Literatura dels anys trenta i quaranta

La poesia de tradicicó simbolista.

La poesia d'aquesta època seguí la tradició simbolista.El simbolisme evolucionà en dues tendències:-L'anomenada poesia pura,que preten atorgar a la paraula un valor absolut,un poder expressiu total.Representada per poetes com Carles Riba i Marià Manent.-El neopopularisme, que es la poesia que s'inspira en les formes i els temes dels gèneres tradicionals i els reelabora a partir d'una òptica culta i amb precisió poètica.Representat per Tomàs Garcès, Clementina Arderiu i Josep Maria de Sagarra.

Marià Manent (1892-1988)El contacte amb la poesia anglesa va marcar la seva producció,que evolucionà cap als postulats de la poesia pura.De la seva obra destaquen "L'aire daurat", "L'ombra i altres poemes" i "La ciutat del temps",.

Clementina Arderiu (1893-1976)Autora d'una poesia que reflecteix la influència de Carner i l'interès per les formes populars del cançoner.Els motius dels seus poemes son detalls que expressa amb les paraules justes.La seva obra desprèn una gran sensibilitat i un optimisme vital. Cançons i elegies (1916), Cant i paraules ( 1936), Sempre i ara (1946).

Tomàs Garcés (1901-1993)La seva poesia es caracteritzà per la utilització dels temes de la lírica popular i tradicional en forma de cançó.Es tracta d'una poesia elaborada i treballada. De la seva extensa obra,cal esmentar-Vint cançons (1922)-L'ombra del lledoner (1924)-Paradís (1931)-El caçador (1947)-Grèvol i molsa (1953)-Quadern de la Selva (1962)-Plec de poemes (1971)-Escrit a terra (1985).

Carles Riba-Ha estat una de les figures més importants de la figura catalana del segle xx,no solament per la seva producció poètica sino també per la seva aportació com a traductor i crític.Va néixer a Barcelona el 1893 i va estudiar Dret i Lletres.Va completar la seva formació a Alemanya i Itàlia. El 1916 es va casar amb la poetessa Clementina Arderiu i desplegà una extensa activitat professional i intel.lectual.Va ser professor i col.laborà en revistes (La Revista,Quaderns d'estudi).Fou nomenat cap de la secció grega de la fundació Bernat Metge.Traduí autors clàssics i poetes i narradors dels segles XIX i XX.Publicà dos llibres per infants:

Carles Riba

-Les aventures d'en Perot Marrasquí (1917)-Sis Joans (1928)I articles i assaigs de crítica literària:-Escolis i altres articles(1921)-Els marges (1927)L'any 1932 ingresà a l'institut d'estudis catalans.Pel que fa a la creació poètica, en la primera etapa publicà el primer llibre d'Estances,el 1919,i el 1930,el segon.Carles Riba va professionalitzar la cultura i va normalitzar l'intel.lectual.El 1939, Riba va haver d'exiliar-se.Es refugià a França,on coincidí amb altres escriptors i artistes: Soldevila,Joan Oliver...El 1943 va tornar a Catalunya y va rependre l'activitat intel.lectual malgrat la repressió del règim franquista.Carles Riba es convertí en el centre de la intel.lectualitat catalana i fou reconegut i admirat. Va morir a Barcelona el 1959.

Obra poètica:

Va ser l'autor de set llibres de poemes.El 1919 publicà el primer llibre d' "Estances",relacionat amb el noucentisme.Riba fa una reflexió i una descoberta d'ell mateix i del món.És una poesia introspectiva,amb un desig d'objectivació i que busca la perfecció formal.És difícil d'entendre.En aquesta obra predomina el tema amorós,però també el procés d'autoconeixement del poeta i la reflexió sobre el procés creador.En el segon llibre d'Estances(1930),la poesia de Riba evoluciona cap a una línia més personal, que s'acosta a la poesia pura. Aquesta vol prescindir de tot allò que no sigui la mateixa poesia.

Aquesta concepció de la poesia culmina en l'obra "Tres suites"(1937), un llibre de sonets dividit en tres parts:-Un nu i uns ulls.-Lírica de cambra.-Espectador.

En cada part,el poema arrecna d'una mateixa situació: un objecte i un espectador que el contempla i s'hi relaciona.Els sonets son de comprensió difícil.

"Del joc i de foc"(1946) recull les "Tankkas de les quatre estacions" i les "Tankkas del retorn", i la secció "Per una sola veu",formada per deu poemes més.

"Les elegies de Bierville"(1943) és una de le sobres més importants de la literatura catalana i el punt culminant de la poesia de Carles Riba.Aquesta obra va ser escrita durant l'exili del poeta a la ciutat francesa de Bierville. Les Elegies expressen alhora l'exili i el retorn, la mort i la resurrecció.L'exili condueix al poeta a la recerca espiritual que té una dimensió religiosa.

"Salvatge cor"(1952) és un llibre de 27 sonets en el cual domina perfectament la temàtica religiosa.

"Esbós de tres oratoris"(1957) és l'última obra de Riba. Consta de tres poemes inspirats en episodis evangèlics.

El teatre

El teatre català també es trobava en crisi en les primeres dècades del segle XX i el noucentisme no s’interessà a millorar aquesta situació

Alguns autors començaren a esriure obres inspirades en el teatre francès, l’anomenada pièce bien faite, reflex de l’hegemonia de la classe burgesa. Es tractava d’obres que fugien de la tradición realista i plantejaven, en un to divertit, conflictos i embolias propis de la vida familiar de l’alta burguesía urbana que tenien un final feliç. Un d’aquests autors fou Carles Soldevila.

Més endavant, la mateixa crisi de la burguesía i la sensibilització social davant els problemes de l’època comportaren la inclusió d’elements crítics en aquestes obres. Un autor que reflectí aquesta crisi va ser Joan Oliver.

En darrerc lloc, es va produir un teatre festiu i popular, concentrat en el Paral.lel barceloní.

Josep Maria de Sagarra

Josep M de Sagarra va néixer l’any 1894 en el si d’una família aristòcrata. Conegué áutors com Carles Riba i Carner, i inicià la seva vocació literària. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Viatjà per Europa i el 1914 va publicar la seva primera obra: “Primer llibre de poemas”. El 1918 s’estrenà al Romea “Rondalles d’esparvers”, la primera obra de teatre de Sagarra. El 1932 publicà la novel.la “Vida privada”. En esclatar la guerra, s’exilià, es casà a París i viatjà a la Polinèsia. Finalment el 1954 va escriure les “Memòries”, una de les seves obres més importants. Va morir l’any 1961.

Obra teatral

Sagarra va ser un dels autors teatrals més importants i populars de la primera meitat del segle XX.

Durant l’etapa de la preguerra, el producció de Sagarra destaquen dos gèneres:

- Les comèdies de costums, que conecten amb la tradición vuitcentista, amb obres com “El matrimoni secret”.

- Els poemas dramàtics, que són obres més ambicioses. Plantegen situacions dramàtiques protagonitzades per personatges dominats per la passió i sovint motivades per conflictes amorosos que al final es resolen feliçment. Pertany a aquest grup l’obre “El foc de les ginesteres”

Acabada la guerra, va escriure obres que s’allunyaven del popularisme que havia caracterizat les creacions anteriors. Redactà en prosa les peces considerades de més qualitat dins la seva producció : “El prestigi dels morts”, “La fortuna de Sílvia”, “La Galatea” i “Ocells i llops”. Aquest teatre, no tingué ni l’èxit ni l’acceptació de les produccions anteriors, perquè el públic el trobava massa difícil i Intel.lectual. Finalment entre 1952 i 1957, es decantà pel teatre de tesi, escrit en prosa, que plantejava una problemàtica de tipus religiós i moral.

En tota l’obra de Sagarra s’aprecia la influència del teatre clàssic (Shakespeare, Molière, Goldoni) i del teatre castellà del segle XVII. En certa manera, la seva producción es pot considerar anacrònica.

Obra narrativa

L’obra narrativa de Sagarra consta d’alguns contes i de tres novel.les: “Paulina Buxareu”, “All i salobre” i “Vida privada”. Es tracta d’una crònica de la decadència de l’aristocràcia barcelonina en la transició de la dictadura de Primo de Rivera a la República. L’autor descobreix els convencionalismes que amaguen la manera de ser autèntica de l’home i condomna els nous valors socials de l’època. Hi constata el Calvi de valors que es produeix en aquesta societat i descriu amb un to entre elegia i nostàlgia la desaparició d’una determinada Barcelona.

Obra poètica

Josep M. de Sagarra escriví una poesia clara i entenedora que refugia les abstraccions i els Intel.lectualismes i que conecta amb la sensibilitat popular. Els poemas tenen soviet un to discursiu i narratiu. La natura, el paisatge i els personatges que els habiten són els principas motius del seus poemas. Les seves obres més destacades són: “Cançons de rem i de vela”, “Cançons de taverna i d’oblit” i “Cançons de totes les hores”. Sagarra va escriure també poemes llargs de to èpic sobre llegendes.