L'HABITACI MISTERIOSA

A va passar un dissabte pel mat quan em dirigia a casa de l'avia. Era un dia assolejat i aquell dissabte els arbres estaven d'un verd brillant i habitats per tota mena d'ocells que cantaven felios.

Sc Valentina, una xiqueta de la vostra edat amb els cabells negres i el ulls d'un bonic avellana.

Aquell dia anava a ser fantstic ja que la meua millor amiga, Estela, tamb venia i podria jugar amb ella, encara que arribaria desprs.

Jo anava caminant pel carrer mirant les cases de diferents i cridaners colors, les tendes que hi havia pel cam i observant a la gent que passava, quan em vaig aturar. Em vaig quedar uns segons observant aquella singular casa d'un color blau verds decorada amb unes especials i niques al mn voreres daurades amb unes grans i definides finestres enmarcades en daurat de les que es podia disfrutar d'unes vistes precioses. Vaig tocar al picaport, tamb daurat, amb forma de cap de lle i una veu des de dins em va dir que estava obert. Vaig obrir la porta i all es trobava la meva via a la engronsadora acariciant el seu gat amb taques blanques i negres. Ens vam saludar i em vaig quedar uns moments acariciant el gat.

-Valentina- Digu l'via.

-Si?- Vaig contestar.

-Recordes aquella habitaci que vas descobrir de xicoteta a la que no et deixava entrar? Doncs crec que ja eres prou major i .

La vaig tallar i la vaig abraar molt fort. Per fi!

Portava anys intentant entrar all per l'via sempre em pillava. Vaig pujar les escales, emocionada, i al fi ja vaig arribar. Vaig obrir la porta. L'habitaci estava una mica polsegosa per m'en era igual, estava tan contenta! Tot estava ple de caixes i vaig comenar a regirar-les. De sobte, mirant coses, vaig veure el que em pareixia un quadre amb un llenol al damunt recolzat a la paret. El vaig agafar i al deixar-lo al terra em vaig adonar de que hi havia un forat a la paret i s'hi veia alguna cosa estranya. Em vaig apropar per veure-ho millor i em vaig caure.

Havia sigut una caiguda molt forta i ja recuperada, m'adon de que estava a l'aire lliure i no a la casa del ve.

Era un lloc increible, hi havia moltes plantes amb flors amb colors vius mai vistes al mn. S'hi veien unes grans muntanyes al fons i l'aire es respirava molt b.Quan m'estava espolsant el vestit vaig veure que hi havia un forat al terra, sorprenentment tou, que havia fet al caure. Al forat s'hi podia distingir un paper. El vaig agafar i vaig quedar sorpresa al veure que era un mapa del tresor! Primer tenia que pujar una muntanya i em vaig donar presa perqu Estela estaria apunt d'arribar i volia tindre ja el tresor per ensenyar-li'l.

Anava caminant quan vaig veure uns xampinyons amb peus que intentaven avanar-me. Vaig accelerar per deixar-los enrere i una vegada els tenia ben lluny, pensava contenta, quins ssers ms hi hauria all. Ja al peu de la muntanya, vaig veure que era molt ms alta del que pareixia i, al no hi haver un altre cam, vaig deduir que all em costaria prou hores. De sobte, un ocell gegant em va veure i va baixar. Era precis i molt gran, tenia unes plomes d'un verd fosc amb la punta lleugerament de color rosa. Tenia unes ales grans i un pic fort amb forma de ganxo. Em va indicar amb el cap que pujara i jo em vaig muntar. L'ocell va volar i en pocs segons estava l'altre costar de la muntanya. Lo que jo no sabia, era que Estela ja havia arribat i que al buscar-me m'havia sentit parlar del tresor i ara em seguia per a quan el trobara furtar-me'l.

Ara tenia que creuar el riu i vaig veure que l'aigua anava tan forta que amb qualsevol manera de passar acabaria ofegant-me. Em vaig agenollar a la vora del riu, trista, perqu sabia que ja no podria trobar el tresor i quan estava apunt de rendir-me vaig veure uns peixets amb escates daurades i platejades i dos cues que s'apropaven i al veurem tan trista van comenar com a cantar una can i al fer-ho, de la boca els eixien uns fils daurats i en quan em vaig girar darrere de mi s'havia format un cam de pedra, Desprs d'agrair-ho als peixos, vaig travessar el riu, ja recuperada de la depressi de no poder passar i vaig seguir el meu cam.

Noms havia de passar per un altre lloc abans d'arribar al tresor i sentia que res podia parar-me. Tenia que passar un bosc i quan vaig arribar em vaig endinsar decidida. Estava ple d'arbres molt alts i de ms molestosos xampinyons amb peus. De sobte, molts ocells que no pareixien tindre un cos slid em van veure i em van atacar, i em vaig adonar de que ...eren de foc! Jo corria tot el que podia per estaven molt prop. Per a la meva sorpresa un grup d'aquells xampinyons es va ficar davant de mi i d'ells van sortir dolls d'aigua mesclats am una substncia morada que, al tocar aquells ocells, van fer que es consumissin i van desaparixer. Vaig abraar tots aquells xampinyons amb peus que m'havien salvat la vida. Ara ja no pensava que sigueren pesats i encara que siga estrany, em van donar una clau roja. La vaig agafar i al creuar el bosc em vaig trobar una porta immensa, per estava tancada. Vaig introduir la misteriosa clau a un petit forat i en girar-la, la porta s'obr a soles i, all estava el tresor!

No m'ho podia creure! L'havia trobat, encara que em va sorprendre que el bagul on estava el tresor fra tan xicotet. El vaig obrir i vaig veure que a pesar del seu tamany per dins era gegant i estava tot ple d'or, joies i moltes gemmes. Era meravells! El vaig agafar i vaig comprovar que pesava molt poc. Em vaig disposar a anar-me'n, per alg es va llenar damunt de mi. Era Estela i em volia furtar el tresor! Com podia ser aix? Les dues tirvem del bagul amb fora. Jo vaig tirar molt fort i es va caure. Vaig comenar a crrer amb el tresor i es va obrir un passads a una paret per on vaig passar.

Estela em va seguir. Mentre corria pensava en com havia pogut arribar a fer aix. Sempre havia sigut una mica avariciosa, per era la meua amiga, la havia tornada botja aquell lloc! Per fi vaig arribar a casa de l'via i vaig baixar les escales amb pressa. De seguida em vaig amagar darrere de la cadira de l'via que seguia assentada all.

-Dna'm el tresor! - crid Estela- se que ests ac!

-Espera! - digu l'via Valentina vine ac!

Em vaig alar sorpresa, i vaig aparixer, encara que el tresor seguia amagat. La meua via va traure una botelleta i li va tirar a Estela aquella substncia que traen aquells xampinyons amb peus i ens va explicar que Estela havia sigut pressa fcil per a una cosa molt poderosa, l'avarcia. Tamb que aquella poci, que tenia un s limitat, l'havia feta ella mateixa.

--O siga que tu ho sabies tot desde el principi?-vaig preguntar.

-Per suposat, jo fa molts anys que visc ac i qu et penses? que vaig comprar aquesta casa per l'espai i l'ubicaci?

Doncs, vaig agafar el bagul del tresor i el vaig obrir. Dins no hi havia res!

Les coses no es poden portar d'un mn a un altre digu l'via.

Llavors, tot l'esfor que he fet no ha servit per a res? - vaig preguntar trista.

-Doncs clar que si Valentina,, t'han ajudat criatures fantstiques, has demostrat tindre molt de valor i Estela, tu tamb, no s fcil escapar dels pensaments rons com l'avarcia. I a ms, el tresor ha de quedar-se al lloc que li pertany.

I juntes ens vam quedar parlant de l'aventura, mentre Estela es llevava la poci apegalosa amb una tovalla, i es va fer de nit mentre planejavem excursions a aquell meravells mn al que desitjavem tornar un altre dia.