La història de la La història de la literaturaliteratura

La història de la literaturaLa història de la literatura

catalanacatalanaLa literatura medieval ILa literatura medieval I

Índex del temaÍndex del tema

1. Definicions

3. Ramon Llull

4. Les cròniques

5. Bernat Metge

2. El naixement del català

1. Definicions1. Definicions

La La història de la literaturahistòria de la literatura és l’estudi de és l’estudi de les successives èpoques, els moviments, les successives èpoques, els moviments, les tendències i els autors que s’han les tendències i els autors que s’han donat al llarg del temps.donat al llarg del temps.

L’estudi de la història de la literatura pot L’estudi de la història de la literatura pot serser

UNIVERSAL D’UNA DETERMINADA LLENGUA

SeglesAnys XIII-XV

XVI-XVIII XIX

XIX-XX 1892-1911

XX 1906-1939

XX 1936-1969

XX-XXI 1970-2010

Etapa Literatura Literatura Renaixença Modernisme Noucentisme De la Guerra Literatura

medieval moderna Avantguardes Civil als anys actual

Renovació seixanta

literària

Taula resum de les principals Taula resum de les principals èpoquesèpoques de la de la història de la història de la literatura catalanaliteratura catalana::

2. El naixement del 2. El naixement del catalàcatalà La fragmentació de l’imperi romà va donar La fragmentació de l’imperi romà va donar

lloc a les diferents llengües romàniques. lloc a les diferents llengües romàniques.

Aquest pas fou lent i gradual.Aquest pas fou lent i gradual.

Se sap que a partir del segle IX aquestes Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus llengües ja eren considerades pels seus parlants com a parlants com a diferents del llatí vulgardiferents del llatí vulgar..

A principi del segle IX (Concili de Tours -813) A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la es decreta que la predicació es fes en predicació es fes en llengües vulgars.llengües vulgars.

Comencem a trobar textos Comencem a trobar textos sense voluntat sense voluntat literàrialiterària on es veu aquesta realitat lingüística on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada.diferenciada.

Les primeres obres literàries en llengües Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII.XII.

Fragment del Forum Iudicum(llibre de lleis visigot).

són dels segles XII i XIII

Les Homilies d'Organyà. Inclou vuit sermons que contenen part de

l'Evangeli.

Primers textos conservats en Primers textos conservats en catalàcatalà

3. Ramon LLULL3. Ramon LLULL Va ser el creador de la prosa culta en llengua catalanaVa ser el creador de la prosa culta en llengua catalana

1232?-1315?: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fills 1232?-1315?: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fills d'una família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del d'una família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del moment.moment.

1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos fills i 1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos fills i comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur Jaume II). Conrea senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur Jaume II). Conrea la poesia trobadoresca. Això ho sabem a través de la poesia trobadoresca. Això ho sabem a través de Vida Vida Coetània.Coetània.

Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors il·lícits.Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors il·lícits.

1263: Conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves 1263: Conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de Crist crucificat). Aparegué la llegenda de Santa Eulàlia.Crist crucificat). Aparegué la llegenda de Santa Eulàlia.

Es proposa tres objectius:Es proposa tres objectius:

• 1. 1. Tasca missional Tasca missional (convertir els infidels).(convertir els infidels).• 2. 2. Escriure llibres Escriure llibres per lluitar contra els errors per lluitar contra els errors

dels infidels.dels infidels.• 3. Sol·licitar al papa i als reis cristians 3. Sol·licitar al papa i als reis cristians

crear escoles crear escoles per formar missioners .per formar missioners .

Ramon LLULL: obres més Ramon LLULL: obres més importantsimportants Llibre d’Evast e BlanquernaLlibre d’Evast e Blanquerna: Primera novel·la escrita en : Primera novel·la escrita en

llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i papa.papa.

Llibre de les bèstiesLlibre de les bèsties: narració amb finalitat didàctica i moral : narració amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix. Llibre de meravelles o Fèlix. Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen els ermitans i els filòsofs.els ermitans i els filòsofs.

Llibre de gentil e los tres homes: Llibre de gentil e los tres homes: és un debat entre les tres és un debat entre les tres grans religions monoteistes del Mediterrani.grans religions monoteistes del Mediterrani.

Altres: Altres: Vida coetàniaVida coetània: biografia de Llull; : biografia de Llull; Llibre de l’ordre de Llibre de l’ordre de cavalleriacavalleria: sobre els ideals de la institució cavalleresca: sobre els ideals de la institució cavalleresca

4. Les 4 grans 4. Les 4 grans cròniquescròniques

• Escrites entre el S. XIII i el XIV. Entre la primera i la darrera hi van 200 anys.

• Finalitats generals de les cròniques: Justificar determinats fets o actituds

del rei. Explicar al poble accions polítiques

del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.

Deixar constància per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen un valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.

Escrites amb un to heroic. Intenció d'exaltar el rei. Intenció patriòtica, de cohesionar el país.

a) Jaume Ia) Jaume I• La més llarga. Escrita en dues

etapes pel monarca.

• Narra de manera autobiogràfica la vida i gestes més importants del rei (conquestes de Mallorca i València, fets militars detalls de la seva vida quotidiana).

• Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular (refranys, dites…) i de la llengua pròpia dels personatges i forasters (castellà, aragonès, francès, àrab.)

b) Bernat Desclotb) Bernat Desclot• Redactada pel tresorer Bernat

Escrivà

• Protagonista Pere II el Gran

• Narra el regant del protagonista.

• Tracta 2 temes:

1. Conquesta de Sicília

2. La invasió de Catalunya pels francesos.

c) Ramon Muntanerc) Ramon Muntaner• La millor i més emocionant de les

4 cròniques

• Abasta des de l’engendrament de Jaume I fins la coronació d`Alfons el Benigne.

• El protagonista és Muntaner.

• Posa èmfasi en les empreses militats dels reis catalans. (patriotisme)

• Estil caracteritzat per l’ús de procediment joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.

d) Pere IIId) Pere III• Escrita com a justificació del seu

regnat.

• Narra la reincorporació del regne de Mallorca a la corona i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.

5. Bernat Metge5. Bernat Metge

Barcelona 1340/1346-1413Barcelona 1340/1346-1413 Va ser notari i escrivà del rei Joan IVa ser notari i escrivà del rei Joan I Processat i empresonat per la mort d’aquest, va Processat i empresonat per la mort d’aquest, va

escriure escriure Lo SomniLo Somni.. Pretenia convèncer de la seva innocència al nou rei, Pretenia convèncer de la seva innocència al nou rei,

Martí l’Humà.Martí l’Humà. Explica el viatge que en somnis fa a l’altre món. Se Explica el viatge que en somnis fa a l’altre món. Se

centra en la immortalitat de l’ànima i l’amor.centra en la immortalitat de l’ànima i l’amor. CaracterístiquesCaracterístiques: escrit en forma de diàleg, perfecció : escrit en forma de diàleg, perfecció

lingüística, abundants referències a autors clàssics i lingüística, abundants referències a autors clàssics i una elegància estilística.una elegància estilística.