Joan Soler i Amigó - Mercè Galí

efadós

6

Vet aquí que una vegada hi havia un soldat que venia de la guerra. Es deia Martí

i era un soldat romà. Portava un casc lluent, una armadura argentada, una capa vermella, una espasa de bon tall i un escut gros amb una àliga pintada. Aquell escut l’havia salvat de moltes fletxes i llances enemigues. Havia tingut sort.

7

Muntat dalt del cavall tornava a casa. El pare i la mare patien molt per ell.

–Qui sap si tornarà! -deien-. Qui sap si el feriran en una batalla!

16

El pobre, amb els cabells despentinats i la barba escabellada, estava esgarrifat de fred. Les mans li tremolaven i les dents li petaven.

17

–Tan pobre sóc que no tinc res. Ni nom, tinc. Visc al bosc perquè no tinc casa. Amb una mica de pa, una mica de vi i una manta de llana, podria resistir la gana, la set i el fred.

–Però, abans que jo, no ha passat ningú més?

–Sí que n’he vist, però han passat de llarg. O potser no m’han vist… Tu ets l’única persona que ha baixat del cavall.

22

L’hivern s’ha fos però el conte no s’ha acabat. És que al Dimoni, allò d’en Martí i del pobre home li va caure molt malament, tant que es va aparèixer a en Martí, banyut i amb la cua entre cames. Li va proposar un joc, a veure qui guanyava:

–Vejam qui dels dos és capaç de fer un arc més gran i més bonic al cel.

–Al cel? Un arc a dalt del cel?

23

–Martí, què em véns a dir? Que no…–Això mateix, Dimoni. Que no, que no em podràs guanyar!–Cargols a la petarrellada! Que potser em desafies?–I tant que sí!

El Dimoni reia per sota el nas.

–Aquest xitxarel·lo no se’n sortirà pas! Un estiuet, passi! Però un arc al cel? Segur que es rendirà. Mireu, ja ve. Ara em dirà que es retira.

26

En Martí es va gratar el clatell. El Dimoni li havia posat el llistó molt alt… Però de rendir-se, res! Va mostrar set pots de pintura. Els havia tret dels set colors de la natura: vermell de les roselles, taronja de les taronges, groc de la ginesta, verd dels prats, blau del cel, blau indi de l’anyil i violeta de les violetes.

–Pot ser un arc molt bonic. Però no serà ni la meitat de gran ni de brillant que el meu.

–Provem-ho.

27

En Martí va agafar set pinzells, en va sucar un a cada pot, els prengué com un ram amb una mà i va fer la més gran pinzellada sobre el cel. D’on surt el sol fins on es pon! Zassss! Els set colors de l’iris!

–Ha, ha! -fa el Dimoni-. No és tan gran ni tan brillant com el meu. Au, compara’ls!

Sant Martí era el patró de cavalleria abans que sant Jordi li guanyés el títol. No solament era patró dels cavallers sinó també de tots els qui, per ofici, tenien cura dels cavalls i mulats, del bestiar de ferradura. Fargaires, ferrers i forjadors també el tenien com a protector.

El llegendari entorn de sant Martí és ric i extens. El cavall de sant Martí, les baralles i les apostes amb el Dimoni, el poder de la seva espasa, l’«estiuet»… Descobreix la història d’aquest soldat llegendari, un soldat per a la pau.

9 7 8 8 4 1 5 2 3 2 1 6 2efadós