l'escultura surant

1
QUÈ M’ENAMORA DE BARCELONA? L’escultura surant Aquesta fotografia està feta des de la rambla del Mar, on es pot apreciar una escultura sobre el mar i un noi tractant d’imitar‐la. L’artista barceloní Robert Llimós va ser el creador d’aquesta peça tan original que sura com si fos una boia i, tanmateix, s’endinsa en un entorn amb molta màgia, que va ser construït per als Jocs Olímpics de la ciutat l’any 1992. Aquest espai és un dels racons de Barcelona que més m’enamoren, ja que és un lloc que em dóna molta pau i tranquil∙litat i que fa oblidar‐me de tot l’estrès i el soroll del centre de la ciutat. Concretament, m’agrada molt seure a la vora d’aquestes passarel∙les de fusta, treure’m les sabates i deixar els meus peus lliures sobre el mar, tot sentint la seva frescor i la seva brisa. I, de la mateixa manera, contemplar el paisatge i trobar‐se amb aquesta curiosa i simpàtica escultura d’un noi mirant al cel, que em convida a pensar i em transmet molta llibertat. A més a més, com que sura, potser l’endemà la trobes més a prop o més lluny, però, sigui on sigui, em segueix enamorant. Aida Miguel del Pozo

Upload: concursos-catala

Post on 06-Mar-2016

216 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

foto concurs sant jordi

TRANSCRIPT

QUÈ M’ENAMORA DE BARCELONA?

L’escultura surant

Aquesta fotografia està feta des de la rambla del Mar, on es pot apreciar una escultura sobre el mar i un noi tractant d’imitar‐la.

L’artista barceloní Robert Llimós va ser el creador d’aquesta peça tan original que sura com si fos una boia i, tanmateix, s’endinsa en un entorn amb molta màgia, que va ser construït per als Jocs Olímpics de la ciutat l’any 1992.

Aquest espai és un dels racons de Barcelona que més m’enamoren, ja que és un lloc que em dóna molta pau i tranquil∙litat i que fa oblidar‐me de tot l’estrès i el soroll del centre de la ciutat. Concretament, m’agrada molt seure a la vora d’aquestes passarel∙les de fusta, treure’m les sabates i deixar els meus peus lliures sobre el mar, tot sentint la seva frescor i la seva brisa.

I, de la mateixa manera, contemplar el paisatge i trobar‐se amb aquesta curiosa i simpàtica escultura d’un noi mirant al cel, que em convida a pensar i em transmet molta llibertat.

A més a més, com que sura, potser l’endemà la trobes més a prop o més lluny, però, sigui on sigui, em segueix enamorant.

Aida Miguel del Pozo