T ots aquells lectors mandrosos,aquells no-lectors que afirmencofois que «tot està escrit» han

d’evitar sigui com sigui que els seusulls vagin a parar a les pàgines d’Unapart del tot, de Steve Toltz si volen con-servar intactes els seus prejudicis. Joque llegeixo sempre amb un llapis aprop, m’he hagut d’aixecar més d’unavegada a fer-li punta de tant subrat-llar, apuntar comentaris i afegir signes d’exclamació al marge, tresactivitats que suggereixen que per mi

ha estat una experiència de lecturaradicalment nova.

Imagineu un home tossudamentsatisfet de ser diferent dels altres, unhome que no ha treballat mai, unhome que omple centenars de llibre-tes amb els seus pensaments alterna-dament nihilistes i megalòmans, unhome que evita relacionar-se si no ésamb llibres d’escriptors morts dèca-des o segles enrere. Imagineu que,per una successió d’atzars, aquesthome engendra un fill i, poc després,

la mare mor. ¿Com seria la vida d’a-quests dos éssers, pare i fill, tots dosmonstruosament intel·ligents i rotun-dament antisocials, units pel vinclepoderós de la solitud? Aquestes videssón les que explica Steve Toltz en elseu llibre, que podem considerar brillant sense interrupció. Bé, no exa-gerem: sí que es produeix una inte-rrupció parcial, aproximadamententre les pàgines 630 i 680, quan parei fill viuen a Tailàndia envoltat de cri-minals, i el lector té la sensació quel’autor ha perdut el món de vista. Tan-mateix, en aquest lapse de no brillan-tor hi trobem frases memorables, unade les quals pot servir com a mostradel tarannà del narrador: «Em vaigposar a pensar en famílies normalsque tenen problemes normals coml’alcoholisme, les ludopaties, els mal-tractaments i la drogoaddicció. Emvan fer enveja».

Humor nietzscheà. Una part del totno és pas un d’aquells llibres on l’es-til supleix la manca d’imaginació. Enaltres paraules, hi succeeix de tot: pelque fa als personatges, n’hi ha de bojos,paranoics i compulsius; pel que fa ala salut, hi trobem un llarguíssim estatde coma i dos càncers terminals; pelque fa als càstigs, reformatori i presó;pel que fa als atemptats, dues bombesque causen la mort de personatgesrellevants; pel que fa a assassinats,podem afirmar que és un dels motiushabituals de mort en la novel·la; afe-gim-hi pallisses, incendis, prostitu-ció, estafes milionàries i suïcidis. Peròquan em refereixo a imaginació, vulldir que tots aquests fets són narratsamb lògica interna, que s’esdevenenen escenes versemblants que ens fanmantenir l’atenció pendent del llibre.

El triangle narratiu està format pelsgermans Dean: el malaltís Martin il’hiperactiu Terry, als quals s’afegeix

58 MIRADOR L’AVENÇ 357 MAIG 2010

Filosofia salvatge

LITERATURA El debut literari de l’australià Steve Toltz, un autorque admira a parts iguals Thomas Bernhard i Woody Allen.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

Jam

es D

arlin

g

58 59 mir pages c5.qxd 20/04/2010 11:40 PÆgina 58

Jasper, el fill de Martin. Al seu voltantgiravolta una successió de personat-ges secundaris: mafiosos de diferentsnacionalitats, noies impossibles, ado-lescents depressius, parents perillo-sos i un criminal il·lustrat, Harry West,autor d’una Guia de la delinqüència queel lector troba extractada en unsquants passatges hilarants. La crea-

tivitat de Harry West tan sols es potcomparar amb la de Martin Dean, quearriba a proposar desgravacions fis-cals als ciutadans que puguin demos-trar que es coneixen bé a ells mateixos,i que qualsevol polític que trenqui unapromesa electoral sigui apallissat perun professional en un carreró. Enstrobem, doncs, en aquell triangle d’hu-mor nietzscheà que formen el ChuckPalahniuk d’El club de la lluita, el WillSelf de La meva idea de la diversió i elCharles Baudelaire d’Apallissem elspobres.

Martin i Jasper, pare i fill, estanirremissiblement i orgullosament sols.Com diu Jasper, «durant molt detemps, em va fer pànic estar d’acordamb algú sobre qualsevol cosa, enca-ra que només fos l’hora». En una deles llibretes de Martin hi trobem aques-ta sentència: «El gran home és el queenmig de la gent manté amb una afa-bilitat perfecta la independència dela soledat». L’ànsia de llibertat de pare

i fill els duu a un atzucac, tal com ex-plica Jasper en un dels seus monòlegs:«¿Com puc ser lliure per evolucionarsi em sotmeto a un governant, el quesigui, encara que aquest governantsigui jo?». Costa molt que algú es trobicòmode si està convençut que la hu-manitat està formada per personesque «es podreixen en posició vertical,principalment a causa de la seva afi-ció a veure futbol en lloc de llegir Vir-gili». Amb aquesta manera de veureel món , no és estrany que Martin iJasper formin part de la galeria depersonatges més desgraciats de la lite-ratura occidental: «La gent té unahabilitat increïble a l’hora de fingirque és feliç. És gairebé com un acteref lex, com comprovar si quedenmonedes en un telèfon públic desprésde fer una trucada».

Com educar els fills. Martin i Jas-per són excepcions en la línia evolu-tiva de la humanitat, i no pas perdecisió pròpia. Un es passa anys esti-rat al llit sense moure’s, i més tard laseva mare intenta enverinar-lo ambmata-rates. L’altre té una capacitatinnata i involuntària per provocardolor en les persones que l’envolten.«El pare no era només un escèptic queno creu que hi hagi un sisè sentit, sinóque era un superescèptic que tampoces fiava ni creia en cap dels altres cinc.»En fi: tots dos són aclaparadoramentnegligents, negatius i obsessius, i laseva relació concentra un gran nom-bre de capes d’odi i d’amor. A la novel-la hi ha societat, mass-media, filosofia,fins i tot un retrat àcid del món del’edició, però el més important és, emsembla, la reflexió al voltant de l’edu-cació dels fills; en altres paraules, comaconseguir que no siguin un membremés del ramat, però que tampoc sen’allunyin tant que esdevinguin anti-socials.

La solapa del llibre informa queSteve Toltz va néixer a Sydney, Aus-tràlia, i que ha realitzat tot de feinesque no tenen gaire relació amb la lite-ratura –excepte la de guionista. Des-prés de passejar-nos per internet,podem afegir que va néixer el 1972,i que admira a parts iguals ThomasBernhard i Woody Allen, cosa quepot explicar el bon mal humor que

traspua el llibre. El més sorprenent,en tot cas, és que una novel·la tanambiciosa com Una part del tot siguila primera que publica. I quan dic queés ambiciosa no em refereixo nomésal fet que fa pensar i riure. A la pàgi-na 40, Martin Dean explica que hoha vist tot. Sí, tot. Per si algú no hiha caigut, ell mateix cita el conte ElAleph, de Jorge Luis Borges. I llavorsdescriu aquest tot en un paràgraf,com fa Borges, i no en surt malparat.És a això al que em refereixo quanparlo d’ambició.

Escriure no consisteix només a ima-ginar, sinó també, o sobretot, a sercapaç de combinar paraules de mane-ra nova. Un dels recursos per descriu-re elements semblants de maneradiferent són les comparacions. ¿Quino ha llegit mai un fragment on unescriptor descriu els seus mestres d’es-cola? Vull acabar citant un passatgedel llibre on Jasper assumeix aquestrepte i en surt victoriós, gràcies, tam-bé, a la perícia del traductor, MarcRubió, que fa que totes les frases delllibre sonin en un català digne i con-vincent. I ara, els mestres: «N’hi haun que és com si li haguessin extir-pat tots els òrgans vitals i a més n’hidemanessin un rescat que no potpagar. L’altre sembla que hagi arri-bat a una festa dos minuts desprésque n’hagi marxat tothom i que enca-ra senti els riures dels convidats queel turmenten des del carrer. Un altreseu amb aire desafiant, com una for-miga que es nega a traginar unaengruna de pa. N’hi ha que són ale-gres com dèspotes, i n’hi ha que sónaturats com idiotes». La bona notí-cia final és que a les últimes pàginesfa l’efecte que la novel·la tindrà unacontinuació.

L’AVENÇ 357 MAIG 2010 MIRADOR 59

A la novel·la hi hasocietat, mass-media,filosofia, fins i tot unretrat àcid del món del’edició, però el mésimportant és, emsembla, la reflexió alvoltant de l’educaciódels fills; en altresparaules, comaconseguir que nosiguin un membre mésdel ramat, però quetampoc se n’allunyintant que esdevinguinantisocials’

STEVE TOLTZUna part del totTraducció de MarcRubió.Barcelona: EdicionsLa Campana, 2010, 768 pp., 28 €

’

58 59 mir pages c5.qxd 20/04/2010 11:40 PÆgina 59