lexemes i morfemes
TRANSCRIPT
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
1/8
1
El lxic. La formaci dels motsEl lxic. La formaci dels motsEl lxic. La formaci dels motsEl lxic. La formaci dels mots
La flexi i la derivaci.La flexi i la derivaci.La flexi i la derivaci.La flexi i la derivaci.
Fixem-nos en aquests grups de paraules:
mar, submar, submarinista, marejol, marinada, mars
paperera, papers, paperer, paper, papereria, paperot, paperassa
mirador, mirada, mirar, mirarem, miraves, mirarien, mirall, emmirallat,
miratge
ricament, ric, rics, enriquir, enriquiran, enriquia
Cada grup de paraules cont uns sons que es repeteixen. De cada un
daquests sons en diem lexema o arrel, i constitueix la marca de famlia,
perqu apareix en totes les paraules de la mateixa famlia. Els lexemes
daquestes paraules sn: mar-, paper-, mira-, ric-.
Al lexema shi afegeixen grups de lletres, tant al davant com al darrere. Sub-
mar- inista, mira-tge, en-riqu-ia... sn elsmorfemes.
Els morfemes sn molt tils i ens permeten de formar noves paraules a partir
dun nic lexema.
De morfemes nhi ha de dos tipus: Morfemes flexius: Sn els morfemes que safegeixen desprs del lexema i
aporten informaci de gnere, nombre, persona, temps...
Morfemes derivatius (o afixos): Sn elements que, afegits a un lexema,
porten a la construcci duna nova idea, una nova paraula, i normalment aix
es correspon amb una nova accepci del diccionari.
Per exemple, sub, i ista, sn morfemes derivatius afegits al lexema ma, er,
eria, afegits al lexema paper.
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
2/8
2
Morfema flexiuMorfema flexiuMorfema flexiuMorfema flexiu
La flexi no dna lloc a paraules amb nous significats, sin a formes diferents
duna mateixa paraula. Aix ha fet que molt sovint es tractin els morfemes
flexius en lapartat de morfologia quan es parla de la forma de les paraules, i els
morfemes derivatius en lapartat de lxic i semntica.
Alguns dels morfemes flexius ms usuals sn els segents:
Morfemes de gnere. Indiquen si la paraula (nom, adjectiu, determinant o
pronom) s masculina o femenina. Per indicar el femen, els morfemes ms
usuals sn a, -ina,. (ex. re-ina, nen-a); per al mascul -e, -u (ex. arbr-e,
europe-u).
Morfemes de nombre. Indiquen si la paraula s singular o plural. Els
morfemes ms utilitzats per al plural sn -es, -s, -ns (ex. cadir-es, bou-s, cami-
ns).
Morfemes de persona. Permeten de relacionar el verb amb la persona que
fa lacci. Les persones sn representades per jo, tu, ell-ella, nosaltres,
vosaltres, ells-elles. Aix sn diferents les formes cantar-eu i cantar-em. El
morfema -eu indica la segona persona del plural, el morfema -em indica la
primera persona del plural.
Morfemes de temps. Indiquen en quin moment es produeix lacci del verb:
present, passat o futur. En la paraula cant-ava, el morfema -ava indica acci
passada, en cant-aran, el morfema -aran indica futur.
Separaci de lexema i morfemesSeparaci de lexema i morfemesSeparaci de lexema i morfemesSeparaci de lexema i morfemes
Per fer la separaci de les parts duna paraula, haurem de seguir uns passos.
Ho veurem per mitj de la separaci de la paraula calculadores.
1. Destriar el lexema a partir del mot que tenim i daltres paraules de la mateixa
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
3/8
3
famlia. Cal pensar en formes com calculadores, calcular, clcul..., i dedum que
el lexema (els sons que es repeteixen) s calcul-.
2. Una vegada separat el lexema, ens queda el morfema adores. Dintre
daquest morfema hi podem distingir la forma -es, que indica que la paraula s
plural. es s un morfema flexiu.
3. Ens queda una part, ador, El morfema ador afegit al lexema calcul ens
porta a la construcci duna nova paraula amb un nou significat, instrument
que serveix per calcular; s, doncs, un morfema derivatiu.
Recorda lesquema:
La derivaciLa derivaciLa derivaciLa derivaci
La derivaci consisteix a formar noves paraules afegint uns elements, els
morfemes derivatius o afixos, a un lexema. El primitiu s la paraula a partir de
la qual es formen els nous mots. El derivat s la nova paraula formada a partir
del primitiu i amb lajuda dels morfemes derivatius.
Els morfemes derivatius sempre van associats a un lexema, no poden anarsols. Segons la seva posici en relaci al lexema poden ser:
!
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
4/8
4
Prefixos. Es colloquen al davant del lexema. Alguns dels prefixos ms
utilitzats sn els segents:
Sufixos. Es posen al darrere del lexema. Entre els ms utilitzats tenim
aquests:
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
5/8
5
Alguns sufixos ens serveixen per formar augmentatius; en aquest cas el sufix
indica grandria:
Tamb hi ha el cas contrari: sufixos com -et, -eta, -ets, -etes, -im, -,safegeixen
a un nom o a un adjectiu i formen un diminutiude la paraula, s a dir, indiquen
petitesa. A vegades sutilitzen en sentit afectus:
Amb lajuda dels sufixos -astre, -astra, -ot, -otapodem formar els despectius,
paraules que indiquen menyspreu: sabatasabatot, polticpoliticastre,
animalanimalot
El sufix -ssim serveix per formar els superlatius; indica que la qualitat o el
defecte expressat per ladjectiu es dna en el grau ms elevat.
altaltssim, netsnetssims, bonabonssima
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
6/8
6
Els gentilicissn paraules derivades amb les quals designem les persones o
els objectes en relaci al seu lloc de procedncia. Es formen amb sufixos com
-, -ana, -enc, -enca, -eny, -s, -esa, -, -ina, -ol...
Alguns sufixos ens serveixen per formar collectius, paraules que indiquen un
grup. Sn sufixos com eda, -ar, -ada, -at...
. Linfix s un morfema que se situa entre el lexema i el sufix.
Potser s el morfema ms difcil de separar; a ms, no tots els infixos tenen
un significat clar.
A vegades els infixos ens permeten formar dues paraules derivades diferents:
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
7/8
7
Procs de formaci de noves paraules: laProcs de formaci de noves paraules: laProcs de formaci de noves paraules: laProcs de formaci de noves paraules: lacomposici.composici.composici.composici.
La composici s un procs que consisteix a formar noves paraules a partir de
la combinaci de paraules ja existents. El resultat s un mot compost.
Es poden combinar mots de diferents categories gramaticals. Vegem-ne algun
exemples:
Normalment els dos mots que conformen el mot compost suneixen sense
posar-hi res al mig.
No obstant aix, a vegades es fa alguna modificaci com, per exemple, afegir
una vocal per tal de facilitar-ne la lectura. s el cas de coliflor, fisicoqumic,allioli, vistiplau...
Daltres vegades els mots han de portar un guionet. En aquesta mateixa unitat,
a lapartat de gramtica i ortografia, podrs veure la normativa referent a ls
del guionet en les paraules compostes.
-
7/23/2019 Lexemes i Morfemes
8/8
8
s del guionet en els mots compostoss del guionet en els mots compostoss del guionet en els mots compostoss del guionet en els mots compostosEls mots compostos sescriuen normalment sense guionet. Hi ha, per, uns
casos en qu hem de posar el guionet:
Quan el primer mot acaba en vocal i el segon comena en s, r o x.
Exemples: para-sol, espanta-sogres, busca-raons, barba-ros, escura-
xemeneies, para-xocs.
En els numerals compostos. Ex: trenta-tres, vint-i-cinc.
En els compostos formats per dos mots que, si no estiguessin separats,
serien difcils de llegir: Exemple: Mont-roig, blanc-i-blau, Puig-reig...
Mots compostos en qu el primer mot s el nom dun punt cardinal. Ex: sud-
americ, nord-est...
Els mots compostos repetitius. Ex: tic-tac, zig-zag, nyigui-nyogui, xino-xano,
pengim-penjam...
En algunes expressions com adu-siau, abans-dahir.