llibre moros i cristians alzira 2015

36

Upload: moros-i-cristians-la-vila-alzira

Post on 23-Jul-2016

223 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

TRANSCRIPT

Page 1: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015
Page 2: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

2

ENCILUXE N C I M E R A S D E C U A R Z O

Oficina:Av. Democracia, 66ALZIRA 46600 (VALENCIA)www.encilux.com

Carlos:661 575 255

Raúl:661 575 256

DISTRIBUIDOR OFICIAL de puertas, ventanas y persianas

Page 3: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

3

De nou, un altre mes d’octubre, apleguen les festes de Moros i Cristians, unes festes que, gràcies al treball i dedicació de la Junta Di-rectiva de Moros i Cristians d’Alzira, acon-seguixen, any a any, que ens acostem a la nostra història. La nostra ciutat es fonamenta en les tradicions i en la història per tal de construir el futur. Les arrels que han fet d’Al-zira la ciutat rellevant que és continuen vives, i per això celebrem tots els capítols de la vida de la nostre poble amb intensitat, sent un dels importants estes festes.

Com a alcalde d’Alzira, vos anime a assistir a cada acte, cada desfilada i cada repre-sentació d’un moment de la nostra història, que ens transporten a un altra època passe-jant-nos pel casc històric de la ciutat, i que ens fan conscients de la seua bellesa.

Com és ja costum, enguany també podreu visitar el mercat medieval i la resta d’activi-tats que se celebraran al voltant d’esta fes-tivitat. L’organització està en mans del seu president, Joan Carles Costa Gonzalvo, que, juntament amb la resta de la seua Directi-va, són els encarregats de convidar tots els ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat a disfrutar i viure esta festa nostra.

Per a finalitzar, només em queda donar-vos la benvinguda a les festes de Moros i Cristi-ans d’Alzira, i transmetre-vos des de l’Ajun-tament la nostra il·lusió perquè vos animeu a participar.

Bones festes!

SAlutaCió dE l’alcaLDe d’AlzIraDieGo GóMez GARCÍA

Page 4: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

4

Situada a la marge dreta del riu Xúquer, ca-pital de la Ribera Alta del mateix, se situa una població com cap, que espera expec-tant el pas del temps amb la certesa que, en breu, arribaran els dies més important per a la localitat. Amb l’inici del mes d’octubre se celebren les Festes de Moros i Cristians en honor a Santa Caterina. Festes que primen la importància de la seua història i, que encara que existeixen precedents anteriors, vénen desenvolupant-se de manera ininterrompuda des de l’any 2001.

Durant estos dies Alzira gaudeix d’una es-plendor únic en el seu calendari anual. els seus carrers són presos pels seus festers, re-presentant fidelment la conquesta pacífica per les tropes de Jaume i.

Festes participatives que mostren la seua es-sència i sentir fester en cada un dels actes programats durant estos dies. Començant amb l’entrada falsa, continuant amb les entrades Cristiana i Mora i acabant amb l’ofrena i l’Arcabussada, van cobrant ma-jor esplendor amb el pas dels anys. A més, cobra importància durant les seues Festes la seua particular gastronomia, com és l’olla Moruna, que ve a millorar l’esplendor i gau-di de les mateixes.

Festers i festeres, tant del bàndol Moro com Cristià, mostren les seues arrels i la possibi-litat d’unió i acostament entre diferents cul-tures.

Des d’UNDeF volem mostrar el nostre reco-neixement a tots els festers i festeres de la Vila d’Alzira que fan possible la continuïtat i esplendor de les seues Festes i, molt especial-ment, a la tasca exercida per l’Associació de Festes de Moros i Cristians.

Com a president de la UNDeF, i en nom de la institució que represente, espere i desitje que tant festers, com a veïns o visitants d’Al-zira, gaudisquen plenament d’unes Festes de Moros i Cristians excel·lents.

Una cordial salutació,

SalUTació del PReSIDEnt De La UNDEFFRANCiSCo LóPez PÉRez

Page 5: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

5

SalutaCió dEL PReSIDEntJoAN CARLeS CoSTA i GoNzALVo

estimats festers i festeres,

enguany fem 15 anys. Va ser un mes de se-tembre de 2001, quan els fallers del Sector de la Vila decidírem fer un mig any diferent a tots els organitzats anteriorment: Una Parada Mora. Fàcil de dir, però complicat de portar a la pràctica, ja que ningú tenia idea de com es preparava un event d’este tipus. Al final tot va eixir bé i la cosa pareix que va agradar ja que seguim estant ací.

Als fundadors de la festa, tant als que enca-ra estan en l’associació, com aquells que per alguna circumstància no estan amb nosaltres, donar-los les gràcies per tindre aquella mera-vellosa iniciativa. Sense ells hui no estaríem on estem.

este primer any com a president ha sigut molt intens però amb moltes facilitats per poder tre-ballar, ja que el treball dels meus predecessors en el càrrec en anys anteriors han aplanat el camí. Cadascú amb la seua forma de treball per a la festa han aportat unes millores que cada any han suposat un avanç en benefici de la mateixa.

És el segon any sense càrrecs de capitanies o sultanies. És per això que els festers s’han bolcat perquè la festa no decaiga. en primer lloc la delegació de Protocol li ha donat un canvi a la presentació de càrrecs passant-la al Gran Teatre i innovant amb un posada escè-nica molt diferent a allò vist en els altres anys i en segon lloc, la delegació de festes aposta per engrandir el ball de túniques i gel·labes amb la presència de una orquestra.

esperem que la nostra Na Violant, Lourdes García, tinga un segon any de càrrec tan magnífic com el viscut l’any passat. A nos-tre pregoner, el retor Juan Antonio Cabanes,

donar-li les gràcies per acceptar la tasca de divulgar la festa a tota la vila d’Alzira i a la resta de poblacions.

A la meua Junta Directiva els agraisc tot el treball que estan fent i sobretot que em recol-zaren en l’aposta de tindre un major pes en les diferents delegacions de treball, ja que el treball aportat ha tingut un resultat positiu. i als meus festers i festeres que em donaren la seua plena confiança, agrair-los el seu entu-siasme i les ganes de tirar la festa endavant.

Avant l’entrà!!!

Page 6: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

6

Juan Antonio Cabanes Gandia naix el 24 de juliol de 1974 a otos. en este xicotet municipi de la Vall d’Albaida, aprén els valors fonamentals de la vida en família, amistat, convivència i respecte, en un ambient senzill i de Fe Cristiana, propi d’un poble menut.

en el mateix municipi cursa la primera etapa dels estudis d’eGB fins que el 15 de setembre de 1985 ingressa en el Seminari Menor de Montcada on estu-dia BUP i CoU, orientant la seua vida i formació cap al ministeri sacerdotal.

Completa la seua formació amb l’amor a la música i estudia cant al conservatori “José iturbi” de València.

el 1992 inicia els seus estudis a la Facultat de Te-ologia “Sant Vicent Ferrer” de València, on obté la llicenciatura en filosofia i teologia a 1999. L’11 d’abril de 1999 és ordenat sacerdot al seu poble natal, otos, i el seu primer destí són les parròquies d’ontinyent en l’estiu del mateix any. Al setembre de 1999 és nomenat rector de Santa Maria a Planes, província d’Alacant, i les seues tres pedanies de la Baronia: Margarida, Catamarruch i Benialfaquí.

Durant la seua estada a Planes, és professor de Reli-gió d’infantil i primària al col·legi “Tirant lo Blanch”, professor de teologia a l’institut de Ciències Religio-ses d’Alcoi i director espiritual de primària al Col·le-gi “Pureza de María” d’ontinyent.

el 18 de gener de 2004 pren possessió com a rector de la Sagrada Família a Alzira, on combina la tasca pastoral amb l’inici de les obres del nou Temple Par-roquial, obra de l’arquitecte alzireny Vicente Ribes, el qual és consagrat el 27 de gener del 2008.

Durant el mateix curs 2004 -05 inicia les seues clas-ses com a professor de Religió a l’ieS “José Mª Parra» i com a capellà del Col·legi «Sagrada Família» de les obreres de la Creu, a la mateixa ciutat.

Des de 2005 fins al seu tancament va col·laborar en tertúlies, entrevistes i informació en l’emissora “Ràdio 9”, especialment formant part de l’equip que va trans-metre en directe la visita del Papa Benet XVi amb oca-sió de la V Trobada Mundial de les Famílies al juliol de 2006. Durant estos anys ha estat locutor en la re-transmissió radiofònica de la Missa d’infants en honor de la Mare de Deu dels Desamparats a València.

el 9 d’octubre de 2007 participà a l’entrada de Mo-

ros i Cristians d’Albaida com Ambaixador dels Cels i del bàndol Cristià per un dia, en honor i represen-tació, en la capitania de la “Filà Pirates” d’Albaida, amb un vestit confecció de “La orda” i disseny de “Art i Disseny”, acompanyat de huit cavallers mem-bres de la junta de festes de Sant Francesc patró de l’Alquerieta.

involucrat en les festes alzirenyes, el 14 de gener de 2012 va ser mantenidor al 50 aniversari de la falla Colònia Ana Sanchis i en març de 2013 pregoner de la Tamborada Nacional celebrada a Alzira.

L’11 de novembre de 2013 és nomenat director es-piritual de la Junta de Germandats i Confraries de la Ciutat d’Alzira.

en l’actualitat ha trobat la millor escola i el millor treball, en la vida mateixa, entre els carrers i les per-sones d’Alzira. No hi ha millor centre de formació i creixement per a ser feliç, i és gratis!

PrEgOner 2015JUAN CABANeS

Page 7: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

7

President: Joan Carles Costa

Vicepresidents: David Chordà i Adela López

Secretària: encarna Sifre

Vicesecretària:Lourdes García

Tresoreria: Juan Santacreu, Bernat Calatayud i José Arribas

Delegat de loteria: Juanjo Martí

Delegat de festes: Paco Chillarón

Delegat de reglament: José Gabriel Piera

Delegat de música, arcabussada i activitats diverses: David Mercado

Delegat d’UNDEF: Bernat iborra

Delegat d’infraestructures: Ricardo Ferrando

Delegats de relacions externes i protocol:Pepe Jordán i Juan Borrás

Delegada de ballets: Rosa Villena

Delegada d’ambaixada:Mayte Navarro

Coordinador general de l’Entrada: Voro Boluda

Representants de filaes: Concha Vidal (Les de la Vila) i Mari Luz Trinidad (Corsàries)

Directiva

Staff

www.morosicristiansalzira.com

@micalzira

este llibre s’acabà d’imprimir a Lleó el 10 de setembre de 2015.

AGRAÏMENTS:

Coordinació: David Chordà.

Fotografies: Víctor Balaguer, Fina Valiente, Toni Gordó, Digital Flash, el Seis Doble, Juanmi Araque “Hayack”, Miguel Ángel Martínez, Ribera express, emilio Alfonso, Rosa Camarena, Bernat iborra i Màxim Alonso.

Estudi literari: Raquel José Cháfer

Edita: A. C. Moros i Cristians “La Vila d’Alzira”

Imprimeix: Boss Marketing (Lleó)

Dipòsit legal: Le-1342

Page 8: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

8

Filà Contrabandistes-Bandoleres

Na ViOlAnt d’HoNgrIaLoURDeS GARCÍA GiMÉNez

Page 9: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

9

PRoGRaMA DE FEsTES

DISSABTE, 5 DE SETEMBRE

20 h.: Presentació de càrrecs i de l’obra guanyadora del 6é concurs de cartells al Gran Te-atre.

A continuació, a la Casa de la Cultura s’inauguració l’exposi-ció dels cartells participants al claustre.

DIJOUS, 24 DE SETEMBRE

22 h.: Sopar-reunió al casal de Plaça d’Alacant.

DIUMENGE, 27 DE SETEMBRE

19 h.: Missa en honor a la pa-trona d’Alzira, la Mare de Déu del Lluch. en acabant, processó de retorn de la imatge de la Mo-reneta al seu Reial Santuari.

DIJOUS, 1 D’OCTUBRE

22 h.: Sopar-reunió.

DIVENDRES, 2 D’OCTUBRE

21 h.: eNTRADA FALSA des de la plaça Major, fins a les Mu-ralles del Mercat, passant per l’avinguda Sants Patrons.

22 h.: oLLA MoRUNA a la plaça del Regne (junt al Mas y Mas). A continuació ball amb orquestra al mateix lloc.

00 h.:Ball amb oRQUeSTRA a la plaça del Mercat.

DISSABTE, 3 D’OCTUBRE

10 h.: esmorzar al campament fester.

14 h.: Dinar al campament fester.

19 h.: eNTRADA De CAPS D’eSQUADRA i BANDeS. itine-rari invers al recorregut: Plaça del Regne, avinguda Sants Pa-trons, Correus, Major Santa Ca-terina, Plaça de la Constitució, carrer Salvador enguix, avingu-da Luis Suñer i carrer Polinyà.

19’30 h.: GRAN eNTRADA MoRA i CRiSTiANA. itinerari: Carrer Polinyà, avinguda Luis Suñer, carrer Salvador enguix, plaça de la Constitució, Major Santa Caterina, Correus, avin-

guda Sants Patrons i plaça del Regne. A les Muralles del Mer-cat es representarà l’entrega de la Vila d’Alzira al rei en Jaume i el Conqueridor, duta a terme el 30 de desembre de 1242.

22’30 h.: Sopar de baix braç al campament fester (Pla-ça del Regne, junt el Mas y Mas).

00 h.: DiSCo MÒBiL a la plaça del Mercat.

DIUMENGE, 4 D’OCTUBRE

10 h.: esmorzar.

12 h.: ARCABUSSADA pels carrers de la Vila. itinerari: Carrer Sant Roc, oFReNA de flors i menjar a la patrona de la festa, Santa Caterina. Se-gueix l’arcabussada per Ma-jor Santa Caterina, Correus, avinguda Sants Patrons i pla-ça del Regne.

14 h.: Dinar de germanor.

Page 10: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

10

30-08-2014.- Nostra na Violant va desfilar amb els Conqueridors a Almàssera.

presentació de càrrecs11 de setembre de 2014

Comiat del Sultà 2013, Víctor Boscà.

Guanyador del concurs de cartells, Miguel Ángel Bonilla d’Agullent.

Lliurament de la corona a na Violant.

Caps d’ambdós bàndols.

Durant la presentació de càrrecs es va estrenar la marxa cristiana dels Conqueridors, Tafaners 2014, dedicada a la

mare del capità 2011, encarna Tafaner.

Page 11: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

11

Per a preparar el següent exercici, totes les filaes es van reunir diverses voltes, durant mesos, per a pulir el reglament que actualment ens regix.

28-09-2013.- Com altres associacions festeres de la ciutat, la nostra va realitzar per primera volta la treta d’honor d’un partit de la UD Alzira.

30-09-2013.- L’alcaldessa d’Alzira, elena Bastidas, va lliurar a l’associació la bandera d’Alzira que durant l’entrada va lluir el fester Pedro Gilabert.

Page 12: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

12

EntraDa falsa I OlLa mOrA

Page 13: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

13

L’entradaBÀNDOL MORO

Page 14: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

14

Un gran amant de la festa, Alfredo Roca, va perdre la

vida durant la nostra entrada fent el que més li agradava,

desfilar. La nostra associació va estar

present al seu funeral i a l’entrada de 2015 de la seua

localitat d’adopció, Llaurí.

Page 15: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

15

Av. Santos Patronos, 15

ALZIRA

TFN: 962 402 588

Page 16: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

16

L’entradaBÀNDOL CRiStià

Page 17: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

17

L’entradaBÀNDOL CRiStià

els Creuats Riberencs decidiren eixir en una carrossa, representant un sopar medieval

Page 18: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

18

La festa es rejovenix

Primera filà infantil deContrabandistes-Bandoleres

Page 19: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

19

Tambors de Batalla

Per primera volta desfilà la bandera d’Alzira

Page 20: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

20

els Conqueridors desfilaren amb un trage espectacular d’ós

Les de la Vila celebraren el seu 10é aniversari en el dinar de germanor

Page 21: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

21

09-10-2014.- L’homenatge a Jaume i que iniciaren els Conqueridors s’ha convertit en un acte institucional de l’associació

08/09-11-2013.- Acte de pleitesia a les Falleres Majors d’Alzira, Maria Pons i Claudia Gomis

09-11-2013.- Abans de la ja tradicional visita a expofesta, assistírem a la Junta

d’entitats d’UNDeF a Alacant

15-11-2013.- Per 4t any consecutiu col·laboràrem amb la Creu Roja

Page 22: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

22

L’11 de desembre de 2014 tots els festers que acudiren a votar elegiren com a nou president un gran treballador per la nostra festa, Joan Carles Costa.

30-12-2014.- Desfilada de la Conquesta de Jaume i

05-01-2015.- La Nit de Reis visquérem una nova experiència: participar a la cavalcada de Reis com a membres del seguici reial.

Page 23: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

23

16-03-2015.- Una altra falla destacà la nostra festa. Germanies, d’on nasqué la filà d’Al-Jazirins,

dedicà el seu monument gran a les festes d’Alzira i el coronà amb dos grans figures d’un moro i un cristià.

01-05-2015.- impressionant festa de la “Gachamiga” a Almansa, prèvia a l’entrada. Baix, amb el president, Valentín Vizcaíno, després de l’acte de rebuda a peus del Castell.

Page 24: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

24

29-05-2015.- La confraria de la Verge de la Medalla Miraculosa va confiar en la nostra associació perquè conformara el cos principal de la seua entrada de Moros i Cristians.

31-05-2015.- Després de dos anys d’absència, tornàrem a fer la Romeria a la Murta.

31-07-2015.- Reunió amb el nou alcalde, Diego

Gómez

Page 25: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

25

01-08-2015.- Conqueridors i Tambors de Batalla a Ròtova

01-08-2015.- Mercaders i Contra-bandistes-Bandoleres en l'home-

natge a Alfredo Roca.

Page 26: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

26

Caps de filà: David Chordà i Juan Borrás

Festers: Pilar Alario, Toni Carvillo, Tomás Castany Chorro, Tomás Castany Colomina, Bernat iñigo, Carles i Pepe Jordán, Guillermo Llorca, eugeni Lozano, Armi Martí, José Gabriel Piera, Andreu Serra i Marcos Signes.

Col·laboradors: edu expósito, Pedro Gilabert, Toni Huertas, zoilo Martínez, Bernat Martínez, Jaume Navarro (Ambaixador moro) i Miguel Tudela.

mercadersAny de fundació: 2001

Toni Carvillo, Carles Jordán, Andreu Serra, Eugeni Lozano, Marcos Signes, Tomás Castany Colomina, José Gabriel Piera, Tomás Castany Chorro, Pepe Jordán i Juan Borrás. Cap: David Chordà

Infantils: Cap de filà: Claudia Gomis.

Festers/es: Ángela Ull, Patricia Burgos, Tania oliver, Valentina Baviera, Judith Grau, Alba Pascual, Toni Carvillo, Andreu Castany, Pavel Piera i Marcos Signes.

Page 27: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

27

ELS DE la VilaAny de fundació: 2001

Les DE la VilaAny de fundació: 2004

Fernando Vera (cap), Ricardo Ferrando, Javi Ros, Ximo Gomis, Tomás Giménez, Juan Alfonso Gómez, Víctor Sáez, Pepe Palau i Edu Expósito.

Concha Vidal (cap), Juani García, Rosana Mata, Sabrina Bermúdez, Verónica Aledo, Elena Botez, Ángela Valera, Carmen Fons, Esther i Mila Martínez.

Cap de filà: Fernando Vera

Festers: Ricardo Ferrando, Tomás Giménez, Juan Alfonso Gómez, Ximo Gomis, Pepe Palau, Javi i Xavi Ros i Víctor Sáez.

Col·laboradors: Faustino Andújar, isidro Belda, Voro Boluda, Tasio Cuberos, Juan García “Carrucha”,Clemente Hurtado, Ricardo Martínez, Vicent Pla, emilio Roca i Julio Tudela.

Cap de filà: Mila Martínez

Festeres: Sabrina Bermúdez, Creu Casañ, Carmen Fons, Juani García, esther Martínez, Rosana Mata, Ángela Valera i Concha Vidal.

Page 28: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

28

Caps de filà: David Mercado.

Festers: emilio Alfonso, Manu Carrión, Joan Carles Costa, Rafa Fita, David Gabardó, Bernat iborra, Juanma Merenciano, Juan ortega, Rafa Sangil i Ximo Soler.

Col·laborador: Silver Carrión

Joan Carles Costa (cap), Emilio Alfonso, Bernat Iborra, Juanma Merenciano, David Gabardó, David Mercado, Rafa Fita, Manu Carrión, Rafa Sangil i Juan Ortega.

cavallers conqueridors del rei en jaumeAny de fundació: 2007

Page 29: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

29

Cap de filà: Juan Gómez

Festers: Jose Arribas, Bernat Calatayud, Paco Chillarón, José Corderana, Vicent de la Concepción, Agustín españa, ismael Fernández, Juanjo Martí i Juan Santacreu.

Col·laborador: Bernat Bretó, Fernando Comins, Miguel Ángel Gil i Armand González.

Infantils: Miguel Albelda, Marc Arribas, Vicent Castillo, Àngel i Marc Gómez, Héctor Marco i Manu Núñez.

creuats riberencsAny de fundació: 2008

Page 30: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

30

Caps de filà: Adela López i Rosa Villena

Festeres: Ángela Bosch, Ana i Maria José Buitrago, Nieves Calero, Merce Colomina, Aitana Costa, encarni Fernández, Ana Ferrer, Lourdes García, Sonia González, Fina Gregori, Lola Juan, Loly Llopis, Loli Martínez, Susana Montalbán, Concha Morales, Feli Romero, encarna Sifre i olga Valor.

Col·laboradores: estefanía García, estefanía Juan, Carlos olivares i Lucía zanón.

Rosa Morales (cap), Encarna Sifre, Fina Gregori, Ani Buitrago, Ángela Bosch, Merce Colomina, Olga Valor i Feli Romero

Adela López (cap), Concha Morales, Lola Juan, Enri García, María José Buitrago, Sonia González, Loli Martínez i Loly Llopis.

Contrabandistes-BandoleresAny de fundació: 2009

Page 31: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

31

Infantils: Carla Blasco, Mer Castany, Cinthya Clari, Daniela españa, Andrea García, Carla Juan, Natalia Martínez, Carla Mateo, Blanca Morales, Paola Morales, Nadia Pinto i Paula Ros.

Cap de filà: Mari Luz Trinidad

Festeres: eva Adán, Karina Arrigoni, Mari Barberà, eva Calatayud, Gemma García, Ana Marrades, Mayte Navarro, Betlem Santacreu, Marian Sanz, Laura Soriano, Celia Tejada i isabel zanón.

Marian Sanz (Cap), Mari Luz Trinidad, Betlem Santacreu, Mari Barberá, Eva Adán, Eva Calatayud, Gemma García i Celia Tejada

corsàries de la riberaAny de fundació: 2012

Page 32: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

32

Raquel José Cháfer Agent d’Igualtat de l’Ajuntament d’Alzira

escriure sobre un personatge històric tant llunyà no és una empresa fàcil i més per a una persona aliena a la disciplina històrica. Gràcies a la biblio-grafia consultada podem anar des del coneixement més elemental sobre qui era la nostra protagonista (que era d’Hongria i que era “la dona de”…) a ob-tindre prou més informació: sobre la seua família d’origen, la seua infància, l’acord matrimonial, el viatge o la descendència.

Com és d’esperar, en els textos consultats trobem discrepàncies sobre alguns punts de la biografia d’esta princesa hongaresa. La primera és l’any de naixement. Les diverses bi-ografies situen l’any de naixe-ment en 1215 o 1216. i no en sa-bem res més sobre la data: ni el dia ni el mes. Any amunt, any avall, la màquina del temps ha de retro-traure’ns 800 anys per poder assistir a esztergom (Bizanci) al naixement de Na Violant d’Hongria, filla de iolanda de Courternay i del rei d’Hongria An-dreu ii Àrpàd, que ja tenia una filla i un fill de la seua primera muller de la qual havia enviudat.

La seua infància va transcórrer en un ambient cos-mopolita. Sa mare va introduir en la cort hongaresa els costums i la cultura occidental. i així fou com la princesa --que havia estat batejada com Andreua

(en honor a son pare) però li’l van canviar pel nom de sa mare, Jolánta-- va créixer en un entorn que barrejava el luxe de l’imperi de Bizanci i la moda més senzilla de les corts franceses amb un ambient multicultural: oriental-occidental-llatí, que conserva-va tradicions pròpies, titllades bàrbares pels ulls

occidentals.

en 1233 morí sa mare, iolanda de Courternay, relativament

jove per a l’època, i deixà òrfena la seua única filla

amb 16 o 17 anys. A l’any següent tingueren lloc les negociacions matrimonials. Des-empoderades pels hòmens, simbòlica i literalment, les do-nes es queden fora de joc. Deixen de ser jugadores per ser merament ob-jectes sobre el tau-ler amb els quals els hòmens de les

seues famílies poden mercadejar interessos

mitjançant l’establiment de vincles matrimonials.

Les dones eren senzilla-ment un objecte de bescanvi.

Servien per a crear aliances, augmentar la riquesa patrimonial –i

així el poder territorial i fàctic—entre famí-lies, consolidar lligams entre patriarques amb inte-ressos comuns.

Na Violant d’Hongria va esser casada amb el monarca de la corona catalano-aragonesa per sug-geriment del Papa Gregori iX, que pot ser veiera amb esta unió una bona maniobra per augmentar

Page 33: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

33

el poder cristià en terres de l’europa Central. Se-gons conta el mateix monarca al “Llibre des Feits”, sembla que a Jaume i li va paréixer bona opció perquè el seu rang com a rei no mereixia menys.

Andreu ii, que ja no era vidu perquè s’havia tornat a casar, veient que amb eixe enllaç aconseguia un aliat amb qui comptar en cas de necessitat, envià una comitiva a tractar el dot amb Jaume i. Violant aportaria una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes  i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Però este dot s’acabà perdonant perquè les arques hongare-ses estaven buides i el germanastre de Na Violant i successor de la corona, Belà iV, no ho va arribar a pagar. És més, Jaume i li assignà a la seua muller la senyoria de Montpeller, la baronia d’omeladès i el  vescomtat de Millau per al manteniment de la seua casa.

A principi de l’estiu de 1235 Na Violant deixà la

seua llar i emprengué viatge cap a Barcelona. en esta nova etapa de la seua vida, la jove anava ben acompanyada. A més d’un nombrós seguici, des d’Hongria partiren amb ella el bisbe de Cincesglé-sies i el comte Donís de Csepel, un magnat del seu país i encara parent seu. Ja no tornaria a vore a son pare perquè morí unes setmanes després de la partida, abans que la jove arribara a la seua destinació.

Quant al viatge, trobem dues versions: que va em-barcar a Aigues-Mortes i desembarcà a Barcelona;

o que féu tot el viatge per terra i féu parada a la vila de Perpinyà, al Rosselló, on vivia Nunyo Sanç, oncle del seu futur marit. en tot cas, Jaume i la va rebre a Barcelona.

Na Violant (és la forma catalana que es va assignar al nom medieval iolant o Yolant, tot i que trobem el seu nom escrit de diferents formes: Yoles, Yole, io-lant o Yolanda) de la dinastia dels Árpád, visqué en un moment històric on importava més la religió que es professava que la procedència o qualsevol altre tret personal o social. La religió unia o distanciava, amistançava o enemistava, justificava odis, assassi-nats o guerres. Com hui.

L’esperit religiós de Jaume i i de la societat catala-no-aragonesa no li venien de nou a Na Violant. el seu país natal, Hongria, s’havia cristianitzat feia uns dos segles i, malgrat que encara pervivien forta-ment arrelades les tradicions paganes que restaven força a l’onada cristiana, s’havien instal·lat ordres

monàstiques occidentals. Si a Na Violant no li eren estranys els costums occidentals, tant ella com la seua comitiva sí que resultaven exòtics per al poble català que, expectant, mirava amb molta curiositat l’arribada hongaresa.

Hi ha qui es pregunta com s’entendrien els primers dies Na Violant i el seu marit; i n’hi ha qui apun-ta que ambdós havien de tindre coneixement del francés. ella hauria aprés de sa mare la llengua i la cultura francesa; ell, què havia estat criat pels Templaris en el Castell de Monçó des dels sis als

Page 34: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

34

nou anys, probablement comprendria el francés i l’occità més que fóra per proximitat geogràfica.

Sobre la data de les noces reials també hi ha di-vergència: el 8 o el 10 de setembre, o el 10 de desembre a la catedral de Barcelona. Siga com siga sembla que de l’enllaç va resultar una unió ben avinguda. el marit, en este cas, hauria estat satisfet a diferència que amb la primera muller a la qual va rebutjar quan ja tenia el seu fill primogènit, Alfons, amb l’excusa que els unia un vincle llunyà de parentesc. Quin en seria realment el motiu?

Durant 16 anys, fins la seua mort al 1251, la reina consort acomplí a la perfecció el paper que d’ella s’esperava. Donà al monarca una llarga descen-dència, 5 filles i 4 fills: Violant, Constança, Pere, Jaume, Ferran, Sança, Maria, isabel i Sanç (més una altra criatura que nasqué morta i fou soterrada a Borriana), tingué cura de la seua criança i es pre-ocupà d’afiançar el seu futur, féu obres benèfiques, s’ocupà que tot l’engranatge domèstic i cortesà marxara com calia.

També fou consellera i acompanyà el seu marit en l’aventura èpica d’expandir els seus dominis. Tin-gué un important paper en la política de la Corona d’Aragó. encara no hi era amb ell quan la conques-ta de Mallorca (1229), on Jaume i va fer sobrades mostres d’una crueltat i barbàrie tan extremes que fa feredat només de nomenar-ho. Sí que estava amb ell durant la conquesta de València (1238) i fins i tot signà el lliurament de la rendició i acordà

les condicions signades amb zayyan ibn Marda-nix. Així mateix va tindre una intervenció decisiva en un acord tan important com el Tractat d’Almirra, el 26 de març de 1244, quan Jaume i i el seu gen-dre, l’infant Alfons de Castella (més tard, Alfons X el Savi) van pactar que les terres al sud de la línea Biar-Bussot quedaven reservades per a Castella i al Nord per al Regne de València. A més, na Violant va mitjançar perquè se signara el tractat ja que Al-fons volia començar una guerra per la possessió de Xàtiva, pretesa per l’infantil castellà.

el va acompanyar en els setges, en part dels viatges incessants d’un lloc a altre del territori arrabassat als andalusins; fins i tot estant prenyada. Travessà embarassada els Pirineus fins Perpinyà i Montpeller on va nàixer Jaume, diuen que per desig del rei que volia que com a poc un dels seus fills nasquera a la mateixa ciutat on havia nascut ell.

Na Violant morí a osca a l’octubre de 1251, i fou soterrada com havia disposat al seu testament al Monestir de Vallbona de les Monges, a la Baixa Se-garra (Lleida), al qual havia protegit i havia fet di-verses gràcies i donacions al llarg de la seua vida. Junt a ella esta soterrada la seua filla Sança, la qual va morir molt jove. Hi ha una llegenda que afirma que va morir a Terra Santa fins on havia anat de peregrinació.

el testament de Na Violant dóna una imatge de ser generosa i agraïda. No s’oblida de cap de les per-sones que l’han acompanyat i donat suport. en el

Page 35: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

35

document inclou tota la gent de la casa de la reina (dames de companyia, donzelles, patges, capellà, metges) parents, proparents… Tot i que ja havien rebut donatius en vida, com ara cases arran de la conquesta de València.

Mare de reis i reines que estengueren la seua saba per les cases reials de bona part dels territoris de l’occident Cristià, com ara en els diversos regnes de la Península ibèrica, de les illes Balears, de França… ens resten prou interrogants sobre esta dona de la reialesa de l’edat Mitjana. Si més no, sabem que Na Violant d’Hongria va exercir el po-der del que disposava com a reina consort, més poder sobre altres que sobre sí, i féu profit de la seua curta existència.

PER A SABER-NE MéS:

Duby, Georges i Perrot, Michelle (Dirs). His-toria de las mujeres. La edad Media. Vol ii. Madrid. Taurus ediciones, 1992.

Furió i Diego, Antoni. el rei conqueridor. Alzi-ra. Ajuntament d’Alzira, 2007.

Gómez, Víctor; Matoses, Rafael i Ven-drell, Salvador. Jaume I. el naixement d’un poble. Una biografia il·lustrada. Alzira. Ajuntament d’Alzira,1998

Oliver Brachfeld, Ferenc. Violant d’Hongria. Barcelona. Associació Cultural Catalano-Honga-resa, 2000.

Ponsich, Claire. “Une petite fille de l’empereur de Constantinople, reine d’Aragon. identité et pou-voirs de Jolánta Árpád (1215-1251)”. en Ferrer i Mallol, M. Teresa. Jaume i. Commemoració del Viii centenari del naixement. Barcelona. institut d’estu-dis Catalans, 2013. Vol ii, pags. 539-576

Roca, M. Carme. Les dones de Jaume i. Barcelo-na, L’esfera dels llibres, 2008

Vinyoles Vidal, Teresa. “La vida quotidiana i l’espai domèstic al segle Xiii”. en Ferrer i Mallol, M. Teresa. Jaume i. Commemoració del Viii centenari del naixement. Barcelona. institut d’estudis Cata-lans, 2013. Vol i, pags. 133-168.

Tienda Vodafone AlziraAvda. Santos Patronos, 8

46600 AlziraTel. 962 455 091

Tienda Vodafone AlfafarC.C. Carrefour46910 Alfafar

Tel. 627 930 846

Tienda Vodafone GandíaC.C. La Vital

46700 GandíaTel. 666 579 645

Tienda Vodafone CarcaixentC.C. Eroski, Local B64-65

46740 CarcaixentTel. 687 966 076

Tienda Vodafone AldayaCC.Bonaire, Ctra,

Km 345 Local46960 Aldaya

Tienda Vodafone ValenciaPaseo Ruzafa, 12

Valencia

Tienda Vodafone CampanarAv. Manuel de Falla, 13, Local 7. 46014 Valencia

Vodafone integral,ADSL, Fijo y Móvil,

todo en uno.

VodafonePower to you

ADSL hasta 35Mg1GB para tu móvil

Llamadas 0 cént/min

54€

Page 36: Llibre Moros i Cristians Alzira 2015

Moros i Cristians de la Vila d’ Alzira

36

HOTEL GALVANA

HOTEL

BAR

LOUNGE

RESTAURANTE

C/ CALÍGRAFO PALAFOX, 5-7

46250 - L´ALCUDIA ( VALENCIA)

· TELÉFONO: 96 254 35 55

·E-MAIL: [email protected]

WWW.HOTELGALVANA.ES