DRAMES RURALS

En Peret és expulsat a la feina, i aquest es dedica a vaguejar i no fer res.

En Peret marxa a la nit i torna mol tard. La Quimeta li diu que no vagi amb en Palmella, però ell s’hi nega.

La Quimeta veu estrany a en Peret. En Peret i la Quimeta parlen sobre la seva situació actual.

La Quimeta decideix anar a veure a Don Eladi, per així intentar que el seu home torni a treballar.

Mentrestant, en Peret, va a la porta del taller de Don Eladi i encén una bomba.

La bomba exclata en el moment que passa la Quimeta pel davant de la fàbrica.

• Plantejament: En Peret el despatxen de la feina. Aquest té un diàleg amb la Quimeta, la seva dona, la qual li diu que té d’intentar de que el re-acceptin a la feina. Ell, però, més anàrquic que mai, diu que no es rebaixarà.(Pàg. 255-259)

• Nus: La Quimeta comença a sospitar que el seu marit en porta alguna de cap i decideix anar a parlar amb Don Eladi. A la mateixa vegada en Peret va a fer esclatar un paquet de dinamita al taller de Don Eladi, on aquest i la Quimeta estaven parlant. (Pàg.259-269)

• Desenllaç: Acaba amb la mort de la Quimeta per culpa de l’explosió. (Pàg. 269-270)

• Narrador en tercera persona:

La dona passà més d’una hora plorant i desesperant-se, ben entristida per aquella misèria aclaparadora, de la que no podien sortir per la tossuderia del seu home, d’aquell home que mig any enrera, tenia el millor geni del món, prudent, treballador, alegre, i que d’ençà que s’havia aplegat amb aquella colla de tabals i remolers...

(pàg. 259)

• Narrador omniscient:

I la pobra muller, ferida per la duresa de son marit, rompé a plorar, acotant el cap sobre la taula. I ell, sentint que s’enternia, amb tot i fer el ferreny, s’aixecà de la cadira amb una revolada i sortí de casa cridant...

(pàg. 259)

• Diàleg: Hi ha una gran abundància de diàlegs, sobretot al principi, ja que tot el plantejament es un diàleg entre en Peret i la Quimeta.

- I ara! Per què t’aixeques? Tot just són sis hores, home. Hala, dorm, que has vingut tard i després estaries mandrós tot el sant dia.

- Bah! Al menos faré gana(pàg

263)

• La Quimeta, tota neguitosa i agitada, baixà a la botiga del costat a que li fessin una lliura d’arròs i quatre fils de bacallà per al dinar, i tornant a dalt trobà En Peret amb un tupinet de ferro a la mà, sortint de la cuina.- Què en vols fer tu, d’això?- va preguntar-li- Jo...? Res...Anava... Anava a regar el julivert del test- va respondre, contrariatPerò ella reparà que en el tupinet no hi havia gota d’aigua.

(Pàg. 265)

Diàleg

Narració

• PRINCIPALS

• Peret: És el marit de la Quimeta. S’ha tornat una persona anàrquica a causa de l’acomiadament de la feina. Aquest acaba provocant la tragèdia a causa de la seva arrogància i insensatesa.

• Quimeta: És la muller d’en Peret. Aquesta veu que en Peret està estrany, i a causa de la situació econòmica de la família va a veure a don Eladi.

• SECUNDÀRIS

• Don Eladi: Dirigeix el taller en el qual treballava en Peret.

• Palmella: Persona suposadament radical que, juntament amb l’acomiadament de la feina, fan canviar totalment d’idea a en Peret.

• Ús d’un llenguatge col·loquial propi de la vida rural• «El tramvia passà, i En Peret treia ja de son cau un bulto que duia

amagat sota la brusa, ...» (pàg 269)

• Dialectalismes i vulgarismes• «Ara xalaríem, Quimeta, amb lo que nosaltres mateixos hem

guanyat, i no hauriem de demanar ...» (pàg 257)

• Ús del català salat• «En sa rabineria, anava ja a sortir sense donar les bones tardes, quan

ell latrapà vora la porta i ...» (pàg 267)

• Ah, si nosaltres siguéssim homes, si féssim com ells, si ens revengéssim de tots els explotadors! Ara xalaríem, Quimeta, amb lo que nosaltres mateixos hem guanyat, i no hauríem de demanar una queixalada de pa per amor de Déu. Però un dia o altre arribarà la nostra, i llavores... fora contemplacions! Mal per mal, i que callin: que les paguin juntes! Lo que és jo ja m’encarragaré de l’assassino del meu amo.

Repetició

Vulgarisme

Personificació