les tradicions del nadal - agora.xtec.cat · lluÍs: ara em toca mi continuar llegint la carta de...

LES TRADICIONS DEL NADAL

(EL NADAL A LA MEVA MANERA)

Uns nens, són cosins i germans, estan llegint una carta que els ha enviat l’àvia des de

Berlin, Alemanya. En aquesta carta l’àvia els explica les tradicions del Nadal a la seva

manera als seus néts i els ha enviat també un CD amb cançons que van explicant una

mica les tradicions.

(Entren tots al darrera del que té la carta i se la van agafant)

AURÈLIA: Ei,ei, mireu tots! Tenim una carta de l’àvia per nosaltres!

BERTA: A veure....

TERESA: Xst, xst, xst... escolteu que la llegim!

Estimats Lluís, Berta, Aurèlia, Marc i Teresa,

Com que aquest any no passarem junts les festes de Nadal, us envio aquesta carta tan llarga. Les vostres mares m’ha demanat que us expliqués el Nadal a la meva manera.

Des de Berlin, un petó i una abraçada ben forta de la vostra àvia que us estima molt!

P.D.(postdata) Us adjunto un CD amb cançons d’uns nens de l’Escola Bertí de l’Ametlla del Vallès, que us podran ajudar a entendre el Nadal a la meva manera.

BERTA: Renoi, quants fulls que hi ha a la carta!! En podem llegir un cadascú, us sembla bé?

MARC: D’acord!! Comença tu Berta!

BERTA: Doncs molt bé! Diu així...

Just quan comença l’hivern, en el seu solstici, celebrem el Nadal. Nadal vol dir naixement. Sempre que neix un infant, neix una vida, una alegria i una esperança. La mare, el pare, els avis, els germans, les tietes, els oncles, tothom està content! Nadal, doncs, vol dir justament això, naixement. És la festa de l’Esperança, de l’Amor i de la Vida, i fa gairebé 2000 anys que se celebra.

MARC: En aquell temps manaven el romans i diuen que tothom havia d’anar a Betlem a empadronar-se.

TERESA: A empaaaquèèè??

MARC: A empadronar-se!. Això vol dir, a apuntar-se en una llista per saber quanta gent havia nascut a cada ciutat.

LLUÍS: Sí, sí! I la gent hi havia d’anar caminant. I alguns hi havien d’anar des de molt lluny!

AURÈLIA: Ah sí!! Ja recordo la història!! Josep i Maria van trigar uns quants dies a arribar al poble de Betlem i la pobre Maria estava a punt de tenir el seu fillet, Jesús.

TERESA: Renoi, que dur i que cansat!! Devia fer fred i vent i potser també va ploure i a més... caminant per les muntanyes! Uffff....!!!!! Renoi....!!!!!! Que dur!!!

LUÍS: Sabeu què???

TOTS: Quèèè???

LLUÍS: Que això em fa pensar en tots els nens del món i tota la gent del món que han de marxar del seu país i de la seva terra i... que potser ara, en aquests moments, estan caminant!

TERESA: Ah, sí! A l’escola ens n’han parlat!! Són els refugiats, oi?

MARC: Sí, són els refugiats. N’hi ha a molts llocs del món, a Síria, a molts països de l’Àfrica...

AURÈLIA: Doncs jo voldria desitjar-los que allà on siguin no els falti l’esperança i l’Amor del Nadal.

(Entren els alumnes de 3r, per les dues bandes de l’escenari, i es van col·locant. Els primers de la fila deixen la bola del món sobre la llar de foc.)

“Nadal dels infants del món” 3r

Infant de Palestina, d’Itàlia o del Nepal,

D’Amèrica o de Síria, quan sigui Nadal

Que el teumirar reposi en l’ombra o el cel clar,

Només cal que recordis de viure el Nadal.

Matins color de cendre o d’arc de Sant Martí,

Tant és, només espera en la plàcida nit

que callin els fusells i observin bé el senyal d’aquest màgic moment que en diem tots Nadal





Un dia potser arriba, un dia amb gust de mel,

Que pugui aparèixer un ocell en el cel

De plomes ben lluents, ocell tan eternal, Coloma per la terra, un ocell de Nadal





(Mentre van sortint els alumnes de 3r, els nens van tornant a l’escena)

BERTA: Ara et toca a tu Marc.

MARC: Val, la carta continua així...

Doncs sabeu què? Després d’aquell naixement a Betlem, després d’aquell primer Nadal, van passar molts anys, molts segles i a Itàlia, en una ciutat molt bonica que es diu Assís, hi havia un poeta, un home bo, que estimava molt la natura i les coses petites i senzilles... Es deia Francesco, i ara

és conegut amb el nom de Sant Francesc d’Assís. Doncs vet aquí que en Francesco va ser l’inventor del pessebre!

(Arriben l’avi i l’àvia)

ÀVI: Nois, nois, va nois... és hora de pensar en el pessebre. A veure, què necessitem per fer-lo?

ÀVIA: Hem de pensar en un lloc de la casa on tothom que vingui el pugui veure!!

LLUÍS: Ah!! Ah!! Ja ho sé!!! A l’entrada, a l’entrada!!!

BERTA: També pot ser al menjador!!

ÀVIA: Vaig a mirar bé quin espai pot ser el millor. (L’àvia se’n va)

AVI: Doncs au som-hi, podríem anar a buscar molsa, alguns troncs i algunes pinyes.

TERESA: A les golfes hi ha uns trossos de suro!! Ens poden servir per fer les muntanyes!!

AURÈLIA: Jo puc pintar un cel ben blau i em moltes estrelles que brillin!!

AVI: Necessitarem una cova ben bonica per posar-hi el naixement, amb la Verge Maria, Sant Josep i el nen Jesús.

LLUÍS: Jo hi voldré posar un riu de paper de plata!

BERTA: I jo hi voldré posar llumetes!

TERESA: I les figures???

(Discretament torna l’àvia)

AURÈLIA: Ei, ei, ei!!! Al pessebre hi ha d’haver-hi un caganer!

AVI: Doncs..., no tenim caganer! L’any passat ja no el vam trobar.

ÀVIA: Doncs au! Hem d’anar a la Fira de Santa Llúcia a buscar-ne un

Vinga, som-hi nois!

(Mentre parla l’àvia van sortint a l’escenari els alumnes de 5è, entren per les dues bandes i es van col·locant. Els primers de la fila col·locaran unes peces del pessebre a la llar de foc.)

“El caganer” 5è

En un pessebre ha d'haver-hi

un nen Jesús i el Sant Josep

també la Verge Maria,

una vaca y una mula

y mal penjat un angelet.

Però sobretot hi ha d'haver-hi,

hi ha d'haver-hi un caganer.

Hi ha d'haver-hi escorça i molsa

i un poblet ben nevadet

i un riu de paper de plata,

pastorets i pastoretes

al voltant d'un foc rogent.

En un pessebre hi ha d'haver-hi

tres gallines i un ferrer,

un ramat de cabres sueltes

i una iaia castanyera

i un dimoni dins l'infern.

Agafeu la cartolina

retalleu un cel immens

i afegiu-li unes estrelles.

Els que no tinguin llumetes

hi podran posar gomets.

També hi ha d'haver tres reis

amb tres patges, tres camells,

que vénen des de l'Orient,

carregats, porten presents.

Què bé que ens ho passarem!

Al pessebre hi ha d'haver,

hi ha d'haver-hi un tamboret

perquè hi segui Sant Josep.

I si no hi ha tamboret,

que el pobret s'estigui dret.

No us en oblideu mai més

en un pessebre hi ha d'haver

en un pessebre hi ha d'haver-hi

hi ha d'haver-hi un caganer.

(Amb silenci i discreció marxen els alumnes de 5è mentre entren els nens)

TERESA: Veniu, veniu..... mireu què diu l’àvia..

Recordeu-vos de fer un bon pessebre i me n’envieu una fotografia perquè el pugui contemplar. Aquí a Alemanya no tenen el costum de fer els pessebres que fem nosaltres. Aquí, a Alemanya, com que tenen tants boscos d’avets, tenen el costum de posar i guarnir un avet a cada casa, el que nosaltres li diem l’arbre de Nadal. Quan jo era petita, a Catalunya, no existia pas aquest costum! Però ara a tot arreu en trobes i ja sé que vosaltres també en guarnireu un; a veure si és ben lluent amb llumetes que il·luminin, boles de colors i amb una bona estrella al cap damunt!!

LLUÍS: Jo a casa ja he fet el pessebre!

BERTA: Ah sí? I... hi has posat llumetes?

LLUÍS: Doncs, no! A casa només posem un llum a la cova.

AURÈLIA: Doncs a casa meva posem llums al pessebre i llumetes de colorins a l’arbre!

MARC: L’arbre de Nadal és com l’arbre dels desitjos, l’arbre de l’alegria, amb garlandes, ple de llaçades de colors, de boles de totes mides i llumetes que il·luminen...

TERESA: Ep!!! Però que no hi falti l’estrella. L’estrella que ens guia i a tots il·lumina.

(Entren els alumnes de 4t per les dues bandes de l’escenari, els primers de la fila col·loquen l’estrella, les garlandes, les boles i llaçades a l’arbre. Mentrestant la resta es va col·locant a l’escenari.)

“Arbre de Nadal” 4t

PER FER L’ARBRE DE NADAL

TOTS ENS HEM DE COORDINAR

POSAREM PRIMER L’ESTRELLA PER A QUÈ ENS PUGUI GUIAR

NO PODEN FALTAR LES BOLES

ARA LES ANEM A FICAR

I AQUELL LLAÇ TANT BONIQUET ON EL PODREM COL·LOCAR

AQUEST ARBRE DE NADAL


QUÈ BONIC LLUEIX L’ESTRELLA

QUÈ A TOTS IL·LUMINAR

PER ACABAR MÉS AVIAT

DE GUIRNALDES L’OMPLIREM

I PER FER-LO MOLT MÉS XULO LES LLUMETES FICAREM

ARA NOMÉS QUEDA ENCENDRE’L

I QUEDAR TOTS FASCINATS

I AIXÍ PODER DESITJAR-VOS

QUE PASSEU MOLT BON NADAL




QUÈ A TOTS IL·LUMINARÀ


QUÈ A TOTS IL·LUMINARÀ

(Mentre surten els alumnes de 4t, entren la Berta i la Teresa parlant i en Lluís mirant els fulls de la carta de l’àvia)

BERTA: Que bonic que quedarà l’arbre!

TERESA: Jo li faré una fotografia i l’enviaré a l’àvia amb la del pessebre.

LLUÍS: Ara em toca mi continuar llegint la carta de l’àvia.

Renoi això ho ha escrit amb un altre color:

Ah! I una altre cosa encara!! Abans de que arribi el dia de Nadal, estigueu al cas!!! Perquè uns dies abans arriba el Tió a casa i ja cal que l’abrigueu bé i l’alimenteu de valent si voleu que cagui uns bons torrons, xocolata, avellanes i pinyons! I no us oblideu de preparar un bon repertori de cançons per poder-les cantar la nit de Nadal tot cagant el Tió!!

(Arriba l’Aurèlia corrent i cridant tota emocionada. Darrera seu arriben en Marc i l’àvia que entren per una banda i marxen per l’altre)

AURÈLIA: Correu, correu tots!!! L’avi ja ha portat el Tió!!!

ÀVIA: Porteu-lo a prop de la llar de foc i poseu-li una bona manta perquè no tingui fred!

MARC: Jo prepararé un bon bastó i un bon garrot per poder picar ben fort al Tió.

(Mentre els actors marxen per una banda, per l’altre entren els alumnes de primer. Tres o quatre alumnes porten un Tió, una manta i un garrot i ho col·loquen davant de la llar de foc. Mentrestant la resta ens va col·locant.)

“Oh tió, el gran tió” 1r

Oh tió, el gran tió

Has menjat cebes i alls

Has dormit ben abrigat

Amb la manta fins al cap.

I ara és l’hora de cagar

O no pararem de picar.

Per picar cantem cançons

Per Nadal volem torrons

I ara és l’hora de cagar

O no pararem de picar

Som la colla del bastó

Pal garrot o cullerot,

Massapà, bombons, vi dolç.

Avellanes i pinyons.

(Mentre surten de l’escenari els alumnes de 1r, entren els nens molt emocionats parlant)

BERTA: A casa meva caguem el Tió la nit de Nadal.

TERESA: Doncs nosaltres la nit de Nadal anem a la Missa del Gall i el Tió el caguem el dia de Nadal.

MARC: Doncs jo, el dia abans de Nadal anem a la Missa del Pollet. I després al vespre sopem junts i caguem el Tió.

Però.... puc continuar llegint la carta?

TOTS: Vaaaa continua, continua!

MARC: Doncs la carta de l’àvia continua dient...:

Bé doncs, caldrà tenir-ho tot a punt pel dia de Nadal, el 25 de desembre. Aquí, a casa nostra i arreu del món, les famílies es troben per dinar junts. A moltes llars de Catalunya mengem una bona escudella amb galets, pilota i carn d’olla i uns bons torrons. Ah! I recordeu de tenir preparat un bon vers de Nadal per recitar-lo dalt de la cadira a l’hora de les postres.

(La Teresa fa el gest d’escoltar i sentir alguna cosa)

TERESA: Correu, correu, veniu que ja és l’hora de dir el vers!

LLUÍS: Jo me’l sé de memòria!!

BERTA: Doncs a mi em fa molta vergonya.

AURÈLIA: Doncs jo he pensat que és el millor regal que puc fer per tota la família. No em costa cap diner i mentre recito el vers envio a tots els que m’escolten tots els millors desitjos del Nadal!

(Mentre van entrant a l’escenari, per les dues bandes, els alumnes de 2n i es van col·locant amb molt de silenci, entre quatre o cinc paren una taula on hi col·loquen una bona olla de caldo i una cistella de torrons i neules)

“M’agrada el Nadal” 2n

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,

els carrers i els balcons plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal un pessebre com cal,

pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,

i escric amb el dit “Bon Nadal” i un desig.

Vull un tall de torró pel pastor Rovelló

i carbó dins d’un sac pel dimoni escuat.

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu. Poder veure al rei blanc fent de mag un instant.

Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel,

fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.

Vull que em donis cançons i un sac ple de petons i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.

M’agrada el Nadal, faig petons i regals,

els carrers i els balcons plens de llums i colors.

M’agrada el Nadal un pessebre com cal,

pastorets i torrons i cançons vora el foc.

(Els alumnes de 2n marxen amb molta discreció pel mateix lloca per on han entrat, mentre els nens entren parlant)

BERTA: El dia de Nadal ens fem un tip de menjar!

AURÈLIA: I l’endemà també. Mira què diu l’àvia:

Sobretot, a l’endemà del dia de Nadal, el dia de Sant Esteve després d’haver menjat uns bons canelons, a la tarda és l’hora d’anar a veure “Els Pastorets”. Recordeu-vos de no anar a buscar les entrades a l’última hora perquè llavors no podreu triar un bon lloc per gaudir de l’espectacle.

MARC: Ostres sí, els pastorets!! Que divertits!

LLUÍS: Sí, sí, és una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús. I hi surten una colla de pastors!

(En Lluís, la Berta i l’Aurèlia, tot sortint de l’escenari, miren la colla de pastors que va entrant (per les dues bandes) i passen entre mig d’ells. Mentre els de P5 es van col·locant, un parell d’ells deixa la barretina, la samarra i el bastó al seient)

“A Betlem me’n vull anar” P5

A BETLEM ME'N VULL ANAR

VOLS VENIR TU GALLINETA?


VOLS VENIR TU RABADÀ?

UN XIULET LI VULL COMPRAR,

UN XIULET LI VULL COMPRAR.

XIU, XIU, XIU FARÀ EL XIULET.

XIRIBIT, XIRIBET ... A BETLEM, AU, AU,

A BETLEM SI US PLAU.

A BETLEM ME'N VULL ANAR ...

UN TIMBAL LI VULL COMPRAR,

UN TIMBAL LI VULL COMPRAR, TAM, TAM, TAM, FARÀ EL TIMBAL.

XIRIBIT, XIRIBET...

A BETLEM, AU, AU,



UN POLLET LI VULL COMPRAR,

UN POLLET LI VULL COMPRAR,

PIU, PIU, PIU, FARÀ EL POLLET.

XIRIBIT, XIRIBET...

A BETLEM, AU, AU, A BETLEM SI US PLAU.


UN GATET LI VULL COMPRAR,

UN GATET LI VULL COMPRAR,

MIAU, MIAU, MIAU, FARÀ EL PORQUET.

XIRIBIT, XIRIBET...

A BETLEM, AU, AU,



UN GOSSET LI VULL COMPRAR,

UN GOSSET LI VULL COMPRAR,

BUP, BUP, BUP, FARÀ EL PORQUET.

XIRIBIT, XIRIBET...

A BETLEM, AU, AU,



UN PORQUET LI VULL COMPRAR,

UN PORQUET LI VULL COMPRAR,

OINC, OINC, OINC, FARÀ EL PORQUET.

XIRIBIT, XIRIBET...

A BETLEM, AU, AU,



VOLS VENIR TU GALLINETA?


VOLS VENIR TU RABADÀ?

(En Marc i l’Aurèlia van entrant entre mig dels pastors de P5 que van sortint com han entrat))

MARC: Recordo que el pare ens ha explicat moltes vegades que quan ell era petit feia Els Pastorets, però... ell no feia de pastor no. Ell feia de dimoni!.

AURÈLIA: Els Pastorets!!! Sí, sí, sí. Ah!!! Mira què diu la carta de l’àvia:

Els pastorets són una tradició de Catalunya, aquí a Alemanya no saben què és. Doncs bé, en la representació dels pastorets s’explica el naixement del nen Jesús, la lluita del bé i el mal, amb àngels i dimonis, i la història d’un parell de pastors, en Lluquet i en Rovelló, que intenten arribar a Betlem per poder adorar al nen Jesús.

MARC: Si, si, si... Però el que t’estava dient, és que el pare sempre ens explica l’escena dels dimonis quan cauen per terra i quasi que ja me la sé de memòria. Potser l’any que ve aniré a fer de dimoni als pastorets de la Garriga.

(Entren els dimoniets de P4 amb la musica de tambors i es van col·locant.)

“Dimoni pelut” P4

M’aixeco_al dematí, no_em puc entretenir...

No trobo la sabata! No trobo la sabata!

Miro sota_el llit tot fent el despistat,

veig un petit dimoni amb la sabata_al cap!

Dimoni pelut a l’infern no t’han volgut

has passat per un forat i les banyes hi_has deixat!

1. Ei, dimoni! Si_et portes bé

i_em tornes la sabata, potser...

Ei, dimoni! Si_et portes molt bé

a la butxaca_et duré!

Dimoni pelut a l’infern no t’han volgut

has passat per un forat i les banyes hi_has deixat!

(Mentre van sortint els alumnes de P4, entra en Satanàs i va passejant-se d’un costat a l’altre de l’escenari tot nerviós. Un cop han sortit tots els alumnes de P4, en Satanàs parla)

SATANÀS: Del cel les ordres fatals corrents hem de capgirar. Ara poden avançar els set pecats capitals.

(Entren les fúries) FÚRIA 3 : Aquí som, oh Satanàs. I em penso que no cal dir que estem disposats a obeir tot allò que ens manaràs. SATANÀS: Vostres armes poderoses triomfaran n´estic segur.

I ja que el cel voldria esclafar, declarem la guerra al cel ara, sempre i cada dia.

TOTES LES FÚRIES: Vostres ordres complirem!!! ROVELLÓ: Ai, jo estic mig rostit !!! LLUQUET: Amb oli bullent fregit, quina fila que farem. SATANÀS : No bull encara aquest oli maleït? FÚRIA 1: Aviat estarà. SATANÀS: Ja ho teniu entès, eh?. Tan bon punt bulli l’oli, cap a la

caldera de seguida!!! ROVELLÓ: Que no els sents Lluquet? LLUQUET: Prou que els sento, però no els anirà tan bé com es

pensen. SATANÀS: Què estàs dient miserable? Per què ho dius que no ens

sortirà bé ?

ROVELLÓ : Com vols que no els surti bé amb aquest joc dólles tan ben

instal·lades ? FÚRIA 2 : Això no són olles!!! ROVELLÓ: Ah no? Doncs què són? FÚRIA 2: Són les calderes dén Pere Botero!!! LLUQUET: Aquest cop si que ho veig mal parat. Ens tenen envoltats

per tots cantons. SATANÀS : I encara serà poc per venjar-me de les vostres mofes. ROVELLÓ : Ara si que estem fregits. LLUQUET: La veritat és que començo a creure que va de debò. FÚRIA 1: Lóli ja bull! ROVELLÓ: Quin fum més maleït, se´m fica al nas! FÚRIA 4: Cap a la caldera de seguida. ROVELLÓ: Espereu-vos que us descuideu una cosa… FÚRIA 4: A la caldera dic!!! ROVELLÓ: No ho recordeu que els rovellons es fan a la brasa… FÚRIA 3: I encara teń mofes? SATANÀS: Prou contemplacions!!! Cap a la caldera de seguida.

A la una, a les dues i a les … ROVELLÓ: Atxim… LLUQUET: Jesús!!! (Tots els dimonis cauen per terra) ROVELLÓ: I ara què els agafa? LLUQUET: Per un esternut séspanten? (S’aixequen tos com poden) SATANÀS: Miserable!!! Cap a la caldera de seguida!!!

A la una, a les dues i a les…

ROVELLÓ: Atxim LLUQUET: Jesús!!! (Cauen altre cop tots per terra) (Mentre parla en Satanàs aixecant-se amb molt d’esforç, la resta també ho intenta) SATANÀS: Quina ràbia!! Si pronuncia aquest nom per tercera vegada

estem perduts. Cap a la caldera i que rebenti en mil bocins!! A la una, a les dues i a les…

ROVELLÓ: Atxim LLUQUET: Jesús!!! (Cauen tots com si estiguessin clavats a terra i es tapen la cara amb les capes per no veure a l’àngel) (L’àngel, mentre parla, amb l’espasa sotmet a Satanàs.) ÀNGEL MIQUEL: Altre cop el cel triomfa per sobre del teu engany, Satanàs! I fins i tot en les tenebres, has de veure´t humiliat, proclamant amb la teva derrota que cap poder pot lluitar contra la força invencible

del poder celestial! (Amb silenci i molta discreció, es retiren els dimonis afectats i l’àngel, metre entren els nens tot fent gestos de mímica parlant molt emocionats) TERESA: Ostres! Ostres! Ostres! Tinc tantes ganes d’anar a veure Els

Pastorets!!! BERTA: Ja s’ha acabat la carta de l’àvia? AURÈLIA: No, no encara! MARC: Renoi si que és llarga!! Va, continua, continua. LLUÍS: Molt bé. Doncs va, que continuo, que ja falta poquet!!!

Un cop hagueu anat a veure Els Pastorets, penseu que heu de tenir a punt la carta dels Reis de l’Orient per poder-la donar als seus patges reials. I així, a la nit de reis, podreu anar a rebre’ls a la cavalcada amb la llum del fanalet. I a veure aquest any, quan menjareu el tortell de reis, a qui li tocarà el rei? I a qui li tocarà la fava?

(Van entrant els alumnes de P3. Un d’ells deixa el fanalet a la taula mentre els nens actors els ajuden a col·locar-se i s’aparten)

“Amb la llum del fanalet” P3 AMB LA LLUM DEL FANALET,

JO ANIRÉ A ESPERAR ELS TRES REIS.

VULL QUE EM PORTIN MOLTES COSES

PAU I JOIA A TOTS ELS NENS.

QUINA FOSCA NIT,

AI ! QUIN FRED QUE FA,

TOT ESTÀ ADORMIT

JA ELS SENTO ARRIBAR

SSSHHH!

AMB LA LLUM DEL FANALET,

JO ANIRÉ A ESPERAR ELS TRES REIS.

VULL QUE EM PORTIN MOLTES COSES

PAU I JOIA A TOTS ELS NENS.

(Mentre van sortint els alumnes de P3, els actors entren fent mímica mirant a la llunyania d’aquí i d’allà, donant temps a què hagin marxat els petitons. Després ja comencen el diàleg)) LLUÍS: Tinc ganes de que ja vinguin el reis i de menjar tortell. L’any

passat, a mi em va tocar el rei i al tiet Jordi li va tocar la fava.

BERTA: Renoi, renoi!!!!! Quan vinguin els Reis de l’Orient ja serem a l’any 2016!!!!

AURÈLIA: Això sona molt estrany, any 2016!!!

MARC: I celebrarem el Cap d’Any!!!!

LLUÍS: Sí,sí,sí! Menjarem els dotze grans de raïm amb les dotze campanades i quan ja sigui l’Any Nou tirarem molt de confeti i serpentines.

TERESA: Uala!!! Tinc una idea! Jo puc preparar una música perquè puguem ballar. Què us sembla aquesta?

TOTS: Bona idea!!!

(Marxen mentre entren els del ball)

Ball “Don’t worry” de Madcom. Alumnes del taller de dansa de C.S.

(Acaba el ball i immediatament entren els alumnes de 6è per les dues bandes)

“Mamma mia” 6è

M'has estat enganyant

desde fa molt de temps Doncs m'ho he estat repensant

i jo ja no puc més.

Tu com ho veus, per mi és molt clar

no sé perquè, sempre estic perdent el control.

El meu cor és tot ple de foc. Els teus ulls els puc sentir ben endins

jo no puc oblidar així com així

Uououu

Mama mia ja hi tornem a ser

ai ai com puc resistir-ho

Mama mia t'ho diré un cop més

ai ai no saps com t'estimo.

Desde que estic anyoran-t’he

desde que tu va anarte'n

Mai mai no et vull perdre un altre cop

Mama mia ara ho entenc tot

mai mai no et vull perdre un altre cop.

M'he enfadat i he plorat perquè va ser per tu

No recordo quants cops

ens hem trobat vençuts

I quan dius prou un i altre cop

potser no vols sempre tornes al mateix lloc saps que el meu cor no és tant fort.


ai ai com puc resistir-ho.




desde que tu va anarte'n

Mai mai no et vull perdre un altre cop.




ai ai com puc resistir-ho






desde que tu va anar-te'n

Mai mai no et vull perdre un altre cop



ABBA versió original

(Mentre marxen els de 6è, entren els nens una mica esverats)

AURÈLIA: Quina passada! Serà un Cap d’Any molt xulo encara que l’àvia estigui a Berlin

Per cert!!! Ja s’ha acabat la carta de l’àvia?

LLUÍS: Queden quatre línies. Les vols llegir tu, Berta?

BERTA: Val d’acord.

Però, ara estava pensant... allà a Berlin... a Alemanya..., també mengen raïm a la nit de Cap d’Any amb les campanades?

MARC: Doncs... no ho sé, però em sona una mica que no, que això dels raïms és cosa del nostre país.

BERTA: Vinga au va, que ja s’acaba la carta!

Bé, ara sí, ara ja acabo.

He començat dient-vos que el Nadal es celebra just en el solstici d’hivern. Quan sembla que les plantes i els arbres estan adormits, però per dins, a sota

terra, és el moment en què hi ha més activitat; les plantes agafen tots els aliments i tota la energia que necessitaran després a la primavera, per poder esclatar plens de vida. És una activitat silenciosa que prepara l’esclat de la vida.

Per tant, voldria que us quedés ben clar que per a mi el Nadal és la festa de l’Esperança, l’Amor i la Vida. És un temps ple d’il·lusió, ple de desitjos, ple de somnis. És un temps per poder somiar tots junts un nou demà, un nou món fet d’amor, ple de pau, ple d’il·lusió on tots junts, del nord i del sud puguem anar units per avançar. AQUESTES SÓN LES TRADICIONS DEL NADAL, aquest és el Nadal a la meva manera.

TERESA: Doncs anem a somiar tots junts!

BERTA: Escoltem la última cançó del CD de l’Escola Bertí?

TOTS: Si, sí que són molt xules!!!

(Mentre ells han anat parlant les mestres ja estan col·locades i un cop els nens surten de l’escenari, les mestres canten)

“Somiem tots junts” Mestres

Somiem tots junts

que un món vindrà

on res serà orfe de llum.

Un món feliç

en què els infants

es faran grans

amb un somrís.

És Nadal...

Somriem...

Somiem

un nou demà,

un nou món,

fet d’amor:

sense por,

sense dolor,

ple de pau,

ple de futur...

Hi seràs tu,

sota el cel blau...

Somiem tots junts

que acabarà

la soledat dels nostres ulls,

que no es fondrà

al nostre cor

el fràgil foc

de la bondat.

És Nadal...

Somriem...

Somiem

un nou demà,

un nou món,

fet d’amor:

sense por,

sense dolor,

ple de pau,

ple de claror...

Hi seré jo,

sota el cel blau...

Somiem tots junts

que construirem

horitzons nets i mars més purs,

i que els estels

ens miraran,

i escalfaran

els nostres freds.

Somiem junts,

podrà ser:

ho sabrem fer,

de nord a sud... Cal començar,

cal decidir,

cal anar units

per avançar.

És Nadal...

Somriem...

Somiem

un nou demà,

un nou món,

fet d’amor:

sense por,

sense dolor,

ple de pau,

ple d’il·lusió...

Hi serem tots,

sota el cel blau...

(Un cop acabada la cançó, la directora o un altre mestre llegeix.)

LES TRADICIONS SÓN BONA PART DE LA IDENTITAT D’UN PAÍS I CAL CONÈIXER-LES PER PODER-LES ENTENDRE, RESPECTAR I

CONSERVAR.

AMB AQUESTA PETITA OBRA HEM VOLGUT EXPLICAR-VOS QUINES SÓN LES TRADICIONS D’AQUESTES FESTES.

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT.

BONES FESTES DE NADAL!

CARTA DE L’ÀVIA

Estimats Lluís, Berta, Aurèlia, Marc i Teresa,

Com que aquest any no passarem junts les festes de

Nadal, us envio aquesta carta tan llarga. La vostra mare m’ha

demanat que us expliqués el Nadal a la meva manera.

Des de Berlin, un petó i una abraçada ben forta de la

vostra àvia que us estima molt!

P.D.(postdata) Us adjunto un CD amb cançons d’uns

nens de l’Escola Bertí de l’Ametlla del Vallès, que us podran

ajudar a entendre el Nadal a la meva manera.

Just quan comença l’hivern, en el seu solstici, celebrem el

Nadal. Nadal vol dir naixement. Sempre que neix un infant,

neix una vida, una alegria i una esperança. La mare, el pare, els

avis, els germans, les tietes, els oncles, tothom està content!

Nadal, doncs, vol dir justament això, naixement. És la festa de

l’Esperança, de l’Amor i de la Vida, i fa gairebé 2000 anys que

se celebra.

Doncs sabeu què? Després d’aquell naixement a Betlem,

després d’aquell primer Nadal, van passar molts anys, molts

segles i a Itàlia, en una ciutat molt bonica que es diu Assís, hi

havia un poeta, un home bo, que estimava molt la natura i les

coses petites i senzilles... Es deia Francesco, i ara és conegut

amb el nom de Sant Francesc d’Assís. Doncs vet aquí que en

Francesco va ser l’inventor del pessebre!

Recordeu-vos de fer un bon pessebre i me n’envieu una

fotografia perquè el pugui contemplar. Aquí a Alemanya no

tenen el costum de fer els pessebres que fem nosaltres. Aquí, a

Alemanya, com que tenen tants boscos d’avets, tenen el costum

de posar i guarnir un avet a cada casa, el que nosaltres li diem

l’arbre de Nadal. Quan jo era petita, a Catalunya, no existia pas

aquest costum! Però ara a tot arreu en trobes i ja sé que

vosaltres també en guarnireu un; a veure si és ben lluent amb

llumetes que il·luminin, boles de colors i amb una bona estrella

al cap damunt!!

Ah! I una altre cosa encara!! Abans de que arribi el dia

de Nadal, estigueu al cas!!! Perquè uns dies abans arriba el Tió

a casa i ja cal que l’abrigueu bé i l’alimenteu de valent si voleu

que cagui uns bons torrons, xocolata, avellanes i pinyons! I no

us oblideu de preparar un bon repertori de cançons per poder-les

cantar la nit de Nadal tot cagant el Tió!!

Bé doncs, caldrà tenir-ho tot a punt pel dia de Nadal, el 25

de desembre. Aquí, a casa nostra i arreu del món, les famílies es

troben per dinar junts. A moltes llars de Catalunya mengem

una bona escudella amb galets, pilota i carn d’olla i uns bons

torrons. Ah! I recordeu de tenir preparat un bon vers de Nadal

per recitar-lo dalt de la cadira a l’hora de les postres.

Sobretot, a l’endemà del dia de Nadal, el dia de Sant

Esteve després d’haver menjat uns bons canelons, a la tarda, és

l’hora d’anar a veure “Els Pastorets”. Recordeu-vos de no anar a

buscar les entrades a l’última hora perquè llavors no podreu

triar un bon lloc per gaudir de l’espectacle.

Els pastorets són una tradició de Catalunya, aquí a

Alemanya no saben què és. Doncs bé, en la representació dels

pastorets s’explica el naixement del nen Jesús, la lluita del bé i el

mal, amb àngels i dimonis, i la història d’un parell de pastors,

en Lluquet i en Rovelló, que intenten arribar a Betlem per poder

adorar al nen Jesús.

Un cop hagueu anat a veure Els Pastorets penseu que heu

de tenir a punt la carta dels Reis de l’Orient per poder-la donar

als seus patges reials. I així, a la nit de reis, podreu anar a

rebre’ls a la cavalcada amb la llum del fanalet.

Bé, ara sí, ara ja acabo. He començat dient-vos que el

Nadal es celebra just en el solstici d’hivern. Quan sembla que

les plantes i els arbres estan adormits, però per dins, a sota terra,

és el moment en què hi ha més activitat; les plantes agafen tots

els nutrients i tota la energia que necessitaran després, a la

primavera, per poder esclatar plens de vida. És una activitat

silenciosa que prepara l’esclat de la vida.

Per tant, voldria que us quedés ben clar que per a mi el

Nadal és la festa de l’Esperança, l’Amor i la Vida. És un temps

ple d’il·lusió, ple de desitjos, ple de somnis. És un temps per

poder somiar tots junts un nou demà, un nou món fet d’amor,

ple de pau, ple d’il·lusió on tots junts, del nord i del sud puguem

anar units per avançar.

Aquestes són les tradicions del Nadal. Aquest és el Nadal

explicat a la meva manera.

ORDRE DE LES ACTUACIONS i símbol que portaran a l’escenari:

1.- Nadal dels infants del món (3r) --- Bola del món

2.- El caganer (5è) --- Pessebre

3.- L’arbre de Nadal (4t) --- Arbre de Nadal o l’estrella de l’arbre

4.- Oh tió, el gran tió (1r) --- Tió

5.- M’agrada el Nadal (2n) --- Olla de caldo i safata o cistella amb torrons i neules

6.- A Betlem me’n vull anar (P5) --- Barretina, sarró i samarra

7.- Dimoni pelut (P4) --- Capa vermella, forca i una màscara

8.- Amb la llum del fanalet (P3) --- Fanalet

9.- Ball, Don’t worry, de Madcom (Taller de dansa C.S.)

10.- Mamma mia (6è) --- Cotillón

11.-Somiem tots junts (Mestres) ---

VESTUARI:

P3--- Mudats amb gorro, bufanda i guants de colors.

P4--- Vestits de dimonis amb capa vermella, pantalons negres i jersei vermell o negra.

P5--- Vestits de pastors i pastores.

1r---- Nens: camisa blanca, pantalons foscos i barretina (faixa opcional). Nenes: camisa blanca, faldilla i ‘xarxa al cap’(mocador a les espatlles opcional). (Catalanets i catalanetes)

2n---- Vestits de dinar de Nadal. Els nens un llaç al coll i les nenes un llaç al cap.

3r---- Pantaló texà i forro polar o jersei de colors diferents. (Les tutores haurien de saber quin color portarà cada alumne perquè puguin ser variats)

4t---- Negres o foscos. Portaran un bola de Nadal feta amb cartolina brillant, enganxada al davant.

5è---- Vestits de diferents personatges del pessebre o bé amb barretina i faixa.

6è---- Vestits de color negra amb complements de ‘cotillón’ (barretet, collaret de guirlanda de colors llampants, antifaç, serpentines)

Taller de dansa C.S.--- Vestits negres amb una samarreta de màniga curta, de colors o dibuixos, a sobre i una gorra.

PERSONATGES:

-Els néts: en MARC la BERTA l’AURÈLIA en LLUÍS la TERESA -L’AVI -L’ÀVIA

-Els dimonis: en SATANÀS la FÚRIA 1 la FÚRIA 2 la FÚRIA 3 la FÚRIA 4 -L’ÀNGEL -En LLUQUET -En ROVELLÓ

Al llarg de l’obra, la carta que escriu l’àvia està escrita en cursiva per poder-ho distingir dels diàlegs, aquesta part els actors la llegiran.

DECORAT:

OPCIÓ A: Al fons de l’escenari un decorat que representa l’interior d’una casa, on es veu el menjador amb una llar de foc. A una banda de l’escenari hi ha un avet sense guarnir, una taula pelada, una cadira i una prestatgeria o moble.

OPCIÓ B: Al fons de l’escenari una tela negra plena d’estrelles i un gran estel de Nadal. Entre les dues bandes del davant de l’escenari hi haurà un avet sense guarnir, una taula pelada, una cadira i una prestatgeria o moble.

ENTRADES I SORTIDES:

Per tal de fer més àgil l’obra, les entrades i les sortides a l’escenari intentarem que siguin per les dues bandes, sempre que es pugui. En els diferents cursos, caldrà que els alumnes sàpiguen molt bé l’ordre de la fila per entrar a l’escenari, tenint molt clar qui serà el primer i l’últim. I a l’hora de sortir de l’escenari la fila serà al revés, l’últim serà el primer de la fila i el que havia estat el primer serà l’últim.

Cada cop que entra un curs a cantar, mentre es van col·locant, els alumnes que han estat triats pels mestres, deixen els objectes que els toca a la banda del davant de l’escenari segons els correspongui.

Va ser després d’haver fullejat el conte “Nadal” de M. Àngels Anglada que em va venir la inspiració per a escriure aquesta petita obra.

Voldria dedicar aquesta obra a les meves filles, als meus nebots, als seus avis i d’una manera més especial, als més petits de la família

Serra – Nonell

LES TRADICIONS DEL NADAL

(EL NADAL A LA MEVA MANERA)

Teatre de Nadal 2015

Escola Bertí

Mercè Serra i Nonell

les tradicions del nadal - agora.xtec.cat · lluÍs: ara em toca mi continuar llegint la carta de...

Documents