Terrassa) L’ ENSENYAMENT PROTEGIT : UN PROTOCOL PER AL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS L’ensenyament protegit és l’adaptació al sistema educatiu català del model SIOP, ideat per J.Echevarría, D.Short i M.E.Vogt (Universitat de Califòrnia). El nom1 en ressalta l’objectiu essencial: ajudar l’alumnat aprenent d’una L2 a seguir el currículum de l’aula ordinària. Aquest model de tractament integrat de llengua i continguts s’adreça a l’alumnat que ja té un nivell bàsic de competència conversacional en L2 però encara no ha assolit el nivell de competència acadèmica adient per seguir les classes de l’aula ordinària. S’ha constatat que també permet millorar els resultats de la resta d’alumnes, especialment si tenen dificultats d’aprenentatge o de motivació. L’ensenyament protegit funciona com un protocol sistemàtic per planificar i implementar seqüències didàctiques, amb l’objectiu de fer-ne comprensible el contingut i d’ajudar a desenvolupar el llenguatge acadèmic. Aquest protocol consta de 30 elements aplegats en 8 blocs. Aquesta pràctica docent ha començat a arribar a l’educació secundària el curs 2011-2012, a través d’assessoraments en centre i d’un curs telemàtic adreçat a professorat de ciències naturals i ciències socials de tot Catalunya. 1De l’anglès Sheltered Instruction: shelter [v] protegir, aixoplugar.

Reguant Fosas, Gemma (Institut del Teatre) L’ OÏDA COM A EINA PRINCIPAL PER A LA CORRECCIÓ FONÈTICA . UNA PROPOSTA PER SENSIBILITZAR

L ’ESCOLTA AMB L ’OBJECTIU D ’ACCELERAR L ’APRENENTATGE Hi ha una connexió directa entre l’oïda i la producció de la parla. És des de l’oïda que aprenem a parlar i és a través de l’escolta que fem l’aprenentatge d’una nova llengua en el seu vessant oral. L’aprenentatge d’una llengua en el seu vessant parlat necessitarà un treball d’escolta important. L'objectiu principal d’aquesta comunicació és presentar una proposta per accelerar l’aprenentatge i/o la millora de la fonètica i la parla catalanes. La proposta té com a finalitat l’adquisició d’una actitud òptima d’escolta i una sensibilització auditiva que permet una especial afinació en aquest aprenentatge. L’escolta millora a partir de dues bases concretes: l’adequació de l’actitud corporal i la sensibilització del sentit de l’oïda. S’exposarà i es detallarà la manera d’activar-les. L’otorinolaringòleg Alfred Tomatis ha investigat la connexió entre la columna vertebral i l’escolta. En aquesta comunicació s’ofereixen exercicis dissenyats sota el paraigua dels seus paràmetres. S’hi afegeix, alhora, l’experiència adquirida en la docència des de 1986 i la investigació amb el sentit de l’oïda (i els altres) des de 1989. Aquest treball l’he aplicat ensenyant fonètica, dicció i veu; i apareixerà també dins l’espai web Guies de pronunciació del català per a no-catalanoparlants.

Casadellà, Marina (Becària PIF predoctoral del Grup GREAL, Universitat Autònoma de Barcelona) EL TRACTAMENT INTEGRAT DEL VERB A LES ASSIGNATURES DE LLENGUA CATALANA I LLENGUA

CASTELLANA A 2N D'ESO La investigació que proposem parteix de l’afirmació, corroborada al llarg dels anys per la recerca especialitzada, que és positiu dur a terme un tractament integrat en l’ensenyament de llengües. Malgrat que existeixi un cert consens en aquesta qüestió dins l’àmbit de la recerca, cal veure fins a quin punt hi ha hagut una incidència sobre la pràctica docent diària. L’objectiu d’aquest estudi és ajudar a trobar-hi una resposta a través d’una anàlisi comparativa sobre l’ensenyament de la llengua catalana i la llengua castellana en una aula de secundària obligatòria. Concretament, la investigació en qüestió contraposa les metodologies d’ensenyament emprades per dos professors a l’hora d’abordar un contingut gramatical com és el verb. Les dades per a la investigació, que han estat recollides amb ànim d’analitzar de manera exhaustiva la pràctica docent, s’han extret mitjançant l’enregistrament i l’observació de dues sessions d’aula i de dues entrevistes al professorat implicat. Així doncs, l’estudi que ens ocupa comprovarà que, malgrat les aportacions que ha fet la

31

recerca, a l’aula analitzada no es porta a terme un tractament integrat entre ambdues llengües durant el procés d’ensenyament i aprenentatge del verb. Conseqüentment, els resultats d’aquesta breu investigació evidencien de manera clara la necessitat imperant d’establir vincles profunds entre la recerca en didàctica de la llengua i la pràctica docent executada a les aules.

Vidal i Sapé, Artur (Assessor LIC) UN BALANÇ DE LES AULES D'A COLLIDA DEL 2004-2005 FINS AVUI A TOT CATALUNYA . L' ENSENYAMENT

DE LA LLENGUA CATALANA COM A ELEMENT DE COHESIÓ SOCIAL A PARTIR D E L 'ANÀLISI DE LA

COMUNITAT XINESA Des de finals del segle XX, dels darrers anys norantes fins avui, ha arribat més d'un milió de persones a Catalunya arribades d'arreu del món. Segurament, des de l'Aula d'Acollida i des de les aules ordinàries de la mà dels docents tant d'educació infantil, primària i secundària s'ha aconseguit una tasca prou difícil com la cohesió social a partir d'una llengua vehicular, la catalana, comuna a totes les llengües i orígens. L'ensenyament de la llengua catalana des d'un enfocament comunicatiu i amb les darreres metodologies i tecnologies a l'abast per part de tota la comunitat educativa ha fet de manera silenciosa i prou desconeguda la tasca d'acollir els nouvinguts i decodificar la nostra llengua vehicular i els nostres codis culturals europeus tant a la mainada com als adolescents però també, indirectament, a les seves famílies. Sovint l'alumnat nouvingut, amb el coneixement de la llengua catalana que ha anat adquirint a les aules, ha actuat com a torsimany a les famílies de la nostra manera d'entendre el món i dels nostres codis en àmbits com el sanitari, el judicial, etcètera, claus per poder cohesionar en tan poc temps aquest nombre de persones. Si Catalunya ha estat un exemple a seguir perquè cap més país ha acollit tants nouvinguts en un període d'uns deu anys aproximadament , cal analitzar els factors que ho han permès. Carme Junyent ha publicat manta vegades que a Catalunya es parlen més de 250 llengües i cal que ens fixem si hem estat capaços en aquest període d'ensenyar-los la nostra llengua vehicular, el català, les altres dues llengües més transversals, el castellà i l'anglès (podria tractar-se també del francès, de l'alemany o de l'italià) però sempre respectant-los la seva llengua d'origen o familiar. Com que la diversitat d'orígens i la pluralitat d'aquestes comunitats és tan gran, proposo de centrar-nos en un exemple tan estereotipat com desconegut com és la comunitat xinesa, que ens pot servir de fil conductor. Així la proposta partiria d'un pla general de la importància de les Aules d'Acollida per fixar-se en la comunitat xinesa en aquest joc bidireccional de l'ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana a la xinesa i a l'inrevés, i entendre com s'han fet seu el nostre coneixement i els nostres codis valorant i respectant els seus. El plantejament és molt ampli però els punts a seguir seran: a) L'ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana a les aules d'acollida: metodologies, recursos i materials b) Les noves tecnologies en l'aprenentatge de la llengua: blocs, moodle, twitter, facebook... a les aules d'acollida per passar a l'aula ordinària c) Quines llengües d'origen o familiar es parlen a Catalunya i com les incorporem al sistema educatiu català i d) Anàlisi a partir de casos reals i d'estadístiques de la feina feta a partir de l'exemple de la comunitat xinesa.

Marco, Anna i Canal, Immaculada (Dept. d’Ensenyament) EINA DE DIAGNOSI PER REFLEXIONAR SOBRE L ’APLICACIÓ DEL PROGRAMA D ’ IMMERSIÓ Des dels anys 80, molts centres del territori de parla catalana apliquen programes d’immersió lingüística perquè els alumnes que no tenen el català com a llengua familiar l’aprenguin de manera integrada amb els continguts del currículum. Però l’aplicació per part d’alguns centres s’ha rutinitzat. Per això, des del Departament d’Ensenyament s’ha elaborat una eina que es posa a disposició de tots els centres que vulguin reflexionar sobre com estan aplicant el Programa, per tal millorar-lo, si escau. L’eina de diagnosi s’estructura des de quatre eixos: la metodologia, els usos lingüístics, la motivació i el tractament de la llengua familiar.

32

Estors Sastre, Laura (CPNL - CALB, Universitat Autònoma de Barcelona) ACTITUDS I MOTIVACIONS LINGÜÍSTIQUES D 'APRENENTS AL·LOGLOTS I CASTELLANOPARLANTS A

L 'HORA D 'APRENDRE CATALÀ COM A LLENGUA D 'ACOLLIDA A BARCELONA L’estudi se centra en les actituds lingüístiques de quatre grups d’aprenents de català amb diverses L1: àrab, panjabi/urdú, xinès i castellà. A partir de la descripció de la situació sociolingüística dels seus països d’origen, intentem establir relacions entre el tipus d’actituds i nous constructes motivacionals a l’hora d’aprendre el català en un context multilingüe com el de Barcelona. L’anàlisi de les declaracions de 76 alumnes adults estrangers – amb un nivell inicial de català equivalent a l’A2 del MECR– permet establir relacions entre les actituds lingüístiques i les motivacions en l’aprenentatge de la llengua catalana a l’aula i en l’ús que se’n fa fora a la vida quotidiana. A partir dels resultats es perfilen patrons de conducta lingüística per part dels neoparlants i dels parlants autòctons –com a agents lingüístics i socials– a l’hora de compartir responsabilitats per fer del català una llengua d’acollida real. La hipòtesi general és: haver viscut una situació sociolingüística determinada al país d’origen condiciona el tipus de motivació i l’actitud a l’hora d’aprendre el català com a L2. L’objectiu principal és conèixer les motivacions i les actituds lingüístiques dels neoparlants de català. Metodologia d’estudi: L’eina de recollida de dades és l’estil d’entrevistes semidirigides i ocupen un total 8 hores i 21 segons. El procés de recollida de dades va durar 14 mesos. Conclusions: la tendència és que l’actitud cap al català i el seu aprenentatge és favorable i que la majoria dels aprenents declaren altres motivacions a banda de les instrumentals i les integratives a l’hora d’aprendre el català com a L2.

Llompart Esbert, Julia (Doctoranda de la Universitat Autònoma de Barcelona) EL PAPER DELS LANGUAGE BROKERS EN L’ENSENYAMENT I L ’APRENENTATGE DEL CATALÀ I EL CASTELLÀ

A BARCELONA La realitat sociolingüística i sociocultural de regions de parla catalana s’ha vist modificada pels fenòmens migratoris, de globalització i de mobilitat, iniciats durant els anys 90 del segle passat. Aquests fenòmens han provocat que, en alguns centres escolars, el percentatge d’alumnat d’origen estranger arribi a ser del 90%, cosa que crea la nova imatge de l’escola catalana que és avui multicultural i multilingüe (Nussbaum i Unamuno, 2006). Aquesta realitat sociolingüística provoca un canvi en la transmissió de la llengua, que es dóna de forma bidireccional (llengua alòctona de progenitors a fills i llengua autòctona de fills a progenitors) i presenta unes característiques i unes conseqüències específiques. Aquests fills i filles d’immigrants que tradueixen i interpreten per a les seves famílies, membres de la seva família extensa, professors, veïns o d’altres adults, són anomenats per Tse (1996) language brokers (intermediaris lingüístics). En aquest treball pretenem mostrar els primers resultats d’un estudi en procés de tipus qualitatiu i basat en l’anàlisi del discurs sobre els language brokers presents a l’escola catalana. S’analitzen les dades recollides en dues escoles de Barcelona, una d’educació primària i, l’altra, de secundària, per tal de mostrar: (a) quin paper tenen els language brokers en l’aprenentatge de la llengua autòctona per part dels seus progenitors i per part dels seus companys de classe; (2) com són els processos de construcció de la identitat i categorització d’expert-inexpert de language brokers i la resta d’aprenents de llengua; i (3) quines són les conseqüències del language brokering en el desenvolupament de les habilitats lingüístiques i metalingüístiques dels escolars.

33

Puigdomènech Farell, Laura (Direcció General de Política Lingüística) ORIENTACIONS PER SABER INTERPRETAR I USAR EL MECR EN EL NOSTRE CONTEXT : L 'EXPERIÈNCIA DE

LA NOVA PROVA DE NIVELL C2 DE CATALÀ Dins el context europeu, el MECR és l’eina bàsica per establir i descriure nivells de competència, i proporciona unes bases comunes i coherents per elaborar programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens de llengua, materials didàctics... A partir del coneixement generat i l’experiència adquirida en el procés de desenvolupament de la nova prova de nivell C2 de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), que té com a eix i punt de partida el MECR, aquesta comunicació té per objectiu orientar les organitzacions implicades en l’ensenyament i l’avaluació de llengües perquè sàpiguen interpretar i usar aquesta eina de referència en l’àmbit lingüístic català. En aquest sentit: a) S’oferirà una visió general del MECR i de la informació que conté. b) Es comentaran alguns aspectes poc coneguts o mal interpretats del MECR. c) S’explicarà la necessitat d’haver d’adaptar sempre el MECR al context en què es vol utilitzar, especialment pel que fa als destinataris (aprenents de primeres/segones/terceres llengües; infants/adults; persones nouvingudes). d) Es detallarà i s’exemplificarà el procés seguit per la DGPL a l’hora d’adaptar i definir el nivell C2 del MECR per al català, tant des del punt de vista teòric com empíric.

Mut Munar, Joan (Universitat de Hèlsinki) KATALAANI HELSINGISSÄ. EXPERIÈNCIES I REFLEXIONS D 'UN LECTOR NOVELL A FINLÀNDIA Ensenyar una llengua, o ajudar a aprendre-la, no és només una qüestió de transmissió, sinó que és un procés que pot abastar una durada molt diversa, amb interaccions múltiples, avanços i retrocessos, pèrdues i guanys. No és, per tant, un procés simple i lineal, sinó complex i gairebé calidoscòpic, on diferents factors hi intervenen de manera decisiva. A més, si aquest procés té lloc fora del domini lingüístic, en un context social i cultural completament diferent, i el docent no té gaire experiència prèvia, el procés d'aprenentatge esdevé obertament multilateral, ja que el docent és el primer que ha de consolidar els seus coneixements i això fa que sorgeixin molts dubtes. Com a conseqüència d'això, la reflexió i el replantejament de la metodologia i les propostes didàctiques desenvolupades a classe són constants. El propòsit d'aquesta comunicació és, doncs, exposar com han estat els tres cursos acadèmics en què he fet de lector a la Universitat de Hèlsinki, i compartir algunes de les reflexions i incerteses que van sorgint a l'hora d'ensenyar català a Finlàndia, com ara el model de llengua que cal adoptar o que pot ser més profitós per als estudiants, la idoneïtat de la metodologia adoptada o les implicacions que pot comportar el fet que les assignatures siguin optatives i completament gratuïtes. A més, tots els cursos impartits, tant els de llengua (inicial i de continuació), com el de sociolingüística, s'han fet amb el català com a llengua vehicular i amb materials d'elaboració pròpia que ha calgut anar revisant i adaptant a cada grup. Per tal d'afavorir l'accés als materials i posar a l'abast dels estudiants els recursos electrònics més rellevants, es va fer servir la plataforma Moodle des del primer moment. El primer curs també vaig usar un blog per explicar i reflexionar sobre cada sessió, i a partir d'aquest blog i dels comentaris i valoracions dels estudiants es pot reflexionar sobre com han evolucionat els cursos, quines preferències i interessos tenen els estudiants, quins elements cal modificar, etc. A tot això s'ha de sumar el fet que treballar amb altres lingüistes i docents pot provocar algunes situacions curioses, que fan que la feina de l'aula tengui un caràcter particular. A aquests fets cal sumar-hi el fet de no conèixer la llengua dels estudiants i d'haver-la d'aprendre en centres d'adults, la qual cosa fa que el docent sigui també estudiant de llengua estrangera i que pugui reflexionar sobre la metodologia i les propostes que fan servir perquè vagi adquirint el finès, i que, en alguns casos, les pugui adoptar per a la seva tasca professional. Aquesta comunicació no pretén, per tant, altra cosa que exposar com han estat aquests tres cursos acadèmics a la Universitat de Hèlsinki, quin enfocament s'ha adoptat, quines

34

propostes s'han anat elaborant i quina impressió general se'n pot desprendre. En definitiva, compartir experiències, estratègies, reflexions i sensacions d'un lector novell, que ha aprofundit en el seu coneixement de la llengua, però que també ha hagut d'assumir el rol d'estudiant de llengua estrangera, amb tot l'enriquiment personal, professional i de perspectiva que això suposa. La intenció de la comunicació és compartir aquelles experiències personals i docents que puguin resultar més interessants per tal d'exposar reflexions, aprenentatges i dubtes que van sorgint.

Bori Sanz, Pau (Universitat de Belgrad) LES CULTURES ESTRANGERES EN ELS LLIBRES DE TEXT DE CATALÀ PER A NO CATALAN OPARLANTS

ADULTS Aquesta recerca es centra en elements específics de la cultura catalana i de les cultures d’altres territoris no catalans que apareixen quatre col· leccions àmpliament utilitzades de llibres de text de català com a llengua estrangera per a adults. Adaptant una metodologia emprada per Ramírez i Hall (1990), primer fem una anàlisi quantitativa de totes les referències geogràfiques relacionades amb territoris catalans i estrangers en forma de text extens (més de 50 paraules) o imatges. A continuació, fem una anàlisi qualitativa de les dades recollides. Els resultats mostren que la cultura catalana té una major presència que les cultures dels altres territoris. En la majoria de casos, però, els llibres de text tendeixen a presentar una visió simplificada tant de la cultura catalana com de la resta de cultures. Els Països Catalans i la resta de països són sovint presentats des d’un punt de vista turístic, sense gaires informacions culturals substancials. A més, aquest estudi apunta que els llibres de text eviten les comparacions culturals i, en conseqüència, donen molt poc espai per al desenvolupament de la competència intercultural dels estudiants. Els resultats d’aquest treball formen part d’una investigació més àmplia sobre els models socioculturals que transmeten els llibres de text de català com a llengua estrangera.

Garrich i Baringo, Marta PATUFETS AL MÓN / QUAN EL CATALÀ ÉS MINORIA , UNA COMUNITAT VIRTUAL DE MARES I PARES ARREU

DEL MÓN PER COMPARTIR RECURSOS , EXPERIÈNCIES I CONSELLS PER ESTABLIR AMB ÈXIT EL CATALÀ

COM A LLENGUA MATERNA DE LA NOSTRA MAINADA Aquest febrer 4 mares repartides entre Alemanya, Irlanda i Sud-àfrica vam engegar una comunitat online per compartir recursos, experiències i consells en establir el català com a llengua materna en la nostra canalla, que creix més enllà dels Països Catalans. Hem buscar també establir diàlegs amb institucions que ens puguin donar un cop de mà en aquesta tasta. Donat que moltes famílies no vivim a la vora d'un casal o comunitat catalana a l'estranger, treballar online és sovint l'únic recurs que ens queda, més enllà de les visites esporàdiques a terres catalanes i els skypes amb la família i els amics de parla catalana. http://patufetsalmon.wordpress.com https://www.facebook.com/pages/Quan-el-catal%C3%A0-%C3%A9s-minoria/212449245562099?fref=ts

Darder, Laia (Brown University) LA SOCIOLINGÜÍSTICA COM A PORTA D 'ENTRADA A L 'APRENENTATGE DE LA LLENGUA I CULTURA

CATALANES És fàcil arribar a la conclusió que l'ensenyament de la llengua i cultura catalanes a nivell universitari no es pot plantejar de la mateixa manera que s'ensenya una llengua majoritària com l’anglès, a causa precisament de la seva condició minoritzada per mor de la qual no gaudeix de tanta visibilitat. Tot i que els alumnes universitaris de català a l’estranger solen haver tingut un contacte previ amb la llengua o la cultura catalanes, i saben

35

temptativament quina és la posició del català a Europa, la sociolingüística pot ser de gran ajuda per desmitificar alguns discursos erronis o bé per entendre posicions històriques les quals, indefectiblement, afectaren o motivaren alguns corrents artístics i polítics. En aquesta presentació plantejaré quins són els avantatges de fer una classe de sociolingüística poc després d’iniciat el curs, i quins continguts es poden veure beneficiats d’aquesta base cognitiva, els quals també engloben l'estudi de la cultura. Alhora ressaltaré quins en són els avantatges per als alumnes més enllà de la classe de català, com són l’enfortiment de la seva visió crítica sobre la cultura, llengua pròpies, i les relacions entre llengües.

Úbeda, Elsa (Universitat de Columbia, Nova York) UNA PERSPECTIVA ECOLÒGICA DE L ’AULA DE CATALÀ COM A LLENGUA ESTRANGERA : PRACTIQUES

DISCURSIVES A L’AULA DE CLE. Recentment, alguns autors (Van Lier, 2004; Larsen-Freeman, 2008) han remarcat la necessitat d’entendre l’aula de llengües com un ecosistema lingüístic al qual els aprenents s’han d’integrar mitjançant un discurs lingüístic que, alhora, determina el propi context social i cultural de la comunitat d’aprenentatge. A través d’aquest procés recíproc d’interacció mútua, tant el sistema lingüístic individual com el de la comunitat (en aquest cas l’aula de llengua), evoluciona. Segons aquesta perspectiva, la interacció és una pràctica social que implica una anàlisi constant per part de l’estudiant dels recursos lingüístics exigits en cadascuna de les situacions lingüístiques i una “manipulació” de l’entorn que acull el seu discurs. Partint de la idea de l’estudiant com a centre i causa de tota interacció, se’ns plantegen algunes preguntes: com podem aconseguir situacions a l’aula que facin la interacció en la segona llengua significativa i necessària (en tant que important per a l’aprenent)? Com reconciliem la pràctica discursiva a la classe amb l’aprenentatge no lineal de la llengua? Com podem arribar a un equilibri dinàmic entre la metodologia i el context social local i subjectiu dels participants d’aquests processos? Aquesta presentació vol oferir diferents exemples d’activitats que promouen i faciliten una interacció basada en alguns dels conceptes més rellevants de la perspectiva ecològica i les millors pràctiques per traslladar-les a la realitat de l’aula de CLE.

36

TAULA 1 – DISSABTE

Bretxa i Riera, Vanessa (CUSC - Universitat de Barcelona) LES LLENGÜES DINS L'AULA : UNA PERSPECTIVA LONGITUDINAL Al llarg de la història l’escola ha adquirit un paper central a l’hora de definir les polítiques lingüístiques d’arreu del món i Catalunya no n’és pas una excepció. L’any 1978 s’introdueix a Catalunya l’ensenyament obligatori del català a l’escola. Trenta-cinc anys després el balanç deixa punts per aclarir, és cert que s’ha instaurant completament el model de conjunció en català, que fa del català la llengua vehicular del sistema educatiu, però les poques dades disponible ens indiquen que dins les aules de Catalunya –i no només els patis– l’alternança de les dues llengües hi és més present del que el model teòric faria esperar. Aquesta comunicació se centra en l'evolució les pràctiques lingüístiques dels adolescents dins l'aula, tant pel que fa la llengua que el professorat parla als alumnes com la llengua que els alumnes parlen al professorat. La recerca s’inclou dins el projecte longitudinal RESOL (2006-2015) que per objectiu analitzar quines són les pràctiques, actituds i competències lingüístiques dels adolescents escolaritzats a Catalunya. La base de l'anàlisi és la comparació diacrònica –6è de primària, 1r i 4t ESO– de 1.145 alumnes nascuts als anys 1995 i 1996 de diverses ciutats de Catalunya.

Junyent, M. Carme i Comellas, Pere (Universitat de Barcelona) LES LLENGÜES DE LA IMMIGRACIÓ A LES ESCOLES DE L 'A NOIA : QUÈ HI DIUEN ELS PROFESSORS L'escola és sens dubte un transmissor fonamental de representacions en general, i potser especialment de representacions lingüístiques. El treball que presentem és el resultat d'una recerca de camp als instituts públics de secundària de la comarca de l'Anoia, basada en una enquesta sobre idees dels professors de secundària en l'àmbit de les llengües, particularment de la immigració: quin paper han de tenir a l'escola?, afecten l'aprenentatge?, són visibles?, fins a quin punt els professors són conscients que les tenen a l'aula?

Pereña, Mònica (Llengua i Plurilingüisme. Departament d’Ensenyament) L’ ESCOLA CATALANA , UN MARC PER AL PLURILINGÜISME En un món cada vegada més complex en el qual s’evidencia una forta transformació de la societat, el domini de diverses llengües i el seu ús comunicatiu, acadèmic i professional és, no només necessari, sinó gairebé imprescindible i, per tant, el sistema educatiu ha de crear parlants plurilingües, amb diferents graus de domini de les llengües que coneixen, capaços d'interactuar en contextos lingüístics i culturals complexos i oberts al món. Així doncs, l’escola catalana ha de disposar del model lingüístic adequat que garanteixi el domini de la llengua catalana per part de tot l’alumnat, com a eina de cohesió, identitat i convivència en la nostra societat, i el domini de la llengua castellana, cooficial a Catalunya, com a instruments per a actuar en els entorns acadèmics, sociopolítics i laborals més propers. Igualment, ha de facilitar el domini d’altres llengües, en especial l’anglès i el francès, com a eines d’aprenentatge i d’emprenedoria al llarg de la vida i per a l’adquisició d’una capacitació i formació professionals de qualitat, i el manteniment i la difusió de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, com a riquesa aportada al sistema educatiu i com a oportunitat per a l’alumnat que les parla, en el marc de la globalització i la internacionalització de la societat catalana del futur. En la comunicació es presentarà el nou disseny curricular i les propostes metodològiques i organitzatives que es proposen des del Departament d’Ensenyament per a que l’alumnat assoleixi les competències lingüístiques necessàries i esdevingui un parlant plurilingüe efectiu.

37

Canal Santos, Imma i Mayans Balcells, Pere (Dept. d’Ensenyament) EL PLA PER A L ’ACTUALITZACIÓ DEL PROGRAMA D ’ IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA (2007-2014) Ens preguntarem en primer lloc per la vigència del terme immersió lingüística en el nostre sistema educatiu, per la formació dels nostres mestres i dels nostres professors en estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge en segones llengües. Després presentarem les bases metodològiques en què s’ha basat aquest pla institucional que ha arribat a diversos centenars de centres de Catalunya. Finalment, també farem esment de la formació que s’ha fet, i que encara s’està fent, en els centres implicats en aquest pla, així com de la política Departament d’Ensenyament d’elaboració de materials de suport a la tasca dels docents que treballen en centres en què cal aplicar les estratègies pròpies d’un programa d’immersió.

Domènech Casal, Jordi (INS Vilanova, de Vilanova del Vallès. Dept. d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) PROJECTE C3: CONSTRUINT UN MARC LINGÜÍSTIC PER A INDAGAR AL LABORATORI Les diferents disciplines escolars tenen cadascuna d'elles les seves necessitats i possibilitats lingüístiques. En l'ensenyament de les Ciències, el desenvolupament d'habilitats científiques i aprenentatges més transferibles a nous contextos són reptes que cal abordar ensenyant l'alumnat a pensar científicament (Hodson, 1994) i es poden promoure mitjançant l'ús de bastides didàctiques per a l'escriptura i la lectura de textos científics (Sanmartí, 2003). Aquesta visió es recolza en la relació íntima entre les habilitats cognitivolingüístiques necessàries per al desenvolupament de raonaments científics i el domini de tipologies textuals concretes (Jorba, Gómez i Prat, 1998). En el treball a l'aula havíem observat que els nostres alumnes tenien dificultats especialment en els següents processos de raonament: analitzar resultats científicament, diferenciar entre resultats i conclusions i dissenyar experiments amb sentit. Per abordar aquestes dificultats, vam desenvolupar dues bastides didàctiques lingüístiques dirigides a recolzar els alumnes en el disseny d'experiments i la redacció d'articles científics sobre els resultats d'aquestes investigacions al laboratori, cadascuna d'elles amb iniciadors textuals o connectors gramaticals específics, destinats a promoure diferents tipus de raonament científic. Els nostres resultats (Domènech, 2013a, Domènech, 2013b) indiquen que l'ús d'aquestes bastides ha millorat les habilitats de raonament científic de l'alumnat i la qualitat dels seus textos científics.

Ribas i Seix, Teresa i Guasch, Oriol (Universitat Autònoma de Barcelona, GREAL) APRENDRE A ESCRIURE I APRENDRE A REFLEXIONAR SOBRE LA LLENGUA : UNA VINCULACIÓ NECESSÀRIA L'articulació de l’ensenyament i l’aprenentatge dels usos lingüístics amb l’ensenyament i l’aprenentatge dels continguts gramaticals és un dels principals problemes que té plantejada la recerca en didàctica de les llengües. Malgrat que les propostes curriculars afirmen la necessitat que a les etapes de primària i secundària es treballi la llengua des d'aquesta vinculació, la realitat és que tant la pràctica docent més habitual com els materials escolars no resolen aquest problema de manera satisfactòria. Aquesta comunicació presenta els primers resultats d'un projecte en curs que, en primer lloc, vol saber què pensa el professorat de primària i secundària sobre aquesta articulació i que, en segon lloc, es planteja de trobar maneres efectives per modificar les pràctiques d'aula perquè els coneixements i la reflexió gramatical esdevinguin un instrument de potenciació i millora del treball de composició escrita. La primera part de l’estudi ofereix un retrat del pensament i de les pràctiques declarades d'una mostra àmplia de professorat respecte de l'ensenyament de la composició escrita i de la gramàtica i de la seva vinculació. La segona analitza l'evolució d'un seminari de treball amb professorat de primària i secundària en el qual s'identifiquen les principals dificultats en aquest àmbit i es plantegen diferents vies per intervenir a les aules.

38

Fontich Vicens, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona, GREAL – Professor de secundària) “L A NOVEL ·LA QUE HAVÍEM DE LLEGIR NO M 'HA AGRADAT GENS PERÒ EL TREBALL DE LECTURA QUE

HEM FET SÍ ”: TREBALLAR LA LECTURA OBLIGATÒRIA DE CURS A TRAVÉS DEL CINEMA I LA

INTERPRETACIÓ COL ·LABORATIVA Aquesta comunicació presenta una experiència d'educació literària (desenvolupada a 4t d’ESO a l’assignatura de català) que vol donar resposta a través del cinema a un problema de la classe de llengua: el de la lectura literària obligatòria de curs (habitualment una novel· la). Per a alguns autors l'obligatorietat de llegir una obra concreta hauria d'eliminar-se adduint que és contraproduent per formar lectors autònoms i motivats. Per a altres autors, en canvi, el problema no resideix tant en l'obligatorietat com en la capacitat del docent d’acompanyar la lectura i crear a l'aula processos d'interpretació col· laborativa. La present experiència se situa en aquesta última perspectiva. Estudis diversos mostren com el cinema pot ser un motor per crear processos d'aquest tipus. En aquesta experiència s’han adoptat dues mesures innovadores i complementàries: que el procés de visionat i interpretació de la pel·lícula estigui integrat en el procés de la lectura i interpretació de la novel· la; i que la pel·lícula no sigui una versió cinematogràfica de la novel· la. Les anotacions del docent preses abans i al llarg del procés així com les valoracions de les activitats i les anotacions dels propis alumnes, serveixen ara per descriure el projecte i el seu desenvolupament. Els resultats suggereixen que aquest plantejament ha generat una major implicació amb la lectura obligatòria per part dels alumnes, els quals mostren una major consciència de la importància dels processos interpretatius seguits.

Calduch, Carme (Universitat de Cambridge) EL TREBALL DELS TEMPS VERBALS EN CATALÀ A TRAVÉS DE TASQUES DE TRADUCCI Ó I REFLEXIÓ

METALINGÜÍSTICA : UN TREBALL INTEGRAT DE LITERATURA , GRAMÀTICA I TRADUCCIÓ PER A

L ’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L ’EXTERIOR Històricament, des del rebuig del mètode gramàtica-traducció i l’aparició dels mètodes directes, orals i situacionals, la traducció no ha tingut una bona acceptació en l’ensenyament de llengües estrangeres. No obstant això, en les darreres dècades el reconeixement del paper positiu que la L1 pot fer en l’aprenentatge, ajudant l’estudiant a construir el coneixement nou a partir de la seva base lingüística en la L1, ha fet que diversos autors es replantegen l’ús de la traducció com a recurs didàctic, per tal, precisament, d’establir connexions entre L1 i L2 que afavorisquen l’aprenentatge. Diferents autors reconeixen que la traducció pot facilitar l’aprenentatge del lèxic, la gramàtica i la sintaxi, i reforçar les competències de comunicació escrita, a través d’una activitat de comparació d’estructures i de formes d’expressar les idees. A partir d’aquesta idea, reforçada per les opinions de l’alumnat recollides en un estudi a la Universitat de Cambridge, hem dissenyat una sèrie de tasques de traducció per treballar l’ús dels temps verbals en català, comparant-los amb l’anglès. Les tasques, dissenyades per treballar en parelles, ajuden a fixar estructures sintàctiques i gramaticals, i són un pretext per a la discussió i la reflexió metalingüística. En aquesta comunicació presentarem unes propostes de tasques i parlarem de la seva posada en pràctica en l’aula de català a la Universitat de Cambridge.

Díaz Sàez, Alícia i Doménech Pujol, Carme (Professores de Secundària en centres públics de la Generalitat Valenciana) ITINERARIS EN XARXA , UNA PROPOSTA DE MATERIAL PER A L ’ENSENYAMENT DE LA L ITERATURA Aquesta comunicació és el resultat de la recerca d’un model vàlid per a la nostra pràctica quotidiana com a docents i útil per a tots aquells que s’interessen per un model creatiu i cognitivista d’ensenyament de la literatura. Partim del material publicat per Tàndem el 1993, tot adaptant-lo al context actual i a un entorn

39

digital imprescindible. El llibre de text ja no és l’única opció en un món marcat per les noves tecnologies. Si afegim l’alt cost econòmic que té per a les famílies en l’actual crisi, ens hem de plantejar nous instruments igual o més atractius, més flexibles, i més econòmics d’accés a la formació literària. Presentem un material al qual, tant l’alumnat com el professorat, puga accedir gràcies a la xarxa, i amb ell a fonts de d’informació diversa índole: vídeos, documentals, música, informacions, etc. La profusió d’activitats de diferents tipus permet que el professorat seleccione i assumisca aquelles que millor considere per als seus objectius i per al seu alumnat. Es tracta d’una proposta d’unitats didàctiques organitzades per temàtiques, basades en cadascuna de les diferents èpoques literàries de la història. Es troben redactades en forma de taller que pretenen ensenyar als alumnes a desenvolupar processos cognitius: un instrument didàctic que permeta l’alumnat trobar la seua pròpia relació amb la literatura per tal que aquest contacte siga durador i transcendesca l’àmbit acadèmic i el període d’escolarització.

Rubio Larramona, Carme (Universitat de Vic) ALGUNES REFLEXIONS A L 'ENTORN DE L 'ADAPTACIÓ DE TEXTOS LITERARIS ADREÇATS ALS APRENENTS

DE LLENGUA

L'adaptació de textos literaris adreçats a lectors que s'inicien en la llengua catalana (infants, adults aprenents de l'idioma, etc.) compta amb una tradició significativa a casa nostra i gaudeix, encara ara, d'una gran vitalitat, com ho demostra la publicació constant de col· leccions i obres concretes destinades a presentar la lectura dels autors clàssics de manera accessible als aprenents. A partir d'aquestes constatacions, l'objectiu d'aquesta comunicació és, en primer lloc, mostrar la línia de continuïtat que es pot establir entre els models de les adaptacions del passat i les que es fan ara, fins al punt de poder parlar d'una via didàctica contínua. En segon lloc, la comunicació presentarà i analitzarà els principals models actuals que s'han plantejat la conveniència d'oferir l'obra dels autors clàssics a les persones que, per raons diverses, requereixen un nivell determinat d'accessibilitat a la lectura.

Monferrer Palmer, Aina (Universitat Jaume I) POTENCIALITATS DE LA POESIA PER A L ’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA : REFLEXIONS I

PROPOSTES A PARTIR DE LA POESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS La literatura catalana compta amb nombrosos poetes de gran qualitat i varietat de temes: els medievals des d’Ausiàs March a Roís de Corella; els del segle XX com Jacint Verdaguer, Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Maria-Mercé Marçal, Josep Maria Llompart o Vicent Andrés Estellés. Si sumem aquesta preponderància de la poesia en el del cànon literari català a les característiques prototípiques del gènere, que ofereix microtextos semànticament unitaris d’allò més abastables en el context de l’aula, és incomprensible no utilitzar el gènere poètic com a material didàctic. Tanmateix, la realitat és que en general poques vegades s’utilitza la poesia per ensenyar llengua. Basant-nos en reflexions i anàlisis ja existents sobre poesia i educació, hem volgut reflexionar sobre les potencialitats didàctiques d’aquest gènere per a ensenyar llengua. Per això no diem didàctica de la poesia sinó didàctica i poesia. Hem analitzat les potencialitats dels poemes com a materials didàctics que, sols o en combinació amb altres tipus de materials, poden utilitzar-se per a l’ensenyament de la llengua catalana en els contextos educatius més diversos (educació primària, secundària, universitària, per a adults, català com a L2 i català com a L3). Així, hem dissenyat una sèrie de propostes didàctiques a partir de la poesia d’un autor concret per treballar aspectes multidimensionals de la llengua (pronunciació, semàntica lèxica, adjectivació, adverbis, la metàfora, dialectologia, els registres, fraseologia o la cultura en el sentit d’història i geografia).

40

Santolària Òrrios, Alícia (Universitat de València) PROMOURE L 'ESCRIPTURA DE TEXTOS A L 'EDUCACIÓ INFANTIL Escometre l’ensenyament de l’escriptura a l’inici de l’escolarització representa un desafiament que es pot abordar mitjançant els gèneres de text (Ribera, 2008). En les últimes dècades ha perdut força aquella idea que plantejava que els infants no es podien acarar a l’escrit sense conèixer el codi. Contràriament, les posicions que defensen que ambdós aprenentatges s’han d’anar construir alhora (és a dir, l’accés al sistema d’escriptura i a la textualització) són els comunament acceptats (Tolchinski, 1993; Bigas i Correig, 2000; Ribera, 2013; Fons, 1999, 2006; Fons i Gil, 2011). Recollim ací una investigació realitzada en un aula d’Educació Infantil que s’encabeix en aquesta línia. S’expliciten les ajudes que la mestra ofereix per a ensenyar a escriure un gènere de text determinat.

Marco, Anna i Vilaregut, Carme (Dept. d’Ensenyament) ENROLAT.CAT. ELS JOCS DE ROL: UNA EINA PER A LA MILLORA DE L ’EXPRESSIÓ ORAL És un fet constatable que, en arribar al cicle mitjà, els alumnes que segueixen un Programa d’Immersió, veuen minvades les possibilitats de desenvolupar el llenguatge comunicatiu, ja que la forta presència del llenguatge acadèmic impregna totes les àrees del currículum. També és sabut que un alumne difícilment pot desenvolupar un nivell òptim de llenguatge acadèmic si no pot establir connexions amb el llenguatge conversacional. Per aquests motius, presentarem un material lúdic per al cicle mitjà i per al cicle superior per tal que els alumnes d’aquestes edats, mitjançant l’estratègia metodològica dels jocs de rol, desenvolupin les habilitats comunicatives que es vinculen a les diferents funcions de la llengua. L’objectiu d’aquest material és que els alumnes esdevinguin competents en llengua catalana en qualsevol situació en què necessitin comunicar-se, tant a l’escola com al seu entorn.

Vilaró Bellvehí, Anna (Escola la Sínia, Vic) PILOTA PELOTA , ا������ة , , PILKA , BALLÓ ... BALL ! L'objectiu de la comunicació és donar a conèixer el treball que es desenvolupa envers l'aprenentatge de la llengua catalana a l'etapa d'educació infantil de l'escola la Sínia, essent sovint la tercera llengua d'aprenentatge de l'alumnat. Les noves realitats socials i culturals ens han portat a repensar noves maneres i estratègies pedagògiques per adequar millor la nostra resposta educativa, fent de la llengua catalana l'eix vertebrador del dia a dia a les aules.

Flores, Marta i Duran, David (Universitat Autònoma de Barcelona, GRAI) DESENVOLUPANT LA COMPETÈNCIA LECTORA CATALANA MITJANÇANT LA TUTORIA ENTRE IGUALS La recerca s’emmarca en el programa educatiu Llegim en parella, basat en la tutoria entre iguals, que té com a objectiu la millora de la competència lectora en llengua catalana de l’alumnat que hi pren part. S’investiguen els efectes de la tutoria entre iguals sobre la comprensió i l’autoconcepte lector per a detectar els canvis que es produeixen al finalitzar el programa i esbrinar quins són els mecanismes que poden haver produït aquests canvis. S’opta per un disseny de multiplicitat metodològica amb una aproximació quantitativa per a detectar els canvis i una qualitativa per analitzar el procés i reconèixer els elements que els poden haver generat. La mostra, de 577 alumnes, de 3r a 6è de primària, prové de deu centres d’arreu de Catalunya amb característiques diverses (públics/concertats; urbans/rurals). Els resultats indiquen millores estadísticament significatives en la comprensió lectora per a tot l’alumnat participant i de l’autoconcepte lector en l’alumnat que desenvolupa el

41

rol de tutor en les tutories fixes. Formular preguntes adequades, construir respostes de manera conjunta, participar en pràctiques de lectura compartida en veu alta, valorar les actuacions de l’alumnat en el si de la parella i reflexionar sobre els avenços i les possibilitats de millora són els aspectes destacats que ajuden a explicar les millores detectades.

Carrera-Sabaté, Josefina; Cabrera Callís, Maria; Creus Bellet, Imma; Feliu Pujol, Lea; Planas, Ana M. Fernández; Font-Rotchés, Dolors; Güell Isern, Roser; Julià-Muné, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia; Reguant Fosas, Gemma; Rius-Escudé, Agnès; Roseano, Paolo; Torras Compte, Francina (Professors i investigadors de les universitats de Barcelona, Lleida i professores de l'Institut del Teatre) GUIES DE PRONUNCIACIÓ DEL CATALÀ PER A NO -CATALANOPARLANTS La llengua oral cada cop va prenent més importància en la societat actual per la transcendència de les relacions humanes i també per la profusió de l’audiovisual. A més a més, en una societat com la catalana, plena de canvis i de migracions,com més va es fa més necessari disposar d’eines per facilitar la integració del català oral en no-catalanoparlants, tant en els àmbits acadèmics com en els més quotidians. És ben sabut que els parlants que aprenen una llengua no materna s’enfronten amb una sèrie de dificultats derivades, entre altres aspectes, de la naturalesa de la llengua materna i de la que s’aprèn. En aquest sentit, a l’hora de determinar la problemàtica dels aprenents de llengües estrangeres, la comparació entre llengües maternes i no maternes esdevé una tasca imprescindible. L'objectiu principal d’aquesta comunicació és presentar l’espai web Guies de pronunciació del català per a no-catalanoparlants, desenvolupat a la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut del Teatre. Aquesta interfície conté materials interactius que pretenen ajudar a millorar la pronunciació del català de no-catalanoparlants i s’organitza en diferents itineraris segons les llengües d'origen dels possibles usuaris. La proposta incorpora avenços metodològics dels estudis sobre aprenentatge de segones llengües que es desenvolupen en altres camps (p. ex. la psicologia cognitiva) i relaciona l’audició i la producció de la parla, el cos, la prosòdia i la tradició popular del català mitjançant l’ús de rondalles, dites, refranys, frases fetes, poemes i cançons.

Carbonell Serrat, Carme (Escola Llar. Olot) ENSENYAR LLENGUA A L 'ESCOLA DE PRIMÀRIA Han passat uns quants anys des de l’aplicació del model d’immersió lingüística a les escoles de primària del nostre país. També ha transcorregut temps des que els primers alumnes nascuts a l’estranger han anat transformat les aules, inicialment bilingües, en plurilingües. El docents hem tingut l’oportunitat i el “tempo” per experimentar el “com fer” i “quines estratègies i fórmules d’èxit” són les idònies per a l’aprenentatge de la llengua, tant per als alumnes parlants de codis lingüístics diferents al nostre, com per aquells que han crescut en l’ús familiar i social de la llengua catalana. Tanmateix, ara, quan l’àmbit social pressiona amb força sobre la responsabilitat que té l’àmbit escolar a l’hora de qualificar els nivells acadèmics que assoleixin els alumnes, sembla oportú replantejar-se la praxis que se’n fa a les escoles sense obviar que, massa sovint, és la mateixa societat que posposa algunes reivindicacions educatives que li corresponen, allargant les dificultats que es troben els docents a les aules. Basada en aquesta introducció i compartint els fonaments de la teoria del desenvolupament lingüístic interrelacionat al context de l’aprenent, la comunicació que s’estructura a partir de dos nuclis: l’un associat als canvis socials inherents en l’evolució dels sistemes relacionals dels alumnes d’avui; i l’altre lligat al paper determinant que té l’escola, en la relació que s’estableix entre l’ensenyant i l’aprenent, no tant en el domini de la llengua com en l’experimentació de la llengua com a cultura.

42

Quinquer Vilamitjana, Dolors (COAC) ESCRIURE PER APRENDRE CONTINGUTS I PER APRENDRE A ESCRIURE Les proves externes dels darrers cursos i la percepció del professorat coincideixen a assenyalar les dificultats de l’alumnat en comprensió lectora i expressió oral i escrita, així com la vinculació d’aquestes qüestions amb la manca d’èxit escolar. El seminari endegat fa tres cursos amb professorat de Montcada pretén apaivagar alguns dels dèficits detectats especialment en l’expressió escrita de l’alumnat i també fomentar el coneixement mutu i la coordinació, en el marc del municipi, entre professorat dels diversos centres de primària i entre les etapes de primària i de secundària. El nucli central de la proposta consisteix a potenciar l’aprenentatge integrat de continguts i llengua que es sustenta en el desenvolupament d’habilitats cognitivolingüistiques, mitjançant continguts del currículum escolar, prenent com a referència els models que proporciona la tipologia textual i fent ús de diversos instruments i estructures temporals que proporcionen ajuts en punts específics del procés d’aprenentatge. Es parteix del supòsit que cada àmbit de coneixement té el seu propi patró lingüístic i temàtic, que s’aprenen alhora i de manera contextualitzada. Aquest enfocament es fonamenta en bases teòriques que vinculen pensament i llenguatge i la seva posada a la pràctica requereix canvis metodològics que ajudin a implementar situacions comunicatives a les aules i proporcionin suficients bastides de suport per a l’alumnat. Amb aquesta comunicació es pretén compartir algunes de les línies de treball que estem explorat en el seminari amb d’altres professors/es d’altres poblacions. També presentarem alguns exemples per contextualitzar les propostes.

Amat, Vanesa; Bernal M. Carme i Vila, Berta (Universitat de Vic) L’ ESPAI DE SIMULACIÓ , LABORATORI TERESA BUSCART, COM A RECURS PER A L’ENSENYAMENT -APRENENTATGE DE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ALS ESTUDIS DE MESTRE EN EDUCACIÓ INFANTIL Aquesta comunicació girarà a l’entorn de l’experiència duta a terme amb alumnes de 3r i 4t del Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Universitat de Vic dins les assignatures Didàctica del Llenguatge II i Literatura Infantil. L’objectiu és mostrar un enfocament metodològic innovador en la formació inicial de mestres que combina teoria i pràctica, a partir de l’ús d’alguns espais específics de llenguatge escrit del Laboratori de Formació i Recerca en Educació Infantil Teresa Buscart. En el decurs de la presentació es mostraran i es documentaran diferents propostes que pretenen incidir en la formació didàctica dels futurs mestres, de manera que en la seva pràctica docent siguin capaços de crear espais de qualitat i adquirir criteris de selecció i utilització de materials específics pel desenvolupament de la lectura i l’escriptura dels infants de Parvulari i Cicle Inicial. A la base d’aquestes propostes hi ha també la finalitat d’aconseguir que els estudiants elaborin un pensament crític que els permeti modificar determinades pràctiques actuals recurrents referides a la lectoescriptura, partint de la reflexió de quines són les necessitats que tenen els infants de descobrir el llenguatge escrit i de quina manera cal articular-les considerant els processos d’aprenentatge propis de la infància.

Caillis-Bonet, Florència (Mestra i formadora al Rosselló) REPRESENTACIONS, CREENCES, SABERS I GESTOS PROFESSIONALS D'ESTUDIANTS DE MÀSTER EDUCACIÓ I

DE MESTRES DE PRÀCTICA DE LES CLASSES BILINGÜES PÚBLIQUES FRANCÈS-CATALÀ DEL ROSSELLÓ Aquesta comunicació pretén reflexionar sobre la voluntat d’ajudar els futurs ensenyants de les classes bilingües francès-català de les escoles públiques del Rosselló a concebre i pensar llur treball pedagògic, gràcies a la mediació entre accions i sabers. Per tant, l’objectiu d’aquesta reflexió serà de considerar i de fer sorgir les representacions, creences i sabers dels mestres practicants i estudiants en pràctiques de mestres sobre l’acte

43

d’ensenyar en classe bilingüe francès-català i sobre els seus repertoris didàctics en construcció. També aspira a relacionar-los amb els gestos professionals que els futurs docents usen a classe, per tal de potenciar llur desenvolupament professional i engendrar la mediació propícia als aprenentatges. Realitzarem aquesta recerca d’acord amb un enfocament etnogràfic i adoptarem com a primer instrument de recollida de dades, els relats de vida breus d’estudiants de màster educació i de mestres de pràctica durant el seu primer any d’ensenyament. A més, analitzarem les dades recollides a partir de les tècniques del discurs en interacció segons Kerbrat-Orechionni i realitzarem l’anàlisi dels diversos relats de vida seguint els criteris elaborats pel grup PLURAL (Plurilingüisme i Aprenentatges de Llengües) de la Universitat de Barcelona. Ens referirem als objectes de la interacció tal com són definits per Kerbrat-Orechionni en les seves dimensions interlocutiva, temàtica i enunciativa. A més, evidenciarem els gestos professionals gràcies al model del pluriagenda proposat per Bucheton.

44

TAULA 2 – DISSABTE

Bastida, Carli; Díaz Torrent, Txema i Nicolau, Miquel (Universitat d’Andorra) USOS I ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES AL PRINCIPAT D 'A NDORRA. EL CAS DEL CATALÀ EN UN CONTEXT

MULTILINGÜE El Principat d’Andorra és l’únic estat del món on el català és l’única llengua oficial. A més a més, aquest panorama sociolingüístic es complementa amb l’espanyol com a llengua amb una presència molt important a nivell social, i amb el pes qualitatiu del francès a nivell sociocultural. La situació actual s’entén a la llum dels lligams històrics d’Andorra amb els estats veïns, la qual cosa ha derivat en la coexistència de tres sistemes educatius diferents al país (andorrà, espanyol i francès). D’altra banda, hom a de tenir en compte també l’arribada al Principat d’un nombre relativament important de població estrangera (fonamentalment d’origen espanyol i portuguès) al llarg de la segona meitat del segle XX. Aquest darrer procés ha tingut un impacte claríssim en la configuració sociolingüística d’Andorra a dia d’avui. Tenint en compte aquest context general, presentem els resultats d’un estudi quantitatiu sobre usos lingüístics i actituds envers les llengües, entre els alumnes de quart curs (15-16 anys) de Segona Ensenyança d’Escola Andorrana. Cal destacar la gran presència del català a nivell d’usos lingüístics dels alumnes, així com les actituds favorables que manifesten envers aquesta llengua. Alhora, entre d’altres, també és necessari posar de manifest: a) el paper rellevant que l’anglès té per als alumnes; b) les actituds neutres mostrades envers el castellà i el francès i c) les divergències existents entre els perfils actitudinals de pares i fills.

Oltra Albiach, Miquel A. i Pardo Coy, Rosa M. (Universitat de València) ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES I ENSENYAMENT DEL CATALÀ A VALÈNCIA La importància de l’aprenentatge de la llengua pròpia d’un país és ben evident per a les persones que hi arriben, per tal de poder desenvolupar-se en els diversos plans de la vida social. En els casos –com ara el del País Valencià– amb una situació històrica de minorització del català, i amb zones de predomini lingüístic castellà reconegudes per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983, el problema de les actituds lingüístiques negatives i de la repercussió d’aquestes en els resultats de l’aprenentatge són ben paleses, tant en el cas d’immigrants com en el de ciutadans i ciutadanes del País Valencià que no tenen el català com a llengua primera. Presentem en aquest treball el resultat d’una investigació en alumnat –majoritàriament castellanoparlant– dels cursos de Formació Lingüísticotècnica per al professorat, que la Universidad Católica de Valencia duu a terme des de l’any 1993. Els problemes d’actituds van fer que es plantejara la incorporació d’un mòdul anomenat Llengua i Societat en el qual es treballaren els estereotips, els prejudicis lingüístics i, en general, les actituds lingüístiques que en molts casos dificulten l’aprenentatge d’una llengua, i el resultat –ben satisfactori– ens reaferma en la idea que cal incidir en les actituds per tal de propiciar un aprenentatge lingüístic adequat i què realment supose l’ús de la llengua en els diversos àmbits.

Flors Mas, Avel·lí (Universitat Oberta de Catalunya) L’ IMPACTE DE LES POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES EDUCATIVES EN LES PRÀCTIQUES I ELS DISCURSOS SOBRE

LES LLENGÜES DELS ADOLESCENTS CATALANS I VALENCIANS Des del 1983, al País Valencià i a Catalunya s’hi han implementat polítiques lingüístiques educatives diferents tot i que es perseguien, en principi, objectius similars: a Catalunya s’ha impulsat el “model de conjunció”, amb escolarització conjunta i el català com a llengua vehicular; al País Valencià, un sistema d’escolarització en dues “línies”, amb el català o el castellà com a llengües vehiculars majoritàries. Mitjançant l’anàlisi dels discursos d’estudiants de 4t d’ESO de Mataró i de Castelló de la Plana, la comunicació intenta explicar si les

45

divergències en les polítiques han pogut motivar diferències en les pràctiques lingüístiques dels adolescents catalans i valencians. En especial, s’analitza si l’escolarització separada pot afavorir la creació de xarxes socials diferenciades entre els alumnes de cada “línia” en termes de coneixements, usos i/o ideologies lingüístiques. O si, per contra, són les característiques prèvies dels alumnes o les condicions externes a la institució escolar les que explicarien millor les possibles diferències. Des del punt de vista dels principals receptors de les polítiques lingüístiques, la comunicació aprofundeix en el coneixement dels seus efectes i permet apuntar propostes de millora de les pràctiques docents, perquè els resultats s’acosten al màxim als objectius de les polítiques, a saber: consolidar el domini del català i el castellà, recuperar l’ús de la llengua pròpia, i evitar l’establiment de comunitats segregades per raó de llengua.

Sendra i Rovira, Montserrat (Becària predoctoral a la Universitat de Barcelona) FENÒMENS DE CONTACTE DE LLENGÜES EN LA LLENGUA ORAL CATALANA : UNA COMPARACIÓ

LONGITUDINAL Aquesta comunicació analitza la presència de fenòmens de contacte de llengües en la llengua oral d'una mostra d'adolescents catalans en tres punts de la seva educació. El corpus utilitzat prové dels projectes Resocialització i llengües (RESOL) (HUM2006-05860/FILO) i Resocialització lingüística en l'educació secundària (RESOLSEC) (FFI2009-09968), dirigits pel Dr. F.X. Vila i Moreno (Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona). La mostra per a aquest estudi inclou informants de dues localitats catalanes amb diferents entorns sociolingüístics: Manlleu, on el 57'85% de la població té el català com a L1; i Mataró, on el 56'9% de la població té el castellà com a L1 (Enquesta Demogràfica, 2007). A més, la mostra està formada per catalanoparlants, castellanoparlants, i al·loglots (àrabs i amazics). La comunicació s’estructura en tres parts. Primer, s'identifiquen els fenòmens de contacte de llengües més freqüents, se n’observa l’evolució longitudinal (6è de primària, 1r d’ESO i 4t d’ESO) a cada població i es comparen els resultats segons la L1 i la localitat dels informants. En segon lloc, s’analitza en profunditat la relació entre l’aparició de fenòmens de contacte de llengües i les característiques de l’alumnat (sexe, composició demolingüística de la localitat, xarxa social, consum cultural, etc.) per identificar els factors principals que determinen els resultats. Per últim, es comparen els resultats obtinguts amb estudis anteriors que han abordat el mateix tema (Vila, 1996; Galindo, 2006).

Lacueva i Lorenz, Maria (Universitats de Saarbrücken i Heidelberg) ELS CURSOS DE CULTURA I SOCIETAT A LES UNIVERSITATS DE L 'EXTERIOR : ESPECIFICITATS , PRÀCTIQUES

I PROPOSTES L'experiència acumulada fins ara ens mostra que les assignatures sobre cultura i societat dels Països Catalans que imparteix el professorat de CLE a les universitats de l'exterior del domini lingüístic poden presentar bé un enfocament monogràfic, bé un d'interdisciplinari, tot depenent de les necessitats específiques que, en cada moment, presenten les diferents universitats. Tot i els múltiples contextos en què podem trobar aquests cursos, podríem dir que comparteixen quatre trets específics: a) El nivell de llengua de l'alumnat es troba entre el B1 i el B2, tot i que, en general, però amb les competències relacionades amb la comprensió més desenvolupades que amb les d'expressió, ja que, normalment, l'estudiantat està capacitat en altres llengües romàniques. b) El nombre relativament reduït d'hores de docència, en comparació amb altres llengües, a causa de la seua situació en els plans d'estudi, ja que, malgrat comptades excepcions, es poden cursar estudis de Filologia Catalana a l'estranger. c) El fet que s'adrecen a un alumnat universitari i, per tant, amb cert nivell de cultura general, però alhora estranger, en el sentit que no compta amb els referents històrics, culturals, polítics, socials, etc., de l'alumnat català. d) La necessitat, al nostre parer poc discutible quan es tracta de desenvolupar la docència dins l'àmbit acadèmic internacional, de mantindre una perspectiva integradora i incloent de la complexitat i les realitats que conviuen arreu dels Països Catalans. El professorat a l'exterior, però, s'enfronta a un buit gairebé

46

total pel que fa als recursos didàctics en aquest àmbit, el qual no sempre es fàcil d'omplir amb el treball individual. En aquesta comunicació, doncs, mirarem de reflexionar sobre una problemàtica encara molt poc tractada, de sistematitzar algunes de les pràctiques que s'estan duent a terme o estan projectades, i de proposar algunes estratègies que ajuden a desenvolupar i enriquir aquesta tasca.

Calafat Vila, Rosa (Servei Lingüístic de la UIB) EL SERVEI L INGÜÍSTIC DE LA UIB, FUNCIÓ CULTURAL I PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA . COMPETÈNCIA

COMUNICATIVA I ENSENYAMENT DEL CATALÀ La comunicació humana es basa en el fet de rendibilitzar esforços a partir de pactes preestablerts: Certeses i immutabilitats aparents –per pressió social– dels afers culturals. La construcció de les certeses és cosa del poder, i dels seus mecanismes generadors de discurs social. Des del maig del 2011 la política educativa i cultural del Govern Balear pretén minvar l’aprenentatge lingüístic i comunicatiu del català: De la immersió lingüística a la reducció. En aquest context polític i social descrit, el Servei Lingüístic en el marc de la Universitat de les Illes Balears planifica la llengua catalana (aprenentatge i qualitat de la llengua, formació i ús), i en comparteix –conjuntament amb altres òrgans universitaris– la funció consultiva. Proporciona eines lingüístiques i de normalització de la llengua catalana, tant als membres de la comunitat universitària com a tota la societat en general: antroponímia i toponímia en català (informes prescriptius per a particulars i per a l’administració). Pretenem fer una anàlisi descriptiva de les funcions del Servei Lingüístic de la UIB i emmarcar-les dins el context de la política cultural actual. Reflexionarem sobre la incidència social de les universitats en referència a la simbolització de la llengua catalana, especialment a les illes Balears. Analitzarem pautes de predisposició psicològica en referència al poder simbòlic de la llengua catalana: L’ensenyament del català (com a L1 i com a L2) i ús a l’àmbit universitari.

Tresserras Casals, Eva i Palou Sangrà, Juli (Universitat de Barcelona, PLURAL i Universitat Internacional de Catalunya) EL PRESTIGI DEL CATALÀ DES DE LA MIRADA DE FUTURS MESTRES : UNA VESSANT EXTROSPECTIVA La recerca que presentem és el resultat d’una suma de reflexions que com a docents i investigadors ens plantegem entorn a la llengua, la cultura i els processos de construcció de la identitat. Des d’una vessant etnogràfica, fem ús de la introspecció per captar la visió subjectiva i singular dels alumnes entorn la llengua catalana. Tot i així, la mirada de l’individu està constantment alimentada per una mirada de l’exterior; l’extrospecció ens permet comprendre i entrellaçar la història col· lectiva i l’experiència personal. Prenem com a referència alumnes universitaris de tercer curs del grau de Magisteri d’educació primària que viuen a Barcelona o als voltants. Volem analitzar la pròpia visió del català i el prestigi que li donen en les esferes personal, social i professional. Mitjançant una anàlisi latitudinal, pretenem detectar quines tensions i contradiccions internes es produeixen i on els subjectes en situen les causes. Els resultats que n’extraiem permeten entreveure que la llengua és cultura, i que els processos de construcció de la identitat giren entorn al manteniment de les llengües pròpies. Si bé defensen la visibilitat de l’anglès a les aules de manera pràcticament unànime, no hi ha homogeneïtat quant al prestigi del català, que perd protagonisme en alguns casos com a llengua vehicular i d’ensenyament-aprenentatge.

47

Alba, Núria i Gimeno, Àlex (Dept. d’Ensenyament) EL PLA D ’I MMERSIÓ L INGÜÍSTICA A SECUNDÀRIA : EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I

CONTINGUTS El funcionament altament especialitzat dels centres de secundària va fer plantejar la immersió lingüística en funció de les necessitats de les àrees. El missatge que s’ha volgut transmetre als centres de secundària és que la llengua és l’instrument indispensable per a l’aprenentatge i així ho reflecteix el currículum vigent. Es pretén que cada matèria treballi de manera sistemàtica el llenguatge acadèmic que li és propi, amb l’objectiu de millorar els resultats de l’àrea. Les línies formatives que s’han seguit fins ara s’emmarquen en dues opcions metodològiques complementàries, adreçades fonamentalment a professorat de ciències naturals i ciències socials: 1. Les competències comunicatives aplicades a les àrees: treball de les habilitats cognitivolingüístiques i les tipologies textuals d’acord amb el patró lingüístic de cada matèria. 2. L’ensenyament protegit: protocol de planificació didàctica pensat per facilitar l’atenció de l’alumnat d’origen estranger dins l’aula ordinària, per ajudar-lo a progressar simultàniament en els continguts curriculars i en l’aprenentatge de la llengua vehicular. Els darrers cursos s’ha creat un grup de treball, amb l’encàrrec d’elaborar un model propi que sintetitzi les aportacions de les dues línies esmentades, juntament amb les metodologies AICLE aplicades a la immersió i el marc teòric de l’Impuls de la Lectura. Aquest model es presentarà en un document d’orientacions didàctiques amb exemples i propostes concretes per aplicar a l’aula.

Vilà Santasusana, Montserrat i Fontich Vicens, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona) ESTUDI DE LA NORMATIVA LINGÜÍSTICA A PARTIR DE LA RECERCA DELS ALUMNES SOBRE ELS USOS

REALS DE LA LLENGUA L’espai dedicat a la normativa de la llengua és important ja des dels primers anys d’escolaritat i s’allarga en alguns casos fins a la universitat. Sabem que l’enfocament principal més habitual és l’estudi de la morfosintaxi amb regles per aplicar, quadres per memoritzar, activitats d’omplir buits, etc. S’ha considerat que això es tradueix sovint en activitats rutinàries i una baixa implicació i creativitat per part de l’alumne. La conseqüència d’això és que es produeix un aprenentatge molt irregular de les normes. La nostra contribució consisteix a proposar un treball a partir de l’ús i la reflexió sobre l’ús, amb procediments com ara dialogar, recollir dades, escriure o exposar resultats oralment. S’amplia el focus morfosintàctic i s’adopta una perspectiva sociocultural a la llengua, estudiant usos reals de parlants, resultats de traductors automàtics, etc. En l’experiència que presentem els alumnes realitzen un treball de camp en què han de recollir i sistematitzar dades d’ús dels pronoms clítics, documentant-se sobre valors i formes. Els resultats mostren que les activitats ajuden a fer que els alumnes s’impliquin més en el seu aprenentatge. Com a conseqüència creix la consciència funcional d’allò que s’aprèn i una major capacitat de transferència a l’ús. Pensem que una perspectiva sociocultural que ampliï la perspectiva lingüística pot ser un camí per modificar les pràctiques d’aula i treballar la norma d’una manera més eficient i interessant per als alumnes.

Bernaus, Òscar (Universitat de Leipzig) LA TRADUCCIÓ COM A EINA D ’APRENENTATGE D ’UNA L2 Dins del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües es troba, com cinquena competència, la competència mediadora o mediació lingüística. Mediació lingüística és un terme usat des de fa molt de temps a l’àmbit de la translatologia (Sinner/Wieland 2013). Des de la perspectiva de la docència del català en un Departament de Traducció i Interpretació fora del domini lingüístic, volem aprofundir en les possibilitats i avantatges de les diferents tècniques translatòries a les classes de L2, discutint, d’una banda, les assumpcions teòriques, i presentant, d’altra banda, solucions extretes de la formació de traductors i intèrprets professionals

48

emprades a les classes de català a Leipzig. Es tracta de presentar una experiència que a Leipzig, pel perfil marcadament translatològic del nostre lectorat, ha tingut èxit amb els nostres estudiants.

Pou, Ester i Vilardell, Laura (Queen Mary University – Universitat de Vic) LA TRADUCCIÓ I LA LITERATURA : UNA PROPOSTA DIDÀCTICA INTEGRADA A L ’AULA DE CLE Segons Gibert (1989), la traducció planteja noves exigències a l’estudiant per ampliar la seva competència comunicativa en una L2, perquè s’enfronta a textos d’altres autors, a conceptes que li poden ser aliens i a idees i accions que poden resultar-li desconegudes. De resultes de tot això, amplia el lèxic (en L2 i en L1) i estimula recursos i recerques poc utilitzats en la llengua materna. Des de principis dels anys noranta, en el context educatiu del nostre país, els docents s’adonen que la llengua materna dels alumnes (L1) ha d’ocupar algun espai en l’aula de llengua estrangera (L2) i, en conseqüència, s’observa, encara que de manera aïllada, un interès per reincorporar la traducció a l’aula de L2. La proposta que fem a continuació se situa en un context diferent d’aprenentatge. El de l’ensenyament de la llengua catalana com a llengua estrangera (CLE), en una de les universitats a l’exterior del territori i amb lectorat de català. L’estudi de CLE s’aborda des d’una perspectiva textual i contrastiva, i tenint en compte l’anàlisi dels elements pragmàtics i culturals. Aquesta comunicació presenta una proposta didàctica de traducció integrada a l’aula de CLE. Es va posar en pràctica el curs 2012-2013, adaptada als nivells A2- B1 i B2, en alumnes de català (sobretot provinents del grau en Hispanic Studies) a la universitat de Queen Mary, a Londres. I en un context d’aula multilingüe (varietat lingüística dels alumnes pel que fa a la L1), que enriqueix l’activitat pràctica i convida al diàleg interlingüístic, però que pren l’anglès com a lingua franca. Presentarem l’estructura, la dinàmica de treball i les activitats del taller, la seva integració al currículum de llengua i l’adaptació a cada uns dels nivells de llengua catalana oferts per la universitat londinenca. Mostrarem com aquest tipus de pràctica permet integrar qüestions gramaticals i d’ús de la llengua, així com introduir la literatura catalana, tant en nivells inicials (alumnes amb destreses comunicatives mínimes), com en avançats. I també obre una porta a la reflexió i al coneixement de la pràctica traductològica, a uns alumnes que en la majoria dels casos volen fer de la traducció una sortida professional, però que els programes i currículums universitaris britànics pràcticament ignoren.

Sinner, Carsten i Bernaus, Òscar (Universitat de Leipzig) LA REALITAT LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA A LA CLASSE DE CATALÀ COM A L2 La docència del català fora del domini lingüístic de la llengua catalana és marcada per dos problemes didàctics. D’una banda, com tractar la diferència entre el que diu la norma i el que fan els parlants –d’exemples n’hi ha molts, com ara l’ús dels pronoms febles, de l’article lo, de la perífrasis anar + a + infinitiu, etc. , i de l’altra banda, com encarar la realitat sociolingüística –com, per exemple, l’autoodi lingüístic, el descens del nombre de parlants en alguns territoris, les lluites sobre els repetidors de televisió a València, la “bifurcació” de la llengua catalana en català i valencià, etc. – sense que els estudiants es desinteressin per l’aprenentatge de la llengua. La comunicació tractarà d’aquestes dificultats didàctiques des de la perspectiva de la docència del català a una universitat alemanya, ja que també ha de tenir-se en compte a l’hora de planificar la programació dels cursos –en quin moment parlar de conflictivitat i temes sociolingüístics?– o d’elaborar material didàctic.

Masats Viladoms, Dolors i Juanhuix Piqueras, Marta (Universitat Autònoma de Barcelona) APRENEM CATALÀ A LA CUINA DIGITAL La cuina digital catalana és part del projecte LanCook. The European Digital Kitchen (Comissió Europea, 519076-LLP-1-2011-1-UK-KAZ-KAZMP), un projecte interuniversitari del Programa Lifelong Learning de la

49

Unió Europea que consisteix a dissenyar i implementar receptes de cuina com a mitjà per acostar l’estudiant a la llengua que aprèn. Les habilitats lingüístiques que es treballen són la comprensió oral i l’escrita, atès que els aprenents, en parelles, han d’entendre les instruccions de les receptes i executar-les en una cuina real. Aquestes instruccions, gravacions en àudio, s’emeten des d’una tauleta digital que, alhora, controla amb sensors de moviment tots els estris i ingredients necessaris per a cada recepta. Això permet comprovar si els aprenents han entès les instruccions o si necessiten ímput addicional (repetició de la instrucció oral amb èmfasi, imatges i vídeos subtitulats), així com proporcionar-los la retroacció corresponent en cada cas. Totes les sessions s’han enregistrat en vídeo, per tal d’obtenir un corpus d’estudi en el marc de l’anàlisi de la conversa i de respondre qüestions com les següents: Quins són els processos de negociació del significat que empren els participants? Per mitjà de quines estratègies i en quines llengües es comuniquen per completar les tasques? Es tracta d’un projecte de recerca que aprofita la tecnologia i la tasca de cuinar per engrescar nous aprenents de llengua i apropar-los a la cultura catalana. http://europeandigitalkitchen.com

Sala i Branchadell, Jordina (Universitat d'Exeter) L' ÚS DE LES XARXES SOCIALS COM A EINA FONAMENTAL PER A LA INTEGR ACIÓ DE CONTINGUTS A L 'AULA

DE CATALÀ COM A LLENGUA ESTRANGERA . Aquesta proposta de comunicació neix en el context del programa de grau de llengua i cultura catalanes que s’ofereix a estudiants de grau a la Universitat d’Exeter, al Regne Unit. Aquest programa està constituït per dos mòduls de llengua (A2 i B2) on s’aplica un enfocament integrat de l’aprenentatge de llengües i es treballa a través de tasques comunicatives. Un dels objectius principals del programa és que els estudiants, pels quals el català és la segona o tercera llengüa romànica que aprenen, no tan sols adquireixin un nivell intermedi alt de la llengua sinó que coneguin en profunditat diversos aspectes fonamentals de la cultura catalana com ara la història, la literatura, les arts plàstiques i escèniques, els mitjans de comunicació o els debats d’actualitat. Aquesta presentació vol mostrar, a través d’alguns exemples reals sorgits de la pràctica a l’aula, la importància i efectivitat de les xarxes socials com ara Facebook, Twitter o LinkedIn a l’hora de dissenyar tasques versemblants que permetin a l’alumne treballar amb materials autèntics i fins i tot accedir a situacions d’immersió lingüística real a centenars de quilòmetres de distància del territori naturalment catalanoparlant. La intenció és poder compartir alguns casos concrets en els quals l’ús de les xarxes socials com a eina de comunicació o de recerca han contribuït a crear i desenvolupar experiències d’aprenentatge amb resultats pedagògics sorprenentment positius en aquests mòduls.

Appel, Christine; Santanach, Francesc i Siles, Dolors (Universitat Oberta de Catalunya) SPEAKAPPS: EINES I RECURSOS AL NÚVOL PER A LA PRÀCTICA DE LES DESTRESES ORALS D’UNA LLENGUA SpeakApps (http://www.speakapps.eu/) és un projecte liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i parcialment finançat per la Comissió Europea mitjançant el seu programa Lifelong Learning. El projecte ha posat en funcionament una plataforma al núvol amb eines i recursos per a la pràctica oral de les llengües. Avui, el projecte cobreix 6 llengües, entre les quals es troba el català i incorpora un dipòsit de continguts en obert que ofereix activitats per a l’aprenentatge i la pràctica de destreses orals en català per a nivells compresos entre A1 i C1. Mitjançant aquest dipòsit de continguts, és possible també crear nous materials i compartir-los amb la comunitat de professors. La comunicació presentarà la plataforma SpeakApps i les tres eines principals que ofereix: (1) Langblog, un àudio/vídeo bloc per a la producció oral; (2) Videochat, un sistema de videoconferència específicament dissenyat per a la interacció en parella o en grups petits, que permet enregistrar la conversa i compartir-la amb els estudiants i el professor; i (3) Tàndem, una eina que fomenta la parla entre dos estudiants presentant un conjunt de tasques que cal resoldre en col·laboració. Es descriuran també els resultats i l’experiència pilot amb Langblog en l’ensenyament dels nivells intermedi i de suficiència

50

de llengua catalana a l’Escola de Llengües de la UOC i es plantejarà el potencial d’aquestes eines per a la pràctica mitjançant la interacció de l’aprenent amb parlants nadius de català.

Costa, Lis (Universitat de Barcelona) PORTAFOLIS DIGITAL : UN MOTOR PER A L 'APRENENTATGE DE LA LLENGUA El Grup d'Innovació Docent DIDAL (Dinàmiques d'Innovació Docent per a l'Aprenentatge de Llengües) és un grup interdepartamental que té com a objectiu coordinar els programes i les propostes metodològiques d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació de les tres llengües que s'ensenyen en els graus d’Educació Primària, d’Educació Infantil i de Comunicació Audiovisual (català, castellà i anglès). Des del curs 2004-2005 ha estat treballant en la implementació del portafolis com a instrument d'aprenentatge reflexiu i d’avaluació en la formació lingüística dels futurs mestres i comunicadors audiovisuals. En aquesta comunicació tractarem l’evolució que hem observat en l’aprenentatge de la llengua catalana dels estudiants de Magisteri i de CAV amb l’ús del portafolis digital. Veurem com ha millorat el seu nivell de competència lingüística, tant des del vessant teòric (en l’adquisició de coneixements lingüístics) com del pràctic (en la producció de textos orals i escrits). D’altra banda, observarem també com s’ha potenciat l’autonomia dels aprenents, la presa de decisions, la formació d’hàbits i el desenvolupament de la capacitat de reflexió, cosa que els ha portat a desenvolupar estratègies d’aprenentatge que els permetran en un futur continuar la seva formació d’una manera autònoma. I, per últim, ens centrarem a constatar com, amb l’ús de plataformes digitals (Mahara i MyDocumenta) per a la confecció del portafolis, s’ha consolidat la creació de textos multimodals, és a dir, de textos híbrids que combinen diferents codis, modes, mitjans i canals de comunicació.

Bosch i Rodoreda, Andreu i Cruz Piñol, Mar (Universitat de Barcelona / Institut Ramon Llull – Universitat de Barcelona) DESCRIPCIÓ INGÜÍSTICA DEL CATALÀ I DEL CASTELLÀ MITJANÇANT ACTIVITA TS COL·LABORATIVES EN

LÍNIA D ’ANÀLISI DE LA CREATIVITAT LÈXICA AMB ESTUDIANTS DE POSTGRAU Es presentarà una experiència desenvolupada en el marc del màster de “Lèxic i comunicació lingüística” basada en l’ús de la plataforma Moodle perquè els estudiants participin en un fòrum i en una wiki per debatre qüestions relacionades amb la creativitat lèxica als mitjans de comunicació. Les reflexions que en sorgeixen són molt enriquidores per a la formació d’estudiants de postgrau que ja tenen un bagatge acadèmic i volen aprofundir en l’estudi del llenguatge, especialment en el vessant vinculat amb els mitjans de comunicació. A més, la diversitat d’orígens dels estudiants, que majoritàriament han fet els estudis de grau fora de Catalunya (Europa, Estats Units, Japó...), proporciona al grup un ampli espectre de perspectives lingüístiques. Concretament, es mostraran exemples dels debats i reflexions oberts a la wiki (per a la part de l’assignatura que s’ocupa de la llengua catalana) i al fòrum (per a la llengua castellana) a l’entorn de neologismes que els estudiants localitzen als mitjans de comunicació i a la publicitat. Un cop triats els mots, els estudiants n’han hagut de descriure les regles lèxiques que en donen compte, interpretar-ne el significat i debatre sobre la conveniència (o no) que les institucions lingüístiques s’impliquin en la seva normalització. D’aquesta manera, aquestes activitats serveixen per integrar la consolidació dels coneixements teòrics sobre l’anàlisi lingüística i la professionalització d’uns joves que es formen per a treballar amb el llenguatge.

51

Ramon Berengueras, Joan i Perearnau, Anna (Universitat de Barcelona - Universitat de Barcelona, CPNL) LES RÚBRIQUES D'AVALUACIÓ EN L 'ÀMBIT UNIVERSITARI Les rúbriques que presentem permeten avaluar diverses habilitats lingüístiques d’una llengua. Presentem una eina que ofereix les descripcions objectives de l’avaluació en els casos previstos en el Pla de llengües de la UB per a professors i alumnes.

Badia Cantarero, Mònica (Dept. d’Ensenyament) EL CONTE EN UN PROGRAMA D ’I MMERSIÓ L INGÜÍSTICA Que els contes són un recurs amb moltes possibilitats ningú ho posa en dubte: a) Afavoreixen l’apropament afectiu entre el mestre/a i els infants i ajuda a crear un clima favorable a la comunicació; b) Proporcionen un context que facilita el desenvolupament de la competència comunicativa: aspectes pragmàtics i lingüístics (lèxic, estructures, sons...) de la nova llengua en la nova llengua; c) Activen els processos de transferència de coneixements adquirits en altres llengües, en altres situacions... a la nova llengua i a nous contextos; i d) Posen en marxa els processos de comprensió i d’expressió. Ho són, també, en un context d'aprenentatge de canvi de llengua? Quins haurien de ser els eixos de treball amb els contes en una situació d'immersió?

52

TAULA 3 – DISSABTE

Rull Muruzàbal, Xavier (Universitat Rovira i Virgili) FER DEL TERRITORI UN INPUT D'APRENENTATGE COL ·LATERAL EN UN MÀSTER DE LLENGUA I

LITERATURA . LES EIXIDES ACADÈMIQUES I ALTRES EXPERIÈNCIES SOBRE EL TERRITORI AL M ÀSTER

INTERUNIVERSITARI I INTERNACIONAL EN LLENGUA I LITERATURA CATALAN ES El futur màster interuniversitari i internacional en llengua i literatura catalanes (UdL-UPVD-UdG-URV-UVic-UJI-UdA) conté, a més de continguts a l'aula i altres activitats (tallers, pràctiques, etc.), diversos elements de connexió amb el territori. El més clar –perquè forma part del pla d'estudis– és un conjunt d'eixides acadèmiques (dites així en homenatge a les eixides filològiques), en què els estudiants faran rutes literàries, veuran cases-museus d'escriptors o centres d'interpretació i visitaran arxius i biblioteques. D'altra banda, el fet que hi participin set universitats pot servir perquè els estudiants entrin en contacte amb la realitat cultural i sociolingüística de diversos territoris (de la Catalunya Nord al País Valencià, passant per Vic o Andorra). Aquesta territorialitat inherent al màster pot ser molt interessant per als estudiants estrangers (que han après sobre un autor català al seu país d'origen, i se'ls ofereix l'oportunitat de conèixer els espais viscuts per aquell autor: no és el mateix traduir Pla només llegint-lo que llegint-lo i veient i sentint l'Empordà) però també per als locals (pot anar bé a un xicot de Castelló de la Plana conèixer la situació sociolingüística d’Andorra, Perpinyà o Girona, i viceversa). La comunicació servirà per a exposar aquestes experiències previstes.

Planas Planas, Conxa (Universitat de Barcelona, CIFALC) LA CIFALC I ELS MECANISMES D 'ACREDITACIÓ LINGÜÍSTICA EN L 'ÀMBIT UNIVERSITARI Es presentarà una estructura, la Comissió Interuniversitària de Formació i Acreditació Lingüístiques de Catalunya, i com ha contribuït i pot contribuir, entre altres, a garantir la qualitat dels mecanismes d’acreditació lingüística en les universitats catalanes. Són objectius de la CIFALC: 1) tenir exàmens i programes de formació lingüística comuns per al sistema universitari català; 2) aplicar criteris de qualitat lingüística a la formació, l’avaluació i l’acreditació lingüístiques; 3) dur a terme formació de formadors en aquests àmbits i 4) difondre els mecanismes universitaris d’acreditació lingüística. Justament aquesta comunicació està relacionada amb finalitats de comunicació i difusió: volem fer conèixer i compartir amb els professionals d’altres sectors de l’ensenyament una experiència de més de deu anys; perquè la CIFALC multilingüe actual és hereva de la CIFOLC, Comissió Interuniversitària de Formació en Llengua Catalana que, d’ençà del 2000, ha anat integrant progressivament les dotze universitats catalanes, tant públiques com privades; i tot amb un objectiu general: la coordinació de la formació, l’elaboració de recursos didàctics i l’acreditació lingüística d’acord amb el MECR per a l’aprenentatge de les llengües. És un punt fort haver aconseguit coordinar els exàmens interuniversitaris d’acreditació per a l’obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana, homologats per la Generalitat de Catalunya. Es valorarà l’existència d’aquesta estructura, que es relaciona amb la DGU i la DGPL, entre altres, i que possibilita la resposta professional a reptes d’acreditació lingüística actuals i futurs de la societat catalana amb una posició conjunta de tots els serveis lingüístics universitaris, des de la cultura del consens i de l’acord.

Fontich Vicens, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona) UN PROJECTE DE CLE (CATALÀ LLENGUA ESTRANGERA): APRENDRE CATALÀ APRENENT A

REFLEXIONAR SOBRE LA CULTURA Presentem una pràctica docent innovadora de CLE desenvolupada dins el programa de qualificació complementària en llengua i cultura catalanes organitzat pels lectorats de català de sis universitats

53

d’Alemanya. El programa contempla entre altres aspectes una formació en llenguatge específic. La present experiència se centra en el llenguatge de la gestió cultural. En primer lloc parteix del concepte de gestió com a mediació. Això permet anar més enllà del sentit col·legial o professional del terme i poder entendre la gestió cultural com a qualsevol acció encaminada a fer de pont entre un públic ampli i la creació artística. Exemples d’aquest tipus de mediació que són explorades pels alumnes a l’aula són textos de Jaume Cabré sobre la seva obra i la creació literària, les reflexions de Jaume Plensa sobre l’art, els nous formats d’Internet usats per grups musicals emergents (Ebri Knight) o l’estudi de la rondallística catalana (Víctor Pàmies). Com a projecte els alumnes elaboren un bloc partint d’una webquest preparada pel professor. A més, algunes de les entrades publicades són les entrevistes via skype o e-mail realitzades. S’hi pengen també els vídeos elaborats pels propis alumnes en què exposen a la càmera les seves idees. El curs (impartit el 2012 i el 2013) és valorat positivament pels alumnes pel seu dinamisme, la seva varietat i la seva capacitat d’explorar el llenguatge de la gestió cultural a través d’instàncies reals de la nostra cultura. Els enllaços esmentats en aquest abstract són els següents: http://www.tubingenencatala2012.blogspot.com.es/, http://www.saarbrukenencatala2013. blogspot.com.es/, Webquest: http://webquest.ub.edu/site/207-llengua-cultura-creaci-o/

Casacuberta Palmada, Montserrat (Universitat de Rennes 2) GESTIONAR UN CONFLICTE POLÍTIC INTERNACIONAL EN GRUP : UNA PROPOSTA DE LLENGUA , CULTURA I

SOCIETAT PER A L 'AULA DE CATALÀ LLENGUA ESTRANGERA. Introducció. D’ençà que els esdeveniments sociopolítics a Catalunya s’han precipitat i vivim una situació de conflicte sociopolític obert amb l’Estat, els professors de llengua catalana a l’exterior del domini hem esdevingut més que mai corretges de transmissió d’informació sobre aquest conflicte en el medi universitari. En conseqüència, la situació complexa que viu el país provoca necessàriament que ens plantegem com hem de presentar aquests fets a l’aula, tenint present que estem en un context universitari on cal transmetre coneixements, però sobretot, eines per provocar el pensament propi de l’alumne, la discussió i el discerniment. Per a l’alumne estranger és rellevant tot el que pugui tenir a veure amb la geopolítica europea: que Catalunya plantegi el repte d’una possible independència del seu territori no és un fet sense cap importància. Objectiu. Proposar un curs de CLE (Nivells A2-B1.1) basat en l’aprenentatge de les estructures d’argumentació, que integri les competències de llengua, cultura i societat necessàries en aquests nivells. Presentació. Proposem una tasca comuna: la resolució d’un conflicte geopolític internacional. Ens imaginem que estem preparant una mediació entre l’Estat espanyol i Catalunya. Els alumnes són repartits en tres grans grups: delegació espanyola, delegació catalana i mediadors internacionals. Desenvolupament. Amb l’objectiu de preparar una resposta a la pregunta: Els ciutadans de Catalunya han de poder votar en un referèndum d’autodeterminació? i en una dinàmica de resolució de conflictes, es proposa als alumnes un gran joc de rol durant el qual hauran de: 1. Analitzar en petits grups el conflicte polític entre Catalunya i Espanya a partir de múltiples fonts d’informació (una part és recerca pròpia i una altra un dossier amb articles de premsa, documents audiovisuals, narrativa actual, etc.). 2. Assumir un rol en una taula de negociació internacional (l’alumne serà classificat segons un test individual del seu perfil comunicatiu , que el farà idoni per representar un dels tres grups). 3. Preparar la gran reunió que tindrà lloc al final del semestre. 4. Participar en la reunió 5. Emetre un informe escrit on l’alumne expliqui tot el procés (anàlisi de cas, preparació de l’argumentari segons el rol, resolució possible del conflicte, etc.). Què presentarem? En aquesta comunicació volem reflexionar sobre l’aprenentatge per tasques col·lectives i la seva avaluació en l’àmbit universitari. També volem presentar una reflexió sobre l’aprenentatge de les estructures argumentatives en nivells inicials de CLE, amb material escrit i oral que hauran produït els alumnes. Presentarem el desenvolupament de l’activitat, amb suport audiovisual i fotogràfic.

54

Pere Mayans i María José Sánchez (Dept. d’Ensenyament) L' ACOLLIDA LINGÜÍSTICA DE L 'ALUMNAT DE NACIONALITAT ESTRANGERA D ' INCORPORACIÓ TARDANA

ALS CENTRES EDUCATIUS D'ENSENYAMENT OBLIGATORI En aquesta comunicació presentarem els eixos principals en què es basa la política d’acollida lingüística de l’alumnat de nacionalitat estrangera (i d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu) als centres educatius no universitaris de Catalunya. Ens centrarem en el recurs de l’aula d’acollida, però no oblidarem el paper del centre educatiu en general i de l’entorn educatiu en la integració lingüística –emocional i social– d’aquest alumnat. També farem referència al rol dels diversos professionals que intervenen en aquesta acollida (especialment els tutors de l’aula d’acollida) així com als aspectes organitzatius, metodològics i d’avaluació d’aquesta acollida. Finalment, també farem esment de la formació i de l’assessorament als centres de primària i de secundària amb aula d’acollida, així com de la política d’elaboració de materials de suport a la tasca docent del Departament d'Ensenyament. Aquesta comunicació es complementa amb la de Marta Rovira, 2004-2014: Deu anys d’aules d’acollida a Catalunya.

Martí Esteve, Imma (Universitat del Ruhr de Bochum (Alemanya)) L' ENSENYAMENT DE CLE DINS L'ESPAI EUROPEU D'EDUCACIÓ SUPERIOR: LA QUALIFICACIÓ

COMPLEMENTÀRIA EN LLENGUA I CULTURA CATALANES L’Espai Europeu d’Educació Superior suposa un gran repte per a l’ensenyament de CLE. Dins d’aquest nou marc, la competència lingüística adquireix un paper destacat per minimitzar l’impacte de la mobilitat i per afavorir la comunicació en un entorn acadèmic i laboral multilingüe europeu. En aquesta comunicació s’analitzarà aquest nou context d’aprenentatge a partir de l’experiència del programa de la Qualificació complementària en Llengua i cultura catalanes, compartit per les universitats alemanyes que imparteixen docència d’estudis catalans amb el suport de l’Institut Ramon Llull. Es tracta d’un programa formatiu, aplicat de manera addicional als estudis de grau i màster, que proporciona una formació interdisciplinària en estudis catalans. Els pilars fonamentals del programa són la seva orientació pràctica i el diàleg entre estudiants, institucions i empreses catalanes des de l’aprenentatge integrat de llengua i continguts. Amb l’objectiu de qualificar els estudiants per al mercat laboral europeu amb el català com a llengua de treball, el currículum del programa incorpora cursos de llenguatge especialitzat i cursos d’introducció a diferents àrees de coneixement, com poden ser la gestió del patrimoni cultural, el periodisme o l’economia.

Gràcia i Damas, Annabel (Universitat de Granada) EL PROCÉS D'APRENENTATGE DEL CATALÀ A L 'ESTAT ESPANYOL. EL CAS DELS ESTUDIANTS DE

GRANADA És sabut que el coneixement de diverses llengües facilita l'aprenentatge d'una llengua nova, atès que els individus desenvolupen unes tècniques d'anàlisi lingüística que els permeten establir connexions, ja siguin similituds o diferències. Però també és cert que en aquest procés d'aprenentatge poden aparèixer confusions lingüístiques. A la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat de Granada l'alumnat coneix entre tres i vuit llengües –o més–, però enguany és el primer cop que s'enfronta a l'aprenentatge del català a les aules d'aquesta facultat. Com a professora lectora de català per l'Institut Ramon Llull a la Universitat de Granada, m'he permès dur a terme un estudi a un grup d'alumnes per tal de revelar les motivacions que els han dut a voler conèixer la nostra llengua, les facilitats i també les dificultats que troben durant l'aprenentatge del català i, per què no dir-ho, els prejudicis socials amb què poden topar arran de la situació sociopolítica que es viu actualment.

55

Farré, Antònia i Masip, Carme (Institut Jaume I, Salou) QUÈ RELACIONES AMB ...? QUÈ ET SUGGEREIX...? PAU CASALS, L ’À NTÀRTIDA , JAUME I, ANNA FRANK , LA

DIADA ... La nostra intenció és presentar-vos experiències de treball que promouen la reflexió conscient sobre els processos de fer i d’aprendre a partir de l’adquisició de coneixements lingüístics i de pràctiques discursives en el marc d’un projecte de treball compartit portat a terme per un col· lectiu d’aprenents (Milian, 2012). Així, doncs, el nostre paper consisteix a fer avançar els aprenents en la construcció del saber i facilitar-los el fet que s’informin, negociïn i decideixin. Amb aquests referents com a fons, us volem presentar diverses seqüències didàctiques, en què el centre de les activitats és l’ensenyament globalitzador, transversal, significatiu, lligat a la realitat i que ens permet abastar el doble objectiu de fer i aprendre. Pau Casals, la Diada, l’Antàrtida, Anna Frank o Jaume I són els títols de les seqüències que treballarà el nostre alumnat durant els dos primers cursos de l’ESO mitjançant activitats de més a menys pautades, que afavoreixin l’autonomia de l’aprenent; activitats de treball individual, en petit grup, gran grup, col·laboratives, que plantegin la reflexió sobre el funcionament de la llengua, que impliquin reptes i promoguin l’ús de les TIC.

Pujol, Núria; Carulla, Pilar; Pascual, Mar i Alenyà, Elisabet (CPNL) EL DIARI DE LECTURA EN L 'ENSENYAMENT DE CATALÀ PER A ADULTS El diari de lectura és un exercici d’escriptura creativa a partir de la lectura d’un llibre. Permet utilitzar la llengua meta amb assiduïtat, disminuir l’ansietat lingüística, millorar la competència comunicativa i desenvolupar una actitud positiva cap a la lectura i l’escriptura. Aquest treball parteix d’una proposta de Josep Besa (2004). A les nostres aules ens trobem amb alumnes que en la seva vida diària no escriuen gens en català, la qual cosa va en detriment de la seva capacitat expressiva en la llengua meta. Aquest poc ús de la llengua no els permet desenvolupar una competència lingüística adequada i, fins i tot, acaba generant frustració en alguns alumnes, que mostren ansietat davant el full en blanc. Per això, hem vist la necessitat d’incorporar a l’aula una pràctica que permeti que els alumnes escriguin sovint i sobre temes del seu interès personal, perquè l’activitat sigui motivadora. L’objectiu és disminuir l’ansietat lingüística i percebre l’acte d’escriure com una situació lúdica, personal i positiva. Amb aquesta activitat els alumnes poden expressar-se lliurement i així explorar diverses formes d’expressió, fet que ajuda a eliminar la resistència a escriure en català per por d’equivocar-se, a ampliar la capacitat expressiva i el vocabulari, i a crear l’hàbit d’expressar-se per escrit en la llengua que aprenen. A partir d’aquesta proposta també hem desenvolupat altres modalitats de diari (diari de notícies, diari personal, etc.) a partir de les quals es treballen altres habilitats (comprensió oral) i altres objectius que fan que el diari sigui un element de contacte amb el català fora de l'aula.

Crous Castañé, Berta i Gràcia Solé, Lluïsa (Universitat de Girona) DIFERÈNCIES DE CATEGORITZACIÓ ENTRE LLENGÜES : PREVISIÓ D' INTERFERÈNCIES EN L 'ADQUISICIÓ

DEL CATALÀ COM A L2 Tot i que la influència de la primera llengua en l’adquisició d’una segona llengua ha estat molt estudiada, hi ha pocs treballs que analitzin les repercussions de les diferències interlingüístiques en els processos de categorització semàntica en aquesta adquisició. Encara que alguns aspectes de la realitat siguin iguals en totes les cultures, la manera de segmentar-los en categories i d’assignar-los un nom no sempre coincideix. En aquest treball presentem algunes d’aquestes diferències relacionades amb la categorització del cos humà, de les relacions de parentiu, dels colors i de les nocions d’espai i temps en la llengua no especialitzada. Comparant dues llengües, poden donar-se situacions com aquestes: a) una paraula en una llengua = dues en una altra:

56

amazic: azgzaw / català: blau i verd; català: germà / xinès: dìdì (germà petit) i gēgē (germà gran) b) una paraula en una llengua no té cap paraula equivalent en una altra: mandinga: sàri / català: -- (interval entre les incisives superiors). c) dues paraules que aparentment són equivalents en dues llengües, en una el significat és més ampli que en l’altra: català: fill / wòlof: doom (fill; nebot). Atès que aquests temes formen part dels continguts que s’ensenyen en les classes de català L2, és necessari que els docents coneguin les diferències que hi pot haver entre el català i les L1 dels alumnes per tal de facilitar-los l’aprenentatge i l’ús adequat de la llengua.

Corsà, Laura i Clua, M. Jesús (CPNL) LA MOTIVACIÓ A L’AULA DE CATALÀ. UN PROJECTE COL·LABORATIU PER A UNA TASCA DOCENT

MOTIVADORA La motivació a l’aula de català és un projecte del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que neix de la necessitat de millorar la pràctica docent a l’aula per intensificar les ganes i la motivació dels alumnes del nivell B1 per aprendre català. Aquest projecte ha estat recollit en una wiki perquè sigui un espai col·laboratiu i reculli les experiències i reflexions de la comunitat educativa del CPNL en l’àmbit de la motivació a l’aula. Hem plantejat aquest material en forma de decàleg. Hem seleccionat 10 actituds que creiem que s’han de promoure des de l’acció docent, les hem il· lustrat amb un conte i les hem ampliat amb el desenvolupament d’estratègies que implica cada actitud. L’objectiu d’aquest material és que serveixi per crear debat, per reflexionar, per intercanviar opinions i experiències entre els docents del CPNL. Per a l’elaboració d’aquest material, hem pres com a base l'obra de Dörney Estratègies de motivació a l'aula de llengües i hem partit de la premissa que la motivació és un procés que cal anar treballant de manera sostinguda en el temps i que és indestriable d'una pràctica docent que, tot i que centrada en els objectius d'aprenentatge que estableix el programa oficial, s'enfoca també en l'èxit a “causar efectes positius sistemàtics i duradors” (Dörney, 2008, p.45).

Oliver Grau, Sílvia (Universitat de les Illes Balears) ACTITUDS I USOS LINGÜÍSTICS DELS ESTUDIANTS DE 4T DE LA CARRERA DE MAGISTERI A LES ILLES

BALEARS . En aquesta comunicació voldria presentar els resultats d’una recerca sociolingüística sobre les actituds i els usos lingüístics de l’alumnat d’ensenyament superior a les Illes Balears que es du a terme el curs 2013-2014. El meu interès pel tema sorgeix principalment per ser professora de l’àrea de llengua als esmentats estudis. La base de la mostra són els estudiants de 4t de grau de Magisteri que cursen la carrera a les Illes Balears, tant de la UIB (Universitat de les Illes Balears) com del centre adscrit CESAG (Centre d’estudis superiors Alberta Giménez). Pel que fa als objectius, respecte al nivell de descripció, volem conèixer el perfil actitudinal d’aquest col· lectiu. Pel que fa a l’explicació, ens interessa saber quines són les principals variables que afavoreixen l’ús de la llengua catalana. I respecte a l’objectiu predictiu, pretenem conèixer quines són les perspectives d’ús així com les possibles actuacions lingüístiques dels futurs docents. Els resultats obtinguts poden ser d’utilitat per a la reformulació o no dels continguts de les assignatures del mòdul de llengua que aquests alumnes cursen durant la carrera. L’instrument de recerca que farem servir és l’enquesta. Pel que fa al tractament estadístic, el realitzarem a partir del paquet habitual en la investigació en ciències socials, l’Statical Package of Social Sciencie (SPSS) en la seva versió 8.0.

57

Blaya, Elena i Bové, Carme (CPNL) PRESENTACIÓ DELS MATERIALS LLEGIR PER PARLAR , LLEGIR PER APRENDRE La Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística han treballat plegats al llarg del 2013 per dissenyar i elaborar el material Llegir per parlar, llegir per aprendre, adreçat a persones adultes que volen aprendre i practicar la llengua catalana a través de la lectura. Llegir per parlar, llegir per aprendre consisteix en seixanta fulls d’activitats, presentats en format PDF, que combinen una lectura –diferent a cada full– amb la pràctica de la conversa; i en una Guia d’ús dels materials. Les lectures corresponen a diferents tipus de text: fragments de llibres, poemes, còmics, invitacions, fulls informatius, articles de diari, fitxes tècniques, etc. El material s’adreça a professorat i dinamitzadors de cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística i d’altres organismes i a aquells professionals que condueixen clubs de lectura. L’enfocament dels materials respon a la metodologia “lectura en parella” i “tutoria entre iguals” de David Duran, que propugna que la “interacció entre aprenents és un motor d’aprenentatge significatiu”. En les activitats que es proposen hi participen sempre un tutor i un aprenent. El tutor és qui condueix les activitats i pren la responsabilitat de la preparació de la lectura abans de la trobada. Les estratègies lectores que poden tenir els membres de la parella en les seves llengües i les experiències d’aprenentatge poden traslladar-se fàcilment a l’hora de fer les activitats.

Navó i Berruezo, Emma (CPNL) CLUB DE LECTURA DE LLENGUA CATALANA : EINA PER A L ’APRENENTATGE , LA CULTURA I LA COHESIÓ L’objecte de la comunicació és presentar l’experiència del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (CNL de Barcelona) com a exemple de bona pràctica en l’ensenyament i la promoció de l’ús de la llengua catalana, en el marc de l’experiència del Club de Lectura de Llengua Catalana. Des de l’any 2007 el CNL de Barcelona n’organitza, conjuntament amb Biblioteques de Barcelona, i consisteixen en trobades de lectors interessats a comentar les lectures en català en un entorn que garanteixi l'ús del català. Els objectius generals del Club de Lectura de Llengua Catalana són fonamentalment: treballar la lectura i la comprensió lectora, desenvolupar la lectura crítica (o la interpretació crítica dels textos), interactuar i dialogar en llengua catalana per consolidar-ne l'ús. El CNL de Barcelona n’ofereix dues modalitats des d’un enfocament lúdic, dinàmic i comunicatiu: a) de nivell Bàsic, adreçat a persones amb un nivell bàsic o elemental de català, que volen practicar l’expressió oral, a partir dels materials de lectura fàcil especialment adaptats per a aquest nivell. b) de nivell Intermedi, adreçat a persones amb nivell intermedi de català que volen llegir i conversar en català per guanyar fluïdesa i conèixer la tradició literària contemporània en llengua catalana. En definitiva, l’experiència del Club de Lectura de Llengua Catalana té un valor que transcendeix el mer aprenentatge de la llengua catalana en la mesura que també promou la relació interpersonal en llengua catalana, ofereix espais per a la reflexió en català i fomenta l’actitud positiva envers la llengua catalana.

Fernàndez Pi, Rosa Maria (Direcció General de Política Lingüística. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya) APRENENTATGE ENTRE IGUALS ALS CURSOS LLIURES DE PARLA .CAT Ja fa cinc anys que Parla.cat, una plataforma virtual d’aprenentatge i ensenyament de llengua catalana, va començar a funcionar. En aquest temps molts aprenents, més de 150.000, han fet servir aquest entorn virtual d’aprenentatge per fer-hi cursos, alguns a la modalitat amb tutoria i la majoria a les aules de la modalitat lliure. En aquesta comunicació analitzarem les interaccions entre els usuaris de les aules de la modalitat lliure que, sense un tutor, busquen la manera de resoldre aquelles tasques col· laboratives que es proposen en els cursos. Des del nivell bàsic fins a suficiència, les unitats didàctiques de Parla.cat plantegen l’execució d’una tasca

58

d’aprenentatge que en el 90% dels casos implica una feina d’equip que s’executa a través de les eines de comunicació integrades a la plataforma. D’aquestes eines de comunicació, els fòrums són l’espai perfecte per a la construcció col·lectiva de coneixement i per a l’intercanvi d’idees i aprenentatges entre usuaris. És en espais com aquest que l’aprenentatge entre iguals de caràcter voluntari esdevé una realitat. També veurem com alguns d’aquests aprenents fan un pas més enllà i es converteixen en companys experts que faciliten l’aprenentatge i el coneixement de la plataforma i de la llengua, acullen, ajuden i motiven els aprenents que acaben d’arribar, en definitiva, esdevenen uns dinamitzadors perfectes de l’espai d’aprenentatge Parla.cat.

Esteban Calm, Jordi (Filòsof i docent) PROJECTE JUNTS: PRIMERS PASSOS, PRIMERES CONVERSES EN CATALÀ . Es presenta el projecte Junts, de voluntariat, que duu a terme la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana) i que té per objectiu ajudar persones adultes desconeixedores del català perquè, en un entorn de relació interpersonal, s’iniciïn en la comprensió oral i en la comunicació més bàsica, pròpia de les converses de proximitat. El projecte es desenvolupa en espais d’ús públic (biblioteques, centres cívics, etc.), durant un determinat nombre de sessions d’una hora de durada, en les quals s’atenen persones amb desconeixement del català en una proporció d’un voluntari o voluntària per tres participants. Per poder dur a terme amb èxit les sessions del projecte, s’ha dissenyat una metodologia específica que s’explicita en una guia per als voluntaris i en un manual per als participants. Els components metodològics principals són: el recurs a la imatge, la contextualització, la repetició, la memorització i el joc. Els destinataris són de tipologia diversa, fet que condiciona la celeritat en l’assoliment dels objectius: des de persones que parlen llengües pròximes al català fins a les que en parlen de molt distants; des de persones avesades a entorns d’aprenentatge fins a les que no han tingut l’oportunitat d’anar a escola.

59

1.5. EXPOSICIONS

1714: EL CATALÀ AHIR, AVUI I DEMÀ. ET PRENC LA PARAULA – Campus Torre dels Frares

L’exposició Et prenc la paraula, del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, s’inscriu en les diferents iniciatives de commemoració del Tricentenari. Els objectius són mostrar les conseqüències que va tenir per la llengua catalana la implantació de la monarquia borbònica l’any 1714 i posar de manifest que –tot i les prohibicions sistemàtiques, els càstigs i les amenaces per l’ús del català– els parlants han estat fidels a la seva llengua.

TOTS ELS COLORS DE LA LLENGUA – Campus Torre dels Frares

Tots els colors de la llengua, del Centre de Normalització Lingüística d’Osona, recull el testimoni d'una quinzena de persones de països diferents, d'edats diverses i d’orígens socials distints que van participar en la primera edició del programa de Voluntariat Lingüístic. Aquesta exposició es basa en el llibre del mateix títol escrit pels periodistes Mariona Casas i Agustí Danés, d’Edicions l’Àlber.

A L'ABRIL CADA PARAULA VAL PER MIL (EDICIÓ 2013 I EDICIÓ 2014) – Campus Torre dels Frares

A l’abril cada paraula val per mil és una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística d’Osona que pretén posar la llengua als aparadors dels comerços. A la primera edició, l’abril del 2013, els cartells contenien l’etimologia de 30 paraules vinculades a l’àmbit del comerç.

Les frases fetes són les protagonistes de l’edició d’aquest any. Al blog Ets i Uts, s’hi pot trobar l’ampliació del significat d’algunes frases fetes i les versions en anglès, alemany, basc, castellà, francès, gallec, hongarès, italià, portuguès i romanès.

60

1.6. ESPECTACLES

EL JOC DE L'AMOR

Creació col·lectiva d'artistes, actrius i actors que nascuts a Catalunya, o que hi viuen des de fa poc, estan vinculats al Centre de Normalització Lingüística d'Osona com a alumnes dels cursos de català per a adults o com a participants en el programa de Voluntariat Lingüístic. El català és, doncs, la llengua comuna de totes aquestes persones, independentment del lloc d'origen.

Espectacle basat en textos de: Vinicius de Moraes, Pere Calders, Gabriel Salvans, Robert Rozhdestvensky, M. Mercè Marçal, Neil Gaiman, Harold Pinter, Khalid Elmokthari, William Shakespeare, Màrius Torres, Jacint Verdaguer i Dolors Solà.

Dramatúrgia: Carme Cané

Direcció escènica: Carme Cané, Jordi Casadevall i Dolors Ramon

Aquesta representació s'ha preparat expressament per al IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català.

Divendres 4 d'abril, a les 22 h.

Sala Joaquim Maideu (L’aforament és limitat. Les portes del teatre s’obriran mitja hora abans de l’espectacle i es lliurarà l’entrada al vestíbul, per ordre d’arribada, prèvia presentació de l’acreditació del Simposi.)

CANÇONS DE RAFAEL SUBIRACHS I RICART A RAFAEL SUBIRACHS I VILA

Dues breus parts seguides. En la primera, cançons de cantautor per Rafael Subirachs i Vila (1948), cant i guitarra; en la segona, Els rústics madrigals. Opus 122 de Rafael Subirachs i Ricart (1902-1977) interpretats per Montserrat Bertral (mezzosoprano) i Eduard Sáez (piano)

Aquesta representació s'ha preparat expressament per al IV Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del Català i està oberta a la ciutat. L’entrada és gratuïta per als inscrits al Simposi.

Dissabte 5 d'abril, a les 22 h.

Sala Ramon Montanyà

61

1.7. ÍNDEX D’AUTORS

Adrover Ginard, Margalida, 25 Alba, Núria, 47 Alenyà, Elisabet, 55 Amat, Arnau, 13 Amat, Vanesa, 42 Appel, Christine, 49 Aregall Preseguer, Sílvia, 28 Arenas i Sampera, Joaquim, 20 Badia Cantarero, Mònica, 51 Baqueró, Eugènia, 22 Bastida, Carli, 44 Bastons, Núria, 18 Bernal M. Carme, 42 Bernaus, Òscar, 47, 48 Birello, Marilisa, 17 Blaya, Elena, 57 Bonet, Lluc, 21 Bori Sanz, Pau, 34 Bosch i Rodoreda, Andreu, 50 Bové, Carme, 57 Brasas i Coll, Anna, 22 Bretxa i Riera, Vanessa, 36 Brugarola Areñas, Carme, 19 Buñuel, Imma, 10 Cabrera Callís, Maria, 41 Caillis-Bonet, Florència, 43 Calafat Vila, Rosa, 46 Calduch, Carme, 38 Canal Santos, Imma, 37 Canal, Immaculada, 31 Candela Garcia, Àngels, 16 Carbonell Serrat, Carme, 41 Carrera-Sabaté, Josefina, 41 Carulla, Pilar, 55 Casacuberta Palmada, Montserrat, 53 Casadellà, Marina, 30 Casal, Silvana, 28 Casals Ibáñez, Albert, 24 Casares, Martí, 27 Casas Deseures, Mariona, 12, 26 Clua, M. Jesús, 56 Codina, Francesc, 9 Comajoan Colomé, Llorenç, 26 Comajoan, Llorenç, 18 Comellas, Pere, 36 Coromina-Subirats, Jordina, 26 Corsà, Laura, 56

Costa, Lis, 50 Creus Bellet, Imma, 41 Crous Castañé, Berta, 55 Cruz Piñol, Mar, 50 Darder, Laia, 34 de Rosselló i Peralta, Carles, 11 Devís Herraiz, Empar, 25 Díaz Sàez, Alícia, 38 Díaz Torrent, Txema, 44 Dolz, Joaquim, 9 Domènech Casal, Jordi, 37 Doménech Pujol, Carme, 38 Duran, David, 40 Esteban Calm, Jordi, 58 Esteve, Olga, 9 Estors Sastre, Laura, 32 Fabà, Albert, 24 Fargas, Assumpta, 10 Farré, Antònia, 55 Feliu Pujol, Lea, 41 Fernàndez Pi, Rosa Maria, 57 Flores, Marta, 40 Flors Mas, Avel·lí, 44 Fons Esteve, Montserrat, 17 Fontich Vicens, Xavier, 38, 47, 52 Font-Rotchés, Dolors, 16, 25, 41 Forcada Mañé, Teresa, 29 Fradera, Maria, 28 Franquesa i Oller, Francesc, 15 Garcia, Pilar, 17 Garrich i Baringo, Marta, 34 Gibert Bairaguet, M. Cristina, 14 Gimeno, Àlex, 47 Ginebra Serrabou, Jordi, 27 Gómez Píriz, Juanjo, 19 González Romagosa, Anna M., 29 Gràcia i Damas, Annabel, 54 Gràcia Solé, Lluïsa, 55 Grau, Víctor, 13 Guasch, Oriol, 37 Güell Isern, Roser, 41 Hedo, Raquel, 12 Jiménez, Isabel, 13 Juanhuix Piqueras, Marta, 49 Julià-Muné, Joan, 41 Junyent, M. Carme, 36 Lacueva i Lorenz, Maria, 45

62

Landa, Jon, 23 Lasagabaster, David, 10 Llompart Esbert, Julia, 32 Lloret, Maria-Rosa, 41 López Bages, Mònica, 14 Lyster, Roy, 9 Mañanas Yáñez, Luisa, 19 Marco, Anna, 31, 40 Marí, Isidor, 10 Martí Esteve, Imma, 54 Martí, Alícia, 17 Martí, Jordi, 13 Masats Viladoms, Dolors, 49 Masip, Carme, 55 Mayans Balcells, Pere, 37 Medina Restoy, Ferran, 30 Monferrer Palmer, Aina, 39 Montesinos López, Anna I., 14 Mut Munar, Joan, 33 Navó i Berruezo, Emma, 57 Nicolau, Miquel, 44 Nussbaum, Luci, 11 Oliver Grau, Sílvia, 56 Oltra Albiach, Miquel A., 44 Palou Sangrà, Juli, 46 Pardo Coy, Rosa M., 44 Pascual, Mar, 55 Pascual, Vicent, 10 Payés, Montserrat, 27 Peix, Rita, 15 Perearnau, Anna, 23, 51 Pereña, Mònica, 36 Pérez Xaus, Alba, 20 Planas Planas, Conxa, 52 Planas, Ana M. Fernández, 41 Pons-Moll, Clàudia, 41 Portalés Llop, Enric, 23 Pou, Ester, 48 Prim Baillo, Esther, 29 Puigdomènech Farell, Laura, 33 Pujol, Núria, 55

Puntí Jubany, Teresa, 13 Quinquer Vilamitjana, Dolors, 42 Ramon Berengueras, Joan, 51 Reguant Fosas, Gemma, 30, 41 Rial Carbonell, Ramon, 21 Riart Ferrer, Judit, 28 Ribas i Seix, Teresa, 37 Rius-Escudé, Agnès, 16, 25, 41 Romero Forteza, Francesca, 14 Roseano, Paolo, 41 Rovira Martínez, Marta, 11 Rubio Larramona, Carme, 39 Ruiz Ortigosa, Montserrat, 29 Rull Muruzàbal, Xavier, 52 Sabater i Puig, Maria Dolors, 24 Sala i Branchadell, Jordina, 49 Sánchez-Quintana, Núria, 17 Sans, Alexandra, 11 Santanach, Francesc, 49 Santolària Òrrios, Alícia, 40 Sendra i Rovira, Montserrat, 45 Siles, Dolors, 49 Sinner, Carsten, 48 Solé, Joan, 24 Torras Compte, Francina, 25, 41 Torras, Maria, 22 Torras, Oriol, 28 Tresserras Casals, Eva, 46 Úbeda, Elsa, 35 Vidal i Sapé, Artur, 31 Vidal, Anna, 22 Vila i Moreno, F. Xavier, 20 Vilà Santasusana, Montserrat, 47 Vila, Berta, 42 Vilà, Carme, 10 Vila, Ignasi, 9 Vilardell, Laura, 48 Vilaregut, Carme, 40 Vilaró Bellvehí, Anna, 40 Vingut Riggall, Marta Ana, 29