redacció: liniamar@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Baix Maresmelíniamar

liniamar.cat · Difusió OJD-PGD: 16.025 exemplars mensuals · 23/07/15 · Núm. 6

Entrevista a Damià del Clot

pàgs 10 i 11

“La responsabilitatdel deute municipal

apunta cap al’exalcalde Ferrer”

Alcalde de Vilassar de Mar (ERC)

Premià de Dalt pàg 16

Comencen les gestionsper impulsar un alberg de joventut

El Masnou pàg 6

L’Ajuntament ja ésel propietari de tot l’edifici del Casinet

Comerç pàg 21

Vilassar de Dalt celebra laseva tercera Shopping Night

Esports pàg 22

El CD Masnou es preparaper a una dura temporada

Alerten que l’afer Mar Novaes pot repetir a altres escoles

Els sindicats afirmen que el Baix Maresme és una de les zones on s’han “imposat” més equips directius pàg 3

Agenda Nacional pàg 4

El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

Entrevista pàgs 14 i 15

Bosch (alcalde de Teià): “Vull refer els pontsamb Gent de Teià”

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 líniamar.cat 23 juliol 2015

Finalment, si res no canvia d’a-quí al setembre, el fins ara capd’estudis de l’Escola Sant Cris-tòfol de Premià de Mar serà elnou director del centre públicMar Nova del mateix municipi.Després de la dimissió de l’an-terior directora el mes de juny,el Departament d’Ensenyamentde la Generalitat havia de de-signar un nou equip directiu através dels seus serveis territo-rials al Maresme. Tot i que la se-cretària i la cap d’estudis del’escola van presentar candida-tura, finalment el Departamentes va decantar per una opció ex-terna, provocant el rebuig fron-tal de l’Associació de Pares iMares (AMPA) del centre.

“UNA IMPOSICIÓ”“Han imposat un equip directiuque no coneix el projecte edu-catiu del nostre centre. És inge-nu afirmar que això no suposa-rà cap problema”, afirma el pre-

sident de l’AMPA de la MarNova, Jordi Estarlich, que as-segura que el curs vinent seràconvuls. L’AMPA lamenta, amés, que l’administració s’hagidecantat per professionals ex-terns al centre quan, afirmen,mai no s’ha detectat cap pro-blema ni conflicte que impe-deixi donar continuïtat al pro-jecte a través de les persones queja formen part del claustre. Es-tarlich, a més, denuncia que laconsellera Irene Rigau no hacomplert amb la seva paraula.“Ens va prometre que vindriaalgú amb experiència i la per-sona seleccionada no té trajec-tòria com a director ni formacióper exercir el càrrec”.

FALTA DE CONSENSL’AMPA de la Mar Nova consi-dera que la millor manera demantenir l’estabilitat al centrehauria de promoure el relleu desde dins l’escola. En aquest sen-tit, els sindicats consideren queel decret de direccions contem-plat a la Llei Orgànica de Millo-ra de la Qualitat Educativa(LOMCE) representa un greuge

contra el funcionament demo-cràtic de les escoles. Una mesu-ra, però, que avisen que no és aï-llada. “La Llei d’Educació deCatalunya (LEC) ja obria la por-ta a la designació d’equips di-rectius a dit, però la LOMCE hoha agreujat”, explica el portaveude la Unió dels Treballadorsd’Ensenyament de Catalunya(USTEC- STEs), Ramon Font.

El sindicat majoritari en l’en-senyament públic alerta que el casde la Mar Nova ha de servir d’a-vís a altres centres. Originalmentla LEC preveia que administració,famílies i claustre representessincadascú un terç de les comissionsencarregades de designar elsequips directius. Amb la LOMCE,en canvi, l’administració té lamajoria i, per tant, no necessita elsuport de cap de les altres duesparts. “La conseqüència és quel’administració col·loca als centrespersones afins al seu color polí-tic”, afirma Font. El portaveud’USTEC-STEs afegeix que undels principals objectius d’a-questa estratègia és minimitzarles protestes als centres públics.“I més en època de retallades”,

afegeix. Font encara va més en-llà i considera que la imposiciód’equips directius també té con-seqüències pedagògiques, ja queels nens han passat de veure en eldirector un representant de la co-munitat educativa a una personaque mana. “Hem d’educar elsnens en la democràcia i l’esperitcrític”, conclou.

EL MARESME, ZONA PROCLIUCCOO es mostra d’acord amb elpunt de vista expressat per laUSTEC-STEs. “El decret de di-reccions de la LOMCE s’em-marca en un sistema que enca-mina la gestió pública cap a unmodel més gerencial que peda-gògic”, afirma el seu delegat te-rritorial d’Educació, Àlex Blas-co. A més, assegura que el Ma-resme és una de les zones de Ca-talunya on més imposicions d’e-quips directius a dit hi ha hagut.“Casos com el de l’Escola La Se-rreta a Alella o la Mas Maria aCabrils han tingut moltes simi-lituds amb el de la Mar Nova,però les famílies no van protes-tar tant”, explica.

CCOO té clar que el model

de designació d’equips direc-tius previst per la LOMCE ha deser substituït per un d’alternatiu.Blasco assenyala que la milloropció seria que les personesresponsables del centre fossinescollides pel consell escolar,un ens en què hi participen do-cents, famílies i, en el cas delsinstituts, també els alumnes.

D’altra banda, l’Ajuntamentde Premià argumenta que elDepartament d’Ensenyamentha seguit el procés establert perla llei i que l’elecció del nouequip directiu no posa en perillel projecte de la Mar Nova. “Se-gons el Departament, la perso-na del claustre que va presentarcandidatura no reunia les con-dicions per ser directora”, afir-ma el regidor Antoni Subirà.“L’Ajuntament només pot exer-cir d’interlocutor en aquest con-flicte”, afegeix. Per la seva part,el Departament d’Ensenyaments’ha limitat ha afirmar que ha se-guit el procés establert per la lleii que la persona seleccionada fi-nalment per ocupar el càrrec téuna formació i una preparaciómés alta que les altres.

3 | líniamar.cat23 juliol 2015En Portada

Més que un cas aïllat» Els sindicats avisen que el conflicte del centre premianenc Mar Nova es pot repetir a altres escoles

» CCOO afirma que el Maresme és una de les comarques on s’han “imposat” més equips directius

Andreu MerinoPREMIÀ DE MAR

| 4 líniamar.cat 23 juliol 2015 Agenda Nacional

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments van fer un gir de 180 graus la set-mana passada. Tres dies d’alta intensitat po-lítica van servir perquè l’independentismeconfigurés la seva candidatura. Aquí cal dei-xar de banda la CUP, que des d’un primermoment se’n va desmarcar.

La llista, batejada com a Junts pel Sí,l’encapçalarà l’expolític i exeurodiputatd’ICV-EUiA Raül Romeva i tindrà l’ex-presidenta de l’ANC, Carme Forcadell,com a número dos i la ja expresidentad’Òmnium, Muriel Casals, en la tercera po-sició. Després d’aquestes tres figures de lasocietat civil, tot i que en el cas de Rome-va també és un polític, hi haurà l’actual pre-sident de la Generalitat, Artur Mas, i el lí-der d’ERC, Oriol Junqueras, que aniran enel quart i cinquè lloc, respectivament. Lallista la tancarà l’exentrenador del Barça,Josep Guardiola.

Durant la presentació de la candidatura,feta al Museu d’Història, Romeva va par-lar molt clar i va assegurar que “procla-marem la independència: anem a totes”.El cap de llista va afegir que “si el 27-S lanostra proposta té majoria suficient, volem

que el parlament declari solemnement que,en virtut d'aquest mandat, s'iniciï el pro-cés d'independència”.

DESCONNEXIÓ LEGALEl que es coneix de la llista és el següent.En els llocs reservats per als polítics, la pro-porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmulesper incloure representants de Demòcratesde Catalunya i de Moviment d’Esquerres.

El pacte també estableix que Mas seràel president de la Generalitat i que una vi-cepresidència serà per a ERC. L’acordcontempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Tot aixòvindria després de les eleccions, per les qualss’ha pactat concórrer amb bona part delprograma electoral que CDC, ERC i les en-titats van pactar el 30 de març. Una altrade les línies estratègiques que s’haurien pac-tat és la possibilitat d’escurçar a sis o vuitmesos el termini per declarar la indepen-dència. Durant aquest període es duria a ter-me la desconnexió legal.

Ara el repte de la candidatura serà bus-car un suport majoritari i aconseguir que l’in-dependentisme recuperi embranzida iaconsegueixi penetrar on no ho ha fet.Caldrà explicar els avantatges d’una Cata-lunya independent i aclarir dubtes, algunsdels quals repassem en aquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten la llista Junts pel Sí per a les eleccions del 27-S, liderada per Raül Romeva

Albert RibasBAIX MARESME

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

El diputat de la CUP, Quim Arrufat,es va mostrar crític amb l’acord entreCDC, ERC i les entitats sobiranistes i vaconsiderar que es tracta del “projecte” queMas va presentar en la seva conferènciadel 25 de novembre. Arrufat va afegir ques’han “perdut” nou mesos del procés i vaapuntar que ara els contraris a la inde-pendència podran articular el seu discurs

al voltant de “Mas, el seu lideratge i les se-ves polítiques”. Tot i això, el diputat cu-paire es va mostrar disposat a pactar unpunt al programa electoral que permeti“visualitzar” les candidatures indepen-dentistes per tal que el 27-S sigui plebis-citari.

Les crítiques de la CUP al pacte tam-bé van arribar en boca de David Fer-nàndez, que va afirmar que en aquestacord “la pluralitat i complexitat d’aquestpaís no hi cap”. Fernàndez va revelar queen la primera reunió de la cimera es vatrobar amb la “sorpresa” que la propos-ta de candidatura sense polítics havia es-tat descartada prèviament.

La CUP, pel seu compte

Opinió 5 | líniamar.cat23 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniamar@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

16.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

S’han posat de moda els concep-tes del sociòleg polonès Bauman,democràcia líquida i modernitatlíquida. Aplicant el terme líquid,entenent que una ideologia o al-tres creences canvien contínua-ment en contraposició a aquellesidees que d’antuvi s’entenien comun cos petri inamovible.

Heràclit, ja ho havia propo-sat, amb la teoria de què tot flueixi un home no pot banyar-se en elmateix riu, perquè la segona ve-gada que hi torna, l’home i el riusón una altra cosa. L’alcalde deLleida senyor Àngel Ros, del PSCper més senyes, s’alia amb Ciuta-dans per mantenir el càrrec i ne-gocia amb uns termes que sónpenosos, sobre símbols als car-rers i la llengua a l’ajuntament.

S’ha tret la careta amb el se-nyor Albert Rivera, que ha de-clarat que això de parlar el catalàal Senat és una xorrada i no calgastar diners en “pinganillos”. Lirecomanaria que viatgés a Suïssai fes la mateixa proposta allà, queen sortiria ben escaldufat. Anaren companyia de segons qui, valmés estalviar-s’ho.

Una de les característiques fí-siques dels líquids és que adop-ten la forma del recipient que elsconté. Ideològicament, aquestspolítics liquats s’adapten al quemés els convingui; el problemaestà en què qui s’immergeix enun líquid pot ofegar-se si no do-mina l’art de surar, especialmentsi el líquid és espès com la merda,i els senyors Ros i Rivera, s’hi ofe-garan. Perquè, segons un teo-rema que ara no recordo gairebé: Tot cos submergit en lamerda, rep una empenta cap alfons, amb una força proporcionalal seu desvergonyiment.

4Política líquidaper Jordi Lleal

#VolTornar#CapDeLlista #TercerRescat

4Educació per projectesper David Rabadà

Ja fa un temps que vaig escriu-re aquest article, i crec que araés un bon moment per recupe-rar-lo i reiterar-ne els concep-tes bàsics.

Tinc un cert malestar enconstatar com entitats esporti-ves utilitzen els valors de l'esportcom una veritat absoluta peradoctrinar les persones quepractiquen la seva disciplina oque col·laboren en les seves en-titats, sense parar-se a pensar enles conseqüències d'aquesta po-lítica en molts vessants.

I aquí és on jo penso que en-tra el fonamentalisme en l'es-port, que es pot definir com totaexigència intransigent de sub-missió a una doctrina o pràcti-ca establerta, i aquesta defini-ció fa referència a les personesque intenten imposar les sevesidees i estils de vida sobre els al-tres. Malgrat que aquest termeva néixer per designar un com-portament relacionat amb lespràctiques religioses, no és ex-clusiu d'aquestes pràctiques.Pot haver-hi una actitud fona-mentalista en totes les activitatsrealitzades pels éssers humans,sempre i quan es pretengui as-

sumir de manera dogmàtica unconjunt de regles, valors opunts de visió i es pretengui ob-ligar a tots els integrants d'unaentitat a viure d'acord ambells.

Sempre he afirmat que l'es-port per sí mateix no posseeixvalor, sinó que les personesque practiquen esport són lesque construeixen els valors iamb el seu treball, perseveran-ça, esperit de sacrifici i altresgrans valors que no tinc espaiper descriure, poden arribar adonar exemple per a altres per-sones i esportistes, però sempreper la seva actitud davant lapràctica esportiva, no pas per lesseves creences ni mai per la sevaideologia.

De fet i com tot, per podercontrarestar aquest tipus depensaments i actuacions dog-màtiques, hem d'intentar re-nunciar a la possessió absolutade la veritat, donar molta im-portància i respecte al pluralis-me i posant sempre per enda-vant la convivència a la coexis-tència de les persones, tant en lavida, com en l'esport que tantasalut i benestar ens aporta.

per David Deosdad

4Fonamentalisme en l’esport

La Unesco s’acaba de postularpartidària de l’educació per pro-jectes dient que el docent ha decanviar radicalment de plante-jaments. El que cal, ens diu laUnesco, són docents guies delsalumnes per tal que aquestsdescobreixin el saber.

Porto des de 1991 impartintclasses i igual idea va aparèixeramb la reforma educativa de laLOGSE. El resultat fou l’aug-ment del fracàs escolar nacionalsota docents plens de teories pe-dagògiques per guiar els alum-nes però sense domini de les se-ves disciplines. En veig sovintexemples d’això amb pissarresdel de llengua plenes de faltesd’ortografia, o amb el professorde mates fent anar la calcula-dora perquè la memorització hapassat de moda. Durant aques-

tes últimes dècades moltes mo-des educatives s’han incorporatal nostre sistema educatiu sen-se proves contrastades d’èxit.

Per tant, em fa pànic el queara repeteix la Unesco. Les mo-des educatives, sense dades ob-jectives que demostrin la milloradel nostre sistema educatiu,s’han imposat a les escoles mésper creença que no pas per fetsreals. En conseqüència, unesmodes han romàs i altres s’hanextingit. El problema és tenirperspectiva de futur per saber siles que romanen ara són meresteories sense eficàcia provada osi, ans al contrari, elles esde-vindran la solució al flagrant fra-càs escolar vigent.

L’escola per projectes pot seruna estratègia a demostrar, noun acte de fe a seguir.

@joseantich: La llista unitària multiplicail·lusió i expectatives. El trident Romeva,Forcadell i Casals, potent i guanyador, avalael pacte Mas-Junqueras.

@JaumeBarberà: Mariano Rajoy sot-metrà a votació del Congrés dels Diputatsel nou rescat a Grècia. Ja ens agrada votar,ara?

@_Santics_: Que Bárcenas quiera volveral PP tiene su guasa. Como Rajoy, que tam-bién tiene su guasa, y por eso le mandamensajes.

El Masnoulíniamar.cat juliol 2015

| 6

23

Des del 13 de juliol l’Ajunta-ment del Masnou és l’únic ti-tular del Casinet, un espai queactualment funciona com un es-pai cultural i d’oci, desprésd’adquirir la planta baixa de l’e-quipament. L’adquisició es vaproduir després que l’alcaldedel municipi, Jaume Oliveras,signés el contracte de compra-venda amb el director generaladjunt de Coordinació i Recur-sos Humans i Generals de la Di-recció General a Madrid del'ONCE, Jorge Íñiguez. Finsara l’ONCE era la propietària dela planta baixa, mentre quel’Ajuntament ja era el titular deles dues plantes superiors.

Des del març de 2013 elconsistori estava pagant un llo-guer a l’ONCE per la planta bai-

xa de l’equipament. Es tracta-va d’un contracte amb opció decompra, que finalment l’Ajun-tament ha acabat exercint. L’o-peració ha tingut un cost totalde 364.000 euros, procedentsd’una subvenció de la Diputacióde Barcelona. D’altra banda,les mensualitats de lloguer pa-gades durant els dos últimsanys s’han descomptat del preufinal.

FUTUR A MIG TERMINIL’alcalde Jaume Oliveras con-sidera important l’adquisiciótotal de l’immoble. “A part d’u-tilitzar els baixos podrem fer unplantejament a mig o llarg ter-mini dels usos que tindrà l’edi-fici”, explica. De moment laplanta baixa seguirà destinadaa usos culturals i d’oci, aixícom de servei municipal d’a-tenció a les dones.

La planta baixa del Casinet canvia de mans. Foto: Arxiu

L’Ajuntament ja és propietari de tot el Casinet

» El consistori compra a l’ONCE la planta baixa de l’immoble» El govern municipal estudiarà ara els futurs usos de l’equipament

La Festa Major d’enguany, un model a seguir

FESTES4El lema “Terra, ai-gua i foc” va ser enguany perprimera vegada la targeta depresentació de la Festa Majorde Sant Pere, però pel que sem-bla no serà l’última. La comis-sió de festes del municipi ha va-lorat molt positivament la fes-ta i, de fet, considera que s’haestablert un full de ruta de caraa les pròximes edicions.

Les entitats consideren queles activitats vinculades aaquests tres elements, com perexemple la cercavila inspiradaen la llegenda de les tres nim-

fes, han servit per involucrartots els veïns en la celebració.“Per fi la festa ha arribat a tot elpoble i s’han tingut en comptetots els barris”, argumenta elpresident de la colla de diables,Joan Bertran. “S’ha reforçat elsentiment de pertinença alMasnou i la gent s’ha unit deltot”, afegeix.

Ara la comissió de festespreveu que cada any la festa es-tigui dedicada a un dels tres ele-ments, mantenint el protago-nisme de la llegenda de les tresnimfes.

El Festival Ple de Riure conclou amb un èxit rotund

CULTURA4L’Ajuntament i lacompanyia Chapertons, orga-nitzadors del Festival Ple deRiure, coincideixen a assenya-lar que l’edició d’enguany delcertamen ha estat un èxit, tantpel que fa al nivell dels espec-tacles com a l’afluència de pú-blic. “L’objectiu del festival ésacostar als veïns arts escèniquesamb les quals no hi estan gai-re familiaritzats”, assenyala laregidora de Cultura, Neus Ta-llada. I sembla que l’objectius’ha complert. “El fet de cele-brar espectacles a la platja ens

ha permès obrir el certamen atothom i tenir molta mésafluència”, argumenta el di-rector artístic del festival imembre de Chapertons, Er-nest Tarradas.

El director artístic del cer-tamen destaca el componentinternacional del festival. “Sem-pre hem tingut la característi-ca de descobrir companyies iartistes al públic local”, afirma.Enguany, el millor exempled’això ha estat la participació dela companyia francesa CirqueHirsute.

El consistori adquireix un préstec d’1 milió d’euros

ECONOMIA4L’Ajuntament haadquirit un préstec d’un miliód’euros amb el suport de la Di-putació de Barcelona per ferfront a les inversions del 2015.A més, segons l'acord, la Dipu-tació atorga una subvenció deprop de 55.000 euros per con-tribuir a fer front als interessosdel préstec.

Entre les inversions mésdestacades que es duran a ter-me hi ha la canalització d’aigües

fluvials, la realització d’arran-jaments a la via pública i ac-cions puntuals a alguns barrisper millorar-ne l’accessibilitat.

D’altra banda, avui el PleMunicipal aprovarà petites mo-dificacions en les inversions,necessàries, entre altres aspec-tes, per afrontar la reposició delparc infantil al Parc de les na-cions o millorar l’accessibilitatal CD Masnou i a la platja pelcarrer Brasil.

Sol Solet | Desè aniversariL’escola bressol Sol Solet ha celebrat els seus deu anys de vida. Per commemorar laseva primera dècada de funcionament, l’11 de juliol a la tarda va tenir lloc una festaque va reunir l'equip docent, l'alumnat actual, exalumnes, familiars i, també, repre-

sentants tant del consistori actual com de l'equip de govern que la va inaugurar.

RedaccióEL MASNOU

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88 7 | líniamar.cat23 juliol 2015

Premià de Marlíniamar.cat juliol 2015

| 8

23

Desacord pels establimentscomercials previstos al port

» L’oposició aconsegueix ajornar la modificació del pla especial» Es crearà una comissió amb representants de tots els grups

Renfe i Adif es comprometen a començar les obres a la tardorINFRAESTRUCTURES4Els tre-balls de millora i arranjamentde l’estació de tren de Premiàde Mar començaran a la tardor,sempre i quan es compleixin elscompromisos adquirits perRenfe i Adif a l’última reuniómantinguda amb el Departa-ment de Territori, l’Ajunta-ment de Premià i la PlataformaEstació Premià. Les compan-yies ferroviàries es van com-prometre a fer que els nousascensors estiguin operatius apartir de l’octubre. Uns ascen-sors que hauran de permetrel’ús de qualsevol cadira. “Aixòsuposaria una millora en l’ac-cessibilitat a l’estació”, afirmael portaveu de la Plataforma Es-tació Premià, Lluís Soler. Elcanvi dels ascensors aniràacompanyat d’una reforma a lafaçana de mar, que s’adaptaràper evitar que entri aigua al’estació.

Pel que fa a la reforma in-terior de la infraestructura,Renfe i Adif preveuen iniciar elstreballs el gener de 2016. Lesobres suposarien ampliar l’ha-bitacle de vidre cap a la carre-tera, de manera que s’escurça-

ria el recorregut fins al carrer.“És una proposta de mínims”,considera Soler. De tota ma-nera, el portaveu de la Plata-forma considera que l’anunci ésbenvingut. Això sí, avisa que laplataforma no aturarà les sevesreivindicacions fins a aconse-guir una estació accessible, cò-moda i segura.

PAS SUBTERRANILes obres a càrrec de les com-panyies ferroviàries van agafantforma, però encara no se sapquan començaran els treballsdel pas subterrani. “Hem de ferla part executiva del projecte iestem treballant per tenir fi-nançament”, explica el regidord’Urbanisme, Antoni Subirà.“S’ha de formalitzar la cessiód’un carril de la carretera”, afe-geix. Els treballs podrien tenirun cost de 130.000 euros.

Per la seva banda, la plata-forma és mostra crítica amb l’A-juntament. “Abans de les elec-cions van dir que les obres co-mençarien al maig, però ara te-nim clar que es tractava d’unanunci electoralista”, lamentaLluís Soler.

El nou centre de distribuciósolidària d’aliments, a punt

SERVEIS4El nou centre de Dis-tribució Solidària d’Aliments(DISA) començarà a funcionar apartir del 31 d’agost. El centre tin-drà la funció d’atendre les famíliesamb necessitats alimentàries de-rivades des dels Serveis Socials delmunicipi. La idea inicial és que enprenguin part la parròquia deSanta Maria, la de Sant Cristòfol,l’Església Evangelista, Càritas, laCreu Roja i també la parròquia deSant Pere de Premià de Dalt.

La novetat principal que plan-teja el centre de Distribució So-lidària d’Aliments és la possibi-litat que les famílies escullin elmenjar que necessiten mitjan-çant un sistema de punts a par-tir del 15 de setembre. “És unamanera de dignificar les perso-nes”, afirma la regidora de ServeisSocials, Imma Morales. “A més,amb el nou centre també volemque els usuaris tinguin accés a ali-ments frescos”, afegeix.

Els pirates s’acomiadenesperant el vintè aniversari

FESTES4Com cada any, elspremianencs van guanyar labatalla als pirates i els van ex-pulsar del poble coincidint ambel final de la Festa Major. La co-missió de pirates i premianencsvalora molt positivament lafesta d’enguany, tal com expli-ca la seva membre, Neus Serra.“No hi ha hagut cap contra-temps, ha imperat el civisme iles activitats joves s’han con-solidat”, afirma satisfeta. “A

més, el nivell musical de les ac-tuacions a la platja ha estatalt”, afegeix.

La comissió de pirates i pre-mianencs ja ha començat a dis-senyar les línies principals de laFesta Major del 2016, la del vin-tè aniversari, que segons expli-ca Serra comptarà amb nousactes i celebracions per com-memorar aquesta xifra rodona.Unes novetats que ara mateixes mantenen en secret.

El Ple Municipal d’ahir havia desotmetre a votació la modifica-ció del pla especial del port peradaptar-lo a la nova normativaen matèria d’usos comercials.L’objectiu era que l’empresaconcessionària de l’equipament,Marina Port Premià, poguésmodificar la tipologia d’establi-ments. Segons un canvi legisla-tiu aprovat el març, cada esta-bliment podria passar d’ocupar800 a 1.300 m2 i tenir una fun-ció no necessàriament secundà-ria en relació als usos del port.

“El canvi legislatiu obre laporta a la instal·lació de super-mercats i grans superfíces co-mercials”, assegura Maria Altés,regidora de la Crida Premia-nenca. Precisament la Crida,juntament amb Ciutadans, ERC

i la Coalició d’Esquerres hanaconseguit frenar l’aprovació,argumentant que no havientingut el temps suficient per es-tudiar la proposta.

PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓLa Crida demana informar lapoblació dels canvis en el pro-jecte del port, així com iniciarun procés participatiu per de-finir els usos de la infraestruc-tura. “Els veïns han de conèixerl’impacte ambiental, de mobi-

litat i comercial que té el pla”,afirma Artés. D’altra banda, elregidor d’Urbanisme, AntoniSubirà, recorda que fa molttemps que el projecte està sobrela taula. “És una oportunitatd’inversió i podem provocarque el promotor es cansi”, con-sidera. El regidor confirma queel govern municipal convocaràles formacions de l’oposició a fi-nals de juliol per satisfer laseva demanda de crear una co-missió de seguiment.

Recreació de la zona comercial del projecte. Font: Marina Port Premià

Francesc Moragas i Sant Cristòfol | Canvi de sentitS’ha fet efectiu el canvi de sentit en el tram del Carrer Francesc Moragas que va del

Carrer Esperança al Carrer Sant Cristòfol. També s’ha canviat el sentit del CarrerSant Cristòfol entre el Carrer Francesc Moragas i el de la Plaça. L’objectiu és garantir

la seguretat viària durant la recollida de contenidors, segons l’Ajuntament.

RedaccióPREMIÀ DE MAR

Vilassar de Marlíniamar.cat juliol 2015

9 |

23

En el Ple municipal celebrat elmes de juliol es van poder veu-re les primeres desavinencesentre ERC i Babord. Així doncs,Babord va votar en contra del’aprovació de comissions in-formatives relatives als as-sumptes sotmesos al Ple Mu-nicipal. La formació va justifi-car el vot negatiu perquè noquedava clar amb quina ante-lació s'han de convocar les co-missions i va explicar que desde la seva formació proposen lacreació d'altres comissions decaràcter més sectorial per trac-tar altres temes.

D’altra banda, Babord tam-bé va votar en contra del no-menament de representants dela corporació municipal en òr-gans col·legiats. “Nosaltres bus-càvem que a tots els consells hihagi representats tots els partitsi això no es va produir”, argu-menta el regidor Carles Soler.Per últim, la formació tampocva aprovar la creació del lloc detreball de personal eventual deCap de Gabinet d'alcaldia. “En-tenem que no hi pot haver cà-rrecs de confiança sinó càrrecssorgits de l'administració”, afir-ma Soler. “Des que vam firmarl’acord d’investidura hem estatd’acord en alguns aspectes i enaltres no”, afegeix.

HORA DE FER BALANÇ Babord ha confirmat a LíniaMar que el mes de setembreserà el moment de valorar l’a-

cord amb ERC i fixarà quinessón les accions prioritàries de laformació. Abans, però, caldràsuperar el període d’aprovaciódel cartipàs municipal i òrgansde govern. “Era important en-tendre’ns al primer Ple”, reco-neix Soler. Tot i el desacord ge-nerat en aquesta sessió, la vo-luntat de Babord és seguir tre-ballant amb els republicans.“La relació amb ERC és bona icordial i tenim ganes que s'acabiaquesta primera fase per tre-ballar a nivell programàtic”,detalla el regidor.

En l’entrevista concedidaper Damià del Clot a Línia Mar(veure pàgines 10 i 11), l’alcal-de considera que de vegades potresultar complicat que Babordtraslladi a l’Ajuntament la sevaestructura de funcionament as-sembleària. De tota manera,preveu solucions. “Quan ells esmanifestin amb vots en contra,nosaltres haurem de buscar elsuport d’altres grups munici-pals a través de la geometria va-riable”, avisa el batlle.

AUDITORIA DEL DEUTEEn el pacte d’investidura signatentre ERC i Babord per con-vertir del Clot en alcalde, undels punts destacats era que elsrepublicans facilitessin tota lainformació necessària per poderauditar el deute municipal. Demoment aquest acord s’estàcomplint, i les dues formacionsja han començat el procés de re-copilació de dades per realitzaraquest procés.

Carles Soler explica que lainformació obtinguda per arano és suficient per establir gransconclusions, però ha avançatque hi ha aspectes que semblenclars. “L’anterior govern vaabandonar la gestió del deute ide la SA municipal”, afirmaSoler.

De moment, ERC i Babordestan treballant pel seu comp-te, però Soler no descarta queacabin realitzant un treball con-junt. Per al regidor, l’objectiuprincipal és clar. “Volem sabersi el deute és fruit d’una malagestió i si és legítim”, conclou.

Regidors integrants del Ple Municipal de Vilassar de Mar. Foto: Arxiu

Babord farà balanç del pacteamb ERC el setembre

» La formació vol fixar aviat línies comunes amb els republicans» Comença el procés de recollida d’informació per a fer l’auditoria

Els preparatius de La Rierada2016 començaran el setembre

FESTES4Els pescadors con-trabandistes van ser els guan-yadors de La Rierada, la com-petició entre colles que en-guany estrenava la Festa Majorde Sant Joan. Més enllà del re-sultat final, el desenvolupa-ment de le festa ha deixat moltbones vibracions als seus or-ganitzadors, que afirmen queles seves expectatives es vanveure superades. “Ens plante-jàvem una festa inclusiva i par-ticipativa i ho hem aconseguit”,assegura Alba Godall, mem-bre de l’organització. Tot i queels preparatius van començar

tot just dos mesos abans de laFesta Major, finalment s’haaconseguit arribar a tothom.“Ens ha ajudat molt anar a ex-plicar la iniciativa a les escolesi instituts”, argumenta LuardSilvestre, també membre del’organització.

De cara a l’any que ve, la vo-luntat dels impulsors és que to-tes les entitats del poble parti-cipin en la iniciativa, i per aixòels preparatius començaran almes de setembre. De moment,només se sap que els pescadorss’han guanyat el dret a decorarel balcó de l’Ajuntament.

El cicle Rosa Sabater apropala música clàssica als joves

CULTURA4El 18 de juliol vaconcloure la XXIV edició del ci-cle de concerts Rosa Sabater,destacada pianista i pedagogaque va tenir la seva residènciaa Vilassar de Mar. El punt finalva anar a càrrec de l’Orquestrade Cambra Catalana. La pro-posta va incloure la projecció dela pel·lícula “The kid”, de Char-les Chaplin. La inclusió d’es-pectacles innovadors comaquest persegueix l’objectiud’atreure públic jove als con-certs, i l’organització es mostrasatisfeta en aquest sentit. “Hem

fidelitzat el públic. Els que vé-nen una vegada, repeteixen”,afirma Maite Grau, membrede les Joventuts Musicals de Vi-lassar i una de les organitza-dores del cicle.

CONCENTRACIÓ AL JULIOLLa decisió de concentrar tots elsconcerts del certamen al mes dejuliol, presa anys enrere, tam-bé ha ajudat a la fidelització delpúblic local. “Ara la gent ja sapque durant els dissabtes de ju-liol té una cita”, argumentaGrau.

Pluges | 3.000 usuaris sense llumLes pluges de la matinada de dimecres van provocar que uns 3.000 clients d’Endesade Vilassar de Mar patissin un tall del subministrament elèctric. La incidència es va

produir a les 4 de la matinada, i els veïns van estar sense llum fins a les 7 del matí. La companyia elèctrica assenyala la pluja com l’única causa del tall.

Andreu MerinoVILASSAR DE MAR

Entrevista| 10 líniamar.cat 23 juliol 2015

Ales eleccions, ERC va acon-seguir el 19,88% dels votsi cinc regidors, conver-

tint-se en segona força. El 2011només havia aconseguit el5,08% i un regidor. Com explicaaquesta evolució en quatreanys?En primer lloc, a causa de la crisi degovern municipal en què CiU esparteix en dos i part dels seus ac-tius van a parar a Gent per Vilassarde Mar (GxVdM). La segona raó ésque es crea una plataforma trans-versal on entra molta gent de lacultura i molts professionals libe-rals que fan créixer molt la based'ERC a Vilassar. A les eleccions del2011 hi havia 10 persones dispo-nibles per anar a les eleccions i aran'hi havia 40.

El procés sobiranista hi ha tingutalguna influència?A nivell nacional ERC és una mar-ca que suma i no resta. Vilassar deMar és un poble de centre dreta icentre esquerra, catalanista, i aixòs'ha manifestat.

Amb això vol dir que CiU resta ino suma?Pot ser. La marca de Convergènciaresta, sobretot, des de la confessióde Jordi Pujol. En aquell momenta Vilassar hi ha un sotrac. També caltenir en compte la divisió a nivellintern i el desgast de vuit anys go-vernant amb majoria.

Així doncs, bona part dels 1.400vots perduts per CiU a Vilassarvan anar a parar a ERC?No ho sé. Suposo que ERC beutambé de l'abstenció o de la bai-xada que fa el PSC, tot i que hi hapart de l'electorat de CiU que ensha pogut votar i hem recuperatpart dels votants que havíem per-dut temps enrere.

Tot i la davallada, CiU segueixsent la primera força. Tenia clarque l'alcaldia havia de ser per aERC tot i no haver guanyat leseleccions?Entenem que els comicis van de-mostrar una voluntat de canvi. Nooblidem que la tercera força és Ba-bord, cosa que demostra que lagent vol un canvi pilotat des de l’es-querra. El PSC es va despenjar rà-pid i també va haver-hi negocia-cions amb CiU, però aquesta opció

no hauria acabat representant uncanvi real.

Tot i voler un canvi pilotat des del'esquerra, finalment el soci degovern és GxVdM. No veiem GxVdM com un partit dedretes. El veiem com un partit lo-

cal que no es manifesta de dretesni d'esquerres. Jo conec algunsdels seus candidats i els veig in-dependentistes.

Es pot ser independentista i dedretes, no?Vull dir que és un partit transver-sal ideològicament. Per una ban-da, Babord, que és l'esquerra al-ternativa, ens dóna suport a la in-vestidura i, per l’altra, hem pactatgovern amb un partit que repre-senta aquella visió d'Unió que hihavia dins l'executiu de Conver-

gència. Ens sentim còmodes re-colzant-nos tant en l'esquerra mésalternativa com en la dreta mésconservadora de Vilassar de Mar.

Entén que Babord no vulgui en-trar al govern municipal mentreGxVdM en formi part?Babord volia un pacte d'esquerres,però nosaltres ens sentíem més cò-modes amb GxVdM que amb elPSC, perquè els socialistes ens po-saven en moltes dificultats.

Quines?Sobretot en relació al procés so-biranista. Nosaltres som un partiti un govern compromès amb elprocés i netament independen-tista. Volem el màxim d'esteladespossible, exercir la sobirania fiscali emprar un llenguatge de ruptu-ra amb el qual sabem que el PSCno estarà còmode.

Serà més fàcil governar ambGxVdM que amb el PSC, doncs?Tenen experiència de govern isabem que són gent compro-mesa amb el procés. Per altrabanda, amb prou feines ens vanposar condicions per pactar. Sim-plement volien tenir les àrees degovern que ja havien estat res-

ponsabilitat seva. Si Babord novolia regalar l'alcaldia a CiU, haviad'acceptar que pactéssim ambaquesta formació.

Pot suposar algun conflictetenir un soci dins el govern i unaltre que dóna suport des defora?De vegades és una mica compli-cat, és clar. Sabem que els recelsde Babord cap a GxVdM són im-portants, però si Babord té accés ala informació dels comptes muni-cipals és també gràcies a aquestpartit. Suposo que amb el tempsels recels desapareixeran. De totamanera, hem de ser conscientsque, sense aquest pacte, ara esta-ríem en un govern de CiU, im-mersos en la foscor i la pocatransparència.

L’estructura assembleària deBabord pot xocar amb el dia adia de l’Ajuntament?És complicat traslladar aquestfuncionament assembleari a la di-nàmica del consistori. Quan ells esmanifestin amb vots en contra,nosaltres haurem de buscar el su-port de la resta de grups munici-pals a través de la geometriavariable.

Damià del ClotAlcalde de Vilassar de Mar (ERC)

Text: Andreu MerinoFotografia: Neus Marmol

“Ens sentim còmodes amb l’esquerra mésalternativa i la dreta més conservadora”

“L’endeutament

és d’un 123%, que

equival a un deute

de 22 milions”

Quins eren els principals mo-tius per evitar que CiU tornés agovernar?L'Ajuntament de Vilassar de Mar tétres grans problemes, el primerdels quals és l'endeutament, queés colossal. El segon són les for-mes de comunicació tant amb elstreballadors com amb l'exterior.Per últim, hem de fer que l'Ajun-tament estigui compromès ambel procés. Cal un canvi en aqueststres àmbits.

Es podrà generar aquesta si-tuació de canvi si dos dels setregidors de l'equip de govern jaformaven part de l'anterior ex-ecutiu?Els dos regidors de GxVdM ente-nen la nostra visió i no només noposen entrebancs, sinó que es

posen al servei del canvi quevolem.

Sap si aquests dos regidors vantenir alguna responsabilitat enel deute municipal que ara vostèassenyalava?Jo crec que l'endeutament cor-respon, pràcticament en la sevatotalitat, a l'alcalde Joaquim Fer-rer, que també era regidor d'Eco-nomia. Feia i desfeia amb totalllibertat i amb prou feines donavaexplicacions.

Quin és l’índex d’endeutamentmunicipal actualment?Un 123%, que equival a un deutede 22 milions d’euros. D'altrabanda, la SA cada mes perd moltsdiners. Per últim, el patronat d'es-coles bressol funcionaria bé si ar-

ribessin les transferències de laGeneralitat, però com que no arri-ben les assumim des de l'Ajunta-ment.

Com gestionarà la situació de laSA el govern?La SA municipal té dos camins: laliquidació o el concurs de credi-tors. La tercera via seria la dismi-nució de la seva mida. Aquestadecisió l'haurem de prendre al se-tembre o a l'octubre. La SA tédues vies d'ingressos, el que pa-guen els paradistes i els lloguersde les pinedes. En canvi, té moltscrèdits financers que ha d'afron-tar cada mes i no pot fer-ho.

Quin marge legal queda abansde presentar el concurs?Quan arriba el moment en què no

pots fer front als deutes, s'esta-bleix el termini en el qual potspresentar concurs, però de mo-ment no és el nostre cas.

D’altra banda, l’estat dels comp-tes municipals permet fer novesinversions?És molt complicat, però en tenimalgunes de previstes.

Quines?Bàsicament plans de la Diputacióque ja estan aprovats i es basenen petites reformes de la via pú-blica. Pel que fa a grans projectes,fins d'aquí a dos anys no es po-dran fer. No hi ha capacitat d'en-deutament, perquè ja estem persobre del 110%.

Parlant del deute, en quin estates troba el procés d'auditoria?A partir del setembre contracta-rem una auditoria de gestió, enbase a les dades que ja estem re-collint. Un cop sabem qui sónels responsables, el primer quefarem serà parlar amb ells. Noanirem directament als jutjats ademanar responsabilitats. D'al-tra banda, caldrà diferenciarentre la responsabilitat dolosa ola que es pot atribuir a la malasort.

Amb la informació recollida finsara, ja sap si la generació deldeute respon a la mala sort o ala mala fe?L'únic clar és que hi ha responsa-bles, i tot apunta cap a l'anteriorresponsable de la cartera d'Eco-nomia, que era l'alcalde JoaquimFerrer.

Pel que fa a la promoció econò-mica, buscarà potenciar el tu-risme com estan fent altrespobles de la comarca?Estem treballant en un gran pro-jecte que començarem al setem-bre. Es tracta d'una gran fira

comercial de flor i planta. Intenta-rem que sigui una fira referent al'arc mediterrani perquè tenim leseines per fer-ho. Tenim el mercatde la flor, un clúster de flor i plantaimportantíssim al Torrent de lesTartanes, el 95% de la flor i plantatallada de Catalunya es produeixaquí... També volem recuperar elMar de Flors, que ja s'havia fet. Totaixò ha de comportar un projectede promoció econòmica en quèhi haurà d'entrar forçosament elturisme.

Si s'atrauen turistes, serà neces-sari crear nous equipamentsper allotjar-los?Això ho hem de mirar des d'unaperspectiva supramunicipal. Hemde tenir una estratègia conjuntaa la comarca, però sobretot desde Montgat fins a Mataró. Tenimla sort que Montgat, Masnou,Teià, Alella, Vilassar de Mar i Vi-lassar de Dalt són ajuntamentsd'un mateix color polític. Hau-ríem de ser capaços d'elaboraruna estratègia comuna peratraure un turisme que, si bé esva consolidant a l'Alt Maremse,aquí encara costa.

Canviant de qüestió, en l'últimaconversa amb Línia Mar va afir-mar que, en cas de guanyarERC, l'Ajuntament exerciria lasobirania fiscal. Finalment esdurà a terme?És una de les nostres prioritats,però encara no sabem quan.

Dins el suport al procés sobira-nista que ha manifestat, esplanteja utilitzar la desobe-diència?Sí, per defensar el nucli dur delnostre programa. No tenim por. Hihaurà un moment en què els or-denaments jurídics català i espa-nyol col·lisionaran. Tenim moltclar que ens alinearem amb la Ge-neralitat.

Entrevista 11 | líniamar.cat23 juliol 2015

“Ens plantegem utilitzar la desobediència per defensar el nucli dur del nostre programa”

“Els dos regidors de

GxVdM entenen la

nostra visió i es

posen al servei del

canvi que volem”

“Estem treballant

en una gran fira

comercial de flor i

planta. Podem ser

referents”

líniamar.cat juliol 2015

| 12

23

Alella

Acaba la primera estada de joves de Carquefou

AGERMANAMENT4Diversosjoves de Carquefou (França)han passat deu dies a cases defamílies alellenques, fruit delprojecte d’intercanvi impulsatpels dos municipis, agerma-nats des de fa disset anys. Del13 al 22 de juliol els joves fran-cesos han realitzat activitatsesportives i culturals a Alella,així com visites turístiques aBarcelona i excursions d’oci a

altres punts de Catalunya. D’al-tra banda, a l’agost vuit jovesalellencs es desplaçaran fins aCarquefou per participar alRaid Erdre, un esdevenimentque ofereix diverses activitatsesportives i culturals.

La regidora de Joventut,Anna Alfaro, destaca que les fa-mílies alellenques han rebut“amb els braços oberts” els jo-ves francesos.

Balanç positiu del curs dels juliols de la UB

TERRITORI4El curs Vi, patri-moni i paisatge, celebrat dinsla iniciativa de Juliols de laUB, ha conclòs amb un balançpositiu, segons afirma la sevadirectora, la periodista MontseSerra.

L’objectiu principal eraobrir debat i generar discurs so-bre la realitat de la DO Alella.“Volem crear un nou mapa dela zona a partir dels seus equi-paments agrícoles i culturals,

així com connectar la gent dediferents àmbits que hi estàimplicada”, explica Serra.”Peraixò hem comptat amb expertsque ens han acostat la sevaperspectiva d’avantguarda”,afegeix. Els impulsors del cursvolen donar continuïtat a laformació, de manera que elscontinguts debatuts en aques-ta edició puguin desenvolu-par-se, en el millor dels casosen forma de projectes concrets.

Demà es donarà el tret de sor-tida als concerts Músics en Re-sidència, cicle emmarcat dins elFestival d’Estiu Alella 2015. Estracta d’una iniciativa nascudael 2010 que té com a objectiuapropar la música de cambra algran públic. La manera d’a-conseguir-ho és convocant mú-sics joves d’arreu del món quedurant una setmana s’allotgena Alella i ofereixen assajosoberts i concerts amb músi-ques no gaire habituals en elsgrans circuits. Demà i dissabteles actuacions seran a les deu dela nit a l’Església de Sant Feliu.Dissabte també serà l’últim diad’assajos oberts a Can Lleo-nart i l’escola Ressò.

MÚSICA I VIPel que fa al Festival d’Estiu, elsgrans noms d’enguany han es-tat Els Amics de les Arts, Gem-

ma Humet o Judit Nedder-mann. A més, el certamen tam-bé ha comptat amb la col·labo-ració del restaurant Els Garro-fers i el celler Can Boquet. “Lesiniciatives privades ens per-meten oferir més activitats en elmarc del festival”, considera elregidor de Cultura, FredericSalas.

D’altra banda, al llarg detot el certamen la música ha

anat molt lligada al vi. “Inten-tem vincular els espectaclesamb el nostre entorn de la DOAlella”, afirma Salas, que de totamanera creu que convertir elfestival en una eina de promo-ció turística seria un error. “Elfestival és de petit format i sivolguéssim atreure massa tu-ristes, seria impossible satisfertota la demanda”, conclou el re-gidor de Cultura.

La iniciativa col apropar la música de cambra al gran públic. Foto: Ajuntament

Tot a punt per als concerts dels Músics en Residència

Festa Major | Del 29 de juliol al 2 d’agostEl gruix de les activitats de la Festa Major de Sant Feliu tindran lloc entre el 29 de juliol i

el 2 d’agost, però començarà a escalfar motors aquest cap de setmana que ve amb la cami-nada popular o el torneig de futbol Alella Summer Cup. El programa inclou activitats

adreçades a públic de totes les edats i es pot consultar al web de l’Ajuntament .

RedaccióALELLA

líniamar.cat juliol 2015

13 |

23

Teià

Teià seguirà formant part del’Associació de Municipis per laIndependència (AMI). Així hova aprovar el Ple municipal ce-lebrat el passat 1 de juliol, enquè van votar onze dels tretzeregidors. Els grups municipalsd’Esquerra-Compromís perTeià (ERC) i Convergència iUnió (CiU) van votar-hi a favor,mentre que quatre regidors deGent de Teià (GdT) també vanvotar en sentit positiu i un vaabstenir-se.

ÀMBIT MUNICIPALISTACarles Maicas, de GdT, explicaque l’abstenció del seu com-pany de grup municipal responal fet que la pertinença a l’AMIno és una qüestió que afecti di-rectament el poble. “En aquestscasos, no establim una respos-ta conjunta com a grup”, afir-ma. “El nostre àmbit d’actuació

és purament municipalista”,argumenta Maicas.

D’altra banda, ERC i CiUhavien firmat abans de les elec-cions el document “Ajunta-ments per la independència”,en què es comprometien a se-guir formant part de l’AMI encas de governar. El republicàAndreu Bosch i el convergent

Francesc Ribas assenyalen quedonaran el màxim suport pos-sible al procés sobiranista. “Ensposarem al costat del Parla-ment i el Govern després de leseleccions del 27 de setembre”,afirma Bosch. “Els fets conti-nuen precipitant-se i el nostrerol pot evolucionar”, conclouRibas.

Teià seguirà formant part de l’AMI. Font: Arxiu

El Ple municipal ratifica lapertinença de Teià a l’AMI

CULTURA4Avui el cicle Remorviurà el concert del Cor Atàlia iel Cor Jove de Teià a Cal Lli-breter. Serà el penúltim de l’e-dició d’enguany, mentre queThe Hanfris Quartet s’encarre-garà de posar-hi el punt final eldia 30 a Can Puigoriol.

L’Ajuntament valora positi-vament la quarta edició del ci-cle, que ha exercit d’efecte cri-da perquè s’acostessin a Teiàpersones d’arreu de Catalunya,sobretot per veure en directe elconcert de Gossos el 9 de juliol.Ara bé, aquest augment d’a-fluència no afectarà els plans defutur del festival, com assegu-ra el regidor de Cultura, Fran-cesc Ribas. “Volem créixer enqualitat, i això és sinònim de sermés atractius. De tota manera,no volem augmentar afora-ments ni vendre les entrades aun preu més alt”, afirma. El Re-mor potencia actuacions en unformat molt proper, en indretsemblemàtics del municipi, i elsseus organitzadors volen man-tenir-ne l’essència.

El cicle Remor vol mantenir la seva essència

La piscinamunicipal limita lavenda d’entrades

EQUIPAMENTS4La piscinamunicipal limita la venda d’en-trades als usuaris, una mesurainiciada el 8 de juliol. De dillunsa divendres, la venda es limitaa 25 entrades de matí i 25 en-trades de tarda, mentre queels caps de setmana i els festiuses poden vendre un màxim de25 entrades de matí, 25 de tar-da i 25 de tot el dia.

L’Ajuntament justifica ladecisió pels problemes d’accésque els abonats van tenir durantels primers dies de la tempora-da d’estiu i per les limitacionsde l’equipament. La mesura esmantindrà fins a nou avís.

Casal d’avis | Sardinada per Sant JaumeEl 25 de juliol, coincidint amb la festa de Sant Jaume, se celebrarà una sardi-

nada al pati del casal de gent gran de Teià. L’acte començarà a les nou delvespre i el menú de sardines, escalivada, patates al caliu i pa amb tomàquetanirà acompanyat de música per ballar. Tot plegat per un preu de 12 euros.

RedaccióTEIÀ

Entrevista| 14 líniamar.cat 23 juliol 2015

“La gent no hauria entès que comencéssim

a governar en minoriasense haver ofert a CiU

entrar a l’executiu”

Vostè explicava que un delsmotius del seu retorn a lapolítica municipal era tor-

nar l'estabilitat al govern deTeià. Per què considera que lapolítica teianenca ha estat ines-table els últims anys?La inestabilitat no és una opiniómeva personal, és una realitat. Sianalitzem el mandat passat, Gentde Teià (GdT) va començar a go-vernar en minoria, va arribar a unacord de govern amb CiU i despréses va produir una moció de cen-sura liderada per CiU, amb el suportd'ERC i el PSC. Finalment va haver-hi un govern de majoria estable enquè es va treballar amb estabilitati planificació. Amb el nou governja d'entrada hem demostrat quehem estat capaços de constituir ungovern estable de majoria.

Quines mesures emprendrà elgovern per recuperar l’estabili-tat?Fomentar la participació és fona-mental. Quan nosaltres ens vampresentar a les eleccions munici-

pals amb la formació indepen-dent Compromís amb Teià, ja ensvam plantejar un tarannà trans-versal de creixement. Hem de ferparticipar la societat civil cada copmés profundament. Impulsarem laregidoria de Participació Ciutada-na i complirem tots els mecanis-mes que vam anunciar en cam-panya en relació amb la partici-pació dels teianencs en determi-nades decisions.

A través de quins mecanismespodran prendre part en les de-cisions els veïns i veïnes?A través de trobades monogràfi-ques amb l'alcalde o audiències,per exemple. Quan s'hagin deprendre grans decisions, consul-tarem oportunament la ciutadania.

Tornant a la desitjada estabilitat,CiU era la millor opció per ga-rantir-la?Ens separen moltes coses de GdTi teníem molt clar que la governa-bilitat passava per una alternativa.A més, és millor treballar amb 8 re-gidors al govern que no pas fer-hoen minoria.

La davallada de CiU a les elec-cions el va fer dubtar a l'hora de

prendre aquesta decisió que aradefensa?No. Més enllà del resultat estrictedels comicis municipals, jo crec queen general la gent no hauria entèsque comencéssim a governar enminoria sense haver ofert a CiU lapossibilitat d'entrar a l’executiumunicipal.

Què els separa de GdT?Al marge de la inestabilitat, elmandat anterior va ser molt tens ide vegades traspassava fins i tot lesregles democràtiques. Quan enunes sessions plenàries no regnael respecte i el sentit democràtic, ésperillós.

Per tant, es tracta només d’unaqüestió de formes?No, de formes i fons. En el mandatanterior Joan Castan era al capda-vant de GdT i ara ha abandonat la

política municipal. Jo espero queel tarannà de la formació canviï.

De totes maneres, li convé en-tendre's amb Gent de Teià, ja quenomés va rebre 23 vots menysque vostès a les eleccions mu-nicipals...Va ser pràcticament la primeraobservació que vaig fer en el meudiscurs de presa de possessió. Sócconscient del resultat obtingutper GdT, i malgrat que estiguin al'oposició el meu objectiu és referponts. Crec que estem camí de ge-nerar un bon clima i dins les dis-crepàncies polítiques regnarà elrespecte. Tot està per demostrar,però qui començarà sent exemplaren aquesta qüestió serà el governi jo mateix en primera persona.

L'anterior govern municipal, for-mat per CiU, ERC i PSC, es vamostrar satisfet del tancamentdel pressupost del 2014. En quinestat es troben els comptes mu-nicipals? Al meu entendre, la gestió del go-vern durant el darrer any i mig hapermès redreçar la situació finan-cera. Ens trobem pràcticament enla darrera fase del pla de saneja-ment, i els resultats del 2014 mos-

tren un superàvit d'1 milió d'eurosi un estalvi net de 406.000 euros.Això permetrà reduir encara mésl'endeutament el 2016.

Les xifres positives vénen do-nades principalment per in-gressos extraordinaris com lainstal·lació de Mercadona al po-ble?Jo crec que més enllà d'aquestsingressos que podem considerarextraordinaris, al llarg de tot el2015 s'està generant una recupe-ració dels ingressos per plusvà-lues o per llicències d'obres.

Pel que fa al deute municipal,en quin percentatge se situa ac-tualment?Amb data de 31 de desembre del2014, l'endeutament era del51,26%. Ara estem calibrant elgrau d'endeutament actual i so-bretot quin és el grau d'endeuta-ment que podrem disminuir al'hora d'elaborar el pressupost del2016. Estem valorant totes les pos-sibilitats que ens permetin elabo-rar un pressupost per al 2016sense tantes mesures restrictivescom les que es va trobar l'anteriorgovern per fer el de 2015. Confiemque ens permeti fer inversió.

Andreu BoschAlcalde de Teià (ERC)

Text: Andreu MerinoFotografia: Neus Marmol

“El mandat anterior

va ser molt tens: es

van traspassar les

regles democràtiques”

Parlant d'inversions, amb eltancament dels pressupostosdel 2014, GdT considerava quel'estalvi net generat s'hauriapogut aprofitar per invertir enobra pública.Es va imposar la prudència. Està-vem en un període entre dues le-gislatures i agraeixo al governanterior que no s'arrisqués polí-ticament. Jo crec que van pensarque havia d'entrar un nou go-vern municipal i que seria el pres-supost del 2016 que permetriaser més ambiciós políticament,perquè està clar que necessitatsn'hi ha.

Quines són les principals neces-sitats de Teià en matèria d'in-versió?Hi ha una qüestió que creiem que

és essencial. Ho dèiem com a eixprogramàtic al llarg de la campa-nya i ho hem explicitat en l'acordde govern. Jo crec que hi ha undèficit a Teià que va a cavall de lainversió i el manteniment d'espaisi edificis públics. S'haurà de veurequè quedarà emmarcat en lespartides d'inversió i en les parti-des de manteniment. Hi ha moltafeina a fer en aquest sentit.

I pel que fa a projectes nous?Hi ha la rehabilitació de la masiade Can Llauradó, les obres de laqual s'allargaran com a molt finsal setembre. Aquest serà un espaion hi haurà ubicat l'Arxiu HistòricMunicipal. A part, també oferiràpossibilitats d'espai polivalentdestinat a la gent i a les entitats.Es tracta d'una inversió que ronda

els 60.000 euros i que haurà de fi-gurar al pressupost del 2016.Aquesta és una inversió relativa-ment urgent.

Algun més?La zona verda de Can Llauradó.Haurem d'encarregar-nos de dis-senyar l'avantprojecte i engegar elprocés de participació ciutadanaper definir els usos de la zona, queestà previst que inclogui una zonade lleure infantil, esportiu o unazona de lleure per a gossos. Hau-rem d'ubicar-hi punts d'aigua i re-gular la zona d'aparcament, perexemple. Aquest projecte no tédata, per ara. Potser s'executarà el2016 o potser el 2017.

En quin estat es troben lesobres de reforma a l'Escola el

Cim després de la injecció de125.000 euros de la Diputació?En aquests moments les obres jaes troben en execució, tal comestava previst. A més, el depar-tament d'Ensenyament de la Ge-neralitat està realitzant duesintervencions més de millora,una que afecta el gimnàs delcentre i l'altra que executa arran-jaments concrets de diversostipus.

Un cop finalitzats aquests tre-balls, però, encara quedaranobres per fer.El dèficit d'inversió del Departa-ment en l'escola el Cim ja el vaigviure en persona abans de deixarl'alcaldia el 2009. Aquell any es vacomençar a executar la fase d'am-pliació de preescolar del centre.Allò era una primera fase de totesles mesures calendaritzades i pac-tades. Les millores que s'estan ex-ecutant ara ja estaven pactadesllavors i en queden altres de pen-dents. Haurem de vetllar perquèel departament vagi complint lesnecessitats de millora en aquestequipament.

Parlant de projectes pendents,en una entrevista a Línia Mar,l’exalcalde Josep Botey asse-nyalava l’aprovació definitivadel Pla General d’Ordenació Ur-banística (PGOU) com una deles prioritats del nou govern. Hiestà d’acord?En primer lloc, s'ha d'agrair al go-vern anterior l'esforç que va ferper incloure en el darrer Ple or-dinari l'aprovació del PGOU.Aquesta aprovació provisionalha viscut set anys de tramitaciói, per tant, crec que és molt bonanotícia que estigui aprovat pro-visionalment. Ara, un dels nos-tres objectius de govern és quela Generalitat l'aprovi amb elsmínims canvis possibles. És unpla treballat, consensuat, amb el

qual compartim el 95% dels seusparàmetres.

I el 5% restant?Són matisos que molt probable-ment s'hauran de comentar, ana-litzar i pactar amb la comissiód'urbanisme. Són aspectes sobredeterminats vials, zones verdes oplans de millora urbana. De totamanera, dir que compartim el95% del PGOU demostra el graude complicitat que tenim ambaquest document.

Canviant de tema, la promocióturística apareixia com un delseixos programàtics clau delpacte de govern amb CiU. Dequina manera es potenciarà?Hem de ser atractius per a la gentde la comarca, entrar en les xar-xes de turisme cultural de la co-marca i en la xarxa que connectael turisme de l'Alt Maresme ambel de Barcelona. El primer repte ésdestacar els valors que té Teià.Disposem de l'únic celler romàmuseïtzat que hi ha a Catalunya i

aquest és un referent que hem desaber aprofitar. Disposem de l'e-quipament del Centre d'AcollidaTurística i també tenim un patri-moni molt ric, com l'Església Par-roquial de Sant Martí o el fosBatllori-Jofré. A més, som una deles portes d'accés al Parc de laSerralada Litoral.

Preveu teixir iniciatives turísti-ques conjuntes amb municipisveïns com Alella i El Masnou? Sí, hem tingut una primera reunióentre els alcaldes i calculem tro-bar-nos periòdicament, cada dosmesos aproximadament. De totamanera, el primer que hem de ferdes de Teià és donar un nou rumba la gestió del celler romà i tambéal Centre d’Acollida Turística, ambuna nova gestió basada en crite-ris de viabilitat.

Entrevista 15 | líniamar.cat23 juliol 2015

“Teià ha de seratractiu i entrara les xarxes deturisme culturalde la comarca”

“Hem de fer

participar cada cop

més la societat civil.

Complirem el que

vam prometre”

“Hi ha un dèficit

que va a cavall de

la inversió i el

manteniment d’espai

i edificis públics”

líniamar.cat juliol 2015

| 16

23

Premià de Dalt

L’Ajuntament de Premià deDalt ja ha començat les gestionsque han de desembocar en lacreació del nou alberg de jo-ventut del municipi. Tal com haconfirmat el regidor de Turis-me, Carles Medina, a LíniaMar, el consistori es marca elrepte d’atraure el públic juvenilal poble, en el marc de l’estra-tègia de promoció turística queserà una de les claus d’aquestmandat. A més de l’alberg, hihauria la possibilitat que algu-na empresa privada tirés en-davant un altre allotjament,aquest destinat a un públic depoder adquisitiu més alt que elde l’alberg, però de moment non’han transcendit més detalls.

‘VISIT PREMIÀ DE DALT’Encara no se sap quin seràl’emplaçament del nou alberg,ni tampoc de quina manera

s’organitzarà la seva gestió.Medina explica que s’ha valoratla possibilitat que l’equipamentsigui de titularitat municipalperò gestionat per un promotorprivat. De tota manera, tampoces descarta que l’Ajuntamentse’n faci càrrec de forma ínte-gra. A part dels nous allotja-ments, també es vol potenciarels ja existents, com Can Casa-dellà i Cal Músic.

La notícia coincideix amb el

llançament que el consistoriha fet del vídeo ‘Visit Premià deDalt’, emmarcat en la campan-ya homònima que busca atrau-re visitants al municipi. “Volemun turisme familiar, de naturai esport”, explica el regidor deTurisme. En aquest sentit, unade les iniciatives de promocióturística del municipi serà lacreació d’una anella que uniràtots els equipaments esportiusdel poble.

L’Ajuntament treballa per impulsar un nou alberg. Font: Arxiu

Comencen les gestions perimpulsar un alberg de joventut

CULTURA4The GramophoneAllstars Big Band serà la bandaencarregada de posar el punt fi-nal a la vintena edició del Fes-tival Jazz en la Nit, demà apartir de les deu de la nit al Jar-dí de Can Figueres.

Abans, La Locomotora Ne-gra, Lluís Coloma Trio & JoergHegemann i Marina & Chicue-lo també han estat protagonis-tes de l’edició d’enguany. Uncartell, doncs, que ha comptatamb noms il·lustres gràcies,entre altres coses, a l’augmentde pressupost que el Jazz en laNit ha rebut enguany. En totalhan estat 25.000 euros, un 15%més que en edicions anteriors.“Volíem celebrar els vint anys,però l’any que ve tornarem alpressupost habitual”, explicael regidor de Cultura, MarcTintorer, que considera que elfestival cada cop atrau més pú-blic de diferents punts de Ca-talunya. “Els espectadors sesenten atrets per l’ambient ín-tim que es crea als concerts”,conclou Tintorer.

Acaba el Jazz Nitamb el pressupostmés alt

Proves pilot delBus Nit fins al 17d’octubre

TRANSPORT4El Bus Nit queconnecta Premià de Dalt ambMataró va realitzar el seu pri-mer trajecte el passat 17 de ju-liol. El servei, que estarà enfase de proves pilot fins al 17d’octubre, busca satisfer les ne-cessitats dels joves que tenen elPla d’en Boet com a zona d’ocihabitual.

L’autobús circularà els di-vendres i els dissabtes, sortinta les onze i les dotze de la nitdes de la Rotonda dels sis po-bles cap a la capital mares-menca. Pel que fa a la tornada,el primer autobús de diven-dres sortirà a dos quarts dequatre i el segon a dos quarts decinc.

Club de Tennis | Accés a la piscinaFins el 13 de setembre els veïns de Premià de Dalt podran accedir a la piscina del

Club de Tennis del municipi adquirint entrades a preus especials. L’anunci arribadesprés de la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’alcalde i el president del

club, que té com a objectiu crear punts de trobada que fomentin la cohesió social.

Andreu MerinoPREMIÀ DE DALT

líniamar.cat juliol 2015

17 |

23

Cabrils

Recta final del renovat FestivalInternacional de Música

CULTURA4Toti Soler Trio &Gemma Humet seran els en-carregats de posar el punt finala l’edició d’enguany del Festi-val Internacional de Música deCabrils, amb un concert dis-sabte 1 d’agost a les deu del ves-pre a Can Barba. Al migdia, elprotagonisme serà per a la pro-posta gratuïta Minimúsica,pensada per al públic familiari que comptarà amb la presèn-cia de Joan Colomo, Maria Ro-dés, Refree i Papá Topo.

El festival conclourà una27a edició marcada per la in-novació, en què s’ha volgutunir música, gastronomia i pa-trimoni, amb el renovat espaide Can Barba com a canvi prin-cipal del certamen.

Des d’ara, el Festival Inter-nacional de Música queda em-marcat dins els Cicles Musicalsde Cabrils, on queden inclososels concerts acústics i de músi-ca clàssica de Can Rin, a mésdel Festival Can RinFest.

Cabrils, premiat per la recollida de fracció orgànica

MEDI AMBIENT4Cabrils ha es-tat reconegut per l’Agència deResidus de Catalunya com elmunicipi de 5.000 a 50.000 ha-bitants de Catalunya que mésfracció orgànica va recollir du-rant el 2014. Concretament, alllarg de l’any passat es van reco-llir 189 quilos de fracció orgànicaper habitant.

El reconeixement es va pro-

duir en el marc d’un acte en quèl’agència va atorgar 31 diplomesals ens locals de Catalunya quevan obtenir els índexs més alts derecollida selectiva durant el 2014.

L’objectiu dels premis és re-conèixer la tasca desenvolupadaen benefici de la recuperació deresidus i, per tant, reduir la de-pendència dels sistemes finalis-tes d’incineració abocadors.

Finalment el sou dels càrrecselectes del Ple Municipal deCabrils es mantindrà igual queen els darrers quatre anys, talcom va es aprovar per unani-mitat en la sessió plenària ex-traordinària del 9 de juliol.

Tot i aquesta unanimitat,inicialment el govern de CiU varealitzar una proposta a travésde la comissió informativa quepreveia apujar les retribucionsi indemnitzacions dels regidorsun 8% de mitjana, tal com haconfirmat el grup municipald’ERC a Línia Mar.

AUGMENT DE L’IPCDe fet, la proposta que el governva presentar al Ple no era la dis-senyada inicialment per l’exe-cutiu, sinó l’alternativa plante-jada pels republicans, que es ba-sava en la congelació dels sous.CiU va defensar la seva pro-

posta, segons afirma el regidord’ERC Xavier Viudez, per donarresposta a l’actualització del’IPC, afirmant que els políticsno tenen l’obligació de conge-lar-se el sou. “No és ètic que elsrepresentants de la sobiraniapopular vegin augmentada laseva retribució, quan no s’apu-gen els sous dels treballadors”,

argumenta Viudez. El grup mu-nicipal d’ERC celebra la decisiófinal del govern i no tanca laporta a un augment dels sous,això sí, quan l’escenari econò-mic actual hagi canviat.

Per la seva banda, l’alcal-dessa Lina Morales ha declinatla invitació de Línia Mar per ferdeclaracions al respecte.

Els regidors de l’Ajuntament seguiran cobrant el mateix. Foto: Arxiu

Els sous dels regidors queden finalment congelats

Folklore | Taller de dansaEl 29 de juny tindrà lloc a la Concòrdia un taller de dansa bhangra, típica de la Índia.

El curs estarà dirigit per Nuni Kaur Ji i estarà adreçat a joves majors de 16 anys. Elbhangra és un estil de dansa folklore del nord de la Índia, de la regió del Punjab. La

sessió començarà a les set de la tarda i es poden fer les inscripcions fins al dia 27.

RedaccióCABRILS

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 18 líniamar.cat 23 juliol 2015

Vilassar de Daltlíniamar.cat juliol 2015

19 |

23

50 famílies reben ajuda per pagar la factura de l’aiguaSOCIETAT4L’empresa Sorea, en-carregada de la gestió de l’aiguaa Vilassar de Dalt, ha aportat5.000 euros destinats a veïns i veï-nes del municipi que tinguin di-ficultats per pagar les factures del’aigua i evitar així el risc d’exclu-sió social. Enguany, es calcula quel’ajuda anirà destinada a 50 fa-mílies.

L’aportació és fruit de l’acordsignat l’any passat entre l’empresai el consistori dins el programa ge-neral d’ajuts a l’abonament delssubministraments bàsics, que té

per objectiu que cap persona ensituació de vulnerabilitat perdil’accés als subministraments d’ai-gua, llum i gas. Des de l’inici del2014, el programa ha suposatuna despesa de 19.443 euros alscomptes de l’Ajuntament i segonsel consistori ha permès aturar elstalls de subministrament d’uncentenar de veïns.

L’empresa de gestió d’aigüesSorea ha firmat acords similarscontra la pobresa energètica a al-tres municipis de Catalunya comArbúcies o Sant Celoni.

Detinguts dos homes per intent de robatori

SEGURETAT4Els Mossos d’Es-quadra van detenir a Premià deMar el passat 18 de juliol doshomes que haurien intentatentrar a robar a tres cases deVilassar de Dalt. Diversos veïnsvan alertar la policia local delsfets, la qual cosa va facilitar ladetenció dels sospitosos. Els de-tinguts tenen diversos antece-

dents per robatori amb força,lesions i atemptat contra agentsde l’autoritat. Els dos han estatposats a disposició judicial.

D’altra banda, el 15 de juliolva ser detingut el conductord’una furgoneta, després d’unapersecució que va acabar a Vi-lassar. L’home podria estar im-plicat en diferents robatoris.

L’Ajuntament de Vilassar deDalt ha aconseguit una pòlissade crèdit d’1 milió d’euros delBBVA, després de cinc anys enquè cap entitat bancària s’haviaavingut a firmar un acord d’a-quest tipus amb el consistori.

“Venim d’una situació eco-nòmica municipal dolenta, quehem anat redreçant”, explica elregidor d’Hisenda i EconomiaBenet Oliva, integrant dels an-teriors governs dins la formacióOpció per Vilassar, i des deljuny regidor del grup d’Ara Vi-lassar. “Els dos últims anys elscomptes municipals han regis-trat un superàvit del romanentde tresoreria. Això demostraque la situació econòmica mi-llora”, argumenta Oliva. El ro-manent de tresoreria reflecteixla liquiditat que tindria l’Ajun-tament si els drets pendents decobrament a curt termini ven-

cessin i es cobressin el 31 dedesembre.

RECUPERAR LA CONFIANÇAEl milió d’euros aconseguit através de la pòlissa de crèditservirà a l’Ajuntament per pa-gar als seus proveïdors dinsels terminis establerts. La pò-lissa s’amortitzarà en dos ter-

minis, 400.000 euros a l’octu-bre i 60.000 al desembre. A fi-nals d’any, el consistori retor-narà els diners que hagi fetservir.

“Tant per als proveïdorscom per a l’Ajuntament és vitalrecuperar de nou la confiançade les entitats bancàries”, con-clou Oliva.

L’Ajuntament firmarà una pòlissa de crèdit cinc anys després. Foto: Arxiu

L’Ajuntament firma una pòlissade crèdit cinc anys després

Catalunya Film Comission | Localitzacions per rodarVilassar de Dalt ja forma part de la Catalunya Film Comission, un servei públic i gra-tuït de la Generalitat que vol promoure els rodatges a Catalunya. A la pàgina web del

servei el municipi ja disposa del seu perfil amb diferents localitzacions per realitzarrodatges, com el parc de can Rafart, els forns romans o el Museu Arxiu.

RedaccióVILASSAR DE DALT

líniamar.cat juliol 2015

| 20

23

Cabrera de Mar

Ja fa 23 dies que Cabrera de Mardisposa d’un tram de la platjadels Vinyals adaptat per a per-sones amb mobilitat reduïda odiscapacitat física. El balanç queen fa l’Ajuntament és positiu, enprimer lloc pel que fa a l’afluèn-cia d’usuaris registrada fins ara.“S’han posat en contacte amb no-saltres diverses residències degent gran”, relata l’alcalde JordiMir. “La majoria es mostren sor-presos que l’estança a la platja notingui cap cost per a ells”, afegeix.Més enllà de gent gran, la zonatambé ha cridat l’atenció d’altresperfils, com pacients de l’InstitutGuttman. Més enllà del nombrede visites, Mir considera que elsusuaris fan una bona valoraciódel servei.

CABRERA, POBLE PIONERL’afluència de visitants ha co-mençat amb bon peu, però des

de l’Ajuntament preveuen quel’assistència a la platja adapta-da anirà en augment durant elscaps de setmana d’agost.

Cabrera és el primer muni-cipi de la demarcació de Barce-lona a inaugurar un tram deplatja adaptat, però altres poblesdel Maresme també s’estan ac-tualitzant en matèria d’accessi-bilitat a les platges, com el Mas-

nou. En el cas de Cabrera, eltram adaptat compta amb pas-seres, zona d’estacionament re-servat, vestidor adaptat, dutxaadaptada, una cadira amfíbia ouna zona d’ombra. A més, l’acordde col·laboració amb el ClubNàutic permet que els usuarispuguin dur a terme diversespràctiques esportives adapta-des, com el pàdel surf o la vela.

Bon balanç del funcionament del ram de platja adaptat: Arxiu

Previsió d’augment d’afluènciaa la platja adaptada

CONEIXEMENT4Maria Garciaha estat la guanyadora de la pri-mera edició de la Beca Llenguai Cultura, convocada per l’A-juntament i atorgada a l’estu-diant amb la millor nota globalde segon de batxillerat del curs2014-2015. La beca consisteixen una estada de 21 dies a Ir-landa, que Garcia ja està rea-litzant, amb l’objectiu de per-feccionar els coneixementsd’anglès i conèixer la història icultura del país, mentre conviuamb una família local. “És moltenriquidor poder conèixer elsseus costums i la seva manerade viure”, afirma la guanyado-ra de la beca.

Garcia assisteix a classesd’anglès, realitza visites cultu-rals, practica esports i com-parteix estones amb estudiantsd’arreu del món. “Estic guan-yant molta fluïdesa amb l’an-glès. Espero poder repetir l’ex-periència”, explica Garcia, queel curs que ve començarà eldoble grau de Dret, ADE i Eco-nomia a la UPF.

Maria Garcia,guanyadora deLlengua i Cultura

El gegant Perot,protagonista de laFesta Major

CULTURA4La Colla Geganterade Cabrera aprofitarà la FestaMajor de Sant Feliu per pre-sentar el nou gegant Perot, ins-pirat en el baró de Burriac,Pere Joan Ferrer.

El seu ball de presentacióserà el 31 de juliol després delpregó, mentre que el 2 d’agostse celebrarà la primera Convi-dada del senyor de Burriac,una trobada de gegants de totCatalunya.

La colla de diables tambéserà protagonista de la festa, jaque presentarà en societat elRosegaescrots, la seva novabèstia de foc.

El Castellet | Activitats d’estiuEl casal de gent gran El Castellet no tanca per vacances i durant el final dejuliol i l’agost oferirà activitats gratuïtes als seus usuaris, com sessions de

cinefòrum o classes de tonificació i pilates. Aquestes iniciatives se sumen alservei de càtering que El Castellet ofereix des del mes de juny.

Andreu MerinoCABRERA DE MAR

Els comerços de Vilassar de Dalt,amb la col·laboració de l’Ajun-tament, organitzaran dissabtela tercera edició de la nit del co-merç, batejada amb el nom deShopping Night, de set del vesprea les dues de la matinada a la Pla-ça de a Tela. Enguany els esta-bliments de restauració seranmajoria entre els comerços pre-sents, convertint la iniciativapràcticament en un sopar a lafresca. De fet, els organitzadorses plantegen replantejar la nit delcomerç de cara a l’any que ve.“Volem evitar que només siguiuna fira gastronòmica”, afirma elpresident de l’Associació d’Em-presaris i Comerciants de Vilas-sar de Dalt, Pep Cros.

MIRAR I XAFARDEJARCros considera que seria unerror valorar el resultat de la fira

a través de les vendes fetes. “Elprincipal objectiu no ha de servendre, sinó donar-se a conèixer.Que la gent miri i xafardegi”, ex-plica.

En aquest sentit, la dinamit-zadora de comerç de l’Ajunta-ment, Montse Bellido, assegura

que l’objectiu de la ShoppingNight és involucrar els veïnsamb el comerç local. “Hem d’a-conseguir que es quedin al pobleper fer les seves compres”, as-senyala. L’Ajuntament esperaque el nombre d’assistents superiels 1.000 de l’any passat.

líniamar.cat juliol 2015

21 |

23

Comarca

POLÍTICA4El procés polític queviu Catalunya també suposaconseqüències a nivell local. A fi-nals de juny l’assemblea local deProcés Constituent que abasta-va les poblacions de Premià deMar, Premià de Dalt, Vilassar deMar i Vilassar de Dalt es va dis-soldre després que la formaciódecidís en una assemblea ex-traordinària el passat 14 de juny“dedicar tots els esforços a cons-truir una candidatura de con-fluència” de cara a les eleccionsdel 27 de setembre.

“La majoria de gent de l’as-semblea no ens identificàvemamb el que s’havia aprovat, peròvam decidir no convocar unaconsulta interna”, afirma ÀngelPagès, membre de l’assemblealocal. “Vam considerar que eramés pràctic no entrar en aques-ta discussió per tal de mantenirel treball que estem fent en elcamp social”, afegeix.

Aquest treball es realitzaràsota el paraigua de l’entitat Pre-mià Social i se centrarà en l’a-tenció a l’exclusió social.

Al llarg del darrer any el nombrede maresmencs que tenen laseva residència habitual a l’es-tranger ha augmentat un 9,82%,i ja en són 8.563, segons es des-prèn de l’informe del Padród’habitants residents a l'estran-ger elaborat per l'Observatori deDesenvolupament Local del Con-sell Comarcal. La tendència és ge-neral a tot Catalunya, encaraque amb un percentatge inferiorrespecte al Maresme, que és laquarta comarca amb més po-blació repartida pel món.

A L’ALÇA DES DEL 2009El nombre de maresmencs quetenen la seva residència a l’es-tranger no ha parat de créixer desdel 2009. França, Argentina iAlemanya són les principals des-

tinacions, encara que també te-nen un pes destacat Suïssa, Reg-ne Unit, Estats Units, Bèlgica,Andorra i Xile. Els tres països quehan experimentat un ascens mésdestacat al llarg d’aquest anyhan estat Bèlgica, el Regne Uniti França.

PES DEL BAIX MARESMETot i que el 30,35% de la pobla-ció maresmenca que viu a l’es-

tranger és originària de Mataró,el Baix Maresme també té un pesespecífic en l’èxode dels veïns iveïnes. Premià de Mar és la ter-cera població d’origen dels ciu-tadans residents en altres països,amb 591 persones, la qual cosaequival a un 6,83% del total. Ensegon lloc hi ha el Masnou ambun 5,33%, mentre que el podi elcompleta Vilassar de Mar ambun 3,98%.

El Maresme és la quarta comarca amb més població repartida pel món. Foto: Arxiu

Creix el nombre de maresmencsresidents a l’estranger

RedaccióBAIX MARESME

Ruptura de l’assembleade Procés Constituent

Consell Comarcal | Sessió de constitucióDemà a les 12 del migdia se celebrarà la sessió de constitució del Consell

Comarcal del Maresme, en la qual prendran possessió de l’acta de consellerels 33 membres de la nova corporació i s’escollirà el president. El govern

estarà format pels 9 consellers d’ERC, els 9 de CiU i els 6 del PSC.

La Plaça de la Tela acollirà la tercera edició de la nit del comerç: Arxiu

Vilassar de Dalt celebra la sevatercera Shopping Night

MOSTRA4Del 14 al 17 d’agostCabrils viurà la seva 28ena edicióde la Mostra gastronòmica, co-mercial i d’artesans, organitzadaper Seipro. Cada dia la mostra es-tarà oberta al públic des de dosquarts de vuit del vespre fins a dosquarts de dotze de la nit.

Enguany 19 restaurants deCabrils i de diferents punts de lacomarca participaran en la partgastronòmica de l’esdeveniment.Una part que estarà força cen-trada en els productes típics dela DO Alella, com el vi o el cava.“Volem donar a conèixer la qua-litat gastronòmica de Cabrils,així com el servei dels seus es-tabliments i l’excel·lent relacióentre qualitat i preu”, afirmaGeno Estrada, membre de l’or-ganització.

D’altra banda, la mostra tam-bé reunirà 10 comerços locals iuna zona de 25 paradetes queoferiran diversos productes, desd’embotits a coques, passantper diversos articles artesanalscom penjolls.

La gastronomiade Cabrils espromociona

Entrades per IllaFantasia amb elcomerç de Premià

CAMPANYES4Comerços Asso-ciats de Premià (CAP) segueixpromocionant la compra als es-tabliments locals a través decampanyes que regalen premisals clients.

Ara, els comerços de CAP re-galen entrades per a la FamilyWater Park Night Expecienced’Illa Fantasia, les sessions noc-turnes que el Parc Aquàtic or-ganitza per al públic familiar du-rant l’estiu els dies 2,6 i 30 d’a-gost des de les vuit del vesprefins a la mitjanit.

Vilassar Comerç | Èxit del Tastet d’EstiuEl passat 17 de juliol es va celebrar la novena edició del Tastet d’Estiu, organitzatper Vilassar Comerç. Els impulsors fan un balanç molt positiu de l’edició d’enguany,tant pel que fa a la participació de comerços associats com a l’afluència de gent alsopar, que va estar acompanyat de música per animar l’ambient.

RedaccióVILASSAR DE DALT

Comerç

líniamar.cat juliol 2015

| 22

23

Esports

El CD Masnou afrontarà, a partirde finals d’agost, una nova tem-porada a Tercera Divisió, que en-guany es presenta més competi-tiva que mai.

A equips com l’Europa, elPrat, el Figueres o la Montañesas’hi suma el Sant Andreu, que vabaixar de Segona B, i el Júpiter iel Granollers, que van dominargairebé tot l’any el seu grup de Pri-mera Catalana. Precisament elSant Andreu serà el primer rivaldels masnovins, que visitaran elNarcís Sala el dia 23 d’agost.

Amb l’objectiu d’arribar a l’i-nici de temporada en un estat òp-tim, el club ha treballar per dis-senyar una pretemporada queconstarà de cinc partits. Vilanova,Damm, Sant Ildefons, Sant Cugati Mataró seran els rivals dels ho-

mes de Miguel López ens elsamistosos que es disputaran en-tre el 2 i el 20 d’agost.

EL PALAMÓS, A LA COPAA banda dels compromisos de lli-ga, els del Baix Maresme tambéhan conegut el seu rival a la Copa

Catalunya, que serà el degà delfutbol català, el Palamós. Els delBaix Empordà visitaran el Muni-cipal el dia 1 d’agost a les 7 de latarda. Si el Masnou supera l’eli-minatòria, els masnovins jugarienla segona ronda contra el Bada-lona o el Cerdanyola.

El CD Masnou debutarà contra el Sant Andreu a la lliga. Foto: CDM

El CD Masnou es prepara per auna dura temporada a Tercera» El Palamós serà el rival a la primera ronda de la Copa Catalunya

» Entre el 2 i el 20 d’agost, els masnovins jugaran 6 amistosos

El Baix Maresme es mullacontra l’esclerosi múltiple

BAIX MARESME4Com ja és ha-bitual des de fa anys, a principisde juliol la Fundació EsclerosiMúltiple (FEM) organitza a prin-cipis de juliol la jornada Mulla’tper l’esclerosi múltiple, que cadaany busca conscienciar la ciuta-dania i recollir fons per lluitarcontra aquesta malaltia.

Fins a 7 municipis del BaixMaresme van respondre a lacrida de la FEM el passat 12 dejuliol, i durant tot el matí les se-

ves piscines van omplir-se peraquesta causa solidària.

Van participar en la jornadala piscina del Complex EsportiuMunicipal d’Alella, la del ClubNàutic i la del Complex EsportiuMunicipal del Masnou, la delClub de Tennis de Premià deDalt (per primer cop), la del Cen-tre Esportiu Municipal de Premiàde Mar, la del SEM Can Banús deVilassar de Dalt i la Piscina Mu-nicipal de Vilassar de Mar.

VILASSAR DE MAR4El futur dela gimnàstica artística a la vila ésmés que prometedor.

Entre el 8 i el 12 de juliol, di-ferents esportistes de l’AssociacióGimnàstica Artística Vilassar deMar (AGAV) van participar en elCampionat d’Espanya que es vadisputar a Cáceres.

El millor resultat per a les delBaix Maresme el va aconseguirl’equip juvenil, format per NoaMaña, Adriana Laguna, AlexiaSentias i Maia Impellitieri, quevan aconseguir el sotscampionat,quedant-se només a nou dècimes

del conjunt guanyador, el Salt GC.El podi el va completar el CGALes Moreres d’Esplugues.

A més, les gimnastes de l’A-GAV també van obtenir grans re-sultats individualment. Maia Im-pelletieri també va aconseguiruna medalla de plata en catego-ria 2p. Per la seva banda, AlexiaSentias va guanyar un or en ca-tegoria 3p i una plata en l’aparellde paral·leles.

L’expedició de l’AGAV la vancompletar Laia Rabassa, LaiaBonet i Marina Roig, que va aca-bar quarta en barra d’equilibri.

El Bàsquet Masnou jugarà a la Lliga EBA el curs que ve

EL MASNOU4Repte majúsculper al Netsport Masnou. Aques-ta setmana s’ha conegut que, peruna reestructuració de la Fede-ració Espanyola de Bàsquet, l’e-quip sènior masculí del BaixMaresme disputaran la LligaEBA la temporada 2015-2016.

És el primer cop en la histò-ria del club (amb totes les sevesdenominacions) que participa enla quarta categoria del bàsquetespanyol. Un cop el club ha ga-

rantit que compleix amb els re-quisits necessaris, la federació haconfirmat la seva presència enaquesta categoria durant el cursque ve.

Els masnovins van acabarla temporada 2014-2015 en pri-mera posició del grup 1 de laCopa Catalunya, i es van creuara la fase final amb el Physic CBIgualada. Els del Baix Maresmevan perdre a l’Anoia (86-66),però van guanyar a casa (88-77).

Alella | El CR Alella organitza el 22è Torneig de Rugby a la platjaEl Club de Rugby Alella se suma a les celebracions de la Festa Major de la vila. Aquest dissabte, l’entitat organitzarà la 22a edició del Torneig de Rugby Platja d’Alella, que es

disputarà a la platja d’Ocata. Els partits es jugaran entre les 4 de la tarda i les 10 del vespre, ia partir de les 22:30h es farà l’entrega de premis i es farà un sopar de germanor i una festa.

RedaccióEL MASNOU

L’AGAV de Vilassar de Mar,sotscampió de gimnàstica

La imatge de la campanya, obra de Pilarín Bayès. Foto: Mulla’t

23 | líniamar.catjuliol 2015Agenda

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

40.10010.025

Total 370.700

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25040.100

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

370.700 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIUMENGE 9 D’AGOST11:00 Visita a la Mina d'Aigua del Masnou. Visitagratuïta per a descobrir les mines d'aiguaCresta i Malet, que formen part d'un laberintde galeries de 27 km. Inscripció a museu.nau-tica@elmasnou.cat o al telèfon 93 557 1830.

DISSABTE 25 DE JULIOL12:00 Visita guiada al Museu. El Museu del’Estampació organitza una visita a un preude 4 euros. Aquells que disposin del val de pro-moció podran participar-hi de forma gratuïta.

FINS AL 27 DE JULIOLTarda i vespre Els Minions a L’Amistat. El cine-ma de l’Amistat ha programat diverses ses-sions de la pel·lícula d’animació “Els Mi-nions” fins al 27 de juliol. La cinta explica l’e-volució d’aquests entremaliats éssers grocsdes de l’inici dels temps.

DISSABTE 25 DE JULIOL19:00 Grècia, crisi europea. Xerrada i col·loquia càrrec de Iolanda Fresnillo i Jezabel Goudinoff,membres de la Plataforma Auditoria Ciutadanadel Deute, i Carlos Rosetti, en representació deMarxes per la dignitat.

DISSABTE 1 D’AGOST22:00 Xupinasso d’inici de les Festes del Barato.Des del balcó de la Cooperativa Obrera. Des-prés, a la plaça Vicenç Martí, ballada de sardanes amb la cobla Marinada.

DISSABTE 1 D’AGOST12:00 Xeringada de Festa Major. Al migdia a laRambla dels Vinyals (Pla de l’Avellà), tindràlloc la tradicional xeringada de Festa Major.Es tracta d’un acte festiu c onsolidat en quèlitres i litres d’aigua serveixen perquè els méspetits de la casa, i a vegades algun ganàpia,és ruixin i passin un a estona d’allò mes en-tretinguda. A les 18h la programació per alpúblic infantil continua amb les actuacionsde pallassos i de titelles a la Plaça de l’Ajun-tament, a càrrec de Pengim Penjam. Al final,gelatada popular.

DIMECRES 29 DE JULIOL21:45 Cercavila nocturna de Festa Major. LaColla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Tim-balers recorreran el trajecte que separa l’A-vinguda del Bosquet de l’Hort de la Rectoria.

EL MASNOU CABRERA DE MAR ALELLAVILASSAR DE MARPREMIÀ DE MAR

agenda@comunicacio21.com

Des del balcó de l’Ajuntament, la fes-ta major de Sant Feliu comença ambel pregó a càrrec de l’Associació Grillats,que presentarà l’obra de teatre El baróde Burriac, seguida de la presentaciódel nou gegant Perot, inspirat en la fi-gura del baró Pere Joan Ferrer.

Pregó de Festa Major

Dv. 31 de juliol a les 20h

AGENDA MENSUAL

Els Amics de la Sardana de Premià deMar organitzen una ballada a la Pla-ça de l’Ajuntament amb la Cobla Sa-badell, formada per un total d’onze in-tèrprets i que representa un referentde la cobla al nostre país.

Ballada de sardanes amb la Cobla SabadellDv. 24 de juliol a les 22h

Com cada tercer diumenge de mes, laplatja d’Ocata s’omplirà amb la balla-da de Lindy Hop des de les set de la tar-da fins a les nou del vespre. Ho orga-nitza Ple de Swing i el la participacióés gratuïta.

Swing a Ocata

Dg. 16 d’agost a les 19h

L’Orquestra Selvatana serà l’encarre-gada d’amenitzar el ball de Festa Ma-jor amb música per a tots els gustos itotes les edats. Un cop acabi l’orques-tra, la festa continuarà a càrrec de DJOBI-ONE.

Gran ball de gala amb l’Orquestra SelvatanaDs. 1 d’agost a les 23:30h

| 24 líniamar.cat 23 juliol 2015 Pròxima edició: 22 de setembre