IES M. NGELS CARDONALINGVA LATINA IIlitTeratVra latinaIES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAndextema 1. la transmissi de la literatura clssica .......................................................................3com es va preservar la cultura clssica?..........................................................................................3suports de lescriptura a lAntiguitat................................................................................................4els rotllos de papir ..................................................................................................................................4les tauletes encerades..............................................................................................................................7el cdex de pergam.................................................................................................................................9el paper ...............................................................................................................................................10instruments i materials.................................................................................................................12ploma (penna) ......................................................................................................................................12raspador (rasorium) ..............................................................................................................................12tinta (atramentum) ...............................................................................................................................13colors per a illuminar (pigmenta) ..........................................................................................................13biblioteques i circulaci de llibres..................................................................................................15escribes, amanuenses i copistes...................................................................................................18Copista al scriptorium, en posici de feina.....................................................................................19humanisme i recerca de manuscrits..............................................................................................20els comenaments de la impremta................................................................................................21ledici crtica...............................................................................................................................22etapes de ledici crtica.........................................................................................................................22Recensio ...........................................................................................................................................................22Collatio .............................................................................................................................................................22Stemma codicum ...............................................................................................................................................22Constitutio textus ..............................................................................................................................................24el text crtic...........................................................................................................................................24el cos del text reconstrut ...................................................................................................................................24l'aparat crtic .....................................................................................................................................................24tema 2. la literatura llatina...................................................................................................26introducci..................................................................................................................................26evoluci de la literatura llatina......................................................................................................26etapes de la literatura llatina........................................................................................................28els gneres literaris......................................................................................................................29literatura arcaica..................................................................................................................................30els textos epigrfics............................................................................................................................................31el lapis niger......................................................................................................................................................................31el vas de Duenos................................................................................................................................................................31les Leges XII Tabularum.....................................................................................................................................................32les tabellae defixionis.........................................................................................................................................................33els carmina rituals..............................................................................................................................................34el Carmen Saliare...............................................................................................................................................................34el Carmen Aruale................................................................................................................................................................34el Carmen Lustrale.............................................................................................................................................................35els carmina profans............................................................................................................................................35els carmina conuiualia........................................................................................................................................................35els carmina triumphalia.......................................................................................................................................................35els carmina popularia.........................................................................................................................................................36els ioca Fescennina.............................................................................................................................................36els elogia...........................................................................................................................................................37les neniae..........................................................................................................................................................37les laudationes funebres.....................................................................................................................................38la fabula atellana................................................................................................................................................38el mim...............................................................................................................................................................39poesia...................................................................................................................................................39pica.................................................................................................................................................................40la poesia didctica..............................................................................................................................................46Lucreci .............................................................................................................................................................................46Virgili ................................................................................................................................................................................46Ovidi ................................................................................................................................................................................47els gneres dramtics.........................................................................................................................................48la tragdia.........................................................................................................................................................................49la comdia.........................................................................................................................................................................50lrica i elegia.......................................................................................................................................................511IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAstira ................................................................................................................................................................56Lucili ................................................................................................................................................................................56Varr ................................................................................................................................................................................57Horaci ..............................................................................................................................................................................57Persi .................................................................................................................................................................................57Juvenal .............................................................................................................................................................................57prosa....................................................................................................................................................58retrica i oratria ...............................................................................................................................................58Cicer ...............................................................................................................................................................................59retrica posterior a Cicer ..................................................................................................................................................60historiografia .....................................................................................................................................................61precursors: els annalistes ...................................................................................................................................................61les monografies .................................................................................................................................................................62Csar.....................................................................................................................................................................................................62Sallusti..................................................................................................................................................................................................62les biografies histriques ...................................................................................................................................................63la histria global: Titus Livi ................................................................................................................................................63l'art al servei de la histria: Tcit ........................................................................................................................................63els escriptors de resums i compendis ..................................................................................................................................64filosofia..............................................................................................................................................................64epicureisme: Lucreci ..........................................................................................................................................................65estocisme ........................................................................................................................................................................65Sneca ..................................................................................................................................................................................................65Marc Aureli ............................................................................................................................................................................................66eclecticisme.......................................................................................................................................................................66Cicer ...................................................................................................................................................................................................66neoplatonisme ..................................................................................................................................................................66Apuleu ..................................................................................................................................................................................................66epistolografia.....................................................................................................................................................67Cicer ...............................................................................................................................................................................67Horaci ..............................................................................................................................................................................68Ovidi ................................................................................................................................................................................68Sneca .............................................................................................................................................................................68Plini el Jove .......................................................................................................................................................................68novella..............................................................................................................................................................68Petroni .............................................................................................................................................................................69Apuleu ..............................................................................................................................................................................70faula..................................................................................................................................................................70Fedre ...............................................................................................................................................................................70literatura tcnica i cientfica.................................................................................................................................71agronomia ........................................................................................................................................................................71medicina, veterinria, farmacopea ......................................................................................................................................71arquitectura i enginyeria ....................................................................................................................................................72geografia ..........................................................................................................................................................................72histria natural ..................................................................................................................................................................72jurisprudncia ...................................................................................................................................................................72miscellnies......................................................................................................................................................................73literatura cristiana...............................................................................................................................................73Tertuli .............................................................................................................................................................................74Jeroni ...............................................................................................................................................................................75Prudenci ...........................................................................................................................................................................75Agust ...............................................................................................................................................................................75Isidor ...............................................................................................................................................................................762IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtema 1. la transmissi de la literatura clssicacom es va preservar la cultura clssica?Una part del llegat de l'Antiguitat clssica grecollatina ha pogut arribar fins nosaltres per via directa, i podem apreciar-lo en testimoniatges que encara perviuen a pesar del temps transcorregut i dels efectes, sovint destructius, que les successives generacions han obrat sobre ell: monuments, inscripcions, monedes, cermiques, mosaics, escultures, etc. sn testimoniatges directes d'aquesta poca remota. No obstant aix, altra part del saber antic, potser la principal, s'ha conservat en forma de llibres manuscrits (cdex), copiats successivament pels monjos medievals. Hi va haver nombrosos factors que van influir en la transmissi de les obres antigues. En primer lloc caldria esmentar el fet que els gustos varien d'una poca a una altra, fent que es conservin les obres dels autors ms prestigiosos, en detriment d'uns altres que cauen en l'oblit. Per raons semblants, es posa major inters a conservar el nou, deixant que l'antic es perdi si es considera superat. La conservaci de les obres menys llegides estava encomanada a les grans biblioteques, per aquestes eventualment podien quedar destrudes per incendis, com va ocrrer amb la Biblioteca d'Alexandria, destruda definitivament en el 646 per les invasions musulmanes. Encara que en menor grau del que podria suposar-se, la prevenci del cristianisme cap a la literatura pagana tamb va poder determinar la sort d'algunes obres. Lescassesa de materials i el seu cost elevat era un factor selectiu important per a determinar quines obres es copiaven. La carestia de materials nous palliada amb l'aprofitament dels vells explica tamb el fenomen dels codices rescripti o palimpsests, que sn manuscrits que es reutilitzaven esborrant el text anterior i escrivint el nou damunt. Les recopilacions, antologies i resums, que van comenar a elaborar-se ja en poca romana, va ser perniciosa per a les obres ms voluminoses, que van deixar de copiar-se. En els perodes en qu es va produir un canvi en el suport principal de les obres literries, per exemple quan els cdex van substituir als rotllos de pergam (ss. III-IV), o quan es va comenar a usar l'escriptura minscula per a les obres literries (ss. VIII-IX), va haver una gran prdua d'obres; aquelles que no interessaven no es van transcriure o, segons els casos, no es van transliterar.Amb tot, la sort de les obres que no es van perdre i es van transmetre amb el crrer dels segles es va mantenir en precarietat permanent fins que Johannes Gutenberg va perfeccionar la impremta de carcters mbils cap a 1440. Aix es va fer possible la multiplicaci de les obres vetustes, a vegades conservades en un nic exemplar, i es va garantir la seva preservaci definitiva. LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica3IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAsuports de lescriptura a lAntiguitatels rotllos de papir El llibre no ha tingut sempre la forma que ho coneixem avui en dia. Per a nosaltres, un llibre s un conjunt de fulles que s'han cosit o enquadernat per un dels seus costats. Per llegir-lo n'hi ha prou amb anar passant les seves fulles de paper, una desprs d'una altra, amb un lleuger moviment dels dits. La consulta es veu facilitada per la numeraci de les pgines i pels ndexs. Podem sostenir un llibre amb una m mentre ho llegim perqu la majoria sn molt lleugers, i si les seves dimensions no permeten una lectura cmoda, podem collocar-lo sobre una taula o faristol. A la Grcia clssica, punt d'arrencada del gruix de la nostra tradici literria, no hi havia llibres d'aquestes caracterstiques, ni havia paper, i, el que s ms, es podien trobar molt poques persones capaos de llegir. Els grecs coneixien l'escriptura des del segle IX a.e. (que van adaptar el sillabari fenici a les peculiaritats de la seva llengua, creant el primer alfabet occidental) per no van posar les seves obres literries per escrit fins diversos segles desprs, quan la prevalena del carcter oral de les seves tradicions va comenar a decrixer. El que existia era el rotllo o volum: una banda, ms o menys ampla, confeccionada amb fulles de papir encolades successivament i enrotllada en una espcie de bast. El text s'escrivia en columnes regulars noms per una de les cares del papir, la qual quedava cap a l'interior quan estava enrotllat; aix s'evitava el deteriorament produt pel frec. Els inconvenients d'aquest tipus de llibres eren molts: per llegir-los calia desenrotllar-los, collocant-los sobre els genolls i subjectant la part enrotllada amb una m, al mateix temps que amb laltra s'anava desenrotllant amb cura. La seva capacitat era molt limitada, devien emprar-se diversos rotllos si es tractava d'una obra extensa; efectuar una consulta o verificar una cita es convertia, a ms, en una tasca enutjosa. elaboraci del papir i dels rotllos Les tiges de la planta, riques en cellulosa, es tallaven en trossos d'uns 40-50 cm. de llargria. Desprs es tallaven fines lmines longitudinals i saplanaven amb un mall. Les lmines s'estenien sobre una superfcie llisa, totes en el mateix sentit, formant una primera capa. A continuaci, se superposava altra capa de lmines, en sentit perpendicular a les anteriors. Es posaven en remullo, es premsaven i, finalment, es deixaven assecar al sol. El resultat era un material (en grec, crth; en llat, charta) apte per a l'escriptura. LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica4IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAEls plecs de papir (paginae, plagulae, schedae) s'encolaven successivament pel seu costat ms ample, de manera que formessin una llarga banda (normalment de sis metres de llargria per vint centmetres d'alt), que devia enrotllar-se sobre un cilindre de fusta o os cridat llombrgol (umbilicus): aquest es rematava en els seus extrems amb uns poms de fusta o marfil, denominats banyes (cornua); alguns rotllos tenien un umbilicus en cada extrem. El rotllo aix format era cridat rotulus o, ms comunament, uolumen o, fins i tot, liber, i s'emprava principalment per a la cpia d'obres literries, ja que per als menesters de la vida quotidiana, l'escola, o les cartes s'empraven les tauletes encerades, ms barates, per massa voluminoses i frgils. Sobre la banda de papir s'escrivia en columnes.Els marges superior i inferior de la banda de papir enrotllat es cridaven fronts (frontes), i s'allisaven per a eliminar les irregularitats i el desfilat de les fibres; per a aix s'emprava la pedra tosca (pumex). Al rotllo se li lligava un tros de pergam en el qual figurava escrit el ttol o el contingut (titulus, index). Per a preservar-lo de la humitat i dels parsits s untava amb oli de cedre i s'introdua en un estoig, tamb de pergam, acolorit de porpra o groc. Detall dun sarcfag rom on es representa la lectura dun rotlloLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica5IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtextosEl papir no creix en les aiges profundes, sin noms en profunditats de dos colzes i, a vegades, menys. El gruix de l'arrel s com el gruix del canell d'un home robust, i la llargada per sobre de quatre colzes. Creix sobre la mateixa terra projectant arrels als costats, primes i entreteixides, pel fang, i, cap amunt, tiges que donen a la planta el seu nom de papir. Aquestes tiges sn de secci triangular i tenen una longitud d'uns deu colzes; estan rematats per un plomall fluix i de cap utilitat; manquen enterament de fruit. La planta emet cap amunt aquestes tiges en molts punts. S'utilitzen les arrels en lloc de fusta, no noms com a combustible, sin tamb per fabricar amb elles gran varietat d'estris, perqu l'arrel t molta i bona fusta. El papir s til per a molts menesters, perqu d'ell es fan embarcacions, de l'escora es teixeixen veles, estores, una espcie de vestimenta, cobrellits, cordes i moltes altres coses. Molt coneguts pels estrangers sn els rotllos de papir. Per, sobretot, el papir s un gran recurs alimentari; doncs tots els nadius masteguen el papir cru, bullit i rostit: empassen el suc i expulsen de la boca la mastegada. Aix s el papir i aquests sn els seus usos. TEOFRAST, Histria de les plantes, IV 8, 3-4. El papir s conegut per tots, d'ell es fabrica el paper. s til en l's medicinal; es prepara per a dilatar les fstules aix: mullat, se li enrotlla un cordill i se li estreny, fins la seua dessecaci. Com que est rebregat i sec, dintre de les fstules s'omple de lquid, i inflant-se, les obre. La seva arrel t certa virtut nutritiva; s per aix que els egipcis, mastegant-la, empassen el suc i escupen la resta. Empren les arrels a manera de lleixiu. El papir cremat, fins fer-lo cendra, t la virtut de curar les lceres corruptives, les de la boca i les de qualsevol part. El paper de papir, cremat, obra el mateix, per amb ms fora. DIOSCRIDES, Matria Mdica I 86. Planta del papirLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica6IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAel rotllo de pergamEl rotllo o volum de papir entraria en competncia amb el d'altre material: el pergam. L'autor rom Plini el Vell (s. I d.e.) documenta en la seva Histria Natural, que per una rivalitat sobre les seves biblioteques entre els reis Ptolomeu d'Egipte i Eumenes de Prgam (en la regi de Msia, a l'sia Menor, a lactual Turquia), el primer va suprimir l'exportaci de papir, i l'escassesa immediata d'aquest material va fer que en Prgam es busqus un altre que el substitus; aix va donar lloc que es perfeccions la tcnica de fabricaci de membrana (pells', 'pergamins'), que ja es coneixia d'antic. El nou material destinat a l'escriptura, la charta pergamena, procedent de Prgam es va adaptar al model del volum o rotllo. El pergam era un material ms resistent que el papir, cosa que es convertiria en un factor vital en la supervivncia de la literatura clssica. les tauletes enceradesUn altre dels suports utilitzats per a l'escriptura van ser les tauletes, fetes de fusta o marfil, que podien ser blanquejades (dealbatae), s a dir, cobertes d'un verns blanc, o encerades (ceratae), recobertes de cera. Per a escriure (exarare) sobre les tauletes encerades, es practicava un rebaix en la superfcie d'aquestes, en el qual s'abocava cera fosa, que posteriorment es fumava perqu ressaltessin les lletres gravades. Les tauletes cridades en llat tabellae o cerae, rebien tamb el nom de pugillares, perqu se sostenien amb el puny esquerre (pugnus) per a escriure amb la m dreta. Les tauletes s'utilitzaven, sobretot, per als exercicis escolars, comptes o esborranys. S'escrivia mitjanant un punx de fusta, marfil, os o metall, cridat stilus o, amb el nom grec, graphium. Les tauletes, unides amb cordes o amb tancaments, formaven una espcie de llibre; segons el numero de tauletes unides es parlava de duplices, triplices, etc., o amb les paraules gregues, diptycha, triptycha, polyptycha (de , lmina). Trptic de tauletes de ceraLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica7IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtextosAbans que ens allunyem d'Egipte, ens referirem a les caracterstiques del papir, ja que la civilitzaci, o almenys el seu record, depn tant d'aquest material per a perdurar. Varr testifica que el papir va ser descobert grcies a la victria d'Alexandre el Gran, desprs de la fundaci d'Alexandria, a Egipte. Amb antelaci, l's del papir era desconegut. Es va escriure primerament sobre fulles de palmeres; ms trigui sobre l'escora de certs arbres; desprs, els registres pblics es van gravar sobre planxes de plom; de seguida tamb els arxius privats van comenar a confeccionar-se utilitzant tela o cera; per descomptat, l's de les tauletes ja existia abans de la guerra de Troia, segons trobada documentada en Homer, i en canvi, si s'ha de jutjar pel testimoniatge d'aquell fams autor, ni tan sols existia la terra mateixa, que ara s'entn que s Egipte ja que en els seus nomes Sebenita i Sata neix tot el papir, una terra formada ms trigui pels alluvions del Nil, doncs va transmetre que des de la illa de Fars, actualment unida a Alexandria per un pont, la terra ferma es trobava a un dia complet de navegaci a veges-la. Desprs, per una rivalitat entre les biblioteques dels reis Ptolomeu i Eumenes, en prohibir Ptolomeu el comer del papir, es va descobrir en Prgam la utilitat de les pells, segons diu tamb Varr. PLINI EL VELL, Histria Natural XIII, 69-70.La cera s el material per a l'escriptura; s la minyona dels nens, doncs elles 'desperten l'enginy dels nens i els seus primers sentits'. Es diu que els grecs van ser els primers a divulgar el seu s. Els grecs i els etruscos van ser qui, per primera vegada, van escriure amb un punx de ferro sobre tauletes de cera. Ms trigui els romans van prohibir que ning posses un punx metllic. D'aqu que es digus entre els escriguis: 'No fereixis la cera amb el ferro'. Temps desprs es va establir que s'escrivs en les tauletes encerades amb punxons d'os, segons indica Atta en una stira amb aquestes paraules: 'Condum l'arada per la cera i llaurem amb una reixa d'os'. Graphium s una paraula grega que en llat significa punx per a escriure'; graf vol dir 'escriptura'. ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 9. Jove amb tauletes de cera i punx LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica8IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAel cdex de pergamAl comenament de la nostra era va comenar a emprar-se altre suport per a l'escriptura: el cdex. Es tracta d'un conjunt de quaderns formats al doblegar una o ms fulles i cosits uns amb uns altres. Va haver cdex de papir, per va acabar per imposar-se el de pergam (codex membraneus). El poeta Marcial, en el segle I d.e., va ponderar els avantatges dels cdex enfront dels volums, per el procs de substituci no comenaria a imposar-se fins dos segles ms tard, i no es va completar definitivament fins el segle IV. Un cdex estava format per quaderns, que eren plecs d'un cert nombre de fulles plegades pel centre i cosides, cridades bifulls; els bifulls s'encaixaven uns amb uns altres de manera que el primer full del quadern tingus per darrere l'ltim, el segon el penltim, i aix successivament. Segons el nombre de bifulls plegats que componen el quadern es parla de binions (dos bifulls plegats), ternions (tres), quaternions (quatre), que era el preferit per al pergam, quinions (cinc), senions (sis), que era el preferit per als cdex en paper. El pergam dels cdex havia de ser fi i ben llis, ja que s'escrivia per ambdues cares. Els romans tenyien els pergamins de diferents colors, sobretot groc o vermell, perqu la seus blancor s'embrutava i molestava a la vista. Les cares ms aspres del pergam (la part del pl) es disposaven de manera que coincidissin, el mateix que les ms llises, les de la carn; aix s'aconseguia que no hagus contrast entre les dues parts, que solien tenir diferent coloraci. Full de pergam dun cdex, amb palimpsest.Per controlar la paginaci i evitar alteracions durant la fase d'enquadernaci, va haver diversos procediments. La signatura consistia a numerar l'ltim full de cada quadern. Un procediment semblat era el del reclamo: s'escrivia al final del quadern les primeres paraules del quadern segent. En el segle XIII va comenar a aparixer la numeraci per fulls. La numeraci per pgines, tal com la coneixem en els llibres impresos actuals, va comenar a usar-se en el segle XV. El cdex no tenia una primera pgina amb el ttol, sin que al comenament de l'obra hi havia una frase en tinta vermella i lletres majscules que contenia el ttol de l'obra, encara que sense alludir al nom de l'autor. Al final es repetia el ttol del llibre amb una indicaci que havia acabat i el nom de l'autor. Aquestes indicacions en els cdex eren una supervivncia del comenament i el final dels rotllos: en ells, el comenament venia tamb indicat per la paraula incipit, comena, mentre que al final figurava un advertiment que el volum estava totalment desenrotllat, s a dir, explicitus; l'abreviatura explicit. es va conservar quan els rotllos van ser substituts pels cdex, per desproveda del seu sentit, ja que els cdex ja no es desenrotllaven, i es va prendre com una forma verbal correlativa de incipit ('comena'), amb el significat de 'ha acabat'.Aquests termes perviuen en la prctica moderna de catalogaci i descripci dels manuscrits: lncipit designa les primeres paraules del document antic, i lxplicit, les ltimes.LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica9IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAel paper El paper va comenar a utilitzar-se per als cdex des del segle XII. La seva invenci s'atribueix als xinesos, que ja ho fabricaven en el segle I de la nostra era, i la seva tcnica secreta constitua un monopoli de l'Estat. A travs de presoners de guerra, la tcnica de fabricaci va arribar als rabs a mitjan segle VIII, els quals la van difondre per tot el mn islmic, incls Al-Andalus, cap a l'any 1000 (les primeres fbriques van estar a Crdova i Xtiva), d'on va passar a la resta d'Europa en el segle XII. Els rabs van aportar una innovaci al paper xins, consistent en cobrir-lo amb una soluci de mid que ho feia ms fort i redua l'absorci de tinta. El nou material, ms econmic que el pergam, va rebre diversos noms, uns ja coneguts: charta o papyrus (el primer es mant en l'itali carta, el segon ha prevalgut en altres llenges modernes: papel, paper, papier, etc.), i altres nous: bombycina, cuttunea, pannicea que recorden que el principal ingredient en el procs d'elaboraci d'aquest primitiu paper eren els draps; noms en el segle XIX l'augment de la demanda de llibres faria que la fusta triturada es converts en la matria primera. Per fabricar el primitiu paper es posaven en maceraci draps de cnem o lli; desprs es copejaven amb malls fins que es reduen a una pasta homognia, que es tirava dintre d'un motlle en el qual havia un entramat de fils de llaut o coure; desprs de l'assecat es procedia a encolar-lo, allisar-lo i deixar-lo setinat. Cada fabricant tenia unes filigranes o distintius que apareixien en el paper, i avui permeten datar-lo i identificar-lo. Artes xins fabricant paper LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica10IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtextosUn cdex est compost de diversos llibres; un llibre consta d'un sol volum. I es diu cdex per sentit traslladat del nom dels troncs (cdex) dels arbres, o de les vinyes, com si digussim caudex, perqu assembla sostenir llibres com el tronc sost les branques. El volum (rotllo) s un llibre que rep el seu nom de volvere (enrotllar) ... Liber (llibre) s la membrana interior de l'escora de l'arbre que est pegada a la fusta. D'ella diu Virgili: 'S'asseca el liber en l'alt om'. D'aqu deriva que denominem llibre a l'obra escrita, perqu, abans que es comencs a emprar el papir o el pergam, els volums es confeccionaven amb aquestes membranes dels arbres. D'aqu tamb que als copistes els hi crids "llibreters", derivant el seu nom dels libri dels arbres. ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 13 Sota la denominaci de llibre queden compresos tots els volums, ja siguin de papir, de pergam o de qualsevol altre material. I si sn de membrana o escora de tell (com alguns els fabriquen), o algun tipus d'escora distint, tamb deu fer-se extensiva la mateixa consideraci. Per tractant-se de cdex de pergam o papir o de marfil o altra matria, o de les tauletes encerades, examinem si deuen ser inclosos. Gai Cassi va escriure que els pergamins devien incloure's tamb entre els llibres llegats; en conseqncia, tamb els altres materials deuran ser inclosos, si no es contrav la voluntat del testador. Digestus, XXXII 52Tu que desitges que estiguin al teu costat pertot els meus llibrets i procures tenir-los com a companys per al llarg viatge, compra aquests que el pergam comprimeix amb redudes tauletes. Dna'ls una biblioteca als grans, a mi una sola m em dna cabuda. No obstant aix, perqu no ignoris on estic a la venda i caminis errant per tota la ciutat, sota la meva guia encertars: pregunta per Segundus, llibert d'un savi lucense.MARCIAL, I 2, 1-7Cdex del s.XLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica11IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAinstruments i materialsestil (stilus) La paraula stilus designa una espcie de punx de la grandria d'un llapis dels nostres dies, que s'utilitzava per a escriure sobre les tauletes encerades. Es relaciona amb el grec stloj, 'columna', i tamb 'punx', si b el terme grec ms corrent amb aquest ltim significat s grafj. El ms com era de ferro, per podia ser d'os, marfil, plata, etc. L'extrem usat per a escriure tenia una punta afilada, mentre que l'oposat, ms ample i aplanat, s'utilitzava per a esborrar o raspar la cera i aixafar-la de nou en cas d'error. Tauleta de cera i estils.canya (calamus)Els romans van conixer la ploma de bronze per a escriure amb tinta, per la seva falta de flexibilitat va fer que caigus en dess. Per a escriure amb tinta sobre el papir o el pergam s'emprava el calamus scriptorius, s a dir, una canyeta de jonc, un dels extrems del qual s'afilava amb el culter o scalprum librarium, una espcie de petit ganivet, i shi ficava de manera anloga a les plomes, perqu el tall absorbs la tinta per capillaritat. Plini (Histria Natural, XVI 157) assegura que les millors procedien d'Egipte i de Gnidos. Es guardaven en la theca calamaria. En catal conservem l'expressi llatina lapsus clami amb el significat de error coms en crrer amb la ploma, s a dir, en escriure rpidament.ploma (penna) A ms dels calami, en el segle IV van comenar a usar-se per a escriure les plomes d'au, preferentment d'oca, que eren ms flexibles i s'adaptaven millor a l'escriptura sobre pergam. La ploma (penna) s'enduria escalfant-la i introduint-la en sorra. El mateix que en el calamus, l'extremitat del can de la ploma es tallava en bisell mitjanant un culter, amb distints angles que determinaven la forma dels carcters; desprs es practicava una incisi en el centre perqu absorbs la tinta.raspador (rasorium) Amb la finalitat d'eliminar les taques de tinta o d'efectuar correccions (rasurae) sobre el text, el copista es valia per a raspar el pergam del rasorium. comps (circinus), emplomada (plumbum), regla (regulae), esquadra (norma), punx (punctorium), llapis de plom (plumbum) Abans de comenar a escriure, es delimitava l'rea de l'escriptura en el full (marges) amb dues lnies verticals, i es traaven transversalment les lnies paralleles de les ratlles amb el llapis de plom, practicant amb el comps dues sries de diminuts forats perqu servissin de guia. 1. Penna 2. Rasorium 3. Tonsoriae 4. Punctorium 5. Calamarium 6. RegulaeLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica12IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtinta (atramentum) La tinta, de color negre, es cridava atramentum (del lat. ater, negre) scriptorium o librarium. En l'Edat mitjana es va imposar el mot d'origen grec encaustum, d'on deriva l'itali inchiostro, el francs encre i l'angls ink. La nostra paraula tinta aix com l'alemany Tint vnen del llat medieval tincta, tenyida. El recipient per a la tinta es cridava atramentarium, tamb scriptorium i calamarium. El mollusc que vam cridar calamar, amb la seva borsa de tinta negra, va rebre el seu nom precisament per ser una espcie de tinter porttil. D'acord amb Plini (Histria Natural XXXV 6), la tinta es feia al principi a fora de carbonissa, resina, fem de vi o tinta de spia, que es barrejaven amb goma. Ms tard es van emprar altres ingredients, com la agalla d'alzina o el sulfat de ferro, diluts en vitriol, vinagre o fins i tot cervesa, amb el que la tinta negra va prendre altres tons i matissos, a ms del negre. La tinta vermella, a fora de minium, o terra rubrica (de ruber, vermell, era el vermell, s a dir, cinabri redut a pols), s'usava en les rubricae, ttols i inicials, i per a tot el que es volia ressaltar. La tinta era espessa i untuosa, i la seva adherncia era molt variable, depenent tamb de la capacitat d'absorci de cada material; en fresc, podia esborrar-se simplement refregant-la amb una esponja humida (spongia deletilis). Suetoni, Cal. XX., conta que l'emperador Callgula obligava als poetes que no li agradaven a esborrar les seves obres amb la llengua. Els romans tamb van utilitzar tinta invisible: Ovidi recomana als amants escriure amb llet fresca, que seria illegible fins que les seves cartes fossin tractades amb pols de carb, i Plini esmenta per a aquest s la saba de determinades plantes. colors per a illuminar (pigmenta) El copista reservava en el pergam els espais en blanc sobre els quals posteriorment treballaria el miniaturista. La miniatura era la tcnica per mitj de la qual s'embellien les pgines dels manuscrits, el que afectava particularment a les inicials. El mot miniatura procedeix del ja citat minium. Es va utilitzar tamb el terme alluminare, que significava 'donar alum', s a dir, illuminar amb laques obtingudes per reacci qumica de l'alum (alumen) barrejat amb matries colorants vegetals. Les diverses classes de tintes i substncies colorants, els pigments d'origen animal, mineral o vegetal, es feien ms consistents i tenaos amb goma arbiga, encara que tamb es va utilitzar mel o clara d'ou; el cerumen es va emprar, precisament per a combatre l'escuma de la clara d'ou batuda. Grcies a la fel de bou, el pergam rebia millor els colors a l'aigua. En occident no es va utilitzar la decoraci d'or (pa d'or) o plata tant com en els cdex bizantins, a causa de la pitjor adherncia dels pergamins, encara que es va idear el procediment de daurar-los amb purpurina, s a dir, amb el metall polvoritzat. Quant a la decoraci de plata, es va substituir amb fulla d'estany. En els cdex de gran valor es va utilitzar tamb l'extic lapisltzuli per a preparar un pigment molt viu de color blau.LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica13 MiniaturesIlluminaci dun manuscrit rab del s.XIII.IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtextosAls copistes antigament sels hi anomenava bibliopolas, perqu els grecs al llibre lanomenen biblos. Els copistes reben tamb el nom de "antiquaris", encara que copistes sn els qui transcriuen llibres nous i vells, mentre que els antiquaris nicament copien els antics, d'on els va venir el seu nom. Pel fet de "escriure" sels hi va denominar "escribes", terme aquest que expressa l'ndole del seu ofici. Els utensilis d'un escriba sn la canya i la ploma. Amb ells es dibuixen les paraules en les pgines. La canya est presa de les plantes; la ploma s d'au. La seva punta est dividida en dues seccions, mentre que la resta de l'instrument conserva la seva unitat; em sembla veure en aix un misteri, en tant que en aquestes dues seccions apareixen representats l'Antic i el Nou Testament, i amb elles s'expressa el sacrament de la paraula, difs per la sang de la passi. Es denomina aix al 'calamus' perqu posa la tinta. D'aqu tamb que entre els mariners, calare signifiqui "posar". La ploma (penna) deriva el seu nom de "penjar" en l'aire, aix s, volar, ja que com hem dit, s d'au. A les fulles ('foliae) dels llibres se les anomena aix potser per la seva semblana amb les fulles dels arbres, o potser perqu es fan de fuelles, s a dir, de pells d'animals sacrificats. Les cares de les fulles es diuen "pgines", perqu es van pegant ('compingere) unes a unes altres. El vers s cridat aix per la gent perqu els antics escrivien en el mateix sentit que llauraven la terra: primer duien l'estilet d'esquerra a dreta, donaven la volta una mica ms baix i tornaven cap a la dreta. Encara avui els camperols criden versos als solcs. Esborrany ('scheda) s l'escrit que encara no est corregit i encara no est redactat en un llibre. s un mot grec, com grec s tamb tom. ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 14 Igualment caldr incloure la tinta entre els pigments artificials, encara que tamb nhi ha obtinguda de terra, i aquesta d'un doble origen, perqu o b surt com si fos un fluid, o b s'usa directament per a la mateixa finalitat una classe de terra del color del sofre. Hi ha pintors que han estat sorpresos desenterrant carbons de sepulcres profanats. Prctiques d'ara absolutament repugnats. Per descomptat, la tinta tamb s'obt de diferents formes a base de carbonissa, i de la combusti de resina o peix, per la qual cosa fins les fargues les construeixen de manera que no se'ls escapi el fum. La tinta de millor qualitat s'obt de semblant manera de les torxes. S'adultera amb la carbonissa dels forns i de les estufes dels banys, i aquesta tinta s'usa per a escriure sobre els rotllos. PLINI, Histria Natural XXXV 41El titmal els nostres autors lanomenen herba lletera, altres enciam caprina, i conten que amb la seva llet, si s'escriu sobre el cos, en assecar-se apareixen les lletres posant-hi cendra, i alguns prefereixen dirigir-se a les adlteres aix abans que mitjanant notes. PLINI, Histria Natural XXVI 62 Tamb s segura i enganya a la vista la lletra que s'escriu amb llet; aplica-li pols de carb i la podrs llegir. OVIDI, Art d'estimar III 627-628LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica14IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAbiblioteques i circulaci de llibresLa cultura hellenstica s' inicia amb la mort d' Alexandre el Gran el 323 a. C. El jove Alexandre va heretar tota Grcia de mans del seu pare, Filip de Macednia, i, encara que va morir amb tan sols 32 anys, va aconseguir fer-se amb el domini de bona part del mn conegut: sia Menor, Prsia, Babilnia, Sria, Egipte, arribant fins a l'Indus. Va fundar multitud de ciutats amb el seu nom, essent la ms famosa Alexandria, situada al delta del Nil. Els Ptolemeus hi van portar a la prctica els seus ideals "universalitzadors", entre els quals s' ha de destacar una llengua comuna per a tots que era el grec anomenat koin ( com), que va usar-se mpliament. Els principals focus de l' hellenisme foren Prgam, Rodes, Antioquia , Efes i, sobre tot, Alexandria. s en aquesta ciutat on s'establiren les bases de la transmissi de la cultura grega fins a finals de l' imperi Rom i, encara, fins als nostres des. S' hi va construir el Museu, que va ser un centre d' investigaci cientfica on hi havia observatoris astronmics, sales de dissecci per a metges, jardins botnics, colleccions zoolgiques Els ms famosos erudits hi treballaren: Eratstenes, Euclides, Hiptia, Ptolemeu La Biblioteca d' Alexandria va ser l'altra gran instituci de la cincia d'Alexandria. Va arribar a tenir 700.000 exemplars a l' poca de Clepatra ( s. I a. C. ) . Va patir diversos incendis fins que va acabar definitivament cremada arran de la invasi dels rabs el 691 d.e.El projecte per a fundar la primera biblioteca pblica de Roma es deu a Juli Csar, que fins i tot va encarregar a Varr que recopils llibres per a ella. Per Csar no va veure complert el seu desig. Seria Gai Asini Poli qui funds la primera biblioteca pblica de Roma en el 39 a.e. No gaire desprs, August va fundar una biblioteca annexa al temple d'Apollo del Palat (28 d.e.) i una altra en el Camp de Mart. I des d'aleshores es van seguir obrint biblioteques: la del Prtic de Octvia, la construda per Tiberi a la Domus Tiberiana, la del Temple de la Pau, oberta per Vespasi, etcLes biblioteques romanes podien formar part dels grans complexos arquitectnics, com les termes o els temples, i estar a la disposici dels seus visitants. Es calcula que Roma va arribar a tenir en el segle II fins vint-i-vuit biblioteques pbliques. Quant a les privades, algunes tamb van ser considerables, com la del poeta Persi. Els gramtics es van aplicar a l'estudi i comentari de les obres dels autors nacionals i, d'aquests, els ms importants van passar a formar part amb els seus textos dels programes educatius de les escoles. Aquest ltim factor suposava una selecci conscient, que va determinar la fortuna de la transmissi d'alguns autors, que quedaven a costa dels gustos de cada poca. En el segle VI es va produir l'esfondri cultural de l'Imperi Rom, que ja estava anunciat des del segle III. Amb les invasions brbares, la continutat de la cultura romana es va trencar en molts punts, i les restes de la civilitzaci clssica van ser paulatinament quedant en mans de l'esglsia. Els fons de les grans biblioteques pbliques i privades que es van salvar de la catstrofe van tenir com ltim reducte les biblioteques dels monestirs naixents. No obstant, la major part de la literatura llatina perdurava al comenament del segle VI, malgrat l'ambient hostil dels centres monstics, degut al fet que el prestigi de la tradici pagana no tenia parang en la cultura cristiana; les obres dels autors pagans seguien constituint models dignes d'imitaci i estudi. A les acaballes del mn tardo-antic apareixen, no obstant, alguns personatges als quals cap considerar en conjunt com pont cultural cap a uns segles en els quals hi ha ms ombres que llums: Boeci, Casiodor o Isidor de Sevilla, entre altres, van contribuir amb la seva persona i amb la seva obra que no s'oblids l'inters pel llibre i per la lectura. LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica15 IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAHi ha molts testimoniatges de l'existncia de biblioteques en els monestirs. Sant Benet, en el seu Regula, prescriu als monjos que durant la Quaresma 'tots agafin cdex de la biblioteca, un cadascun', i que llegeixin aquests cdex 'des de l'alba fins l'hora trcia'. Tamb sabem que la cpia de cdex era un deure monstic, i, per descomptat, per posseir una biblioteca s imprescindible la cpia i l'intercanvi de llibres entre els monestirs. Al llarg de l'Edat mitjana europea, els monestirs i abadies es van convertir en focus de cultura. En molts casos, disposaven d'escola orientada tant a la formaci de monjos com a la de laics. En la Baixa Edat Mitjana algunes d'aquestes escoles van competir amb les de les catedrals, i desprs ho farien amb les universitats. La importncia d'un centre monstic es corresponia amb la qualitat i la quantitat dels llibres que es copiaven i dels fons de la seva biblioteca, que es convertien aix en el ms preuat tresor. En els prestatges predominaven els textos religiosos, per hi havia lloc per als textos de l'antiguitat pagana.Prcticament tota la literatura llatina que coneixem ens ha arribat per aquest mitj. Pel que fa a la literatura grega, la seua transmissi ha estat bastant ms complicada. Al llarg de lEdat Mitjana el contacte entre loccident dEuropa, amb arrels culturals llatines, i lImperi Bizant, hereu de la cultura grega, fou molt escs.La cultura grega, la mitologia, la histria o la filosofia es va transmetre a Europa occidental grcies a traduccions, resums i estudis en llat conservats dpoca romana. Lnica via daccs directe als textos originals dautors grecs, sobretot pel que fa a la filosofia, la cincia i la medicina, va ser lEscola de Traductors de Toledo, on es van traduir al llat obres dAristtil, Plat o el parts del Corpus hipocrtic i daltres obres tcniques i cientfiques que havien estat tradudes del grec a lrab per estudiosos dAl-Andalus, com ara lrab Averroes (1126-1198) o el jueu Maimnides (1135-1204). Un fet decissiu per a la transmissi de la literatura grega va ser la conquesta de lImperi Bizant pels turcs, al s.XV. Als monestirs i escoles de lEsglsia oriental shavia produit un procs de copia i estudi dels autors grecs semblant al que hem vist a Occident per als autors llatins, per aquestes obres no arribaven a aquesta part dEuropa, ja que eren pocs els coneixedors de la llengua grega.Desprs de la caiguda de Constantinoble, el 1453, molts estudiosos de la literatura grega, generalment monjos ortodoxes, van fugir cap a Occident emportant-se amb ells gran quantitat de manuscrits. La part ms important de les biblioteques dels palaus i monestirs va anar a refugiar-se a Itlia. Aix i tot, encara avui en dia hi ha manuscrits amagats als monestirs ortodoxes de linterior de Grcia, als quals els monjos, gelosos de la seua conservaci, no han perms laccs dels estudiosos.Paisatge de Meteora, a la regi grega de Tesslia, on hi ha nombrosos monestirs quasib inaccessiblesLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica16Monestir de Sant Pere de Roda, a Girona (ss.X i XI)IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtextosEl primer que va introduir a Roma gran quantitat de llibres va ser Pau Emili, desprs de la derrota de Perseu, rei dels macedonis; desprs d'ell, Lcul, com part del bot del Ponto. Ms tard Csar va confiar a Marco Varr l'encrrec d'organitzar una gran biblioteca. No obstant aix, Poli va ser el primer que va obrir a Roma una biblioteca pblica, integrada per obres tant gregues com llatines; les imatges de molts escriptors apareixien exposades en el seu atri, que havia adornat amb la major magnificncia amb obres procedents de compres de botins. ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 5 Si es consideren els seus serveis, va contar amb una servitud excellent; per si s per l'aparena, es diria que era prcticament normal. La integraven jovenets molt instruts, extraordinaris lectors i en la seva majoria copistes, de manera que no havia ni tan sols un servent que no fos capa de realitzar de manera acceptable alguna d'aquestes dues tasques. Dels quals exigeix l'organitzaci domstica, els altres eren tamb especialistes, i dels bons. No obstant aix, entre ells no va tenir cap que no hagus nascut i s'hagus format en la seva casa. NEPOT, Vida d'tic XIII 3 Durant els dies de la Quaresma, que es dediquin a la lectura des de l'alba fins l'hora trcia, i treballin fins l'hora desena conformement al que se'ls hagi assignat. En aquests dies de Quaresma, tots i cadascun rebran un llibre de la biblioteca, que hauran de llegir ordenadament en la seva totalitat. Els llibres deuen ser retornats al final de la Quaresma. Abans de res, s menester que un o dos monjos s'encarreguin de recrrer el monestir durant les hores que els germans es dediquen a la lectura, per a comprovar si per ventura hi ha un germ mandrs que es dedica a dropejar o a les histries profanes, en lloc d'aplicar-se a l'estudi, i no noms es perjudica a si mateix, sin que tamb distreu als altres; si es trobs a un aix tant de bo no ocorri, que se li renyi la primera i la segona vegada; si no s'esmena, que se li apliqui el cstig establert perqu els altres escarmentin. Regla de Sant Benet XLVIII 14-20 No obstant aix, el procs a travs del com se'ns ha preservat la literatura llatina no va poder comenar fins que es dons una actitud ms oberta i positiva cap als autors clssics que la qual generalment existia en el continent en els segles foscs. Els cristians encara vivien sota les ombres de la literatura pagana; les seves obres els empetitien les prpies, i representaven una amenaa real per a la moral i la doctrina. Aix seria diferent quan la cultura llatina es trasplantava a un lloc distant, on els desitjosos d'aprendre la llengua de l'Esglsia podien mirar a l'antiguitat sense sentit d'inferioritat o por, ja que no cabia la possibilitat d'una rivalitat, i la gent en general estava protegida dels perills del paganisme antic per la simple ignorncia de la llengua llatina. Per aquest esperit no es va infiltrar a cap escala en el continent europeu fins el renaixement carolingi a fins del segle VIII, i mentre mor bona part de la literatura clssica.L.D.REYNOLDS-N.G.WILSON, Copistas i Fillogos, Gredos, Madrid 1986, p.114 LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica17IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAescribes, amanuenses i copistesA Egipte els escribes formaven part d'una jerarquia administrativa. L'aprenent d'escriba, sempre de famlia principal, rebia d'un altre escriba els ensenyaments del seu ofici des de molt jove. Donades les caracterstiques de les escriptures egpcies (hiertica, jeroglfica i demtica), es diria que lescriba tenia molt de pintor. Assegut sobre el terra amb les cames creuades, escrivia en el papir, ests sobre els seus genolls, amb una ploma de canya o una tija de la mateixa planta del papir; escrivia de dreta a esquerra en columnes verticals i a m aixecada. Si ens atenem exclusivament al que afecta a la transmissi de la literatura per via de cpia, cal dir que a Grcia, i ms tard a Roma (la seva literatura comena en el segle III a.e.), el d'amanuense era un ofici servil. El dominus ocasionalment podia fer copiar als seus esclaus, amb destinaci a la seva biblioteca particular, qualsevol llibre, per en general, almenys a la fi de la Repblica, recorria al llibreter per comprar la seva cpia o encarregar-la. El llibreter tenia a diversos copistes treballant per atendre els seus encrrecs, per sabem molt poc de les condicions que treballaven. La informaci sobre la cpia de llibres en l'Antiguitat s escassa, si b el panorama canvia quan els centres monstics es converteixen en dipositaris del llegat escrit. La labor de cpia es va realitzar en condicions molt diverses, depenent de les poques, i fins i tot de l'ordre monstica que es tracts. El copista podia escriure allat en la seva cella: s el cas dels monjos cartoixans i dels del Cster; aquest tipus de cpia pressuposa que el copista treballava llegint directament un model. En els scriptoria, per contra, els monjos escrivien collectivament al dictat, de manera que era possible realitzar diverses cpies simultniament. Les caracterstiques del scriptorium depenien de cada monestir, podia ser un edifici a part dintre del recinte, o b contar amb diverses dependncies alineades en les galeries que envoltaven el claustre. Els copistes treballaven mentre havia llum dirna, una vegada complertes les seves altres obligacions. Un manuscrit acabat implicava moltes hores de treball silencis, forant la vista, amb una llum pobra i sense possibilitat d'utilitzar espelmes o llums doli, pel perill que suposava per al llibre, i en una postura que no permetia donar suport l'esquena. Amb la m dreta, el copista utilitzava la ploma dnec per a escriure, amb l'esquerra, el rasorium, amb el qual afilava la ploma, allisava la superfcie irregular del pergam o corregia els errors. LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica18IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINACada dia el copista copiava una porci de lexemplar o model que li havien encomanat, sense distreure's i sense manifestar la seva opini mai. En una espcie de treball en cadena, per copiar una obra podien alternar-se ms d'un copista, o b treballar al mateix temps repartint-se els quaternions.A la fi de l'Edat mitjana un copista amb experincia escrivia una mitjana de dos o tres folis per dia, mentre que un no professional podia escriure fins nou o deu, per ho feia cometent ms mancades. Copiar una obra requeria sovint diversos mesos, el que pot donar idea del cost d'un cdex aix. Aix sense contar amb el treball dels illuminadors. Els copistes que contaven amb experincia i habilitat eren molt apreciats ja que resultava de transcendental importncia que no hagus errors en el procs de cpia, i d'aix depenia la reputaci del scriptorium. Un manuscrit acabat i revisat era un objecte de gran valor, per aix el robatori era vist com un crim. Copistes laics van comenar a treballar a sou en els scriptoria dels monestirs ja des del segle VIII, per el seu nombre va crixer amb el naixement de les Universitats, entre els segles XII i XIII, quan van comenar a establir els seus tallers en les proximitats d'aquestes institucions, degut al fet que la demanda de llibres havia augmentat notablement. LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica19Cpia manuscrita del Codi de Justini, del s.XIVCopista al scriptorium, en posici de feinaIES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtextosSi algun sen duu aquest llibre, que ho pagui amb la mort, que es fregeixi en una paella, que lataquin lepilpsia i les febres; que el desclotellin en la roda i el pengin. (Anotaci al final d'un cdex medieval amb el text de la Bblia) Aqu s'acaba la segona part de la Summa del germ Toms dAquino, de l'ordre dels germans predicadors, llargussima, enrevessadsima i avorridsima per al copista. Grcies a Du, grcies a Du i una altra vegada grcies a Du. (xplicit d'un cdex del s. XIV d'una obra de Sant Toms de Aquino) Aix, als nostres tallers, uns allisen els pergamins, uns altres copien els llibres, uns altres els corregeixen, uns altres, permeti-se'm l'expressi, els illuminen, uns altres els enquadernen i adornen les portades. PETRARCA, Ep. ad. Fam., XVIII 5 humanisme i recerca de manuscritsDurant els segles XIV i XV, l'inters per la cultura de Grcia i Roma, va despertar entre els humanistes una veritable passi per descobrir textos clssics; les biblioteques dels monestirs i les catedrals que s'havien conservat van posar a l'abast dels estudiosos cdex dels autors clssics, oferint obres que es desconeixien o es creien perdudes. La biblioflia i l'erudici tenen en aquesta poca illustres representants, que citarem a continuaci: Ricard dAnguerville (1286-1345) va ser preceptor de Ricard III d'Anglaterra i bisbe de Durhan. De les seves ambaixades a Pars, Aviny i altres ciutats del continent, tornava amb cdex antics o que manava copiar. Petrarca (1304-1374), en qui s'uneixen els dos vessants de l'humanisme, literria i erudita, va buscar afanyosament cdex de Cicer i Livi, que va copiar de la seva prpia m, completant, corregint i anotant. Bocaccio (1313-1375) tamb va indagar per les biblioteques, es creu que va tenir accs a la de Monte Casino, descobrint manuscrits de Marcial, Ausoni, Varr i el Appendix Vergeliana. Coluccio Salutati (1330-1406) va ocupar crrecs importants en la repblica florentina, va ser un gran coneixedor de les diverses formes en qu els textos antics podien haver sofert corrupcions. Va aconseguir textos de Catul i Tibul; va descobrir el De Agricultura de Cat i colleccions completes de les cartes de Cicer. Poggio Bracciolini (1380-1459) va ser secretari de diversos papes, va emprendre expedicions curosament organitzades per a buscar manuscrits pels principals monestirs d'Europa, i va descobrir obres de Plaute, Lucreci, Cicer, Quintili, Columela, Celsus i Front, entre altres. Nicols de Cusa (1401-1464) acompl ambaixades en diversos pasos, que va aprofitar per a aconseguir cdex, el principal dels quals va ser un que contenia les obres de Plaute. El sacerdot i llatinista Erasme de Rotterdam (1466-1513) va dur a terme les edicions llatines dels pares de lEsglsia: Cebri, Arnobi, Hilari, Ireneu, Ambrs i sobretot d'Agust; i les traduccions llatines dels originals grecs d'Orgenes, Atanasi, Joan Crisstom i Basili. Va publicar De recta latini graecique sermonis pronunciatione el 1528, on va fer una proposta de pronunciaci del llat i el grec que s la que avui en dia encara fem servir. LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica20IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAels comenaments de la impremtaA mitjan segle XV pot dir-se que la major part de les obres clssiques que avui coneixem ja s'havien descobert. Poc desprs, amb la invenci de la impremta, es va inaugurar una nova etapa: calia imprimir totes les obres oposades fins aleshores. Per a aix s'utilitzaven manuscrits, que en molts casos van ser destruts immediatament desprs d'editats. Aquestes primeres edicions de cada obra es denominen editiones principes, i sn d'un gran valor per a la crtica textual, ja que conten com autntics manuscrits, sobretot quan el seu text reflecteix el d'un perdut, a ms de que solen utilitzar-se com base per a iniciar el treball crtic. Johannes Gensfleisch Gutenberg (1394-1468), inventor de limpremta de tipus mbils.Especialment preuades sn les edicions fetes a limpremta dAldo Manuzio (1449-1515). Va estudiar a Roma i Ferrara i, el 1494 es va traslladar a Vencia, on va comenar la seua activitat com a editor. All va fundar lAcadmia Aldina, on va donar refugi a molts artistes i estudiosos fugits de Bizanci. Els llibres que es van editar fins 1500 reben el nom de incunables, del francs incunable, al seu torn del llat incunabula, i en ltima instncia de cuna, 'ja infantil', en atenci que la impremta estava aleshores en els seus comenaments. Existeixen dues classes dincunables: els xillogrfics, impresos amb planxes de fusta, i els tipogrfics, impresos amb tipus mbils. Es tracta d'edicions molt rudimentries, en les quals a vegades es deixaven fins i tot els buits per a illuminar a m les lletres capitals.Incunable de les Metamorfosis dOvidi, edici dAldo Manuzio LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica21IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAledici crticaPer a les edicions prnceps era corrent que l'editor, que podia ser al mateix temps l'impressor, es bass en un sol manuscrit, el text del qual revisava i corregia ell mateix, seguint el seu propi criteri, sense acarar sempre el seu manuscrit amb uns altres de la mateixa obra. Leditor modern no actua d'aquesta manera; sap que en el procs de transmissi un text ha pogut sofrir alteracions de molt diversa naturalesa, mals materials, errors que s'han multiplicat en el procs de cpia, addicions alienes al text original, etc i que, per tant, l'edici crtica d'un text antic suposa un treball de reconstrucci que pretn retornar-lo a l'estat ms prxim a l'original. El filleg alemany Lachmann (1793-1851) va establir les bases de la moderna crtica textual en la comparana entre els diversos manuscrits conservats i la determinaci de les seves relacions de dependncia. El mtode de Lachmann consisteix bsicament en una anlisi de les concordances i divergncies que presenten els testimoniatges conservats; aquesta anlisi permet establir un arbre genealgic (stemma codicum) dels cdex, en el qual cada exemplar proporciona tericament millors o pitjors lectures segons la seva antiguitat. Aix es va encunyar l'expressi recentiores deterioris en allusi que els cdex ms recents oferirien lectures menys fiables. Fillegs posteriors, com Maas i Pascuali, entre altres, van fer aportacions que van perfeccionar el mtode stemmtic i van matisar les teories de Lachman, per aquestes encara sn emprades. etapes de ledici crticaRecensio La recensi, o recensio, s l'avaluaci de tots els testimoniatges que permeten reconstituir la forma ms antiga d'un text; per a aix cal reunir tots els manuscrits que es conserven de l'autor que es va a editar; fotografies, fotocpies, microfilms i ms recentment mitjans electrnics, faciliten aquesta labor. Collatio La collaci, o collatio, s la comparana sistemtica de tots els testimoniatges, lectura per lectura, (procs denominat collaci); deuen anotar-se minuciosament les variants ofertes pels manuscrits i tots els detalls que puguin resultar d'inters per a establir relacions de dependncia: transposicions de paraules o de lnies, salts d'igual a igual, llacunes i errors. Stemma codicum L'arbre genealgic, o stemma codicum, (stemma en alemany significa 'arbre') ha de reflectir les relacions de dependncia, amb la finalitat de reconstruir el manuscrit del que deriva el conjunt dels testimoniatges conservats o conjecturats, designat amb el nom d'arquetip (archaetypus). Cada manuscrit s'identifica mitjanant una sigla.LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica22IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINArepresentaci d'un stemma ideal Es tracta d'un esquema trifid (amb tres branques principals). Els testimoniatges conservats es representen mitjanant lletres llatines, i els conjecturats, mitjanant gregues. Al capdamunt se situa l'arquetip, un manuscrit perdut del qual descendeixen els altres. Pot suposar-se que aquest arquetip w representa un manuscrit transliterat a minscula en el segle IX a partir d'un model en uncial. E representa un testimoniatge fragmentari. Els principis crtics que segueix l'editor davant un stemma aix, sn aquests: 1. Si B s cpia de A, pot ser eliminat. fauorem hominum moderationis simulatione captauit A fauorem hominum moderatione captauit B fauorem omnium moderatione captauit2. El text de g pot deduir-se de les coincidncies de C i D, o d'un d'ells amb A o a. C ad necem compulitD ad mortem compulit A ad necem compulit X ad necem contulit Y ad necem contulit Z ad necem contulit3. El text de b pot deduir-se de les coincidncies de C D, o de dos d'ells enfront del tercer, o de la coincidncia de A o g amb a. X Y Z (a) a terra A a terra C D (g) ad terram4. El text de a pot deduir-se de les coincidncies de X Y Z, o de dos d'ells enfront del tercer o, si els tres difereixen, de la coincidncia d'un d'ells amb b. X uilitatem Y inmunitatem Z utilitatem A C D uilitatemLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica23IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINA5. Si es reconstrueix el text dels hiparquetipus a i b, les lectures individuals dels testimoniatges conservats poden ser eliminades. X Y () fauorem hominum moderationis simulatione captauit Z fauorem hominum moderatione atque simulatione captauit C D (b) fauorem hominum simulationis moderatione captauit A fauorem hominum moderatione captauit6. Les lectures coincidents de a i b representen el text de l'arquetip w. Si discrepen, un dels dos pot representar el text de w, i l'editor ha de decidir aplicant el seu judici. fauorem hominum moderationis simulatione captauit fauorem hominum simulationis moderatione captauit7. En cas de discrepncia entre a i b, si existeix un tercer testimoniatge independent, com en aquest cas E, pot actuar el principi de dos contra un. fauorem hominum moderationis simulatione captauitb fauorem hominum simulationis moderatione captauit E fauorem horum omnium moderationis simulatione captauitConstitutio textus Una vegada establertes les relacions entre els cdex, l'editor jutja quines sn les lectures que poden passar al text perqu representen l'estat ms antic recuperable amb l'ajuda del stemma. Per l'editor pot encara anar ms enll i corregir o proposar una conjectura quan considera que el text recuperat segueix sense ser l'original, fase denominada emendatio. Per a portar a terme la seva tasca, el filleg ha de conixer els diferents tipus d'errors que es poden cometre en el procs de cpia, que en la seva majoria sn involuntaris i es deuen a negligncies dels amanuenses. D'aquests errors, un dels ms significatius, s el que es coneix amb l'expressi francesa saut du mme au mme, o salt d'igual a igual: El copista, en aparixer la mateixa paraula dues vegades en un curt espai, copia el text fins la primera aparici; aleshores, al tornar la vista a l'exemplar per a veure el que ha de copiar a continuaci, fixa distretament els seus ulls en la segona aparici de la paraula, i continua copiant des d'aquest punt, quedant omeses en la seva cpia, com resultat d'aix, les paraules intermdies Reynolds-Wilson, Copistes i fillegs, Madrid 1986, p. 293).el text crticel cos del text reconstrut En una edici crtica el text reconstrut se situa en la part superior, i les lnies o, si escau, els versos, apareixen numerades. L'editor utilitza signes especials: parntesis angulars (< >) per al text restitut; claudtors ([ ]) per a assenyalar les interpolacions (porcions ms o menys extenses alienes al text); asteriscos (* * *) per indicar llacunes (prdues de text); i obels () per als llocs corruptes. l'aparat crtic En la zona inferior de cada pgina del llibre, per sota del text, l'editor reserva un espai en el qual enregistra les variants dels manuscrits, identificats amb les seves sigles, i dna compte de les distintes propostes que s'han fet amb antelaci per a sanar el text.LITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica24IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAA s un text crticA s un aparat crticLITTERATVRA LATINA tema 1 la transmissi de la literatura clssica25IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAtema 2. la literatura llatinaintroducciPer a endinsar-nos en l'estudi de la literatura llatina solem abordar la matria estudiant-la per gneres literaris. Dintre de cada gnere hi haur un estudi cronolgic, per la primera classificaci no ser la cronolgica, com se sol fer en l'estudi de la literatura catalana. La literatura s una de les majors aportacions del mn clssic en general i rom en particular, i una de les quals encara perviuen amb major vigor. Uneix cada autor amb les seves obres.Donar-li a la paraula escrita un valor esttic s una cosa que ja havia succet abans, per no amb la intensitat i importncia que va adquirir en l'Antiguitat clssica. Un aspecte determinant del carcter i mn romans ha estat la creaci literria. En Roma va tenir un paper fonamental, sense el qual no podrem entendre l'Antiguitat. De fet la literatura, segons avui l'entenem, s un invent genunament clssic. Les literatures occidentals sn filles i deutores de la literatura clssica en general, generalment a travs de la llatina. La literatura llatina s el model que segueixen els nostres clssics; no podrem entendre Ros de Corella o Joanot Martorell sense Sneca i Virgili, Bernat Metge sense Cicer i Csar, Aussis March sense Horaci i Ovidi Podrem perllongar la llista amb innombrables noms de la nostra literatura i de tota la literatura europea. Per aquest influx clssic no acaba en els segles d'or de la nostra literatura; a manera d'exemple, dels autors del segle XX de ms pes a Occident, nomenarem a M. Yourcenar amb les seves Memries dAdri, a James Joyce amb la seva Ulisses o l'obra potica de Constant Kavafis amb poemes com taca, els ttols dels quals ja mostren a les clares la influncia de l'Antiguitat Clssica en les seves obres. En la literatura catalana podem citar lAntgona dEspriu, l'obra potica de Carles Riba, la passi de Maragall per la literatura grega, sense oblidar les Horacianes del pollenc Miquel Costa i Llobera; a la segona meitat del segle XX podem destacar la poesia de Fages de Climent, horaciana fins el moll de los; Mots de ritual per a Electra, obra teatral de Josep Palau i Fabre; La faula dels ocells grecs, novella de Jordi Coca inspirada en Els ocells dAristfanes; Les germanes de Saf, de M ngels Anglada, antologia potica duna dona que somia amb un viatge molt llarg a Grcia; la Balada dEros i Psique, de Jaume Medina, tan deutora de Riba com dels poetes antics; Narcs i laltre, de Jordi Pmias... La llista es podria ampliar ad infinitum. Per aquesta influncia no es limita a ser una font d'inspiraci aportant temes i continguts, sin que s molt ms profunda i arriba a a gaireb tots els aspectes formals i de fons de la literatura europea. En els ltims anys obres com El nom de la Rosa de Umberto Eco o Alexandre de Manfredi segueixen recorrent a l'Antiguitat clssica com a model. En general i fins el segle XIX la influncia que la literatura clssica va exercir sobre les literatures occidentals es va produir a travs dels autors llatins. A partir del romanticisme, sobretot, es troba en els originals grecs una font renovadora de la literatura, sense abandonar per aix la literatura llatina. evoluci de la literatura llatinaLes primeres manifestacions literries eren de carcter oral i estaven moltes vegades emmarcades en cerimnies religioses. Aix van sorgir els gneres de l'pica, la lrica, el teatre, la historiografia, la retrica, etctera. Desprs de l'adopci de l'escriptura i el desenvolupament poltic de la ciutat de Roma a aquestes manifestacions orals es comencen a unir les lletres gregues que penetren des de la Magna Grcia en el mn dels romans; els romans cultes de la primera poca republicana LITTERATVRA LATINA tema 2 la literatura llatina26IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAs'envolten de savis grecs que els ensenyen tamb la tradici literria grega. Aix per exemple, Polibi acompanya a Escipi en les Guerres Pniques i escriu, en grec, una histria amb les seves experincies. En aquest perode fins i tot els romans prefereixen el refinat grec al rudimentari llat per a les seves creacions literries. Els primers historiadors llatins, els anomenats analistes empren la llengua d'Homer. Per a mesura que la classe senatorial romana va prenent conscincia de la seva importncia, es decideix reaccionar i donar al llat una major rellevncia. Quan a Roma comena a sorgir la literatura de manera escrita amb autors coneguts en el s. III ae, la literatura grega duu ja ms de cinc segles produint obres que en aquells dies gaudeixen d'una gran tradici no noms a Grcia, sin tamb a tota la Mediterrnia. Aix fa que els gneres, els temes, els personatges, les trames, el llenguatge, l'estil provinguin fonamentalment de Grcia. Aquesta primera afirmaci sembla llevar-li mrit i originalitat a la literatura llatina. Aix es va considerar en certa manera durant bona part del s. XIX entre els estudiosos; no obstant aix, la importncia de la literatura llatina s crucial, ja que sense ella no hagus hagut literatura europea. Roma assimila la gran literatura que la va precedir, la grega, i la transmet a travs dels seus autors a l'Europa posterior, i d'aqu a la resta del mn. Aix doncs, els romans se sentien continuadors de l'obra iniciada pels grecs. Quan Catul (8754 ae) remeda a Saf, vol continuar la seva obra, no repetir-la, de la mateixa manera que Bernat Metge segueix Cicer, fra Luis de Len continua l'obra d'Horaci, Dante parafraseja la de Virgili, o Molire la de Plaute (255 84 ae). Cap d'aquests quatre autors no llatins deixaria de ser considerat una pea fonamental de la literatura per ning en el seu judici, com tampoc Catul, Virgili o Horaci perden un pex del seu inters pel fet d'haver continuat un cam obert per uns altres. Aquesta cadena literria continua fins els nostres dies: si la Generacin del 27 s deutora de Garcilaso, tamb ho s de Virgili; si Riba segueix Hlderlin, tamb beu de les fonts gregues. D'aquesta manera, en qualsevol perode de qualsevol literatura europea subjaur sempre d'una manera ms o menys directa la literatura clssica. Tamb a Roma la literatura va gaudir de gran prestigi i importncia. D'una banda la tasca potica i dramtica era una de les activitats que omplia el otium dels romans. Loratria llatina, basada en la retrica grega, era la formaci superior que tot rom que volgus fer carrera havia de posseir. Per aquesta ra Cicer es va convertir en un dels paradigmes de la literatura llatina; la seva oratria va ser el model que shavia de seguir a la Roma posterior a ell. A Roma, per primera vegada, hi va haver escriptors professionals, es va crear el patrocini dels artistes; Mecenes (poca d'August) va ser el primer gran exemple. Les obres literries de Virgili (7119 ae), Horaci (658 ae), Properci, per citar alguns noms, van tenir una enorme popularitat. Els tres van ser escriptors professionals protegits de Mecenes. Per el gran poder de Roma va comenar a declinar en la segona meitat del s. III de, i amb ell linters per la tradici literria i cientfica anterior. El declivi es va fer profund amb la caiguda de l'Imperi d'Occident, on les lletres gregues havien estat gaireb totalment oblidades i tamb bona part de les llatines. En aquest perode, l'Antiguitat Tardana, hi ha, malgrat tot, autors molt importants, com Agust dHipona (354-430) o Prudenci (segona meitat s. IV), lligats a la nova religi que s'ha imposat a l'Imperi, el cristianisme. La conservaci de les obres literries clssiques va estar marcada des del seu origen per la dificultat i la fatalitat; una dels fites que illustren aix s l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria en el s I ae, en el qual es va perdre per sempre una part molt important del llegat de Grcia. La prdua d'inters per la literatura clssica va fer que moltes obres deixessin de copiar-se, perdent-se per sempre. Va ser ja en l'Antiguitat tardana, en el declivi de l'Imperi Rom, quan LITTERATVRA LATINA tema 2 la literatura llatina27IES M. NGELS CARDONA LINGVA LATINA II LITTERATVRA LATINAes va perdre una part molt important de la literatura clssica. El grec, llengua comuna entre els romans cultes en segles anteriors, es va oblidar i va produir una fractura en la continuaci de les arts i cincies de l'Antiguitat. La literatura llatina va continuar durant l'Edat mitjana amb perodes de ms esplendor, com el Renaixement Carolingi en el s. VIII - IX. L'escola de traductors de Toledo, patrocinada per Alfonso X el Savi, va servir per a mostrar a Occident autors grecs oblidats com Aristtil o Euclides, conservats per la tradici rab. A l'Edat mitjana els monestirs d'Occident, grcies a les seves cpies dels manuscrits d'autors clssics, mantenen viva la tradici clssica. Per ser en el Renaixement quan torni a recuperar-se amb fora l'estudi de la literatura clssica. Amb la invenci de la impremta comencen a editar-se de forma massiva els clssics. Durant l'Edat Moderna continua l'edici dels grecs i romans i continua fins el segle XXI. Fins el segle XIX, no obstant aix, no es conta amb edicions completes d'autors com Cicer. s, doncs, en el segle XXI, quan podem contar amb un panorama complet de la literatura clssica, en la mesura del possible. El seu estudi i influncia continua fins els nostres dies.etapes de la literatura llatinaSense pretendre encasellar obres i autors llatins s convenient, no obstant aix, posar lmits a l'estudi de la literatura llatina. Per aquesta ra dividirem els autors i obres en diversos perodes, seguint la denominaci i delimitaci ms habitual en les histries de la literatura llatina. poca arcaica: Des del comenament de la literatura, al s. III ae, fins l'any 100 ae. Hem de considerar, per, que existia una literatura anterior al s. III ae, de substrat itlic, representada pel Carmen Saliare i pel Carmen Arvale, cntics rituals de caire militar i religis; les stires, representacions dramtiques barrejades amb mmica; les Atellanae i els Fescennina, canons de noces amb un contingut pujat de to; els Elogia, petits poemes funeraris... Tenim notcia que Api Claudi el Cec (s.IV ae) va ser autor de poesies, discursos i un tractat jurdic. Tot i amb aix, s Livi Andronic, amb la seva traducci de lOdissea al llat (240 ae) qui s considerat, tot i ser grec de naixement, el primer autor de la literatura llatina. poca clssica: Des de l'any 100 ae fins la mort d'August, el 14 de poca postclssica: Des de la mort d'August fins l'any 200 de poca tardana: Des de l'any 200 de fins el final de la llaninitat, que se sol situar a lentorn de l'any 600. En aquest perode, especialment des del s. IV, distingim la literatura cristiana de la resta de l'obra literria llatina. poca medieval: des de l'any 600 al final de l'Edat mitjana. Aquesta poca no sol incloures en l'estudi de la literatura llatina. Renaixement i poca moderna, del s. XV al s XVIII, tota la literatura cientfica, fins a la Illustraci, s escrita en llat. Tampoc sol aparixer als manuals de literatura llatina. Neollat, del s. XIX als nostres dies. Encara hi ha un grapat de bojos que pretenen que el llat encara s una llengua vlida per a la comunicaci en tots el mbits i, fins i tot, la postulen com a lingua franca de la Uni E