llibrc - mollet del vallès · cradf6 del lllbr€ d.le c.oral rl clcv€ll aquest llibrc he est t...

cradf6 del lllbr€ d. le c.oral rl clcv€ll

Aquest llibrc he est t editat per I'Aruntanent de Molletdel Va[es, emb un tifatge inicid de 1.000 exemplars.

,{iuntanent de Mollet del va[es, .bh de 1990

lmprimek: Mainsa '

Dlpdsir he3l 8-18.03]90

coRAL EL CI.AVEI',76 angs dftrlsldr.{'a: t9rg - 798a

Jactnt Garrtsa I Miquel

Presentaci6 a cirrec de Montserrat Titra i Camafreita, alcalde deMollet del VallEs.

- Prbleg a cura de Joan Aliguer.

Societat Coral el Clavell

Presentac16

Per als alcalde5 de qualsevol ciutat, o de qualsevol poble, ens por semblar, avegades, que ens repetim quao diem, davant diiniciatives de la gem i de les entitatsque formen el teixir ollru.al d'alla on governem, que els felicites i et congratulesd'aquests fets pel que suposen drenriquiment de la vi& col.lectiva diaria. I es cen queho lepetim -i no pas que eAs repetln-, perd €s que aquestes iniciatives solen serd'un i ees innegable per a tots els conciutadans que la reben, i mes per alsaiunaments, que ens esforcem en la mesura de les nostres possibilibts per cohesiona.

donar zuport a aquest teixit.IAra urrc a le.s rrLurs un llrofe senzlu I ame, o un gran valor, unl s€numental com

histdric, per a una entitat ben arrelada al nostre poble, la Societat Coral RecreativaAra tinc a les tYvlIIs un llibre senzill ame, d'un gtan valor, tant sentimental

El Clavell.No m'estendr€ g ite a parlT d'aquesta obra, p€rque qui ho fa a bastament, al

prOleg, €s en Joan A.liguer.Del llibre, us en destaco un tlet fonamental: es deixa llegir, i moh agradablement,

i et sorplen com aquest to ame i directe es mant€ intacre fins al final. De la coral ElClavell, poca cosa us en puc dir que no conegueu o no pogueu saber quan llegiu elllibre. En tot cas, no puc deixar de recondixer la tascaefeduada durant aquests setanta-cinc anys (ara ja setanta-sis), tasca constant i entusiasta d'arralament i evoluci6 del cantcoral a Mollet-

Finalment, vull agrairJi profundamenr al senyorJacint Garriga la feina que ha dura terme amb la redacci6 draquest llibre, perd, sobretot, li agraeixo com a a,lcalde,laseva dedicaci6 i col.laboraci6 en fets i entitats que, ja ara, passen a ser patrimoni detot Mollet.

Aviat ja podrem celebra.el ceotenari d'El Clavell. Vint,i-cinc anys passen de pressai arrelen fo!t, si s6n el fruit druna feina sdlida i eficag, com la que fa El Clavell. A totala Coral, als seus seguidors i admiradors, us feliciro i per molts anys.

MoNTSERRAT TUB^ I CAM FRE[^,

Alelde de Mollet del Valej

5

Febrer de 1990


Prdleg

Que et demanin unes paraules per encapgalar un llibre, sempre 6s unhonor. Si, a m6s, el que ho fa 6s un bon amic i collaborador, com 6s

el cas d'en Jacint Ganiga i Miquel, no tan sols no podria negar-m'hi, sin6que ho far6 amb gust... i tan b6 com shpiga i pugui.

En Jacint Ganiga neix a Mollet, el dia 28 de setembre de 1917, filld'una {amilia modesta i treballadora. Cursa els seus estudis primaris a l'es-cola priblica de Mollet, als coLlegis nous.

Acabat el periode escolar, es col.loca de dependent a cal Montafr) (lla-

vors al carrer Gaietl Ventall6) i, m6s tar,C, a la Cooperativa i a Can Barta-lot, i novament a la Cooperativa, on l'atraparia el moment de tenir-se d'in-corporar al {ront del Jarama. Per sot d'ell, amb pocs trets i molta feina,ja que tenia al seu ci,nrc l'abastiment d'un batall6.

En acabar-se la contesa, entra a trcballar a la <ileneria Franco Espaio-la, S. A.> el dia 2 de j'.:hol de 1942, on hi romandr) durant trcnta-nouanys, {ins a jubilar-se com a Cap de secci6 de Curtici6, havent estat abansdes de 1951 segon encan€gat de la secci6 de Ribera.

Com podeu veure, doncs, un home d'instrucci6 i d'un tipus no gens

afavoridores de les seves afeccions literiies o artistiques, perd, com diuena la vella sarsuela, <tambi6n la gente del pueblo tiene su corazoncito,>. I alcor d'en Jacint Garriga hi niava una innata afecci6 pel cant, i la mrisica,i la literatura. I el cant i la mdsica a Mollet era tant com dir la SocietatCoral El Clavell.

Fins qug el 1951, s'apunta a I'aventura de cantar-hi amb la seva veu

7

75 anys d'histdria

de bariton, quan assajaven a <{-a Marinette,> i, no content amb aixd, entraa formar part de la Junta, i mel fan cdixer l'any 1953.

Durant uns anys, i amb plou sentiment per la seva part, ha de deixarla Coral perquE els horaris dhssaig li resulten incompatibles amb el tornmatinal de [a Pelleria. Es allb que diuen primer lbbligaci6 que la devoci6.

IJhome, perd, hi torna, quan assajaven al ?bar6n primer i, m6s tard,a Can Gom). I mel nomenen president l'any 1981, cinrec que ocuparbdurant quatrc an)s, essent l'iniciador del Grup de Teatre, del qual 6s direc-tor esclnic el Sr. Pere Garcia, i en el qual hi fa d'apuntador i, fins i tot,d'actor alguna que altra vegada, si b6 aquesta faceta no 6s pas el seu forti prefereix deixar-la c6ner...

Durant aquests quatrc anys, aconsegueix un piano nou per ils assaigs

de la Coral i els plafons que guarden les fotogra{ies i els records m6s relle-vants de 50 anp de I'entitat que ell porta dins el cor.

Un cor qug deixem-m'ho dir, li ha jugat alguna mala passada, pensoque per culpa d'aquest lliurar-se excessivament, amb entusiasme, a \a tascaque ell mateix s'ha imposat. Ja s6 que ell ern dir) que no 6s aixi perbsempre he pensat que l'esforg de preparar aquest lhbrc, Setanta-cinc atrys

dz la Coml EI Clnell, i la seva estada a la clinica, no foren una senzillacoincidbncia...

Quan he tingut ocasi6 de treballar conjuntament amb ell, ha estata partir del mes de febret de 1988, compartint els llocs de president isots-president de l'associaci6 de gent gran de l'Esplai. Home ranquil, equ)-nimg que treballa calladament i e{icagment quan de veritat conv6, 6s unbon element a la nostm Junta i fidel a la seva afecci6 literlria, un autdntic<notarir> dels actes i les festes i tot alld que passa a l'Esplai, que rccullamb minuciositat i o<actitud per traslladar-ho a la Obra Social de .da Caixar>,

a la U.D.A.G.G. o alh on faci fala donar prova del dinamisme de la nostraassocnclo-

Minuciosiat i exactitud que he trobat tamb6 en les plgines d aquestque us ofereix i que, per als socis d'El Clavell i els seus cantaircs

o ex-cantafues i, en fi, per a tots els molletans que hem conegut i seguiti estimat aquesta Coral, constituir) sense cap mena de dubte un testimonivalu6s d'uns temps, si, certament passats,que enyorat...

llibre

no pas oblidats i fins i tot diria

8


Em plau, doncs, haver tingut ocasi6 de fer aquesta minriscula biogra-

fia d'en Jacint Garriga. Un home inquiet, que no ha tingut prcu amb una

vida de ireball que li ha permis de pujar una fam ia, sin6 qug en la me-

sura de les sevei posibilitats, s'ha lliurat al seu ,,hobbp, el cultiu de les

lletres, generalment en prosa, si b6 sense menysprcar lbcasi6 de fer-ho en

.'en, i qoe ha procurat amb interbs, amb constirncia i amb tota dignitat.Homes com ell han {et de la nostra Catalunya aquest pais qug en

paraules del president Jordi Pujol, el dia que entrava a saludar els d'El-Clavell

abans-de comenCar la funci6 de teatrc amb que, entre molts altres

importants, es comrnemoraven aquests 75 arys d'existbncia, t6 al marge dels

estaments oficials, un teixit d'entitas i associacions privades, que han con-

servat i propulsat les nostrcs tradicions, els nostrcs costums, el nostrc folk-lore, la nosffa mrisica, el nostrc cant, la nostra poesia, calladament, esforga-

dament, entusihsticament, fins a deixar-hi el cor en l'empresa.

Que el nostre arnic en Jacint Garriga i Miquel sigui capag de bategar

ben foit encara pr molt temps d'aquests idea.ls que compartim, 6s el desig

del mollet) al qual ell i la seva mulleq la Carme Gali, han encomanat pot-

ser massa llargues ratlles.I que el llibre Setunb cinc aftys

els seus lecton la mateixa felicitat quefu ln Coral El Ckttell aportino dubto ha experimentat en

Garriga en escriure l.

Joruv Ar.rcuen

Mollet del Vallbs, juny de 1989

a tots

Jacint

9


Aquest historial que us vull presentar seri una traiectbria dels 75 anys

de vida que t6 la nostm Coral.Naturalment, vol dsset un ttibut a la significativa i no sempre flcil

continurat d'aquesa Coral, al llarg d aquests 75 arys d'existbncia, i un ves-

sant de les seres activitats, en el-domini de la mrisica, que certament ha

imprEs catlctet a la seva fesomia.' la coral El Clavell, avui com ahiq ha d'incidb com a instituci6 histb-

dca del nostre poble de Mollet del Vallbs.

Tant €s aid que us prcgo que llegiu amb molta cura la histbria que

a continuaci6 teniu.

Jaorn Garruc,t r MrQuei-

11

Societat Coral .el Clavell

I

Som a les acaballes de lany 19U... Aquella nit de Nadal, en sortirde missa del Gall, una colla d'amics comentaven que els mancaven alli-cients per distreure's i despr6s de molt padat, com que a tots els agmdavala mrisica i el cant, acordaren de formar una coral, amb la condici6 quesols harrien de cantar cangons humor6tiques. Aixi van fer-ho i va ser d'aquesta

manera tan senzilla el naixement, I'inici de la que va ser Societat CoralHumoristica El Clavell de Mollet del Vallds.

Aquesta Coral va iniciat-se sota el guiatge del mestre Viceng Soh iiol, bon coneixedor en aquell temps del cant coral.

Com 6s molt natural, aquesta Coral havia de tenir unes persones perassumir-ne les responsabilitats i portar-ne un ordre. Es va formar una junta

directiva, i la presidEncia va recaul€ en la penona del Sr Jaume Moly iLloreda, m6s conegut a Mollet amb el sobrenom de Jacques, a causa dels

seus origens francesos.la presidlncia del Sr. Moly va ser molt encerada, ja que va sabet

portar la Coral per camins progr€ssrus.

El Sr Moly era qui escivia tats els pout-puftis i cuplets que es canta-ven, i el mestrc Solh era qui hi posava la mrisica que mds en voga estava

en aquells moments.Aquests cuplets i poat-panis estaven molt de moda, puix que en ells,

sortien a la llurn tots els fets del poble, bons, dolents, i <<frcscos'>, cosa

amb qub la gent que ho escolava gaudia d'allb mds. (Cal tenir en compteque llavors no hi havia ni ridio ni televisi6 i allb era el seu divertiment.)

Larry 19L4, el dissabte de Glbria, va ser quan la Coral va sortir a can-

13

75 anys d'histdria

tar per primera vegada. Va ser en aquesta diada que estrenaren el primerestendand, un pen6 en forma de senyera, amb el lema de Societat Coralhunorlstica El Ckttell de Mollet. Els cantaires, com a distintiu, es posarcngorra de plat, amb un clavell brodat al frontal de la gorra, damunt la visera.

Va durar molts i molts anls qug el dissabte de Gldria, la plaga delAjuntament sbmplia de gom a gom, amb les autoritats del poble que, des

dels balcons de lAjuntament, se'ls escoltaven amb molt de gust. En acabarde cantar, anaven a les cases que ja amb antelaci6 els ho havien demanat,malgrat que el primer lloc on anaven despr6s de lAjuntament era a la Rec-

toria, on el Sr Rector ja els estava esperant.Tota la gent els seguia arteu on anaven, pel fet de tornar a escoltar

allb que m6s els havia agradat.Al llarg dels anys, ja d'engl del seu inici, hi havia el costum, set

setmanes despr6s de Pasqua Florida, concretament per la segona Pasqua,la Pasqua de Pentecosta, d'anar tota la coral a la muntanya a menjar-sedos xais.

[.a primera cosa que es feia era trewe les eines de <<festa>: la cullera,la forquilla, el ganivet; tot era de fusta, amb una llargada gaireb6 de dosmetres cada pega; llavors, tamb6, una m) de morter descomunal, unes grae-

lles on cabia un xai sencer, i, per mrisica, els <<ossets>>, que n'hi havia dediferents, i sorolls, com tamb6 unes quantes panderetes. D'aquesta maneraes feia un gran aldan-rll pel carrer, puix que abans de marxar cap a la mun-tanya, primer es feia un cercavila que convidava la gent a sortir al carrerper mirar qud passava i en totes les cares es veia un somriure de complaenga.

En arribar a la muntanya, s'anava per preparar la carn i les botifarres,amb bones amanides i les botes plenes de vi. Quan ja tot est4va a punt,amb I'all-i-oli fet, es feia I'esmorzar-dinar. Dhquesta manera, es gastaven

els cbntims que havien recollit per Pasqua. Llavon es dedicaren a sortirde viatge els dos dies de Pasqua Granada; si no tenien prou diners, cadacantaire havia d'afegir la part que li mancava per tal de poder-hi anaq itots es conformaven; {ins i tot, algun any que pensaven fer un viatge queels costava m6s dinen, dei-xaven de sortir un any, i llavon el prcper anypodien sortir m6s lliurement, sense haver-hi d'afegir res, ja que en aquells

temps les pessetes anaven molt escasses i hom s'hi havia de mirar molt.D'aquesta manem, es varen rec6rer moltes poblacions de Catalunya

14

Societat Coral €l Clavell

i, fins i tot, d'Espanya, com Olot, Banyoles, Tortosa, Vilafranca del Pene-

dbs, Puigcer,&1, Gilona, 'Iarragona, IJeida, Mallorca, Valbncia, Ma&id, Se-

villa, etc En totes elles, en anibar-hi, el President i el Mestre directores prcsentaven a lAjuntament, per saludarJos, a l'ensems que oferir-se perdonar un concert darant lAiuntament. Arreu on an)vem, ho accepaven.Al fer el concert, tot lAiuntament esava alh i tambd gent del poble aqui els agradava escolar-nos.

Es per aquest motiu que la nostra Coral ha cant* en in{initat depoblacions de llengua castellana.

15


En aribar I'any 1925, el mesfie Viceng SoDL, a causa dels seus r4oltsafen, hagu6 de deixar la Coral.

la vacant que va deixar el mestre Solir, la va cobrir el mestre ErnestBerenguer i Pou, tamb6 vei de Mollet, persona molt identi{icada amb lamfsica, com tamb6 amb el cant coral.

Ell va continuar amb el mateix taranni de sempre, l'humodsticEn aribar |'any 1929, al mestre Berenguer li van fer una oferta molt

avantatjosa: fer-se carrec de la coral de Parets, a I'ensems que havia dbrga-ntzar el ball, cada festa.

Com 6s natural, va acceptar i deix) la. coral El Clavell. Perd b6 diuun adagi catah que quan D6u tanca una porta sempre deixa un portic6obert, i aixi succei.

Es varcn contractar els serveis del mestre Antoni Sui6 i Font, penonamolt entesa dintre l')rnbit de cant coral, que al llarg del arys va demostrarla seva virlua i l'amor entranyable vers la nostra Coral.

Amb el vist-i-plau de tota la Junta, va donar un caire m6s seri6sa la Coral i es van cantar peces de bons mestr€s com Millet, Clav6, Vives, Bartomeus, Gassol, etc., que el pdblic acolli molt b6, malgrat quevan continuar cantant-se els cuplets i poat-parris com sempre s'haviencantat.

El president, Sr Moly, va trobar en el mestre Sui6 un bon col.labom-dor per seguir harmonitzant les seves lletres, amb les quals continuava em-plenant la plaqa de lAjuntament els dissabtes de Glbria.

'17

75 anys d'histdria

I

Ary 193t: Sotlida de la coral El Clatell dcl seu esutgc social dc la Maineta e! litmenee de Paqua

Floida. Dauant i nig encafua, el ,tettle dircctot Antani Sund. Al darcn, e loc Preferc t i ^t6'leste d4d.

En aribar I'any L930, el Sr. Moly, pensant que ja portava molts an16

a la presidbncia, en una rcuni5 general en la qual s'havia de fer canvi d'al-guns membres de Junta, va deixar el cirrec de president perd sense deixarla Coral, puix que va continuar escrivint molts an1,'s m6s.

En aquesta matelra reuni6 pren la ptesiddncia de la Coral el cantaireSr Joan Castells i Moret6, el qual, aportant noves idees, va capgfar unxic la rutina de l'entitat.

En primer llog fent la consulta pravia amb els altres membres dela Junta, va insciure la Coral a la Federaci6 de Con de Clav6, que, enaquell temps -en I'any 1931-, presidia el senyor Josep Capdwila.

Mes tot aixd no va ser tan fircil com sembla a simple vista, ja quevan haver de sacrificar coses que estaven instituides de molts anys, fet que

18


va comporar que algun cantaire s'enfad6s fins a I'extrem de delrar la Coral.Perb la Junta, que en aquells moments presidia el Sr Joan Castells,

va pensar que alld era l'evoluci6 del temps, que s'havia de caminar venun futut mds brillant, de progr6s, de modernitzaci6, i no quedar-se enma.

Per entmr a la Federaci6, en primer lloc, no podien entar-hi coma coral humorfstica, i van haver de canviar-ho pel nom que ara t6; SocietatCoral Recreativa El Clavell. En segon lloc, van haver de deixar la gorrade plat i posar-se barretina.

Al quedar federats, al principi de l'any 1931, canviaren l'estendand, que 6s

el que ara tenim, i el vell es guard) amb molta ctra en un armari de la Coral.El dia 10 de maig de I'any 7937 es va organitzar una gran festa: van

venir una colla d'estendards d'altres pobles de la rodalia en representaci6de di{erents entitats corals. Es va fer l'estrcna del nou estendanJ, la baneti-na, i l'emblema de solapa amb el bust d'en Josep Anselm Clav6.

D'aquesta manera, amb el mestratge del mestrc Sufr6, i la presidEnciadel Sr. Joan Castells, aribarcn els fets del 18 de juliol de l'any 1936.

Una bona part dels espanyols perderen el control i tots plegats enstrob),rem embolcallats en una gran catistro{e.

Ia Guerm Civil va colpir el cor de tot el poble; va ser quan, a causade la tristor que hi havia en el territori catalir i de la crida a files de totel jolrnt, es va cloure per temps indefinit la vida de la Coral, esperantl'avenir que ningri sabia quin futur portaria ni quan acabaria!

Aquella conflagraci6 feia sagnar el cor de tots els humans. Mes diuenque no hi ha mal que cent anys duri, i aquesta guerra tamb6 tingu6 unfinal, I abril de I'any !939.

19


En acabar-se la Guera, el poble caah, amb els pocs mitjans quetenia al seu abast, va poder sorgir de nou vers la nova vida del m6n, mal-grat els esforgos que va haver de {er per tal d aconseguir-ho!

Nosaltres, els catalans, tenim prcva palesa del que va costar!Lany 1944, el Cap de Falange que en aquells momens comandava

el poble de Mollet, volent tornar al poble part dels furs que havia perrdut,va cridar al llavon encara president de la Coral, Sr Joan Castells, i li pro-pos) de tornar a engegzr la Coral, tal com estava antany, perb amb la con-dici6 que la Coral havia de cantar en llengua castellana.

La reacci6 del Sr Castells va 6sser instanti,nia, sense pensar-s'hi gensva dir-li que nq que si ell havia de tomaf a posar en marxa la Coral,hautia de ser com havia estat semprc, en llengua catalana.

Li fou denegat.Mes l'any 1945, quan solament havia passat un any, el cidaren de

nou a Falange i van dir-li que podia tornar a formar la Coral, cantanten catalh.

D'aquesa manera va comengar la segona etapa dhquesa Coral, ambla presidtsncia del Sr Joan Castells i la direcci6 del mestre Antoni Sui6,tal com era anteriorment.

Comengaren els assaigs i aI cap de pocs dies ja hi havia una coralde quaranta cantaires.

Al comengament de lany 1950, el cantaire Sr Josep Serat va propo-sar a la Junta, per {erJos ell mateix, uns fanals per illuminar la Coral lesnits del dissabte de Pasqua quan sortien a car:l;a\ d sentir aixb, el Presi

21

75 anys d'historia

An 191i: la nostn Contl, et tttt to/lctt\ dt/otosnfia csb hta a lu faCana L k cata Paral

cn pnmet tdfte,

canL are \e celzbi a lAnetlla tel \hl/A. tunterzt

rye h fanllia Millet Enid a lAnetlh del Vallls. Dret,

el esre Ahtofti .SL

dent es va posar a riurc dient: .,Com farirs el llum, amb camots de blatde moro?". Aquestes paraules del President varcn ser <collides> amb tantaatenci6, que va ser-ne la causa d'escriure-li un cuplet. Aquells fanals forenun bxit, per ornamentar la Coral, com tamb6 per i.lluminar-la.

La nit de Pasqua de I'any 1950 aquells fanals varen ser el comentaride tot el poble, que elogi) l'encert.

El secret d'aquell enllumenat va ser la cosa m6s senzilla del m6n: unabateria de moto! M6s senzill no podia ser.

EI 12 de maig de 1953, a Mollet se celebri per primera vegada lafesta de la vellesa; lbrganitzaci6 d'aquesta festa anava a citrrcc d'un patrc-nat de persones molt rellevants del nostre poble.

22


rlll

Aa 1951: h foto2rala rdtll el nome,t en ,] i h Coral srn tut \&t c:t441: vttul lc l,' \I'ntttt'tel ,rut/ ,l2l ditmenre de Pasqua Flo t

Aquesta festa, per cert molt bonica i emotiva, em per hononr aquelies

persones que havien arribat a la fita del seus 75 anys. Durant els vint-i-set

anys que va tenir de vida, la coral El Clavell, en difercnts ocasions, va

prticipar-hi; fins i tot el poeta local Sr. Joan Aliguer va escriute un poema

dedicat a aquesta festa, que el mestre Sui6 musicaria.

Va ser una sardana bonica de r,eritat, tant la misica com la llera;els dic aixb perqub jo vaig ser uns dels cantaires que vam estrcnar aquesta

cang6 i la vam cantar les diferents vegades que ens convidaren a la festa.

Per tal que us en feu c)rreg la deixar6 escrita aqui.

23

d'histdria

LA FESTA DE lj, VELLESA(Sardana)

Com tepiqum les canPanesperyai ds iom dc festa gan!bs fad.ina mollctanesa cercar eb uellz^ se'n uan,

amb sa blanques naflElline1pom dc rcses i chaelb,senblzx lales natutiflestot dattattt el brag ah oelb-

Anibenon ehi cadtanenca

a la phgaesPela tat Wanbnentg,ap que wsoun uiu esclzt d'aqltud.imexa.

la surt Ia comitiua:cap a I'esglesit a Poc a Poc se'n uan;

esbmqa qtE caqtiuai commou iguahnmt a PetiE i gnns.

Als oellcx es fa lbfuna.l:Ateflea uessa Per tot,que h sala esb ben plmai qui uol eflbal lto Pot.

I pm I'ati h Pamuladispr'es del gentil conuit,

felig dz oetne e h a*lzlcs madina que ha acolkt.

24

Soci€tat Coral €l Cla\€ll

Frttpbn, b tib,&,6" ilarcs tacbd'hott*tuW ln conmgapwb qwa, qu &lanor ah oelh ets fut Palzt

Ob, le llenbg zg e* lns ail@iorut Pet u s irstut&ih mt dnn. qen,peb ,nadrfu i aft acincwr,

25


Lany 1955, orgaritzat per la Federaci6 de Con de Clav6, una repre-

sentaci6 de mil cantaires de diferents indrets de Catalunya van fer una ex-

cursi6 de quatre dies a Bilbaq on passarcn uns dies magnifics durant els

quals tingueren ocasi6 de visitar la fundaci6 dels AJts Forns, €mprcsa que

Jtt uqo.ll t *p. tenia un gran impuls i feia una fabulosa producci6 dilria.?mb6 tingueren I'ocasi6 de visitar Santurce -el pais de la sardina

a la brasa. Aqui tambe, a lAjuntament i davant de totes les autoritats, van

oferir un concert coral.lleny 1956, a Mollet va passar un cas insdlit. l,a casa del Sr. Frederic

Ros, m6s conegut a Mollet amb el sobrenom del xoi pait dc can fometftoa, qne en aquells temps tenia una botiga de queviures, en la qual tamb6

estava autoritzat per rendre nr.imeros de la IaErA Nacional, va tenir lasort de trcurc el segon prcmi.

No vulgueu saber I aldarull que es va formar al poble i I alegria de

tothom, puix que fins i tot els que no havien trct n'estaven contents.

la coral El Clavell, volent adherir-se a I'alegria que en aquells mo-

ments sentia el poblg va anat a casa del Sr Ros per fer-li una cantada;

no podia mancar-hi el cuplet de rigoq referent a la sort que havia tingutamb la loteria! El cuplet deia aixl:

Fa poc In sort al poblelt segona u portaq

i a noltes famihesforya bd ua posar,

27

d'histdria

Al saber que altra uegadtarna a rcpart bitlbts,hi coren entusinsmadzslzs dones de tat Mollet.

Lamo de k botiga

Pet ferfte a tothom conbntek tabns que ara despatun,ja eh dnn afib raccioflamefit.

En arribar I'any L955, en una reuni6 general, el Sr Joan Castells, alle-gant que ja poftava molts arys a la presidlncia i que era molt convenientque el rellwessin, va deixada.

la presiddncia de la Coral, per votaci6, va recaure en la penona delcantaire Sr Manel Cano Herd,ndez, el qual, tan bon punt es f6u cl,rrecde la presidincia, com a cosa a destacar, va fundar la bibLioteca, que apoc a poc s'ha anat incrementznt; perd el primer pas per obtenir-la, elva donar ell.

Tamb6 el Sr Cano va ser el promotor de comprar la primera mlquinad'escdure que ha tingut la Coul, tot i que aquest fet .ra tenir moltes criti-ques, com si alld fos un luxe del qual sdn podien estar. Amb el pas deltemps sbdonaren que era una cosa ritil.

Al mateix tempg el Sr Cano va ser I'iniciador d'unes festes anyalsque es van celebrar per al soci protecto4 en un local annex al nostre estatgesocial de la Marineta, lloc que en aquests moments ocupa la Caixa de Pen-sions, la Caixa.

Aquestes festes van durar quatrc anys; ercn unes festes entretingudes,on no hi mancava el cant, l'humor i Ia poesia.

En aquestes festes, el Sr Joan Aliguer llegia les poesies que ell esci-via, la majoda inbdites; tamb6 teniem rapsodes com il Sr Josep Sanchez,

Dbquesta cantada de laRos6s, m6s conegut a Molletde la coral El Clavell; aquestque va despatxar el Sr Ros.a la Coral.

dibuix va anar impGs en la propera butlletaD'aquesta butlleta, se'n guarda un exemplar

coral El Clavell, el dibuixant local Sr. Perepl Petet maco, va fer un dibuix en caricarura

2A


('rtt

f+.i

t

JLi

'{:.(: s a':.ai

29

d'histdria

en Tosep Pedragosa (el qual feia una creaci6 de la poesia de Frederic Soler

i Fiu-b..t, .J, .on.zut amb el sobrenom de Seafi Piana\, el Fossar de

les Moreres, com el prcsentador i cbmig St Joan Costa, alguna personaque cantava una cattc6 sola, i la intervenci6 tamb6 de la coral El Clavell.' En acabar la presiddncia del Sr. Cano I'any 1959' va entrar de president el St. Joan Mas i Mati, que va seguir el mateix cami. la seva presi'

dbncia va durat dos an1a.

Amuntegada dins del sac dels recotds, em queda una festa que jo re-

cor,Co de totala vida: el diious de Corpus Cristi; un d'aquells djous que

lluien mds que el sol.Tots els-ve'rns que pensaven engalanar el seu carrer amb la catifa habi-

tual aquell matl, s'afanyaven per anar al bosc a buscar ginesta, que era

el pEtal que m€s es feia serVir en aquest dia.^ Tots is verns s'enginyaven per veurc qui engalanada el seu carrer amb

la cati{a de flon m6s bonica.Per fer aquestes cati{es prcnien possessi6 de tot el carrer, de banda

a banda; sols q..edalett les voreres per poder-hi passar; fins i tot, en alguns

carrers ieien capella amb un pedestal per posat-hi la Verge i, al passar-hi,

la process6 es parava per adorar-la.- Cada arry k uttu* una rcpresentaci6 de la coral El Clavell portant

I'estendard, com tamb6 podia anar-hi qui volia de la Coral. Awi, aquesta

festa 6s una de les tanteJ coses que s'han penCut, que han passat a la histd-

ria, mes 6s un record que ens obliga a fer-ne comentari.

30


Lary 1967 es fa citrec de la presidbncia de la Coml el Sr Tomhs

i Reyes i l.orentg que procurh que la Coral continu6s desenvolupant les

seves activitats habituals.El Sr Reyes va ser la primera persona que va pmposar algar un mo-

nument a I'insigne mestre Josep Anselm Clav6, mes la seva proposta nova 6sser acceptada, a causa dels moments precaris econbmicament que enaquells moments travessava la Coral.

D'aquesta manera acab) la presi&ncia del Sr Reyes.

Lary 1963 prcposarcn al Sr. Rafel Bastida ser ell el president de laComl i va acceptar-ho.

Duant la swa presidbncia, la Coral an) a Valtsncia, on va cantar da-

vant lAjunt4ment, com tamb6 a Rldio Valbncia. Aquell any 1961, el SrBastida tambd proposl de fer una petita {esta i nomenar President Honora-d el cantaire Joan Castells i Moret6, pels molts an's que portava dins laCoral i per la dedicaci6 i estima que sempre havia desmostrat tenir perl'entitat. Va ser acceptada la proposta, sbrganitzi la festa i se li van ferels honon d'aquell nomenament.

Avui encara, als seus 92 arys, 6s el nostre president honorari.Larry 1965 acaba la presidbncia del St Bastida, i passi a ocupar el

c)rrec el Sr Zacaries Egea.Els primen dies de ser president va insistir en la idea del Sr. 'Iomhs

Reyes d'alqat el monument al mestre Clav6. la situaci6 econbmica no haviacanviat, perd el St Egea els va convlncer dient d'anar a veure el Sr Sime6Rabasa per si els podia ajudar.

31

75 anys d'historia

Ary 196: anb k ptculincia Jcl St P"tlcl B,ntnl,t t: td lL\ 1 a y,tkl.t d \bb, . Ia lot.rgafd nostra uh pastcig cu btrca pet lA|hrftn lit:; cl: qtr hi t tt tu tlkthtn utd k: vtislarci6

l,a Junta va estar-hi d'acord i el Sr Egea i I'ex-president,dent honorari Sr Joan Castells, forcn els comissionats p€r visitar el

El Sr. Sime6 Rabasa els reb6 molt amablement, i m6s enhi anaven en nom de la Societat Corzl El Cla,,'ell.

A l'assabentar-lo del que pretenien, i per qud el visitaven,<Mireu, jo tinc una pedra molt gran que ben segur us podr)pedestal; 6s una pedra en brut, que si la feu polir pot ser elmonument; sl us lnter€ssa, Ja es vostra)>.

Com es pot imaginar, la van accepta! ja que, per al que pretenienfer, era una base molt important.

A continuaci6 li preguntaren si ellfer-nos en escultura el bust d'en Clav6.

avul pfesl-Sr Rabasa.

saber que

els digu6:servir de

peany del

32

sabia d'algun lloc que poguessin


El Sr Rabasa els enseny)r un bust seu, que li havia fet un amic escul-

toq i els digu6 que si rzol.ien, ell s'encanegaria de demanar-li si els ho volia ferCom es pot suposar, el primer que li preguntaren fou si els costaria

molts diners aquell bust, ja que les seves possibfitats econbmiques erenmolt minvades, malgrat les ganes que en tenien. El Sr Rabasa, com lacosa m6s natural del m6n, els contestir que no es prcocupessrn) que ells'encarregaria de demanar-ho i pagar-ne el seu import.

Ja podeu imaginar quin va ser el goig d'aquelles dues persones quanvan anar per una ajuda i els ho donaven tot fet!

Es presentaren a la Coral plens d'eufdria per donar la bonaEl dia 17 dbctubre de l'any 196) es va fer la inauguraci6 del

ment del mestre Anselm Clavd.

,t,irr ll '

lr

tt,

?LTj*

noticia.monu-

ArJ 1965: flaug 'ac16

bl manument aLxccar a l "tslgtt:

ndtre loscP A'1scln Cl tti. A4ucst no tt lent

tb$ al nosbe pobb dt Mollct dl caftr Bcrc gn Ill i ihi cebb ma gran festu. In fotog/afia notrabb ln Coml a lenton del mo ancn' en llt qual tanbt et pot ah" el flostre aehda . Astegat

efl el Pedesal cl mest" Antoni S ii.

33

75 anys d'histdria

Pet a la nostra Coral, ja que estava federada a la Federaci6 de Conde Clav6, va 6sser un faust esdeveniment: es va fer una gran festa, enla qual va haver-hi una nombrosa presdncia d'estendards de di{erents in-drets de Catalunya. ks autoritats locals hi van ser prcsents, encapgaladespel llavon alcalde Sr Fermi Jaurrieta, com tambd pel qui en aquells mo-ments era prcsident de la Federaci6 de Con de Clav6, Sr Castelblancqamb la presincia dels quals s'enaltiria m6s la festa.

El Sr Simm Rabasa i la seva senyora van ser el padrins d'aquestafesa. Entre tots, es va palesar 1'admiraci6 que tots sentiem pel mestre Clav6.

Una altra cosa que tamb6 hem de mencionar 6s que el Sr Egea vaser qui va prcposar a la Junta de demanar a lAjuntament que dediqudsun carrer de Mollet al nostrc mestrc Sr. Antoni Sui6 i Font per la sevadedicaci6 a la nostra Coral (la coral del poble) com amb6 al poble ensi, tenint en compte que el seu historial com a director i corry>ositor eraprou per ser mereixedor d'aquest honor

Es van fer les gestions oportunes davant de lAjuntamentd'algunes entrevistes, ens van concedir de posarJo.

El dia 1l dbctubre de lany 1968 va ser inaugurada, amblemnitat, la plaga d?\ntoni Sufr6 i Font, amb la presbncia de leslocals, el president de Con de Clav6, a l'ensems que el nostr€Antoni Suff6, al qual, en el moment de descobrir la placa, elsnegaren de l'emoci6.

la Coral va reblar la festa donant un concert en honor del nostremestre, al qual desprds tots vam felicitar.

i, despr6s

mola so-autoritats

mestr€ St'ulls se li

34


A l'entrar I'any L969 €s elegit com a prcsident el cantaire Sr IsidreButjosa i Prat que, seguint el cami ja tragat per aquells que el precediren,va prccurar millorar-ne la trajectbria.

En aribar L'any 1977 es posir d'acotd amb tota la Junta per demanara lAjuntament que es trasllad6s el monument de Josep Anselm Clx€, jaqug malgrat totes les prelrisions, no s'havia col.locat en el lloc m6s idoni,puix que, pel fet de trobar-se entremig d'uns arbres plataners, els ocells,tot i sent una animalets molt bonics amb un refilet que enamorava de sentir-los, tamb6 tenien coses no tan boniques i afuuns membres de la Coral,m6s d'una vegada havien agafat wna escala i una galleda plena d'aigua perrentario de cap a peus, ja que sovint fei4 pena veure'I.

La Junta de la Coral havia anat algunes vegades a lAruntament perdemanar el trasllat del monument, a fi d'exposar el perqub d'aquesta sol.lici-tud. Es demanava de posar-lo al mateix carre4 al costat del Casal Cultural,per qub ja teniem el permis concedit. Quan ja pensivem que lAjuntamentno havia fet cas de la nostra petici6, un bon dia ens adonlrem que labrigada de lA,untament comengava el trasllat.

No cal dir que el temps ens ha donat la n6: cdia canviar el llocd'emplagament, ja que on 6s ara, sempre es veu net i fa goig mifarJo.

El mes de juny de lhny t972 s'orgaritzi una gran festa per celebrarel nou emplagament del monument.

I.?any 1973 el mestre Sui6 es pos) malalt i no va podercalia. Per aquest motiu, no va poder sortfu a cantaf la Pasquaci6 d aquell any.

assalaf comde Resurec-

35

75 anys d'histdria

De resultes d'aquesta malaltia, la Coral s'ad disgregant a poc a pocfins a l'extrcm que sols van quedar-hi r,uit cantaires.

Quan el mestre Sui6 va saber que a causa de la seva malaltia nopodria dirigir mds la Coral, prrsenth la dimisi6 dient que havien de buscar-se un altre mestrc, que ell no podia fer-ho.

l,a Societat se'n feu c)rrec; malgrat sentir una gran pena, van haverd'acceptar la realitat. Mes volent demostrar al mesre Sufr6 l'agraiment dela Coral, la Junta directiva acolCh qug a tots els esdeveniments de certaimportlncia que la Coral celebrds, el mestrr Sufr6 hi seria convidat, comaixi ha estat; i sempre que ell ha pogut, ha estat present honorant la nosra{esta.

Tamb6 la Societat, tingui el president que tingui, cada fi d'any haenviat una felicitaci6 i un obs6qui al mestre tan volgut de tots, desitjant-limolts anys de vida a prop de la seva famflia.

Ilany 1973, en substituci6 del mestre Su66, entra com a director dela coral el mestre Pelegri Bernials i Castells, un jove que ja apuntava llavorsI'elevat nivell musical que portava dins. Aquest nou director va donar unnou impuls a la Coral. Va comengar els assaig amb quinze cantaires, quea poc a poc s'anaven incrementant.

El dia 10 de novembre de 197J, un m6s despr6s, ja van cantar enpriblic per primem vegada, en una concentmci6 de con de Clav6 a la veinapoblaci6 de Caldes de Montbui; sols van cantar trcs canqons, mes si tenimen compte el poc temps que havien assajat, no deixa de ser una proesa.

I/any 1974, el mes de desembrc, amb el vist-i-plau de tota la Corali la Junta en ple, el president Sr Isidre Butjosa i el mestre Pelegri Bemialprcnguercn lhconC d'incorporar a la Coral les veus blanques i crearen dbquestamanera la coral mixta. El temps ens va demostrar que aquest pensamentera encertat, ja que aviat hi hagu6 una coral de )4 cantales,28 homesi 26 dones.

Aquesta coral mixta va fer el seu primerde 1975 en el marc incomparable de l'esgl6siaacdstica menvellosa. Aquest concert, per a la

concert el dia 23 de j',:ny

de Mollet, la qual t6 unanosta Coral, ha constituit

al llarg dels anys un esdeveniment hisLbric.Mes ja estava escrit que aquella bona ratxa no podia durar; el mestre

Bernial, a causa dels seus estudis i mancant-li temps per poderJos preparzr

36

Societat Coral. el Clavell

i desplaqar-se on estudiava, el mes de novembre de l'any 1975, va haverde deixar la Coral.

Arui, els estudis d'aquest senyor ens demostren que havia de deixar-nos, malgrat el que nosaltres pogudssim pensar, puix que 6s un bon profes-sor de cant coral, amb uns estudis musicals molt complets; fins i tot 6s

professor d'histdria de mrisica clhssica.El desembre d'aquell mateix arry 1975 es fa c)ttec de la direcci6 de

la Coral el mestre molleth Viceng Corominas i Pi, penona molt entesa enla mrisica i coneixedor del cant coral, amb uns estudis musicals molt com-plets, a l'ensems que sabia com havia de portar la Coral, ja que nhaviaestat cantafue quan hi havia el mestre Sufr6.

El mestrc Corominas, dintre els seus estudis, tenia l'harmonia, base

que el facultava per poder compondre, com tambd fer algun araniamentque ell cregu6s oporti, que 6s el que an.ri {a, compondre i harmonitzar.Fins ar.ui ha posat mdsica a di{erents lletres que li han donat, i nha fetunes cangons molt boniques que tots hem canat a gust i han agtadat a

tota Irrsona que ens ha escoltat.En amibar aqui, el president Sr. Isidre propos) a la Junta de fer

un estendard nou, car el que teniem estava en molt mal estat a causadels seus molts anys. La Junta va aprovar-ho amb la condici6 que haviade ser igual que el vell, sense canviar-hi res. Per mediaci6 del Sr. Frede-ric Ros, es posaren en contacte amb la directora del convent de clausurade Nostra Sra. de Firtima de thrrega, pei tal que en fessin elles la res-

tauraci6.Van fer una cbpia exacta del que ja teniem.La Mare Superiora dhquest convent 6s de Mollet, de la {amflia Ros.

Quan el van anar a buscaq e\ dta 26 dbctubre de l'any 1976, el mo-llet) i soci de la nosta Coral, Sr Josep Pic6, va fer una maqueta de guixdel campanar de Mollet, d'un metre i rnig d'algada, que va regalar a laMare Superiora com a reconC del poble de Mollet. No cal dir que va agrair-homolt. En acabar, \a Coml va cantat unes cangons que plagueren molt a

tota la comuniat. El Sr Ros en f6u la doenda amb unes paraules de comiat.En aquesta anada a Tarega, el president Sr Butjosa proposir al Sr.

Frededc Ros de ser ell el nostre presentador oficial sempre que hagu6ssimde donar un concert. El Sr Ros, per l'amistat que tenia amb molts de

d'histdria

nosaltrcs i l'estima que sentia per la Coral, accept); aixi 6s qug anem onanem a canta4 ell 6s el nostre presentador.

En arribar I'any 1978 van fer un homenatge al nostre bon amic Sr.

Joan Ambr6s i Lloreda en una visita que va fer a Mollet, ja que d'eng)I'any 1939 6s resident francis.

El Sr Ambr6s, fins aribar a la conflagraci6 civil l'any !936, haviaestat corista i secretari de la nostra coral El Clavell.

Al Sr Emili Codina i al mestre Antoni Sufr6 els unia una gtan amis-tat i des de sempre s'han escrit cartes.

El mestre Suii alguna vegada h*ia demanat al Sr Ambr6s que lienvi6s alguna lletra per musicar-la elll icom que era persona que sabiaescriure, va enviar lletres que algunes d'elles s6n ami canqons que la Coralha cantn; musicades primer pel mestre Sufr6 i despr6s pel mCstre VicengCorominas, han esat aquestes sadanes: Izs patex de Sant Miqael, Eb pine-nns, La Cisa i lhimne Hinne a Molla.

D'aquest himne, el Sr Coromines ens en va fer uns quants exemplani en van lliurar un a R)dio Mollet, com tamb6 un a lAjuntament de Mo-llet, els quals, tant I'un com l'altre, ja els han posat alguna vegada.

A causa de tots aquest fets es pensh de fet-li lhomenatge al Sr Ambr6s

- No cal dir amb quina emoci6 i entusiasme ell va acollir aquesta prcvad'amistat, vinguda d'una entiat en la qual ell, al llarg dels anys, havia- pen-sat amb enyoranga.

En aquest acte, va ser-hi present el mestre Antoni Sufr6, que va caurede la poca salut que tenia. l,a Coral, la portava el mestre Vicenq Corominas.

IJhomenatge va 6sser molti un doll d'emotivitat.

bonic, amb una gran assistlncia de gent

Poc- abans de fer aquest homenatge, ia eren moltes les corals que ana-ven uniformades; llavon no cantaven sols per Pasqua, sin6 que Jonalcndiferents concerts en llocs determinats que, amb antelaci6, eli ho haviendemanat, preferentrnent en llocs tancats; nosaltres no 6rem l'excepcid i vampensar de posar-nos uniforme.

les dones es posarien faldilla blau mari brusa blanca i sabates negres.Els homes pantalons blau mari camisa blanca amb un davell vermell

brodat damunt el pit, corbati blau amb les quatrc bates catalanes a cadaala, com tamb6 un cintur6 amb les quatre banes; al damunt l'espatlla, la

38


\III

b hr.rLtlttt,r^ttitIactu Gdffira, kdma at*i, per h teta

es ua ler ex el

rit.

't

I

4t4tt)t l.tLtittN,L Lr /L!, ,rl /

vilatlcl:6 t '\Inntl C b: u4,t\t tilhrtlcnr it'rc d fu c.tnrt Pet kn ]:\Pnlr-a)

P\d11t nt Berntdh cl tlia Jc Ihtmna

,".r,rr,r,ilr,r ,rh,tLLd tsttt Ptulut t

lto Pot tttu t llt Carrlt2c al n:ttx atuc .\t:

39

d'histdria

barretina vermella. M6s endavant, a l'entrar l'hivern, homes i dones ensposariem un jenei granat. Un uni{orme que a molts no els agradava, perbes va haver d'acceptar lbpini6 de la rnajoria.

En temps d'estiu anlvem sense ;'enei.Ara lrll contar-vos un fet que {orgosament ha de passar a la histdria,

ja que vam trencar uns costums molt arrelats en el nostre poblg per posar-nhi uns altres, als quals, a poc a pog ens hem anat adaptznt. I no penseuque sols ens hi hem trobat nosaltres, no! En altres llocs s'hi havien trobatabans; i en altres s'hi han trobat despr6s! Un fet que al trobar-nos-hi ensva alectat en gran manera: 6s aquest,

Ben segur que moltes Fersones s'estranyarcn per qud ara no es cantenles Caramelles, una cosa tipica de sempre, el simbol de la Pasqua de Resur-recci6! Com ja sabem, el dissabte de Pasqua, a la plaga de lAjuntament,nosaltres cantivem les millon cangons del nostre rcpertori 1, d fnal, el pout-purri, qne feia les del(cies de la gent del poble. En acabar, s'anxa a cartara la Rectoria, on el Sr Rector ja ens esperava

-semprc cantant a forael carrer-, i tot seguit, fins a la matinada , s'anxa a diferents domicfis,els habitants dels quals ens havien demanat amb antelaci6 que hi an6ssima cantar dissabte. 86, llavors rrenia diumenge, en qud sotiem a les 10 delmati en el qual nosaltres don)vem un relleu al poble, adornant-lo ambles nostres barretines vermelles, c ntant aci i all); els cantaires llavon noportAvem <<uni{ormer>; ens posivem el vestit dels diumenges, amb la barre-tina al cap semblant talment un camp de blat ple de roselles (com si voleudir-ne badabadocs), tots vermells amb el seu petal obert. Les nostres canb-des s'aixecaven per l'espai en so de glbda, donant la benvinguda ala fesa,que festejbvem de tot cor.

Ara, a l'escriure aixd, malgrat el temps passat, encara €n sento nost)l-gia, d aquella diada. Perb... no tothom pensava igual que nosaltres, per m6sbonic que ens pogu6s semblar.

En aribar els anp 1978-79-80 vam tenir algunes dificulats.El nostre poble de Mollet ia no era aquell poble d'antany de 8.000

habitants; ara el poble estava sadollat d'immigraci6; aquell poblg on totsens coneixlem i form)vem una sola famnia, s'havia convertit en una ciutat

d'aquestes persones no coneixen els nostres costumsde 15.000 habitants.

la gran majoria

40


i les nostrcs tradicions, sols venien aqui per guanyar-s'hi la vida. La granmajoria d'elles, amb bon seny, s'hi adheriren amb el temps; si mds nq lesrcspectaven amb m6s o menys alegda i complaenga. Natualment, no totespensaven igual; els que no van voler, o no van saber adaptat-se, ens amar-garien la vida. Com us he dit, va comengar I'any 1978. Nosaltres ja teniemla coral mixta i ens vam topar amb bromes de mal gust i poca atenci6per la coral; movien aldamlls pel sol fet de molestar, com paraules grolleres,accelerades de moto, posar-se a cantar ells en so de burla i altres bretolades.

Prou van fer dendncies i, si m6s nq al principi, van tenir un xicde vigilirncia, mes tan bon punt podien hi tornaven (ben segur que si ha-gu6ssim canat flamencq allb no hauda passat).

Fins que s'anibb a I'extrem, l'any 1980, quan estAvem fent el concertdavant la casa del Sr. Emili Codina, amb tota la farn ia escoltant-nos, queel Sr Bruno Borr)s va encaiar-se amb uns brbtols dels <no adaptats, ifalti poc que no arfibessin a les mans; els van haver de separar perqubla discussi6 no degener6s amb baralla.

A causa d'aquests reiterats merynpreus ven els nostrcs costums i vo-lent evitat que poguessin portar-nos a una encesa de sang, a part que elsoroll de cotxes i motos ens destorbava d allb m6s, el cantaire Camil Segal6si jo mateix vam ser els primen de fer campanya per no cantar al cafter

Potser alguna penona pensi que vam obrar amb covardia, que no ha-viem de deixar-nos acoquinat d aquella manera, estant com est)vem a casanostra, perd per posar {re a aquells brdtols, ja haviem d'empmr la violdnciai ens posivem al seu nivell, cosa que no convenia pas al b6 de la Coral.'Iots els cantaires, la Junta directiva i el mestre, m6s que ningrl, hi estigue-ren d'aconC; I'any 1981 va ser el primer any que no es va cantar al carrerVam donar un concert el diumenge de Pasqua a les 6 de la tatda a lasala Fiveller

Abans, perd, vam avisar les cases on an)vem a cantarriem i el perquE. Arreu ens ho aprovaren.

El primer any que no vam cantar al carrer per Pasquaels que han vingut despr6s (en qud hem donat el concert a

que no hi ani-

i a continuaci6la sala Fiveller)

sempre hem tingut ple de gom a gom, cosa que prcva que els nostr€s cantseren i s6n estimats pel poble

%mb6 haig de dir-vos que amb la col.laboraci6 de l'Ajuntament, la

41

d'histdria

Us he explicat aixd perqud 6s un {et que ha de passarde la Coral i tamb6 perqub hi ha moltes penones qu'e no hoprcgunten: <,Que no canteu al care4 ara?>> Com 6s natural,

coral Sant Viceng de Mollet (coral de l'esgl6sia) i nosaltres, la coral El Cla-vell, hem oryaritzat unes jornades de cant coral durant les festes nadalen-ques, els mesos de desembre i gener; tenim tamb6 corzls de fora, fins itot esffangercs, amb les quals es confecciona el programa i cada setmanacanta una coral diferent.

Aquests concerts es fan a l'esgldsia, i les penones que els agrada elcant coral ja els esperen per poderJos escoltar. I penseu que d6na gustel silenci i lbtenci6 que hi posen!

a la histdriasaben I ensse Is na ale

donar una explicaci6.Si cantem alguna vegada il carrer 6s en una inauguraci6, quan lAjun-

tament ens ho demana i no ens hi podem negar, ja que nosaltres somla coral del poble i aixd comporta una responsabilitat; mes disposant d'unavigiJhncia. que al.lunya els mai inrencionars.

42


El {ebrer de I'any 1982 deixa la presidbncia el Sr. Isidre Butjosa ipassa a exercir el ci,rrec el cantaire Sr Jacint Gatriga i Miquel.

l"bntrada del Sr Garriga tamb6 compon) unes millores per a la Coral.En primer [oc, al final de lany 1982, en una {esta que es va oqanitzarper al soci protectoq es va muntar un estrrctade (tot ell amb penones dela Coral) de cant, poesia, ball, humor i cant coral.

No podeu imaginat-vos l'Bxit que tingu6!El resultat d'aquesta {esta va set que el Sr. Garriga s'adon)r que

a la CoraI tenlem gent de molta v)lua i aixd li f6u pensar que es po-

dia crear un grup de teatrc. Tant 6s aixl que ho expos) a \a Jtnta,cosa que fou acceptada de bon grat, pensant que podia ser novetat po-

sitiva per a Ia Coral; el temps ens ha demosffat que no an)vem equi-vocats.

Per muntar aquest quadre esclnic -o grup de teatrc-, tenlem neces-

sitat d'un director escbnic. El presi&nt, Sr Gariga, en parli amb el seu

amic, el Sr Pere Garcia Campos, penona molt vinculada al m6n del teatre

de tota la vida i Ii propos)r de ser director d'aquell d aquell grup que pens)L-

vem orga tzatEl Sr Garcia, com a bon amant del teatrc, ho accept)' i arnli s6n

moltes les acruacions que fan aci i alh, puix que han represenat obres

a Mollet, la Garrta, Santa Maria de Palautondera, Alcana4 Mont-roig, Sant

Vicenq de Castellet, Sant Fost i d'altres.Lany 1982 va ser inaugurat a Mollet el parc de Sant Jonli, m6s cone-

gut a Mollet pel <<parc del cementirb, perqub est) emplagat al seu entorn.

43

i

Lrrt ()"ritd l6u b bcrrnjula tt t.rhr, ),lttrlotX,utitula pct al nci ptttrLttot:

44

Jr

Societat Coral €l Clavell

Aquesta zona fins fa poc era desirtica i arribava a I'extrem de lerbasarda de passar-hi; ara, entrc el parc iels blocs de pisos que s'han cons-trurt al seu voltant, ha canviat comfredor ferdstega que s'hi respirava.rebi part de la vida i I'alegria de

de la nit al dia; han fet fora aquellaAra sembla ulmenr que el cementirifora.

Gnp ltl qu,b uitnc,lL tluLft Jt Lt.\odLtrt (,titl 1:l(.Lutll v'u h,lttcLt.,Ll.\t lllL QtLu atl|/lJt^

Aquell dia s'inaugurh el parc; totes les autoritats locals hi eren pre-

sents, com tamb6 el molt Honorable President de la Generalitat de Cata-lunya, Sr. JonCi Pujol i Soley. [a coral El Clavell tamb6 hi {ou invitadaper enaltir i donar lluiment a a festa.

La Coral va fer un perit concert on no podia falrar-hi a.l comenqar E/ca t fu lt Senyem i com a cloenda l'himne catah Els Segadots cantat tamb6per I'Honorable Prcsident, les autoritats locals i el priblic assistent en general.

45

75 anys d'histdria

Va ser magMic!Cal esmentar tambd que lany 1960 lAlcalde del moment f6u enderro-

car la font de la plaga de l'Ajuntament; una font que el poble estimavacom si fos un monument histbrig mes llavon era un temps de dictadurai no es podia aixecar la veu.

Per alrb, rnalgrat la poca grircia que ens feia que la traguessin, vamhaver d'acceptar-ho menfte que al seu lloc hi posaren un sortidor d'aiguano gaire vist6s, que la gran majoria dels dies no en treia ni gota i desdel principi fou poc agrad6s per a la majoria del poble.

Mes a finals de l'ar'y 1982, vint-i-dos aryn despr6s i en plena demo-cr)cia, es va comengar a remourc, porat per l'Associaci6 de Verns de lazona Centre de Mollet, per tornar a posar la font on era, ;'a que a

l'enderrocarJa, la van deixar'en un rac6 de I'escorxador municipal.Amb el suport de lAjuntament, que llavors coman&va l'alcaldessa Sra.

Carme Coll i Truyols, que volia fer unes rcformes al tera de la plaga Pratde la Riba, va anibat el moment de retornar la font al seu lloc dbrigen,amb la complaenga del poble en general.

Es va {et la festa d'inauguraci6 el dia 10 d abril de I'any 1983 ilanosta coral El Clavell fou escollida per aquesta ocasi6.

Vam donar un magnffic concert al beil mig de la plaga, plena de per-sones per escoltar-nos.

Aquell mateix any 1983, vam pensar de canviar I'uniforme; amb elvist-i-plau de la Junta i tota la Coral, es canvi).

Les dones, la faldilla curta, a m6s d'una de llarga {ins als peus perals concetts de m6s luxg la brusa blanca i sabates negres. Els homes, pan-talons i americana blau mari, camisa blanca, corbata (un blau cel un xicfort), i sabates negres.

Penseu que aquest uniforme s'ha portat sempre molt a gust. A l'estiu,si fa calor i el concert no 6s de molt compromfs, els homes anem a <<cos

de camisar> i sense corbata.Tots estigueren contents d'haler canviat l'uni{orme.'Iamb6 hem d'esmentar que el dia 21 dbcnrbre de l'any

El Clavell va 6sser requerida per lAssociaci6 Pn:membrica perper la Llibertat de Catalunya, per fer la inaguraci6 del Fossara la muntanya de Montlurc de Barcelona.

1984, la coralals Immolats

de la Pedrera

46


tut, 198j: did de l'csntna lcl noa uilintq noncnx abflts lc rlaar canEtryanc t dl co cctt qrcot'eiien al pobb de Molla, en el narc inconpatable de l'esslisia Panoqrial tle Sant Viccng le Mollt:r

Al bell nig e ft ek cafltuires, el astre neshe tlirera4 St Vicutg Corclni as i Pi.

Estigueren prcsents a l'actg lAjuntament de Barcelona i personalitatsde la Generalitat de Catalunva.

Vam {er un concert molt emotiu: la nosffa con guandir un bon recordd'aquest dia.

Com que el piano que teniem era molt vell i tenia necessitat d'unabona reparaci6, el vam fer mirar per un tbcnic, que ens va dir que perquedar b6 costaria molts dinen, ja que calia canviar tot l'instrumentzl de dins.

Vam pensar que valia mds comprar-ne un de nou, almenys d'aquestamanera quedariem tranquils, perb allb havia de costar-nos diners que noteniem; per aquest motiu, el president Sr. Jacint Garriga va sollcitar de

47

d'histdria

la Generalitat de Catalunya un ajuL econbmic, lAjuntament de Molletdelael

Margarida Rabasa,que vol(em donar

tamb6, i de la Caixa de Pensions l,a Caixa; ase li cunir tamb€ la petici6. Al saber tots ells

Sra.desti

a aquells dinen, tots van dir que si.

l-es subvencions que van rebre s6n aquestes:

Generalitat de Catalunva .

Ajuntament de MolletCalxa de Pensions <<La Caixa>

80.000,-75.000,-15.000,-10.000,-20.000,-

130.000,-

ptes.ptes.ptes.ptes.ptes.ptes.

En vam fer l'estrena el dia J de novembre de l'any 1985, amb unagran {esta a la sala Fiveller. Van assistir-hi les autoritats locals encapgala-

des per l'alcaldessa Sra. Carme Coll, com tamb6 el Sr. rector mossdn JoanGali6s. Tots els socis de la societat cora-l van ser-hi convidats.

Per a l'estrena d'aquest piano, vam tenir entre nosalffes compositors

de gran prestigi, com s5n- el nostre mestre Sr. Viceng Cotominas, el mes-

rr. iomposiroi )ocal Sr, Angel CaLa[au i el mestre local de gran presrigi

internacional Sr. Josep Soh.La festa va anar d'aquesta manera: en primer lloc, el presentador Sr.

Frederic Ros anava assabentant el pribic de la persona que achlava.El primer en sortir fou el cantaire de 10 anys David Puigdomenlch,

que interpretir al piano una cang6.

Tot seguit la cantaire de la nosffaterpretd dues peces clissiques.

Sra. Margarida RabasaVenda del Piano vell .

Coral El Clavell

TOTAL: 330.000,- ptes.

A continuaci6, el poeta molleti Sr. Joan Aliguer va llegir un esoiton {eia molt boniques lloances de la Coral. Despr6s tocir el torn al nostremestre i director Sr. Vicenq Corominas, que va acompanyar al piano -enla seva intervenci6- els cantaires Mari) Pateras, Francesc Andrijar i Ma-nel Rey, cada un dels quals va cantat dues cangons.

Cora.l, Sra. Mar-i-cel Anddjar. in-

48


Ary 198): el lia ) dc nonnbrc I dtlucx any a h sak Inclb c\.1., tltft"a lcl mr purto A

flesre Rihj, La Calma de l^ MaS Aq ett ,a \et cl /nofie t &: dour rtuci d h /cta pe/ h qtulh fotogra/ia palen rarc el cantaic dc 10 anys Daitl P 2doninech i rc,trra r ula p?Cd d,:l c.) cgut

49

tacal\ Jr eht p,c\ ei.

75 anys d'historia

llavors sorti el Sr. Joan 5o16, historiador de Mollet, que tamb6 valJegir un escrir, en qu} enaltia en gran manera Ia nostra Coral.

En acabar, actu) el mestre i compositor local Sr. Angel Catafau ambun repertori musical variat i bonic: la seva actuaci6 fou molt aplaudida;tamb6 ens digu6 que el piano era magnific.

Finalment, el compositor i pianista Sr. Josep Soh ens delectir ambla seva mrisica, que agradi molt; els aplaudiments bd prou que ho demos-

traven.Com a cloenda, el president Sr. Jacint Garctga va sortir per donar

les grircies a tothom per la seva assistdncia.I tambd a tots els que havien ajudat en la compra del piano, a I'en-

sems que agrtia en gran manera la participaci6 de tots els que havien in-tervingut en la festa.

L'alcaldessa Sra. Carme Coll tamb6 va dir unes paraules de lloanga,que la Coral sempre havia d'anar endavant, ja que d'aquesta manera hono-rava el poble.

AI final d'aquests parlaments, la Coral oferi un concert sota el guiat-ge del mesre Sr. Viceng Corominas, que el priblic acomiadaria amb unsoroll6s aplaudiment. Hem de fer constat que el meste Sr.no va poder ser ptesent a l'acte a causa de la seva salut.

Antoni Sun6

La casa Establiment Codina, propietat del Sr. Emili Codina, i, enconcret, els seus fills Jaume i Joan, 6s present en tots els actes que nosal-

tres realitzem filmant en video tot l'espectacle, tant hi fa que sigui con-cert, teatre, que espectacle dels que hem fet al llarg d'aquests anys: ells

els tenen tots enregisrats. Ar,ui t6 un bon arxiu de la nosffa Coral.Nosaltres tamb6 tenim algunes cassettes que ells ens han gravat d'al-

guns dels concerts de m6s prestigi que hem donat i que han repartit pertota la Coral.

Una cosa molt important i digne deal vestibul de la sa-la Fiveller -on feiensar quafte plafons grans de {otografiesde la vida de la nosta Coral, dels anys

fons que van 6sser I'admiraci6 de totsL935 d L985, uns magnifics pla-els presents.

Aquests plafons van ser con{eccionats pel Sr. Pere Garcia, director delquadre del nostre grup de teame, persona molt enginyosa per a aquests afers.

destacar ds que en aquesta festa,I'estrena del piano-, vam expo-

velles i noves de cinquanta anys

50


Se li van Focufar tota "lo"c de fotonrafies d'antanv i moderrrs.El rcsulat, el podeu vaue ara els plafons que aaomen hs ;rartes del des-patx del no6re estatge socid de Can Gomi.

51


Pel febrer de I'any 1986 es van celebrar eleccions per la renovaci6dels membres de Junta que ja havien complert e1 temps rdamentari, in-clds el President. La general deman) que la Junta renov6s els cimecs perquatre anys m6s, perb el president Sr. Garriga va dir que, agraint moltla confianga que demosfaven tenir-li, no ho podia acceptar pef raons per-sonals.

Per aquesta presidbncia, el 15 de febrer de l'any 1986 result) desig-nat el cantaire Sr. Manel Rey i Gonz)lez, el qual va acceptar.

El Sr. Rey ani seguint la tajectbria que portava la Coral.A causa de I'agermanament que havia de fer l'Ajuntament de Mollet

amb la poblaci6 italiana de Rivoli el dia 28 de febrer de I'any 1987 iamb les negociacions que amb mtelaci6 ja havien fet els dos estaments(fer intercanvis esportius i culturals), el dissabte dia 21 de febrer van tenirconvidada a Mollet la coral Alpino de fuvoli.

Aquesta coral s'allotji repartint-se pr les cases dels cantaires de lanostra coral El Clavell (per cert, que ens endugu6rem una irnpressi6 moltbona del seu comportament tan conecte).

El mateix dia a la nit, es va donarCan Gom). Hi prenien part la coral SantClavell i la coral Alpino de Rivoli.

un concert coral al teatfeViceng de Mollet, la coral

deEI

Tant la coral Sant Viceng, com El Clavell vam cantar quatre cangonscadascuna i la coral Alpino de RJvoli va donar un concert sencer.

El diumenge, la coral Alpino, dinte d'unes festes que s'organitzarenal Casal Cultural, va oferir un altte concert.

53

d'histdria

Una companyia que venia amb la coral tamb6 va rePresentar una obra

de teatre a Can Gomh, tota a base de mimica.El mateix diumenge tingu6 lloc un dinar de germanor organitzat per

l'Ajuntament de Mollei, on hi hag"6 intercanvis de regals i parlaments.

A les 12 de la nit marxaven cami de Rivoli.El dissabte 28 de febrer de 1987, a les 10 del mati al Sal6 de Plens

de l'Ajuntament de Mollet, els representants que vingueren de Rivoli al

nostre Aiuntament procediren a la signatura de I'agermanament.

Abans, l'Ajuntament de Mollet ia ho havia fet a fuvoli.Corresoonent als intercanvis culturals, els dies 9, 10, 11 i 12 d'octu-

bre d.l matei* ony 1987 ,la nosra Coral visid It)rlia. Ens reb6 l'Aiunta-ment, on ens donaren la benvinguda.

Ens allotjirem a casa dels cantaires, que ja nosaltres haviem tinguta casa nosffa- h la tarda vam fet unes visites a Rivoli molt positives.

A les 10 de la nit, a I'esgl6sia de Sant Martino, es doni un concert

coral per la coral Alpino de RJvoli, la qual havia convidat tamb6 la coral

mixta- El Castello de fuvoli, i nosaltres, El Clavell.En acabar el concert, com a cloenda, els cant)'rem la canE6 italiana

Signore de k Cine amb la gent dempeus aplaudint. Apotebsic!" Llavors van set ells qui ins cornprengueren cantant-nos l'himne catal)

Els Segadon. Ja podeu comptr l'aldarull d'aplaudiments que -s'arm)'D;espr6s,-noialtr.s vam-desplegat una bandera enllagada, de Catalun-

ya i Itifia, en senyal d'agermanament; aquesta bandera va ser signada per

tots, invertint les nacionalitats.'Aquesta senyera est) posada en lloc preferent en l'estatge social de

la coral AJpino a Rivoli.El diumenge vam donat un conceft coral a l'Ajuntament, i a la nit

l'Ajuntament eni obsequiir amb un sopar, en un poble apartat de Rivoliuni vint-i-cinc quilbmeires, a Av1fl)ana, indret turistic envoltat per dos

llacs, que 6s una autbntica meravella.Despr6s de sopar, a les posffes, nosalftes els obsequii'rem amb car-

quinyolis- de CaldeJ de Montbui i vi bo begut amb porr6; els va agradar

moltissirn ja que ells no ho coneixen.El dilluns dia 12 a les 8 del matl vam emprendre el cami de retorn

a Mollet.

54


En arribar l'any 1988, any del nostre 75b. aniversari, vam pensarque haviem de festejar aquest faust esdeveniment; tant 6s aird que, ambel vist-i-plau de tota la Coral, vam comengar els preparatius. S'acord) feraquesta celebraci6 els dies 11, 14 i 15 de maig de 1988.

Com 6s natural, vam haver de buscar la manera de subvencionar aques-

ta Iesta, ja que nosaltes no teniem els diners suficients.En primer lloc, vam fer els programes, en els anuncis dels quals ja ens

deixarem una quantitat de pessetes; despr6s comptirem amb l'ajut de la Ge-nera.litat de Catalunya, la Diputaci6 de Barcelona, I'Ajuntament de Mollet i,tal com hem dit, anunciants i particulars ens ajudaren tots de bon grat.

El dia 1l de maig vam encetar la festa amb una missa per a totsels difunLs de Ia Coral al llarg d'aguests 75 anys.

Va ser una missa molt emotiva, plena de sentiment i recordanga pertots aquells que ens havien deirat. El Sr. Rector, mossdn Jesris Sanz, vafer una ptldica meravellosa.

El dia 14 el quadte escdnic de la coral El Clavell, dirigida pel seu

director, Sr. Pere Garcia, va posar en escena l'obra cdmica original d'As-sumpta Gonzdlez, To^ en tznim una! La partictiaritat d'aquest dia va serque, moments abans de comengar el teatre, se'ns ptesent) l'Honorable Pre-sident de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol i Soley, al qual ha-viem convidat per al diumenge dia 15, perd que, a causa dels seus moltsa{ers va haver de declinar la invitaci6 (m6s estant com est)vem en perioded'eleccions). Ens digu6, perd, que el dissabte tenia un moment lliure ivenia per feficitar-nos el 75b. aniversari.

55

D-rP1r;l75 anys d'histdria

-,-\*A

:C\ lf crf sl(

tI

I

::13

l!,d | !itLtln r/.1t1t l'^tl /11x1:!r! (.1u,: l) tulttrr,r t,ltud,lll ( Lutl: .\t lyi,t:i YiL4adittt txrrc:cnr,utt ,b lt I e&:rtri6 lc.\r li,rar,,; Jri,1,r,r) y'tr t)'r,'trlott ,L: Lt On)l

arttu,l !'n tonrr,i. pn*latt ,i h ltdl

C"\ T (:I L: i L'I

56

't


les seves paraules constataren que nosalffes f6iem pais, que f6iemcultura, que no defallissim mai, que sempre seguissim aquell cami, que era

s seves paraules constataren que nosalffes {6iem pais, fdiem

el cami bo per a tots els catalans i per Catalunya.A continuaci6 es representi l'obra de teatre, amb gran dxit.El diumenge dia 15 va haver-hi concentaci6 d'estendards en el nos-

tre estatge social de Can Gom). Tambb hi vingu6 el Sr. Jordi Labdriaen representaci6 de la Diputaci6 de Barcelona, i el Sr. Ignasi Vilajuana enrepresentaci6 de la Federaci6 de Cors de Clav6.

Despr6s, tots plegats, estendardsJ trompetes, tzaiorettes de Mollet, labanda de mrlsica La Bonanova de Barcelona, les quaffe corals senceresque havien de donar el concert, ens encaminarem en cercavila, fins a l'Ajun-tament, on ens esperaven les autoritats locals. Vam cantar tres cangonsi en acabar, ens dirigirem al monument del meste Josep Anselm Clav6,on el Sr. Vilaiuana, representant de la Federaci6, el nostre president Sr.

Manel Rey, i el sots-president Sr. Ramon Subir) van fet l'ofrena d'unacorona de llorer a l'insigne mestre Clav6.

Es van cantar unes canEons i com a cloenda i de conjunt es cant)rl'himne claverh.

Tot seguit ens encaminarem al noste estatge social, al teatre de CanGomi, on es va fer el concert coral.

Intervingueren les corals La Violeta de Centelles, l'Estrella Dauradade Sabadell, la Coral Sant Vicenq de Mollet, i nosaltres, El Clavell deMollet. Vam cantar tres cangons cada coral i resulti un concert magnific,digne de lloanqa.

En acabar, hi va haver repartiment de medalles per a totes les enti-tats locals que ens havien acompanyat, seguit d'un aperitiu de germanorper a tots els assistents.

A la tarda, el dinar de germanor amb tota la coral i els convidats.La presidlncia estava d'aquesta manera:Sr. Jordi Labdria, de la Diputaci6 de Barcelona, acompanyat de la

seva mullerl l'alcalde de Mollet, Sra. Montserrat Tura i Camafreita, acom-panyada del regidor Sr. Josep Torecillas. El Sr. Ignasi Vilajoana, represen'tant de la Federaci6 de Cors de Clav6, acompanyat de la seva esposa.El nostre meste dftector Sr. Viceng Corominas, acompanyat de la seva mu-ller. El president de la Coral Sr. Manel Rey, acompanyat de la seva esposa.

57

75 anys d'historia

.U

{*

Ln cotdl El Chrc| ltrd t lcl t uut"tc t dlcat a tn^tr c l.^cp At]\cl CLt'ti, cl Jn lel i5i. aniuenan

dc h fandaci6 dc h cotal El Cht'ell. Al bcll ni!, cntrc cl' cdttdie!, la ,o:tra aballc le Mollet,

Stu llo ttcffat Twa i Canaheita.

I per ultim, el president honorari de la nostra Coral, Sr. Josep Castells.

En acabar de dinar, es procedi al repartiment de plaques commemo-ratives de l'aniversari, un aniversari que quedari en el record de tots.

En certa ocasi6, una colla de persones de Mollet van anar a Ceret(Catalunya Nord) amb motiu d'assistir a un aplec de sardanes. En aquestaplec van tenir ocasi6 de conbixer el president de la coral La Barretina,de Prats de Moll6; entre altres coses vam parlar de fer intercanvis decorals.

Tantel dia 1,2

es

deaixi que, despr6s de les oportunes gestions d'ambdues parts,juny de 1988, dintre el 75E. aniversari de la nostra Coral,

58

Societat Coral Clavellel

tinguirem la visita de la coral La Baretina de Prats de Moll6, del Vallespir, Catalunya Nord (Franga).-

D'arribada al nosre estatge social de Can Goml, els reb6rem plens

tamb6 en

Coral amb

d'eufdria: els acompanyitem a visitar les coses m6s interessants del nostrepoble, malgrat que d'interessant no en tenim gaires: voliem visitar el mu-

seu Abell6, cosa digne d'admirat, mes aquell dia estava tancat. Visit;'remla poblaci6.

A l'acabar les visites, els portl,tem a dinat al restaurant Beumala,

ens tractaren molt b6; els de Prats en quedaren encantats.A les 6 de la tarda anrvem al teatre de Can Gomi, on la coral

Baretina ens delectir amb un concert agradable i exquisit. Vam passar undia espllndid.

S;acord) que, si no sorgia cap entrebanc, el dn 25 de setembre els

tornariem la visita a Prats de Mo1l6.Tal com estava previst, el 25 de setembre d'aquell mateix any 1988

vam a anar a Prats de Moll6.Ens van rebre molt b6: ens ensenyaren el poble, preferentment el

nudi antic, que, per cert, 6s una cosa digna de veure per la seva antigui-tat, dxec t a la lalda del massis del Canig6, tedbs dinre un cercle de

muralles que als seus avantpassats els serviria per defensar-se de I'atac de

I'enemic.

Ja lon la muralla, hi ha el castell de Farella, propietat dels de laTrinxera, on s'enttava per un passa&s subt'errani que no tenia llum, ambun desnivell per puiar-hi molt pronunciat i cost6s: alguns s'atreviren a visitar-

lo, tot i que pet illuminar el carni van haver d'agalat llanternes.

Despr6s ens acompanyaren a dinar a un bonic restaurant de Prats

de Moll6, on tamb6 ens f6u costat l'alcalde del poble.A les 5 de la tarda vam donar un concert cotal a l'esgl6sia parroquial,

la qual t6 una bona acistica.L'esgl6sia s'emplenh de gom a gom; enre les moltes cangons que vam

cantar hi havta Muntnnyes del Canigo com tamb6 Er.,ocaci6 al Piineu; s6n

cangons que fan allusi6 a I'excel'llncia de la seva tetta.Un concert magMic que quedati en el seu record com

el nostre.A causa d'algunes gestions que havien fet membres de la

on

La

59

d'histdria

la col.laboraci6 de la delegada del Benestar Social de la Generalitat, Sra.Alicia Montes, a I'oficina de Mollet, la nostra Societat Coral va 6sser re-querida per donar un concert al sal6 Sant Jordi de la Generalitat.

Com 6s molt natural, donar un concert d'aquesta magnitud en unfirrrc com el sah Sant Jordi emplenava les nostres aspiracions. Vam acceptar-ho molt complaguts.

Aquest concert es don) el dia l0 de setembre de l'any 1988 a les8 del vespre.

Volem deixar palds que el concert va 6sser un dxit rotund! Es vancantaf sols cangons catalanes.

Un fet molt curi6s 6s que all) no es repeteix cap cang6, mes en can-tar nosaltres wn po t8 ffi que tenim aranjat pel nostre mestre Sr. VicengCorominas, que 6s un recull de cangons catalanes totes elles de gran pres-tigi i v)Llua, de di{erents mestes, el repic de mans dels oients alh congre-gats va 6sser tan persistent, fins i tot dels mateixos representalts de laGeneralitat, que el conseller Sr. Antoni Comas, que era qui representavala Generalitat, dod l'ordre que es repetis.

En aquest concert havia de ser-hi present el Molt Honorabledent Sr. Jordi Pujol; mes va donar la coincidlncia que aquell diacasava una filla i no va poder assistir-hi.

Presi-se ll

El conseller Sr. Comas lliur) una placa de la Generalitat a la Coml,a l'ensems que elogiava en gran manera la nostra actuaci6, dient que noseria l'rjltima vegada de demanar-nos-ho, puix que els havia agradat enextrem.

Tambe felicith el meste Corominas pel seu mestratge tan perfecte.Aquest esdeveniment, grr nosaltes molt lloable i honr6s, forgosament

havia de quedar a la hisrdria de la coral El Clavelll 6s per aquest motiuque en fem esment.

El &a 26 de novembre, la Coral, dinte les festes del 75b. aniversari,va otgaritzat una excursi6 pef a tots els coristes.

conIracre, ar saDer que nosattres erem unaaniversari, el director i propietari de la sala

contracte, a] saber nosaltres

Vam decidir al mati d'anat a Montserrat a visitar la Moreneta, patro-na de tots els catalans. A continuaci6 ens vam raslladar a Cala{ per dinara la sala de festes Bogart.

Quan vam anar a fer elcoral i que festej)vem el 75i.

60


Bogart ens digud que ells tamb6 festejaven el 4t. anivenari i ens propos)si volddern encetat I'espectacle amb unes cangons nostres.

A nosalttes ens va fet grlcia poder cantar davant un auditori de 600persones que hi devia havet allh.

Tant 6s aixl, que vam acceptar-ho de seguida.

bar el moment de I'espectacle.La primera cang6 que vam interpretar va suscitat una

ci6. Nosaltres estavem al primer pis, on des d'una escala

baixava fins a la pista d'actuaci6.S'apagaren els llums, vam baixar pet I'escala i cadascun de nosaltres

portava una espelma encesa; tots anlvem uni{ormats. Quan vam 6sset a

baix, ens col'loci,rem a I'escalinata i sota la direcci6 del meste Corominasvam cantar aquella nadala tan bonica alemanya Sana Nit. Es una cang6que hem cantat bastant i la cantem de gust. La vam brodar, els aplaudi-ments prou ho digueren.

Llavors el nosffe presentador, Sr. Frederic Ros, va fer la presentaci6de la coral El Clavell.

A continuaci6n vam cantar Vitryes uerfus, poema de Josep M. de Sa-

gana, del qual el cantant Lluls Llach en fa una creaci6.Al cantar-la nosaltres, la nostra solista Anna Ruiz es va poder lluir

amb tots els mereixements. Despres tamb6 vam cantar una espiritual negraanglesa i, com a doenda, el nostre poatpani: aquell remlJ de cangons har-monitzat pel nostre mesfte Vicens Corominas, un recr:ll d'aquells que tantagraden d'escoltar. Ens emportlvem un soroll6s aplaudiment.

Dinre les festes nadalenques, el dia 8 de gener de I'any 1989 vamfer un concert coml a I'esgl6sia paroquial de Sant Viceng, de Mollet, onhi hagu6 un bon esdeveniment: totes les senyores i senyotetes de la nostracoral esrenaren una brusa molt bonica que ampliir el seu uniforme.

El dia de l'excursi6, desprds de dinar i fer una hota de ball, va arn-

gran expecta-descobetta es

61

75 anvs d'histdria

62


Ara, abans de cloure aquestes membries, vol&ia fer uns comentaris

del que havia estat antigament la Coral i el que 6s a\,r-d en aquesta etapa

moderna.D'antany en guardem un grat recofd.Posar6 un exe-mple en mi mateix, que porto una antiguitat relativa

dins la Coral. Vaig enftar a aquesta societat l'any 1950; fins llavors mai

m'havien dit si volia entrar-hi, ni a mi m'havia interessat; mes artib) un

moment que per I'amistat que m'unia amb alguns membres d'aquesta Co-

ral i el fei qJe, a mi, la mrisica i el cant sempre m'havien agradat, vajg

entar-hi peiprovar si m'hi trobaria a gust. A\,'rli encara hi s6c' Els assaigs

durant l'hivein, amb la germanor que hi havia enre tots, {eien que t'hisentissis bd.

En arribar el dissabte de Pasqua de Resunecci6, let 7a cantada a la

olaca de I'Aiuntament amb totes lel autoritats presents, m6s les cantades

qu. u..ti." iura.,t .l transcurs de la nit, feia que gaudissis d'un benestar

interior. que es convertia en una gran satisfacci6.

El'diumenge de Pasqua, el ptiirer que havies de {er era enfiar alafarmicia i complar pastilles per tal de treure la raspeta. que tenies al coll,

que s'havia ^g^fut

€l di^ abans cantant al carret amb la fresca de la nit'' M.s quai havies cantat una cang6 atlb ja havia passat., L'alegria d'anar

d'una casa'a I'alta, on tothom et rebi" amb cordialitat, la satisfacci6 de

tots els seguidors de la Coral, que es reflectia en les seves cares, el plaer

que sentien de poder estat al nostre entorn per escoltar-nos, s6n aquestes

les coses que deixen una cohsor d'enyoranga.

63

d'histdria

El dilluns al mati sortiem trrr les rodalies de Mollet, per aquellesmasies pairals de Can Borell, Can Beira, Can Ros, Can Flaqu6, Can Mo-llet, Can Ciurans, etc., on tots ja esperaven per obsequiar-nos en acabaramb galetes i vi bo, d'aquell de la b6ta del rac6.

Era una festa radicional i bonica que est) a elada dintre nostre ique ens ha deixat un record que ja mai ningd ens podr) prendre. Despr6s,a l'aribar Pasqua Granada sortiem amb tots els estis, forquilles, cullires,ganivets, ossets, etc., fent barila pel carrer al mateix passar, a l'anar alcamp per menjar-nos el be, i si m6s no, com es feia dltimament, en unviatge de dos dies, alh on s'hagu6s escollit.

Ja llavors s'havia acabat la Coral fins que aribava de nou el mesde novembre.

Ara I'activitat de la Corirl 6s molt di{erent d'antany; assagem deumesos a I'any, des de pdncipis de setembre fins a acabar el juny, que6s quan ara fem una excursi6 d'un dia per a esbarjo de la Coral i ja llavorsiniciem les vacances, que duren els mesos de luliol iagost, sempre queno se'ns presenti un concert per a aquests dies (cosa que ja nosaltres pro-curem que no hi sigui).

Amb el pas del temps, la Coral ha hagut d'adaptar-se a les circums-ti,ncies de l'bpoca. Fem tots els concerts que es presenten, que s6n bas-tants, ja que tots procurem posar-hi el nostre gra de sona, mitjangant unaJunta que sap posar el valor de la Coral en el seu lloc. Aquesta 6s lanunera que la Coral passi per un proc6s creixent, que permet escollir elsllocs per a aquests concerts.

Dirx d'aquest context podem considerar la nostra Coral com una mostraefectiva de la seva constant vitalitat, que cerca sempre noves iniciativesper situatJa b€, en el lloc que li pertany. Aquest desmesurat afany d'enal-tir la Coral, de sentir la satisfacci6 d'haver fet una feina ben feta, 6s elque emplena aquell buit que abans dbiem que ens havia quedat al deixarde cantar caramelles.

Dintre d'aquestes activitats, mai oblidern la tradicional festa de Pas-qua de Resurrecci6; cada arry 6s la diada assenyalada del concert mral perqudtot el poble en gaudeii, on s'estenen Ia majoria de les canqons novesque interpretem. Tambd ja 6s tadici6, de fa set anys, que I'Ajuntament,conjuntament amb la coral Sant Viceng i nosaltres, El Clavell, organitzi

64


uns concerts amb corals de fora de Mollet, fin i tot estrangeres, durant lesfestes nadalenques de desembre a gener, on la mral Sant Viceng i nosalffes,El Clavell, escollim el dia que m6s b6 ens va per o{erir el nostre concert.

Tant 6s aixl, que sols puc dir-vos com us deia al principi: que cadaipoca t6 el seu encant.

RELACIO NOMINAL DE TAL COM EN AQUESTS MOMENTSTENIM I/. CORAL EL CLAVELL

Marii Pareras (tenor)CEsar BorrisJosep VidalFrancesc llistosellaRamon SubiriGenis Crcus

Josep PiJosep M. BastidaFrancesc Vives

Santi Puigdombnec (baix)David PuigdominechAndreu GarciaManel ReySalvador GilartJoan Pineda

Jacint Gariga

Carme Martinez (soprano)

Hortdnsia MaynouCarme SalinasCarme GaliGlbria C),rneraAnna BattalotEstella Parella

Trinitat Pascual

Joaquim GuaschAntbnia EgeaCtistina BartolomdMontserrat PalauAnna RuizAnna Bastida

Carmen Izquierdo (contralt)Susanna VidalS via Bartolom6Marta PascualSbnia llorenteSbnia MartinezSoledat AvellanedaM. Rosa GalindoMaria Arnills

Anna Vidal (solistes)

Josep VidalManel ReyMarii Paretas

Viceng Corominas i Pi(meste dfuectot)

65

75 anys d'histdria

Fins aqui arribem amb la nosta histdria: perb no podem deixar defer menci6 de totes aquelles persones que amb la seva dedicaci6 i esforg,ajudats semprc pels alffes membres de la Junta, han conribuft al desenvo-lupament i la vida de la Coral, puix que si no fos per prsones com ells,que s'han sacrificat, que han sigut zelosos guardians de les nostres tradi-cions. no hauriem pogut fer mai res.

Des d'aqui volem ressaltat i agrair l'esforg d'aquestes prsones. Tam-poc podem oblidar, de cap manera, I'afany de dedicaci6 i amor que hantingut per la nostta coral tots els mestres directors que hi han passat: totsells han donat tot el seu saber per enaltir i donar glbria a la Coral. Pera tots ells, aquestes radles d'agratment.

JUNTES DIRECfiVES(Presidents)

Sr. Jaume Moli i LloredaSr. Joan Castells i Moret6Sr. Manel Cano i HemirrdezSr. Rafel Bastida i ArnalSr. Tomhs Reyes i lorenteSr. Zacaias EgeaSr. Isidre Butjosa i PratSr. Jacint Ganiga i MiquelSr. Manel Rey i Gondlez

Sr. Jaume Moly iSr. Francesc MolvSr. Joan Ambr6s i

Lloredai Riqu6Lloreda

MESTRES DIRECTORS

Sr. Viceng SoDr i PujolSr. Ernest Berenguer i PouSr. Antoni Sui6 i FontSr. Pelegri Bernial i CastellsSt. Viceng Corominas i Pi

Tamb6 ens cal donar grhcies, per la seva col.laboraci6, a tots aquellshomes que, amb la seva ploma, han donat relleu i gldria a la nostra coral,amb les cangons escrites pet ells i musicades pels nostres mestres, ambun gran esperit de collaboraci5 sense esperar res a canvi.

Sr. JoanSr. JoanSr. Pere

5o16 iAJiguer

Turai Bagu6

i Molins

66

Sentis

Societat Coral. el Clavell

Volem donar griaies a tot el poble de Mollet, pel suport que sempreens heu donat i I'estima que ens heu tingut, ja que al llarg de tants itants anys, heu deixat palbs I'amor i l'entusiasme que sempre haveu sentitper nosalhes.

Eslrrem que en el futur @rem continuar rebent les proves d'afectei adhesi6 que sempre hem rebut de part vostra.

Estimat poble de Mollet: una vegada m6s... gr)cies!Esperem que els que damera nosfie vindran prosseguiran aquest his-

torial fent-ne la continurtat.

Mollet del VallEs, desembre de 1988

67j

llibrc - mollet del vallès · cradf6 del lllbr€ d.le c.oral rl clcv€ll aquest llibrc he est t...

Documents