llengua catalana i literatura - institut · pdf filecatalà fàcil. ed. eumo. vic...

Llengua Catalana i Literatura

IES. Olorda. Sant Feliu de Llobregat 1

ÍNDEX Introducció Professorat: distribució de feines Llibres i lectures Criteris d’avaluació Coordinació amb el Seminari de Castellà

Programació d’ESO Objectius d’etapa.

Competències bàsiques de llengua Objectius terminals del Primer Cicle Primer d’ESO Segon d’ESO CV de Segon Objectius terminals del Segon Cicle Tercer d’ESO Quart d’ESO

Programació de Batxillerat Objectius generals

Objectius terminals Crèdit comú de Primer de Batxillerat Crèdit comú de Segon de Batxillerat Literatura de modalitat

Activitats programades

Llengua Catalana i Literatura

2 Memòria pedagògica. Seminari de Llengua Catalana i Literatura. Curs 2006-07

Introducció


INTRODUCCIÓ

Professorat i d i s tr ibució de fe ines El Seminari està compost pels amb els professors següents: Sebastià Bech (Cap de Departament), Marta d'Abadal (Tutora de 2E de Batxillerat), M. Àngels Tàpies (Tutora de 3A d’ESO) i Pere Bonet (Tutor de 4B d’ESO). Bech, Sebastià

ESO: 2B, 2C, 4A; Batxillerat: 2D (llengua) i 2E (literatura) Bonet, Pere

ESO: 4B; Batxillerat nocturn 1N, 2AN i 2BN (llengua) i 2BN (literatura) i treballs de recerca de nocturn.

D'Abadal, Marta

ESO: 1A, 1B, 1C i 2A; Batxillerat: 2E (llengua) Tàpies, M. Àngels

ESO: 3A, 3B, CV3AB; Batxillerat: 1D i 1E (llengua).

Professorat i distribució de feines


Introducció


Llibres de text i lec tures

Llibres de text

ESO SUBÍAS LÓPEZ, JAUME i BORRELL MASSAS, NEUS: Oronell. Llengua catalana i

literatura. 1 ESO. Editorial Cruïlla, Barcelona, 2002 (84-661-0328-7) SUBÍAS LÓPEZ, JAUME: Oronell. Llengua catalana i literatura. 2 ESO. Editorial

Cruïlla, Barcelona, 2003 (84-661-0516-6) EQUIP GAMMA: Projecte Aula. Llengua catalana i literatura. 3. Segon Cicle. Ed.

Teide, Barcelona, 2002 (84-307-4627-7) EQUIP GAMMA: Projecte Aula. Llengua catalana i literatura. 4. Segon Cicle. Ed.

Teide, Barcelona, 2002 (84-307-4628-5)

Batxillerat SALA, MONTSE; VILARDELL, CLARA; i PUIG, LÍDIA: Llengua catalana i literatura.

1. Sèrie Astrolabi. Ed. Mc Graw Hill, Madrid, 2002 (84-481-3436-2) SALA, MONTSE; VILARDELL, CLARA; i PUIG, LÍDIA: Llengua catalana i literatura.

2. Sèrie Astrolabi. Ed. Mc Graw Hill, Madrid, 2003 (84-481-2176-7)

Llibres de text i lectures


Llibres de lectura de l'ESO

Primer d’ESO MIQUEL FAÑANÀS: La pedra màgica, Ed. Cruïlla, Barcelona. XAVIER BERTRAN: El veí prohibit, Ed. EDEBÉ

Segon d’ESO: JOAQUIM CARBÓ: La casa sota la sorra. Ed. Bromera. 2003. PENDENT D’ESCOLLIR

Tercer d’ESO: MARIA MERCÈ ROCA: Com un miratge, Ed. Barcanova, Barcelona. JORDI SEMPERE: Perifèria. Els llibres de l’Índex. Barcelona. (Grup A) JAUME FUSTER: Qui és culpable? Català fàcil. Ed. Eumo. Vic (Grup B)

Quart d’ESO: JOSEP TORRENT: L’estranya desaparició de la Laura. Ed Alfaguara / Grup

Editor, Barcelona. Obra literària a escollir, potser JOSEP M. DE SAGARRA: L'hostal de la Glòria,

BDLC, Ed. Barcanova, Barcelona (4t A) Text fàcil (4t B)

Introducció


Lectures dels crèdits comuns de Batxillerat

Primer de Batxillerat: Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (tria en llengua actualitzada). A cura d’Isabel Grifoll. Narrativa. Clàssics catalans. Biblioteca Hermes. ISBN 84-8287-534-5 Paré, J. i Martín, E: Antologia de poesia catalana. Educació. Eds. 62. ISBN 84-297-5701-5 (fins al s. XIX, inclòs).

Segon de Batxillerat: PARÉ, J. I MARTÍN, E: Antologia de poesia catalana. Educació. Eds. 62. ISBN 84-297-5701-5 (des de Costa i Llovera). ÀNGEL GUIMERÀ: Terra baixa. A cura de S. Bech. Biblioteca Didàctica de la Literatura Catalana. Ed. Barcanova. ISBN 84-7533-458-X MERCÈ RODOREDA, La plaça del Diamant. Club Editor Jove. ISBN 84-7329-106-9

Lectures prescriptives: Els llibres de lectura prescriptiva de Batxillerat es distribuiran al llarg de les

primeres avaluacions. Cada lectura s'avaluarà, si més no, mitjançant una prova escrita, que a criteri del professor podrà ser amb consulta o sense del llibre. Aquesta prova, que mesurarà el grau de comprensió lectora, contindrà qüestions de caire divers (comentaris, identificació de fragments, fragments de crítica...) per comprovar que l'alumne hagi llegit el text i establir el grau de comprensió lectora assolit (continguts i estructura bàsica de l'obra). Les preguntes, d'acord amb el que s'hagi establert prèviament, poden estendre's al pròleg de l'obra, en l'aprofundiment de l'estructura textual, a determinades informacions referides al context literari i social necessàries per a la seva correcta interpretació i al lèxic. Com a part integrant de la nota, s'avaluarà la correcta redacció de les preguntes (coherència, correcció) amb pautes cada vegada més properes a les exigides a les proves d'accés a la universitat.

Caldria afegir-hi, a més, l'avaluació contínua de les feines fetes a l'aula (lectura en veu alta, comentaris...) i, si s'escau, treballs individualitzats (comentaris de fragments, estudi d'aspectes puntuals, recull de vocabulari "difícil" dels fragments assignats a cada alumne...).

La recuperació de les lectures es plantejarà amb els mateix criteris que la resta de programa de la matèria.

Llibres de text i lectures


Lectures del crèdit de modalitat Literatura Catalana

Segon de Batxillerat (Literatura) NARCÍS OLLER: La bogeria. A cura de Romi Porredon. Les Eines. Ed. Proa. ISBN 84-8437-817-9 JOAQUIM RUYRA: Marines i boscatges (selecció). A cura de Laura Paradell. Educació. Eds. 62. ISBN 84-297-5712-0 JOAN SALVAT-PAPASSEIT: L’irradiador del port i les gavines. A cura de Jaume Aulet. Educació. Eds. 62. ISBN 84-297-5670-1 JOAN OLIVER: Ball robat. Les Eines. Ed. Proa. ISBN 978-84-8437-816-7 JOAQUIM AMAT-PINIELLA: K.L. Reich. A cura de David Serrano. Educació. Eds. 62. ISBN 84-297-5672-8 MIQUEL MARTÍ I POL: La fàbrica (1970-1971). A cura de Pere Farrés. Educació. Eds. 62. ISBN 84-297-5671-X

Introducció


Criter i s generals d’avaluac ió L'avaluació

L'avaluació és l'eina que permet al professor de conèixer l'estat i la marxa acadèmica del grup classe. És un element indispensable

• per a saber les habilitats o coneixements previs abans de llançar-nos a treballar-los més a fons a l'aula (ja que els programes de català són molt reiteratius i, en bona part, compartits amb castellà),

• per a diagnosticar el procés d'aprenentatge de l'alumnat que estem impulsant; cosa que ens permet determinar i endegar les actuacions didàctiques correctores pertinents i atorgar-hi una qualificació.

L'avaluació del professor ha d'estar contrapuntada per l'autoavaluació feta per l'alumne, perquè pot aportar-nos aspectes nous i perquè l'implica més en l'anàlisi del propi procés d'aprenentatge. Avaluant un aprenentatge complex

L’aprenentatge de la llengua és un creixement que es desenvolupa en diferents direccions, com són:

• els diversos vessants de la competència lingüística o fonètica i ortografia, o semàntica, lèxic i morfologia, o estructures sintàctiques

• les habilitats textuals (i literàries). Per altra banda, és un creixement no circumscrit únicament a l'àmbit de la classe de català, ja que ha d'anar lligat a la utilització del català

• com a mitjà de comunicació social (tan poc vigorós entre gran part dels nostres alumnes) i

• com a vehicle d'aprenentatge i de comunicació amb el Centre, amb la qual cosa tot professor de l'Institut és, i d'una forma molt important, mestre de llengua.

Ajuts i entrebancs de la teoria lingüística

Aquest domini de la llengua, a més, en la nostra tradició escolar es lliga al coneixement reflexiu dels mecanismes utilitzats (gramàtica, retòrica, mètrica...). Aquesta reflexió sobre la llengua acaba sent un ajut ambigu per a la maduració lingüística i intel·lectual de l'alumne; efectivament, amb aquesta reflexió lingüística, l'alumnat pot, presumptament, accedir a un domini major dels registres alts del català (l'estàndard, el científic i el literari) i iniciar-se en un dels vessants de la reflexió abstracta sobre la realitat que l'envolta; però l'encotillament teòric de la gramàtica està enllà de la capacitat d'una part dels alumnes, que o bé no gaudeixen d'una intel·ligència abstracta o bé no la tenen prou desenvolupada, perquè a gairebé totes les matèries escolars es prima la pràctica i es defuig la reflexió abstracta i l'estudi comprensiu sobre la realitat. El presumpte ajut de la gramàtica i del coneixement de les característiques del text (i no diguem de la teoria literària) acaba sent una nosa per als abundosos alumnes fluixos o desmotivats de l'ESO i esdevé una llosa important per a la dinàmica de la classe de llengua. I això no obstant, tota aquesta teoria és al programa d'ESO com un graó important per al currículum de llengua al Batxillerat.

Criteris generals d'avaluació


El repte d'avaluar la matèria "llengua catalana" En aquest context, més aviat contradictori, que ens duu a qüestionar el realisme

dels objectius a assolir en la situació escolar actual (marcada per la gran diversitat entre els alumnes d'una mateixa aula), l'avaluació de procediments i coneixements és, si més no, complex. Amb tots els matisos, ens haurem de valer de l'observació personalitzada de les activitats quotidianes proposades pel professor a l'aula (avaluació contínua) i de la resolució de proves especialment pensades per a valorar els coneixements adquirits (exàmens), que –a més- són un estímul afegit per a estudiar. Els valor dels diversos ítems observats

Als cursos d'ESO, inicialment, el pes de l'avaluació es reparteix a parts iguals entre:

• l'avaluació contínua de la qualitat, quantitat i puntualitat de la feina feta a l'aula i a casa conjuntament amb l'apreciació personal del professor sobre l'assimilació dels procediments, l'adquisició de coneixements i l'actitud d'aprenentatge i,

• els procediments extraordinaris d'avaluació [proves, exàmens]. En arribar al Segon Cicle, es tendirà a donar més pes a les proves i exàmens, que

impliquen una implicació major de l'alumne en el propi procés d'aprenentatge (planificació eficaç, treball i estudi continuats dins i fora de l'aula, dosificació de l'esforç per assolir uns objectius en uns terminis prefixats...). Per altra banda, tan a l'ESO com al Batxillerat hi haurà d'haver prou exàmens i recuperacions perquè l'alumne no es jugui l'avaluació "a una sola carta". En el cas del Batxillerat, el darrer examen del tercer trimestre hauria d'abastar tot el temari, per intentar d’aconseguir que l’alumne assolís una visió global de la matèria.

Es donarà molt de valor a la lectura, comprensió i anàlisi de les obres senceres programades; per això, encara que es comentin a classe es controlaran amb prova escrita (amb ajut del llibre o sense) i caldrà recuperar-les com qualsevol altra part de la matèria.

L'atenció a la diversitat

Des del primer dia de curs el professor mirarà d'anar coneixent cada alumne i anar valorant-ne

• la competència lingüística (oral / escrita), • el domini de procediments i de nocions gramaticals, • les llacunes i mancances (que arrossega o es van produint), • la capacitat personal, • l'actitud envers l'assignatura (global / envers activitats concretes), • la implicació activa i efectiva en el procés d'aprenentatge, • les expectatives de futur laboral i personal que creu tenir.

Amb aquestes dades haurà d'adequar l'actuació general a les característiques del grup classe i atendre, dintre les possibilitats, els diferents tipus d'alumne.

Atendrem, doncs, la diversitat tant dels alumnes tant per "dalt" com per "baix". Això implica que a l'ESO, exigirem als alumnes amb aptituds per a l'estudi l'assimilació dels procediments i coneixements previstos al programa (avaluats a través de la feina quotidiana, preguntes a l'aula i exàmens) i que, en canvi, exigirem als alumnes que necessiten una adaptació del programa general (especialment als que segueixen programes específics d'atenció o desdoblament) l'adquisició dels procediments i aptituds bàsics valorada a través de la feina dia a dia, de preguntes a classe, presentació de dossiers i proves molt adaptades, quan s'escaigui. En qualsevol cas, s'adequaran els

Introducció


exàmens als diversos tipus d'alumnes del grup classe tant en la formulació i continguts de certes preguntes com en el barem d'avaluació aplicat.

Els nouvinguts d'altres països desconeixedors de la llengua catalana tindran el suport dels mecanismes de què disposi en cada moment el Centre i el Seminari i seguiran, òbviament, un currículum adaptat.

Els exàmens

Les dates dels exàmens s'han d'establir amb un cert marge d'antelació i d'acord amb els alumnes (especialment amb del Segons Cicle i de Batxillerat).

El contingut de cada prova pot ser pràctic que se cenyeixi a una unitat didàctica clara (una lliçó, un tema, una obra de lectura...), sense descuidar els aprenentatges anteriors; a més, caldria posar un examen global del conjunt de temari a finals del tercer trimestre dels cursos de Batxillerat.

Els criteris d'avaluació d'una prova i el seu pes relatiu (valor senzill, doble...) han de ser coneguts amb anticipació pels alumnes (fins i tot seria bo que s'explicitessin al propi text de l'examen).

Els exàmens corregits han de posar-se, amb normalitat, a l'abast dels alumnes, que han de conèixer la qualificació obtinguda i adonar-se de les errades comeses. Després, el professor les endreçarà al Seminari.

Les reclamacions de nota es presentaran, d'entrada, al professor del grup de forma argumentada i respectuosa sense cap mena de coacció psicològica. En cas que l'afer no se solucionés, l'alumne o el seu tutor legal pot adreçar una al·legació escrita al Seminari, en el ben entès que la resolució definitiva correspon al professor de la matèria (d'acord amb els criteris d'avaluació establerts pel propi Departament) havent escoltat els altres membres del Seminari. S'anotaran al llibre d'actes la petició i la resolució amb les raons que han empès a prendre-la. Es comunicarà la decisió a l'interessat.



Aplicació adequada dels criteris d'avaluació L'aplicació dels criteris proposats en els apartats següents no ha de ser

estrictament matemàtica, sinó una pauta per a establir proporcions, per una banda, entre elements subjectius i objectius de l'avaluació i, per altra, entre procediments, coneixements i valors (actituds).

En cada trimestre el professor haurà d'ajustar els paràmetres proposats al desenvolupament de l'activitat escolar concreta; per exemple: si l'avaluació del treball del dia a dia es considera que ha tingut un major pes que les proves concretes realitzades, se li atorgarà un percentatge major; si una prova valora un treball molt més important pel seu contingut o pel temps esmerçat, valdrà més que una altra; si el professor posa un estímul nou (com la participació a un concurs), pot tenir una valoració especial...

Arrodoniment de les qualificacions Al final, a més, el professor, un cop obtinguda la nota mitjana, es plantejarà si cal

aplicar-hi algun factor de correcció i després, si s'escau, arrodonirà la qualificació, amunt o avall, atenent a criteris com:

• l'assimilació dels procediments o coneixements bàsics (competència lingüística oral i escrita),

• el domini dels mínims (competències bàsiques), • el progrés en l'aprenentatge (prova de suficiència, prova global del tercer

trimestre a Batxillerat...), • l'actitud positiva envers la matèria (participació, treball diari, puntualitat en el

lliurament de tasques, hàbit d'estudi, manca d'absències injustificades), • el grau de dificultat de les proves proposades (massa fàcils o difícils), • l'absència de llacunes importants (al Batxillerat, no hi hauria d'haver proves

suspeses amb menys de 4), • la solució adoptada en casos similars, etc.;

en qualsevol cas, però es considera que, en principi, l'aprovat comença al 4.99.

La proposta de nota final de curs es farà sobre la qualificació mitjana de les tres avaluacions sense tenir en compte els arrodoniments que s'han hagut de fer per als butlletins trimestrals.

Impulsors de la recuperació El Departament de Català convocarà reunió dels seus membres, si més no, a

l'inici de cada nou període d'avaluació • per valorar conjuntament la marxa dels cursos (assoliment dels objectius,

adaptació dels materials d'aula proposats... ), • per proposar suggeriments encaminats a ajustar l'actuació pedagògica a les

necessitats detectades (detecció d'alumnes amb necessitats especials, decidir adaptacions curriculars, posada en comú de metodologies i materials adaptats, substitució de llibres de text o lectures...)

• per cercar propostes a fi de planificar la forma de recuperar els alumnes o cursos endarrerits (preparació d'adaptacions curriculars, recerca o confecció de material adient, petició d'actuacions dels tutors, del Cap d'Estudis, de l'EAP, preparació de proves de suficiència...).

Introducció


La Comissió d'Atenció a la Diversitat, assessorada directament pel Departament de llengua o indirectament a través de la Junta d'Avaluació, assignarà els alumnes que seran atesos en els grups reduïts de desdoblament, on seguiran un currículum adaptat que potenciarà el treball sobre les competències bàsiques.

El professor, habitualment atent a la diversitat dins l'aula, dedicarà una atenció especial envers els alumnes amb dificultats d'aprenentatge:

• establirà quines són les llacunes i mancances més importants; • procurarà diagnosticar-ne les causes (si el cas ho requereix, amb l'ajuda del

tutor, del departament d'orientació o de l'EAP); • determinarà què cal reforçar i què es pot passar per alt; plantejarà, si s'escau,

la possibilitat d'una adaptació curricular; • cercarà com motivar l'alumne i implicar-lo en la superació dels problemes; • proposarà activitats adients, oferirà materials...; • establirà uns terminis i mitjans de recuperació (treball, dossier, prova).

En la mesura del possible, el professor procurarà no deixar-se arrossegar ni per la temptació d'oblidar-se de certs alumnes mentre no molestin gaire ni pel fastigueig de sentir tant poc útil qualsevol esforç adreçat a determinades persones.

Mitjans de recuperació

L'actor principal de l'aprenentatge i, per tant, de la seva recuperació és l'alumne; cal, doncs, amb l'ajuda i suport del professor,

• que identifiqui prou clarament les seves mancances envers l'assignatura mitjançant els actes ordinaris d'avaluació,

• que en conegui l'abast i el diagnòstic, • que se senti prou motivat i capaç d'afrontar la feina de recuperació, • que tingui a mà eines adequades (pautes de treball, exercicis, textos...), • que concreti un conjunt d'actuacions (estudi, exercicis, treballs...) amb

terminis prefixats, • que sàpiga quan i com s'avaluaran les diverses feines (lliurament d'exercicis,

lliurament d'un dossier, prova o examen...). A més de les formes de recuperació per avaluació contínua (lliurament

d'exercicis, redaccions, resums, dossiers; resolució sense ajuts d'uns exercicis...) cal considerar els diversos tipus d'examen o prova:

• proves parcials d'una part de la matèria suspesa La nova qualificació, obtinguda seguint els mateixos barems,

o substituirà l'anterior, si és més alta; o hi farà mitjana, si és més baixa;

• prova de suficiència a fi de curs, és una prova global de la matèria (lectures incloses) que hauran de fer els alumnes amb més d'una avaluació suspesa (els qui tinguin pendents només un parell d'aspectes puntuals podran substituir-la per una o dues proves parcials, a criteri del professor) La qualificació de la prova de suficiència esdevé un element més de l'avaluació final, que no pot oblidar l'avaluació.

Introducció: L’ESO


L'Educació Secundària Obligatòria

Primer cicle La nota parcial de cada avaluació s’obtindrà tenint en compte les pautes

següents: • 25%: l'avaluació contínua de les tasques habituals fetes a l'aula i a casa; i, si

s'escau, del dossier o treball del llibre de lectura; • 25%: l'apreciació del professor sobre el progrés en procediments,

coneixements i valors (traduïts a actituds); • 50%: diverses proves o exàmens per a mesurar

o aprenentatges i coneixements a partir de les lliçons del manual, o el grau de comprensió del llibre de lectura.

Procediments Fets, conceptes Valors Totals Valoració contínua 15% 5% 5% 25%Proves 25% 20% 5% 50%Apreciació del professor 5% 5% 15% 25%Proporció global 45% 30% 25% 100%

Desglossament de la valoració contínua (qualitat, quantitat i puntualitat):

Procediments Fets, conceptes Valors Totals Treball de casa 5% 2% 2% 9%Treball a l'aula 5% 1% 2% 8%Treball de lectura 5% 2% 1% 8% 15% 5% 5% 25%

La nota global de curs es basarà en la qualificació mitjana de les tres

avaluacions trimestrals matisada per l'apreciació global del progrés de l'alumne, parcialment reflectida en la prova de suficiència.

En aquesta etapa no s’aplicaran als exàmens descomptes per fallades

ortogràfiques, perquè es considera com a matèria l’aprenentatge de les normes.



Segon cicle La nota parcial de cada avaluació s’obtindrà tenint en compte les pautes

següents: • 20%: l'avaluació contínua de les tasques habituals fetes a l'aula i a casa; i, si

s'escau, del dossier o treball del llibre de lectura; • 20%: l'apreciació del professor sobre el progrés en procediments,

coneixements i valors (traduïts a actituds); • 60%: entre 3 i 6 proves o exàmens per a mesurar

o aprenentatges i coneixements a partir de les lliçons del manual o apunts donats pel professor,

o el grau de comprensió del llibre de lectura i assimilació de les informacions complementàries treballades (geogràfiques, socials... / literàries).

Procediments Fets, conceptes Valors Totals Valoració contínua 10% 5% 5% 20%Proves 30% 25% 5% 60%Apreciació del professor 5% 5% 10% 20%Proporció global 45% 35% 20% 100%

Desglossament de la valoració contínua (qualitat, quantitat i puntualitat):

Procediments Fets, conceptes Valors Totals Treball de casa 3% 2% 2% 7%Treball a l'aula 3% 1% 2% 6%Treball de lectura 4% 2% 1% 7% 10% 5% 5% 20%

La nota global de curs es basarà en la qualificació mitjana de les tres

avaluacions trimestrals matisada per l'apreciació global del progrés de l'alumne, parcialment reflectida en la prova de suficiència.

Introducció: L’ESO


Descomptes de nota al Segon Cicle d'ESO En aquesta segona etapa es començarà a descomptar de la nota final de cada

prova (i als exercicis que es cregui convenient; com, per exemple, a les redaccions) el que correspongui d'acord amb els barems pel fet de no aplicar les regles ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques treballades o per no presentar el text de la prova de forma prou adient (o sigui net, clar i ordenat; amb lletra llegívola i amb els marges apropiats). Quant a la lletra poc llegidora, s'aplicaran els descomptes previstos, tanmateix si el professor, després del tercer intent de llegir un fragment o un text no el pot entendre, el considerarà il·legible i, per tant, el valorarà com a totalment incorrecte.

Per a un text de cent paraules, els descomptes de la nota de contingut seran de l'ordre següent:

Tercer d'ESO Faltes 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Ortografia i puntuació -0.1 -0.1 -0.2 -0.2 -0.3 -0.3 -0.4 -0.4 -0.5 Morfosintaxi i lèxic -0.2 -0.3 -0.4 -0.5 -0.6 -0.7 -0.8 -0.9 -1.0 Altres problemes Poc Força Greu Presentació i marges -0.1 -0.2 -0.3 Claredat de lletra -0.1 -0.3 -0.5

Quart d'ESO Faltes 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Ortografia i puntuació -0.1 -0.2 -0.3 -0.4 -0.5 -0.6 -0.7 -0.8 -0.9 Morfosintaxi i lèxic -0.2 -0.3 -0.5 -0.6 -0.8 -0.9 -1.1 -1.2 -1.4 Altres problemes Poc Força Greu Presentació i marges -0.1 -0.2 -0.3 Claredat de lletra -0.1 -0.3 -0.5

Introducció. El Batxillerat


El Batxillerat Llengua i literatura catalanes

Avaluació parcial trimestral La nota de la qualificació trimestral s'obtindrà tenint en comptes els ítems

següents (prèviament coneguts per l'alumnat): • Nota mitja del conjunt del treball fet o revisat a l'aula (incloses proves

parcials, treballs de lèxic, comentaris, resums...): o valor simple (fins a una mitjana de 3 notes per persona), o valor doble (més de 3 notes de mitjana per persona), o valor major (molta feina avaluada, però amb poc pes relatiu davant

una acumulació excepcional de proves). • Proves de resposta tancada sobre continguts corregides amb el barem del

66% dels encerts (Primer) i del 75% dels encerts (Segon): o valor doble, si contenen teoria i pràctica o un bloc important de feina, o valor senzill tant la teoria com la pràctica.

• Proves de resposta tancada especials sobre temes puntuals molt importants, com els verbs regulars, corregides al 75% dels encerts (Primer) o al 90% (Segon):

o valor senzill (prova pràctica). • Proves obertes redactades sobre continguts (temes estudiats de literatura,

comentaris...) amb descompte per llegua segons la llargària del text: o valor senzill, si va acompanyada d'una prova "objectiva" o o valor doble, si engloba tota sola una lliçó del manual o un bloc de

feina considerat molt notable o important. • Prova de la lectura prescriptiva sobre el text literari i les informacions per

a la seva comprensió (lèxic de l'obra i pròleg, si més no; i apèndixs, si s'escau) amb la possible consulta del llibre i les pròpies informacions personals pactades (anotacions al marge i full manuscrit de resum) i amb formats diversos (respostes obertes amb descompte per llengua o/i respostes tancades):

o valor doble (normalment), o valor triple, si la quantitat o qualitat de la feina ho aconsella.

• Possibles treballs personals (obligatoris o opcionals) sobre la lectura prescriptiva (lèxic, recursos i tècnica literària, estructura, comentari, contingut... d'un fragment assignat o bé del conjunt de l'obra), amb descompte proporcional per llengua:

o valor com a treball d'aula (lèxic o comentari breu d'un fragment curt); o valor doble com a treball d'aula, si es considera més important; o valor senzill com una prova, si l'estudi té prou complexitat.

• Descomptes per problemes de "llengua": o en les proves de resposta tancada, les faltes d'ortografia

descomptaran mitja pregunta (una resposta "bé" passa a "regular"; una de "regular o dubtosa", a "malament");

o en els exàmens de resposta oberta o proves de comentari, cada falta diferent (com tocaba i cantaba o com troben a l'Agnès i saluden a la Maria) descomptarà en funció de la longitud del text i del tipus d'errada (ortografia / sintaxi, morfologia i lèxic); aquests descomptes aplicats d'acord amb els barems de l'apèndix es computaran per separat a fi de poder-los recuperar més endavant.

• Descomptes per presentació inadequada:



o la falta de marges, la lletra difícil de llegir, la manca d’espais entre enunciats, el desordre físic del text, les correccions brutes... treuen fins a 0.5 punts;

o la lletra poc clara (el professor no pot discernir al llarg del text, per exemple, entre a / e, m / n, è / é) donarà lloc a les correccions ortogràfiques que el professor cregui pertinents;

o el fragment o text il·legible (el que el professor al tercer intent no pot descodificar), d'entrada, es considerarà incorrecte.

• Descomptes per incompliment de termini: o el retard no justificat documentalment en el lliurament d'un treball

comportarà una minva de -,05 / dia fins a un màxim de -3 punts; però no se n'admetrà cap més un cop el professor hagi retornat els treballs corregits al grup (la recuperació serà un nou treball, si s'escau).

El darrer examen del tercer trimestre ha de ser una prova global dels aspectes

més rellevants de la matèria estudiada durant el curs (excepte les lectures). Aquesta prova, que ha d'ajudar a repassar els conceptes principals i aportar una visió de conjunt del temari, tindrà un valor aproximat del 30%.

Avaluació global del curs La qualificació global d'un curs de llengua i literatura catalanes de Batxillerat es

basarà en la qualificació mitjana matemàtica de les tres avaluacions trimestrals, arrodonida seguint els criteris abans indicats ("Arrodoniment de les qualificacions").

Un cop fets els exàmens de la tercera avaluació, haurà de presentar-se a la recuperació final l'alumne que no assoleixi una mitjana de curs de 4.85 o que, assolint el 4.85, tingui proves suspeses amb menys de 4 o problemes de competència lingüística (reflectits en els descomptes per llengua no recuperats).

Tan aviat com sigui possible, el professor indicarà a aquests alumnes en què consistirà la seva recuperació:

• exàmens o proves puntuals (lliçons, lectures, treball...) que cal de repetir; • exàmens d'un bloc de matèria o d'una avaluació (si té força suspesos); • prova de redacció (d'un tema suspès o d'actualitat); • prova global (prova de suficiència). Per altra banda, els alumnes que vulguin millorar nota pactaran amb el professor

a quines proves poden presentar-se.

Introducció. El Batxillerat


Literatura catalana (modalitat) Avaluació parcial trimestral Tindrà un pes determinant en el control de cada lectura la prova escrita, que

constarà de dues parts: • La primera part tindrà com a objectiu constatar si l’alumne ha llegit el

llibre i en quina mesura l'ha comprès, per tant, es basarà en preguntes de comprensió; té caràcter eliminatori, de manera que el professor podrà no llegir la segona part de l'examen de l'alumne/e no hagi demostrat prou coneixement de l'obra.

• La segona part de l’examen, més complexa, inclourà qüestions referides a la tècnica i al gènere literaris... Les qüestions es poden formular de forma teòrica o de forma pràctica a través del comentari d'un fragment del text.

Es tindrà en compte, a més, la participació en les classes (intervencions en debats, comentari de text...) i, si el professor ho creu convenient, demanarà a l'alumne la confecció i presentació d'un treball sobre el conjunt de l'obra o sobre algun aspecte del llibre.

En la qualificació de tots els escrits lliurats al professor es tindran en compte la presentació, les errades gramaticals i lèxiques, les faltes d'ortografia, d'acord amb els barems aplicats al Crèdits Comuns de llengua de Batxillerat.

En cas de suspendre una lectura, caldrà recuperar-la, d'acord amb les normes aplicables a Segon de Batxillerat.



Coordinació amb el Seminari de Castellà

La coordinació amb el Departament de Llengua Castellana és de capital importància ja que tant la programació com la problemàtica de l’aprenentatge d’ambdues llengües tenen molt en comú; per això, a més dels acords a què es pugui arribar cada curs departament a departament, és imprescindible mantenir un diàleg fluid amb el professor de castellà que atén els grups classe que cadascun de nosaltres té.

Programació de l’ESO


PROGRAMACIÓ DE L’ESO

Object ius Generals de l ’Etapa L'alumnat, en acabar l'ESO, ha de ser capaç de: 1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials

pròpies de l'edat. 2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d'informació, de lleure i de

projecció personal. 3. Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar,

elaborar i transmetre informació. 4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de

missatges verbals i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia.

5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.

6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament. 7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia

expressió i com a element de referència en l'adquisició de nous coneixements i en l'aprenentatge d'altres llengües.

8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les seves obres.

9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més significatius.

10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l'individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d'arrelament i participació en la cultura pròpia, i de relació amb altres pobles.

11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, l'Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.

12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.



Competències bàsiques de llengua L 10.- Comprendre i interpretar informació d'un text oral en relació amb la situació comunicativa, la informació que conté i els coneixements propis. L 11.- Comprendre i interpretar la informació d'un text escrit en relació amb la funció i tipologia del text, la informació que conté i els coneixements propis. L 12.- Expressar-se oralment adequant-se a la situació comunicativa i al receptor amb ordre, claredat i fluïdesa, tot aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic i estructures morfosintàctiques. L 13.- Llegir un text en veu alta de manera comprensiva, expressiva i amb fluïdesa, entonació i pronunciació adequades. L 14.- Produir un text escrit adequat a la necessitat comunicativa i al receptor, amb ordre, claredat i suficient detall, tot aplicant correctament els coneixements lingüístics pel que fa a lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques. L 15.- Produir un text escrit, manuscrit o amb ordinador, tot seguint les pautes de presentació establertes. L 16.- Distingir els principals recursos lingüístics i literaris que contribueixen a proporcionar una varietat d'interpretacions del món i de l'individu. L 17.- Identificar els elements morfosintàctics del funcionament de la llengua i aplicar.- los.

Programació del Primer Cicle de l’ESO


PRIMER CICLE

Object ius terminals 1. Analitzar missatges orals formals o espontanis, com també el registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no verbals que els acompanyen. 2. Distingir els principals tipus de textos per la seva finalitat i marques textuals, identificant-ne les característiques i els elements bàsics que les defineixen, en tant que productes de comunicació. 3. Llegir, resumir i comentar, oralment i per escrit, missatges orals formals, explicitant-ne les informacions i les idees essencials, i la intenció de l'emissor. 4. Resumir textos de tipologia diversa relacionats amb les àrees del currículum. 5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l'entorn escolar d'acord amb les convencions socials d'aquesta mena de manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quan en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l'opinió personal raonadament i modificar-la quan escaigui. 6. Produir missatges orals, espontàniament o amb preparació prèvia, amb ordre, coherència i claredat acceptables en l'expressió lingüística i en el registre emprat, tot seguint, si escau, pautes facilitades pel professorat. 7. Dominar i usar apropiadament les diverses convencions o rutines de salutació i comiat, d'agraïment, de disculpa, de felicitació i condol. 8. Produir textos escrits, amb preparació prèvia, dels tipus següents: conversa, descripció i narració. 9. Produir textos descriptius, argumentatius, instructius i predictius, d'acord amb l'estructura textual corresponent. 10. Aplicar als escrits personals les convencions de presentació adients, el suport informàtic, les normes gramaticals apreses, de manera que aquests tinguin una correcció acceptable i apropiada a l'edat. 11. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d'ús corrent, fent-les servir en els missatges orals i escrits propis, quan escaigui. 12. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals i electrònics: generals, enciclopèdics, de sinònims i altres de necessaris, tot reconeixent, quan escaigui, les parts d'un article i interpretant-ne les abreviatures. 13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d'imatges o d'un guió previ, tot seguint alguna mena d'ordenació que pugui ser reconeguda per altri, d'acord amb les normes ortogràfiques i de puntuació, espais i marges. 14. Demostrar interès per la literatura pròpia i per les altres, especialment les que són a la base del nostre món cultural. 15. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari i percebre els elements que el diferencien dels altres registres. 16. Llegir i identificar textos de diversos gèneres literaris fent-ne referència a les principals característiques que permeten classificar-los, i comentar-los. 17. Llegir significativament, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, i comentar-les. 18. Distingir l'estructura (lexema i morfema) i el significat general d'un mot, el sentit figurat i el significat contextual. 19. Usar el vocabulari temàtic específic del cicle. 20. Reconèixer i valorar la diversitat lingüística del món actual, amb especial atenció a les llengües de l'Estat espanyol i d'Europa.

Objectius


21. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s'hi reflecteix. 22. Demostrar coneixement dels aspectes bàsics de la història social de la llengua catalana i castellana. 23. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema. 24. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint en compte el context. 25. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el context. 26. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de les diverses categories gramaticals mitjançant l'anàlisi. 27. Representar esquemàticament l'anàlisi d'una oració simple.



Primer d’ESO. Objectius del crèdit: 1. Analitzar missatges orals formals o espontanis, com també el registre que els pertoca, i interpretar-ne els elements no verbals que els acompanyen. 3. Llegir, resumir i comentar, oralment i per escrit, missatges narratius, explicitant-ne les informacions i les idees essencials, i la intenció de l'emissor. 5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l'entorn escolar d'acord amb les convencions socials d'aquesta mena de manifestacions: demanar la paraula, respectar els altres quan en tinguin ús, centrar-se en el tema, expressar l'opinió personal raonadament i modificar-la quan escaigui. 6. Produir missatges orals, espontàniament o amb preparació prèvia, amb ordre, coherència i claredat acceptables en l'expressió lingüística i en el registre emprat, tot seguint, si escau, pautes facilitades pel professorat. 7. Dominar i usar apropiadament les diverses convencions o rutines de salutació i comiat, d'agraïment, de disculpa, de felicitació i condol. 8. Produir textos escrits, amb preparació prèvia, dels tipus següents: conversa, descripció i narració. 10. Aplicar als escrits personals les convencions de presentació adients, el suport informàtic, les normes gramaticals apreses, de manera que aquests tinguin una correcció acceptable i apropiada a l'edat. 12. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals i electrònics: generals, enciclopèdics, de sinònims i altres de necessaris, tot reconeixent, quan escaigui, les parts d'un article i interpretant-ne les abreviatures. 13. Confeccionar un relat de fets o accions, a partir d'imatges o d'un guió previ, tot seguint alguna mena d'ordenació que pugui ser reconeguda per altri, d'acord amb les normes ortogràfiques i de puntuació, espais i marges. 15. Reconèixer els recursos i les convencions del registre literari narratiu i dramàtic i percebre les seves diferències i analogies. 16. Llegir i identificar textos descriptius i narratius literaris fent-ne referència a les principals característiques que permeten classificar-los, i comentar-los. 17. Llegir significativament dues novel·les d’aventures i una peça de teatre breu i comentar-les. 18. Distingir l'estructura (lexema i morfema) i el significat general d'un mot, el sentit figurat i el significat contextual. 19. Usar el vocabulari temàtic específic del curs. 21. Valorar la importància de la llengua pròpia i el món cultural que li dóna suport i s'hi reflecteix. 23. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema. 24. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint en compte el context. 25. Utilitzar mots o construccions de significats semblants segons el context. 26. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, tant pel que fa a la teoria com a la pràctica de les categories gramaticals següents: verb, adverbi, preposició i conjunció. 27. Representar esquemàticament l'anàlisi d'una oració simple, per veure com es relacionen les paraules en el si d’una oració, però sense endinsar-se en els diferents tipus de complements.

A) Temporització dels objectius terminals Si bé globalment es treballen tots en qualsevol moment del curs, el primer trimestre i primera part del segon, s’incidirà especialment en els que facin referència a la comunicació escrita i (3, 8, 10, 12, 13, 15, 17 i 19) la resta de curs, sense oblidar els anteriors, es potenciaran els referents a l’expressió oral (1, 5, 6, 7, 16, 17, 19, 21, 23, 24, 25, 26 i 27)

Primer d’ESO


B) Seqüenciació dels continguts per trimestres.

PRIMER TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

1. La comunicació. Definició i importància. Elements. Procés. 2. La narració literària. Elements. Esquema narratiu. Introducció del diàleg. 3. Relat d’aventures. Característiques. 4. L’oració simple. Concordança. 5. L’estructura de la paraula: lexemes i morfemes. 6. Verbs: “cantar”, “témer” i “ servir”. 7. Sons, fonemes i lletres. 8. Normes ortogràfiques de “b/v” i “h”. 9. Síl·labes tòniques i àtones. Regles d’accentuació i dièresi. 10. Vocabulari temàtic (l’ésser humà, el vestit, la casa, el menjar, els animals), tret

dels textos llegits, o bé, del llibre de lectura.

Procediments: 1. Observació dels elements de la comunicació en textos curts: un acudit, una

noticia, un anunci, un conte breu. 2. Observació de l’adequació, la coherència i cohesió en textos narratius. 3. Producció de textos narratius amb adequació, coherència i cohesió. 4. Cerca en un text d’oracions simples. 5. Invenció d’oracions simples. 6. Modificacions d’un text narratiu: canviar el punt de vista, començar pel final de

la història… 7. Donats alguns arguments o sinopsis de textos narratius, distribuir els continguts

en tres parts: plantejament, nus i desenllaç. 8. Desenvolupar breument una part de l’argument o de la sinopsi, el moment més

tens, el final. 9. Decidir quins dels arguments o sinopsis foren més adients per aconseguir un

relat d’aventures. 10. Inventar arguments, o bé, fragments de relats segons les pautes donades per la

professora (un punt de vista determinat, un final obert o tancat...) 11. Primera de les lectures programades. 12. Explotació de la lectura: resum dels capítols, estudi del vocabulari, observació

dels elements narratius i de l’estructura (plantejament, nus i desenllaç).

Actituds, normes i valors: 1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 2. Interès per la lectura. 3. Hàbit de lectura de textos adequats a l’edat. 4. Sensibilització envers la lectura. 5. Interès per l’expressió escrita personal. 6. Valoració de la llengua com a instrument de creixement intel·lectual. 7. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 8. Adequació a les normes de l’expressió escrita. 9. Adequació del registre al context.



SEGON TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

1. Les categories gramaticals: criteris per agrupar les paraules. 2. El verb. L’adverbi. La preposició. La conjunció. 3. Verbs: ”haver”, “estar” i “ser. 4. Normes ortogràfiques de l’apòstrof, la contracció i la vocal neutra. 5. Usos dels signes de puntuació. 6. Vocabulari temàtic (l’ésser humà, el vestit, la casa, el menjar, els animals), tret

dels textos llegits, o bé, del llibre de lectura.

Procediments: 1. Segmentació de paraules en lexemes i morfemes. 2. Creació de paraules a partir de sèries de lexemes i morfemes. 3. Reconeixement de categories en un text. 4. Exercicis de precisió i variació lèxica, emprant el verb de dicció adequat a la

situació concreta i evitant repeticions, mitjançant l’ús de sinònims. 5. Agrupar cada cinc alumnes en una editorial. 6. Cada editorial escull un ambient per al seu relat d’aventures, a continuació escriu

el guió, esquematitza l’acció en tres apartats: plantejament, nus i desenllaç. Decideix el punt de vista i comença a escriure el relat d’aventures.

7. Segona lectura programada. 8. Explotació de la lectura: Anàlisi dels elements narratius, dels trets propis del

gènere i ampliació de vocabulari.

Actituds, normes i valors: (Els mateixos del primer trimestre)

TERCER TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

1. Llengua oral i llengua escrita. 2. El teatre: característiques i formes. 3. Modalitat oracional. 4. Ortografia de les lletres “o/u” àtones; “c, ç, s, ss /z, s” i “b/v”. 5. Vocabulari temàtic de l’obra llegida. 6. Verbs: ”anar”, “caber” i “saber”. 11. Vocabulari temàtic (l’ésser humà, el vestit, la casa, el menjar, els animals), tret des textos llegits.

Procediments:

1. Lectura i anàlisi d’un fragment teatral breu. 2. Els equips de treball es converteixen en companyies teatrals i adapten el relat

d’aventures al teatre. 3. Projecten la representació i es fan exercicis de lectura i entonació. (Teatre llegit) 4. Recerca en un text d’oracions de diferent modalitat. 5. Vocabulari temàtic (l’ésser humà, el vestit, la casa, el menjar, els animals), tret

dels textos llegits.

Primer d’ESO


Actituds, normes i valors: 1. Participació i iniciativa en activitats orals. 2. Respecte per l’opinió d’un altre. 3. Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística i respecte per als

usuaris d’altres parles. 4. Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya.

C) Metodologia. S’intentarà proporcionar a l’estudiant mecanismes per aprendre a estudiar: resumir, esquematitzar, buscar informació, reflexionar sobre el codi i sobre l’ús de la llengua per utilitzar-la de forma correcta i adequada a la situació concreta de comunicació. Per això, se simularan situacions reals de treball (una editorial de relats d’aventura i una empresa de guionatge teatral), amb el fi de motivar-los i d’acostumar-los al treball en grup, el qual suposa compartir coneixements i idees per aconseguir un objectiu comú (escriure i editar un llibre d’aventures i, després, adaptar-lo al teatre). D) Avaluació.

Avaluació inicial: Pretén adquirir un cert coneixement de les afeccions de l’alumne, a fi de poder-les aprofitar després en el treball de grup; així com observar el seu grau de competència en la comunicació escrita: presentació acurada, lletra llegible, grau de correcció ortogràfica, ordenació de les idees i fluïdesa verbal. Ni es puntuarà ni formarà part de l’avaluació sumativa. Avaluació formativa: En iniciar la classe, es dedicaran uns breus minuts a preguntar, oralment, els coneixements apresos a les classes anteriors. L’objectiu d’aquesta pràctica serà promoure l’estudi diari i acostumar l’alumnat al discurs formal oral. També s’aniran recollint mostres dels treballs escrits i se’n fotocopiarà algun per criticar-lo i corregir-lo entre tots a fi d’obligar l’estudiant a fixar-se en què fa i a reflexionar. Avaluació sumativa: Cada final de trimestre es lliurarà a l’alumne/a una qualificació formada per l’avaluació contínua de les tasques diàries (25%), per l’apreciació del professor sobre el progrés de l’alumne/a (25%) i per les notes de les proves de les lliçons i de la lectura (50%). E) Procediments de recuperació Per recuperar un trimestre caldrà fer els treballs de recuperació proposats pel professor (que poden apujar la nota mitjana) i passar les proves per demostrar que s’han superat les llacunes o la falta de feina anteriors.

En cas de tenir més d’un insuficients d’avaluació, l’alumne s’haurà de presentar a l’examen de suficiència.

Si l’alumne /a passa de curs amb el català pendent tindrà opció de superar-lo al juny següent aprovant sense cap mena d’ajudes el curs següent.



Segon d’ESO Objectius del crèdit: 1. Realitzar una lectura comprensiva i expressiva de textos. 2. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l'entorn escolar: demanar la

paraula, respectar els altres quan en tinguin ús, expressar l'opinió personal... 3. Manejar diferents tipus de diccionaris en suports tradicionals i electrònics: generals,

enciclopèdics, de sinònims i altres de necessaris, tot reconeixent, quan escaigui, les parts d'un article i interpretant-ne les abreviatures.

4. Analitzar i produir textos expositius, argumentatius i instructius, d'acord amb l'estructura textual corresponent.

5. Refermar el domini de l’ortografia. 6. Distingir l'estructura (lexema i morfema) i el significat general d'un mot, el sentit figurat i el

significat contextual. 7. Interpretar locucions, modismes i frases fetes d'ús corrent, fent-les servir en els missatges

orals i escrits propis, quan escaigui. 8. Usar els diversos significats de mots polisèmics corrents, tenint en compte el context. 9. Reconèixer i emprar sinònims i antònims. 10. Demostrar les diferències, des del punt de vista morfològic, de les diverses categories

gramaticals mitjançant l’anàlisi. 11. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple. 12. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com sistema. 13. Reconèixer i valorar la diversitat del món actual, amb especial atenció a les llengües de

l’estat espanyol. 14. Distingir les característiques dels gèneres literaris: narrativa, lírica i teatre. 15. Llegir significativament dues novel·les. A) Temporització dels objectius terminals Es treballen globalment al llarg del curs. B) Seqüenciació dels continguts per trimestres.

PRIMER TRIMESTRE

Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

1. El llenguatge humà: els llenguatges verbal i no verbal. 2. Funcions del llenguatge. 3. Tipologia textual: exposició. 4. Ortografia: les grafies b / v; h; g / j, ss /s. 5. L’estructura de la paraula: lexema i morfema. Classificació dels morfemes. 6. Categories gramaticals: nom, determinants i adjectiu qualificatiu. 7. Oració simple: Sintagma nominal i complements del nom. 8. Lèxic del vocabulari de les diferents unitats del llibre de text i de les obres

proposades. 9. Lèxic referent a la família, l’univers i la terra. 10. La narrativa: estructura, característiques i principals subgèneres.

Segon d’ESO


Procediments:

1. Identificació de les característiques del llenguatge verbal i no verbal. 2. Comprensió i producció de textos expositius, orals i escrits. 3. Reconeixement de les funcions del llenguatge en missatges orals i textos escrits. 4. Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta en

suports tradicionals i electrònics. 5. Ús dels diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i similars. 6. Dictats per distingir l’ús de les grafies. 7. Distinció i classificació del lexema i el morfema d’una paraula. 8. Anàlisi morfològica i sintàctica dels constituents del sintagma nominal. 9. Pràctica de vocabulari. 10. Primera lectura programada.

Actituds, normes i valors:

1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 2. Participació i iniciativa en activitats orals. 3. Interès per la lectura. 4. Sensibilització per la literatura. 5. Hàbit de lectura de textos adequats a l'edat. 6. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 7. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 8. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 9. Adequació del registre al context.

SEGON TRIMESTRE

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1. Tipologia textual: argumentació. 2. Ortografia: l’accentuació. 3. Categories gramaticals: pronom i verb. 4. Oració simple: Sintagma verbal i complements del verb. 5. Les paraules simples i compostes. 6. Locucions i frases fetes. 7. Polisèmia i monosèmia. 8. El significat de les paraules: la precisió lèxica. 9. Lèxic del vocabulari de les diferents unitats del llibre de text i de les obres

proposades. La mesura del temps. 10. La lírica: estructura, característiques i principals subgèneres.

Procediments:

1. Comprensió i producció de textos argumentatius, orals i escrits. 2. Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta en

suports tradicionals i electrònics. 3. Ús dels diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i similars. 4. Dictats per refermar l’accentuació.



5. Distinció i classificació del lexema i el morfema d’una paraula mitjançant els processos de derivació i composició.

6. Anàlisi morfològica i sintàctica dels constituents del sintagma verbal. 7. Reconeixement i ús dels diversos significats d'un mot (polisèmia i homonímia). 8. Identificació i ús de locucions i frases fetes. 9. Precisió en la selecció de paraules. 10. Pràctica del vocabulari après. 11. Lectura del segon llibre programat.


1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 2. Participació i iniciativa en activitats orals. 3. Interès per la lectura. 4. Sensibilització per la literatura. 5. Hàbit de lectura de textos adequats a l'edat. 6. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 7. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 8. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 9. Adequació del registre al context.

TERCER TRIMESTRE

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1. Tipologia textual: instrucció. 2. Ortografia: la puntuació.. 3. Categories gramaticals: adverbi, preposició, conjunció, i interjecció. 4. Oració simple: Sintagma verbal i complements del verb. 5. La variació lingüística. La variació social i estilística. 6. Les llengües de l’estat espanyol. 7. Relacions entre paraules per la forma i el significat: homonímia, sinonímia,

antonímia, camp semàntic i família lèxica. 8. El sentit figurat: la metàfora. 9. Lèxic del vocabulari de les diferents unitats del llibre de text i de les obres

proposades. La música i els espectacles. 10. El teatre: estructura, característiques i principals subgèneres. Procediments:

1. Comprensió i producció de textos instructius, orals i escrits. 2. Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta en

suports tradicionals i electrònics. 3. Ús dels diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i similars. 4. Dictats per refermar la puntuació. 5. Anàlisi morfològica i sintàctica dels constituents del sintagma verbal. 6. Identificació de la variació en diversos textos. 7. Reconeixement i ús de mots i construccions que poden tenir significats semblants

en un context determinat (sinonímia) o contrari (antonímia). 8. Reconeixement i ús dels diversos significats d'un mot (polisèmia i homonímia). 9. Reconeixement i ús de la metàfora. 10. Pràctica del vocabulari après.

Segon d’ESO



1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 2. Participació i iniciativa en activitats orals. 3. Interès per la lectura. 4. Sensibilització per la literatura. 5. Hàbit de lectura de textos adequats a l'edat. 6. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 7. Sensibilització crítica envers els prejudicis lingüístics. 8. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 9. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 10. Adequació del registre al context.

C) Metodologia. S’alternarà el treball individual (activitats del llibre de text, producció de textos de tipologies diverses, lectura de les obres proposades, exercicis de consolidació o repàs lliurats pel professor...) amb el treball col·lectiu (exposicions orals i escrites, realització de treballs monogràfics, opinió i crítica sobre aspectes lingüístics o literaris...) tant a l’aula com a casa.

És important que l’alumne assoleixi un primer grau d’autonomia en la recerca d’informació mitjançant l’ús de diccionaris o d’altres fonts bibliogràfiques i/o audiovisuals, així com una correcta i efectiva sistematització de la informació seleccionada mitjançant diversos mecanismes, com ara el guió, l’esquema, la fitxa, el resum i el mapa conceptual. Fets aquest dos passos, el procés acabarà amb una clara exposició, oral o escrita, de la informació recopilada en monogràfics, presentacions, producció de textos, proves i exàmens. D) Avaluació.

L’avaluació formativa constarà de: dos exàmens parcials, proves parcials breus,

tasques diàries (exercicis, dictats, redaccions...) i la lectura de les dues obres proposades.

L’avaluació sumativa es concretarà en una qualificació formada per l’avaluació contínua de les tasques diàries (25%), per l’apreciació del professor sobre el progrés de l’alumne/a (25%) i per les notes de les proves de les lliçons i de la lectura (50%).

E) Procediments de recuperació

Per recuperar un trimestre caldrà aprovar el següent. En cas de tenir un de suspès s’haurà de presentar a l’examen de suficiència. Si l’alumne/a passa de curs amb l’assignatura suspesa, tindrà opció de presentar-se a l’examen extraordinari d’octubre. Si no el superés, hauria d’aprovar el nivell superior per a què se li convalidés l’anterior.



Adaptacions curriculars (destinades als alumnes amb problemes específics)

Es faran algunes variants respecte al que és comú al curs corresponent d’ESO.

Aquests canvis afectaran d’una banda a l’estructuració de la matèria en què se seguirà bàsicament l’ordre indicat al llibre de text, però procurant no partir unitats temàtiques. D’altra banda, s’incidirà més en els aspectes pràctics dels conceptes programats de la següent manera:

en la producció de textos expositius, argumentatius i instructius amb

l’objectiu de treballar l’expressió escrita; en l’ortografia, per tal d’assegurar la correcció en els textos produïts,

mitjançant dictats i exercicis de grafies, accentuació i puntuació; en la lectura comprensiva de textos, tant de les lectures de cada unitat

com de les programades per a aquest nivell, amb la intenció d’introduir vocabulari per poder fer-ne ús posteriorment;

en el reconeixement de les categories gramaticals a partir de textos i activitats diverses.

Els continguts de literatura es veuran reduïts a les característiques i l’estructura

dels gèneres literaris sense aprofundir en els subgèneres. Quant a la sintaxi, es pretendrà que puguin distingir conceptes generals com ara les relacions sintagmàtiques i alguns complements verbals.

Segon d’ESO


Programació del Segon Cicle de l’ESO


SEGON CICLE DE L’ESO

Objectius terminals

28. Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l'alumnat pugui tenir un paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social.

29. Demostrar interès per les manifestacions orals d'altri que no estiguin estrictament vinculades a la vida escolar i que siguin d'iniciació a la vida adulta.

30. Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (satisfacció-insatisfacció, interès, intenció) i morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).

31. Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodístics de contingut històricoinformatiu (notícia, crònica, reportatge), argumental (carta al director, editorial, article d'opinió) i dialogat (entrevista), de temes d'interès per als adolescents i d'altres d'abast més general.

32. Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, per tal d'assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua.

33. Redactar textos necessaris per a la vida d'un adolescent i d'acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis, correu electrònic, segons les normes convencionals (dades d'identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia).

34. Manejar amb soltesa instruments informàtics d'ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de textos, i correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes d'autoedició.

35. Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees.

36. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i entonació adequades i d'acord amb les regles ortològiques.

37. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l'edat, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions quan escaigui.

38. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat. 39. Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb les manifestacions

literàries en d'altres llengües, especialment les que són a la base de la nostra tradició cultural.

40. Valorar, d'acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau d'autonomia.

41. Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat.

42. Comentar textos poètics i en prosa, atenent els aspectes formals i de contingut, l'autor/a i l'època, i d'acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada.

43. Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, tenint en compte els factors externs sota els quals han estat produïdes.

44. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida, pel que fa a l'autor/a i a l'època de producció, als

Objectius


elements literaris i humans, procedents de fonts diverses -explicacions del professorat i consulta bibliogràfica- de manera que es contextualitzi i s'expressi l'opinió pròpia raonada.

45. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l'Estat espanyol.

46. Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l'Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics.

47. Reconèixer diferents tipus d'oració segons l'estructura i el significat, tot relacionant l'entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir.

48. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació. 49. Reconèixer el significat i la funció gramatical d'una frase subordinada per expressar

millor el pensament. 50. Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i

composició. 51. Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots de la vida quotidiana

i en mots propis d'altres àrees del currículum. 52. Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots

sinònims, antònims, polisèmics i homonímics. 53. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació

entre les parts, de coherència textual i d'adequació al registre. 54. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d'un text, d'un paràgraf, d'una oració o

d'una paraula. 55. Reconèixer el registre de llengua d'un text a partir dels recursos (lèxics o d'altra

índole) emprats. 56. Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s'apliqui les

habilitats lingüístiques practicades durant el curs.



Tercer d’ESO A) Objectius del crèdit:

1. Realitzar una lectura comprensiva i expressiva de textos. 2. Identificar l’estructura d’un text. 3. Segmentar un conjunt d’unitats. Aïllar les parts d’un text, paraula u oració. 4. Analitzar textos orals o escrits de tipus narratiu, dramàtic i expositiu. 5. Participar en les manifestacions orals que es produeixen en l’entorn escolar: expressar

opinió, guardar el torn de paraula... 6. Produir textos escrits de diferent tipologia: narració, exposició d’acord amb les normes

convencionals: cal·ligrafia, marges, puntuació adequada, etc. 7. Refermar el domini de l’ortografia. 8. Manejar diferents tipus de diccionaris. 9. Descriure els mecanismes de la formació de paraules. Reconèixer sinònims i antònims. 10. Distingir el significat de les paraules. 11. Analitzar oracions simples i reconèixer-ne les classes d’acord amb la modalitat,

l’estructura i el predicat. 12. Analitzar oracions compostes senzilles. 13. Demostrar interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.


PRIMER TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

1. Estructura de l’oració. 2. El SN(subjecte): nucli i complements. L’adjectiu. El pronom. 3. El SV (predicat): nucli i complements. L’adverbi. 4. Classes d’oracions segons la modalitat, l’estructura i el predicat. 5. Ortografia: accentuació i regles del punt, de la coma i del punt i coma. 6. Lèxic del vocabulari del llibre que es van treballant a classe de les diferents

unitats del llibre de text. Actituds i sentiments. Les plantes. 7. El llenguatge literari. Recursos expressius. 8. El vers: el còmput sil·làbic, la rima, l’estrofa, el poema. 9. Els gèneres literaris: Lírica, narrativa i teatre.

Procediments: 1. Aïllament de les diferents oracions simples que componen un text. 2. Reconeixement i anàlisi dels constituents bàsics d’oració: SN i SV. Anàlisi de

les parts que els componen. 3. Senyalització en un text dels adjectius, pronoms i adverbis que hi apareguin. 4. Dictats per accentuar i puntuar (punt, coma i, punt i coma) 5. Restaurar en un text els accents i els signes de puntuació següents: punt, coma i,

punt i coma. 6. Cerca al diccionari d’algunes paraules dels textos llegits i elecció de l’accepció

més adequada al context. 7. Exercicis de sinonímia, antonímia i polisèmia. 8. Reconeixement i comentari d’alguns dels recursos literaris que es trobin en els

poemes llegits. 9. Introducció a la primera lectura proposada.

Tercer d’ESO


Actituds, normes i valors: 1. Presa de consciència de la importància del llenguatge en la comunicació

personal i social. 2. Participació en activitats orals i de grup. 3. Interès per consultar el diccionari i emprar un lèxic precís. 4. Cura en la presentació dels escrits amb bona cal·ligrafia i una ordenació

adequada de les idees. 5. Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema. 6. Aplicació de les normes per millorar l’expressió oral i escrita. 7. Interès per la lectura. 8. Sensibilització per la literatura.

SEGON TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals:

1. Repàs de l’oració simple iniciada el primer trimestre. 2. Estudi de la preposició i la conjunció. 3. Normes ortogràfiques de: “b/v”, “h” i “g/j” 4. Lèxic: vocabulari de les lectures. Els fenòmens atmosfèrics. Els accidents

geogràfics. 5. Definició dels nous recursos retòrics i mètrics que vagin sortint a mida que

s’avanci en la lectura de l’antologia poètica. 6. Història de la Literatura: L’edat Mitjana. 7. Història de la Literatura: El Renaixement. 8. Introducció a la segona lectura proposada. Procediments: 1. Reconeixement i comentari d’alguns dels recursos literaris que es trobin en els

textos llegits. 2. Anàlisi mètrica d’alguns poemes. 3. Anàlisi de l’estructura narrativa de narracions. 4. Comentari d’alguns fragments literaris de l’Edat Mitjana i del Renaixement. 5. Exercicis de repàs sobre el reconeixement i anàlisi dels aspectes morfosintàctics

apresos duran el primer trimestre. 6. Reconeixement de les preposicions i conjuncions d’un text. 7. Restaurar en un text els nexes de caràcter prepositiu i conjuntiu esborrats. 8. Dictats per accentuar i puntuar (punt, coma i, punt i coma). 9. Restaurar en un text els accents i els signes de puntuació següents: punt, coma i,

punt i coma. 10. Cerca al diccionari d’algunes paraules dels textos llegits i elecció de l’accepció

més adequada al context. 11. Exercicis de sinonímia, antonímia i polisèmia.



adequada de les idees. 5. Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.



6. Aplicació de les normes per millorar l’expressió oral i escrita. 7. Interès per la lectura. 8. Sensibilització per la literatura.

TERCER TRIMESTRE

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1. Oració composta: Coordinació, juxtaposició i subordinació. 2. Lèxic i diccionari. 3. Estructura de la paraula. 4. Formació de les paraules. 5. Semàntica: sinonímia, antonímia, polisèmia i camp semàntic. 6. Ortografia de: “c/z, x/s; ll/i, r/rr); signes de puntuació: parèntesi, ratlla i cometes. 7. Lèxic: vocabulari de les lectures que es realitzen a classe. 8. Història de la literatura: la decadència (Barroc i neoclassicisme). 9. La renaixença: Romanticisme. Realisme i naturalisme.

Procediments:

1. Aïllament de les diferents oracions compostes coordinades, subordinades i

juxtaposades que componen un text. 2. Separació de paraules en lexemes i morfemes. 3. Classificació de paraules en primitives, derivades i compostes. 4. Exercicis de substitució de paraules pels seus sinònims i antònims. 5. Detecció i descripció del camp semàntic d’alguns poemes. 6. Dictats relacionats amb l’ortografia de les lletres “c/z, x/s; ll/i/g, r/rr) i amb els

signes de puntuació següents (parèntesi, ratlla i cometes) 7. Cerca al diccionari d’algunes paraules dels textos llegits i elecció de l’accepció

més adequada al context. 8. Comentari d’alguns fragments literaris de la decadència i de la renaixença.



adequada de les idees. 5. Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema. 6. Aplicació de les normes per millorar l’expressió oral i escrita. 7. Interès per la lectura. 8. Sensibilització per la literatura.

C) Metodologia. El primer trimestre es començarà el programa per la sintaxi de l’oració simple, ja que aquest curs convé fixar-ne les bases i no és bo deixar-la per al final, perquè l’atenció de l’alumnat ja comença a decaure. Pel que fa al tercer trimestre conté una part més fàcil i una de més difícil: La fàcil, encara que fonamental, és la relativa al lèxic que ja s’ha anat treballant durant tot

Tercer d’ESO


l’any, mitjançant les lectures i les sovintejades consultes al diccionari. La part més complicada serà la introducció a l’oració composta, si és possible. L'amplitud del programa de llengua i literatura no permet abrasar-lo en la seva totalitat. Per això, s’han omès alguns continguts de literatura que ja s’estudiaran a quart. També cal deixar constància de què els continguts programats es modificaran segons el tipus i actitud de l’alumnat. D) Avaluació.

L’avaluació formativa es farà a partir de: • del exàmens parcials de les lliçons (continguts de llengua i de literatura); • de proves parcials breus després de certs blocs temàtics; • dels exercicis diaris que es proposin; • de les redaccions; • de la lectura i comprensió dels textos del manual; • de la lectura del llibre proposat.

Pel que fa a l’avaluació sumativa la nota global de curs serà la mitjana de les qualificacions finals dels tres trimestres. La nota final d’un trimestre es farà atorgant el 20% a l’avaluació contínua de les tasques quotidianes, el 60% a les proves i exàmens (lliçons, verbs, lectures...) i el 20% restant a l’apreciació del professor respecte al progrés de l’alumne. E) Procediments de recuperació Als alumnes que no aprovin el primer examen parcial se’ls proporcionarà exercicis de reforç perquè recuperin en el segon parcial, el qual contindrà preguntes relacionades amb la part no superada. En el tercer trimestre, es realitzaran igualment exàmens parcials; però el segon serà global (repàs general de continguts bàsics), de tal manera que l’alumnat que no hagi superat els altres controls i aprovi l’esmentat examen, podrà superar la matèria del curs.



Adaptacions curriculars per a alumnes amb peculiaritats

Es faran algunes variants respecte al que és comú als altres grups. Aquests canvis afectaran d’una banda a l’estructuració de la matèria en què se seguirà bàsicament l’ordre indicat al llibre de text, però procurant no partir unitats temàtiques. I, d’altra banda es realitzaran les adaptacions de continguts següents: Tipologia textual: Es treballarà la narració; però reduint-ne la teoria. I en lloc del teatre, que es fa en el grup comú, s’inclourà el text periodístic, amb la finalitat de diferenciar gèneres com la notícia, l’entrevista, els articles de fons (editorial...) i, també, el còmic. Sintaxi: Referent a l’oració simple no es farà menció de tots els complements verbals, s’ometran, per exemple; el complement de règim i el predicatiu. En relació a l’oració composta es procurarà que puguin distingir conceptes generals, com coordinació, subordinació i juxtaposició; però s’ometran les classes de subordinades. Morfologia: S’explicarà el concepte de perífrasis verbals sense entrar en tipologies. Literatura: Es vetllarà per la comprensió dels recursos expressius del llenguatge literari dels textos treballats.

Tercer d’ESO




Quart d’ESO

Objectius del crèdit: 1. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i entonació adequades i d'acord amb les regles ortològiques. 2. Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat. 3. Llegir, durant el cicle, dues obres programades: una novel·la i una obra de teatre. 4. Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida, pel que fa a l'autor/a i a l'època de producció, als elements literaris i humans, procedents de fonts diverses -explicacions del professorat i consulta bibliogràfica- de manera que es contextualitzi i s'expressi l'opinió pròpia raonada. 5. Refermar el domini ortogràfic. 6. Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l'Estat espanyol. 7. Reconèixer diferents tipus d'oració segons l'estructura i el significat, tot relacionant l'entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir. 8. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació. 9. Reconèixer el significat i la funció gramatical d'una frase subordinada per expressar millor el pensament. 10. Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i composició. 11. Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots de la vida quotidiana i en mots propis d'altres àrees del currículum. 12. Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homonímics. 13. Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d'adequació al registre. 14. Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d'un text, d'un paràgraf, d'una oració o d'una paraula. 15. Reconèixer el registre de llengua d'un text a partir dels recursos (lèxics o d'altra índole) emprats. A) Temporització dels objectius terminals Es treballen globalment al llarg del curs. B) Seqüenciació dels continguts per trimestres.

PRIMER TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1. Propietats del text: coherència i cohesió textuals; adequació al registre. 2. Ortografia: Partició de síl·labes. Accentuació. 3. Origen del lèxic: paraules patrimonials, cultismes i doblets. 4. La morfologia verbal: repàs del verb regular i algun d’irregular. 5. L’oració composta: tipus. 6. Lèxic. Els esports. Els vehicles. 6. El modernisme i el noucentisme.

Quart d’ESO


Procediments 1. Reconeixement i aplicació de les propietats textuals. 2. Aplicació de les regles d’accentuació. 3. Identificació de les paraules patrimonials i cultismes en diversos contextos. 4. Anàlisi de l’oració simple. 5. Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari. 6. La primera de les lectures escollides. Valors, normes i actituds 1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 2. Participació i iniciativa en activitats orals. 3. Interès per la lectura. 4. Sensibilització per la literatura. 5. Hàbit de lectura de textos adequats a l'edat. 6. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 7. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 8. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 9. Adequació del registre al context.

SEGON TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1. Els mitjans de comunicació: la ràdio i la televisió. 2. Els mitjans audiovisuals: el cine. 3. Ortografia: Repàs de les grafies b / v, h; g / j; c, ç, s, ss / s, z. 4. Oració composta: juxtaposició, coordinació i subordinació substantiva. 5. Mecanismes de formació de paraules: derivació, composició i parasíntesi. 6. Semàntica: polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. 7. Lèxic: els oficis. 8. El teatre del segle XX. 9. Les avantguardes literàries. Els postnoucentistes. Procediments: 1. Anàlisi dels llenguatges radiofònic i televisiu a partir de diverses fonts reals. 2. Anàlisi del llenguatge cinematogràfic a partir de diverses fonts reals. 3. Repàs de les grafies “a / e; “o / u”; “b/ v”; “h”; “g / j”. 4. Anàlisi d’oracions juxtaposades, coordinades i subordinades substantives. 5. Reconeixement de l'estructura d'un mot (lexema, morfema) i ús de la derivació,

composició i parasíntesi. 6. Reconeixement i ús dels diversos significats d'un mot (polisèmia i homonímia). 7. Reconeixement i ús de mots i construccions que poden tenir significats semblants en un context determinat (sinonímia) o contraris (antonímia). 8. Lectura comprensiva d'obres literàries. 9. Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari. 10. Lectura de l’obra literària escollida per a aquest trimestre.



Actituds, normes i valors: 1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 2. Participació i iniciativa en activitats orals. 3. Interès per la lectura. 4. Sensibilització per la literatura. 5. Hàbit de lectura de textos adequats a l'edat. 6. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 7. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 8. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 9. Adequació del registre al context.

TERCER TRIMESTRE

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 1. La comunicació. El signe lingüístic. Característiques. 2. Les funcions del llenguatge. 3. La publicitat. 4. Ortografia: Repàs de puntuació. 5. Oració composta: subordinació (adjectives i adverbials). 6. La variació lingüística. La varietat geogràfica. 7. Semàntica: denotació i connotació; tabú i eufemisme; metàfora i metonímia. 8. Lèxic: l’empresa, el comerç i l’administració. 9. La literatura de postguerra. Procediments: 1. Identificació dels elements que intervenen en el procés comunicatiu. 2. Distinció entre llenguatge verbal i no verbal. 3. Reconeixement de les funcions del llenguatge. 4. Anàlisi del llenguatge publicitari. 5. Repàs de la puntuació. 6. Anàlisi d’oracions subordinades adjectives i adverbials. 7. Identificació de les diferents variacions lingüístiques en textos diversos. 8. Reconeixement de les característiques de les diferents varietats dialectals en textos

diversos. 9. Reconeixement i ús de mots i construccions que poden tenir significats denotatius o

connotatius. 10. Reconeixement dels eufemismes i les paraules tabú. 11. Identificació i creació de metàfores i metonímies. 12. Lectura comprensiva d'obres literàries. 13. Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari. 14. Lectura d’una selecció de poemes de la literatura de postguerra. Actituds, normes i valors: 1. Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual.

Quart d’ESO


2. Participació i iniciativa en activitats orals. 3. Interès per la lectura. 4. Sensibilització per la literatura. 5. Hàbit de lectura de textos adequats a l'edat. 6. Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 7. Interès per conèixer la llengua com a sistema. 8. Adequació a les normes convencionals de l'expressió escrita. 9. Adequació del registre al context. C) Metodologia. S’alternarà el treball individual (activitats del llibre de text, producció de textos de tipologies diverses, lectura de les obres proposades, exercicis de consolidació o repàs lliurats pel professor...) amb el treball col·lectiu (exposicions orals i escrites, realització de treballs monogràfics, opinió i crítica sobre aspectes lingüístics o literaris...) tant a l’aula com a casa. És important que l’alumne assoleixi un alt grau d’autonomia en la recerca d’informació mitjançant els recursos que s’han treballat en els cursos anteriors (l’ús de diccionaris o d’altres fonts bibliogràfiques i/o audiovisuals). Es potenciarà i valorarà una correcta i efectiva sistematització de la informació demanada mitjançant diversos mecanismes que els alumnes hauran de conèixer i aplicar (el guió, l’esquema, la fitxa, el resum i el mapa conceptual). Tot això afavorirà l’exposició, oral i escrita, de la informació recopilada en monogràfics, presentacions, producció de textos, proves i exàmens. D) Avaluació.

L’avaluació formativa es farà a partir de: • del exàmens parcials de les lliçons (continguts de llengua i de literatura); • de proves parcials breus després de certs blocs temàtics; • dels exercicis diaris que es proposin; • de les redaccions; • de la lectura i comprensió dels textos del manual; • de la lectura del llibre proposat.

Pel que fa a l’avaluació sumativa la nota global de curs serà la mitjana de les qualificacions finals dels tres trimestres. La nota final d’un trimestre es farà atorgant el 20% a l’avaluació contínua de les tasques quotidianes, el 60% a les proves i exàmens (lliçons, verbs, lectures...) i el 20% restant a l’apreciació del professor respecte al progrés de l’alumne. E) Procediments de recuperació Per recuperar un trimestre caldrà fer les feines de recuperació proposades pel professor i, si s’escau, superar les proves pertinents. En cas de tenir-ne un de suspès al juny, l’alumne/a s’haurà de presentar a l’examen de suficiència.

Programació de la llengua de Batxillerat


BATXILLERAT

Object ius generals L’alumnat, en acabar el cicle, ha de ser capaç de: 1. Comprendre textos orals emesos en la varietat estàndard, i també en altres variants més usuals en el context situacional de l’alumnat. 2. Llegir de manera expressiva textos de caràcter formal en la varietat estàndard, i textos literaris, amb la pronúncia i l’entonació adequades. 3. Comprendre i resumir textos escrits de caràcter formal, literaris o no, i distingir-ne l’estructura formal i el contingut. 4. Expressar-se oralment en la varietat estàndard de la llengua en diverses situacions formals. 5. Escriure textos de caràcter formal en la varietat estàndard i en diverses situacions formals (humanístics, científics, periodístics), amb adequació i coherència, usant, si cal, processadors informàtics. 6. Fer servir amb correcció les normes que regulen l’ortografia en textos formals escrits, i la pronunciació i l’entonació en textos formals orals. 7. Fer un ús correcte de les normes gramaticals a partir de les regles de la morfologia i la sintaxi. 8. Usar un lèxic i unes estructures comunicatives adequades a cada situació, tenint en compte les relacions textuals i semàntiques. 9. Analitzar, comentar i valorar textos en prosa, en vers o teatrals, significatius de les literatures catalana i castellana, des del punt de vista formal i de contingut. 10. Llegir significativament, al llarg del batxillerat, obres programades de les literatures catalana i castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat. 11. Contextualitzar adequadament els textos i els llibres llegits en relació amb l’autor, amb els períodes més representatius de les literatures catalana i/o castellana i amb altres paràmetres artístics. 12. Ser conscient de la realitat plurilingüe i pluricultural del món d’avui, amb especial esment a la situació a Europa, a l’Estat espanyol i a la societat catalana. 13. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural, com un mitjà d’interpretació de la realitat i de comunicació personal i social. 14. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i normalització de la llengua catalana. 15. Emprar tècniques de recerca, selecció amb sentit crític, elaboració i presentació de la informació, utilitzant tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.

Objectius


Object ius terminals 1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar, social, acadèmic i dels mitjans de comunicació. 2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en biblioteques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques. 3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació comunicativa. 4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en la producció de textos orals i escrits. 5. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i registres de la llengua. 6. Llegir, recitar o dramatitzar textos de tipologia diversa amb bona entonació i prosòdia adequada. 7. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua. 8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris. 9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i cohesió. 10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic, administratiu, científic i tècnic (de divulgació), amb identificació del tema, establiment de les idees-clau i organitzar-les correctament en un esquema. 11. Exposar oralment un tema amb planificació prèvia i amb l’estratègia comunicativa més adient. 12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes de cada situació comunicativa. 13. Produir i corregir textos mitjançant processadors informàtics i eines de verificació de textos. 14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llenguatge a l’hora de produir missatges orals i escrits. 15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos. 16. Reconèixer les diferències entre el sistema fonològic català i el sistema fonològic castellà. 17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntuació en la correcció de textos propis. 18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen. 19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura. 20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estructura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa. 21. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millor caracterització dels diversos tipus de textos. 22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables, segons els esquemes i les tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent. 23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.



25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures catalana i castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat. 26. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, relacionar-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats, i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultural de l’època i la seva importància en la literatura. 27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època. 28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya. 29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats. 30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana. 31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint. 32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de promoció personal. 33. Redactar treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos. 34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Objectius




Primer de Batx i l l erat A) Objectius del crèdit: 1. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació comunicativa. 2. Identificar i valorar discursos orals i textos escrits en les diverses varietats i registres de la llengua. 3. Analitzar i interpretar textos orals i escrits de caràcter formal en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua. 4. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i cohesió. 5. Comprendre i resumir el contingut d’un text narratiu i descriptiu. 6. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntuació en la correcció de textos propis. 7. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen. 8. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura. 9. Escriure resums de diferents textos formals. 10. Comparar textos literaris i no literaris amb la finalitat de contribuir a una millor caracterització dels diversos tipus de textos. 11. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables, segons els esquemes i les tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent. 12. Analitzar els principals recursos morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 13. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris. 14. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat. 15. Analitzar obres literàries, tenint en compte l’autor/a, el lector/a, el missatge, relacionar-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats, i contextualitzar-la dins la producció de l’autor/a, el marc polític, social i cultural de l’època i la seva importància en la literatura. 16. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època. 17. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingüe de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya. 18. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats. 19. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint. 20. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de promoció personal. 21. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat.

Llengua de Primer de Batxillerat



PRIMER TRIMESTRE Temes 1, 2, 6 i 9

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: I.1. Elements de la comunicació: situació, intencionalitat, missatge, interlocutors/es i codi. Aspectes no lingüístics. El context. I.2. Funcions del llenguatge. I.3. Tipus de textos orals (conversa, tertúlia, debat, conferència) i escrits: característiques. El text expositiu. El text argumentatiu. El text descriptiu. El text narratiu. El text instructiu. El text predictiu. El text retòric. I.4. Propietats del text: cohesió, coherència, adequació al context. II.1. Els gèneres literaris (narrativa, poesia, teatre, assaig, dietari, memòria, periodisme literari). II.2. L’obra literària com a missatge: emissor/ra, receptor/ra, personatges, temes, tòpics, lloc, temps, interpretació. IV.1.2. El sistema vocàlic tònic i àton. El sistema consonàntic. IV.2.1. Text, oració i mot. IV.2.2. Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques. Procediments 3. Reconeixement dels fonemes catalans. 4. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 5. Interpretació i resum de textos escrits formals. 6. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions. 7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives. 8. Anàlisi dels recursos morfosintàctics d’un text. 10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 13. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques i morfosintàctiques. 14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 16. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 18. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere corresponents. Valors, normes i actituds 1.1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 1.3. Respecte a les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi. 1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques.



4.3. Valoració de la cohesió i coherència i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.

SEGON TRIMESTRE Temes 3, 4, 7 i 10

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: I.4. Propietats del text: la correcció en l’oral i en l’escrit (ortologia, entonació, signes de puntuació, ortografia, lèxic, morfosintaxi. L’estilística i la presentació. II.4.1. Edat Mitjana: marc històric i cultural.

• La poesia trobadoresca • Ramon Llull • Les cròniques • L’Humanisme • La poesia del segle XV: Ausiàs March • La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

III.1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya.

IV.1.2. El sistema consonàntic. IV.1.2. El sistema vocàlic àton. IV.2.1. Text, oració i mot. IV.2.2. Tipus d’oracions. Categories gramaticals. Funcions sintàctiques. Procediments 3. Reconeixement dels fonemes catalans. 4. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 5. Interpretació i resum de textos escrits formals. 6. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions. 7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives. 8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 13. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 16. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 20. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya. Valors, normes i actituds 1.1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 1.3. Respecte a les normes de cada situació comunicativa a l’hora de participar-hi.



1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 3.1. Interès per la situació sociolingüística de Catalunya i la normalització de la seva llengua pròpia, i diàleg entorn de les diverses actituds lingüístiques. 3.2. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món.

TERCER TRIMESTRE Temes 5, 8, 11 i 12

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: II.4.2. Edat moderna: marc històric i cultural.

• La literatura catalana entre els segles xvi a xviii. • Renaixement, Barroc, Il·lustració. • La literatura popular.

II.4.3. Edat contemporània: segle XIX. • El Romanticisme: marc històric i cultural. • La Renaixença. Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà. • El Realisme i el Naturalisme. Narcís Oller.

III.1. La realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i del món, amb especial atenció al marc legal i la realitat sociolingüística de Catalunya. III.5. La variació lingüística: social, geogràfica, i estilística. Les varietats geogràfiques del català. IV.1.2. El sistema consonàntic. IV.3.1. Estructura del mot. Lexema i morfema. IV.3.2. Relacions per la forma: derivació i composició. IV.3.3. Els camps lèxics i semàntics. IV.3.6. El lèxic i el diccionari. Característiques de les obres lexicogràfiques bàsiques. Principis generals del diccionari en suport CD-Rom i a Internet. Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i tecnologies digitals (CD-Rom, bases de dades, Internet). 3. Reconeixement dels fonemes catalans. 4. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 6. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions. 7. Identificació i pràctica d’estructures comunicatives.



8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 13. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques i lèxiques. 14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 16. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 19. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social. 20. Anàlisi de la situació sociolingüística a Catalunya. Valors, normes i actituds 1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estètic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 3.2. Valoració del coneixement de diverses llengües com a factor d’enriquiment i promoció personals. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d’anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l’adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com una manera d’entendre el món. Temporització: 35 x 3hores Comunicació i llenguatge: 6x3 hores Llengua oral i escrita: 17x3 hores El discurs literari: 6x3 hores Les llengües i els parlants: 6x3 hores

C) Metodologia. Els temes s’aniran explicant per apartats. Cada part teòrica va acompanyada d’una selecció d’exercicis, que es corregeixen col·lectivament. El professor, primer, comprova que l’alumne els hagi realitzat; després es qualifica la feina. Pel que fa a altres menes de treballs com redaccions o qüestions relacionades amb les lectures es corregeixen individualment o col·lectivament, segons l’objectiu que se cerqui. Periòdicament es realitza un control breu per a comprovar que els alumnes vagin estudiant. L’objectiu és que no es deixin tota la matèria per al final. Les lectures dels llibres s’introduiran a classe, amb els comentaris que el professora cregui convenient fer per estimular l’actitud activa de l’alumnat; encara que l’antologia de poesia catalana suposarà un esforç especial a l’aula. La literatura explicada anirà acompanyada de lectures de fragments significatius.



D) Avaluació L’avaluació serà continua, de manera que tots els exercicis fets a classe o a casa, així com la participació dels alumnes durant les explicacions, seran objecte d’avaluació. Pel que fa als exàmens, cada trimestre es realitzaran diversos exàmens parcials. Per preparar la matèria avaluable que es va treballant a classe, es podran fer algunes proves breus. La matèria que s’avalua en aquests controls breus torna a ser avaluada en els parcials (vegeu els criteris exposats a la “Introducció”). Les lectures s’avaluaran a partir de les feines proposades als alumnes i d’una prova específica (amb llibre o sense al criteri del professor). E) Procediments de recuperació Es farà una prova de recuperació per als alumnes que no hagin superat l’avaluació anterior, dins dels primers quinze dies de l’avaluació següent. Si després d’aquesta prova, la matèria continua pendent, es convocarà l’alumne a una prova global a final de curs. En aquest cas s’indicarà als alumnes què els cal repassar. Una forma de preparar qualsevol recuperació pot ser el repàs continuat de la matèria. Contínuament es van treballant parts ja incloses en l’avaluació anterior. D’aquesta manera, s’arribarà al final amb garantia que l’alumne que hagi treballat prou, li sigui fàcil de superar la part suspesa.



Segon de Batx i l l erat A) Objectius del crèdit: 1. Obtenir, seleccionar i processar la informació relacionada amb els àmbits familiar, social, acadèmic i dels mitjans de comunicació. 2. Consultar diccionaris, enciclopèdies i altres fonts de documentació en biblioteques, arxius, mediateques i xarxes telemàtiques. 3. Comprendre i analitzar els principals elements que formen part del procés de comunicació: interlocutors/es, missatge, canal, codi, intencionalitat i situació comunicativa. 4. Descriure els aspectes no lingüístics en una situació comunicativa i aplicar-los en la producció de textos orals i escrits. 5. Identificar i valorar textos escrits en les diverses varietats i registres de la llengua. 7. Analitzar i interpretar textos escrits de caràcter formal en la varietat estàndard i en les principals varietats geogràfiques i socials de la llengua. 8. Analitzar i valorar críticament els missatges publicitaris. 9. Reconèixer en un text concret les propietats textuals d’adequació, coherència i cohesió. 10. Comprendre i resumir el contingut d’un text periodístic, humanístic, jurídic, administratiu, científic i tècnic (de divulgació), amb identificació del tema, establiment de les idees-clau i organitzar-les correctament en un esquema. 12. Participar activament en activitats escolars i extraescolars, respectant les normes de cada situació comunicativa. 14. Aplicar convenientment les diferents possibilitats funcionals que ofereix el llenguatge a l’hora de produir missatges orals i escrits. 15. Ser tolerant i crític amb els missatges rebuts i autocrític amb els emesos. 17. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques, lèxiques i signes de puntuació en la correcció de textos propis. 18. Aplicar els registres lingüístics més usuals d’acord amb els factors que els determinen. 19. Redactar textos amb cohesió, coherència, adequació al context i correcció lingüística, seguint les fases que integren el procés de creació d’un text: planificació, escriptura i reescriptura. 20. Escriure textos formals d’àmbit acadèmic, periodístic, administratiu, amb estructura adequada a la intencionalitat i situació comunicativa. 22. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris, servint-se de criteris objectivables, segons els esquemes i les tècniques predeterminats, i redactar-los de manera coherent. 23. Analitzar els principals recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 24. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris. 25. Llegir significativament durant el curs les obres programades de les literatures castellana, i valorar-ne l’enriquiment personal aportat. 26. Analitzar obres literàries tenint en compte l’autor, el lector, el missatge, relacionar-les amb les estructures de gènere i els procediments retòrics utilitzats, i contextualitzar-la dins la producció de l’autor, el marc polític, social i cultural de l’època i la seva importància en la literatura. 27. Confeccionar i interpretar quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar diverses manifestacions literàries entre elles i amb la situació social de l’època. 28. Reflexionar, partint de l’entorn més proper, sobre la situació plurilingue de l’Estat espanyol i del món contemporani, amb especial atenció a la realitat sociolingüística de Catalunya. 29. Comprendre l’origen i l’evolució social de les llengües catalana i castellana, al llarg de la història i en el moment actual, i constatar-ne les varietats. 30. Comprendre els factors socials i legals que condicionen el contacte entre llengües i valorar els processos de desplegament i de normalització de la llengua catalana. 31. Aplicar a la situació actual de la llengua els conceptes de bilingüisme, diglòssia, conflicte, minorització, substitució i normalització, per superar les actituds diglòssiques i per explicar els canvis que s’hi estan produint.

Llengua de Segon de Batxillerat


32. Valorar l’aprenentatge de llengües com a factor d’enriquiment cultural i de promoció personal. 34. Valorar la llengua i la literatura com una herència cultural viva, com un mitjà d’expressió personal i comunitari i d’interpretació de la realitat. B) Seqüenciació dels continguts per trimestres.

PRIMER TRIMESTRE Més el repàs de la morfologia de Quart d’ESO

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: I.5. Tipus de textos específics: textos científics i tècnics, textos jurídics i administratius, textos humanístics, textos periodístics i textos publicitaris.

II.1. Els gèneres literaris moderns (narrativa, poesia i teatre). II.3. La llengua literària aplicada a l’estudi d’una obra: recursos fònics, morfosintàctics, lèxics i semàntics.

IV.1.1. Conceptes generals: fonètica, fonologia, ortografia. IV.1.2. El sistema vocàlic, tònic i àton. El sistema consonàntic. IV.1.2. Els fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic. Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació, utilitzant mitjans tradicionals i noves tecnologia ( CD-Rom, bases de dades, Internet). 2. Interpretació i reconeixement de missatges orals formals. 3. Reconeixement dels fonemes catalans i dels seus principals al·lòfons. 5. Interpretació i resum de textos escrits formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 9. Anàlisi, interpretació i comentari de missatges publicitaris. 10. Producció de missatges orals en la varietat estàndard. 12. Producció de textos escrits en la varietat estàndard. 13. Correcció de textos d'acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 15. Interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació política, social i cultural en què es produïren. 16. Anàlisi i comentari (lingüístic, literari, històric) de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 18. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents. Valors, normes i actituds 1.1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements. 1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 1.3. Respecte a les normes de cada situació comunicativa a l'hora de participar-hi. 1.4. Participació en activitats orals i escrites.



2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estàtic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d'anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l'adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle de transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com a una manera d’entendre el món.

SEGON TRIMESTRE

Més el repàs de la sintaxi de Quart d’ESO

Fets, conceptes i sistemes conceptuals: 2.2. Oració i enunciat. Tipus d'oracions. L'oració subordinada substantiva. Estructura i funcions. L'oració subordinada adverbial. Classificació. 2.3. L'oració composta. Juxtaposició, coordinació i subordinació. L'oració subordinada adjectiva. El relatiu.

4.2. El modernisme. • La poesia: Joan Maragall. L’escola mallorquina. • La narrativa: Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Raimon Casellas. • El teatre: Santiago Rusiñol.

4.3. El Noucentisme: Eugeni d’Ors. Josep Carner i Guerau de Liost. 4.4. Les avantguardes: Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix. 4.5. La literatura fins als anys quaranta:

• Narrativa: Josep Pla. • Poesia: Carles Riba. • Teatre: J. M. de Sagarra.

Procediments 4. Lectura expressiva de textos formals i literaris. 5. Interpretació i resum de textos formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 6. Identificació d'unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions. 7. Identificació i pràctica d'estructures comunicatives. 8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 13. Correcció de textos d'acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 16. Anàlisi i comentari de textos literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 18. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els recursos retòrics corresponents.



Valors, normes i actituds 1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estàtic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d'anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l'adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits.

TERCER TRIMESTRE Fets, conceptes i sistemes conceptuals: III. 2. Origen i evolució de la llengua catalana. Des de l’origen fins al segle XV. III. 2. Origen i evolució de la llengua catalana. Des del segle XVI fins a l’actualitat.

IV.3.2. Relacions pel significat: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia; hiperonímia, hiponímia. IV.3.4 La formació del lèxic: mots populars, cultismes, semicultismes, al·lòtrops i pseudoderivats. Préstecs o manlleus. Procediments lingüístics de creació de neologismes. 3.5. Les locucions i frases fetes.

4.6. La literatura de postguerra: • Narrativa: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo, Pere Calders. • Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu. • Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.

4.7. La literatura contemporània: narrativa, poesia i teatre. Procediments 1. Recollida, selecció i processament de la informació. 5. Interpretació i resum de textos formals, i també redactats en les diferents varietats i registres de la llengua. 8. Anàlisi dels recursos fònics, morfosintàctics i lexicosemàntics d’un text. 10. Producció de missatges orals en varietat estàndard. 12. Producció de textos escrits en la varietat estàndard mitjançant processador de textos. 13. Correcció de textos d'acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 14. Lectura i interpretació de textos literaris significatius, d’acord amb pautes prefixades. 15. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar les diverses etapes evolutives de la llengua catalana. 16. Anàlisi i comentari de textos literaris i no literaris, tenint en compte els contextos en què se situen. 17. Anàlisi i comentari d’obres literàries dels autors i autores estudiats. 21. Redacció de treballs acadèmics que incorporin els elements complementaris (fitxes, índexs, esquemes, glossaris, bibliografia), utilitzant processadors de textos.



Valors, normes i actituds 1.2. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica. 1.4. Participació en activitats orals i escrites i en diverses manifestacions culturals. 2.1. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement personal, d’obertura a d’altres àmbits i de desvetllament estàtic i imaginatiu. 2.2. Interès per conèixer les diverses produccions literàries. 4.1. Valoració de la llengua com a mitjà de comprensió i d'anàlisi, de reflexió i de comunicació personal. 4.2. Interès per conèixer les diverses produccions lingüístiques. 4.3. Valoració de la cohesió i coherència, de la correcció lingüística i de l'adequació al context tant en la recepció com en la producció de discursos orals i textos escrits. 4.4. Valoració de la llengua com a font de coneixement, com a vehicle transmissor d’una herència cultural, com a mitjà d’expressió d’una comunitat i com a manera d’entendre el món. Temporització 35x3 hores Comunicació i llenguatge: 6x3 hores Llengua oral i escrita: 17x3 hores El discurs literari: 6x3 hores Les llengües i els parlants: 6x3 hores C) Metodologia. S’enfocarà l’assignatura des d’una vessant teòrica i pràctica. Es promourà la reflexió i la comprensió; però sense oblidar la importància de memoritzar certes dades. S’intentarà que l’alumnat arribi a una visió global de la matèria, tant pel que fa a la gramàtica com a la tipologia textual. Es procurarà que l’estudiant a més de gaudir amb la lectura d’una obra literària agafi l’hàbit d’informar-se sobre el context i sobre la tècnica literària o el gènere. Sempre que es pugui s’alternarà el treball individual amb el d’equip. D) Avaluació.

L’avaluació serà continua. Als exàmens hi haurà sempre barreja d’aspectes teòrics i pràctics de caire gramatical i textual (vegeu els criteris a la “Introducció”).

Pel que fa al tercer trimestre l’últim examen de matèria serà un repàs global, a partir d’una selecció de continguts que el professor comunicarà a l’alumnat.

L’examen de lectura pot contenir preguntes sobre el context en què l’autor escrigué l’obra, sobre aspectes relacionats de la vida de l'escriptor i del seu estil. També hi haurà qüestions relacionades amb la tècnica literària i amb les característiques del gènere al qual pertany.

E) Procediments de recuperació

Caldrà recuperar tant els exàmens de matèria com els referents als controls de lectura. Es podrà recuperar aprovant l’examen global del tercer trimestre, o bé l’examen de suficiència de final de curs.

Programació de la literatura de Batxillerat


Literatura de Modal i tat A) Objectius del crèdit: 1. Llegir, analitzar, interpretar i valorar textos de diferents gèneres literaris. 2. Analitzar les sis obres proposades per a aquest crèdit. 3. Conèixer les principals obres de la literatura catalana des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, així com relacionar-les amb els seus respectius moviments literaris, corrents de pensament, altres moviments artístics i el context sociohistòric. 4. Utilitzar les fonts bibliogràfiques i la terminologia adequada en les anàlisis i comentaris de text. 5. Aconseguir que la lectura sigui considerada no sols com una font de coneixement, sinó com a una activitat plaent. 6. Relacionar obres, autors/es i moviments literaris amb el context sociocultural. 7. Establir semblances i diferències entre escriptors i obres. 8. Saber esquematitzar un tema. 9. Analitzar les característiques d’un text i localitzar a quin moviment pertany. 10. Comentar un text: tema, estructura, anàlisi de l’expressió. 11. Analitzar, comentar i valorar les obres completes programades per aquest crèdit. 12. Saber aplicar amb correcció les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques. 13. Desenvolupar una actitud crítica sobre el contingut de les obres estudiades i valorar els aspectes estètics de les mateixes. B) Seqüenciació dels continguts per trimestres.

PRIMER TRIMESTRE Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Edat mitjana. 1.1 Trets generals. 1.2 La literatura didàctica. 1.3 Ramon Llull i el seu temps. 1.3.1 El llibre de les bèsties (versió modernitzada). 2. Decadència i renaixença. 2.1 Trets generals. 2.2 El romanticisme. El realisme. 2.3. El text teatral. 2.4. Àngel Guimerà i el seu temps. 2.2. Terra baixa.

Literatura Catalana de Segon de Batxillerat


SEGON TRIMESTRE Continguts


3. El modernisme. 3.1 Els nous horitzons del canvi de segle. 3.2 Les estètiques del modernisme. 3.3 La narrativa. El conte. 3.4 Joaquim Ruyra. 3.4.1 Marines i boscatges. 4. El noucentisme 4.1 Trets generals 4.2 L’esgotament del model. 4.3. Josep Carner i el seu temps. 4.3.1 Arbres

TERCER TRIMESTRE Continguts


SALVADOR ESPRIU, Narracions, Ed. 62, Barcelona.* MIQUEL MARTÍ I POL, La fàbrica (1970-1971), Poesia, Eds. 62, Barcelona.

5. La fi de la primera dictadura 5.1 Represa de la narrativa 5.2.Salvador Espriu, narrador i poeta. 5.2.1 Narracions 6. La postguerra i el franquisme 6.1 De la repressió a la represa. 6.2 Miquel Martí i Pol, un home compromès amb el seu temps 6.2.1 La fàbrica (1970-1971)

Procediments

1. Lectura expressiva (pauses, entonació, èmfasi) i en veu alta de textos literaris. 2. Comentari de textos literaris, atenent tant als trets formals com als de contingut. 3. Anàlisi i interpretació de les obres íntegres abans indicades, utilitzant els mètodes i tècniques d’anàlisi estudiats, mitjançant una guia de lectura. 6. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar els autors/es amb els corresponents moviments literaris i amb el context sociohistòric i cultural. 7. Reconeixement de textos dels diferents moviments i autors/es per mitjà dels seus trets característics. 13. Correcció sintàctica i ortogràfica en tots els treballs desenvolupats per l’alumne.

Valors, normes i actituds

Programació de la literatura de Batxillerat


1. Desenvolupar l’actitud crítica. 2. Valoració dels elements creatius i estètics. 3. Formular judicis i expressar opinions objectives referents a les obres llegides. 4. Despertar curiositat i interès per l’obra literària com a fruit d’uns condicionants

personals, socials i històrics.

C) Avaluació L’assignatura es basa en sis lectures, dues per trimestre. La qualificació final s’obtindrà a partir de:

• Dos exàmens per trimestre, un de teoria sobre el context sociocultural i literari de l’obra, i un comentari de text de l’esmentada obra. Valdrà el 50%.

• El treball pautat de la feina feta a classe a partir de la lectura. Aquesta feina es fa col·lectivament i comptarà el 25%.

• El treball pautat de la feina programada per a casa que, per tant, es realitza individualment; però que es posa en comú a classe. Això es valorarà amb el 25%.

D) Mitjans de recuperació Al principi de cada trimestre, es farà una prova de recuperació de l’avaluació anterior suspesa. Aquestes proves seran semblants a la dels exàmens no superats. La nota final podrà variar seguint els mateixos criteris de l’assignatura comuna de llengua.

Literatura Catalana de Segon de Batxillerat


Proposta d’activitats


ACTIVITATS PROGRAMADES Les activitats del Seminari de Llengua i Literatura Catalanes previstes per al curs 2006-07 són les que s’indiquen més avall, però no es descarta d’aprofitar, sobre la marxa, qualsevol altra activitat que es cregui interessant (exposició, pel·lícula, obra teatral, esdeveniment d’interès que sorgeixi al llarg del curs). PRIMER TRIMESTRE

• Quart d’ESO: Viatge a l’Empordà per conèixer els escenaris de L’estranya desaparició de la Laura. Finals d’octubre (cap a 15 euros).

• Tecer d’ESO: Acció intercultural: visita a la casa Àsia. • Primer de Batxillerat: Anada al cinema (Cinema Retiro de Sitges: Tirant lo

Blanc). Visita al Sitges modernista. • Segon de Batxillerat: Excursió a la Catalunya Nord (potser a Dorres, santuari de

Bell-lloc, Brangolí, dolmen del Cavaller i Enveig). Finals de novembre o inicis de primavera (cap a 25 euros).

SEGON / TERCER TRIMESTRE

• Tercer A: Visita al diari Esport. • 28è Concurs Literari Sant Jordi.

llengua catalana i literatura - institut · pdf filecatalà fàcil. ed. eumo. vic...

Documents