ENSENYAMENT güís t iqurssrparadcsqur i inpc- al sr rvei de la societat i que 6s. MOBILITZAR-SE 1 dirien, de fet, t ina de les aspira- aquesta laquepren lesdmisions. cions més preades: la de consti- Del rnodel político-social s ~ ' n ORGANITZAR-SE tuir-nos en una sola nació, tina drspren el mode l l ingi i ist ic i el PER LA LLENGUA, sol poblc, una sola corni ini tat modeleducatiiiLcstensionsper lineüística. la manca de concordanca o

La p r r t r ns i ó quc Ics dues co- inunitats l ingüist iquesesdisso- c i i n (.S ant idei i iocr i t ica i inac- ceptahle, p e r q u t la majuria de ci i i tadans que v i u r n i treballcn a Catalunya han vist la r o n v r - niencia que la I l rngua scrv r i x i de ncxe i i i ' i i n ió i n o de contra- posició. L a LNL n C i~rgan i tza I'ensenyamt,nt-aprrnrntatgcdc Ics ducs I l rng i ies ot icials de manera que t~itselsescolars t in- g u i n I 'oportui i i tat d 'adquir i r la Ilengiia pr i ip ia de l país, i pretén compensar a ix í les desigualtats l ingi i ist iques que permotiu.; de p rocedCnc ia f a n i i l i a r ( p e r I ' r f rc tp de la irnmigració) s'liaii surcCil I i is l i i r icamcnt.

F ins a I 'arr ibada de la demu- c r i c in 110 lii Iiugi16 possibil itat de r rsol t l re la diversitat i el con- f l ic t r l ingüístics pc r mit j5 de la intcjiració(qiiriiodelasuhmis- sin).

L'ensrnyi inient de I'espanyol, I'altra I lengi ia oficial del siste- m a educatiu cutal2, s'ha adop- tat estratGgicarnent f r u i t de les circumstincirspolitiques, i a ixh es potassociara I' intent de pac- tar a m b Ics ducs forces en con- flicte. N o obstant aixb, n o s'ha de perdre d c vista, scgons el símil ut i l i tzat pe r l o rd i Portacluc "no es p o t considerar q i ie es dóna la rnatcixa oport i in i ta t a dos atletes mentre l ' un ha estat apallissat ahans de la cursa i I 'a l l resur ten plena forma".com Esrfrct ivamrntrlcasdelesdues llengiies oficials.

d'equi l ibr i en t r r rlsrn»dels, per I'efecte d' i ins agents que deci- deixen iin bon d ia intervenir-hi, nornC.; es p o t resoldre per la v ia dernocri t ica i n o per la de la deniagiigia i la imposici6.

Mnlgrat que nn tots eriteriem delarnate ixamanrra lacel r r i ta t com s'ha d'aconscguir la plena norrnal i iat lingüistica, h o m ha optat rnajor i t i r iament per la via d c I ' rntrsa i de la critica cons- tructiva. L.1 via de la irnposició, la intoler;incia i la n<i acceptació dels drets l ingüist ics nacionals nci &ni pot5i.r mai I'adcqiiada. Qui actui en contra d'ail i iest procPs deinocr i t ic es t i abocat d la p6ri iua de credibil itat, i de ben segiir q i ie s ~ r i cornbatut arnh la fermesa qiieassisteix als q u i tenirn laconviccióqueancrn pelcarnicorrectc. (:onipte!peri) amb I'anticatalaii isii ir r n estat Iatcnt que dcs d c ¡ora intci i tcn revif.ir. Ja eris hu ad\zerteix la dita: de pui ic i i t n i w n t ni gent.

La desaparició de les referGn- cies organitzatives n i t s amplie', qiwesmentemen I' inici d'aqi irst e s ~ r i t . ha accentunt encara rnés a i l i ~ e s t p roc ts , rspec ia ln ien t quana lgú ha volgut j i is t i f icar lu i iarrerd il issolució de la Cr ida argiirnentant que 1'exiiti.iicia d' i ina representaciii parlarnen- t;iria independentista ia eximia

AQUESTA ÉS LA QUESTIO

l a n o cal rnobilitzar-sc ... ens deiei i

Dcsapareguda la Cr ida a la Solidarilat (1981.1 993) i dissolts elsGriipsdeDc¡cnsa de la Llen- jitia(l9H2-lY8H) aquesta preocu- paci i i fonamental entorn de la necessitat de niobilitzaci<i en defensa dela I lenguapersej i~ieix de nianera obsessiva totcs Ir? pr rsonrs r r í t iquesarnb la situa- c ió .ictual de la I l rng i ia i anib la política l ingüist ica oficial.

Lesproclanies cap a la desmo. hi l i tzacióhan estatconstantsdcs de I,i aiiys per par t de rnolts difercnts pur i i ts p rhx ims a l po - d ~ r , a r n h I'objectiu d'aconseguir <iixí de marginar les posicions critiques i d'ofegar les iniciat i- vespopulars t ~ i t esforpint-seper rcdu i r totrs 1- actitud5 a favor de la Ilengua, a la part icipació en les rstructures oficials. El r rsul ta l ha t3stat, doncs, e l fo- i i ient de la burocratització de la possible rni l i t incia, la pressió cap a l conformisme ideológic i I'cstancament de I'acció cap a i1n.i par i l i s i general ...

- -

26 LLENGUA NACIONAL / j w y de 1994/Número 14

el moviment en defensa d e la Ilengiia d e tota nrcrssitat orga- initzativa.

Pero, mentrestant, la qüestió lingüística s'escalfa ....

A q u e s t a h a n d o n i s m e en I'rirganització d e la defensa de la Ilcngua és rspecialment greu en ols nioments actuals, pel fet que la polemica entorn d e la Ilengiia s'ha anat escalfant; així avui ens trobem:

- D'una banda, amb una crispació forcada d e les posi- c i~ins espanyolisles, fomenta- des des d e les orjianitzacions d e la dreta espanyola identifi- cada anib P I S interessos d e la hurocricia estatal. Mantenir els privilegis d e la Ilengua rs- panyola per mantenir els pri- vilegis de I'aparell d e domi- nació; ve t aqu í I'eix d e la qües t ió . Ens trobem. aixi, davant un nou intent de fre- nar I'avanq d e la normalitza- ciii, reedició del ques'iniciial Principat ja I'any 1981 (quan uns "intel.lectuals" e c p n y o - lisies residents a Catalunyi piihlicarcn un Manifrstjusta- mcni despr6s dcl f'irnós es- prrtacle inlimidador del 23F). Una ofensiva contra la iior- malit7acióquenopogu6pro~- perar aleshores per causa de la rhpida reacció amh que va tupar per part d e diferents sectorspopulars (cal recr~rciar alnienys q u e una acció d e 'Terra Lliure i el naixernent d e la Crida a la Solidaritat, marquenelsfetsdelm<~ment). I'erhara licni deserconscirnts que ens trohem en unes con- dicionsproii difcrentsien una sitiiaciii m f s accentuada d e desmobilitzaciii per part del moviment popular catala. El resultat t s , doncs, qiie la cun-

frtintació lingüística així es ~cncra l i tza més;is'esténde la pugna constan1 amb que ens trobem al País Valencia tam- bi. a les terres de mPs al nord, ara sotmeses semblantment a unapressióqueesvoldra per- manent.Comespotcontir.uar predicant la desorganització?

- 1, d'altra banda. tenim tarnbí. actualment el projecte d e modificació d c la .llei d e normalitzacióalPrincipatpro- piciat des d e l'administraiió aiitoniimica. És evident que ha estat en grneral la pressió d r la conscii%ncia lingüística i nacional dels d.irrers anys cI que hci forcat I'autonomismr d e "les quatre províncies" a transformar una Ileioricnt;int- la cap al iluc s'ha anomrnat ,, , I inipiils institiicional i I'ús social".

T.'objectiii r l rc tora l i s ta d'aqiiesta mesiira lejial - corn a maniobra a d r q a d a a la reciipe- ració dels \:ots m t s "radicals" per pa r tde CIU - $5 evident. El quc6snii's prrocupant, perii, d e la situació actual, 6s que en les condicions d r drsniobilitílació existcnts (fomentades des del inaicix poder, cal recordar-lio un cop mi's) la pol6mica entorn d e la llengua corre el perill de convertir-se en una mena de moneda de canvi utilitzada per dirimir conflictes d'interessos entre diferents sectors socials dominantsa I'EstatespanvoI;ts a dir, la llengua esdevé ohjecte d e disputa entre diferents posi- ciuns igualment interessades a drfensar I'Estat (i per tant sense capacitat d e modificar de mane- ra essencial les condic ions d'estancament social del procPs d e normalització lingüística en qui. ens trobem).

Cap a on va la política lingüística autonomista? L'anilisi dcla política lingüís-

tica autonomista al Principat revela, certament que es conti- nuen rnantenint les mateixes greus mancances que s'han de- nunciat des del primer rnoment d'existencia d c l r s Autonomies. No hi fa res qiie en aquest nou projecte d e llei aparegiiin pcr primera vrgada unes mesures de tipus legal que fan queel text resiiltant piigui 6sser conside- rat per primer cop com una Ilei, jaque va m t s enlla d e la crida a la bona voluntat i es proposa I'exigi.ncia d r mesures concre- tes. )\quesi asperts és evident- mentpositiu i cal atribiiir-loamb unarnolt bona Fiartal resiiltat d e I'avanqnosnlsde la c~insciPncia política indepeiidentista sin6 tainbé a I'a\,any d e la cnnsci6n- cia crítica entorn d e la política lingiiistica nticial qiir Irs lluites impulsadesal Ilargdela darrera dPcada han ajudat a desvetllar.

Perb si analitzem drtinguda- meiii i d'iina manera global e1 text de I'avantprojecte d e llri que hemesmentat, veurem qiii- nessón lesgreusmancancesiliie fan qur. a hores d'ara, ia pii- gucm dir q u r es tracta d'una proposta quees tocada d e niort. 130 exposem tot seguit:

- En p r imer Iloc, I'aiitonomisrne s'ha posat cll mateix la corda al coll. Ha- venl-seescarrassat tanta acon- seguir la desmobilització ara es troba sense ni tan s o l el suport popular necessari per a poder defensar les seves maniobres electoralistes. Sera ben divertit d e veure durant

LLFNCUA NACIONAL 27

-

les setmanes i mesos vinents alla on p ~ t conduir aqupsta actuació suicida d e la burgc- sia provinciana: passos enda- vant iendarrere,\racil.lacions, autocensures, negociacions inconfessables etc. q u e n o s'acabaran fins q u r no sc sii- perin les fcblcses quc hem drnunciat. La conjuntur.~ go- vrrnamrntalactual (derivada del pacte PSOE-CIU) pot per- metre alguris jocs d e mans, pernnopotserdecapmancra un fonanicnt solid pera man- tenir una política d e nor- malitzaciú adequada i con- sequent . Un prestidigitador amb peusde fang; aixícs com podriem caricaturitzar amb prou encert la política lingüís- tica de I'Autonomia al Princi- pat.

- En segon Iloc, I'autoiiomisine (engenera1)es continua mantenint dins ci discurs autolimitador del k& lingüisnie sense gosar defen- sar una Ibgica d e 1.1 n~irmalit- zació d e I'ús d e la llengua ca- talana c o m a necessitat social global (queconiporta indelrr- tibIement,pertant,I'<icupació d'uns imbits piiblics ociipats actualmeiit per unes altres Ilrngües). D'aquí l'auto-limi- tarió (en la llei que comen- tem) d e les qiiotes d'ús d e la llcngua catalana als mitjans per dessota del 50'% !! (quan tots els estudis situen els usos normalitzabi normalitzadors pera l cinema i els mtjans d r comiinicació de masses per damunt del 85 X d'iis d e la llengua propia). La ideologia bilingüista actua com un sos- trraiitolimitadorque técoma funció fonamental impedir el plantejament d'una política lingüística normalitzadora

-

sohreuncs basrsclares i deri- vadesdecriterissociolingüís- tics (senseinterferenciesi dis- torsions degudes a la subor- dinaciú ideolngica i política).

- En tercer Iloc, es conti- nua ignorant I'irea global de la Ilengiia catalana coma am- bit comú i ohjecte de planifi- cacih lingüística. Aquesta l i - mitaciótsnefasta i pot portar a I'acccntuacióde lesdivisions i a I 'acceleraciú d e I'espanyolitzacióde leszones més vulnerables (com el País Valencib). Pero I'estúpida idcologia si ibalterna d e l ' autonomisme provinci i s'entesta a cunsiderar tot el que no pertany a les quatre províncies com a tabú, i tnt el que és valericia com a alie, mentre qiie fomenta per tots els mitjans pussibles la iden- tificaciúamb I'imhitcomuni- catiii deI'Estatespanyol.Tant com no es consolidi I'eylai ci>municatiu catala com a Ambit lingüístic, cultural i in- forinatiu, tota batalla en dc- fensa de la Ilciigua est5 abo- cada al fracis derivat d e la drsestriicturació i la disper- sió.

La necessitat de I'organització: enfortim Llengua Nacional Aqiiesta situació d e bloqueig

que la situació actual continua revelant. només es pot trencar per mitia d'un únic inshument enmansdel poble: la mobilitza- ció. Nomts la mobilització i h g a n i t z a c i ó en d e f e n i i b - kngaa, p e r m e t r i s o p e r a r I'estancament actual i anar més

enlli del pseudo-diileg entre difercnts rcpresentants del po- derdeI'Estatespanyolqiieplan- teja el panorama actual.

PcrquE, contririament al que prediquen cls profetes de la desmoblització, l'organització ésnecessAriaperdiferentsraoris:

- L'organitzaciú és neces- siria p e r a estructurar la dr- fensa d e la Ilengiia a nivel1 nacional, per a enfortir i do- riarestroctura a I ' e s ~ a i comu- nicatiucatala(objectiuprinicr d r qualsevol procés d e nor- malització).

- L'organització és ncccs- shria tambi. p e r a dinamitzar Ics mobilitzacinns que han d e portar a modificar en termes prbctics la política lingüística avui vigent cap a nbkctius d e normalitzaciú efectiva en tots els Smhits i cn totes Ics i r c r s geogrbfiques.

- I I'organitzaciú Ps sobre- tot imprescindible per tal d'aconseguir que la defensa d r la lleneua no resti estanca- da cn acrinns aillades o sensc sentil sin6 que vasi enfnrtint e l v i m c n t cari a la nlena normalitzacióenuna perspec- iiva d'alliberament global del nostre poble.

1 davant aquesta necessitat d'organibaciú cal recordar que actualment ja existeix una prn- posta organitzatiua reprcsenta- d a per I'Associació I.lencua Nacional, que reuneix diles ca- racterístiques bisiqucs i 10~1.1 mentals: el caricter nacional d e lasevaimplantaci0.i I'amplitiid del venta11 social i ideoli>gic d e la seva base.

Mai unaorganitzaiiódelluita perla Ilrngua no havia aconse-

28 LLENCUA NACIONAL / j u n y d c 1994,fNúmem 14

gu i t una implantació tan 5mpl ia "PRESSING" LING~J~STIC per to te l terr i tor inacional. I m a i tampoc n o hav ia aconsegui t d'aplegar sectors tan diversos k " 'a f /oan i en defensa d e la Ilengua. H i h a diversos indicadorsquesemblen mostrarl 'entrada e n tina

~ ~ t ~ ~ l ~ ~ ~ t ~ [ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ i ~ ~ ~ l nova etap" en aquest prncés esquizoide normaIització/substitii- estructura t ina ~ o o ~ d i ~ a d o ~ a - ció de 1.7 I lcngua catalana: 1.a crisi dc l marc (a)constitucinnal Cs lntercomarcal per a la 1luita i la evidcnt a mol ts n ivc l ls d i f r rcn ts i cal, doncs, (re)orientar-ne e l - m o b i l i t z a c i ó e n I ' a m h i t d e P ~ O C ~ S . "extensiód'ús,i tambP1inam A la secció d'esports del Telenotícies Vespre (d i i imenge 8 de

cívica d'organitzacions en- ma ig d'rnguany), se'ns n'oferia una bona p inre l lada d';imbit titatsambe'des~le~amentdela popi i lar. Reporters de TV?/C.?3 entrevistaven afeccionats de l campan~a "* C4TALUNYA "Real M a d r i d " abans d ' i in pnr t i t de I ' rsmentat equ ip amb el 'iA'A"iniciadaeI~ro~~assatmes Barca. Els comentaris tenicn tots undenominadorcomú: Catalunya de mars. n o 6s Espanya. "Coiiio ~1 h<ndrí j i i r ,~n cori iiii eqiiipo rxirnii jrro, los

ca ld r& que des de totes les úrl~i iros ir0 ir nnii n n.qrrrinr". "Prro qiii' pnsn? QirP pnsn coi1 el Pirclzol!/ comarqucs a judem a r n f o r t i r flldn lil Instia? Oclieiitu ri cero, Irs z~a~~ ios n iiieter!". "Rnr~n? Eslo iio 1,s aquesta estructura qUc Cns ha YS~IIIIOI: cn cspnñ~Iseriice L(arcrloii0". Aquests comentaris, or iginats de permetre d'avancar de ma- en la irracional i tatdc la r j b i a interetnica ensmostraven la imatge nerasblida icoherenten~'ambit d'una gcnt n o rducada en la cul tura de la diversitat. de tota la naciii. i"1ssem de l pcible p la als mit jansdecomunicació. "(yiiniqirr criri

Frntico pcro n l ri~o?s", titu1av.i I 'ABC, tot referint-se a la política 1ingiiístic;i de la Generalitat del Pr inc ipat de Catalunya. Des de la . . . . . . . COPE s'han obert, en la mateixa Iínia, autgntiques finestres p ro - pagandístiques de lsgrups (reduits) que a Cataluny.1 s'oposen a l procés d c nnrmali tzació del catala. A I'altre cantó de I'espectre pnlític, "El M i i ndo " es dóna la m2 nmb c l carca ARC en la scva I lu i tacontrael cata15 i contra Catalunya. Si u n n rncanv ia d'escola p e r ~ l u e s'l i i ensenya en la nostra l lengua nacional, n i i tomi t i ca - mcn t aggncies de premsa.diarisdegr,>n difi isió, cadenesradiofb- niques d'abast estatal, etc., de seguida s'ocupen d i l igentment de l cas. Des de la g ran caixa de resonancia de l "q i iar t poder", es d u u a terme un "pressing" implacable contra I'extensió d e I'ús de l catala.

I lavant c l "pressing" h c m de buscar la forma d'escapolir-nos- en. I'robablement e l qur cal -tchricamrnt parlant- 6s que els catalanoparlantscreem,al nostre torn, les t;ictiquesde"pressing" pertinents.Com?Es tractad'articularlanostra (auto)organit7.aciii, dc rara a construir la normali tat.

E l procés de cercar la normal i ta t Es intcractiu, i es tracta d 'un macroprocés que involucra aspectes n io l t diversos. Pel q i ie fa a l mov in ien t de drfcnsa de la Ilengua, cal art icular organibacions cstablesqiie permet in inc id i r desdelasocietatcivi lenel procésde normalit;.ació.

Per dur rndavant aqucsta tasca d'una manera coherent i coor- dinada, es poden crear plataformes rn drfcnsa d c la Ilcngua, que generinactivitat-siesvol,drritmcsdiferentscoherentamb1a promoció d e I'ús social del catala.

- ~

Número 14/jvnyde 1994 LLENGUA NACIONAL 29