"l'escala de l'evasió" a la fundació joan miró
DESCRIPTION
Ressenya de la visita a l'exposicióTRANSCRIPT
Visitem l’exposició: “L’escala de l’evasió” a la
Fundació Joan Miró
Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona, 20 d'abril de 1893 i va morir a Palma, 25 de
desembre de 1983. Miró va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català,
considerat un dels màxims representants del surrealisme. Al principi va mostrar fortes
influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més
plana, com ho demostra el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922. A partir de la
seva estada a París, la seva obra es torna més onírica. En nombroses entrevistes Miró va
manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les
seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder
afavorir una forma d'expressió que fos contemporània.
El dia 6 de novembre de l’any 2011 el nostre grup,
format per la Nisrin Alouta, la Stefanya Padilla, la
Margarita Pérez i l’Arnau Pérez, vam anar al museu de
la Fundació Joan Miró a veure l’exposició “L’escala de
l’evasió”. Vam arribar-hi a les 9 del matí i vam haver
d’esperar una hora per poder entrar. En aquell moment
no hi havia ningú, però a mesura que passava el temps,
anaven venint més persones, la majoria eren asiàtics. A
l’entrada del museu hi havia una estàtua que, segons el
nostre punt de vista, semblava un extraterrestre (és la
imatge que podeu veure aquí al costat).
L’aparença exterior de l’edifici és abstracta, de color
blanc i formada per diferents tipus de relleus com per
exemple, semicercles. Al costat esquerre de l’entrada, no
sabem si era gràcies a la pluja o no,hi ha una cascada que
acabava amb unes pedres semblants a les de riu. L’entrada del museu la formen dues
portes transparents, a la primera hi havia les tarifes i l’horari, i des de fora es podia
veure el jardí interior. L’entrada era de color blanc amb una catifa verda, a l’esquerra hi
havia la taquilla on comprar l’entada, com que tenim 14 anys ens va sortir gratuïta,
d’altra banda, hauríem de pagar 10 euros. A la dreta hi havia els armariets on guardar
les coses que no es poden entrar al recinte com, per
exemple, motxilles.
La primera part de l’exposició consistia en una sala amb
pintures força realistes. A continuació trobàvem una sala
petita amb diferents obres del mateix quadre anomenat
“Cap de pagès català”, de la qual podem trobar diverses
versions i esbossos. En sortir d’aquella sala, a la dreta del
passadís, hi havia una petita habitació amb esbossos fets
Escultura de l'entrada de la Fundació
Cap de Pagès Català
en paper. En acabar de veure aquesta habitació, vam
procedir a baixar per una rampa petita, on hi havia una sèrie
de quadres, tots d’un estil surrealista. Més endavant hi havia
una sala amb quadres d’unes mides gegantesques i
tricolores. Pujant una rampa, vam trobar un parell de
quadres semblants, però una era la versió negativa de
l’altre. Seguint el recorregut, vam trobar-nos amb un
ordinador on podíem donar la nostra opinió sobre el museu.
Al costat hi havia una taula amb tres catàlegs de l’exposició
donant molts detalls sobre l’exposició, informació... Més endavant vam avançar cap a
una sala amb quadres trencats i/o cremats. En acabar de veure aquest últim indret vam
pujar una rampa i vam trobar uns quants quadres i unes escultures que ens van cridar
l’atenció, eren de grans dimensions. Recordem especialment un quadre molt gran que
s’assembla a les pintures prehistòriques amb representacions de mans en positiu i
negatiu. Continuant endavant la ruta vam trobar tres ordinadors on podíem veure
vídeos, jugar amb quadres de Miró i també buscar-ne. A la mateixa sala hi havia un
accés al terrat, n hi havia escultures, però per culpa de la pluja no vam poder sortir a
veure-les. Vam avançar una mica més i a la dreta vam veure
una habitació circular on hi havia fotografies de quadres. Les
dues últimes sales que vam visitar tenien quadres diversos de
Miró, alguns molt famosos i d’altres poc coneguts, amb noms
molt genèrics com “Pintura”. En acabar de veure aquestes
sales, s’havia de tornar enrere, a la sala dels tres ordinadors
per poder baixar per unes escales i anar a la botiga del museu.
Us deixem aquí un enllaç d’una entrevista al President de
l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) sobre
l’exposició “L’escala de l’Evasió de Joan Miró ”:
http://www.joanminguet.net/2011/11/blog-post.html