llibre d'abstracts

20

Upload: liliana-arroyo

Post on 22-Mar-2016

256 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

En aquest llibret hi trobareu els abstracts i ponents de les II Jornades de Recerca en Sociologia

TRANSCRIPT

Page 1: Llibre d'Abstracts
Page 2: Llibre d'Abstracts

1

PresentacióLes  II  Jornades  de  Divulgació  de  la  Recerca  en  Sociologia  a  la  Universitat  de  Barcelona  s’organitzen  des  dels  dos  Departaments  de  Sociologia  de  la  Universitat  de  Barcelona  (Dept.  de  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  i  Dept.  de  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials).

El  principal  objecIu  és  donar  a  conèixer  i  comparIr  l’acIvitat  invesIgadora  i/o  les  principals  línies  d’invesIgació  i  recerques  recents,  en  curs  o  futures,  dels  diferents  membres  d’ambdós  Departaments,  així  com  també  del  col·∙lecIu  de  joves  invesIgadors/es  i  doctorands/es.  Es  pretén,  d’aquesta  manera,  possibilitar  l’obertura  de  nous  vincles  de  treball  i  enforIr-­‐ne  d’existents,  creant  un  espai  de  diàleg  i  interacció  per  poder  comparIr  la  recerca  en  què  estan  treballant  el  professorat,  el  personal  invesIgador  i  el  col·∙lecIu  d’invesIgadors/es  en  formació  (incloent  els  becaris/es,  els  ajudants  i  la  resta  d’alumnat  del  doctorat).  L’assistència  i  parIcipació  a  les  Jornades  queda  oberta  a  tothom  que  Ingui  interès  en  el  coneixement  d’aquesta  acIvitat  invesIgadora  en  sociologia.  

Cal  tenir  en  compte  que  aquestes  Jornades  són  un  espai  on  divulgar,  explicar  i  comparIr  les  recerques  que  es  duen  a  terme  des  dels  departaments.  Esperem  que  l’experiència  sigui  frucVfera  i  generi  noves  sinergies  entre  invesIgadors  i  invesIgadores

Departament  de  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  OrganitzacionsElisabet  Almeda  Samaranch  (Directora)Liliana  Arroyo  Moliner  (InvesIgadora)

Departament  de  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  SocialsJosep  Maria  Rotger  Cerdà  (Director)Marc  Pradel  Miquel  (InvesIgador)

Page 3: Llibre d'Abstracts

2

Programa

Dijous 29 de novembre

9:00h:  Benvinguda  als  parIcipants,  inscripcions  i  acreditacions

9:30h:  Taula  rodona  inaugural:  la  Recerca  en  Sociologia  a  la  Universitat  de  Barcelona  

10:30h:  Sessió  de  comunicacions  1  -­‐  Sociologia  urbana  i  ciutadania

11:30h:  Pausa  –  cafè

12:00h:  Sessió  de  comunicacions  2  -­‐  Sociologia  econòmica  i  mercat  de  treball

13:45h:  Dinar

15:45h:  Sessió  de  comunicacions  3  -­‐  Cultura,  llengua,  innovació  i  seguretat

17:45h:  Pausa  –  cafè

18:15h:  Sessió  de  comunicacions  4  -­‐  Gènere,  famílies  i  desigualtats

20:30h:  Fi  del  primer  dia  de  Jornades

Divendres 30 de novembre

9:00h:  Sessió  de  comunicacions  5  -­‐  Capital  social  i  cohesió

11:00h:  Pausa  –  cafè

11:30h:  Sessió  de  comunicacions  6  -­‐  Metodologia  i  metarecerca

13:30:  Sessió  de  valoració  i  tancament  de  les  Jornades

14:00:  Fi  de  les  II  Jornades  de  Divulgació  de  la  Recerca  en  Sociologia:  La  Sociologia  a  la  Universitat  de  Barcelona

Page 4: Llibre d'Abstracts

3

Sessió  1:  Sociologia  urbana  i  ciutadania

Dijous  29  de  novembre  10:30-­‐11:30Moderadora:  Liliana  Arroyo  Moliner

Los  retos  en  la  adaptación  al  cambio  climá8co  en  entornos  urbanos

Chris8an  Oltra  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Centro  de  InvesIgación  Sociotécnica,  Centro  de  InvesIgaciones  EnergéIcas,  Medioambientales  y  Tecnológicas  (CIEMAT)

Renato  Marín  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  d’Estudis  de  Poder  i  Privilegi

La  adaptación  de  los  entornos  urbanos  al  cambio  climáIco  plantea  nuevos  retos  que  deben  ser  considerados.  En  las  próximas  décadas,  las  ciudades  de  todo  el  mundo  experimentarán  los  impactos  del  aumento  de  la  temperatura  global.  Sin  embargo,  a  diferencia  de  la  miIgación,  la  adaptación  de  las  ciudades  permanece  como  una  cuesIón  secundaria  en  nuestro  contexto.  Este  arVculo  revisa  la  literatura  general  en  adaptación  al  cambio  climáIco  con  el  objeIvo  de  comprender  los  retos  y  dimensiones  implicadas  en  la  adaptación  de  las  ciudades  a  los  efectos  del  cambio  climáIco.  IdenIficamos  seis  grandes  retos  en  la  adaptación.  Caracterizamos  las  disIntas  estrategias  de  adaptación  existentes  e  ilustramos  estas  intervenciones  a  parIr  de  casos  concretos  documentados  en  disIntas  ciudades.  Finalmente,  concluimos  y  discuImos  la  necesidad  de  la  adaptación  de  las  ciudades  al  cambio  climáIco  a  través  del  desarrollo  de  estrategias  proacIvas,  inteligentes  y  sostenibles,  que  busquen  sinergías  con  otras  intervenciones  urbanas  y  que  fomenten  la  implicación  de  los  disIntos  afectados.    

Càs8g  i  control  social  de  la  protesta  en  temps  de  crisi

Clara  Camps  Calvet  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis  

Es  presentarà  el  disseny  d’una  invesIgació  que  pretén  comprendre  com  està  actuant  l’Estat  davant  la  creixent  protesta  social  que  s’explica,  en  gran  part,  pel  malestar  i  el  descontent  de  la  població  en  el  context  de  la  crisi  econòmica.  L’estudi  es  centra  en  el  cas  de  Catalunya,  tenint  en  compte  l’Estat  Espanyol,  en  el  període  2009-­‐2013.  Concretament,  es  vol  analitzar  quin  rumb  està  prenent  el  control  policial  i  la  penalitat  davant  aquest  descontent  social.  Això  dóna  lloc  a  un  anàlisi  a  quatre  nivells:  un  anàlisi  quanItaIu  en  relació  a  la  intervenció  policial,  les  detencions  i  les  sancions  judicials;  un  anàlisi  dels  canvis  legislaIus  en  relació  a  la  penalitat  i  la  normaIva  policial;  un  anàlisi  del  discurs  políIc  en  relació  a  les  actuacions  en  matèria  policial  i  penal  i  un  anàlisi  del  discurs  dels  mitjans  de  comunicació  en  relació  els  fets  que  succeeixen  relacionats  amb  la  temàIca.    L’estudi  pren  rellevància,  en  un  moment,  en  que  les  instàncies  protectores  i/o  responsables  d’un  control  social  informal:  la  família,  el  mercat  de  treball,  el  sistema  educaIu  o  els  mitjans  de  comunicació,  semblen  ser  cada  cop  més  insuficients  tant  per  garanIr  l’estabilitat  econòmica  com  per  garanIr  l’estabilitat  ideològica  de  les  nostres  societats.  A  la  vegada,  que  les  instàncies  encarregades  de  la  seguretat  pública  i  la  penalitat  estan  condicionades  per  les  imposicions  que  suposa  l’endeutament  que  viuen  els  governs  i  les  administracions  que  en  són  responsables.

Resums de les comunicacions

Page 5: Llibre d'Abstracts

4

¿Redefiniendo  la  ciudadanía?  El  impacto  de  la  crisis  socioeconómica  en  las  bases  de  legi8mación  del  Estado  de  bienestar

Alberto  MarFn  Pérez  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

Entre  los  discursos  que  se  están  generando  alrededor  de  la  actual  crisis  socioeconómica  lucha  por  imponerse  una  narraIva  que  cuesIona  la  validez  misma  de  lo  público.  Este  discurso  profundiza  las  tensiones  de  debates  ya  presentes  en  la  sociedad,  como  el  de  la  sostenibilidad  del  Estado  de  bienestar,  apuntando  hacia  la  ruptura  de  sus  actuales  bases  de  legiImación.

El  proyecto  analizará  la  dinámica  actual  del  apoyo  a  los  programas  de  bienestar,  a  parIr  de  las  interpretaciones  ciudadanas  del  discurso  público.  Esta  perspecIva  trata  de  comprender  los  cambios  en  los  marcos  interpretaIvos  y  en  las  nociones  públicas  de  jusIcia  que  legiIman  la  existencia  de  las  políIcas  de  bienestar.  En  la  situación  de  crisis  socioeconómica  actual  esta  preocupación  resulta  de  gran  importancia,  pues  la  consolidación  del  discurso  público  dominante  podría  llegar  a  implicar  la  ruptura  de  los  propios  consensos  que  hacen  que  una  sociedad  se  oriente  hacia  la  garanVa  del  bienestar  de  sus  ciudadanos.

En  la  interacción  entre  el  discurso  público,  las  políIcas  llevadas  a  cabo  y  las  interpretaciones  ciudadanas,  el  proyecto  se  plantea:  a)  estudiar  el  impacto  de  las  interpretaciones  ciudadanas  de  los  discursos  públicos  dominantes  acerca  de  la  crisis  socioeconómica  actual  sobre  las  bases  de  legiImación  del  Estado  de  bienestar  en  España;  b)  trazar  un  mapa  de  los  marcos  interpretaIvos  predominantes  entre  las  clases  medias  urbanas  acerca  de  las  causas,  consecuencias  y  respuestas  a  la  crisis  socioeconómica  actual;  c)  estudiar  los  cambios  que  dichos  marcos  interpretaIvos  implican  en  las  bases  de  la  legiImación  moral  del  Estado  de  bienestar  en  la  sociedad  española  actual,  con  especial  atención  a  la  redefinición  de  los  términos  de  jusIcia  que  arIculan  dicha  legiImación;  d)  analizar  las  implicaciones  de  

dichos  cambios  sobre  las  concepciones  de  la  ciudadanía  definidas  y  arIculadas  a  través  de  las  experiencias  de  los  ciudadanos  acerca  de  sus  derechos  y  obligaciones.

El  proyecto  empleará  técnicas  cualitaIvas  de  invesIgación  social,  arIculando  información  documental  con  técnicas  de  producción  de  discursos:  recopilación  de  una  base  de  noIcias  y  discursos  públicos  sobre  la  crisis,  explotación  del  material  textual  ya  existente  sobre  la  materia,  realización  de  grupos  de  discusión  y  entrevistas  en  profundidad  a  diversos  perfiles  de  clases  medias  urbanas.

Estratègies  residencials  i  models  urbans  a  la  regió  metropolitana  de  Barcelona

Cris8na  López  Villanueva  [email protected]  Vilà  Bosqued  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials  /  Grup  de  Recerca  Territori,  Població  i  Ciutadania

L’objecIu  d’aquesta  comunicació  és  presentar  el  projecte  en  curs  “Estratègies  Residencials  i  Models  Urbans  a  la  Regió  Metropolitana  de  Barcelona”  que  s’està  duent  a  terme  des  del  Grup  de  Recerca  Territori  Població  i  Ciutadania  integrat  per  membres  del  Departament  de  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials;  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  i  Geografia  Humana  de  la  Universitat  de  Barcelona

Els  objecIus  del  projecte  són  1)  Estudiar  les  estratègies  residencials  de  les  persones  a  la  RMB  i  conèixer  la  demanda  residencial  2)  Analitzar  la  provisió  d’habitatge  (oferta)  i  3)  estudiar  la  configuració  de  la  Regió  Metropolitana  a  parIr  de  la  dinàmica  establerta  entre  oferta  i  demanda    que  ha  reforçat    els  processos  d’insostenibilitat  en  tres  direccions:  la  dispersió  de  l’hàbitat;    l’especialització  funcional  de  l’espai  i  la  pèrdua  de  diversitat  i  per  la  segmentació  social.  En  questa  comunicació  es  presentaran  alguns  aspectes  inicials  de  la  recerca,  els  que  tenen  a  veure  amb  la  mobilitat  residencial  i  redistribució  diferencial  de  la  demanda  i  de  la  composició  de  la  mateixa  a  la  Regió  Metropolitana  de  Barcelona.

Page 6: Llibre d'Abstracts

5

Sessió  2:  Sociologia  econòmica  i  mercat  de  treball

Dijous  29  de  novembre  12:00-­‐13:45Moderadora:  Sílvia  Casola  Salvatella

Transferibilitat  dels  valors  coopera8us

Ana  Burgués  de  Freitas  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  CREA

Las  cooperaIves  compeIIves  es  presenten  com  una  actuació  d’èxit  de  les  quals  podem  analitzar  i  traslladar  experiències  que  poden  augmentar  la  producIvitat  i  generar  millors  llocs  de  treball  per  a  tots  i  totes.  Ens  centrarem  concretament  en  la  cooperaIvització  de  Caprabo  com  a  conseqüència  de  la  seva  adquisició  per  part  de  Eroski,  cooperaIva  de  la  Corporación  Mondragón.  Cal  analitzar  quines  són  les  barreres  amb  la  que  es  troba  la  transferibilitat  de  valors  cooperaIus  en  el  territori  català  i  quines  oportunitats  ofereix.  Per  fer-­‐ho,  en  primer  lloc  cal  analitzar  les  parIcularitats  de  la  experiència  de  Mondragón  i  més  concretament  dels  valors  cooperaIus  així  com  l’aplicació  dels  principis  cooperaIus  en  el  context  d’internalització  en  el  que  ens  trobem.  Més  tard,  ens  centrarem  l’anàlisi  del  context  català  per  tal  de  determinar  l’existència  d’aquests  valors  i  principis,  per  poder  determinar  les  barreres  i  oportunitats  en  el  cas  de  Caprabo.  

Mobilitat  internacional  del  personal  altament  qualificat  i  família:  una  unió  impossible?

Núria  Vergés  Bosch  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

Ana  María  González  Ramos  [email protected]  de  Recerca  de  Gènere  i  TIC,  Internet  Interdisciplinary  InsItute,  Universitat  Oberta  de  Catalunya.

La  mobilitat  internacional  de  les  persones  altament  qualificades  ha  esdevingut  un  dels  eixos  centrals  del  desenvolupament  de  la  societat  del  

coneixement  actual.  La  literatura  que  explora  la  dimensió  de  gènere  en  relació  a  la  mobilitat  apunta  a  resultats  diferenciats  i,  fins  i  tot,  contradictoris.  Primerament,  que  la  mobilitat  pot  ser  un  obstacle  per  a  les  carreres  de  les  dones  si  no  tenen  el  suficient  suport  insItucional  i    familiar.  Segonament,  que  la  família  pot  ser  un  obstacle  per  la  mobilitat  internacional  de  les  dones.  Tercerament,  que  la  mobilitat  internacional  i  el  desenvolupament  de  les  carreres  de  les  dones  dificulta  la  formació  de  la  família  i  el  seu  desenvolupament.    Finalment,  que  les  dones  estan  prenent  un  rol  més  acIu  en  els  processos  de  mobilitat  internacional,  fins  i  tot  quan  tenen  família.

Basant-­‐nos  en  entrevistes  en  profunditat  a  una  mostra  intencionada  de  persones  altament  qualificades  en  ciència  i  tecnologia  analitzem  la  relació  entre  la  mobilitat  internacional  i  la  formació  de  la  família.  Els  resultats  de  les  nostres  recerques  apunten  a  que  la  mobilitat  internacional  del  personal  altament  qualificat  té  efectes  en  la  família  i  viceversa,  de  manera  que  les  famílies  i  les  mobilitats  resultants  tenen  seves  pròpies  especificitats.  Tanmateix,  tot  i  que  la  mobilitat  internacional  i  la  família  són  compaIbles,  les  mesures  i  políIques  per  conciliar-­‐les  es  presenten  encara  com  a  insuficients.

Xarxa  internacional  sobre  Coopera8visme  d’èxit

Tinka  Schubert  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials  /  CREA

La  xarxa  internacional  de  recerca  sobre  CooperaIvisme  d’èxit,  impulsada  pel  Dr.  Ramon  Flecha  compta  amb  invesIgadors/es  de  diferents  parts  del  món  com  l'Erik  Olin  Wright  (actual  president  de  la  American  Sociological  AssociaIon),  Ofer  Sharone  (MIT  Sloan  School  of  Management)  o  Michelle  Williams  (University  of  Witwatersrand,  Sud-­‐Àfrica),  entre  altres.    Aquesta  xarxa  està  resultant  un  marc  idoni  per  a  l'Anàlisi  de  les  formes  d’èxit  en  la  organització  empresarial  amb  un  especial  èmfasi  en  el  cooperaIvisme  compeIIu.  

Page 7: Llibre d'Abstracts

6

Un  dels  casos  que  s’està  analitzant  amb  més  profunditat  és  la  Corporación  Mondragón.  

Aquesta  alternaIva  no  capitalista  d’organització  empresarial  té  respostes  a  algunes  de  les  qüesIons  plantejades  per  les  conVnues  crisis  econòmiques  del  capitalisme  i  ha  arribat  a  ser  un  grup  molt  compeIIu  en  un  escenari  dominat  pel  mercat  i  l‘Estat  capitalista,  sense  renunciar  a  mesures  igualitàries  i  solidàries  entre  els  i  les  treballadores.

Jóvenes  y  Mercado  de  trabajo.  Una  aproximación  desde  la  elaboración  de  un  diseño  metodológico  mixto

Vanessa  Alcaide  Lozano  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

La  finalidad  de  esta  comunicación  se  centra  en  saIsfacer  dos  objeIvos  principales.  El  primero  es  de  carácter  analíIco  y  el  aspecto  central  es  indagar  sobre  la  situación  laboral  de  los  jóvenes  autóctonos  e  inmigrantes  en  el  contexto  del  mercado  de  trabajo  catalán,  con  el  fin  de  estudiar  si  existe  relación  entre  las  trayectorias  laborales  caracterísIcas  de  los  jóvenes  y  los  Ipos  de  interacciones  que  forman  sus  entornos  relacionales,  entendiendo  estos  como  recursos  de  capital  social.

El  segundo  objeIvo  es  de  carácter  metodológico  y  se  centra  en  la  elaboración  de  un  diseño  mixto  capaz  de  arIcular,  por  un  lado,  dos  perspecIvas  de  análisis  des  de  las  cuales  medir  el  fenómeno  estudiado,  la  perspecIva  atribuIva  y  la  perspecIva  reIcular.  Cada  una  de  estas  perspecIvas  se  vincula  a  una  base  de  datos  de  diferente  naturaleza:  la  Muestra  ConInua  de  Vidas  Laborales  y  la  Encuesta  de  Redes  Personales.  Por  otro  lado,  se  pretenden  combinar  los  enfoques  metodológicos  cuanItaIvo  y  cualitaIvo  con  el  fin  de  calibrar  sus  ventajas  y  limitaciones  a  la  hora  de  medir  el  fenómeno  que  es  objeto  de  esta  comunicación,  a  saber:  la  relación  entre  los  Ipos  de  trayectorias  laborales    y  los  Ipos  de  capital  social  de  los  jóvenes.

La  problemà8ca  econòmica  de  la  modernitat:  l’espai  de  l’autodeterminació  individual  i  col·∙lec8va  a  les  societats  de  mercat

David  Casassas  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials

És  sabut  que  el  projecte  de  la  modernitat,  que  presenta  inequívoques  arrels  republicanes  empeltades  amb  els  valors  i  aspiracions  de  l’ala  emancipatòria  de  la  tradició  del  dret  natural,  gira  al  voltant  d’una  idea  d’autonomia  com  a  autodeterminació  individual  i  col·∙lecIva  a  totes  les  esferes  de  la  vida  social.  A  l’àmbit  econòmic,  aquesta  idea  d’autonomia  s’ha  anat  concretant,  ja  des  dels  segles  XVII  i  XVIII  ,  en  la  figura  d’un  productor  independent,  però  estretament  vinculat  a  l’acció  i  projectes  dels  seus  consemblants,  que  s’esIma  lliure  en  la  mesura  que  posseeix  i/o  controla  un  conjunt  de  recursos  clau  per  a  l’organització  de  la  vida  producIva  comparIda.  El  projecte  de  recerca  que  es  presenta  tracta  d’explorar,  des  dels  àmbits  de  la  teoria  social  i  de  la  políIca  comparada,  quins  paquets  de  mesures  de  políIca  social  i  econòmica  poden  promoure  la  universalització  de  la  independència  socioeconòmica,  condició  necessària  de  la  llibertat  republicana,  en  les  contemporànies  societats  de  mercat.  Ara  bé,  enlloc  de  presentar  mecanismes  insItucionals  específics  com  condicions  necessàries  i  suficients  per  la  modernitat  econòmica  –o,  dit  altrament,  per  l’autodeterminació  individual  i  col·∙lecIva  a  l’esfera  producIva–,  aquest  projecte  analitza  alguns  dels  diversos  camins  a  través  dels  quals  aquesta  acció  políIco-­‐insItucional  ha  estat  i  és  concebuda,  interpretada  i  reivindicada  per  societats  i  grups  socials  d’índoles  ben  diferenciades.  A  la  inversa,  el  projecte  mostra  que,  malgrat  les  diferències  pel  que  fa  a  la  seva  concepció  i  plasmació  insItucional,  la  preocupació  normaIva  relaIva  a  la  independència  socioeconòmica  com  a  condició  necessària  de  la  llibertat  efecIva  tendeix  a  mostrar-­‐se  ubiqua  entre  els  nous  moviments  socials  que,  a  escala  global,  estan  reivindicant  avui,  sobretot  arran  de  l’esclat  de  la  crisi  econòmica  i  

Page 8: Llibre d'Abstracts

7

financera,  una  democraItzació  plena  de  la  vida  producIva.

Una  aproximación  a  los  mercados  de  trabajo  locales:  el  caso  de  Madrid  y  Barcelona

Andrés  Coco  Prieto  [email protected]  Lidia  Daza  Pérez  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  de  Recerca  Territori,  Població  i  Ciutadania

La  mayoría  de  los  estudios  sobre  el  mercado  de  trabajo  analizan  lo  que  ocurre  en  grandes  territorios,  ya  sean  países  o  regiones.  Sin  embargo,  la  prácIca  totalidad  de  quienes  trabajan  remuneradamente  (población  ocupada)  o  desean  hacerlo  (población  desempleada)  se  mueven  en  un  entorno  geográfico  mucho  más  limitado.  Ello  hace  necesario  abordar  el  estudio  del  mercado  de  trabajo  sobre  ámbitos  inferiores,  lo  que  se  ha  generalizado  a  nivel  internacional  con  el  término  de  mercados  laborales  locales  (MLL)  (Casado  y  Propín,  2008:  119).

Tomando  este  concepto  como  herramienta  de  análisis,  y  siguiendo  estudios  anteriores  realizados  para  la  Comunidad  Valenciana  y  otros  territorios,  el  trabajo  que  aquí  presentamos  lleva  a  cabo  una  caracterización,  primero,  y  una  comparación,  después,  de  los  MLL  para  el  caso  de  Madrid  (provincia)  y  Barcelona  (RMB).  

Con  datos  del  censo  y  parIendo  de  los  datos  sobre  movilidad  obligada  (por  moIvo  de  trabajo  remunerado),  se  analizan  los  desplazamientos  que  realizan  las  personas  ocupadas  para  establecer  los  límites  de  dichas  zonas  de  ocupación.  Lo  que  nos  permite  idenIficar  y  delimitar  los  MLL  en  cada  territorio,  comprobando,  por  ejemplo,  que  mientras  la  RMB  adopta  una  estructura  más  claramente  policéntrica,  Madrid  provincia  consItuye  un  único  MLL.  Asimismo,  la  uIlización  de  datos  de  la  EPA  nos  permite  profundizar  en  la  evolución  seguida  por  ambos  MLL  en  los  años  recientes.

Graduados  universitarios  catalanes:  efecto  de  la  crisis  en  su  inserción  laboral  y  cambios  intergeneracionales

Sandra  Fachelli  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Proyecto  ITUNEQMO  IInerarios  Universitarios,  Equidad  y  Movilidad  Ocupacional  /  Grup  de  Recerca  sobre  Educació  i  Treball  (GRET)

¿La  educación  es  una  defensa,  individual  y  social,  de  los  efectos  de  la  crisis  que  vivimos?  ¿O  esta  crisis  nos  enfrenta  a  una  situación  de  sobre-­‐educación,  lo  que  vuelve  ineficaz  elevar  el  nivel  educaIvo  de  los  jóvenes?  Los  documentos  oficiales  de  la  Unión  Europea  dicen  que  salir  de  la  crisis  implica  elevar  el  nivel  educaIvo  de  los  jóvenes  (Estrategia  2020).  En  España  estamos  a  punto  de  alcanzar  los  niveles  de  educación  superior  que  propone  este  documento,  sin  embargo,  la  crisis  que  comenzó  en  2008  eleva  los  niveles  de  desempleo  juvenil  que  se  encuentran  entre  los  más  altos  de  Europa.  ¿Sucede  lo  mismo  para  los  graduados  de  las  universidades?  ¿Cómo  los  ha  afectado  la  crisis?

En  este  trabajo  nos  proponemos  comparar  el  proceso  de  inserción  laboral  de  una  generación  de  graduados  que  ha  entrado  en  el  mercado  laboral  en  un  momento  de  expansión  económica  con  otra  generación  de  graduados  que  lo  ha  hecho  durante  la  crisis.  Tenemos  dos  encuestas  realizadas  en  Cataluña  sobre  la  inserción  laboral  de  los  Itulados,  una  antes  de  la  crisis  y  otra  en  medio  de  ella.  La  primera  explora  la  situación  de  empleo  en  2008,  de  la  gente  que  se  había  graduado  en  2004,  y  la  otra  a  los  graduados  en  el  año  2007,  que  fueron  entrevistados  en  2011.  Estas  encuestas  fueron  realizadas  por  la  Agencia  para  la  Calidad  del  Sistema  Universitario  de  Cataluña.  La  comparación  entre  los  resultados  de  estos  estudios  muestra  que  si  bien  la  crisis  ha  afectado  a  los  graduados,  en  su  conjunto,  Iene  un  nivel  significaIvamente  más  bajo  de  desempleo  que  el  resto  de  las  personas  jóvenes.  Nuestro  segundo  objeIvo  es  observar  estos  jóvenes  en  comparación  con  sus  padres,  y  ver  su  proceso  de  inserción  en  perspecIva  intergeneracional.  De  esta  manera,  además  de  observar  la  inserción  alcanzada  cuatro  años  

Page 9: Llibre d'Abstracts

8

después  de  graduarse  en  la  universidad  en  dos  contextos  diferentes  (de  expansión  y  de  crisis  económica)  pretendemos  acercarnos  a  una  visión  de  más  largo  plazo  (intergeneracional).

Sessió  3:  Cultura,  llengua,  innovació  i  seguretatDijous  29  de  novembre  15:45-­‐17:45Moderadora:  Vanessa  Alcaide  Lozano

El  Budisme  ara  i  aquí:  un  exemple  de  construcció  social  en  l’era  moderna

Liliana  Arroyo  Moliner  [email protected]  Dept.  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  d’Estudis  de  Poder  i  Privilegi  

En  les  darreres  dècades,  el  Budisme  ha  sobrepassat  les  barreres  asiàIques  per  converIr-­‐se  en  una  opció  religiosa  i  filosòfica  vàlida  en  els  països  industrialitzats  i  postmaterialistes.  En  aquesta  ponència  es  tracta  la  introducció  del  Budisme  a  Espanya  com  un  exemple  de  construcció  social.  Ressalta  l’exemple  de  com  una  importació  cultural  i  religiosa  a  un  nou  context  engega  procesos  de  definició  d’objecIus,  d’idenItats  i  de  legiImació  en  un  context  amb  un  passat  marcadament  catòlic.

Les  dades  uIlitzades,  formen  part  del  projecte  “Espiritualidad,  Razón  y  Discordias:  Modelos  de  Budismo  en  España”,  una  tesi  doctoral  en  curs  que  ha  recollit  via  qüesIonari  i  a  través  d’entrevistes  a  informants  clau,  informació  sobre  més  de  70  centres  afincats  a  Espanya  en  el  període  2010-­‐2012.

El  coneixement  dels  públics  del  sector  cultural  pel  sector  cultural:  una  mirada  compara8va  entre  França  i  Espanya

Gloria  Romanello  [email protected].   Teoria   Sociològica,   Filosofia   del   Dret   i   Metodologia   de  les  Ciències  Socials  /  Grup  de  Recerca  CECUPS

Què  significa  avui  en  dia  per  a  un  museu  interessar-­‐se  pel  seu  propi  públic?  A  què  es  deu  realment  l’interès  que  les  insItucions  culturals  demostren  cap  als  seus  públics?

Aquesta  invesIgació  pretén  considerar,  no  sense  algunes  notes  provocaIves,  les  acIvitats  de  coneixements  sobre  els  públics  dels  visitants  d’alguns  museus  de  referència  a  França  i  d'Espanya,  descrivint  els  antecedents,  l'evolució  i  l'actualitat  d'aquestes  pràcIques.  El  repte  de  les  políIques  culturals  actuals  apunta  a  un  enfocament  cap  als  visitants.  Però,  de  quins  visitants  estem  parlant?  Un  públic  col·∙laboraIu,  que  respon  a  les  necessitats  prèviament  establertes  per  les  governança  dels  museus,  tant  en  termes  comercials  que  políIcs?  O  potser  estem  de  nou  en  presència  d'una  cultura  jeràrquica,  distant  i  insensible  a  les  necessitats  reals  de  les  seves  audiències,  que  sofreix  i  no  admet  la  "intromissió"  dels  públics  en  les  seves  decisions?

Procesos  crea8vos  y  espacios  urbanos.  Análisis  comparado  de  las  ciudades  de  Buenos  Aires  y  Barcelona

MaFas  I.  Zarlenga  [email protected].   Teoria   Sociològica,   Filosofia   del   Dret   i   Metodologia   de  les  Ciències  Socials  /  Grup  de  Recerca  CECUPS  /  MAEC

El  objeIvo  principal  de  la  presente  comunicación  es  hacer  conocer  los  principales  avances  de  la  tesis  doctoral  que  desarrollo  en  el  marco  del  programa  de  doctorado  en  sociología  de  la  Universidad  de  Barcelona.  La  tesis  Iene  como  objeIvo  general  analizar  comparaIvamente  la  incidencia  del  lugar  a  escala  intra-­‐urbana  y  situacional  en  los  procesos  de  creaIvidad  cultural  urbana.  El  marco  teórico  

Page 10: Llibre d'Abstracts

9

seleccionad  se  inscribe  dentro  de  determinadas  corrientes  sociológicas  sensibles  al  entendimiento  y  comprensión  de  las  interacciones  y  los  rituales  sociales  grupales  a  escala  micro  y  meso  (Durkheim,  Goffman,  Bourdieu,  Collins),  y  aquellas  que  le  prestan  atención  al  lugar  como  una  dimensión  configurada  y  configurante  de  interacciones  sociales  (Gieryn,  Molotch).  La  estrategia  de  invesIgación  está  basada  en  el  estudio  de  casos  

desde  una  perspecIva  comparada.  Los  casos  de  estudios  seleccionados  se  corresponden  al  conjunto  de  procesos  creaIvos  generados  dentro  de  los  barrios  de  La  Boca  y  al  Distrito  Metropolitano  de  Diseño  del  barrio  de  Barracas  de  la  ciudad  de  Buenos  Aires  y  al  barrio  del  Raval  y  el  Distrito  22@  de  la  ciudad  de  Barcelona.  La  metodología  seleccionada  es  del  Ipo  cualitaIva,  basada  en  las  siguientes  técnicas  de  recolección  de  datos:  observación,  observación  parIcipante,  entrevista  en  profundidad,  análisis  de  documentos  y  registro  fotográfico  y  audiovisual.  

Sistemes  d’innovació  centrats  en  els  usuaris

Jordi  Colobrans  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /    Fundació  i2CAT

i2CAT  és  un  centre  de  recerca  i  d’innovació  tecnològica  on  hi  treballen  una  seixantena  d’enginyers  i  dos  cienVfics  socials.  i2CAT  té  oberts  una  setantena  de  projectes.  L’any  2011  es  va  crear  una  unitat  transversal,  la  Unitat  de  Living  Labs  (ULL),  coordinada  per  un  professor  associat  del  Departament  de  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions,  amb  dos  objecIus:  socialitzar  la  tecnologia  i  tecnificar  la  societat.  Des  de  la  Unitat  es  col·∙labora  amb  els  diferents  clústers  d’i2CAT,  especialment  amb  els  de  salut  i  dependència,  de  mèdia  i  d’energia,  a  part  de  tenir  projectes  propis.  Paral·∙lelament,  la  ULL  té  dues  línies  de  recerca  obertes,  una  de  conceptual  i  una  d’aplicada:  Tecnoantropologia,  i  User  Experience  Research.  En  la  primera  invesIguem  les  noves  formes  de  relació  entre  tecnologia,  cultura  i  societat.  En  la  segona    nous  mètodes  i  tècniques  per  recollir,  generar,  analitzar  i  visualitzar  la  informació  que  

proporcionen  els  usuaris  en  contacte  amb  les  noves  tecnologies,  aplicacions  i/o  plataformes.

L’observatori  del  Conflicte

Trinidad  Bretones  [email protected].   Teoria   Sociològica,   Filosofia   del   Dret   i   Metodologia   de  les   Ciències   Socials   /   Observatori   del   conflicte   /   Grup   de  Recerca  CECUPS

El  OCS  es  un  observatorio  que  depende  del  grupo  de  invesIgación  de  la  Universidad  de  Barcelona  ICCS  (InvesIgaciones  sobre  Conflicto  y  Cambio  Sociales).  El  objeIvo  fundamental  del  OCS  es  generar  conocimiento  sobre  bases  cienVficas  de  las  lógicas  del  conflicto  y  el  cambio  sociales,  con  el  objeIvo  de  hacer  difusión  social  de  la  información  y  los  hallazgos  sustanIvos  y,  con  ello,  contribuir  a  edificar  sociedades  más  justas  e  igualitarias  que  puedan  gesIonar  racionalmente  los  conflictos  emergentes.  La  ópIca  analíIca  dominante  es  la  relacional:  las  relaciones  entre  los  individuos  consItuyen  las  unidades  sociales  básicas  de  la  indagación  social;  y  está  también  anclada  en  una  sociología  posiIva  de  orientación  críIca.

Els  canvis  sociolingüís8cs  en  el  pas  de  primària  a  secundària:  el  projecte  RESOL  a  la  ciutat  de  Mataró

Vanessa  Bretxa  Riera  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  OrganIzacions  /  CUSC-­‐  Centre  Universitari  de  SociolingüísIca  i  Comunicació  

En  aquesta  comunicació  es  presentaran  part  dels  principals  resultats  del  projecte  RESOL,  el  qual  pretén  analitzar  els  canvis  que  experimenta  la  població  preadolescent  en  les  seves  pràcIques  lingüísIques  i  culturals  durant  el  pas  de  l’educació  primària  a  la  secundària,  a  la  ciutat  de  Mataró.  La  base  de  l'anàlisi  és  la  comparació  diacrònica  dels  indicadors  d’usos  lingüísIcs  interpersonals  (llengua  familiar  i  usos  en  les  xarxes  socials),  de  tries  lingüísIques  en  el  consum  mediàIc  (elecció  de  llengua  en  el  consum  cultural,  mediàIc  i  d'oci)  i  de  les  competències  declarades  en  català  i  castellà.  Els  resultats  mostren  que,  malgrat  considerar  que  tenen  una  alta  competència  en  totes  dues  llengües,  les  pautes  de  tria  lingüísIca  dels  informants  estan  clarament  correlacionades  amb  

Page 11: Llibre d'Abstracts

10

la  seva  llengua  inicial.  En  termes  generals,  la  transició  entre  aquests  dos  cursos  es  veu  acompanyada  per  un  retrocés  moderat  de  l’ús  del  català  com  a  llengua  vehicular  educaIva,  un  retrocés  significaIu  del  català  com  a  llengua  de  consum  cultural,  i  un  retrocés  moderat  de  l’ús  del  català  en  comunicacions  interpersonals,  aquest  darrer  liderat  pels  al·∙loglots.

Enquestes  de  Seguretat  a  Catalunya

Rosa  Mur  Pe8t  [email protected]    Dept.  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Generalitat  de  Catalunya

La  meva  relació  recent  amb  la  recerca  ha  estat  fonamentalment  la  que  he  dut  a  terme  com  a  sociòloga  de  l’Equip  d’Enquestes  del  Departament  d’Interior  i  s’ha  centrat  bàsicament  en  el  seguiment,  millora  i  anàlisi  dels  conInguts  anuals  de  l’Enquesta  de  Seguretat  Pública  de  Catalunya  (ESPC);  el  disseny,  implementació  i  anàlisi  de  les  dades  de  la  Primera  Enquesta  de  Violència  Masclista  a  Catalunya  (2010)  i  la  modernització  i  desenvolupament  d’una  nova  edició  de  l’Enquesta  de  Convivència  Escolar  i  Seguretat  a  Catalunya  (ECESC,  2011-­‐2012).  Essent  aquestes  tres  grans  enquestes  sobre  seguretat,  delinqüència  i  vicImització  existents  a  Catalunya.

És  interessant  que  la  comunitat  acadèmica  Ingui  coneixement  d’aquestes  grans  enquestes  i  dels  seus  principals  objecIus  i  resultats,  atesa  la  possibilitat  que  alumnes  i  professors  puguin  accedir  als  seus  informes  de  resultats  i  també  a  les  bases  de  dades  i  conInguts  metodològics  per  a  desenvolupar  i/o  complementar  les  seves  pròpies  recerques,  sobretot  aquelles  centrades  en  els  àmbits  de  la  criminologia  i  la  seguretat,  drets  fonamentals  reconeguts  a  totes  les  persones  que  viuen  a  la  nostra  comunitat.

Per  això,  en  la  meva  intervenció  en  aquestes  jornades  exposaré  els  objecIus  bàsics  de  cadascuna  d’elles  així  com  la  manera  com  la  comunitat  acadèmica  hi  pot  tenir  accés.

Sessió  4:  Gènere,  famílies  i  desigualtats  

Dijous  29  de  novembre  18:15-­‐20:15Moderadora:    Tinka  Schubert

Projecte  ‘XAPI’:  xarxa  de  professionals  per  la  interculturalitat

Montse  Ferràs  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  d’Estudis  de  Poder  i  Privilegi

Projecte  d’innovació  social  dirigit  a  tot  aquells  que  treballen  per  la  integració  i  la  convivència,  fent  intervenció  directe  o  gesIó.  L’objecIu  és  potenciar  la  col·∙laboració  interdisciplinar,  assolir  un  canvi  de  perspecIva  en  el  model  de  treball  a  Catalunya  i  crear  espais  de  debat,  que  minvin  el  tall  entre  món  acadèmic  i  món  laboral  i  entre  intervenció  directe  i  creació  de  políIques  socials.  En  el  tractament  de  persones  cal  tenir  una  visió  holísIca  i  endegar  projectes  el  més  complerts  possibles  per  assolir  un  grau  d’integració  on  tothom  hi  guanyi

La  tasca  requereix  un  seguit  de  requisits,  que  masses  cops  ofeguen  al  professional.  S’ha  d’estar  al  dia  dels  canvis  normaIus.  S’ha  d’empaItzar  amb  les  persones.  S’ha  de  ser  creaIu.  S’ha  de  saber  moure’s  en  el  món  tecnològic.  S’ha  de  fer  front  a  la  dinàmica  social.  S’ha  de  buscar  solucions.  S’ha  d’acomplir  amb  la  pròpia  visió.  S’ha  de  sobreviure  personalment.    ...  En  definiIva,  S’ha  d’aportar  valors  pràcIcs,  èIcs  i  emocionals  que  permeIn  treballar  a  gust  i  fer  una  bona  feina,  el  més  allunyada  de  les  inèrcies.  

L’intercanvi  de  coneixement  i  d’experiències,  les  pròpies  emocions  davant  situacions  extremes,  la  solidaritat,  la  creaIvitat  i,  per  que  no,  l’oportunitat  de  creixement  personal  i  laboral,  són  temes  que  creiem  necessaris  tocar  en  el  projecte.  Una  feina  encaminada  a  generar  coneixement,  fer  possible  el  treball  col·∙laboraIu,  comparIr  experiències  i  esImular  la  parIcipació  en  el  debat  i  la  reflexió  on  totes  les  disciplines  i  puguin  ser  representades.

Page 12: Llibre d'Abstracts

11

Perspec8va  feminista  en  una  recerca  sobre  famílies  monoparentals

Rosa  Or8z  Monera  [email protected]  Almeda  Samaranch  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

El  grup  Copolis  està  desenvolupant  el  projecte  I+D  “Les  famílies  monoparentals  del  nou  segle.  Reptes  i  dilemes  en  temps  de  canvi”  (CSO2011-­‐29889).  La  seva  finalitat  és  aprofundir  en  el  coneixement  dels  canvis  i  impactes  entorn  d’aquestes  famílies  durant  la  primera  dècada  del  segle  XXI  a  l’Estat  Espanyol  i  a  Catalunya.  La  fase  inicial,  encara  en  curs,  consisteix  en  el  disseny  d'una  Enquesta  sobre  Monoparentalitat  i  Diversitat  Familiar  (EMODIF)  i  la  seva  aplicació  a  una  mostra  de  famílies  de  la  FEFAMOCA  (Federació  de  Famílies  Monoparentals  de  Catalunya).  Aquesta  enquesta  s’està  elaborant  des  d’una  perspecIva  no  androcèntrica  el  que  ha  suposat,  entre  altres  coses,  considerar  els  recursos  i  el  benestar  generats  des  de  les  xarxes  sòcio-­‐comunitàries  i  l’àmbit  domèsIc;  i  uIlitzar  el  gènere  com  una  categoria  analíIca  bàsica  que  permeI  anar  més  al  fons  de  les  experiències  i  dificultats  a  les  que  s’enfronten  aquestes  famílies.

A  més  el  projecte  està  desenvolupant  una  nova  experiència  d'invesIgació  acció  parIcipaIva  amb  la  creaIvitat  social  com  a  constructe  sociològic  que  ha  guiat  l'elaboració  de  la  EMODIF.  Per  tant,  aquesta  comunicació  pretén  mostrar  les  perspecIves  des  de  les  que  s’està  abordant  la  recerca  i  avançar,  si  escau,  alguns  dels  resultats.

Maternitat  subrogada:  drets,  debats  i  experiències

Anna  Morero  Beltran  [email protected]  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

La  tesi  doctoral  vol  estudiar  de  prop  el  fenomen  de  la  subrogació  de  la  maternitat,  també  coneguda  com  a  gestació  subrogada  o  ventre  de  lloguer.  Des  d’una  lectura  feminista,  es  pretén  aprofundir  en  quines  implicacions  té  aquest  fenomen  en  la  construcció  de  la  maternitat  i  en  les  dones.  Així  

mateix,  es  proposa  conèixer  també  quin  impacte  té  en  els  nous  models  familiars,  i  de  quina  manera  estan  recollides  per  la  llei.  Per  tant,  aquesta  tesi  vol  posar  l’accent  en  l’impacte  de  la  subrogació  en  el  senIt  de  la  maternitat  i  el  parenIu.

En  una  segona  instància  es  vol  analitzar  la  implicació  dels  estats  respecte  al  seu  paper  en  relació  a  la  subrogació,  fent  especial  atenció  a  alguns  territoris  concrets  com  són  l’Estat  espanyol,  Índia,  els  Estats  Units  i  Israel,  donat  que  cadascun  d’aquests  països  té  un  posicionament  diferent  respecte  a  la  subrogació,  fet  que  implica  diversos  models  d’estat  del  benestar  i  també  afavoreixen  una  resposta  social  diversa.  En  aquest  senIt,  s’analitzaran  la  implicació  dels  mercats  i  la  globalització  com  a  eixos  imprescindibles  per  entendre  l’impacte  i  les  implicacions  de  la  subrogació.  

Recerca  internacional  en  masculinitats  

Oriol  Rios  González  [email protected]  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  CREA

La  recerca  internacional  en  el  camp  de  les  masculinitats,  els  anomenats  men  studies,  tenen  una  trajectòria  avalada  per  projectes  compeIIus,  revistes  indexades  i  manuals  de  referència.  A  l’Estat  Espanyol  la  recerca  en  aquest  àmbit  està  començant  a  tenir  cert  ressò.  Així  s’ha  constatat  que  bona  part  del  seu  discurs  s’ha  centrat  en  la  implicació  masculina  en  l’esfera  privada,  tot  i  així  s’estan  concretant  altres  contribucions  sobre  diferents  temàIques  emergents,  com  són  els  models  d’atracIu.  En  aquesta  comunicació  es  presentaran  aquestes  contribucions,  posant  especial  èmfasi  en  aquelles  que  estan  responent  a  les  demandes  d’organismes  com  la  Comissió  Europea  o  el  Programa  Marc  de  Recerca.  Per  tal  de  fer  aquesta  descripció  es  Indran  en  compte  els  resultats  obInguts  en  recerques  compeIIves  (I+D+i)  en  aquest  àmbit,  algunes  ja  finalitzades:  Impacto  de  los  actos  comunica9vos  en  la  construcción  de  nuevas  masculinidades,  i  altres  en  desenvolupament:  Implicación  paterna  en  el  cuidado  de  los  hijos.  

Page 13: Llibre d'Abstracts

12

Processos  d’integració  i  exclusió  social  juvenil  a  la  perifèria  de  Barcelona  i  Oslo

Ana  Cano  [email protected].   Teoria   Sociològica,   Filosofia   del   Dret   i   Metodologia   de  les  Ciències  Socials  /   Grup  de   Recerca  CreaIvitat,   Innovació   i  Transformació  urbana  (CRIT)

Aquest  treball  d'invesIgació  pretén  analitzar  la  influència  del  territori  (el  barri)  sobre  la  configuració  i  desenvolupament  dels  trajectes  juvenils  –especialment  en  les  dimensions  formaIves,  d'oci,  d'expectaIves  de  futur  i  de  capital  social–,  alhora  que  té  en  compte:  la  ciutat,  aspectes  extraterritorials  (com  els  règims  de  benestar  i  la  seva  influència  en  les  políIques  socials  i  políIques  de  joventut),  i  l'impacte  de  les  insItucions  socials  ubicades  al  barri.  Així  mateix,  s'analitzen  tots  aquests  elements  considerant  dos  eixos  transversals:  gènere  i  nacionalitat.

Per  abordar  aquests  objecIus,  optem  per  l'estudi  de  cas  comparaIu  com  a  plantejament  metodològic.  Coherentment  amb  això  desenvolupem  una  metodologia  variada,  la  qual  combina  l'anàlisi  quanItaIu  –mitjançant  l'ús  de  dades  censals,  del  padró  municipal  i  qüesIonaris  dirigits  als  joves–,  l'anàlisi  qualitaIu  –a  través  d'instruments  com  ara  l’observació  sistemàIca,  l'entrevista  semiestructurada  a  professionals  i  els  focus  groups  amb  els  joves–,  l’anàlisi  de  xarxes  socials  i  capital  social  dels  joves  i,  l'anàlisi  comparaIu  entre  ciutats  (Barcelona  i  Oslo),  barris  i  joves.

Factors  socials  dels  resultats  educa8us

Rosario  Scandurra  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

Des  dels  anys  seixanta  del  segle  passat,  un  ampli  ventall  d'estudis  han  focalitzat  l'atenció  sobre  la  relació  que  hi  ha  entre  els  inputs  escolars,  la  formació  dels  estudiants  i  els  resultats  acadèmics.  Aquesta  literatura  ha  mostrat  la  importància  del  paper  de  la  família  i  de  la  composició  social  de  les  escoles  en  els  resultats  educaIus.  (Coleman,  1966;  

Jencks,  1972;  Bourdieu  i  Passeron,  1964;  Collins,  1971;  Bowles  i  GinIs  1976;  Arrow,  Bowles,  Durlauf,  2000;  Dupriez  i  Dumay,  2004).  Aquest  treball  es  basa  en  la  hipòtesi  que  els  resultats  educaIus  són  mediats  per  caracterísIques  organitzaIves,  pedagògiques  i  psicosocials  (Thrupp,  1999).

El  treball  avalua  l'associació  entre  els  resultats  educaIus  dels  estudiants  i  els  factors  familiars  (nivell  cultural  i  socioeconòmic),  de  composició  social  del  centre  escolar  i  de  processos  escolars,  uIlitzant  dades  PISA  i  models  de  regressió  mulInivell.  

Emancipació  residencial  i  formació  de  llars  de  les  persones  joves  a  la  Regió  Metropolitana  de  Barcelona

Sílvia  Casola  Salvatella  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials  /  Grup  de  Recerca  Territori,  Població  i  Ciutadania

L’objecIu  és  el  de  conèixer  el  com  i  el  perquè  les  persones  joves  s’emancipen  i  formen  llars,  concretament  a  la  Regió  Metropolitana  de  Barcelona,  i  determinar  com  els  processos  d’emancipació  segons  sexe,  edat,  nivell  d’instrucció,  la  relació  amb  l’acIvitat,  la  naturalesa  de  la  població  o  nacionalitat  i  la  classe  social  es  donen  de  manera  diferenciada  en  el  territori

Per  emancipació  residencial,  en  el  desenvolupament  del  projecte  que  aquí  es  presenta,  s’entén  que  és  el  moment  que  una  persona  jove  deixa  de  viure  a  la  seva  llar  d’origen.  Necessàriament  l’emancipació  residencial  va  associada  a  la  formació  d’una  nova  llar  i  aquí  s’analitza  com  es  realitza  aquest  procés  o  amb  qui  es  fa,  per  tant  s’estudia  la  formació,  Ipologia  i  composició  de  les  llars  dels  joves.

Page 14: Llibre d'Abstracts

13

Sessió  5:  Capital  social  i  cohesió

Divendres  30  de  novembre  9:00-­‐11:00Moderador:  Marc  Pradel  Miquel

Capital  social  y  aprendizaje  en  la  universidad

Lidia  Daza  Pérez  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  de  Rececerca  Territori,  Població  i  Ciutadania

La  reforma  metodológica  implementada  en  las  universidades  catalanas  a  raíz  del  proceso  de  Bolonia,  ha  comportado  transformaciones  en  el  contexto  de  aprendizaje  de  las  Itulaciones.  Sin  embargo,  dichas  transformaciones  no  se  han  producido  de  forma  homogénea.  Encontramos  estudios  universitarios  que  ofrecen  condiciones  y  recursos  más  ópImos  para  el  aprendizaje  de  acuerdo  a  los  criterios  del  Espacio  Europeo  de  Educación  Superior  (EEES),  mientras  que  otros  todavía  se  encuentran  en  los  inicios  de  la  reforma.  

La  invesIgación  que  se  presenta  analiza  la  influencia  de  los  diferentes  contextos  de  aprendizaje  en  la  generación  de  capital  social,  mediante  el  nivel  de  implicación  del  estudiante  en  la  universidad.  Y  examinamos  qué  impacto  Iene  en  los  resultados  académicos.

Los  resultados  ponen  de  manifiesto  que  algunos  aspectos  de  los  contextos  más  adaptados  a  Bolonia  favorecen  la  acumulación  de  capital  social.  Sin  embargo,  la  composición  social  de  determinadas  Itulaciones  consItuye  una  barrera  para  que  determinados  colecIvos  accedan  a  él.

Los  mundos  sociales  de  la  felicidad

José.  A.  Rodríguez  Díaz  [email protected]  Lluís  C.  Bosch  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  d’Estudis  de  Poder  i  Privilegi

En  Los  Mundos  Sociales  de  la  Felicidad  confluyen  dos  dimensiones  sociales  que  caracterizan  al  siglo  XXI  (a  la  par  que  dos  de  nuestras  propias  invesIgaciones):  la  arIculación  y  empoderamiento  

de  la  sociedad  y  el  ascenso  de  la  felicidad  como  nueva  meta  social.  Ambas  dimensiones    empujan  una  transformación  radical  de  las  formas,  estructuras  y    dinámicas  de  la  sociedad  humana.

UIlizando  datos  del  World  Values  Survey  vemos  cómo  la  red  de  la  sociedad  civil  organizada  toma  forma  y  contribuye  a  la  arIculación  de  la  sociedad  en  su  conjunto.  En  ese  marco,  nos  centramos  específicamente  en  la  relación  entre  capital  social  y  felicidad  a  través  del  estudio  comparaIvo  de  los  mundos  sociales  de  personas  con  diferentes  niveles  de  felicidad.

Resultats  de  la  recerca  INCLUD-­‐ED:  Strategies  for  Inclusion  and  Social  Cohesion  from  educa5on  in  Europe.  Impacte  en  les  polí8ques  i  transferibilitat  de  les  actuacions  d'èxit

Gisela  Redondo  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials  /  CREA

El  projecte  integrat  INCLUD-­‐ED  és  la  recerca  amb  més  recursos  i  de  més  rang  cienVfic  dels  Programes  Marc  de  Recerca  que  fins  ara  hagi  dirigit  cap  professional  de  les  Ciències  Econòmiques,  Socials  i  Humanes  de  l'Estat  espanyol.  INCLUD-­‐ED  analitza  estratègies  educaIves  que  generen  exclusió  social,  sobretot  en  grups  vulnerables,  i  estratègies  educaIves  que  promouen  la  cohesió  social.    S'han  idenIficat  actuacions  d'èxit  que  impacten  en  la  superació  de  les  desigualtats  en  diferents  àrees  socials  (Educació,  Ocupació,  Salut,  Habitatge  i  ParIcipació).  La  metodologia  comunicaIva  emprada  en  la  recerca  ha  garanIt  un  gran  impacte  dels  resultats  tant  en  la  formulació  de  recomanacions  políIques  com  en  la  transformació  de  barris-­‐ghe�o.  En  aquest  senIt,  destaca  el  Contracte  d'Inclusió  Dialògica  com  a  procediment  a  través  del  qual  les  actuacions  d'èxit  analitzades  en  la  recerca  es  recreen  en  un  diàleg  igualitari  entre  els  invesIgadors/es  i  els  membres  de  la  comunitat  per  a  transformació  del  context  social.

Page 15: Llibre d'Abstracts

14

Necesidades  y  demandas  ciudadanas  a  la  Policía:  Análisis  comparado  de  la  denuncia  entre  España  y  Europa

Diego  Torrente  Robles  [email protected]  Gallo  [email protected]  Oltra  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions    /    Grupo  de  InvesIgación    en  Sociología  Aplicada:  Calidad  de    Vida,  Seguridad  y  ciudadanía.  (GRISA)  

Vanessa  PeñarandaUniversitat  de  Barcelona

Juli  Sabaté  [email protected].  Teoria  sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials

Oscar  JaimeUniversidad  Pública  de  Navarra

Cris8na  RecheaTamara  RubiñosUniversidad  de  CasIlla  La  Mancha

La  denuncia  es  el  acto  formal  por  el  que  el  ciudadano  comunica  situaciones  delicIvas  y  moviliza  a  los  servicios  policiales.  Mediante  ella,  la  Policía  conoce  los  problemas  y  orienta  sus  actuaciones  y  sus  recursos.  Sin  ella,  las  necesidades  y  las  demandas  de  la  sociedad  se  distorsionan,  y  las  políIcas  no  se  orientan  correctamente.  Sin  embargo,  las  encuestas  de  vicImización  internacionales  muestran  que  sólo  se  denuncia  entre  un  tercio  y  la  mitad  de  los  delitos  comunes  y  que,  además,  las  diferencias  entre  países  son  grandes.  Las  razones  de  esas  diferencias  no  están  del  todo  claras.      Existen  dos  grandes  modelos  explicaIvos  sobre  la  denuncia.  El  primero  subraya  la  importancia  de  un  cálculo  sobre  los  costes  y  los  beneficios  esperados  para  la  vícIma.  El  segundo  hace  referencia  a  razones  normaIvas  como  las  impulsoras  de  la  denuncia.  Es  decir,  valores  o  normas  de  conducta  que  van  más  allá  de  un  beneficio  personal.  Puede  tratarse  de  la  convicción  de  que  la  denuncia  es  una  obligación  cívica,  el  deseo  de  proteger  a  la  comunidad,  o  el  de  evitar  otras  vícImas  potenciales.  Una  limitación  de  esas  teorías  es  que  ponen  el  énfasis  en  la  vícIma  o  en  la  situación.  Sin  embargo,  ese  Ipo  de  factores  no  ayudan  a  explicar  las  diferencias  entre  países.  Entender  y  gesIonar  

las  razones  de  esas  diferencias  es  importante  para  lograr  orientar  mejor  los  recursos  de  la  Policía,  reforzar  su  legiImidad  social,  y  corregir  desigualdades  en  el  acceso  a  los  servicios  de  seguridad.  Para  ello,  es  necesario  mirar  a  otros  factores  más  contextuales  o  macro-­‐sociales.    

La  presente  comunicación  presenta  un  proyecto  de  invesIgación  financiado  por  el  Plan  Nacional  de  la  Ciencia  que  trata  de  explicar  esas  diferencias  con  variables  agregadas  como  el  entorno  vecinal  de  la  vícIma,  la  confianza  ciudadana  en  la  Policía,  o  la  infraestructura  de  servicios  de  recogida  de  denuncias  y  atención  a  la  vícIma.  Se  presentan  los  datos  sobre  la  realidad  de  la  denuncia  en  Europa,  se  argumenta  la  necesidad  de  comprender  las  diferencias,  y  se  explican  los  detalles  metodológicos  del  proyecto.

Actors  de  la  Seguretat  –  La  policia  a  Catalunya

San8  Costa  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions

Hem  analitzat  com  el  manteniment  d’un  sistema  amb  diversos  operadors  conInua  plantejant  deficiències  i  duplicitats  di�cils  de  superar,  la  hipòtesi  plantejada  és  millorar  l’eficiència  i  eficàcia  mitjançant  un  únic  actor  policial  que  ha  de  proveir  seguretat  a  tot  el  territori.  

Altres  països  del  nostre  entorn  amb  dimensions  territorials  molt  semblants  a  la  de  Catalunya  (Holanda  i  Bèlgica)  han  arribat  a  la  conclusió  que  el  millor  model  possible  per  a  millorar  la  coordinació  de  les  seves  policies  nacionals  i  les  locals  passava  per  la  integració  de  totes  dues  en  un  sol  cos  que  desenvolupés  les  funcions  dels  dos  nivells  policials.

Per  arribar  a  aquestes  conclusions,  els  belgues  van  haver  de  paIr  una  gran  crisi  del  sistema  de  coordinació  policial  i  Holanda  ho  va  fer  en  veure  deteriorar  les  seves  estadísIques  criminològiques  i  per  la  necessitat  d’aconseguir  un  model  més  eficient.

Es  tractava  de  fer  un  escenari  sobre  com  hauria  de  funcionar  un  sistema  de  policia  amb  un  únic  autor  i  d’estudiar  les  vies  per  arribar-­‐hi.

Page 16: Llibre d'Abstracts

15

L’avaluació  de  programes  socials.  El  projecte  Albada  en  el  marc  de  la  Llei  de  barris

Montse  Simó  Solsona  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  de  Recerca  CreaIvitat,  Innovació  i  Transformació  urbana  (CRIT)

L’objecIu  de  la  comunicació  és  presentar  el  disseny  i  els  principals  resultats  obInguts  de  l’aplicació  del  pla  avaluaIu  d’un  projecte  socioeducaIu.  Concretament,  un  projecte  social  inclòs  dins  la  Llei  de  barris,  políIca  integral  amb  l’objecIu  d’afavorir  la  regeneració  urbana  de  barris.  

El  projecte  Albada  té  l’objecIu  de  preparar  els  joves  del  Centre  Històric  de  Lleida,  principalment,  però  també  de  tota  la  ciutat  dotant-­‐los  de  majors  habilitats  i  coneixements  per  trencar  la  situació  de  risc  social  que  pateixen.  A  través  d’una  actuació  intensiva  en  el  temps,  com  també  integral  i  personalitzada,  es  vol  capacitar  al  jove  d’apItuds  per  trencar  el  relleu  generacional  del  risc  i  així  afavorir  la  millora  de  la  qualitat  de  vida  del  barri.  

La  comunicació  exposarà  quin  ha  estat  el  disseny  avaluaIu  proposat,  guiat  específicament  per  les  preguntes  avaluaIves,  el  context,  l’objecte  d’estudi  a  avaluar  i  la  perspecIva  teòrica  més  adequada  per  aquests  propòsits:  l’avaluació  basada  en  la  teoria.  Posteriorment,  es  presentaran  els  principals  resultats  derivats  de  l’execució  d’aquest  disseny  i  s’incidirà  en  els  mecanismes  que  permeten  enllaçar  els  diferents  nivells  de  resultats.

Sessió  6:  Metodologia  i  metarecerca

Divendres  30  de  novembre  11:30-­‐13:30Moderadora:  Clara  Camps  Calvet

La  Construcción  Académica  de  la  Felicidad

José  A.  Rodríguez  Díaz  [email protected]  Arroyo  Moliner  [email protected]  Sierra  Andrés  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  d’Estudis  de  Poder  i  Privilegi

En  las  úlImas  décadas  el  estudio  de  la  Felicidad  desde  la  Academia  se  ha  incrementado  enormemente.  Diversas  disciplinas  de  las  ciencias  sociales  han  entrado  a  definir  qué  es  la  Felicidad,  cuáles  son  sus  componentes  y  cómo  debe  medirse.  Los  modelos  económicos  se  sitúan  en  el  plano  material  y  dan  a  los  ingresos  y  la  bonanza  económica  un  papel  importante.  La  psicología  se  sitúa  en  la  vista  de  la  saIsfacción  y  el  bienestar  psicológico.  Desde  Inglaterra  llega  una  sólida  propuesta  de  integrar  la  Felicidad  como  elemento  a  tener  en  cuenta  en  la  elaboración  de  políIcas  públicas.  La  aportación  de  la  Sociología  en  todo  ello  Iene  mucho  que  ver  con  la  cohesión,  las  teorías  de  capital  social  y  las  Redes.  

En  el  presente  paper  se  analiza  el  mapa  cogniIvo  de  la  Felicidad  desde  el  análisis.  Esto  es,  ver  cómo  cada  disciplina  define,  conceptualiza  y  mide  la  Felicidad.  Se  analiza  también  la  relación  entre  las  perspecIvas,  los  campos  de  publicación  desde  cada  área  y  los  aparatos  metodológicos  y  las  técnicas  uIlizadas  en  cada  caso.  

La  Internacionalització  dels  grups  de  recerca  en  l’àmbit  de  les  ciències  socials  i  humanes

Anna  Carrillo  Arnal  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials  /  CREA

Page 17: Llibre d'Abstracts

16

A  parIr  de  l’estudi  qualitaIu  finançat  per  la  Generalitat  de  Catalunya  de  les  caracterísIques  dels  grups  de  recerca  a  la  Unió  Europea  que  han  Ingut  una  major  parIcipació  en  els  àmbits  de  Ciències  Socials,  Econòmiques  i  Humanes  dels  Programes  Marc  de  Recerca  (5è,  6è  i  7è),  concretament  aquells  grups  que  han  coordinat  dos  o  més  projectes,  s’han  definit  una  sèrie  d’orientacions  a  potenciar  en  els  grups  de  recerca  catalans  per  a  aconseguir  l’èxit  en  la  seva  internacionalització:  Excel·∙lència  cienVfica;  Interdisciplinarietat;  InterinsItucionalitat;  Treball  en  equip;  Foment  del  treball  dels  joves  invesIgadors/es.    En  un  moment  clau  pel  futur  de  la  recerca  europea  en  Ciències  Socials  i  Humanes  en  el  marc  del  nou  programa  Horizon  2020,  aquest  estudi  contribueix  al  debat  sobre  les  caracterísIques  d’excel·∙lència  que  han  de  tenir  els  grups  catalans  per  tenir  èxit  en  l’escenari  internacional.

Centres  de  recerca  en  Sociologia  Pública

Ana  Vidu  [email protected].  Teoria  Sociològica,  Filosofia  del  Dret  i  Metodologia  de  les  Ciències  Socials  /  CREA

El  principal  debat  de  la  sociologia  a  nivell  internacional  gira  entorn  del  que  Michael  Burawoy,  actual  president  de  la  ISA,  defineix  com  sociologia  pública,  o  sociologia  al  servei  de  la  societat.  Per  exemple,  en  els  debats  “Public  Sociology,  Live!”,  en  el  marc  de  la  ISA,  després  de  dialogar  amb  els  autors,  Burawoy  compara  la  intervenció  sociològica  de  Wieviorka  amb  la  metodologia  comunicaIva  de  Flecha  i  Soler,  com  a  dues  formes  diferenciades  de  fer  recerca  sociològica  amb  impacte  social.  En  aquesta  línia,  Soler  col·∙labora  amb  Burawoy  en  la  consolidació  d’una  xarxa  de  centres  de  sociologia  pública  arreu  del  món.  En  aquests  centres  de  recerca,  el  coneixement  sociològic  es  construeix  a  parIr  del  diàleg  amb  els  agents  socials  (moviments  socials,  sindicats,  ONGs...)  i  amb  aportacions  d’altres  disciplines.  La  sociologia  pública  d’aquests  centres  contribueix  a  enforIr  la  democràcia  i  a  superar  les  desigualtats,  sota  una  èIca  de  la  responsabilitat  Weberiana  davant  les  nostres  societats.  

L’anàlisi  de  xarxes  socials  en  recerca  sociolingüís8ca:  problemà8ca  d’anàlisi  amb  relacions  valorades

Natxo  Sorolla  Vidal  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions    /  CUSC-­‐  Centre  Universitari  de  SociolingüísIca  i  Comunicació  /  Xarxa  CRUSCAT  (IEC)

Els  ciutadans  de  societats  plurilingües  habitualment  coneixen  més  d’una  llengua.  El  contacte  de  llengües  no  només  afecta  a  les  societats  amb  llengües  tradicionalment  minoritzades,  sinó  que,  cada  vegada  més,  el  monolingüisme  és  més  l’excepció  que  no  pas  la  norma  en  les  societats  posIndustrials.

Les  llengües  que  cada  individu  uIlitza  per  a  la  comunicació  amb  altres  individus  varia  segons  mulItud  de  factors.  Tradicionalment,  la  sociologia  de  la  llengua  ha  analitzat  aquests  usos  lingüísIcs  a  parIr  de  factors  sociodemogràfics,  les  competències  i  les  representacions  lingüísIques  de  cada  parlant.  Perquè  l’anàlisi  sociolingüísIc  tradicional,  com  en  la  resta  de  ciències  socials,  ha  estat  bàsicament  atribuIu.

Però  l’estudi  del  fenomen  de  la  comunicació  requereix,  més  que  cap  altre,  posar  les  relacions  socials  en  el  centre  de  la  seua  recerca,  juntament  amb  els  atributs  dels  individus.  Per  tant,  es  fa  necessari  incorporar  l’anàlisi  de  xarxes  socials  en  la  recerca  sociolingüísIca.  Alguns  autors  han  treballat  amb  l’anàlisi  de  xarxes  socials  en    l’estudi  de  comunitats  amb  processos  de  subsItució  lingüísIca  (Gal,  1979),  en  l’estudi  del  comportament  sociolingüísIc  de  comunitats  immigrades  (Li,  1994)  o  en  la  recerca  sociolingüísIca  de  caire  més  variacionista  (Milroy,  1987).  Però  aquestes  recerques  s’han  desenvolupat  sobretot  des  de  perspecIves  qualitaIves,  on  la  xarxa  social  ha  estat  més  una  metàfora  per  a  la  recerca  sobre  les  relacions  socials  que  no  una  metodologia  d’anàlisi,  segons  els  paràmetres  habituals  en  la  recerca  social.

La  recerca  sociolingüísIca  amb  anàlisi  de  xarxes  socials  habitualment  es  troba  amb  una  problemàIca  metodològica  que  no  és  menor.  Les  relacions,  a  més  de  poder-­‐se  establir  o  no,  en  els  

Page 18: Llibre d'Abstracts

17

casos  en  què  s’estableixen  poden  ser  en  una  llengua  o  en  una  altra.  Això  fa  que  en  sociolingüísIca  l’anàlisi  de  xarxes  socials  es  faça  amb  matrius  valorades,  de  Ipus  nominal  (o  categòric).  És  per  això  que  presentarem  l’exploració  de  diferents  tècniques  per  a  resoldre  aquesta  problemàIca.

Les  hipòtesis  que  responem  es  fan  valer  d’una  recerca  amb  245  alumnes  de  diferents  poblacions  de  la  Franja  (poblacions  catalanoparlants  a  Aragó).  S’estudia  les  tries  lingüísIques  en  relacions  homòfiles  (entre  parlants  de  la  mateixa  llengua),  en  relacions  heteròfiles  (entre  parlants  de  diferent  llengua),  la  norma  de  convergència  a  una  única  llengua  en  interaccions  amb  parlants  de  diferents  llengües  i  la  tendència  dels  parlants  de  la  mateixa  llengua  a  mantenir  més  relacions  entre  ells  que  no  amb  parlants  d’altres  llengües.  Finalment,  es  fa  una  reflexió  sobre  les  potencialitats  de  l’anàlisi  de  xarxes  amb  els  models  exponencials  ERGM  (exponen9al  random  graph  model).  

Metodologia  aplicada  al  disseny  i  aplicació  d’una  enquesta  sobre  famílies  monoparentals

Vanessa  Alcaide  Lozano  [email protected]  Almeda  [email protected]  Arechalde  [email protected]  Collado  [email protected]  Di  Nella  [email protected]  Morero  [email protected]  Or8z  [email protected]  Peris  [email protected]  Scandurra  [email protected].  Sociologia  i  Anàlisi  de  les  Organitzacions  /  Grup  Interuniversitari  Copolis

Amb  aquesta  comunicació  us  presentem  la  metodologia  que  estem  fent  servir  en  el  projecte  I+D  “Les  famílies  monoparentals  del  nou  segle.  Reptes  i  dilemes  en  temps  de  canvi”(CSO2011-­‐29889)  que  està  desenvolupant  actualment  el  grup  Copolis.  Aquest  projecte  inclou,  entre  altres  coses,  el  disseny  d’una  Enquesta  sobre  Monoparentalitat  i  Diversitat  Familiar  (EMODIF)  amb  el  que  es  pretén  disposar  d’un  instrument  que  ofereixi,  a  través  de  la  seva  anàlisi,  una  descripció  quanItaIva,  integral  i  no  androcèntrica  del  

fenomen  de  la  monoparentalitat.  En  la  seva  fase  inicial  s’ha  dissenyat  el  qüesIonari  pilot  d’aquesta  enquesta  i  s’està  aplicant  a  una  mostra  de  les  famílies  de  la  FEFAMOCA  (Federació  de  Famílies  Monoparentals  de  Catalunya).  El  disseny  del  qüesIonari  pilot  s’ha  dut  a  terme  de  forma  parIcipaIva  incloent  a  un  conjunt  d’expertes  i  experts  nacionals  i  internacionals  –procedents  tant  de  l’àmbit  acadèmic  com  de  l’associaIu–  que  han  aportat  des  de  les  seves  disciplines  i  experteses.  El  que  volem  és  mostrar  les  acIvitats  i  eines  que  hem  fet  servir  en  aquest  disseny  parIcipaIu  del  qüesIonari  pilot  de  la  EMODIF.

Innovació  social  i  governança  en  les  ciutats  europees

Marc  Pradel  Miquel  [email protected]  García  [email protected].   Teoria   Sociològica,   Filosofia   del   Dret   i   Metodologia   de  les  Ciències  Socials  /   Grup  de   Recerca  CreaIvitat,   Innovació   i  Transformació  urbana  (CRIT)

La  línia  de  recerca  sobre  innovació  social  i  governança  que  estem  desenvolupant  des  de  l’any  2009  gira  al  voltant  de  l’anàlisi  de  processos  d’innovació  social  per  fer  front  al  creixement  de  les  desigualtats  socials.  Per  innovació  social  entenem  aquells  processos  impulsats  tant  des  de  la  societat  civil  com  des  de  l’administració  pública  per  tal  de  a)  proveir,  com  a  resposta  a  les  necessitats  socials  de  recursos  i  serveis    no  oferts  per  l’estat  o  pel  mercat,  b)  el  desenvolupament  de  confiança  i  empoderament  entre  les  poblacions  marginalitzades  i  c)  la  transformació  de  les  relacions  de  poder  que  produeixen  exclusió  social  a  través  del  la  transformació  dels  mecanismes  de  governança.  A  través  de  l’anàlisi  de  diferents  casos  d’estudi  desenvolupats  en  diferents  projectes,  hem  aprofundit  en  l’anàlisi  de  models  de  governança  que  permeten  pràcIques  que  no  són  ni  governamentals  (top-­‐down)  ni  de  la  societat  civil  (boOom-­‐up)  sinó  que  combinen  les  dues  aproximacions  (boOom-­‐linked).

Page 19: Llibre d'Abstracts

18

Nom Sessió

Alcaide  Lozano,  Vanessa 2,  6

Almeda  Samaranch,  Elisabet 4,  6

Arechalde,  June 6

Arroyo  Moliner,  Liliana 3,  6

Bretones,  Trinidad 3

Bretxa  Riera,  Vanessa 3

Burgués  de  Freitas,  Ana 2

C.  Bosch,  Josep  Lluís 5

Camps  Calvet,  Clara 1

Cano,  Ana 4

Carrillo  Arnal,  Anna 6

Casassas,  David 2

Casola  Salvatella,  Sílvia 4

Coco  Prieto,  Andrés 2

Colobrans,  Jordi 3

Collado,  Antonia 6

Costa,  SanI 5

Daza  Pérez,  Lidia 2,  5

Di  Nella,  Dino 6

Fachelli,  Sandra 2

Ferràs,  Montse 4

Gallo,  Pedro 5

García,  Marisol 6

González  Ramos,  Ana  Maria 2

Jaime,  Oscar 5

López  Villanueva,  CrisIna 1

MarVn  Pérez,  Alberto   1

Marín,  Renato 1

Morero  Beltran,  Anna 4,  6

Mur  PeIt,  Rosa 3

Oltra,  ChrisIan 1,  5

OrIz  Monera,  Rosa 4,  6

Peris,  Dolors 6

Peñaranda,  Vanessa 5

Pradel  Miquel,  Marc 6

Relació dʼautors per ordre alfabèticNom Sessió

Rechea,  CrisIna 5

Redondo,  Gisela 5

Rios  González,  Oriol 4

Rodríguez  Díaz,  José  A. 5,  6

Romanello,  Gloria 3

Rubiños,  Tamara 5

Scandurra,  Rosario 4

Sabaté,  Juli 5

Schubert,  Tinka 2

Sierra  Andrés,  Mireia 6

Simó  Solsona,  Montse 5

Sorolla  Vidal,  Natxo 6

Torrente  Robles,  Diego 5

Vergés  Bosch,  Núria 2

Vidu,  Ana 6

Vilà  Bosqued,  Gemma 1

Zarlenga,  MaVas  I. 3

Page 20: Llibre d'Abstracts

19

II  Jornades  de  Divulgació  de  la  Recerca  en  Sociologia:La  Sociologia  a  la  U

niversitat  de  Barcelona