O'entrada: Els nous ll-lusfrcdors vilanovins

Serra

Aquest vilanoví de 33 onvs. tot ila seva joventut. té a les sevesesquenes un brillant currículum

professional que abasto descde laseva participació en loborotortsinfoqróñcs flns a I'animació per atelevisió. Ha estat guardonat recent-ment amb els premis d'il·lustracióMercé Llimona i el Lola Anglada. ÉsSebostió Serra Bonilla.

Sebostió Serra és llicenciat en BellesArts dins I'especialitat de disseny gro-fic. Una carrera que Ii va obrir les por-tes al món de la infografia i li va per-metre estar durant set anys en undeis primers laboratoris existents quetrebdllaven en aquest segment de lainformació grofica a Catalunya.Actualment. i després de diferentsexperíéncles laborals relacionadesamb el món de la ll-lustrocló i lonl-mació (també va treballar set anysamb una productora de vídeo), haaconseguit part del seu somni: treba-llar a dedicació completa com all-lustrodor des de fa dos anys. Unafeina que li permet treballar des delseu domicili aprofitant que la tecno-logia li ho permet. des deis mateixosprocessos de producció fins al lliura-ment deis treballs acabats vio correuelectrónic,

Els actuals mitjans tecnolóqtcs.Internet. el software inforrnótlc exis-tent en el camp de la iI·lustració, hanestat i són eines imprescindibles.Actualment Sebostló Serra pot com-paginar les tasques próples de laiI,lustració amb altres disciplines vin-culades o Iligades al seu camp pro-fessional com I'animació per a televi-sió. En aquest sentit col-lobero ambdiferents programes de televisió comSi I'encerto íendevíno. que presentaJosep Maria Bachs, o la versió caste-llana que es diu Adivina adivinanza.Serra col-loboro amb la productoraGestmúsic elaborant alguns deisvídeos i animacions que es proposenper testar I'enginy lingüístic deis con-cursants. Serra havia colloborottambé en programes, mapes i groficsper al programa Thalassa i per a pro-grames d'Euskal Ieleblsto.

ssoosnóSerró monté obertes, dones,tres línies de treball: la col-loborcció

6

grofica amb publicacions comIntegral. Cuerpo y mente o ElMueble(moioritórtoment del grup RDA); unasegona línia amb treballs vinculats alsmitjans rnuttírnédlo i a Internet per ala Universitat Oberta de Catalunya(UOC), i una tercera línia de treballamb productes d'animació per atelevisió.

Elvilanoví esta obrint actualment unaquarta vio per la qual assegura sentir-se sedu'it. Un món difícil i poc assequi-ble. Un rnón. pero, obert a la creaciói molt lIaminer per a qualsevol profes-sional. El món de la il,lustració infantil.Un segment professional molt copatper les editorials que ja treballen ambun cercie tancat de professionals. Lavio deis premis és una de les clausque obre les portes per entrar-hi.Sebostló Serra porta comí. impara-ble. d'aconseguir la combinació dela caixa forta sencera. En pocs diesde diferencia va obtenir el MerceLlimona i el Lola Anglada. Alxó li per-metro veure I'edició de dos volumsamb els seus treballs. En un d'ells, amés a més, nés autora del text laseva esposa, Marta Minella.Precisament aquest treball. guanya-dor del Merce Llimona, propiciat perl'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú,ha de sortir publicat pels vols delNadal.

Sebostló Serró assegura que Ii té elcor robot lobro de Arnal Ballester i

de Pep Montserrat. dos il·lustradorsinfantils. Foro de Catalunya, asseguraque Ii agrada I'obra de I'alemanyMichel Sowa, "amb una iI·lustraciómolt pictórica, perqué treballa at'oñ". afirma Serra. Entre els dibuixosanimats Tex Avery i la Warner de laprimera epoca són influencles impor-tants i punts de referencia en lo sevaobra.

La tecnologia i la mforrnottco hanesdevingut eines indefugibles pel tre-ball deis lllustrodors. "Ha de ser mésdifícil viure de la iI·lustració si et dedi-ques a les técntques tradtctonats.Amb I'ordinador pots treballar enqüestions muttimédia, Internet i ani-mació. Aixó t'obre molts camps. Avuien dia es busca el perfil d'un ll-tustta-dor que et pugui resoldre diferentssituacions", afirma Serra. Noves einesque no han destronat. pero, les velles."Iot i que segueixo esbossant moltsobre paper i després treballantsobre I'ordinador. La immediatesa deI'esbós manual no te la dóna I'ordi-nador. Han de conviure". Les seveseines essencials: I'ordinador, l'escón-ner, un lIapis óptíc que "dóna mésagilitat que no pas els ratolins" i elsoftware adequat a cada feina. "Hasd'estar bastant cobert en quant a lainformatica, cada programa solucio-na una cosa diferent. La formaciótambé és important, sobretot en elcamp del multimedia. És molt facilquedar-se enrera i cada cop et

.•..!

demanen més. Procuro estar al diatot i que el camp és molt bast".

Quan sebosnó Serra entra en con-tacte amb el camp de la ll-lustroclóva conéixer de l'existéncio del'Associa-ció Professional d'lllustro-dors de Cotc-lunvo. "Ha estat moltútil estar associat. T'assessoren pro-fessionalment i fiscalment. Coneixesel que es fa, la convocatoria de totsels concursos. La seva adreca és

'. .,

El disseny a l'Escola d' Arf

APIC, al carrer Salmes, 305, 1t; 1a S i eltetéton és el 93 416 1474. t'associa-ció ha servit molt per deiensar elsinteressos deIs iI·lustradors en-frontdeIs editors. La feina del it-lustrador ésmolt individual i enfrontar-te a I'apa-rell editorial és bastant dur. El retorndeIs originals, el contractes more, etc.Recentment s'ha fet la Federaciód'Associacions que aplega les asso-ciacions de Catalunya, Madrid· iValencia. Fa un any que funciona".

•..El disseny és una de les especialitats més anomenades que es poden cur-sar en l'Escola d'Art de Vilanova i la Geltrú, Fundada I'any 1969,aquestaescola dóna una formació reglada d' Arts Plastiques i Disseny,

Cursos d'especialitat d'arts aplicades i oficis artístics, com la cerórnlcc. ladecoració, els procediments plctórlcs i les técníques murals, els figurins i eldibuix publicitari, es complementen amb els cicles formatius de les famíliesde disseny grafic, disseny dlndurnentórlo i disseny d'lnterlors.

Pel que fa al p'i~eny, l'Escolo dArt permet accedir a la titulació de técnlcsuperior d'arts plóstlques i disseny en grafica publicitaria, Amb un curs de1,950 hores. s'imparteixen rnóduls sobre temes tant importants dins aquestcamp com els mitjans inforrnótlcs. E¡llllenguatge audiovisuaL la fotografia ola tipoqfoño. La fase de tortnoctó practica en empreses, estudis o tallers ésun altre deis com9osants d'aqUest~ sortida professional.

Un altre deis cursos quelmportelx rEscola d'Art és la de tecnlc dorts plós-tiques i disseny en outoedlcló. amb 950 hores.Alquns deis rnóduls que s'lrn-parteixen són els de la historia de I'art ¡de la imatge grafica, els fonamentsdel disseny, l' outoedlció.lo tipografia, entre d' oltres,

7 ¡¡

~~Pamies.)) .

Assegura que Ii agraden molt elstreballs que ha vist de sebosnóSerró. per cornencor per algun

ü-lustrcdor local, i també Ii atrau la feinacom a técnica d'il-lurnincció. els treballsde Vicente Segrelles (resident aCubelles). "O'altres tenen molta persona-litat, com Mingote oFarreres, que fan mésiI·lustració i caricatura i que, més quedibuix, crec que plasmen la psicologiadeIs personatges. M'encanta també enPep Moritserrat de la Vanguardia iFernando Krahn (resident a Sitges). EnOavi també m'agrada molt, m'encanta,pero no esta clara la frontera d'on estartuusuaaor i on esta I'humorista. (David

.Zabay, Davi, és un il·lustrador que ha estatpublicant desinteressada i gratu'itamentdurant els darrers quatre anys unacouoboroctó setmanal a les planes oo-pinió del setmanari LHora del Garraf .Vaobtenir el premi Apel·les Mestres 1996 pelseu treball Histories de Sois)".

Adelaida Pórníes és dissenyadora graficai una de les ñ-lustrodores vilanovines ambun prestigi consolidat a toreo de feinesque molts vilanovins han pogut veure.Entre alguns d'aquests hi ha el cartell dela Festa Major de Vilanova del 1995,dedi-cat a Armand Cardona Torrandell. "Unade les feines més diverfides va ser la por-tada del Carnaval del 1998 al 08800, tot ique després, als credits, van posar 'fotode archivo', També hi ha les couaoora-cions de L'Hora del Garra!, tant amb gra-Íics o amb ñ-tustracions per a arficles a'o-'pinió". Ha fet molts cartells deis moncoró-fics de la Fira de Novembre, cartells deGalactica, de la Fira del Vehicled'Ocosió. cotóleqs i imatge corporativad'empreses. Té tres Ilibres ülustrots publi-cots. i és autora de dues de les postals devilanovins lllustres que van sortir encarta-des a la Guianova. "La meya idea ara éstirar endavant i endarrera al mateixtemps. Recuperar técrüques i desprésbarrejar-Ies amb la manipulació que etpermet fer I'ordinador".

No es resigna a estancar-se en un sol seg-mento En aquests moment i després dho-ver pogut veure els seus treballs dins elcartellisme i en el camp de la il·lustració-amb alguns lIibres publicats-, aracornenco a formar-se per ,assumir elrepte de les noves tecnoloqles i es pre-para per adquirir coneixements sobre eldisseny aplicat a' I~s pagines webd'lnternet. "L'ordinador és una eina moltneta i a mi em va molt bé. Pero pensaque amb el ratoli has de fer el mateix que 'amb un I/api$, És molt net perque potsmanipular infínitat de vegades. I'original . ,sense fer-Io malbé". l'ús de les técniques - .lnforrnótiques obre un altre debat i és elde l' obra original. "Que és ori?}inal? Elque fas sobre el paper o sobre la panta-l/a? O'al/o pots fer moltes' copies. Sembla

'l

que sigui menys valuós perque lateva feina la treu una impressora ino has pintat res".

Adelaida Pamies Turullols té 33anys, va néixer a Barcelona i laseva passió per la il·lustraciócompta amb alguns antecedentsfamiliars. Un avi per part de mareera pintor decorador, lovl perpart de pare era decorador i unagermana del seu pare també erapintora. Per la banda materna elseu besavi era mestre d'obres dela reforma de la catedral deBarcelona i el seu avi va ser escul-tor modernista i un deis fundadordel Foment de les ArtsDecoratives (FAD). Lolor a pinturai els pinzells no Ii van ser, dones,eines alienes o estranyes.LAdelaida, pero, va optar perestudiar a I'escola Elisava deBarcelona fins a obtenir la titula-ció de disseny grafic. Un centreamb una formació besico sobredisseny i uns cursos despeclolltzo-ció. "El dissenyador no té perqueser u-tustraaor o fotograf sinó queés un concepte dell/enguatge i lapsicologia de la imatge. Nosaltres hemde transmetre un I/enguatge, sigui pelque sigui. Has d'entendre el que es vol diri ter-no amb una imatge". Aixó no com-porta, dones, ser uns experts en cadamatéria pero si saber defensar-te enaquests camps o escollir i encarregar eltreball que vols obtenir.

La vida i les múltiples clrcurnstónclespersonals que hi concorren en cadaindividu han marcat la trojectórlo pro-fessional d' Adelaida pamies. La sevooedlcocló-protesstonol al disseny graficsho vist compartida, per una banda,amb Iq necessitat dctencre el negocifamiliar i ornb la voluntat de ser mareoCornpcql-nor les tres activitats ha estatdur i gratificant perque. com oossoamb moltes ü-lustroclons. el blonc i elnegre tampoc no existeixen sense unaamplia gamma de grisos. "No m'heplantejat dedicar-m'hi exclusivamenlPotser em cremaria molt i acabariamecanitzant molt la meya feina. Seriadiferent si fos una necessitat i en depen-gués economicament. A més, aquí aVilanova hi ha molts bons it-tusttadors imolts bons dissenyadors. Potser Vilanovano dóna per tanto Personalment hauriade deixar moltes coses. Oe tota maneraara estic fent cursos perque e~ dema-nen moltes coses per a pagines web.Cal posar-se al dia. Aixo et porta tambéa tenir contacte fora que mentre exer-cta de mare no podia. Has d'escollir i serconseqüent amb les eleccions. Ha estaiuna etapa un pel dura i ara comenqo a~~perar-Ia. "

O'entrada: Els nous ll-lustrndors vilanovins

9 REnQLUlbll roY\!

O ~~ffTIS~t~..... t'

"

11111.

11 juum1999FESTES DEl~~~~

BARRI

•

- ASSOClACIÓ

DE VEiNs

BARalDEMAR

Professionalment Adelaida reconeix queels temps han canviat les dlnórruques detreball deis il·lustradors. Abans existienmarxants o mecenes que feien encórrecso comercialitzaven els treballs deis ñlus-tradors. Ara, la venda del producte es fadirectament de professional a client."Costa molt que et valorin que és creatiui que no. Per exemple, a mi m'agradamolt la tipografia. Com Ii dius a una per-sona que Ii has creat una tipografía per-sonalitzada quan existeixenCO-Rom'samb 2.000 tipus de I/etra diferents? Comque és tan facil copiar s'ha perdut unamica la visió entre el que és creatiu i elque no".

Pel que fa al reconeixement econórnlcde la professió. Pórnles qssegura que havist de tot. "N'hi ha qui t'ho valora molt. In'hi ha que no. Quan et diuen 'fes el quevulguJs' t'estan valorant molt; de vegadessón els que menys poden pagar. O'altres,en can vi, et guien de tal manera que etqüestiones el perque t'han escollit. O'altrabanda, es pot valorar en hores aquestafeina?".

De la lllustrocló assegura que li atreu elrepte de "representar emocions". plas-mar conceptes i que la informació o laimatge generi un impacte o reacció enI'espectador. "Sembla que la fotografíasigui més digna que la iI·lusfració i no téperque ser-no. Una de les coses que m'a-gradaria molt és representar I'obra d'al-gun psiquiatra, representar malaltiesmentals o estats emocionals des de laiI·lustració. És molt difícil."

9

AIJ,va LI

Pr~fereiXconsiderar-se dissenya-dor grafic obcns que il,lustra-dor. S'ho format a I'escola Eina

de Barcelona, en I'especialitat dedisseny grafic, pero complementantla seva formació amb un programad'assignatures obert en que hi inter-venien disciplines com la pintura,entre doltres. També ha seguit uncurs d'oquorello a lescolo Massana,Ésl'Albert Lleó Alba i té 32 onvs.

No viu professionalment de la ülustro-ció pero sí del disseny grafic trebo-lIant per a una empresa de packa-ging (disseny d'envoltoris), Entre algu-nes de les obres que els vilanovinspoden haver vist d'Albert Lleó hi hala composició de les fitxes didócti-ques del projecte DescobrimVilanova del qual n'és responsabledel disseny deis volums i de les cober-tes deis primers llibresjo presentats alscentres, Actualment treballa en unaaltra serie de volums que pertanyenal mateix projecte. "En el cas deIs 1Ii-bres en sóc responsable de tot el dis-seny; tot el que seria la composició imaquetació del tlitne. He intentalplan tejar aquests IIibres de maneradiferent. ElsIIibres han de ser úfils. Laufilitat unida a t'estética és una deles funcions del disseny".

Dinsel camp del disseny un deis seusprofessors ha estat un deis modelsd'Albert Lleó, Es tracta de MórloSkenazi, del qual assegura que liafreia "la manera d'abordar els dis-senys i la forma de buscar el con-cepte de les coses". Un altre dissen-yador ;qel que ha vist treballs que Iihan corddot és Maximo Vignelli "oerracional i coherent en la resolució deles seves feines". La llista és molt Ilar-ga, "Hi ha autors que t'agraden peruna feina i no coneixes tota la sevaobra. Per exemple, vaig veure unscartells d'un dissenyador alemany;Uwe Loesh, i em van agradar molt."Com a il,lustradors,elsque més liagra-den són l'Albert Roquerols,Mariscal ola il-lustrodoro americana Mariakolrnon. Dins la plnturc-se sent atretpels expressionistes americans comRobert RaymaQ Q David Hockney(l), ila majoria deis artistes pop, comRobert Rauschemberg(2J, AndyWarhol(3) o Claes Oldemburg(4) ,

tI

L'aparició de lesnoyes tecnologies hatingut per Albert Lleó ospectes bons idolents, D'una banda ha"aconsegüitobrir molt la professió i h~ 'c,ontribu'itaentendre millor ~I disseny,."Enaquestaspecte s'no: mtllorat a entendre eldisseny com a l-matge.Esveuen coses . ~.. ,.

,O

molt més avoncaaes a nivell visual.Pel que fa a les idees és el mateix araque fa~cinquanfa anys. El problemade <lesnoves tecnologies és que handonat accésamoltd gent sense crite-ri i una mica rebentanf els preus delmercaf\Aixo ha perjudicat la ¡jrofés-sió, 'La competencia és tan gran i esfan moltes coses mal fetes. Tarribé estreballa amb més rapiaesa".

gaire control sobre la qúestió. "Unprojecte seriós precisa de recerca,de pensar, de donar solucions dife-rents. Molts no freballen d'aquestamanera. En aquesf sentit ha estat plt-JOT. Abans necessitaves una basetécnica molt més forta que ara". Lapart bona de la incorporació de lalnforrnótlco al treball ha estat ques'hqn pogut adaptar noves discipli-nes que han millorat els resultats finalsdeis productes deis lllustrodors,Estracta doñcls poc regulats i sense

[1] David Hockney (7937). Artista dins el camp de la figuració que incorporava unes imatgesalliberadores i deshinibides relatives a la propia via i a personatges homosexuals, i incorporavaen la seva obra objectes que /'acompanyaven, calendaris o paquets de te. Els crítics el vinculena la segona generació del pop de la segona meitat deIs 50 i deIs 60 dins el grup de pintors delRoyal College,[2J Un deIs precursors de t'ert.pop. L'any 1955 va prendre els ltencots del seu /lit per incorpo-rar-los en un quedte.[3J Probablement el mes conegut deIs artistes pop. La seva obra esun compendi de /'idead pop,el consum, /'individualisme, la manca de sentiments, la voluntad expressa de no trascendir i elrefús d'ideologies. La seva Saop Campbe/ls és una de les icones mes celebrades d'un art seduc-tor, efimer i d'usar i liencer.[4J C1aes Oldemburg, (Suecia 1929). Fascinat pels ambients urbans americans es va insta ar aNova York el 1956. Veia els munts de la brossa com una acurada composició accidental.

11

PeiróYot i que va néixer a Barcelona,

en Teo Peiró es considera unvilanoví més. Amb només 20

onvs. ja té ciar que de gran vol serlllustrodor. Aquesta és la seva tneta,encara que reconeix que en elcamp de I'art hi ha moltes coses peraprendre.

Estudiant de Belles Arts. mostra unacerta tendencia cap al dibuix, perbé que Ii agradaria ampliar el campartístic cap a la pintura, que demoment encara no ha provat. I ésque, segons ens explica, "durant elsprimers tres anys de carrera la tor-mació que et donen és de cairegeneral. Has de passar aquest perío-de per establir contacte amb lesdiferents especialifats".

EnTeo és mostra en tot moment moltcrític amb els seus treballs. Segonsens reconeix, mai li agraden a la pri-mera i sempre els hi troba un muntde detectes. que intenta superar amida que dibuixa. El Ilapis és el seumitja per expressar tot I'art que portadins. Encara que ha provat la tinta iI'aiguada, Ii atrau tot el que siguicolor. L'aquarel·la,els pastels, la pin-tura acrílica i a l'oll són. fins almomento técnlques desconegudesper aquest jove estudiant. que nonega el seu lnteres per utilitzar-Ies.

Pel que fa a les noves tecnologies il'ús de I'ordinador, en Teo riu quanens explica que no esta fet per a ell."Sóc bastant negat a I'hora d'usar unordinador. Només I'he fet servir perescriure algun treball". Tot i olxó. nodescarta poder-ne aprendre ja queés una eina que cada cop es fa mésimprescindible en el camp del dis-seny i la iI·lustració. Elque no Ii sem-bla bé d'aquest métode és la possi-bilitat d'adulterar la imatge, utilitzanttots els seus recursos, encara quereconeix que si algun dia ha de serun professional de la lllustrociól'houró d'utilitzar.

Tot i que no té cap ídol ni cap estilonemmirallar-se, se sent un gran admi-rador deis dibuixos de Les TresBessones."Elque més m'atrau són laseva simplicitat de línies i I'originali-tat de les seves histories". En Teo

12

també es mostra interes-sat per tota mena dedibuixos animats que surtenper la televisió, per bé que consi-dera que el camp de la ll-lustroclóinfantil és molt complexa.

De .moment no podem parlar d'uncurrículum, tot i que des de 'fa unsmesos podem veure els séus dibuixosll.lustrcnt les narracions que, cadames, trobem a la revista ~muñicipal08800. Pera ell el més difícil'és trobar elrera fons de .lo historia i elaborar undibuix que encaixi amb el texto Peraquest motiu es passa hores Ilegintuna historia fins que percep la imatgeque millor s'adap-tara al relat.

poden fer elsgrans artistes ique treballar perune editorial. encaraque et posi límitsa lateva feina, és I'apostamés segura.

Per a en Teo.aquest mitió decomunicació ésla sevo granoportunitat dedonar-se aconélxer i poderadquirir unaexperiencia queIi obri les portesal camp profes-sional.Sap, pero,que és difícil ique les col-lobo-racions són elmitjó més rópidper introduir-seen el món de lail-lustroció. Unmón en el que,segons ell, és difí-cil guanyar-se lavida ja que noesta massa valo-rat, económico-ment parlant. Ensdiu que el quemés Ii agradariaseria poder anarper lIiure,triard'entre les pro-postes que li ofe-rissini poderexpressar tota lacreativitat queporta dins. Perotambé ens reco-neix que olxónomés ho

G~~ FortLaGloria Fort és una de lesartistes

vilonovines que octuolment mésrebollo, Dedicada a la íl-lustro-

ció infantil, deu la sevo formoció a lacarrera de BellesArts i a I'especiolitqtde disseny grófic, que octuolmentimporteix com a mestro a l'Escolod'Art de Vilonovo i la Geltrú,

ha esdevingut punt de referencia enles octivitots relocionodes omb lalectura deis més petíts, "La Rafolivas'ha converfif en un personafge queesfo fenf molfes acfivifafs, i és quanels dibuixos es fornen vius que esde-venen imporfanfs".

El seu somríure. a I'iguol que els seusdibuixos, coptivo a grons i petíts. Sesent orgullosa de la sevo fillo, i reco-neix que el que la fa més felk;:ésveureun infont miront un deis seusIlibres,

A banda d'oquest divertit personot-ge, la Gloria tombé ha creot. tont pera la Biblioteca Municipal, com per alesbiblioteques de lesescoles,elspic-togromes que fon possible que elsnens i nenes sópiguen trobar, oíspres-totges, toto meno de llibres,de formafócil i divertida,Eltrocot del seu Ilopis és inconfusible,

sobretot per ols nens i nenes deVilonovo que hobituolment van a laBiblioteca Municipal Joon Oliva, I ésque la Gloria és la creadora de lapopular Rotolivo, una mascota que

Altres trebolls d'oquesto jove il,lustro-dora són,a nivell de ciutot les unitotsdidóctiques de Vilonovo oixí com lasevo biblioqroño. A Vilonovo, perosobretot foro d'ello. la Gloria és cone-

gudo pels seuscontes,els quols han estot tro-dults a diverses lIen-gües com el costeuó.

el qosc, l'osturló. i eltrences. La BruixoModuixo, El [oc delscotxes, o la col ,Iec-

ció de contes del BonSon són olguns deisseus millors referents,Pero, la Gloria Fo'Tt

tombé s'ho dedicota ll-lustror lIibres de

text. en ets cicles inicial,mitjó i de secundórioobligatoria,

Crítica omb el seutrebolL ens reco-rieix que ho po-sso rnólt molo-ment quon ha

d'ensenyar els seusdlbulxos, " Em fa unamica de pon1c, per-que no deixa de serun reflex d'un mafeix".

-H--._l

Encara que jo ha provot la utilitot deI'ordinodor, se sent orgullosa quon ensexplica que la mojorio deis seusdibui-xos encara els fa a rno, La tecnicoque utilitzo és í'oquorello. Amb ella sesent més córnode. encara que nodescarta poder conviar olgun dio,

La sevo modestia encara la fa mésadmirable, sobretot quon parla deprernls. Segons la Gloria, n'ho rebutpocs. la mojorio ens diu que li han vin-gut de retruc, Aquest és cos del pro-jecte de la Rotolivo o d'un treboll edu-cotiu que ha reolitzat una escolod'Albocete sobre el conte de la Bruixotíuemo.

Es considero una gran admiradoradeis outors nocionols, com en PepMontserrct, "Tenim una fradiciódiuustradors cafalans magnífica, fof ique no esfo gaire reconeguda. Quasifofs els premis nacionals d'i/·lusfració,a nivell de tot rEsfaf espanyol, sónd'aufors cafalans".

Pel que fa al seu futur professionoLenscomenta el gran nombre de projec-tes que té, en oquest momentdomunt la sevo toutc. La mojoriocorresponen a contes que han estotencerreqcts per alguna editorial i ques'inclouen dins de collecclons com ladel Bon Son,

Viure de la il,lustroció seria possibleper a la Gloria, encara que reconeixque jo Iiva bé dedicar-s'hi a "mifja jor-nada". "A vegades m'he planfejafviure només de la i/·lusfració,' peroaixo faria que hagués d'accepfar fofsels encáttecs i no podria friar, fal icom ara ho faig". A rnés. no estó dis-posada a renunciar a la sevo octivitotdocent que compagino a la perfec-ció omb el que ella onomeno el seuhobby, tot i que creu que ha arribot anivellsprofessionols,tont pel que fa olsprojectes com a nivel! d'entrego,

13

Noes pot dirque en Josep Maria es dediqui

professionalment al món de la il-lustro-ció. Peró, de ben segur, els seus dibui-xos ja comencen a ser coneguts per atots ets lectors de la revista que teniu ales vostres manso Des de fa uns mesoses dedica a fer la maquetació de larevista municipal 08800. Una feina queaprofita per realitzar algunes de lesil·lustracions que troben dins les sevespagines.

De petit havia assistit a classes de pin-tura amb en Ramon Bernadó, pero elseu contacte amb I'empresa familiarva fer que estudiés per ladiplomatura d'empre-sarials.

Tot i que la majorpart de la seva vidaha transcorregut se-parada de I'art la pas-sió per al món grafic liva arribar del seugerma, .un lIicenciaten Belles'Arts que vaIniciar la col.labora-ció familiar amb larevista municipal.

Reconeix que, tot i agra-dar-Ii dibuixar, el fet d'a-prendre tot sol és un proble-ma. "Per bé que sempre hecomptat amboel consell i la formaciódel meu germó, quan aprens tot sol nosaps cap on enfocar el teu estorc, iperds molt de temps. Encara que l'au-toaprenentatge també té els seusavantatges, sobretot si tens lescoses e/ares, com ara I'esfil o la tec-nica més adient per a cada ocasió."

No té un preferencia a I'horad'utilitzar una tecnícq, encara quees manifesta molt inreressót per atotes les possibilitats que' ofereixtreballar amb ordinador. Érkaraque li agradaria provar I'aero-grafia, de tot el que fins aracone:ix es quecd 'ornb la pin-

'l

.~.."

tura acrílica. Segons I'artista, és uncamp que dóna molt de joc. ja que ésuna pintura molt rópldo. que permetobtenir resultats en molt poc temps. Enaquest sentit tot i que es considerauna persona impacient té molt ciarque quan vols fer una cosa ben feto Iihas de dedlcor- ternps. "No és que iosigui molt impacient, el que passa ésque mai tinc temps, m 'hi poso molttard a fer les coses i després semprevaig amb presses".

En aquest sentít.i tornant a I'ordinadorcom a sistema de treball, en JosepMaria el considera una eina imprescin-dible en I'evolució del disseny grafic i lail·lustració. La possibilitat de crear unaimatge, simulant a través deis filtres, ifent i desfent segons convingui és, per

aquest autor, un deis millors avan-tatges del seu ús.

A banda del seu treballdins la revista munici-

pal, també haestat I'autordel progra-ma i com-posició delcartell delFimpt 99, idins els seus

plans de fu-tur. incert a

hores d'ara, hiha una clara vo-luntat de seguirtreballant en el

camp deldisseny.

Pel que fa a lesseves preteréri-

cles. és manifestaun admirador de I'estil

del mestre Ibáñez, parede Mortadelo i Filemón,peró tornbé es mostra

entusiasta d'en Milo Mana-ra, potser no tan conegut

per al gran públic. "Com mésdibuixes més et fixes amb els esfils.

Així intento agafar les coses que mésm'agraden, pero no tinc cap mirall enconcret".

Avui en dio són molt pocs els quepoden dir que viuen del món de lall-lustrocfó. La majoria combinen la sevapassió pel dlbulx amb una altra feinaque, de manera habitual, és la que elsproporciono I'estabilitat económica.Per olxó. en Josep Maria creu que ésmolt dificil trobar una .feina estable dinsel món de la iI·lustració. "Ésdifícil viured'aquest mono Cal treballar d'una altracosa, del que sigui, per poder dedicar-te a les iuustmctons.

15