l'evolució iconogràfica del mite de dànae : de...
TRANSCRIPT
Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del
mite de Dagravenae
de Gossaert a Subirachs
Autora M Almudena Gonzaacutelez Peacuterez
Universitat Oberta de Catalunya
Consultora Meritxell Martiacute Orriols
Treball Final de Carrera
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
IacuteNDEX
Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs 4
Introduccioacute 4
El mite 5
Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor 6
Les fonts 6
Les interpretacions 9
Elements drsquoanagravelisi 13
Iconografia i iconologia a la pintura 13
Bellesa i lletjor 13
Representacioacute del nu femeniacute 16
Els autors i les obres 20
Gossaert Jan 20
Allegri Antonio 22
Vecellio Tiziano 24
Becerra Gaspar 33
Tintoretto Jacopo 34
Goltzius Hendrick 36
Gentileschi Artemisia 38
Van Rijn Rembrandt 41
Boucher Franccedilois 43
Duran Carlos 45
Matisse Henri 47
Klimt Gustav 49
Schiele Egon 51
Picasso Pablo 53
Baldeweg Juan Navarro 55
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Subirachs Josep M 58
Conclusions 60
Bibliografia 62
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoEVOLUCIOacute ICONOGRAgraveFICA DEL MITE DE DAgraveNAE DE
GOSSAERT A SUBIRACHS
INTRODUCCIOacute
Lrsquoevolucioacute iconografia a les representacions pictograveriques del mite de Dagravenae de
Gossaert a Subirachs eacutes el tema drsquoaquesta recerca El fascinant mite de Dagravenae
ha inspirat artistes de muacuteltiples disciplines poetes escriptors escultors
gravadors i pintors han quedat subjugats per aquesta histograveria i per la seva
ductilitat Eacutes tan agravemplia la varietat drsquoautors que han treballat aquesta mategraveria
que eacutes fa impossible una recerca intensiva i exhaustiva de totes les fonts aixiacute
concentrarem la nostra anagravelisi en lrsquoestudi drsquo un conjunt representatiu i divers de
pintures sobre lrsquoescena de la Pluja drsquoOr del mite de Dagravenae
A partir drsquoun recorregut iconogragravefic de les obres de J Gossaert A Allegri
Tiziano G Becerra J Tintoretto A Gentileschi Rembrandt Goltzius Matisse
G Klimt E Schiele Picasso J Navarro Baldeweg i Subirachs en la seva
representacioacute de lrsquoescena de la pluja drsquoor sobre Dagravenae srsquointentaragrave respondre a
les seguumlents quumlestions
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite i
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Les hipogravetesis primigegravenies de la recerca soacuten
la pintura com a mecanisme drsquoexpressioacute i comunicacioacute de lrsquoartista seragrave
reflex de la interpretacioacute del mite i el simbolisme ens permetragrave identificar
aquesta versioacute
es podragrave detectar una evolucioacute en la iconografia utilitzada per a una
mateixa interpretacioacute del mite Per a facilitar aquesta comprovacioacute srsquoha
focalitzat lrsquoestudi en una escena concreta Dagravenae fecundada per Zeus en
forma de pluja drsquoor Al ser aquesta una escena minimalista amb un uacutenic
personatge imprescindible i ubicada en un lloc que no requereix gaire
ornamentacioacute srsquoincrementa la importagravencia dels siacutembols com a camiacute de
drsquoexpressioacute de lrsquoartista
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
EL MITE
El mite de Dagravenae que ens ocupa forma part
de la vida de Perseu Robert Graves a Los
mitos griegos1 el descriu aixiacute ldquoAcrisio que
estava casat amb Aganipe no tenia fills
nomeacutes una filla anomenada Dagravenae a la que
havia seduiumlt Preto Quan Acrisio consultagrave
amb lrsquooracle coacutem podia engendrar fills la
seva resposta fou lsquoNo podragraves tenir fills i el
teu neacutet et mataragraversquo Per evitar aquest destiacute
Acrisio tancagrave a Dagravenae en una presoacute amb portes
de bronze guardada per gossos salvatges perograve
tot i les precaucions Zeus la cobriacute en forma de
pluja drsquoor i ella dona a llum al seu fill Perseu Al
assabentar-se Acrisio de lrsquoestat de Dagravenae no es
va creure que havia sigut obra de Zeus i va
sospitar que el seu germagrave havia tornat a tenir
relacions iacutentimes amb ella perograve no atrevint-se a
matar la seva progravepia filla la tancagrave amb Perseu
en un bagul de fusta i la llenccedilagrave al mar Lrsquoarca anagrave a
la deriva fins a lrsquoilla de Serifos on un pescador
anomenat Dictis lrsquoapressagrave amb la xarxa
lrsquoarrossegagrave fins a la platja i al trencar-la per obrir-
la es trobagrave amb Dagravenae i el seu fill que encara
estaven vius Els portagrave drsquoimmediat amb el seu
germagrave el rei Polidectes qui va criar Perseu a la
seva progravepia
casardquo
1 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg262
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoESCENA DAgraveNAE I LA PLUJA DrsquoOR
Tot i considerar el mite de Dagravenae com a base per a la recerca ens centrarem en
lrsquoescena de lrsquoargiva rebent la pluja drsquoor per la qual Zeus va engendrar Perseu
Els motius principals drsquoaquesta consideracioacute son la forccedila de lrsquoescena la quantitat
de representacions de la mateixa i les muacuteltiples interpretacions del mite que han
derivat drsquoaquesta trobada entre la princesa i Zeus
LES FONTS
Les fonts del mite de Dagravenae soacuten profuses 2Si ens referim a la poesia el teatre i
lrsquoescriptura en general podem trobar en lrsquoegravepoca clagravessica referegravencies tangencials
al mite a lrsquoobra drsquo Homer i Pindaro Euriacutepides fa una primera interpretacioacute del
mite i Terenci a la seva obra ldquoLrsquoEunucrdquo en parla de la visioacute evocadora de una
representacioacute de Dagravenae posseiumlda per Zeus en forma de pluja drsquoor
Horaci en la oda III de Carmina predica contra lrsquoopulegravencia i Dagravenae nrsquoeacutes lrsquo
exemple Ovidi a les seves Metamorfosis criacutetica el poder dels diners que
corrompen la jove i fa que srsquoentregui a lrsquoamant poderoacutes al igual que Antiacutepatro de
Tessalogravenica
Prudenci ja a egravepoca del Baix Imperi fa servir la histograveria de Dagravenae per a
desprestigiar els deacuteus pagans i els antics mostrant com la divinitzacioacute drsquoaquest
fet repudiable feta pels poetes tambeacute aplicava a les descripcions de les
magnificegravencies des antics reis
A lrsquo Edat Mitja Alfonso X El Savi a la seva obra General Estoria teacute un capiacutetol
dedicat a la histograveria de Dagravenae CapCLVI ldquoDe como entro Juppiter a Danae
segunt dicen los auctores de los gentilesrdquo mentre Boccaccio al Genealogie
deorum al llibre II capiacutetol XXXII tambeacute en fa referegravencia
Al segle XVI i XVII en continuen les cites al mite de Dagravenae per exemple amb
Francisco Aldana al seu poema XXXIII o amb Juan de Jauregui a la seva Canccediloacute a
lrsquoor
Existeixen tambeacute altre tipus de representacions del mite de Dagravenae aixiacute trobem
ceragravemiques amb imatges agravetiques i diferents representacions de miniatures i
joies
2 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
IacuteNDEX
Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs 4
Introduccioacute 4
El mite 5
Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor 6
Les fonts 6
Les interpretacions 9
Elements drsquoanagravelisi 13
Iconografia i iconologia a la pintura 13
Bellesa i lletjor 13
Representacioacute del nu femeniacute 16
Els autors i les obres 20
Gossaert Jan 20
Allegri Antonio 22
Vecellio Tiziano 24
Becerra Gaspar 33
Tintoretto Jacopo 34
Goltzius Hendrick 36
Gentileschi Artemisia 38
Van Rijn Rembrandt 41
Boucher Franccedilois 43
Duran Carlos 45
Matisse Henri 47
Klimt Gustav 49
Schiele Egon 51
Picasso Pablo 53
Baldeweg Juan Navarro 55
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Subirachs Josep M 58
Conclusions 60
Bibliografia 62
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoEVOLUCIOacute ICONOGRAgraveFICA DEL MITE DE DAgraveNAE DE
GOSSAERT A SUBIRACHS
INTRODUCCIOacute
Lrsquoevolucioacute iconografia a les representacions pictograveriques del mite de Dagravenae de
Gossaert a Subirachs eacutes el tema drsquoaquesta recerca El fascinant mite de Dagravenae
ha inspirat artistes de muacuteltiples disciplines poetes escriptors escultors
gravadors i pintors han quedat subjugats per aquesta histograveria i per la seva
ductilitat Eacutes tan agravemplia la varietat drsquoautors que han treballat aquesta mategraveria
que eacutes fa impossible una recerca intensiva i exhaustiva de totes les fonts aixiacute
concentrarem la nostra anagravelisi en lrsquoestudi drsquo un conjunt representatiu i divers de
pintures sobre lrsquoescena de la Pluja drsquoOr del mite de Dagravenae
A partir drsquoun recorregut iconogragravefic de les obres de J Gossaert A Allegri
Tiziano G Becerra J Tintoretto A Gentileschi Rembrandt Goltzius Matisse
G Klimt E Schiele Picasso J Navarro Baldeweg i Subirachs en la seva
representacioacute de lrsquoescena de la pluja drsquoor sobre Dagravenae srsquointentaragrave respondre a
les seguumlents quumlestions
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite i
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Les hipogravetesis primigegravenies de la recerca soacuten
la pintura com a mecanisme drsquoexpressioacute i comunicacioacute de lrsquoartista seragrave
reflex de la interpretacioacute del mite i el simbolisme ens permetragrave identificar
aquesta versioacute
es podragrave detectar una evolucioacute en la iconografia utilitzada per a una
mateixa interpretacioacute del mite Per a facilitar aquesta comprovacioacute srsquoha
focalitzat lrsquoestudi en una escena concreta Dagravenae fecundada per Zeus en
forma de pluja drsquoor Al ser aquesta una escena minimalista amb un uacutenic
personatge imprescindible i ubicada en un lloc que no requereix gaire
ornamentacioacute srsquoincrementa la importagravencia dels siacutembols com a camiacute de
drsquoexpressioacute de lrsquoartista
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
EL MITE
El mite de Dagravenae que ens ocupa forma part
de la vida de Perseu Robert Graves a Los
mitos griegos1 el descriu aixiacute ldquoAcrisio que
estava casat amb Aganipe no tenia fills
nomeacutes una filla anomenada Dagravenae a la que
havia seduiumlt Preto Quan Acrisio consultagrave
amb lrsquooracle coacutem podia engendrar fills la
seva resposta fou lsquoNo podragraves tenir fills i el
teu neacutet et mataragraversquo Per evitar aquest destiacute
Acrisio tancagrave a Dagravenae en una presoacute amb portes
de bronze guardada per gossos salvatges perograve
tot i les precaucions Zeus la cobriacute en forma de
pluja drsquoor i ella dona a llum al seu fill Perseu Al
assabentar-se Acrisio de lrsquoestat de Dagravenae no es
va creure que havia sigut obra de Zeus i va
sospitar que el seu germagrave havia tornat a tenir
relacions iacutentimes amb ella perograve no atrevint-se a
matar la seva progravepia filla la tancagrave amb Perseu
en un bagul de fusta i la llenccedilagrave al mar Lrsquoarca anagrave a
la deriva fins a lrsquoilla de Serifos on un pescador
anomenat Dictis lrsquoapressagrave amb la xarxa
lrsquoarrossegagrave fins a la platja i al trencar-la per obrir-
la es trobagrave amb Dagravenae i el seu fill que encara
estaven vius Els portagrave drsquoimmediat amb el seu
germagrave el rei Polidectes qui va criar Perseu a la
seva progravepia
casardquo
1 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg262
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoESCENA DAgraveNAE I LA PLUJA DrsquoOR
Tot i considerar el mite de Dagravenae com a base per a la recerca ens centrarem en
lrsquoescena de lrsquoargiva rebent la pluja drsquoor per la qual Zeus va engendrar Perseu
Els motius principals drsquoaquesta consideracioacute son la forccedila de lrsquoescena la quantitat
de representacions de la mateixa i les muacuteltiples interpretacions del mite que han
derivat drsquoaquesta trobada entre la princesa i Zeus
LES FONTS
Les fonts del mite de Dagravenae soacuten profuses 2Si ens referim a la poesia el teatre i
lrsquoescriptura en general podem trobar en lrsquoegravepoca clagravessica referegravencies tangencials
al mite a lrsquoobra drsquo Homer i Pindaro Euriacutepides fa una primera interpretacioacute del
mite i Terenci a la seva obra ldquoLrsquoEunucrdquo en parla de la visioacute evocadora de una
representacioacute de Dagravenae posseiumlda per Zeus en forma de pluja drsquoor
Horaci en la oda III de Carmina predica contra lrsquoopulegravencia i Dagravenae nrsquoeacutes lrsquo
exemple Ovidi a les seves Metamorfosis criacutetica el poder dels diners que
corrompen la jove i fa que srsquoentregui a lrsquoamant poderoacutes al igual que Antiacutepatro de
Tessalogravenica
Prudenci ja a egravepoca del Baix Imperi fa servir la histograveria de Dagravenae per a
desprestigiar els deacuteus pagans i els antics mostrant com la divinitzacioacute drsquoaquest
fet repudiable feta pels poetes tambeacute aplicava a les descripcions de les
magnificegravencies des antics reis
A lrsquo Edat Mitja Alfonso X El Savi a la seva obra General Estoria teacute un capiacutetol
dedicat a la histograveria de Dagravenae CapCLVI ldquoDe como entro Juppiter a Danae
segunt dicen los auctores de los gentilesrdquo mentre Boccaccio al Genealogie
deorum al llibre II capiacutetol XXXII tambeacute en fa referegravencia
Al segle XVI i XVII en continuen les cites al mite de Dagravenae per exemple amb
Francisco Aldana al seu poema XXXIII o amb Juan de Jauregui a la seva Canccediloacute a
lrsquoor
Existeixen tambeacute altre tipus de representacions del mite de Dagravenae aixiacute trobem
ceragravemiques amb imatges agravetiques i diferents representacions de miniatures i
joies
2 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Subirachs Josep M 58
Conclusions 60
Bibliografia 62
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoEVOLUCIOacute ICONOGRAgraveFICA DEL MITE DE DAgraveNAE DE
GOSSAERT A SUBIRACHS
INTRODUCCIOacute
Lrsquoevolucioacute iconografia a les representacions pictograveriques del mite de Dagravenae de
Gossaert a Subirachs eacutes el tema drsquoaquesta recerca El fascinant mite de Dagravenae
ha inspirat artistes de muacuteltiples disciplines poetes escriptors escultors
gravadors i pintors han quedat subjugats per aquesta histograveria i per la seva
ductilitat Eacutes tan agravemplia la varietat drsquoautors que han treballat aquesta mategraveria
que eacutes fa impossible una recerca intensiva i exhaustiva de totes les fonts aixiacute
concentrarem la nostra anagravelisi en lrsquoestudi drsquo un conjunt representatiu i divers de
pintures sobre lrsquoescena de la Pluja drsquoOr del mite de Dagravenae
A partir drsquoun recorregut iconogragravefic de les obres de J Gossaert A Allegri
Tiziano G Becerra J Tintoretto A Gentileschi Rembrandt Goltzius Matisse
G Klimt E Schiele Picasso J Navarro Baldeweg i Subirachs en la seva
representacioacute de lrsquoescena de la pluja drsquoor sobre Dagravenae srsquointentaragrave respondre a
les seguumlents quumlestions
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite i
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Les hipogravetesis primigegravenies de la recerca soacuten
la pintura com a mecanisme drsquoexpressioacute i comunicacioacute de lrsquoartista seragrave
reflex de la interpretacioacute del mite i el simbolisme ens permetragrave identificar
aquesta versioacute
es podragrave detectar una evolucioacute en la iconografia utilitzada per a una
mateixa interpretacioacute del mite Per a facilitar aquesta comprovacioacute srsquoha
focalitzat lrsquoestudi en una escena concreta Dagravenae fecundada per Zeus en
forma de pluja drsquoor Al ser aquesta una escena minimalista amb un uacutenic
personatge imprescindible i ubicada en un lloc que no requereix gaire
ornamentacioacute srsquoincrementa la importagravencia dels siacutembols com a camiacute de
drsquoexpressioacute de lrsquoartista
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
EL MITE
El mite de Dagravenae que ens ocupa forma part
de la vida de Perseu Robert Graves a Los
mitos griegos1 el descriu aixiacute ldquoAcrisio que
estava casat amb Aganipe no tenia fills
nomeacutes una filla anomenada Dagravenae a la que
havia seduiumlt Preto Quan Acrisio consultagrave
amb lrsquooracle coacutem podia engendrar fills la
seva resposta fou lsquoNo podragraves tenir fills i el
teu neacutet et mataragraversquo Per evitar aquest destiacute
Acrisio tancagrave a Dagravenae en una presoacute amb portes
de bronze guardada per gossos salvatges perograve
tot i les precaucions Zeus la cobriacute en forma de
pluja drsquoor i ella dona a llum al seu fill Perseu Al
assabentar-se Acrisio de lrsquoestat de Dagravenae no es
va creure que havia sigut obra de Zeus i va
sospitar que el seu germagrave havia tornat a tenir
relacions iacutentimes amb ella perograve no atrevint-se a
matar la seva progravepia filla la tancagrave amb Perseu
en un bagul de fusta i la llenccedilagrave al mar Lrsquoarca anagrave a
la deriva fins a lrsquoilla de Serifos on un pescador
anomenat Dictis lrsquoapressagrave amb la xarxa
lrsquoarrossegagrave fins a la platja i al trencar-la per obrir-
la es trobagrave amb Dagravenae i el seu fill que encara
estaven vius Els portagrave drsquoimmediat amb el seu
germagrave el rei Polidectes qui va criar Perseu a la
seva progravepia
casardquo
1 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg262
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoESCENA DAgraveNAE I LA PLUJA DrsquoOR
Tot i considerar el mite de Dagravenae com a base per a la recerca ens centrarem en
lrsquoescena de lrsquoargiva rebent la pluja drsquoor per la qual Zeus va engendrar Perseu
Els motius principals drsquoaquesta consideracioacute son la forccedila de lrsquoescena la quantitat
de representacions de la mateixa i les muacuteltiples interpretacions del mite que han
derivat drsquoaquesta trobada entre la princesa i Zeus
LES FONTS
Les fonts del mite de Dagravenae soacuten profuses 2Si ens referim a la poesia el teatre i
lrsquoescriptura en general podem trobar en lrsquoegravepoca clagravessica referegravencies tangencials
al mite a lrsquoobra drsquo Homer i Pindaro Euriacutepides fa una primera interpretacioacute del
mite i Terenci a la seva obra ldquoLrsquoEunucrdquo en parla de la visioacute evocadora de una
representacioacute de Dagravenae posseiumlda per Zeus en forma de pluja drsquoor
Horaci en la oda III de Carmina predica contra lrsquoopulegravencia i Dagravenae nrsquoeacutes lrsquo
exemple Ovidi a les seves Metamorfosis criacutetica el poder dels diners que
corrompen la jove i fa que srsquoentregui a lrsquoamant poderoacutes al igual que Antiacutepatro de
Tessalogravenica
Prudenci ja a egravepoca del Baix Imperi fa servir la histograveria de Dagravenae per a
desprestigiar els deacuteus pagans i els antics mostrant com la divinitzacioacute drsquoaquest
fet repudiable feta pels poetes tambeacute aplicava a les descripcions de les
magnificegravencies des antics reis
A lrsquo Edat Mitja Alfonso X El Savi a la seva obra General Estoria teacute un capiacutetol
dedicat a la histograveria de Dagravenae CapCLVI ldquoDe como entro Juppiter a Danae
segunt dicen los auctores de los gentilesrdquo mentre Boccaccio al Genealogie
deorum al llibre II capiacutetol XXXII tambeacute en fa referegravencia
Al segle XVI i XVII en continuen les cites al mite de Dagravenae per exemple amb
Francisco Aldana al seu poema XXXIII o amb Juan de Jauregui a la seva Canccediloacute a
lrsquoor
Existeixen tambeacute altre tipus de representacions del mite de Dagravenae aixiacute trobem
ceragravemiques amb imatges agravetiques i diferents representacions de miniatures i
joies
2 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoEVOLUCIOacute ICONOGRAgraveFICA DEL MITE DE DAgraveNAE DE
GOSSAERT A SUBIRACHS
INTRODUCCIOacute
Lrsquoevolucioacute iconografia a les representacions pictograveriques del mite de Dagravenae de
Gossaert a Subirachs eacutes el tema drsquoaquesta recerca El fascinant mite de Dagravenae
ha inspirat artistes de muacuteltiples disciplines poetes escriptors escultors
gravadors i pintors han quedat subjugats per aquesta histograveria i per la seva
ductilitat Eacutes tan agravemplia la varietat drsquoautors que han treballat aquesta mategraveria
que eacutes fa impossible una recerca intensiva i exhaustiva de totes les fonts aixiacute
concentrarem la nostra anagravelisi en lrsquoestudi drsquo un conjunt representatiu i divers de
pintures sobre lrsquoescena de la Pluja drsquoOr del mite de Dagravenae
A partir drsquoun recorregut iconogragravefic de les obres de J Gossaert A Allegri
Tiziano G Becerra J Tintoretto A Gentileschi Rembrandt Goltzius Matisse
G Klimt E Schiele Picasso J Navarro Baldeweg i Subirachs en la seva
representacioacute de lrsquoescena de la pluja drsquoor sobre Dagravenae srsquointentaragrave respondre a
les seguumlents quumlestions
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite i
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Les hipogravetesis primigegravenies de la recerca soacuten
la pintura com a mecanisme drsquoexpressioacute i comunicacioacute de lrsquoartista seragrave
reflex de la interpretacioacute del mite i el simbolisme ens permetragrave identificar
aquesta versioacute
es podragrave detectar una evolucioacute en la iconografia utilitzada per a una
mateixa interpretacioacute del mite Per a facilitar aquesta comprovacioacute srsquoha
focalitzat lrsquoestudi en una escena concreta Dagravenae fecundada per Zeus en
forma de pluja drsquoor Al ser aquesta una escena minimalista amb un uacutenic
personatge imprescindible i ubicada en un lloc que no requereix gaire
ornamentacioacute srsquoincrementa la importagravencia dels siacutembols com a camiacute de
drsquoexpressioacute de lrsquoartista
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
EL MITE
El mite de Dagravenae que ens ocupa forma part
de la vida de Perseu Robert Graves a Los
mitos griegos1 el descriu aixiacute ldquoAcrisio que
estava casat amb Aganipe no tenia fills
nomeacutes una filla anomenada Dagravenae a la que
havia seduiumlt Preto Quan Acrisio consultagrave
amb lrsquooracle coacutem podia engendrar fills la
seva resposta fou lsquoNo podragraves tenir fills i el
teu neacutet et mataragraversquo Per evitar aquest destiacute
Acrisio tancagrave a Dagravenae en una presoacute amb portes
de bronze guardada per gossos salvatges perograve
tot i les precaucions Zeus la cobriacute en forma de
pluja drsquoor i ella dona a llum al seu fill Perseu Al
assabentar-se Acrisio de lrsquoestat de Dagravenae no es
va creure que havia sigut obra de Zeus i va
sospitar que el seu germagrave havia tornat a tenir
relacions iacutentimes amb ella perograve no atrevint-se a
matar la seva progravepia filla la tancagrave amb Perseu
en un bagul de fusta i la llenccedilagrave al mar Lrsquoarca anagrave a
la deriva fins a lrsquoilla de Serifos on un pescador
anomenat Dictis lrsquoapressagrave amb la xarxa
lrsquoarrossegagrave fins a la platja i al trencar-la per obrir-
la es trobagrave amb Dagravenae i el seu fill que encara
estaven vius Els portagrave drsquoimmediat amb el seu
germagrave el rei Polidectes qui va criar Perseu a la
seva progravepia
casardquo
1 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg262
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoESCENA DAgraveNAE I LA PLUJA DrsquoOR
Tot i considerar el mite de Dagravenae com a base per a la recerca ens centrarem en
lrsquoescena de lrsquoargiva rebent la pluja drsquoor per la qual Zeus va engendrar Perseu
Els motius principals drsquoaquesta consideracioacute son la forccedila de lrsquoescena la quantitat
de representacions de la mateixa i les muacuteltiples interpretacions del mite que han
derivat drsquoaquesta trobada entre la princesa i Zeus
LES FONTS
Les fonts del mite de Dagravenae soacuten profuses 2Si ens referim a la poesia el teatre i
lrsquoescriptura en general podem trobar en lrsquoegravepoca clagravessica referegravencies tangencials
al mite a lrsquoobra drsquo Homer i Pindaro Euriacutepides fa una primera interpretacioacute del
mite i Terenci a la seva obra ldquoLrsquoEunucrdquo en parla de la visioacute evocadora de una
representacioacute de Dagravenae posseiumlda per Zeus en forma de pluja drsquoor
Horaci en la oda III de Carmina predica contra lrsquoopulegravencia i Dagravenae nrsquoeacutes lrsquo
exemple Ovidi a les seves Metamorfosis criacutetica el poder dels diners que
corrompen la jove i fa que srsquoentregui a lrsquoamant poderoacutes al igual que Antiacutepatro de
Tessalogravenica
Prudenci ja a egravepoca del Baix Imperi fa servir la histograveria de Dagravenae per a
desprestigiar els deacuteus pagans i els antics mostrant com la divinitzacioacute drsquoaquest
fet repudiable feta pels poetes tambeacute aplicava a les descripcions de les
magnificegravencies des antics reis
A lrsquo Edat Mitja Alfonso X El Savi a la seva obra General Estoria teacute un capiacutetol
dedicat a la histograveria de Dagravenae CapCLVI ldquoDe como entro Juppiter a Danae
segunt dicen los auctores de los gentilesrdquo mentre Boccaccio al Genealogie
deorum al llibre II capiacutetol XXXII tambeacute en fa referegravencia
Al segle XVI i XVII en continuen les cites al mite de Dagravenae per exemple amb
Francisco Aldana al seu poema XXXIII o amb Juan de Jauregui a la seva Canccediloacute a
lrsquoor
Existeixen tambeacute altre tipus de representacions del mite de Dagravenae aixiacute trobem
ceragravemiques amb imatges agravetiques i diferents representacions de miniatures i
joies
2 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
EL MITE
El mite de Dagravenae que ens ocupa forma part
de la vida de Perseu Robert Graves a Los
mitos griegos1 el descriu aixiacute ldquoAcrisio que
estava casat amb Aganipe no tenia fills
nomeacutes una filla anomenada Dagravenae a la que
havia seduiumlt Preto Quan Acrisio consultagrave
amb lrsquooracle coacutem podia engendrar fills la
seva resposta fou lsquoNo podragraves tenir fills i el
teu neacutet et mataragraversquo Per evitar aquest destiacute
Acrisio tancagrave a Dagravenae en una presoacute amb portes
de bronze guardada per gossos salvatges perograve
tot i les precaucions Zeus la cobriacute en forma de
pluja drsquoor i ella dona a llum al seu fill Perseu Al
assabentar-se Acrisio de lrsquoestat de Dagravenae no es
va creure que havia sigut obra de Zeus i va
sospitar que el seu germagrave havia tornat a tenir
relacions iacutentimes amb ella perograve no atrevint-se a
matar la seva progravepia filla la tancagrave amb Perseu
en un bagul de fusta i la llenccedilagrave al mar Lrsquoarca anagrave a
la deriva fins a lrsquoilla de Serifos on un pescador
anomenat Dictis lrsquoapressagrave amb la xarxa
lrsquoarrossegagrave fins a la platja i al trencar-la per obrir-
la es trobagrave amb Dagravenae i el seu fill que encara
estaven vius Els portagrave drsquoimmediat amb el seu
germagrave el rei Polidectes qui va criar Perseu a la
seva progravepia
casardquo
1 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg262
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoESCENA DAgraveNAE I LA PLUJA DrsquoOR
Tot i considerar el mite de Dagravenae com a base per a la recerca ens centrarem en
lrsquoescena de lrsquoargiva rebent la pluja drsquoor per la qual Zeus va engendrar Perseu
Els motius principals drsquoaquesta consideracioacute son la forccedila de lrsquoescena la quantitat
de representacions de la mateixa i les muacuteltiples interpretacions del mite que han
derivat drsquoaquesta trobada entre la princesa i Zeus
LES FONTS
Les fonts del mite de Dagravenae soacuten profuses 2Si ens referim a la poesia el teatre i
lrsquoescriptura en general podem trobar en lrsquoegravepoca clagravessica referegravencies tangencials
al mite a lrsquoobra drsquo Homer i Pindaro Euriacutepides fa una primera interpretacioacute del
mite i Terenci a la seva obra ldquoLrsquoEunucrdquo en parla de la visioacute evocadora de una
representacioacute de Dagravenae posseiumlda per Zeus en forma de pluja drsquoor
Horaci en la oda III de Carmina predica contra lrsquoopulegravencia i Dagravenae nrsquoeacutes lrsquo
exemple Ovidi a les seves Metamorfosis criacutetica el poder dels diners que
corrompen la jove i fa que srsquoentregui a lrsquoamant poderoacutes al igual que Antiacutepatro de
Tessalogravenica
Prudenci ja a egravepoca del Baix Imperi fa servir la histograveria de Dagravenae per a
desprestigiar els deacuteus pagans i els antics mostrant com la divinitzacioacute drsquoaquest
fet repudiable feta pels poetes tambeacute aplicava a les descripcions de les
magnificegravencies des antics reis
A lrsquo Edat Mitja Alfonso X El Savi a la seva obra General Estoria teacute un capiacutetol
dedicat a la histograveria de Dagravenae CapCLVI ldquoDe como entro Juppiter a Danae
segunt dicen los auctores de los gentilesrdquo mentre Boccaccio al Genealogie
deorum al llibre II capiacutetol XXXII tambeacute en fa referegravencia
Al segle XVI i XVII en continuen les cites al mite de Dagravenae per exemple amb
Francisco Aldana al seu poema XXXIII o amb Juan de Jauregui a la seva Canccediloacute a
lrsquoor
Existeixen tambeacute altre tipus de representacions del mite de Dagravenae aixiacute trobem
ceragravemiques amb imatges agravetiques i diferents representacions de miniatures i
joies
2 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LrsquoESCENA DAgraveNAE I LA PLUJA DrsquoOR
Tot i considerar el mite de Dagravenae com a base per a la recerca ens centrarem en
lrsquoescena de lrsquoargiva rebent la pluja drsquoor per la qual Zeus va engendrar Perseu
Els motius principals drsquoaquesta consideracioacute son la forccedila de lrsquoescena la quantitat
de representacions de la mateixa i les muacuteltiples interpretacions del mite que han
derivat drsquoaquesta trobada entre la princesa i Zeus
LES FONTS
Les fonts del mite de Dagravenae soacuten profuses 2Si ens referim a la poesia el teatre i
lrsquoescriptura en general podem trobar en lrsquoegravepoca clagravessica referegravencies tangencials
al mite a lrsquoobra drsquo Homer i Pindaro Euriacutepides fa una primera interpretacioacute del
mite i Terenci a la seva obra ldquoLrsquoEunucrdquo en parla de la visioacute evocadora de una
representacioacute de Dagravenae posseiumlda per Zeus en forma de pluja drsquoor
Horaci en la oda III de Carmina predica contra lrsquoopulegravencia i Dagravenae nrsquoeacutes lrsquo
exemple Ovidi a les seves Metamorfosis criacutetica el poder dels diners que
corrompen la jove i fa que srsquoentregui a lrsquoamant poderoacutes al igual que Antiacutepatro de
Tessalogravenica
Prudenci ja a egravepoca del Baix Imperi fa servir la histograveria de Dagravenae per a
desprestigiar els deacuteus pagans i els antics mostrant com la divinitzacioacute drsquoaquest
fet repudiable feta pels poetes tambeacute aplicava a les descripcions de les
magnificegravencies des antics reis
A lrsquo Edat Mitja Alfonso X El Savi a la seva obra General Estoria teacute un capiacutetol
dedicat a la histograveria de Dagravenae CapCLVI ldquoDe como entro Juppiter a Danae
segunt dicen los auctores de los gentilesrdquo mentre Boccaccio al Genealogie
deorum al llibre II capiacutetol XXXII tambeacute en fa referegravencia
Al segle XVI i XVII en continuen les cites al mite de Dagravenae per exemple amb
Francisco Aldana al seu poema XXXIII o amb Juan de Jauregui a la seva Canccediloacute a
lrsquoor
Existeixen tambeacute altre tipus de representacions del mite de Dagravenae aixiacute trobem
ceragravemiques amb imatges agravetiques i diferents representacions de miniatures i
joies
2 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diez del Corral al seu estudi sobre Mabuse3 ens cita diferents fonts del mite de
Dagravenae com ldquouna miniatura del Fulgentis Metaforalis on el franciscagrave John
Ridewall al 1330 identificava Dagravenae amb la Modegravestia o la imatge de Dagravenae
com a Castedat a la ilmiddotlustracioacute del manuscrit Casanatens del 1403 o al
Defensoriumm Inviolatae Virginitatis Marie de Retza a lrsquoedicioacute de Basilea de
1490rdquo Algunes de les ilmiddotlustracions que acompanyen aquest text es mostren a
continuacioacute
ILLUSTRACIOacute 1 DAgraveNAE MUSEU DE SANT PETERSBURG ANY 599
ILLUSTRACIOacute 2 DAgraveNAE MOTLLO DE TERRACOTA
AQUINQUM MUSEU ARQUEOLOgraveGIC
ILLUSTRACIOacute 3 MINIATURA DEL FULGENTIUS METAPHORALIS
Roma Biblioteca Vaticana Cod Palat Lat1066 fol 228r
3 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ILLUSTRACIOacute 4MANUSCRIT CASANATENS
Madrid Biblioteca Casanatens Ms 1404 fol 34v
La Catedra de Iconografia e Iconologia del Dipartamento de Historia dellrsquoArte
della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienziardquo ha
generat una profusa recopilacioacute de les fonts drsquoaquest mite4
4 httpwwwiconositindexphpid=1202
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
LES INTERPRETACIONS
El mite de Dagravenae ha estat interpretat des de muacuteltiples vessants aixiacute Robert
Graves a Los mitos griegos5 ja el relaciona amb el mite de Isis Osiris Set i
Horus juntament amb el mite de Seacutemele i Reo La part narrativa de Dagravenae
tancada a la torre on dona llum al nen srsquoidentifica amb el mite de lrsquo icona drsquoAny
Nou mentre la fecundacioacute de Dagravenae per Zeus eacutes una almiddotlegoria del matrimoni
entre el Sol i la lluna que engendrava al nou rei Tambeacute aporta una altre
interpretacioacute on compara lrsquoaigua que eacutes or pel pastor grec amb Zeus que envia
aigua a la terra Dagravenae
Si a la Edat Mitjana srsquoassimilava la histograveria de Dagravenae amb la castedat i una
prefiguracioacute de lrsquoAnunciacioacute Alfons X el Savi en fa una altra interpretacioacute ben
diferent6
ldquoEsta razon deste grano doro en que se torna el rey Juppiter departen nuestros sabios desta guissa dizen que esto no fue al si non que Juppiter era entonces
rey manccedilebo e que aviegrant saber e con el saber muy grant poder e con tod esto voluntat de provar las cosas e que estos bienes non son si non son dones dados de Dios Et fallamos assaz por escriptos de sabios que qui estas tres cosas
a ndashpoder saber e querer- venccediler puede e acabar toda cosa que quisiere Et Iuppiter aviendo todas estas tres cosas quiso veer si podrie ninguno guardar
mugier ella non queriendo et como era sabio de provar la voluntat de las mugieres si quier porque aprendiere eel que muchas delas siempre fazien lo que lesdeffendien e que de mas en fecho de amor et quiso ver otrossi si podrie
vencer a los que guardavan a donna Danae dando les el algo () ()Diz maestre Johan el ingleacutes esta palabra sobresta razon de Juacutepiter que diz
que se torno oro porque dio mucho oro ca envio dones e abtezas a aquellos e a
aquellas que avien en guarda a Danae et tantas dones les dio que todos les
vencio e los pano de la su part pora seer ellos mismos sus mensaieros contra
ella e fazer cuanto pudiessen por ell () pero que el padre tenie las llaves de la
torre e ellos sopieron buscar carrera poro entrasse Juppiter E dizen que entro
por una canal poro se vierten las aguas de las lluvias que es cogien de los
teiados daquella torre e de los palazios que avie alli dentro Et estos
departimientos que los nuestros sabios latinos fazen sobre estas razones de
losgentiles no es al si non dezir estos paladino lo que aquellos dixieron
encubiertordquo
5 Graves Robert Los mitos Griegos RBA ColeccionablesSA 2009 Pg268
6 ALFONSO X EL SABIO General Estoria Comentarios al libro de los Jueces CLVII CSIC Instituto Miguel de Cervantes Madrid 1957 httpwwwxteccat~mespunazeushtmldanaedanasavihtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la novelmiddotla de ldquoEl curioso impertinenterdquo de Cervantes7 intercalada dins de
lrsquoobra del Quixot i sense relacioacute directa amb la trama drsquoaquest se cita el mite de
Dagravenae a mode drsquo exemple ldquodemostrant la forccedila de lrsquoimpulso amoroacutes sense el
deixat burlesc propi drsquoaltres cites miacutetiques de Cervantesrdquo
ldquoAconsejaba un prudente viejo a otro padre de una doncella que la recogiese
guardase y encerrase y entre otras razones le dijo eacutestas
Es de vidrio la mujer
pero no se ha de probar
si se puede o no quebrar
porque todo podriacutea ser
Y es maacutes faacutecil el quebrarse
y no es cordura ponerse
a peligro de romperse
lo que no puede soldarse
Y en esta opinioacuten esteacuten
todos y en razoacuten la fundo
que si hay Daacutenaes en el mundo
hay pluvias de oro tambieacutenrdquo8
Tanmateix com apunta drsquo Armas9 la segraverie drsquointerpretacions que es van fer del
mite fora diversa10 apunta el matiacutes de la possibilitat de conquerir la doacutena amb lrsquo
ajut dels diners i les joies
Aixiacute al poema XXXIII de Francisco Aldana11
7 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
8 Cervantes Miguel El curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
9 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescervantinosarticleviewArticle182
10 Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada2008 (pg 287-288)
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
11 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg227-228
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ldquoPero si el oro al pecho que deasma
En siacute forzosamente a amar induce
Del oro es no de amor la noble llama
Que se apodera en eacutelvivo y transluce
por eacutel nacioacute Perseo
Contra la espectacioacuten del rey argivo
(que eacutel al maacutes bajo sube y hace altivo)
Cuando con nubecillas relucientes
del sexto cielo acaacute bajoacute la estrella
en lluvia de oro liacutequida y corriente
se estagrave de Acrisio la real doncella
la cual viendo caer tan blandamente
el granizo gentil que da sobre ella
las faldes alza y mientras hinche el seno
halla de un nuevo hijo el vientre lleno
Altres visions del mite esbossades per Armas es concreten a lrsquoobra de Terenci
ldquolrsquoEunucrdquo12 on es parla de la representacioacute de Dagravenae com a visioacute exemplar del
poder de lrsquoengany per aconseguir allograve que es desitja
ldquola doncella estaba sentada en su cagravemera mirando una pintura en la
cual estaba dibujado como dicen que en un tiempo Juacutepiter habiacutea
descargado en el regazo de Danae una lluvia de oro Comenceacute yo tambieacuten
a mirarla Y como eacutel antantildeo habiacutea hecho otra burla semejante tanto maacutes
yo en mi alma me alegrava viendo que un dios se habiacutea transformado en
hombre y venido a casa ajena escondidamente por el tejado a engantildear a
una mujer iquestY queacute dios sino aquel que con sus truenos hace temblar a los
maacutes altos alcaacutezares del cielo iquestY yo hombrecillo no lo habiacutea de
hacerPardiez que lo hicey aun de buena ganardquo
12 Terencio Africano Publio Lrsquoeunuc Biblioteca Virtual Universal httpwwwbibliotecaorgarlibros131044pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Sant Agustiacute defensa el poder corruptor de les pintures lascives i les escenes
erogravetiques(tal i com descriu Terenci) i drsquoaltres autors com Juan de Pineda als
Diagravelegs familiars de lrsquoagricultura cristiana o Juan de Mariana a la seva obra
ldquoTractat contra els jocs puacuteblicsrdquo critiquen el teatre de Terenci o en general les
obres teatrals del Segle drsquoOr13 per la representacioacute de figures que motiven a
conductes immorals
Aquesta classificacioacute tambeacute es ressaltada per Traver14 qui diferencia la
interpretacioacute de lrsquoavariacutecia o de la venda de favors sexuals de Dagravenae a Zeus a
canvi de diners la del poder de diners en el supogravesit del suborn dels guardians de
la presoacute de la princesa o beacute la de que Dagravenae va posar preu a la seva desfloracioacute
Para esment Traver en explicar que Lactanci i Prudenci amb lrsquoexplicacioacute del
contingut del mite desacrediten lrsquoomnipotegravencia de Zeus i la seva metamorfosi a
favor del valor de lrsquoor I esmena altra vegada a Jauregui i Horario com els
magravexims exponents de la interpretacioacute del poder dels diners Altres
interpretacions ja citades a lrsquoapartat anterior presenten a Dagravenae com a icona de
Castedat i de Modegravestia acceptant la voluntat del Deacuteu ser suprem
Kanelliadou15 a la seva tesis apunta que ldquo a la tradicioacute de lrsquoedat mitjana i del
Renaixement tempragrave Dagravenae es associada a la Verge pel seu embaragraves sense
relacioacute carnal i la seva relacioacute amb Zeus eacutes una almiddotlegoria de la maternitat
virginalrdquo
Si en general les histograveries mitologravegiques soacuten obertes a diferents interpretacions el
mite de Dagravenae no pot ser cap excepcioacute i aixiacute com srsquoha pogut comprovar al llarg
de la histograveria nrsquohi hagut de posicionaments encontrats envers la seva
interpretacioacute Sumaritzant aquestes les meacutes rellevants serien
bull Dagravenae com a siacutembol de Castedat i resignacioacute
bull Dagravenae com a siacutembol de sensualitat o siacutembol erogravetic
bull Dagravenae com a siacutembol de lrsquoavariacutecia
bull Dagravenae com a representacioacute del poder dels diners
bull Dagravenae com a representacioacute de la capacitat de lrsquoengany de Zeus
13 De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-1622010ISSN0569-9878
ldquoLope de Vega alude a Daacutenae por ejemplo en La Arcadia La bella Aurora y El amor enamorado En El Perseo incluye una eacutecfrasis de la pintura de Daacutenae de Tiziano Moreto alude al mito de Daacutenae en No puede ser La Estrella de Sevilla hoy atribuida a Claramonte
14 Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento poeacutetico desde los origenes
grecolatinos hasta los siglos de Oro en EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062 Nordm 11 -1996 Pg211-234
15 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELEMENTS DrsquoANAgraveLISI
La finalitat drsquoaquest capiacutetol es introduir els megravetodes drsquoanagravelisis dels quadres a
valorar i presentar diferents elements a considerar dintre de lrsquoestudi icogragravefic i
iconologravegic de les pintures
ICONOGRAFIA I ICONOLOGIA A LA PINTURA
Els mecanismes drsquoanagravelisis drsquoobres drsquoart han variat al llarg de la histograveria han
evolucionat i srsquohan complementat entre siacute La iconografia entesa com a ldquoLa
ciegravencia que estudia i descriu les imatges conforme als temes que desitgen
representar identificant-les i classificant-les en lrsquoespai i el temps precisant
lrsquoorigen i lrsquoevolucioacute de les mateixes16rdquo ha estat inclosa dintre de lrsquoanagravelisi
iconologravegic projectat per Warburg i seguit pels seus deixebles com Panofsky
Aquest suggereix un megravetode drsquoanagravelisis basat en els seguumlents punts
Anagravelisis preiconogragravefic Es realitza un anagravelisi del model artiacutestic ubicant la
imatge en el periacuteode artiacutestic corresponent a les seves formes
Anagravelisis iconogragravefic Es realitza un anagravelisi dels elements que es presenten
a lrsquoobra atributs categories almiddotlegoriesetc
Anagravelisis iconologravegic Es realitza una anagravelisi de lrsquoobra dins del seu context
cultural estudiant per cas lrsquoartista el compradorla modelintentant
esbrinar el seu significat en el moment de creacioacute de la pintura
Seragrave aquest model analiacutetic el que es seguiragrave en lrsquoestudi de les obres presentades
en aquest document
BELLESA I LLETJOR
Dagravenae eacutes representada com a paradigma de bellesa Umberto Eco amb els seus
tractats sobre la bellesa i la lletjor17 ens facilita un recorregut per aquests
conceptes al llarg de la histograveria de lrsquoart
Al periacuteode clagravessic la bellesa es reconeix com a la representacioacute proporcionada i
harmogravenica Aquesta valoracioacute de les proporcions srsquoesteacuten fins al Renaixement i
srsquoescriuen muacuteltiples tractats de les proporcions ideals i de la distribucioacute Eacutes un
16 Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
17 Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004 Historia de la Fealdad Editorial
Random House 2007
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
concepte general que aplica a les diferents varietats artiacutestiques escultura
pintura i arquitectura
A lrsquoEdat Mitjana la llum srsquoincorpora com a caracteriacutestica progravepia de lrsquoobra bella
Lrsquouacutes de colors purs vermell blauorplata blanc i verd esdeveacute una constant en
les obres drsquoaquesta egravepoca La valoracioacute de la bellesa requereix de proporcioacute
integritat i claritas Aquest concepte inclou tant claredat com lluminositat Els
colors son representacioacute de lrsquo estatus social nomeacutes els rics i poderosos disposen
del poder econogravemic per a tenir robes tintades i pedres precioses Els ornaments
complementen la figura i la realcen fent-la meacutes bella si srsquoescau La bellesa del
cos humagrave tambeacute es mesura drsquoacord amb la seva aparenccedila de salut
En aquesta egravepoca tot es miacutestic tot teacute una interpretacioacute meacutes enllagrave de la
representacioacute fiacutesica els animals les plantes i els colors Eacutes impossible unificar les
interpretacions drsquoun mateix color per quan la seva lectura depegraven del context i
del moment La lletjor srsquointerpreta com lrsquoantiacutetesi de la bellesa Tanmateix tot teacute
un simbolisme i per tant tots els eacutessers sobrenaturals i monstruosos tambeacute tenen
cabuda al moacuten
Als segles XV i XVI les innovacions tecnologravegiques les noves tegravecniques pictograveriques
i el misticisme emergent fa que la bellesa cobri una doble vessant Per un costat
eacutes la fidel representacioacute de la naturalesa drsquoacord amb les lleis cientiacutefiques i per
un altre costat eacutes una eina drsquoexaltacioacute drsquoun moacuten superior a partir de la
contemplacioacute Lrsquoartista eacutes a la vegada reproductor de la natura e innovador
Aquest fet fou possible per novetats artiacutestiques tant rellevants com la
representacioacute de la perspectiva i la pintura a lrsquooli La bellesa adquireix un valor
simbogravelic que lrsquoallunya de la concepcioacute anterior que lrsquoassimilava a proporcionalitat
i harmonia En aquest periacuteode podem trobar pintors que srsquoalliberen de la
iconografia clagravessica i es decanten per la pintura realista
ldquoLes pintures a lrsquooli ha sigut considerades pel criacutetics i historiadors drsquoart de forma
que la pragravectica drsquoaplicacioacute de pintura al llenccedil ha estat carregada de connotacions
sexuals La llum acarona la forma les formes es fan voluptuoses el color eacutes
sensual i la pintura mateixa eacutes luxuriosament fiacutesica Aquesta representacioacute de la
produccioacute artiacutestica sosteacute lrsquoestereotip dominant de lrsquoartista (masculiacute) com a
productiu actiu controlador un Home on la sexualitat es canalitzada per mitjagrave
del pinzell que troba expressioacute i satisfaccioacute mitjanccedilant lrsquoacte de pintarrdquo18
El segle XVI i XVII ens permet observar una transformacioacute en la representacioacute
femenina aixiacute la bellesa sensual de les representacions de Venus i Dagravenae es
veuen acompanyades per obres on la dona es presenta com a ama de casa
cuidadora i en drsquoaltres ocupacions habitualment associades a la llar juntament
amb composicions de dones amb un posat riacutegid i sever Srsquoavanccedila cap una
representacioacute subjectiva de la bellesa
18 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p94
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Al manierisme les figures adopten moviment especialment en forma de S La
representacioacute de la bellesa es refinada culta i cosmopolita com la aristocragravecia
que lrsquoaprecia i encomana obres als artistes
Al barroc la llum arriba a lrsquoobjecte i es projecta en un joc de volums i zones
clares i fosques La bellesa adquireix connotacions meacutes populars i emotives que
al manierisme
El segle XVIII els diferents estaments socials tambeacute tenen correlacioacute amb
diferents gustos i representacions El rococoacute i el neoclassicisme en son una
mostra El desig de alliberacioacute dels canons estegravetics i el subjectivisme estegravetic
proclamat per Hume on la idea de la bellesa sorgeix a la ment de lrsquoespectador es
converteixen en el paradigma de la segona meitat del segle Es presenten dones
menys sensuals perograve meacutes lliures sense la sujeccioacute del corseacute i amb unes
vestimentes meacutes lleugeres i cogravemodes Srsquoincorpora amb forccedila el concepte de
sublim com lrsquoexaltacioacute del plaer que ha de provocar una obra drsquoart i sobre tot
com a reflex de les experiegravencies que es poden viure amb respecte a la
magnificegravencia de la natura El romanticisme tot i no poder classificar-ho com
una egravepoca concreta si que representa unes caracteriacutestiques especials lsquola
indefinicioacute un ldquojo no se quegraverdquo el fet llunyagrave magravegic i desconegut el fet irracional i
fins i tot luacutegubrersquo
Al segle XIX apareix el decadentisme caracteritzat per la associacioacute entre bellesa
i art entre poder creador de lrsquoartista artificialitat i bellesa La natura ja no eacutes
lrsquoorigen de les coses belles ara srsquoha de transgredir la progravepia naturalesa intriacutenseca
del cos per a aconseguir brillar srsquoha drsquoaportar alguna cosa original que sigui
capaccedil de commocionar lrsquoespectador Srsquoidentifica el simbolisme com un moviment
artiacutestic drsquoaquest periacuteode decadent Els elements de lrsquoobra soacuten font de revelacioacute
drsquoun misteri meacutes enllagrave de la seva realitat Tambeacute apareix amb forccedila lrsquo
impressionisme amb el seu intent de transmetre aquella sensacioacute que van
percebre en la contemplacioacute drsquoun paisatge drsquoun objecte o drsquouna persona La
bellesa ja no eacutes un reflex de la realitat ara eacutes lrsquoexpressioacute drsquoun sentiment
mitjanccedilant un moacuten simbogravelic
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
REPRESENTACIOacute DEL NU FEMENIacute
En el cas de les representacions del nu femeniacute a la pintura i en general a les
diferents modalitats artiacutestiques trobem concepcions diferents en quan a la
percepcioacute i valoracioacute del cos nu Tal i com ens indica Nead19 eacutes important
realitzar una diferenciacioacute entre el cos com a element sense roba o el nu la
representacioacute de una realitat despullada o la recreacioacute artiacutestica drsquo una figura meacutes
enllagrave dels traccedilos del cos Afegim-ne a aquesta connotacioacute les seguumlents on hi ha
la liacutenea que separa lrsquoart de lrsquoerotisme quins son els criteris que permetran
identificar una obra drsquoart drsquouna representacioacute pornogragravefica del cos femeniacute Eacutes
realment difiacutecil trobar-ne un criteri clar i definit sobre aquestes quumlestions i
moltes vegades la classificacioacute de lrsquo obra vindragrave donada per la interioritzacioacute que
en faci lrsquoobservador
Apunta Nead que si beacute al llarg de la histograveria la dona ha estat relegada a un segon
pla ldquola representacioacute del cos de la dona considerada com a mater (mare) y
mategraveria determinada biologravegicament i potencialment incontrolable atorga a lrsquoart
el poder de la transmutacioacute de la natura per mitjagrave de les formes artiacutestiques en la
cultura20rdquo Tanmateix tot i fent referegravencia a la existegravencia de postures clagravessiques o
normatives per a les diferents representacions del nu lrsquoautora incideix en que la
relacioacute de lrsquoartista amb el desig sexual es reflecteix a la pintura
Analitzant el posicionament de Kenneth Clark sobre les representacions
artiacutestiques del nu femeniacute Nead21 indica que lrsquoautor de lrsquoobra ldquoThe Nude22rdquo atorga
a lrsquo estil i al control de la forma la capacitat de fer drsquouna obra art u obscenitat
Aixiacute nrsquoopina de Rubens que ldquoaprengueacute la severa disciplina formal a que srsquoha de
sotmetre el cos sense roba si vol sobreviure com a art Els nus de Rubens
semblen a primera vista haver caigut drsquouna cornucogravepia drsquoabundagravenciaquan meacutes
srsquoestudien meacutes es descobreix que estan sota controlrdquo Mentre que lrsquoopinioacute del
criacutetic sobre lrsquoestil de Gossaert no eacutes tan positiva i el descriu com una indigesta
barreja de composicioacute italiana i realisme flamenc
ldquoAquesta barreja de convencions teacute com a resultat convertir els nus de Gossaert
en curiosament indecents Semblen avanccedilar cap al davant fins que es troben
angoixadament a prop de nosaltres i reconeixem el necessari que eacutes pel cos
sense roba restar vestit amb un estil consistentrdquo
19 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p27-43
20 Nead Lynda El desnudo femeninoArte obscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p37
21 Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998 p40-41
22 Kenneth Clark The NudeA study of Ideal Art John Murray 1956
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Val Cubero23 a la seva tesis sobre ldquoLa Percepcioacuten social del desnudo femenino en
el arte Siglos XVI- XIX Mujer Pintura y Sociedadrdquo complementa la visioacute
exposada per Nead i presenta diferents models drsquoanagravelisis que estudien les
relacions entre art i societat
El model Neomarxista defensat per Pierre Bourdieu Aquest model considera lrsquoart
com a una eina en mans dels interessos poliacutetics i econogravemics de les classes
dominants Reflecteix la concepcioacute del moacuten drsquoaquesta classe social les seves
normes socials i els seus gustos Lrsquoesgleacutesia la noblesa i els reis a lrsquoEdat Mitjana i
la burgesia meacutes tard apuntalen la seva posicioacute mitjanccedilant les obres drsquoart
Es defensa en aquest model la diferent percepcioacute de la pintura segons la classe
social Les desigualtats en la interpretacioacute de lrsquoobra drsquoart eacutes un reflex de les
desigualtats socials i de les desigualtats davant lrsquoadquisicioacute del capital cultural
Lrsquoart existeix dins drsquoun marc institucional que lrsquoautoritza el possibilita i el
legitima
El model feminista proclama que a lrsquoart es presenten els estereotips creats per a
definir lo permeacutes i lo prohibit la sexualitat femenina els fets legiacutetims i els
transgressors Segons aquest model eacutes la vana necessitat masculina de detentar
el poder la causa de definir un estereotip de dona ideal El nu eacutes un pas meacutes
drsquoaquesta situacioacute que respon al requeriment de ressaltar la suposada
superioritat de lrsquohome sobre la dona de satisfer les necessitats erogravetiques dels
homes menystenint la capacitat de la dona real
LrsquoEscola de Warburg teacute entre drsquoaltres defensors a Aby Warburg Raymond
Klibansky Erwin Panofsky Fritz Saxl i Ernst H Gombrich ldquoPrioritza lrsquoanagravelisi
iconogragravefic de lrsquoobra drsquoart tot considerant que la correcta interpretacioacute de la
pintura ha de valorar la textualitat la iconografia i la seva sintaxi Panofsky
commina a contemplar el quadre tenint en comte tant les teories estegravetiques del
moment com les regularitats i singularitats de cada obra i artistardquo
Per exemple al segle XVI la representacioacute drsquoimatges despullades es criticada
intensament per les autoritats eclesiagravestiques per la seva connotacioacute erogravetica
Panofsky considera que el simbolisme que srsquoamaga dintre drsquoaquestes obres fa
difiacutecil la seva comprensioacute i quumlestiona la immediatesa de lrsquoassimilacioacute de cos nus
amb erotisme ldquoA lrsquoegravepoca del Renaixement clagravessic la dona nua i en especial els
seus pits eren considerats a Franccedila i Itagravelia com a focus de lrsquoerotisme culte Eacutes a
partir de la crisis humanista que els canons de proporcions exigits en les
representacions del cos humagrave es relaxen i lrsquoartista eacutes meacutes lliure de fer
representacions meacutes personals i per tant tambeacute meacutes erogravetiquesrdquo
El model genealogravegic o de sociologia histograverica representat per Michel Foucault i
Norbert EliasrdquoAquest model vol determinar lrsquoestat actual analitzant els processos
23 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P27-57
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
socials des drsquouna perspectiva de canvi Val Cubero defensa la hipogravetesis que
compartim de que les representacions del nu femeniacute modifiquen el seu sentit al
mateix temps que lrsquoart canviagrave les seves funcionsrdquo
Si analitzem la representacioacute del cos humagrave i en concret la pintura de la dona al
llarg de la histograveria es pot observar la seva transformacioacute Aixiacute el Renaixement no
nomeacutes incorpora el gust per la tradicioacute clagravessica i les proporcions sinoacute que
conjuntament srsquoobserva com els avenccedilos cientiacutefics i les noves concepcions
cosmologravegiques envaeixen i modifiquen els gustos i les tendegravencies artiacutestiques Al
segle XIV comenccedila lrsquoevolucioacute conceptual del Renaixement i es presenta la
dicotomia entre lrsquohome racional i el concepte miacutetic del moacuten drsquoegravepoques pregravevies Al
segle XVI amb estudis en diferents camps com la cirurgia lrsquoanatomia i la
fisonomia que determinen les caracteriacutestiques de les persones en base al cos
quan es defineixen els estereotips adequats per a un comportament decoroacutes i
controlat Estagrave per exemple permeacutes el somriure perograve no el riure que es
considerat poc decoroacutes ldquoEl somriure que acompanya juntament amb la posicioacute
de les mans de les cames moltes representacions de nus femenins pot ser
interpretar com lrsquoexpressioacute drsquouna consciegravencia superior tot drsquoacord amb els
estereotips de postures acceptades socialmentrdquo
Tal i com apunta Val Cubero24
aquest canvi de mentalitat srsquoexpressa clarament a
finals del segle XVI amb els manieristes ldquoEl cos no nomeacutes srsquoallarga en la recerca
de posicions impensables escorccedilos que fan que es retorci tot reflectint la
inestabilitat de la natura capritxosa i indogravemita Aixograve juntament amb el gust de
lrsquoartificiositat i lrsquoexotisme donaren lloc a obres drsquoart on el cos adquiria noves
postures i intensificava lrsquoefecte de carnalitat Aquest periacuteode fou seguit del Barroc
on el cos es representa bonic decoratiu e higiegravenic El desenvolupament i
perfeccionament de la tegravecnica pictograverica conferiacute al cos una nova aparenccedila El
descobriment de lrsquooli permeteacute fer jocs de llums i ombres desconeguts fins al
moment i possibilitagrave unes representacions del cos meacutes reals Tanmateix eacutes la
incorporacioacute de la perspectiva lineal la que modificagrave la relacioacute amb lrsquoespectador i
afegiacute volum a la representacioacute nua del cos25rdquo Eacutes tambeacute en aquesta egravepoca quan
es regularitza ldquolrsquouacutes del cosrdquo detallant els comportament puacutedics i impuacutedics no
determinats nomeacutes pel propi cos sinoacute tambeacute pels observadors i per la
contextualitzacioacute de lrsquoobra drsquoart Aixiacute per exemple la lectura almiddotlegograverica dels
mites pagans justificava qualsevol representacioacute mitologravegica tot i contenir escenes
de caire erogravetic La dona perograve tal i com ja srsquoha esmentat es presenta sobretot a
la pintura italiana com una dona idealitzada integra allunyada de la dona real
menystinguda enfront de lrsquohome ldquoAmb el control del cos el nu es veu com un
fet primitiu mentre que la nuesa artiacutestica es percebia com una forma meacutes
24 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P68-69 i 100-101
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
25 Agnolo Firenzuola (1548) describeix les preferegravencies a la representacioacute del cos nu ldquoLa dama
noble amb delicada pell peacutel arrissat ulls foscos amb celles perfectament corvades i grassonetardquo ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
refinada de parlar de la bellesa de la sensualitat i dels valors supremsrdquo El segle
XVI amb el pujant pes del cristianisme incrementa la dissociacioacute entre cos i
anima que perviu de lrsquoegravepoca clagravessica La dicotomia entre cos i anima material i
immaterial es representa en el cos humagrave
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
ELS AUTORS I LES OBRES
En aquest apartat es realitza una aproximacioacute general a lrsquoautor i una descripcioacute
de lrsquoobra en estudi complementada amb lrsquoanagravelisi iconogragravefic de la pintura per
intentar determinar a partir de la mateixa la possible classificacioacute de la
composicioacute en una o varies de les interpretacions del mite de Dagravenae
Vasilikiacute26 apunta una classificacioacute de pintures de Dagravenae lrsquoobra de Gossaert la
relaciona amb el simbolisme de la castedat La sensualitat del cos nu la identifica
com a motiu principal de les obres de Correggio Tiziano Tintoretto Goltzius
Gentilleschi Rembrandt i Boucher Mentre que considera que Klimt realitzagrave una
composicioacute atrevidament erogravetica Es completaragrave aquesta classificacioacute amb
drsquoaltres autors i obres i amb el recolzament analiacutetic de la iconologia de cadascuna
de les pintures
GOSSAERT JAN
Nom Jan Gossaert
Naixement Maubege cap al 1478
Defuncioacute Amberes 1532
ILLUSTRACIOacute 5 AUTORETRAT JAN GOSSAERT
Font httpeswikipediaorgwikiMabuse
No es coneix ben beacute la data ni el lloc de naixement de Jan Gossaert tambeacute
denominat Mabusse es creu que per referegravencia a la ciutat de Maubege La
primera data fiable de la seva biografia que en tenim eacutes el 1503 on apareix
registrat al gremi de pintors drsquo Amberes
26 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004 Pg 329 - 330
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
A la seva primera etapa se li atribueixen similituds amb les pintures de Jan van
Eyck i Hugo van der Goes Al 1508 acompanyat al seu protector Felip de
Borgonya visita Itagravelia i coneix de primera magrave les corrents pictograveriques del moment
i les composicions relatives a lrsquoAntiguitat clagravessica Fins al 1515 les seves obres es
centren en pintures de caragravecter religioacutes que segueixen la tradicioacute flamenca perograve
al 1515 Felip de Borgonya li encarrega la decoracioacute drsquoun palauet drsquoestil
renaixentista i Mabusse en realitza diversitat drsquoobres amb composicions
mitologravegiques que incloent figures nues innovant drsquoaquesta manera la pintura
flamenca A la mort del seu protector1524 Mabusse treballa per a clients
importants fet que li permet garantir la qualitat de les obres A les seves pintures
es pot veure la forta influegravencia de Durero a les composicions
Algunes de les seves obres meacutes rellevants soacuten Neptuacute i Anfitrite Adan i Eva San
Lucas pintant a la Verge la Verge Dagravenae i retrats dels fill de Cristian II de
Dinamarca
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1530
Mida 95 x 114 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Antigua Pinacoteca de Munich
Font httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Diaz del Corral en fa una encertada anagravelisis drsquoaquesta obra27 aixiacute ens assenyala
lrsquoescenari arquitectogravenic de la composicioacute que associa al simbolisme mariagrave i
destaca de la figura de Dagravenae el coneixement volumegravetric del cos Perograve al meu
parer el meacutes rellevant eacutes la interpretacioacute de lrsquoobra Lrsquoautora ens indica que la
pintura ens encamina a un nou periacuteode de representacions del mite de Dagravenae
ldquo si beacute els antecedents figuratius de Dagravenae simbolitzant la Castedat es poden
veure en una miniatura del Fulgentis Metaforalis o en la imago Pudicitiae de
lrsquoEnciclopedia espiritual del Tardomedievo al manuscrit Casanatens o la pala de
lrsquoesgleacutesia de Stams al Tirolal quadre de Mabusse som testimonis drsquouna
iconografia pervertida on es presenten elements de tradicioacute cristiana impregnats
drsquoelements pertorbadors com el pit descobert o la respiracioacute entretallada que
implanten una forta cagraverrega sexual a lrsquoobrahi ha per tant una tensioacute intriacutenseca
en lrsquoesquema compositiu a mig camiacute entre la puresa de Maria i la voluptuositat
de la filla drsquo Acrisiordquo
A la pinacoteca de Munich28 apunten a meacutes els seguumlents detalls ldquoEl tema i els
motius arquitectogravenics trets de lrsquoAntiguitates combinen per a crear una obra
netament renaixentista Lrsquoelement estructurat pintat srsquoassembla a un santuari
que envolta una composicioacute meacutes aviat erograveticardquo
ALLEGRI ANTONIO
Nom Antonio Allegri
Naixement Corregio 1489
Defuncioacute Corregio 1534
ILLUSTRACIOacute 6 ANTONIO ALLEGRI
Font httpeswikipediaorgwikiAntonio_Allegri_da_Correggio
27 Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de Compostela Humanismo y pervivencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-26
28 httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Allegri denominat Corregio per la seva ciutat de naixement si beacute va ser
influenciat en la primera etapa per Mantegna va ser Leonardo da Vinci la seva
principal referegravencia tot i que Rafael i Miguel Aacutengel tambeacute nrsquoinflueixen Precursor
de la pintura barroca la seva obra es caracteritza per la forccedila de les
representacions el contrast de la paleta de colors la lluminositat i la suavitat de
les composicions on tambeacute queda palegraves el seu coneixement de lrsquosfumato
A les ordres de Frederic de Gonzaga pinta una segraverie de obres mitologravegiques
(Dagravenae Leda i el cigne Juacutepiter i Iacuteo El rapte de Ganiacutemedes) que es van convertir
en un regal per a Carles V Alguna de les seves obres de referegravencia son la Cuacutepula
de la catedral de Parma Iacuteo i Zeus Noli me tangere La Verge i el nen amb Sant
Joan nen lrsquoAdoracioacute dels reis mags Dagravenae i Leda i el cigne
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1531
Mida 161 x 193 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Galeria Borghese (Roma)
Font httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Coreggio tal i com srsquoassenyala a la presentacioacute de lrsquoobra Dagravenae de
Tiziano al museu de Capodimonte29 inclou una curiositat a la seva composicioacute
ldquoun curioacutes protagonista adolescent Anteros personificacioacute de lrsquoamor correspost
aixiacute com dos nens que ajuden a Cupido a esmolar les seves fletxesrdquo
Aquesta obra va ser encarregada a Corregio per Frederic II Gonzaga a Mantua
com a regal per Carles V formant part de quatre composicions relacionades amb
les Metamorfosi drsquo Ovidi A la composicioacute podem observar dos amorets que
representen un lrsquoamor celest i lrsquoaltre lrsquoamor terrenal Lrsquoestil manierista de lrsquoartista
es caracteritzagrave pel seu color esvaiumlt amb canvis de coloracioacute creats amb una subtil
veladura La utilitzacioacute del recurs del llenccedilol arrugat per a ressemblar un llit
desfet seragrave molt recorregut a la pintura del segle XVII i XVIII
Aquest quadre ha canviat molt de mans aixiacute es pot seguir el seu devenir per
Madrid Milan PragaRoma Parisfet que ha provocat30 ldquoel quarterat abrupte e
irregular reflex de la diversitat de circumstagravencies ambientals i dels nombrosos
desplaccedilaments que ha sofert aquesta peccedila envaiumlda per la llum daurada que
concedeix als cossos la morbidesa sensual exclusiva de Correggio La postura
de Dagravenae molt originalamb una forta carrega drsquoerotisme no tindragrave continuiumltat
en la pintura fins a lrsquoescola francesa del segle XVIII on Boucher eacutes el seu magravexim
exponentrdquo
VECELLIO TIZIANO
Nom Tiziano Vecellio
Naixement Pieve di Capore 1485
Defuncioacute Venegravecia 1576
ILLUSTRACIOacute 7 AUTORETRAT DE TIZIANO VECELLIO
Font httpeswikipediaorgwikiTiziano
29 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
30 httpwwwjdiezarnalcomartepinturadanaehtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiziano31 eacutes un dels artistes italians meacutes reconeguts i amb una trajectograveria meacutes
llarga Amb una produccioacute artiacutestica summament proliacutefica i versagravetil on son
destacables tant les seves obres de temagravetica religiosa com les seves
composicions mitologravegiques els seus retrats i paisatges Amb un estil que
evoluciona fortament al llarg de la seva vida les seves obres es caracteritzen pel
color pel domini de la llum per la pinzellada agravegil i per una paleta cromagravetica
dolccedila i suau de vegades i amb forts contrastos altres La seva fase de joventut
estagrave fortament influenciada per Bellini i Giorgione perograve amb el temps srsquoallunya
del caragravecter idiacutelmiddotlic de Giorgione per incorporar a les seves figures un dramatisme
i un sentiment que emmarca en paisatges perfectament ordenats que cada
vegada meacutes conformen part fonamental de lrsquoobra Els colors es fan meacutes intensos
perograve tambeacute es ressalta lrsquoharmonia Posteriorment la seva obra estaragrave
influenciada per Miguel Agravengel Vasari Pietro Aretino i Jacopo Sansovino
Tanmateix on Tiziano destaca meacutes eacutes en el retrats (1530-1550) Les principals
caracteriacutestiques dels retrats de Tiziano soacuten la composicioacute de lrsquoobra una figura
solemne on es mostra el temperament i la psicologia del personatge
complementat per una posta en escena detallada i identificadora de la categoria
social del retratat Si a la primera etapa els fons de les obres soacuten molt neutres
va introduint a molts drsquoells detalls drsquoambient com una columna una cortina o un
paisatge La psicologia de Tiziano aconsegueix fer partiacutecip a lrsquoespectador de la
vida interior del personatge Una altre innovacioacute consisteix a retratar a la
persona de cos sencer ja sigui dreta o assentada i una altre els retrats on
apareixen nens acompanyant als seus progenitors o com a protagonistes
A partir del 1551 a la seva etapa de vellesa que no de decadegravencia presenta un
canvi drsquoestil observable sobretot a les pintures mitologravegiques Les formes perden
solidesa es dilueixen en textures i pinzellades els colors srsquointensifiquen els
contrastos lumiacutenics srsquointensifiquen es podria dir que ens trobem davant drsquoun
Tiziano impressionista
Tiziano iniciagrave la seva produccioacute artiacutestica amb un estil que pren com a base lrsquoestil
de Giorgione en aspectes com el tractament de la llum el color i la percepcioacute
que aviat difereixen de lrsquoestil propi del quattrocento per la difuminacioacute de les
formes la paleta cromagravetica i el tractament de les figures El dibuix es sobri i
realitza esbossos a tinta guix o carbonet per despreacutes passar-ho a tela La llarga
carrera del pintor i la seva evolucioacute fa que a les seves obres de maduresa es
pugui considerar com el precursor de lrsquo impressionisme Eacutes lrsquoartista de la
sensualitat i lrsquoalegria hagravebil pintor de la dona nua i innovador en el tractament
dels retrats A partir del mitjans del segle XVI ja srsquoobservagrave la predominanccedila del
color enfront del dibuix periacuteode on realitza les seves obres sense esboacutes
preparatori amb pinzellades ragravepides que aporten a lrsquoobra un moviment inegravedit Tot
i ser criticat per alguns dels seus contemporanis per la seva falta de preparacioacute
en lrsquoesboacutes inicial i pel seu dibuix no perfilat la seva impronta es pot veure en
artistes com Velaacutezquez Rubens van Dyck Rembrandt Delacroix i els
impressionistes
31 Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4 Universitat Oberta de Catalunya
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres rellevants son Els suplicis de Prometeu i Tagravental La
nimfa amb el pastor Rapte drsquoEuropa Dagravenae Venus i Adonis Diana i Acteoacute
Diana i Calixte Perseo i Androgravemeda Mort drsquoActeoacute Magraversies desullat Danae i la
pluja drsquoor Venus i la muacutesica Dolorosa Adam i Eva Martiri de Sant Llorenccedil
lrsquoAnunciacioacute el Sant Enterrament Els peregrins drsquoEmaus Trinitat Tarquino i
Lucrecia Pietagrave Cardenal Ippolito de Meacutedici Clarice Strozzi Cavaller del Guant
Federico Gonzaga Autoretrat Carles V a la batalla de Muumlhlberg Carles V sedent
Priacutencep Felip amb Armadura Pietro Aretino Papa Pau III Cardenal Alessandro
Farnese Juan Federico de Sajonia Francesco Maria della Rovere i Eleonora
Gonzaga
Val Cubero32 reflecteix lrsquoopinioacute sobre el caragravecter erogravetic de les obres de Tiziano
exposa lrsquoautora el comentari de lrsquo historiador drsquoart Fernando Checa sobre els
quadres de nus femenins de lrsquoartista italiagrave on srsquoexclou la interpretacioacute
neoplatogravenica del cos per a focalitzar-se en les caracteriacutestiques fiacutesiques del nu
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1544-1546
Mida 326 x 270 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo Nazionale de Capodimonte(Nagravepols)
Font httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
32 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P167
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La Dagravenae de Tiziano es presentada al museu de Capodimonte33 com ldquouna
Dagravenae en actitud dacceptacioacute i satisfaccioacute (de fet obre les seves cames per
rebre la fertilitzacioacute de la pluja dor) en un llit sense fer i amb la presegravencia dun
cogravemplice Cupido armat amb arc i buirac en una composicioacute derivada dels models
de lrsquo escultura antiga La figura de Dagravenae en la composicioacute teacute com a referegravencia lrsquo
obra perduda Leda de Miquel Agravengel Segurament mitjanccedilant una de les moltes
cogravepies i gravats i de la interpretacioacute donada per Primaticcio a la galeria de
Francesc I a Fontainebleau tambeacute va ser distribuiumlda agravempliament a traveacutes de
gravats on es manteacute lrsquoassistenta encarregada de recollir lor metafograveric abans que
arribi a impregnar a la noia
En realitat la pintura reflecteix el sentit monumental de la pintura romana no
nomeacutes en les cites dels models clagravessics sinoacute tambeacute en luacutes de contorns i
clarobscurs de modelatge sogravelid El quadre va ser pintat entre Venegravecia i Roma
(1544-1546) per al cardenal Alessandro Farnese
En virtut de la forta cagraverrega erogravetica de la pintura durant molt de temps shavia
atribuiumlt la comissioacute a Ottavio Farnese El descobriment de la correspondegravencia de
la Casa Arquebisbal on es parla dun nu de Tiziano que tornaria boig al
Cardenal di San Silvestro (Alessandro Farnese) mai ha deixat dubtes sobre la
identitat del comprador La Dagravenae amb raoacute es pot considerar un retrat erogravetic
emmascarat amb una almiddotlegoria mitologravegica De fet la cara de Danae sassembla
molt a la donzella de Farnesse mentre que la pluja dor fent sonar les monedes
sembla almiddotludir a la dona com una cortesanardquo
33 httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1553
Mida 129rsquo8 x 181rsquo2 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Prado (Madrid)
Font httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-
recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Aquesta magnifica obra estagrave documentada al museu del Prado34 com ldquola
primera de les pintures enviades al priacutencep Felip en la segraverie de poesies que
realitzagrave Tiziano entre el 1553 i el 1562 Aquesta obra es basa en la Metamorfosi
drsquo Ovidi (IV 607-613) El tema de Dagravenae ja va ser tractat per Tiziano en una
obra anterior per Alessandro Farnese En aquella apareix la figura de la
protagonista en similar postura perograve no inserta la de la vella si no que la
substituiacute per la de Cupido clara reminiscegravencia de la figura del mateix tema avui
perduda de la Venus de Giorgione (finalitzada per Tiziano) de la Gemaumllderie de
Dresde Amb tot les diferegravencies essencials entre ambdues versions soacuten
estiliacutestiques La Dagravenae de Farnesse va ser realitzada en un moment drsquoespecial
interegraves de Tiziano per lrsquoescultura de lrsquoAntiguitat i pel seu peculiar sentit de la
monumentalitat mentre que la Dagravenae pel priacutencep Felip eacutes una de les obres
decisives en lrsquoinicio de la ldquomanera tardanardquo de Tiziano eacutes a dir del seu estil meacutes
pictograveric de pinzellada meacutes lliure y de dissolucioacute de la rotunditat dels volums en la
pasta pictograverica per exemple en el joc de matisos del blanc en la roba del llenccedilol
34 httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
contrastat en el anacarat de la carn nua la pluja drsquoor i els nuacutevolsSrsquoha discutit
molt sobre la significacioacute simbogravelica tant de lrsquoobra com de la segraverie tractant de
trobat explicacions a la mateixa tenint en comte el caragravecter i els interessos
religiosos de Felip II No eacutes necessari aquest tipus drsquoexplicacions per quan ens
trobem en unes dates joveniacutevoles en la biografia del personatge encara no
marcat per les crisis religioses i tampoc no hem drsquooblidar que segons la teoria
del decoro progravepia del Renaixement una pintura encara que com aquesta amb
un contingut obertament profagrave i erogravetic resultava liacutecita si els seus usos i el lloc
drsquoexposicioacute eren els adequats Eacutes molt interessant una carta amb la que Tiziano
acompanyagrave lrsquoenviament de Venus i Adonis En aquesta lrsquoartista parla a Felip drsquoun
hipotegravetic camariacute on exposar aquestes obres indicant que drsquoaquesta manera el
sentit de pintura ldquoprivadardquo que logravegicament havia de posseir i que per tant la
feia moralment liacutecitardquo LrsquoEsgleacutesia prohibeix a partir del Concili de Trento
lrsquoexhibicioacute de les obres de nus en llocs puacuteblics i de lliure acceacutes perograve no aixiacute en
gabinets privats drsquoacceacutes restringit Lrsquoany 1640 es prohibeix oficialment a Espanya
els quadres de nus Curiosament un dels principals colmiddotleccionistes espanyols
drsquoobres de nus femenins va ser Felip II en particular per les pintures de Tiziano
Un altre anagravelisis drsquoaquesta obra35 en ressalta el moviment de la composicioacute la
postura complaent de Dagravenae a lrsquoespera de Zeus i el contrast coloratiu de les
figures Tanmateix eacutes la sensacioacute de profunditat provocada per la composicioacute i
els moviments de la figuracioacute els que determinen la forccedila del quadre Al respecte
del cromatisme de la pintura son destacables els contrastos coloratius entre els
cortinatges la figura de pell clara de Dagravenae amb la foscor que lrsquoenvolta la part
superior del tronc i la figura vella i luacutegubre de la serventa Es considera que la
confrontacioacute entre el cos nu de Dagravenae anhelant i la terrenalitat material de la
serventa a la espera de recollir les monedes presenta un nu que ldquoens apropa a la
nuditas naturalis (humilitat) meacutes que no pas a la nuditas criminalis
(concupiscent) tot i que el gos es interpretat com a animal associat a les
cortesanesrdquo
35 httpcvuocedu~04_999_01_u07percepcionsperc65bhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1554
Mida120 x 187 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museo del Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
La composicioacute del tema de Dagravenae exposada al Museu de lrsquo Hermitage estagrave
catalogada de la seguumlent manera36 ldquo Aquesta pintura eacutes una de les cinc de
lrsquoartista en aquest tema procedent de la mitologia gregaTiziano associa a la
heroiumlna amb les caracteriacutestiques de les dones Venecianes El seu harmonioacutes cos
nu contrasta vivament amb la vella servent Amb la combinacioacute de colors marroacute
cagravelid daurat rosa gris i tons blaus Tiziano creagrave una atmosfera drsquo iacutentima
calidesa sexualitat i ganes de viurerdquo
Les composicions de Tiziano sobre el mite de Dagravenae has estat reiteradament
comentades sobretot les tres primeres aixiacute Martiacutenez Buenaga37 en fa el seguumlent
anagravelisi de les composicions ldquoLa iconografia insisteix en una segraverie de recursos que
es repeteixen en els tres quadres la composicioacute en horitzontal la voluptuositat
del color els contrastos de llum la oposicioacute cromagravetica i el nu sensual i suau de
Dagravenae
36 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
37 httpwwwartecrehacomIconografC3ADalas-tres-danae-de-tizianohtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La primera versioacute eacutes la meacutes senzilla i tambeacute la meacutes delicada i suggerent Dagravenae
sorpregraven per la seva llum i pel contrast violent subratllat pels llenccedilols de blanc pur
en front del fons fosc El cortinatge recurs utilitzat en les tres obres ressalta el
primer pla que reforccedila el sentit de la perspectiva perograve en aquest primer cas
sense abusar de la intensitat del color Es complementa la iconografia per un
putti alat que remarca el sentit diviacute del succeacutes
Les altres dues versions son molt semblants i es diferencien drsquoaquesta primera
composicioacute Tant lrsquoobra del Prado com la del Hermitage reforcen la potegravencia del
color que es converteix en lrsquoelement protagonista del quadre Els tons meacutes
pujats de color i drsquouna cadegravencia cagravelida accentuen la sensualitat de lrsquoescena Els
contrastos principalment lumiacutenics en la primera composicioacute soacuten ara cromagravetics
Amb aixograve no nomeacutes srsquoinsisteix en una marc molt meacutes sensual sinoacute que es
potencia lrsquoatractiu del nu i srsquoavanccedila la figura a lrsquoespectador en un lloc de
perspectiva causat pel color A diferegravencia del putti de la versioacute napolitana que
era un complement iconogragravefic en aquest cas es considera un recurs purament
pictograveric ja que la vella actua de contrast cromagravetic per remarca el blanc pur de
Dagravenae de contrast lumiacutenic per ressaltar el seu erotisme i serveix per a reforccedilar
la perspectiva al situar-la drsquoesquenes a lrsquoespectador
Lrsquoobra del Prado resulta la meacutes cagravelida de les tres tal cop per la indefinicioacute de la
pinzellada molt meacutes tiacutebia i menys detallista que avanccedila cap a un estil molt meacutes
atrevit de lrsquoautor Aquestes versions serveixen per a comprovar lrsquoevolucioacute
estiliacutestica de Tiziano que drsquoun estil tiacutepicament renaixentista veneciagrave srsquoapropa a
un to manieristardquo
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1554
Mida135 x 152 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu Gemaumlldegalerie Viena ndash Agraveustria
Font httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
En aquesta composicioacute podem observar algunes diferegravencies respecte a les obres
anteriors de Tiziano
Apareix una flor de color rosa al llit
Al nuacutevol es mostra el cap de Zeus
La pluja daurada es substituiumlda per monedes drsquoor
La donzella de Dagravenae ha modificat la seva posicioacute i recull les monedes
amb una palangana
Eacutes perograve al igual que les composicions anteriors una veritable deliacutecia drsquoobra que
deixa palegraves el domini pictograveric de Tiziano al respecte del cos nu Eacutes lrsquouacutenica obra
signada de les quatre composicions aixiacute al peu de lrsquoobra apareix Titianus
Aeques Caes
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BECERRA GASPAR
Nom Gaspar Becerra
Naixement Baeza 1520
Defuncioacute Madrid 1568
ILLUSTRACIOacute 8 GASPAR BECERRA
Font httpeswikipediaorgwikiGaspar_Becerra
Pintor i escultor format a Roma on treballagrave amb Vasari i Daniele Volterra Es
considera lrsquointroductor del manierisme a lrsquoestil de Miguel Agravengel a Espanya Es
conserven poques obres seves les mes rellevants son el retaule de la Catedral drsquo
Astorga i de las Reales Descalzas de Madrid i els frescos del Palau Reial del Pardo
que representen la histograveria de Perseu incloent lrsquoescena de Dagravenae fecundada per
la pluja drsquoor
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae rebent la pluja drsquoor
Any 1565
Mida
Tegravecnica Fresc
Ubicacioacute actual Palau Reial del Prado (Madrid)
Font httpwwwartehistoriajcylesartespobras16188htm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Alguns detalls iconogragravefics dels frescos38 ldquoindiquen les fonts literagraveries empleades
per Becerra o per lrsquoautor del programa iconogragravefic Lrsquoobra de referegravencia es Ovidi el llibre IV de les Metamorfosi a la seva versioacute italiana de 1517 i la castellana de 1545 Srsquoha de considerar lrsquoambient repressiu de lrsquoegravepoca en que es va pintar
aquesta obra Tot i el seu caragravecter evidentment erogravetic la seva inclusioacute dintre de la cronologia de la histograveria de Perseu va permetre la composicioacute Es de destacar
la presentacioacute de lrsquoacompanyant de Dagravenae que mostra els seus pits a lrsquoespectador Al quadre es mostra de forma expliacutecita la figura de Zeus i la jove es acompanyada de dos personatges adormits un angelot i un gosset
TINTORETTO JACOPO
Nom Jacopo Robusti
Naixement Venegravecia 1518
Defuncioacute Venegravecia 1594
ILLUSTRACIOacute 9 JACOPO TINTORETTO
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros4191htm
Jacopo Robusti meacutes conegut com el Tintoretto en referegravencia a la feina del seu
pare fou un excels pintor que treballagrave dins de lrsquoagravembit geogragravefic de Venegravecia Amb
forta influegravencia en la pintura del barroc ressalta sobre tot pel seu tractament de
la llum i la forma A les seves obres es destaca el dramatisme de la composicioacute i
el tractament de lrsquoescorccedil les diagonals i els clarobscurs
Algunes de les seves obres destacades son Miracle de lrsquoesclau Lavatori
Presentacioacute de la Verge Susana i els vells LrsquoAssumpcioacute Adoracioacute dels pastors i
La crucifixioacute
38 Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la Iconografiacutea de
Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pinturas20Becerrapdfsequence=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1580
Mida 142 x 182 cm
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee Des Beaux-Arts ( Lyon)
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
La Dagravenae de Tintoretto a diferencia de les tres primeres composicions de
Tiziano utilitza el simbolisme de les monedes drsquoor per a representar la pluja
daurada En una representacioacute meacutes dolccedila la serventa en lloc drsquouna dona vella i
de color fosca es presenta com una jove de pell clara El detall minucioacutes dels
teixits dels cortinatges i el llit aixiacute com el vestit de la donzella soacuten un primor Els
pentinats i les joies son un element molt ben definit dintre drsquoaquesta harmoniosa
composicioacute Aquesta obra presenta dos elements addicionals un llauumlt a la
finestra i el gosset al peu del llit si beacute el gos de vegades eacutes un siacutembol de la
fidelitat conjugal en determinades obres es considera animal de companyia de
les cortesanes La model que fa servir Tintoretto per al personatge de Dagravenae eacutes
Veroacutenica Franco poetessa i cortesana veneciana La distribucioacute de les monedes a
tocar de la zona puacutebica poden indicar la unioacute amb Zeus
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GOLTZIUS HENDRICK
Nom Hendrick Goltzius
Naixement Muumlhlbracht 1558
Defuncioacute Haarlem 1617
ILLUSTRACIOacute 10 AUTORETRAT HENDRICK GOLTZIUS
Font httpeswikipediaorgwikiHendrick_Goltzius
Pintor gravador i dibuixant Hendrick Goltzius es caracteritza pel barroquisme de
les seves composicions tot i que al llarg de la seva vida i depenent de lrsquoobra
adoptagrave un estil o un altre Es conegut principalment per lrsquo excelmiddotlegravencia dels seus
gravats que srsquoadequumlen principalment al corrent manierista No va ser fins lrsquo any
1600 que Goltzius es dedicagrave a la pintura on fou molt influenciat per
Bartholomeus Sprangler Miguel Agravengel Tiziano i Rubens
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae i la pluja drsquoor
Any 1605
Mida 1733 x 200 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museum of City Los Angeles
Font httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=imagehex=M84_191jpg
Lrsquoobra de Goltzius drsquoacord amb la inscripcioacute del Museu de Los Aacutengeles39
ldquoinspirada en els nus sensuals de Tiziano sedueix lrsquoobservador per les tonalitats
cagravelides de la pintura i la carn brillant de Dagravenae Lrsquoagraveliga de Juacutepiter havent espiat a
Dagravenae llenccedila un llampec que es converteix en monedes drsquoor El somriure i les
almiddotlusions sexuals dels putti i Mercuri confirmen els temes del sexe i els dinersrdquo
El pintor fa una ullada original sobre lrsquoescena de Dagravenae a la seva obra apareix
dormida recostada en un llit i envoltada per la seva vella donzella Hermes
representat amb el caduceu i el casquet alat i diferents putti Zeus simbolitzat
per lrsquoagraveliga observa la jove A les seves urpes el raig que desencadena la pluja
La composicioacute estagrave plena drsquoobjectes drsquoor el cofret la lagravempada de la donzella les
joies dels amorets i monedes al terra de lrsquohabitacioacute
39 httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=recordid=53605type=101
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
GENTILESCHI ARTEMISIA
Nom Artemisia Gentileschi
Naixement Roma 1593
Defuncioacute Nagravepols 1654
ILLUSTRACIOacute 11 AUTORETRAT ARTEMISIA GENTILESCHI
Font httpeswikipediaorgwikiArtemisia_Gentileschi
Artemisia Gentileschi es formagrave al taller del seu pare Orazio Gentileschi perograve
disposagrave drsquoun tarannagrave propi que imprimiacute a les seves obres Seguidora de lrsquoestil de
Caravaggio i posteriorment drsquoAnnibale Carracci aconseguiacute proporcionar a la
pintures una brillantor un domini del clarobscur i de la paleta de colors que
permeteacute diferenciar les seves obres de les del seu predecessor Chadwick40
identifica a Artemisia com a la primera dona en la histograveria de lrsquoart occidental amb
un significat histograveric inquumlestionable
Els personatges principals de les seves composicions soacuten dones en obres amb
temagravetiques diverses que inclouen la mitologia la religioacute i el retrat Les seves
heroiumlnes (Judit Magdalena Lucrecia Cleopatra) es representen plenes drsquoenergia
i determinacioacute amb un gran realisme dramagravetic La seva pintura es caracteritza
per lrsquohabilitat de ldquotransformar els convencionalismes de la pintura del segle XVII
de tal forma que dona un nou contingut a la representacioacute de la figura
femeninaLa seva monumental composicioacute el seu penetrant naturalisme la
vigorosa ilmiddotluminacioacute i el recurs a models contemporanis son els indicadors
principals del caravaggismo plenament desenvolupat per Artemisia41rdquo Es
considera que aquestes representacions alleugen el sentiment de revenja que
40 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992
41 ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and Hudson 1992Pg 97
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
acumulagrave com a resultat de la violacioacute per part del seu professor de dibuix i el
posterior judici que va resultar ultratjant
A lrsquoegravepoca del Renaixement la majoria de pintors foren homes la dona queda
relegada a activitats de caire privat estant les poques pintores de lrsquoegravepoca filles
de pintors o pertanyents a les classes socials meacutes privilegiades destaquen
Artemiacutesia Gentileschi Properzia de Rossi Lavinia Fontana i Elisabetta Sirani Les
pintores de lrsquoegravepoca es veuen relegades enfront dels pintors masculins i vetada la
seva formacioacute limitant per exemple la possibilitat de practicar el dibuix al natural
amb models nus Artemiacutesia fou una de les excepcions a les normatives
humaniacutestiques drsquoeducacioacute i comportament femeniacute Val Cubero42 cita dos clars
exemples drsquoaquesta relegacioacute de la dona ldquoVasari al seu llibre Vida de pintorsles
defineix com ldquotendres suaus belles modestes i en qualsevol cas excepcionals
com autores drsquoobres de format reduiumltacuterdquo i Boccaccio en ldquoDe Claris Mulieribus
compilacioacute de 104 de biografies de dones miacutetiques o reals conclou que la dona ha
de ser amable modesta honesta dignai estar ben dotada pel govern
domegravesticrdquo
En aquesta egravepoca els artistes alhora que han de reflectir la realitat han de pintar
la bellesa per tant lrsquoart ha de recrear la naturalesa a partir de la idealitzacioacute i de
la adopcioacute de codis estegravetics que determinen i valoren les representacions
permeses de les prohibides que diferencien les presentacions sensuals de les
erogravetiques i lascives
42 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI-
XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P83-84
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1612
Mida 413 x 527 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu drsquoArt de Sant Louis (EEUU)
Font httpwwwslamorg
Tal i com srsquoindica al catagraveleg del museu de Sant Louis43rdquola pintura drsquo Artemiacutesia
adopta el costum del segle XVII de monedes drsquoor enlloc de la pluja per
representar Zeus Aquest treball drsquouna joveniacutessima Artemiacutesia mostra el seu
domini del nu femeniacute tant com la seva tendegravencia al nu narratiu les monedes
entre els dits de la jove esdevenen una metagravefora de la seduccioacute forccedilada del
Deacuteus La figura de la serventa amb el cap cobert es un detall visual que ofereix
un viu contrast entre la nuesa de la seva senyora i el frondoacutes cabellrdquo La pintura
drsquoun gran erotisme es considera que contagrave com a model per a la figura de Dagravenae
amb la progravepia Artemiacutesia que acostumava a pintar els seus quadres a partir del
seu propi reflex al mirall Srsquoestima que lrsquoartista pinta un nu femeniacute no idealitzat
perograve tanmateix aquesta concepcioacute real li atorga una visioacute meacutes propera a
lrsquoobservador
43 httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurrentrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampquicksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord=1
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
VAN RIJN REMBRANDT
Nom Rembrandt Van Rijn
Naixement Leiden 1606
Defuncioacute Agravemsterdam 1669
ILLUSTRACIOacute 12 AUTORETRAT REMBRANDT
Font httpeswikipediaorgwikiRembrandt
Rembrandt es formagrave amb Jacob I Swanwenburgh i Pieter Lastman aquest uacuteltim
juntament amb Jan Lievens influenciagrave moltiacutessim lrsquoobra joveniacutevola de Rembrandt
Pintor dibuixant i gravador al llarg de la seva vida tingueacute una gran produccioacute
artiacutestica en diferents agraverees tot i que principalment es considerava pintor de
retrats i composicions dramagravetiques La seva vida personal estigueacute farcida de
moments convulsos i difiacutecils tan a nivell familiar com econogravemic Gran observador
de la naturalesa humana eacutes la seva capacitat de representacioacute de la psicologia
del personatge la caracteriacutestica dels seus retrats
En el cas de les obres primerenques de joventut i maduresa eacutes el dramatisme i
la sensacioacute de moviment els fets diferenciadors de les seves composicions
Posteriorment srsquointeressagrave pels paisatges En tot cas fou un artista reconegut que
tingueacute com a principals baluards el domini de la paleta de colors del clarobscur i
la capacitat de transmetre la textura dels materials a traveacutes de la tegravecnica
pictograverica Son obres seves La Ronda de nit La lliccediloacute drsquoanatomia del Dr Nicolaes
Tulp Jacob de Gheyn III Retrat de Jan Rijcksen i la seva esposa La nuacutevia jueva
i diversos autoretrats
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1636
Mida 185 x 2025 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museu de lrsquo Hermitage (San Petesburg)
Font httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Rembrandt pintagrave aquesta obra al 1636 i la retocagrave deu anys meacutes tard Si beacute el
mite de Dagravenae va ser molt popular la interpretacioacute del mite realitzada per
Rembrandt es distingeix segons la valoracioacute del Museu de lrsquo Hermitage44 per la
seva profunditat i originalitat tant com per una representacioacute del nu femeniacute molt
atrevida pel segle XVII
Hi han drsquoaltres autors que han analitzat tambeacute aquesta representacioacute i apunten ldquo
Rembrandt ha presentat a la bella jove nua recolzada al seu llit rebent un potent
raig de llum que anticipa lentrada de Zeus en lestanccedila convertit en pluja
daurada Al fons trobem a lanciana que custodiava a Dagravenae acudint ragravepidament
en escoltar sorolls estranys Com passa en les altres dones nues pintades pel
mestre Dagravenae eacutes bonica teacute harmonioses proporcions i reflecteix lideal de
bellesa de legravepocahellip La llum daurada rellisca pel escorccedilat cos de la jove
provocant atractius contrastos entre zones ilmiddotluminades i zones enfosquides que
atorguen un major verisme a la figura Per provocar una sensacioacute de riquesa
Rembrandt ha recorregut a un llit de bronze amb dosser decorada per un
44 httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
amoret daurat que sembla plorar per la desgragravecia de la noia que sens presenta
embolicada en riques teles executades amb tot luxe de detalls demostrant un
cop meacutes lexcelmiddotlent qualitat en la factura de lartista La sensacioacute de vitalitat que
es crea estagrave reforccedilada pel gest destranyesa de Dagravenae i la curiositat de lanciana
donant la sensacioacute destar presents davant duna escena teatral45rdquo
Al quadre de Rembrandt Zeus es presenta en forma de cagravelida llum
daurada Aquesta representacioacute tal i com ens diu Roberta drsquoAdda46
es difundiacute en paralmiddotlel a una altre representacioacute meacutes tradicional on
el Deu apareix en forma de pluja drsquoor ldquoPotser el pintor volia fer
almiddotlusioacute a lrsquoaspecte espiritual de lrsquoamor diviacuterdquo A lrsquoobra es veu una
representacioacute drsquoAnteros amb les mans lligades que es considera
siacutembol de lrsquoamor pur i de la castedat
BOUCHER FRANCcedilOIS
Nom Franccedilois Boucher
Naixement Paris 1703
Defuncioacute Paris 1770
ILLUSTRACIOacute 13 RETRAT DE BOUCHER PER GUSTAV LUNDBERG
Font httpeswikipediaorgwikiFranC3A7ois_Boucher
Pintor gravador i dibuixant francegraves drsquoestil rococoacute Destaquen en les seves obres
les composicions mitologravegiques de gran energia i dinamisme i les escenes
pastorals Influenciat per Rubens Veroneacutes i Watteau a la seva paleta de colors
destaquen els blaus i els roses que tant beacute srsquoajusten a les caracteriacutestiques del
Rococoacute La seva pintura lluny de lrsquoaudacia i la innovacioacute de Rubens complau a
una amplia clientela cortesana perograve cau en declivi a la vegada que lrsquoestil Rococoacute
es substituiumlt pel Neoclassicisme
45 httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
46 httpnihilnovumwordpresscom20110208triptico-mitologico-de-rembrandt-ix
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves composicions pictograveriques meacutes conegudes son els Retrats de
Madame Pompidour Diana despreacutes del bany Nu en repoacutes Venus al tocador
Reinaldo i Armida
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1756
Mida 415 x 425 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute actual Museu de Helsinky
Font httpartetorreherberosblogspotcomes201002tiziano-y-la-mitologia-el-
mito-de-danaehtml
Lrsquoatribucioacute drsquoaquesta obra a Boucher eacutes actualment quumlestionada47 tot i aixograve a
efectes drsquoaquest estudi i donat que no ha estat provada la falsedat de la seva
autoria es consideraragrave realitzada per Boucher
47 Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of Art 1500ndash1800 Pg3 httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
La figura nua de Dagravenae es presenta acompanyada drsquouna vella serventa tot i que
les faccions i la postura que la caracteritzen son suaus La composicioacute es
completa amb dos amorets que miren una mascara Zeus es representa per unes
monedes drsquoor que cauen provinents drsquoun nuacutevol daurat que ilmiddotlumina la jove
Tamara Lempika descriu acuradament la pintura de Boucher48 ldquola pintura perd
amb ell profunditat la seva aspiracioacute eacutes expressar la gracia la lleugeresa i la
sensualitat En les seves mans les deesses perden la seva grandesa per a
convertir-se en nimfes La superficialitat i amanerament de Boucher srsquohan de
situar en la societat que valorava la seva obra []no srsquohauria drsquooblidar que mai
srsquoha pintat amb tanta propietat el resplendor anacarat drsquoun cos de dona ni la
dolccedila crida del sexerdquo
DURAN CARLOS
Nom Charles Eacutemile Auguste Durand
Naixement Lille 1837
Defuncioacute Paris 1917
ILLUSTRACIOacute 14 RETRAT DE CAROLUS DURAN PER JOHN SINGER SARGENT
Font httpeswikipediaorgwikiCarolus-Duran
Conegut com a Carolus Duran aquest artista francegraves es conegut tan per la seva
vessant de pintor especialitzat en els retrats com per a la seva vessant de
docent Fortament influenciat per Velaacutezquez en realitza copies de varies de les
seves obres com son El bufoacute Don Diego de Acedo El bufoacute Calabacillas o El cosiacute
Fou membre de lrsquo Acadeacutemie des Beaux-Arts des del 1904 Lrsquoany 1905 fou
nomenat director de lrsquoAcadegravemia de Roma
Son obres seves La verge amb el guant Lrsquoassassinat Retrat del pintor Matiacuteas
Moreno Hector Brame nen Lilia Dagravenae i Autoretrat
48 httppinturasepocasblogspotcomessearchlabelDE20BOUCHER
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1900
Mida 100 x 127 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Museacutee des Beaux-Arts Burdeos
Font httpwwwjssgalleryorgOther_ArtistsCarolus-DuranDanaehtm
Lrsquoobra de Duran49 es ldquoconsiderada un nu idealitzatuna forma superior drsquoart A
mig camiacute entre lrsquoacademicisme i lrsquooriginalitat dibuixa un lagravenguid nu que nomeacutes
es pot salvar sota el pretext de la mitologiardquo
La model de Dagravenae pot ser Lilia que tambeacute aparegueacute en altres obres entre elles
Lilia(1889)
En aquesta pintura50 ldquoes treballagrave directament sobre la roba sense dibuixos
preparatoris Duran promogueacute un estil audaccedil drsquoacord amb la filosofia dels
impressionistes i amb la seva temagravetica o estil Es poden veure brillants
pinzellades de detall aixiacute com la llibertat sexual a lrsquoaire de finals del segle XIX a
Parisrdquo
49 httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
50 httpartblogbybobblogspotcomes200707student-and-teacherhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
MATISSE HENRI
Nom Henri Matisse
Naixement Le Cateau-Cambreacutesis 1869
Defuncioacute Niccedila 1954
ILLUSTRACIOacute 15 FOTOGRAFIA DrsquoHENRI MATISSE PER CARL VAN VECHTEN
Font httpeswikipediaorgwikiHenri_Matisse
Henri Matisse pintor gravador dibuixant i escultor de gran renom Estagrave
fortament influenciat per Ceacutezanne Gauguin Van Gogh i Paul Signac Si en una
primera etapa es decanta pel naturalisme clagravessic ben aviat es rebelmiddotla contra
aquesta forma drsquoexpressioacute i experimenta amb drsquoaltres tegravecniques
lrsquoexpressionisme o el puntillisme on a diferegravencia drsquoaltres artistes com Paul Signac
o Edmond Cross es decanta per una pinzellada amplia amb un cromatisme
contrastat tambeacute srsquoapropa al divisionisme de Paul Signac Seragrave perograve el fauvisme
amb la primacia del color per sobre de qualsevol altre relacioacute entre el model i la
composicioacute el moviment que determinaragrave la seva obra En el fauvisme i en
concret en lrsquoobra de Matisse eacutes lrsquoharmonia dels colors la que ha de definir la obra
simplificant-ne qualsevol altre detall superflu El color51 no ha de ser semblant al
de la natura de lrsquoobjecte a representar ha drsquoestar guiat per les relacions entre
les diferents tonalitats del quadre amb respecte a les relacions cromagravetiques del
model original A les seves representacions de figures humanes lrsquoartista no es
centra en les detalls anatogravemics sinoacute nomeacutes en lrsquoexpressivitat de la forma
Posteriorment amb el seu esperit experimental en fa alguna obra amb caragravecter
cubista (El pianista els marroquiacutes) Els seus viatges al Marroc i Argelia
determinen la incorporacioacute de noves temagravetiques (Odalisques) i als uacuteltims anys fa
servir papers retallats (gouache) en les seves obres com una altra eina
addicional drsquoexpressioacute dintre de les seves composicions
51 Garciacutea Torres Milko Recopilacioacuten de la coleccioacuten Grandes pintores del siglo XX Ed Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones Poliacutegrafa SA httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindexhtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Algunes de les seves obres meacutes rellevants serien Flors groguesrdquoLuxe Calma i
VoluptuositatrdquoInterior en Colliure Finestra oberta Dona amb barret La ratlla
verdaLa alegria de viure La muacutesica La dansa OdaliscaEls marroquiacutes
La obra de Dagravenae a la que es fa referegravencia en aquest capiacutetol pertany a una
colmiddotleccioacute privada i no srsquohan trobat gaire referegravencies52 es per aixograve que es
considera una obra menor de lrsquoartista
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida
Tegravecnica oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
Aquesta peccedila presenta una Dagravenae fauvista53 on la forma es dilueix enfront drsquouna
composicioacute de contrastos de colors A la composicioacute hi ha representat un amoret
alat que sobrevola el llit on Dagravenae rep al seu amant en forma de pluja drsquoor El
contrast de colors i la simplicitat del traccedil denoten la pulsioacute sexual del moment
52Nomeacutes srsquohan trobat dues referegravencies httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-danaehtml
53 httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-pictricashtml
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
KLIMT GUSTAV
Nom Gustav Klimt
Naixement Baumgarten 1862
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 16 FOTOGRAFIA DE GUSTAV KLIMT
Font httpwwwklimtcomengalleryphotographiesportrait-of-klimtihtml
Pintor i decorador austriacuteac iniciat en la pintura clagravessica aviat desenvolupagrave un
gust especial per la pintura de Vanguardia Es especialment recordat pels seus
retrats femenins composicions mitologravegiques i almiddotlegograveriques de clar caragravecter
sexual Soacuten rellevants les obres de la denominada egravepoca daurada on utilitza el pa
drsquoor com a element addicional a les seves pintures A les composicions combina
estranyes representacions que semblen bidimensionals amb una perspectiva
particular i diferents elements simbogravelics
Algunes de les seves obres meacutes representatives son El petoacute Dagravenae Leda Nuda
Veritas Judith i Retrat de Adele Bloch-Bauer I
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1907
Mida 77 x 83 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute actual Colmiddotleccioacute Privada
Font httpwwwklimtcom
Aquesta composicioacute de Klimt original com moltes de les seves obres mostra una
Dagravenae sembla que sota les aiguumles molt erogravetica El rectangle negre srsquoassocia a
un siacutembol abstracte reduccioacute de la masculinitat La jove estagrave envoltada per un
vel puacuterpura siacutembol del seu llinatge54
Klimt55 en fa una composicioacute allunyada de les composicions clagravessiques del
Renaixement i el Barroc la figura de Dagravenae adormida es presenta aiumlllada sense
referegravencia espaialrdquoLes formes arrodonides caracteriacutestiques del modernisme i el
color daurat augmenten lrsquoerotisme del quadre En quan a lrsquoestil es de destacar la
delicadesa de liacutenees del dibuix lrsquouacutes de tonalitats brillants i el contrast de la pell
daurada de Dagravenae en front de les robes fosques que lrsquoenvolten La liacutenea sinuosa
domina la composicioacute desapareixent la referegravencia espaial i eliminant la sensacioacute
de perspectiva tradicionalrdquo
54 httpwwwklimtcomengallerywomendetails-klimt-danae-1907dhtml
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
55 httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-rembrandt-y-xii
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SCHIELE EGON
Nom Egon Schiele
Naixement Tully 1890
Defuncioacute Viena 1918
ILLUSTRACIOacute 17 FOTOGRAFIA DE EGON SCHIELE
Font httpeswikipediaorgwikiEgon_Schiele
Schiele ja de molt jove srsquoinicia en la pintura Teacute com a referent i amic a Gustav
Klimt que lrsquointrodueix al moviment de la Secession de Viena tot i que Schiele es
desmarcagrave ben aviat i es decantagrave cap a lrsquoexpressionisme amb connotacions i
caracteriacutestiques progravepies Srsquoiniciagrave amb retrats i autoretrats perograve son les seves
composicions de cossos nus sobretot drsquoinfants i joves en actituds obscenes les
meacutes destacades La seva obra fou classificada de pornogragravefica i hagueacute de passar
un breu periacuteode de la seva vida a la presoacute
Als vint-i-vuit anys com a consequumlegravencia de lrsquoepidegravemia de grip que assolava
Viena moriacute Ens deixa unes obres carismagravetiques plenes de sentiment pategravetic que
es mostra moltes vegades a traves de figures deformades io desmembrades
Algunes de les seves obres destacades son Autoretrats Dagravenae Cases al costat
del riu Nu femeniacute assentat Apartament de Leopold i Marie Czihaczek Dona amb
mitges verdes Gerti Schiele i Els amants
Val Cubero56 ens presenta a Schiele tot dient ldquoestava obsessionat per la
representacioacute del cos nu i el va dibuixar des de tots els angles possibles com si
pretengueacutes deconstruir-lo en cadascun del seus esbossos Schiele mutila els
cossos nusos mitjanccedilant amplies pinzellades els moviments del cos soacuten
exagerats eacutes un cos malalt deformatque mai apareix relaxat Son cossos
dislocats doblegats sense carn Els seus nusos estan quasi sempre descentrats i
56 Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN 84-669-2231-8 P398
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
nomeacutes en rares ocasions els disposa de front Aquestes postures no soacuten producte
de lrsquo atzar lrsquoartista abandona les poses convencionals poses que coneixia
despregraves del seu pas per lrsquoAcadegravemia de Viena Schiele transgredeix la distagravencia
ldquoconvenientrdquo que tot pintor havia de mantenir respecte la seva model A la seva
obra la model apareix com si estigueacutes als peus del pintor Pinta cossos nusos
desproveiumlts de qualsevol siacutemptoma de pudor burgeacutes Afronta directament la
sexualitat pintant el pubis retractant a dones masturbant-se i a dones
embarassades explorant totes les possibilitats de lrsquoexpressioacute corporal traint el
culte a la bellesa clagravessicardquo
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1909
Mida 805 x 125 cm
Tegravecnica oli sobre fusta
Ubicacioacute Museu drsquoart de Lugano
Font httpartetorreherberosblogspotcom201002tiziano-y-la-mitologia-el-mito-de-
danaehtml
La composicioacute de Dagravenae i la pluja drsquoor de Schiele es completament innovadora
amb qualsevol altra representacioacute anterior El quadre es focalitza en el cos nu de
Dagravenae adormida i mutilada La jove de formes arrodonides es representa
relaxada amb un somriure als llavis Tot i la mutilacioacute del cos aquest quadre
srsquoallunya del dramatisme i el sofriment que personalitza altres composicions
posteriors Considerant el cromatisme es destaca el color vermell del cabell i els
llavis enfront de les tonalitats fosques on reposa el cos de Dagravenae aquest
contrast de colors ve accentuat per la palmiddotlidesa del seu cos
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
PICASSO PABLO
Nom Pablo Diego Joseacute Francisco de
Paula Juan Nepomuceno Mariacutea de los
Remedios Cipriano de la Santiacutesima
Trinidad Ruiz y Picasso
Naixement Magravelaga 1881
Defuncioacute Mougins 1973
ILLUSTRACIOacute 18 FOTOGRAFIA DE PABLO RUIZ PICASSO
Font httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Proliacutefic artista que cultivagrave la pintura lrsquo escultura el gravat i el dibuix Es
considerat juntament amb Matisse un dels artistes experimentals meacutes
importants del segle XX A la seva carrera es poden identificar diferents etapes
depenent del megravetode pictograveric que empragrave Entre drsquoaltres trobem lrsquoegravepoca blava de
fort caragravecter simbogravelic que compren des del 1901 al 1904 i que es caracteritza per
lrsquouacutes drsquouna gama cromagravetica on predomina el blau Segueix una etapa de canvis en
la paleta cromagravetica amb lrsquouacutes de colors meacutes suaus figures allargades i liacutenees
estilitzades etapa denominada rosa on es nota la influegravencia de nombrosos
artistes com el Greco o Cezanne Srsquoiniciagrave en lrsquoegravepoca cubista a partir del 1907 on
les composicions srsquoemmarquen en formes geomegravetriques Aquest moviment
evolucionagrave al llarg dels anys i Picasso compagina la pintura cubista i realista en
les seves obres Posteriorment hi hagueacute lrsquoegravepoca surrealista una etapa on tingueacute
meacutes rellevagravencia la figura i cap allagrave als anys 50 dona pas a nombroses segraveries
sobre pintura clagravessica que compagina amb obres drsquoaltres estils i disciplines
Artista proliacutefic allagrave on els hagi realitzagrave meacutes de dos mil obres entre pintura
escultura dibuixAlgunes de rellevants son Enterrament de Casagemas La
dona en blau Autoretrat Retrat de Germaine La famiacutelia del Arlequiacute El boig Les
tres holandeses Les senyoretes drsquoAvignon Retrat de Gertrude Stein Composicioacute
amb cap de mort Carnestoltes en el bistrot Lrsquoembals Dona nua Dona que cus
Olga Kokhlova amb mantilla Els banyistes Quadre flamenc Pablo de pierrotEl
pintor i la seva model Figures a la vora del mar El minotaureGuernica La joie
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
de vivre Monument als espanyols morts per FranccedilaPaloma i Interpretacions de
les Menines
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1962
Mida 269 x 348 cm
Tegravecnica Linotiacutepia en color
Ubicacioacute Museu Picasso (Barcelona)
Font httpheraugrestesisugr15915943pdf
En K Vasilikiacute57 apunta que ldquoaquesta obra eacutes la uacutenica en que Picasso representa
el mite de Dagravenae mostra una dona en tons grocs i vermells el cos entre
figuratiu o esquemagravetic rep la pluja drsquoor entre les seves cames Srsquoeliminen els
detalls i la figura queda com a uacutenic element de la composicioacuterdquo
Addicionalment srsquoha de destacar la representacioacute esquemagravetica del llit La divisioacute
del cos en dos colors contrastats que ve poden representar la dualitat entre
lrsquoamor terrenal i diviacute
57 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BALDEWEG JUAN NAVARRO
Nom Juan Navarro Baldeweg
Naixement Santander 1939
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 19 FOTOGRAFIA DE JUAN NAVARRO BALDEWEG
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Baldeweg58 persona polifacegravetica que combina la feina com a pintor escultor
arquitecte i docent A les seves composicions es pot entreveure obres abstractes
i figuratives Si als anys 70 incorpora el minimalisme a la seva obra plagravestica als
anys 80 repregraven la figura humana com a eix compositiu i srsquoesbossa una major
influegravencia de Matisse en la seva paleta cromagravetica
Acostuma lrsquoautor a fer-ne segraveries de diferents temes en trobem entre drsquoaltres la
segraverie de Llunes i barres Kourokoi falciots Dagravenae Narcisos els fumadors i
banys ldquoEl treball en segraveries li permet realitzar variacions dintre drsquoun mateix tema
amb canvis en les games cromagravetiques o introduint diferents motius com aigua
llunes vent pluja59rdquo
58Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
59 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae vermella
Any 1984
Mida 130x162 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
La Dagravenae vermella es descrita per en K Vasilikiacute60 com ldquola representacioacute de
Dagravenae en posicioacute diagonal i ocupant tot el primer pla del quadre Les formes del
seu cos es dibuixen clarament perograve el cap nomeacutes srsquoinsinua Al fons es barregen
robes objectes i una figura humana La pluja drsquoor pren la forma de grans flocs
que cauen sobre les cames de Dagravenae Lrsquoelement meacutes destacat de la composicioacute
eacutes el color vermell intens groc i blau tenen una clara precedegravencia en les obres
de Matisse perograve en Navarro Baldeweg es matisen i produeixen efectes diferents
no soacuten elements decoratius sinoacute elements expressius
Lrsquoartista segueix la tradicioacute iconogragravefica per estructura la composicioacute bagravesica de la
seva obra perograve el resultat una barreja de llenguatge figuratiu i abstracte eacutes
totalment innovadorrdquo
60 Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis
Doctoral 2004 heraugrestesisugr15915943pdf
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae blanca
Any 1984
Mida 162 x 130 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Coleccioacuten ICO (Madrid)
Font httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldewegJuanpdf
Per Baldeweg la histograveria de Dagravenae ldquoeacutes perograve nomeacutes un pretext per a introduir un
element abstracte al quadre la pluja En aquesta segraverie lrsquoartista reprodueix un mateix tema amb diferents registres cromagravetics Blanc vermelletc61rdquo
61 httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
SUBIRACHS JOSEP M
Nom Jose Maria Subirachs i Sitjar
Naixement Barcelona 1927
Defuncioacute ---
ILLUSTRACIOacute 20 FOTOGRAFIA DE JOSEP M SUBIRACHS PER JOAN IRIARTE
Font httpwwwsubirachscatdocumentaspxs=71ampss=73
Josep Maria Subirachs escultor gravador pintor i dibuixant ben aviat en les
seves obres srsquoidentifica el seu tarannagrave expressionista ldquo meacutes formal que
conceptual i srsquoaprecia sobretot en els cossos angulosos de cagravenon distorsionat i
en el tractament de les textures62ldquo i amb el pas dels anys introdueix meacutes
elements personals que encaminen la seva etapa abstracte
La seva faceta meacutes coneguda eacutes al terreny de lrsquoescultura on destaca la faccedilana de
la Passioacute de la Sagrada Famiacutelia de Barcelona
62 httpwwwsubirachscat
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Tiacutetol de lrsquoobra Dagravenae
Any 1998
Mida 465 x 80 cm
Tegravecnica Oli sobre llenccedil
Ubicacioacute Espai Subirachs (Barcelona)
Font httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Aquesta subtil obra de Dagravenae queda perfectament definida en el seguumlent
paragravegraf ldquoSubirachs pren un cos nu femeniacute que jacent es metamorfosa en
paisatge desegravertic Les seves voluptuositats es transformen en dunes sinuoses A
la part esquerra del quadre hi ha Zeus posseint Dagravenae en forma de pluja
daurada Cal remarcar el contrast entre la part fosca i la part serena del cel La
primera simbolitza la fuacuteria dels deacuteus mentre que la segona nrsquoevoca la
clemegravencia Els colors rosacis remarquen la sensualitat amb quegrave Subirachs
presenta lrsquoescena de la unioacute63rdquo
63 httpwwwsubirachscatobresaspxid=29|PINTURAflash
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
CONCLUSIONS
Aquest apartat preten respondre les preguntes plantejades al capiacutetol
drsquointroduccioacute tot verificant si les hipogravetesis inicials es compleixen La seguumlent
taula mostra lrsquoaccepcioacute que srsquoha fet de les obres considerades dintre de lrsquoagravembit
drsquoaquest projecte
Autor Any
Cas
ted
at
Sen
sual
itat
Ava
riacuteci
a
Po
der
del
s
din
ers
Enga
ny
Gossaert Jan 1530
Allegri Antonio 1531
Vecellio Tiziano 1544-1546
1553
1554
1554
Becerra Gaspar 1565
Tintoretto Jacopo 1580
Goltzius Hendrick 1605
Gentileschi Artemiacutesia 1612
Van Rijn Rembrandt 1636
Boucher Franccedilois 1756
Duran Carlos 1900
Matisse Henri 1907
Klimt Gustav 1907
Schiele Egon 1909
Picasso Pablo 1962
Baldeweg Juan Navarro 1984
1984
Subirachs Josep M 1998
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Lrsquoestudi de les diferents fonts a les que srsquoha fet referegravencia al llarg del document i
drsquoacord amb anagravelisis iconogragravefic i iconologravegic confirmen les hipogravetesis inicials eacutes a
dir lrsquoestudi iconogragraveficiconologravegic determina la interpretacioacute de lrsquoobra pictograverica i
verifica lrsquoexistegravencia drsquouna evolucioacute dels elements simbogravelics al llarg de la histograveria
Les hipogravetesis inicials a confirmar eren
depegraven la interpretacioacute del mite de lrsquoegravepoca de lrsquoautor
Observant la taula resum podem concloure que No la interpretacioacute del mite no
depegraven de lrsquoegravepoca de lrsquoautor Es meacutes es pot observar que les anagravelisis de les obres
pictograveriques no en deixen constagravencia de algunes de les interpretacions que siacute
existien a la literatura El poder dels diners o la capacitat drsquoengany de Zeus no
son citats en els estudis de les obres En el cas de la primera interpretacioacute potser
degut a que el simbolisme de la pluja daurada que srsquoutilitza (les monedes drsquoor)
en algunes de les obres podia emmascarar aquesta observacioacute i en el cas de la
capacitat drsquoengany de Zeus potser que quedi relegada a un segon pla per la
plenitud de les composicions del nu femeniacute i la seva repercussioacute i valoracioacute al
llarg dels segles
lrsquoestudi de la iconografia permet concloure quina accepcioacute srsquoha fet del
mite
Uacutenicament lrsquoestudi de la iconografia en el sentit estricte de la paraula faria difiacutecil
concloure lrsquoaccepcioacute del mite ja que determinats siacutembols son interpretats drsquouna o
altre manera depenent de lrsquoentorn i de lrsquoegravepoca Eacutes necessari completar lrsquoestudi
iconogragravefic amb un estudi iconologravegic que permeti ubicar la composicioacute i les
circumstagravencies en que va ser creada
hi ha una evolucioacute de la iconografia per a les representacions drsquouna
mateixa accepcioacute de Dagravenae sota la pluja drsquoor
Siacute hi ha una evolucioacute iconogragravefica que va lligada a la evolucioacute de les tegravecniques i
estils de la pintura aixiacute com de la societat Eacutes el mercat de lrsquoart el que determina
els gustos i les solmiddotlicituds pictograveriques tant com la valoracioacute drsquouna obra
No podem finalitzar aquest document sense preguntar-nos que ha fet de Dagravenae
una temagravetica tant recurrent i no he trobat millor descripcioacute que aquesta que en
fa en Vidal Oliveras64 ldquoSi la histograveria de Dagravenae ha atret a tants artistes de totes les
egravepoques eacutes perquegrave la llegenda expressa el goig eacutes una representacioacute del plaer
Perograve es tracta del plaer en el seu sentit meacutes ampli tambeacute el plaer de pintar i de
la pintura mateixa Dagravenae no eacutes nomeacutes un cos eacutes el siacutembol de la creacioacute Meacutes
encara ella mateixa eacutes i forma part de la pintura la seva sensualitat corporal es
confon amb una altra erogravetica que eacutes la de lrsquoart Dagravenae eacutes el cos de la pintura eacutes
la carn feta pinturardquo
64 httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-oliverasampcatid=39textampItemid=58
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
BIBLIOGRAFIA
Barneacutes Vaacutezquez Antonio ldquoYo he leiacutedo a Virgiliordquo Anaacutelisis Sincroacutenico de
la Tradicioacuten Claacutesica en el QuijoteUniversidad de Granada 2008
httpdigibugugresbitstream1048119696b17589137pdf
Data drsquo acceacutes 452012
Cervantes MiguelEl curioso impertinente
httpwwwciudadsevacomtextoscuentosespcervancuriosohtm
Data drsquo acceacutes 452012
De Armas Frederick A El mito de Daacutenae en el curioso impertinente
Terencio Tiziano y Cervantes Anales Cervantinos Vol XLIIPP 147-
1622010ISSN0569-9878
httpanalescervantinosrevistascsicesindexphpanalescerva
ntinosarticleviewArticle182
Data drsquo acceacutes 2032012
Kanelliadou Vasilikiacute Temas y Motivos de la Mitologiacutea Claacutesica en la Pintura
Espantildeola del siglo XX Universidad de Granada Tesis Doctoral 2004
heraugrestesisugr15915943pdf
Data drsquo acceacutes 342012
Blaacutezquez Joseacute Mordf Temas de la mitologia claacutesica en las pinturas de la
corte de Felipe II Bilbioteca Virtual Miguel de Cervantes 2005
httpwwwcervantesvirtualcomobratemas-de-la-mitologa-
clsica-en-las-pinturas-de-la-corte-de-felipe-ii-0
Data drsquo acceacutes 342012
Documentaacutendonos sobreJuan Navarro Baldeweg CentroMuseo Vasco
de Arte Contemporaacuteneo
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111NavarroBaldeweg
Juanpdf
Data drsquo acceacutes 632012
Diez del Corral Corredoira M Pilar La Daacutenae de Mabuse La re-
semantizacioacuten de un mito en el Renacimiento Universidad de Santiago de
Compostela Humanismo y pervivegravencia del mundo claacutesico IV4 (2009)1-
26
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpaccademiasanlucaacademiaeduPilarDiezdelCorralCorredoi
raPapers663918La_Danae_de_Mabuse_la_re-
semantizacion_de_un_mito_en_el_Renacimiento
Data drsquo acceacutes 1722012
Traver Vera Aacutengel J El mito de Daacutenae interpretacioacuten y tratamiento
poeacutetico desde los origenes grecolatinos hasta los siglos de Oro en
EspantildeaCuadernos de Filologiacutea claacutesicaEstudios Latinos ISSNN 1131-9062
Nordm 11 -1996 Pg211-234
httpdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=165927
Data drsquo acceacutes 1722012
Gossaert
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozmabuse-jan-gossaert
httpwwwmuseothyssenorgthyssenficha_artista240
httpwwwarsmagazinecomnoticiasactualidad20110223586rena
cimiento-y-rehabilitacion-de-jan-gossaert
Data drsquo acceacutes 1542012
Foister Susan Jan Gossaert Nothern Light History Today Vol 61 Cap2
httpwwwhistorytodaycomsusan-foisterjan-gossaert-
northern-light
Data drsquo acceacutes 1542012
Pinacoteca de Munich
httpwwwpinakothekdeenalte-pinakothek
Data drsquo acceacutes 1532012
Corregio
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores1638htm
httpwwwarts4xcomspadcorreggio-antonio-
allegricorreggio-antonio-allegrihtm
httpwwwarteespanacomcorreggiohtm
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozcorreggio-antonio-allegri
httpmxglobediacominfluyo-antonio-allegri-desarrollo-
pintura-barroca
Data drsquo acceacutes 1042012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Galeria Borghese
httpwwwgalleriaborgheseitborgheseenedanaehtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Tintoretto
httpwwwartehistoriajcylesgeniospintores3448htm
httpwwwepdlpcompintorphpid=388
httpwwwarteespanacomjacoporobustitintorettohtm
Data drsquo acceacutes 1532012
Museu de Belles Arts de Lyon
httpwwwmba-
lyonfrmbasectionslanguagesespanolmuseomuseo_lyon
Data drsquo acceacutes 1452012
Apunts de lrsquoassignatura drsquoArt I de la Universitat Oberta de Catalunya
Museu de Capodimonte
httpmuseodicapodimontecampaniabeniculturaliit
Data drsquo acceacutes 622012
Museu del Prado
httpwwwmuseodelpradoes
Data drsquo acceacutes 622012
Tiziano
httpwwwmuseodelpradoesenciclopediaenciclopedia-on-
linevozdanae-recibiendo-la-lluvia-de-oro-tiziano
Data drsquo acceacutes 622012
Gonzaacutelez Peacuterez Almudena Histograveria de lrsquoART I PAC 4Tiziano Universitat
Oberta de Catalunya
httpassistentimusealixoomitatm2003danaehtm
Data drsquo acceacutes 622012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En03hm3_3_1fhtml
Data drsquo acceacutes 622012
httpbilddatenbankkhmatviewArtefactid=1946
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Data drsquo acceacutes 1922012
Museu de lrsquoHermitage
httpwwwhermitagemuseumorg
Data drsquo acceacutes 622012
Museu Gemaumlldegalerie
httpwwwkhmaten
Data drsquo acceacutes 822012
Gaspar Becerra
httpwwwartehistoriajcylesartespcontextos7664htm
Data drsquo acceacutes 2342012
Goltzius
httpcollectionsonlinelacmaorgmwebcgimwebexerequest=ima
gehex=M84_191jpg
Data drsquo acceacutes 2052012
Metropolitan Museum of Art
httpwwwmetmuseumorgtoahhdgolthd_golthtm
Data drsquo acceacutes 1642012
Artemisia Gentileschi
httpwwwicarizonaeduicmcbridews200gentilhtm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartemisia-gentileschicomindexshtml
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwslamorgemuseumcodeemuseumaspstyle=Browseampcurre
ntrecord=1amppage=searchampprofile=objectsampsearchdesc=artemisiaampqui
cksearch=artemisiaampnewvalues=1ampnewstyle=singleampnewcurrentrecord
=1
Data drsquo acceacutes 1642012
Saint Louis Art Museum
httpwwwslamorg
Data drsquo acceacutes 1152012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
Museu de Rembrandt
httpwwwrembrandthuisnl
Data drsquo acceacutes 1642012
Rembrandt
httpwwwrembrandtpaintingnetrembrandt_painting_1626-35htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthrembrandt
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwartehistoriajcylesgenioscuadros157htm
Data drsquo acceacutes 1642012
httpwwwhermitagemuseumorghtml_En04b2003hm4_3_2ahtml
Data drsquo acceacutes 2052012
Finnish National Gallery
httpwwwsinebrychoffintaidemuseofisinebrychoff_en
Data drsquo acceacutes 262012
Fanccedilois Boucher
httpwwwartelistacom176-franC3A7ois-boucherhtml
Data drsquo acceacutes 162012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthboucher
Data drsquo acceacutes 1952012
Charles Duran
Art Renewal Center
httpwwwartrenewalorgpagesartistphpartistid=2442
Data drsquo acceacutes 262012
Museacutee de Beaux-Arts de Bordeaux
httpwwwbordeauxfrebxportalsebxportal_nfpb=trueamp_pageL
abel=pgPresStand8ampclassofcontent=presentationStandardampid=63911
Data drsquo acceacutes 352012
Henry Matisse
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpwwwepdlpcompintorphpid=307
Data drsquo acceacutes 352012
httpgastonschneebergerblogspotcom200709corrientes-
pictricashtml
Data drsquo acceacutes 2122012
Garciacutea Torres Milko Henry Matisse Recopilacioacuten de la coleccioacuten
Grandes pintores del siglo XXEd Globus Comunicacioacuten SA y Ediciones
Poliacutegrafa SA
httpwwwimageandartcomtutorialesbiografiasmatisseindex
html
Data drsquo acceacutes 1132012
Klimt Museum
httpwwwklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
Gustav Klimt
httpwwwiklimtcom
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwartelistacom1137-gustav-klimthtml
Data drsquo acceacutes 1042012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiakklimthtm
Data drsquo acceacutes 1842012
httpwwwibiblioorgwmpaintauthklimt
Data drsquo acceacutes 1942012
Museu Picasso de Barcelona
httpwwwmuseupicassobcncates
Data drsquo acceacutes 162012
Pablo Ruiz Picasso
eswikipediaorg wiki pablo_picasso
Data drsquo acceacutes 342012
httpwwwbiografiasyvidascombiografiappicassohtm
Data drsquo acceacutes 952012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httpledorfineartcomB1084_danae_first_statehtml
Data drsquo acceacutes 952012
Espai Subirachs
httpwwwsubirachscat
Data drsquo acceacutes 2852012
Catedra de Iconografia e iconologia del Dipartamento de Historia
dellrsquoArte della Facoltagrave de Scienze Umanistiche dellrsquo Universitagrave di Roma ldquoLa
Sapienziardquo
httpwwwiconositindexphpid=2678
Data drsquo acceacutes 1142012
Nead Lynda El desnudo femeninoArteobscenidad y sexualidad Trad
Carmen Gonzaacutelez-Editorial Tecnos 1998
Val Cubero Alejandra La Percepcioacuten social del desnudo femenino en el
arte ldquoSiglos XVI- XIXrdquoMujer Pintura y Sociedad Tesis Doctoral Facultad
de Ciencias de la informacioacuten Universidad Complutense de Madrid ISBN
84-669-2231-8
httpeprintsucmestesisinfucm-t25605pdf
ChadwickWhitney Mujerarte y SociedadEdiciones Destino Thames and
Hudson 1992
Eco Umberto Historia de la Belleza Editorial Lumen 2004
Eco Umberto Historia de la Fealdad Editorial Random House 2007
Leoacuten Mariscal RociacuteoConocer el meacutetodo iconologravegico e iconogragravefico
httpusuariosmultimaniaesodiseomalagaArt_02htm
Data drsquo acceacutes 3112012
httpwwwartecrehacomMiradas_CREHAcomentario-de-una-
obra-de-arte-analisis-iconograficohtml
Data drsquo acceacutes 1092012
Loacutepez Torrijos Rosa Las pinturas de Becerra en el Palacio del Pardo y la
Iconografiacutea de Perseo y Pegaso
httpdspaceuahesdspacebitstreamhandle100177381Pintura
s20Becerrapdfsequence=1
httpnihilnovumwordpresscom20110421triptico-mitologico-de-
rembrandt-y-xii
Data drsquo acceacutes 11112012
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-
Setembre 2012 ndashFebrer 2013 Treball Final de Carrera
httplibrivisionartiumorgdossieresAR00111obraplasticahtm
Data drsquo acceacutes 11112012
Vidal Oliveras JaumeSota el signe de Dagravenae
httpwwwvaccaroinfoindexphpoption=com_contentampview=articleampid
=93sota-el-signe-de-danae-jaume-vidal-
oliverasampcatid=39textampItemid=58
Data drsquo acceacutes 18112012
Renaissance to Revolution French Drawings from the National Gallery of
Art 1500ndash1800
httpwwwngagovpressexh28572857_french_drawingspdf
Data drsquo acceacutes 10112012
httpwwwaugustinsorgspexpositioncdreussitegdpeinthtm
Data drsquo acceacutes 18112012
- Lrsquoevolucioacute iconogragravefica del mite de Dagravenae de Gossaert a Subirachs
-
- Introduccioacute
- El mite
- Lrsquoescena Dagravenae i la pluja drsquoor
-
- Les fonts
- Les interpretacions
- Elements drsquoanagravelisi
-
- Iconografia i iconologia a la pintura
- Bellesa i lletjor
- Representacioacute del nu femeniacute
-
- Els autors i les obres
-
- Gossaert Jan
- Allegri Antonio
- Vecellio Tiziano
- Becerra Gaspar
- Tintoretto Jacopo
- Goltzius Hendrick
- Gentileschi Artemisia
- Van Rijn Rembrandt
- Boucher Franccedilois
- Duran Carlos
- Matisse Henri
- Klimt Gustav
- Schiele Egon
- Picasso Pablo
- Baldeweg Juan Navarro
- Subirachs Josep M
-
- Conclusions
- Bibliografia
-