les tic entren als edificis - catalunya...
TRANSCRIPT
Les TIC entren als edificisLes telecomunicacions revolucionen el sector de la construcció i dibuixen un nou escenari
CATALUNYA CONSTRUEIX
EL PERIÓDICO celebra unataula rodona sobre l’impacte de les TIC en la construcció
Un nou reglament regulales instal·lacions de les telecomunicacions
La vivenda tambés’incorpora a la societatde la informació
Les modernes tecnologies dela informació i la comuni-cació (TIC) han revolucionatel sector de la construcció.El boom de les telecomuni-cacions està canviant, a unritme vertiginós, la vida deles persones. Les noves in-
fraestructures incideixen en elprocés constructiu dels edificis idibuixen un nou escenari queconvé explicar per aclarir con-ceptes.
Amb els nous serveis de tele-comunicació apareix la “multi-plicitat d’operadors”, que mo-tiva que lesinstal· lacionsdels edificiss’hagin d’adap-tar a aquestssistemes, expli-ca Xavier Peiró,director gerentdel Centre deTelecomunica-cions i Tecnolo-gies de la Infor-mació de la Generalitat deCatalunya. Però, per arribar finsals immobles s’han d’emprendre“les xarxes troncals dels ope-radors i les xarxes de distri-bució”. ¿Com pot col·laborarl’Administració en aquest punt?:garantint que “les xarxes de te-lecomunicacions s’expandei-xin pel territori amb la màxi-ma simultaneïtat”; facilitant“l’ús de domini públic”; afavo-rint “l’ús de les infraestructu-
res existents”; “col·laborantamb els operadors” per esten-dre les xarxes al més aviat possi-ble; facilitant la “introducció denoves tecnologies” que per-metin una ràpida expansió de laxarxa, i “potenciant al màximels operadors a Catalunya”,respon Peiró.
Per Ramon Roger, director ge-neral d’Actuacions Concertades,Arquitectura i Habitatge, el rep-te és “arribar d’una forma si-multània a un nombre méselevat de persones”. L’objectiude la Generalitat és que, en un
termini de dosanys, com a mí-nim, “totes lescapitals de co-marca i les àre-es metropoli-tanes deCatalunya tin-guin el serveide banda am-pla desplegat”.Però perquè la
màxima difusió arribi a tots elsciutadans és necessari que “lestelecomunicacions s’intro-dueixin a les vivendes”.
L’Administració catalana acabad’actualitzar el decret llei per ales infraestructures comunes detelecomunicacions, que estableixuns mínims perquè els serveis arri-bin als immobles tant per via ter-restre com per ones radioelèc-triques. “No serviria de resactuar en les noves vivendes
si no facilitem, d’una forma rà-pida i senzilla, que els tres mi-lions de vivendes construïdesa Catalunya puguin disposard’aquests nous sistemes d’a-quí a poc temps”. I insisteix quees tracta “d’un procés assumi-ble”.
Els aspectes que més afectenel sector de les telecomunicacionssón el “canvi tecnològic acce-lerat” i el “desplegament en
competència”, afirma MiquelSodupe, gerent de Barcelona Re-gional. La capital de Catalunyaha tingut molt clar que disposard’ICT en competència “és un ac-tiu per a la ciutat i els ciuta-dans”. Barcelona ha creat un es-til de funcionar que li permetoferir als operadors “bones con-dicions de desplegament deles seves xarxes”, amb “unestàndard de qualitat ade-
quat” per, des del punt de vistade la urbanització, “arribar demanera racional i amb el me-nor impacte possible a qual-sevol lloc”.
Per Sodupe, ha arribat l’horad’establir una “cultura d’utilit-zació de desplegament pactatamb els operadors”. ¿Com? Fi-xant pautes per “minimitzar im-pactes a la ciutat, afavorir eldesplegament i millorar lesprestacions”. “La ciutat ques’ha de fer necessita acords”,afegeix, i assenyala l’actuació al’avinguda Diagonal com unexemple per ob-tenir un desple-gament “eficaçi de qualitat”.
Ramon GarcíaBragado, direc-tor de Localret,diu que el pro-blema del sectorés, en gran me-sura, la “com-petència entreoperadors”. Pel que fa a la pla-nificació del territori, el resultat,al seu parer, és “desigual”, jaque “no s’han previst canalsperquè els operadors pogues-sin desenvolupar les seves in-fraestructures”. En la fase deconstrucció separa dos àmbits:l’urbà i l’interurbà. En el primer,les xarxes de telecomunicació uti-litzen infraestructures existentsque es constitueixen en drets depassada i en suports de les noves
ICT. Això es gira “en contra”quan els titulars d’aquestes in-fraestructures marquen les sevescondicions –econòmiques i tec-nològiques– per al desplegamentde les xarxes.
Dins de la ciutat és indispensa-ble distingir entre dos mons: eldomini públic i el domini privat,explica García Bragade, ja que“els fils travessen espais sot-mesos a règims jurídics dife-rents”. El problema del dominipúblic és que “la llei ha fet des-aparèixer tots els elements deseguretat anteriors, no exis-
teix un nom-bre fix d’ope-radors, no hiha un calen-dari de im-plantació i elsserveis ques’ofereixen de-limiten xarxesde diversa na-turalesa”.
Un altre as-pecte on hi ha un “buit” molt im-portant és en l’àmbit de la urba-nització. Pel director de Localret,és necessari el “suport delscol·lectius professionals”, perestendre la bona pràctica en elsprojectes d’urbanització com una“eina fonamental per a la im-plantació de serveis a pos-teriori”.❑
Els participants en la taula rodona celebrada a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya posen per al fotògraf en un descans del debat.
Àrea Monogràfics
Alberto Larriba
Els participants en el debat
EL PERIÓDICO va convocar unataula rodona per debatre l’im-pacte que les noves tecnologiesde la informació i la comunica-ció (TIC) tindran, en un futurimmediat, en el sector de laconstrucció. A la convocatòria,celebrada a la seu del Col·legid’Arquitectes de Catalunya, hivan assistir representants del’Administració, col·legis pro-fessionals, promotors, cons-tructors i operadors de teleco-municacions, que van exposarels seus punts de vista al voltantd’un tema que, en aquests mo-ments, es troba en plena fased’expansió.
Els assistents a la taula rodo-na van ser els següents: Joan B.Mur, degà del Col·legi d’Ar-quitectes de Catalunya; Ramon
Roger, director general d’Ac-tuacions Concertades, Arqui-tectura i Habitatge; Xavier Pei-ró, director gerent del Centrede Telecomunicacions i Tecno-logies de la Informació de laGeneralitat de Catalunya; Ra-mon Puig, arquitecte tècnic delCol·legi d’Aparelladors i Arqui-tectes Tècnics de Barcelona;Carles Martín, president de l’As-sociació Catalana d’Enginyersde Telecomunicacions (ACET);Agustí Borrell, president de laComissió Tècnica de l’Associacióde Promotors Constructorsd’Edificis de Barcelona (APCE);Ramon Sagarra, director deConstrucció de Menta; RamonGarcía Bragado, director de Lo-calret, i Miquel Sodupe, gerentde Barcelona Regional.
L’extensió de
les xarxes és un
procés assumible
La normativa
planteja moltes
controvèrsies
Entre tots hem deconstruir bé les ICTperquè Catalunya
disposi de serveis detelecomunicacions avançats
XAVIER PEIRÓ
”
L’única manera que unedifici disposi d’unainfraestructura comuna
de telecomunicacions és obligara realitzar un projecte d’ICT
CARLES MARTÍN
”
S’ha de definir unaestratègia comuna quesigui capaç d’aprofitar
les possibilitats de les TIC en elprocés constructiu
RAMON PUIG
”
La incorporació a la societatde la informaciórepresenta un gran pas
endavant per disfrutar de mésllibertat i més qualitat de vida
RAMON ROGER
”
AGUSTÍ BORRELL
Hem de ser sensibles amb els costos, larendibilitat dels
productes i la burocràcia,perquè tot això es paga”
LES OPINIONS
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
Arqueta de la xarxa de fibra òptica.
Catalana de Telecomunica-cions és una empresa es-cindida del Centre de Te-lecomunicacions i Tecno-logies de la Informació dela Generalitat de Catalu-
nya, que presta els serveis de te-lecomunicacions de transmissióde veu i dades als diferents orga-nismes de la Generalitat. El 4 dedesembre de 1998, el Diari Ofi-cial de la Generalitat va publicarla convocatòria del concurs per ala venda del 65% de les accionsde Catalana de Telecomunica-cions, Societat Operadora de Xar-xes, SA, amb un preu mínim delicitació de 2.096 milions de pes-setes.
L’empresa disposa d’una im-portant infraestructura de fibraòptica per tot el territori català (alvoltant dels 600 quilòmetres a fi-nals de 1999), que uneix els prin-cipals edificis de la Generalitat deCatalunya, i compta amb unespotents infraestructures de xarxade veu i dades, que permeten laprovisió de serveis amb uns alts
estàndards de qualitat.De les sis companyies que van
presentar l’oferta de compra deles accions de Catalana, Lince Te-lecomunicaciones, SA va ser laque es va adjudicar finalment elconcurs de privatització. La pro-posta de Lince conté 10 trets prin-cipals que expliquen el perquè dela seva victòria i per què va serconsiderada la millor oferta.Aquests punts són els següents:
1.– Lince vol desenvolupar Ca-talana perquè sigui un operadord’elit a Catalunya. Per això, ofe-reix tot el suport tecnològic delseu soci France Telecom.
2.– La seva oferta econòmicaés de 8.126 milions de pessetes,i aporta addicionalment 5.056 mi-lions a la companyia per diluir laparticipació del Centre de Tele-comunicacions i Tecnologies dela Informació de la Generalitat del35% al 25%.
3.– La companyia s’enfocaràper prestar serveis de telecomu-
nicacions al mercat empresarial iactuarà a Catalunya com a distri-buïdor de Lince per al mercat re-sidencial. Aquesta serà la respon-sable de la construcció de lesinfraestructures de xarxa de fibraòptica a Catalunya, i integrarà laseva xarxa amb la de Lince a ni-vell estatal. Així mateix, Catalanagestionarà a tot l’Estat espanyolla xarxa de dades de Lince Tele-comunicaciones.
4.– El pla d’inversions previst a10 anys és de més de 48.000 mi-lions de pessetes. Amb aquestainversió es preveu l’execució d’u-na xarxa de telecomunicacionsmolt completa a les principals ciu-tats de Catalunya.
5.– El pla financer preveu uncreixement dels ingressos de lacompanyia, que passarien de1.397 milions de pessetes el 1999a 48.712 milions l’any 2009, ambuns increments anuals molt im-portants.
6.– Es preveu ampliar Catalanafins a 515 persones (actualmentsón 66).
7.– Per garantir el complimentdel pla de negoci, Lince presen-
ta garanties bancàries per valorde més de 4.000 milions de pes-setes.
8.– L’oferta de Lince comportala creació de diversos centres d’ex-cel·lència a Catalunya i dins deCatalana en l’àmbit d’outsourcingde serveis de telecomunicació, en-ginyeria de vendes als clients em-presarials, atenció al client, dis-seny de serveis per al mercatempresarial i centre d’avaluacióde noves tecnologies.
9.– Lince desitja contribuir aampliar i millorar el sector indus-trial de telecomunicacions de Ca-talunya mitjançant compromisosde contractació local per portar aterme la realització de la sevaxarxa, desenvolupant acords ambdiferents firmes implantades a Ca-talunya (Alcatel, Mier Comunica-ciones i Siemens).
10.– L’oferta també inclou im-portants millores en les condicionsde qualitat i preu per als serveisde telecomunicacions de la Ge-neralitat de Catalunya, i incorpo-ra la creació d’infraestructures es-pecífiques per a les necessitats enl’àmbit sanitari i educatiu.❑
La companyia
aposta pel
mercat català
Neix amb força un nouoperador a CatalunyaLince presenta la millor oferta i guanya el concursper privatitzar Catalana de Telecomunicacions
El domini privat també plan-teja molts problemes. Elsedificis “no estan prepa-rats per rebre múltiplesoperadors de telecomu-nicacions”. El principalhandicap és de caràcter“jurídic” (aconseguir el
dret de pas per accedir a l’edifi-ci) i “arquitectònic” (que la ins-tal·lació de les noves infraestruc-tures no deteriori el paisatgeurbà).
Per García Bragado, la norma-tiva dictada per la Generalitat és“insuficient”. A més a més, des-perta la polèmica en qüestionscom els “professionals compe-tents” que han de realitzaraquest tipus d’instal·lacions i so-bre els “espais específics” pera les xarxes de telecomunicació.
Segons Carles Martín, presidentd’ACET, la llei està feta perquè“els operadors tinguin via lliu-re a la telefonia i els serveisbàsics de telecomunicacions”.La normativa pretén establir una“infraestructura comuna” per“facilitar la feina dels opera-dors”. El reglament inclou qua-tre apartats: telefonia, TV (satèl·liti terrestre), cable i construcció.No obstant, el decret de la Ge-neralitat, explica Carles Martín,suprimeix aquest últim àmbit. Elpresident d’ACET qualifica el de-cret “d’estret”, sobretot en te-mes de “manteniment i canvio ampliaciód’operador”.
Sobre on s’had’ubicar el re-cinte de la ins-tal·lació de lesICT, Martín ad-dueix que la llei“no permetque els opera-dors treballinamb comodi-tat”. I sobre quideté les com-petències enmatèria d’infra-estructures detelecomunica-cions, el presi-dent d’ACET esmostra així derotund: “Són nostres”.
Ramon Puig, representant delCol·legi d’Aparelladors i Arqui-tectes Tècnics de Barcelona, in-trodueix en el debat un enfoca-ment diferent. Segons el seuparer, la clau està en la “incidèn-cia que tenen les TIC en laconstrucció dels edificis i deles infraestructures”. En un fu-tur immediat, tots dos àmbits se-ran diferents perquè “la tec-nologia permet utilitzarmaterials que abans no exis-tien”.
És evident, indica Puig, que “hiha una incidència clara d’a-questes tecnologies en el pro-cés constructiu”. Així mateix,sembla que l’etapa de produccióté “més possibilitats si s’utilit-zen dispositius que ja existei-xen actualment”. Per l’ar-quitecte tècnic, és necessari“plantejar propostes” que per-metin al sector de la construc-ció “aprofitar les prestacionsde les TIC en tot el procésconstructiu” i, al mateix temps,incidir en l’aprofitament que po-den fer els usuaris d’aquestes in-fraestructures. “L’evolució cons-tant” d’aquestes eines requereixuna “formació permanent” del
sector, que ha de tenir molt encompte “la demanda de l’u-suari”.
Els promotors tenen una visiómolt diferent del tema. “El pro-motor és un comerciant, quecompra i ven i es mou en fun-ció de les demandes de la so-cietat”, afirma Agustí Borrell,president de la Comissió Tècnicad’APCE. Els promotors estan“més preocupats per moltesaltres tecnologies” que pel bo-om de les TIC, que estan en unprocés “incipient i evolutiu”.La situació és molt “complexa”,afegeix. A les competències del’Estat, les autonomies i els ajun-taments se sumen ara les delsoperadors, que “representenuna nova burocràcia que ensdesborda”.
Encara que els promotors es-tan “tecnològicament infor-mats”, això, a vegades, “no éssuficient”. Segons Agustí Bor-rell, aquest col·lectiu professio-nal està disposat a “incloure enles promocions les instal·la-cions que es creguin oportu-nes”, però “sempre que l’u-suari final estigui disposat apagar-les”. Els promotors “noestem segurs que aquestesnoves tecnologies no quedinobsoletes d’aquí a uns anys”.
En aquests moments, Borrellassegura que es fan molts“projectes inútils”, i prega que
no es demanin“utopies”, sinócoses “ambsentit”. El re-p r e s e n t a n td’APCE diu ques’ha de ser“sensible ambels costos,amb la rendi-bilitat delsproductes iamb la bu-rocràcia”, per-què “tot això,al final, es pa-ga”.
Ramon Sagar-ra, director deConstrucció deMenta, separa
el món dels operadors d’infra-estructures i el dels operadors deserveis. “Una cosa és el cablei una altra el que passa pel ca-ble”, aclareix. Això últim reper-cutirà sobre els hàbits dels ciuta-dans i tindrà “conseqüènciesarquitectòniques”. Per Sagarra,els operadors d’infraestructuresestan obligats a compatibilitzarquatre dimensions: de tipus tec-nològic, de mercat, de nivell d’im-pacte i d’infraestructures.
En aquest punt (les infraes-tructures), se n’han de diferen-ciar tres tipus. El primer es re-fereix al transport, on hi ha unseriós “conflicte amb els pro-pietaris de les infraestructu-res existents”. Es tracta d’un“terreny espès”, amb un marcjurídic “complex i canviant” iun “embolic competencial” im-portant. El segon tipus afecta eldomini públic, faceta on “Bar-celona és exemplar davant laresta de l’Estat”, assenyala Sa-garra.
La tercera infraestructura, eldomini privat, topa frontalmentamb el dret de pas. Implantar lesxarxes de telecomunicacions pas-sant pels terrats dels edificis “dis-minueix considerablement
l’impacte i redueix la inver-sió”, però suposa un “proble-ma greu de dret de pas” i ge-nera un cert “conflicted’infraestructures a l’edifici”.Sagarra reclama “més suport”a l’Administració per resoldreaquest tema.
El director de Construcció deMenta reivindica “un espai pera les instal·lacions”. En aquestsentit, “em preocupa molt l’òp-tica dels promotors, no tantcom a operador sinó, sobre-tot, com a ciutadà”. Sagarrademana “més sensibilitat” alspromotors, ja que “un edificiequipat amb diverses xarxesde telecomunicacions s’ha decontemplar com un valor afe-git de l’immoble”.
Als arquitectes no els preocu-pa tant “els aspectes tècnics nicompetencials ni el nombred’operadors”, declara Joan B.Mur, degà del Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya. Al seu pa-rer, aquestes qüestions tenen“fàcil solució”. En canvi, a ell el“preocupa més l’impacte deles TIC a la societat”, com inci-deixen en “la vida real de lesfamílies”. Mentre la vivenda ac-tual està configurada de la ma-teixa manera que fa 100 anys,diu Mur, la vida canvia i “trans-forma la configuració de l’e-difici”.
A l’hora d’extreure conclusions,
Ramon Roger defensa el “puntd’equilibri” que representa tirarendavant una norma que “notan sols s’ha de complir, sinóque s’ha de fer complir”. Ro-ger té molt clar que s’ha de “fo-mentar les telecomunica-cions”, transmetre als ciutadansque aquest procés és una “rea-litat accessible” i que els avan-tatges de les TIC superen els cos-tos que representen.
També destaca la tasca realit-zada pels promotors –públics iprivats– a la ciutat nova, que fa-cilita que els operadors puguindesenvolupar la seva actuació.“La incorporació a la societatde la informació és un pas en-davant per disfrutar de mésllibertat”, afirma Roger. Sobrela idoneïtat del decret de la Ge-neralitat, el director general d’Ac-tuacions Concertades, Arquitec-tura i Habitatge considera que ésuna proposta “suficient, fàcilde mantenir i viable per a totsels edificis”.
Agustí Borrell qualifica de “dis-barat” les dimensions de les es-tacions transformadores. “Es cre-en monstres” que representencostos importants. “¿On és el lí-mit?”, es pregunta. El presidentde la Comissió Tècnica d’APCEestà d’acord amb la “llibertatd’elecció de l’usuari”, però de-nuncia que, segons recull la nor-mativa, els promotors han de pre-
sentar un projecte executat perun enginyer de telecomunica-cions per rebre la cèdula d’habi-tabilitat. “Això va contra el lliu-re mercat”, sentencia.
Xavier Peiró assenyala que eldecret de la Generalitat intentaque el ciutadà pugui elegir i can-viar l’operador i que aquest pu-gui realitzar les seves instal·la-cions de forma adequada. Lestelecomunicacions, opina, evo-lucionen en dues direccions:“Competència i revolució tec-nològica”. “Entre tots –decla-ra Peiró– hem de construir béles ICT perquè Catalunya dis-posi de serveis de teleco-municacions avançats i d’edi-ficis adaptats perquè elsoperadors portin a terme lesinstal·lacions”.
Per Miquel Sodupe, és neces-sari “trobar fórmules que fa-cin menys feixuc el cost de l’e-dificació”. En el cas dels edificisvells s’han de buscar “solucionsde qualitat constructiva”. Elrepte tecnològic que suposa pas-sar per la ciutat construïda i l’es-forç per inventar coses que fi-nancin les noves infraestructuresrepresenta que la conducció hade tenir la mesura suficient per-què “les meravelles de la so-cietat de la informació puguinsucceir”, esgrimeix Sodupe.
Ramon García Bragado estimaoportú aclarir els dubtes que
planteja la normativa. En aquestsmoments, “qualsevol promo-tor té l’obligació de construir,al mateix temps que l’edifici,la xarxa telefònica”, que pas-sa a ser propietat de la comuni-tat de propietaris quan finalitzala construcció. Si un veí vol can-viar d’operador, només ha debaixar al soterrani de l’edifici i“canviar la seva clavilla”. Elpromotor també ha de fer la xar-xa de TV (tret de la satèl·lit), men-tre que “la xarxa de cable no-més la pot projectar i construirl’operador de cable, mai elpromotor”, exposa García Bra-gado.
Qualitat de vida
Carles Martín corrobora l’ex-posició del director de Localret. Iafegeix que “l’única maneraque hi ha perquè un edificitingui una infraestructura co-muna de telecomunicacions ésobligar que es realitzi un pro-jecte d’ICT”, que haurà de cos-tejar l’usuari final, ja que és ellqui disfrutarà del servei.
Ramon Puig insisteix en el seuplantejament inicial. El sector del’edificació ha de ser “capaç depensar de quina manera espoden aprofitar les possibili-tats de les TIC en el procésconstructiu”. Per a això cal de-finir una “estratègia comuna”
que permeti al sector reconduiraquesta situació.
Ramon Sagarra prefereix enu-merar alguns dels serveis que jaes poden utilitzar en aquests mo-ments i que “canviaran els hà-bits de les persones i afecta-ran les vivendes”: integraciófix-mòbil, un sol telèfon amb dosnúmeros, desaparició de cen-traletes, càlcul d’una hipoteca através del comandament adistància de la TV, Internet, tele-transmissió de llicències, envia-ment de plànols per correuelectrònic... Aquests serveis indi-quen cap on anem i demostrenque “les telecomunicacionsajudaran a viure millor”, con-clou el director de Construccióde Menta.
Tots els participants en el de-bat secunden aquesta afirmació.No obstant, Joan B. Mur recordaque “l’arquitecte ha de serconscient de l’impacte de lesTIC quan projecta un edifici”.En aquest sentit, el degà delCol·legi d’Arquitectes de Cata-lunya declara que aquest col·lec-tiu professional és “sensible aaquesta realitat”. Des de l’òp-tica de l’arquitecte, la qüestiómés important és garantir que lesTIC siguin “beneficioses per ala vida de les persones”.❑
Àrea Monogràfics
Alberto Larriba
El desplegament
en competència,
el dret de pas
i el recinte
d’instal·lacions
creen polèmica
JOAN B. MUR
Un edifici equipat ambdiverses xarxes detelecomunicacions s’ha
de considerar com un valorafegit de l’immoble
RAMON SAGARRA
”
Cal trobar fórmules que facin menys feixuc el cost de l’edificació i
buscar solucions de qualitatconstructiva
MIQUEL SODUPE
”
La majoria d’edificis noestan preparats perrebre múltiples
operadors detelecomunicacions
RAMON GARCÍA BRAGADO
”
“Les TIC ajudaran a viure millor”Els participants en la taula rodona destaquen les possibilitats de les telecomunicacions
Els assistents a la taula rodona sobre l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació en la construcció escolten la intervenció d’un dels participants.
E ls arquitectes estem méspreocupats per l’impactede les TIC a la societat
que per aspectes tècnics o competencials”
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
El desembre del 1985, per es-talviar-me el 12% d’IVA, vaigcomprar el meu primer ordi-nador: era un IBM portàtilsense disc dur. Això deportàtil era una broma; se’n
deia així únicament per l’existèn-cia d’una nansa a la part poste-rior, ja que l’enginy pesava 15quilos i em recordava una mà-quina de cosir Singer, taula in-closa, que hi havia a casa delsmeus pares. També em vaig com-prar el primer fax, marca Mura-ta, i una impressora d’agulles. Entotal em va costar una fortuna,més de mig milió de llavors.
Paral·lelament a la meva arris-cada decisió d’informatitzar-mei entrar tímidament en l’incipientmón de la comunicació, el Col·le-gi d’Arquitectes de Catalunya vainformatitzar elvisat i la comp-tabilitat, i vasubstituir el tè-lex pel fax.Molts arqui-tectes –i altresprofessionals–van fer el mateixen aquelles da-tes. Ningú no espodia imaginarque 13 anys després la nostra fei-na i la nostra vida quotidiana es-tarien totalment condicionadesper l’ordinador i pel telèfon.
Fa exactament tres anys, elCol·legi va posar en marxa Co-acnet, que és alguna cosa mésque una pàgina web. En aqueststres anys ha passat a tenir 4.300usuaris, sobre un sostre màximde 6.000, cosa que significa quepràcticament tots els arquitectesen exercici l’utilitzen. MitjançantCoacnet, l’arquitecte es pot co-municar amb el seu Col·legi i or-denar tota mena d’operacions re-latives al seu exercici professional(visat, comptabilitat, assessoriajurídica, assessoria tècnica, certi-ficacions...), disposa de la sevapròpia pàgina publicitària on potoferir els seus serveis a tot el món,
La revolució que estem vivintamb l’arribada i popularit-zació d’Internet ha estatcomparada sovint, i no perpocs, amb l’enrenou que vaprovocar en la seva època la
revolució industrial. L’intent deno caure en els mateixos errorscomesos en aquella ocasió, pelque fa a desequilibris territorialsi socials, ha obligat molts go-verns a intervenir en l’assumptei promoure, ai-xí, l’extensió ge-neralitzada dela Xarxa.
La Generali-tat, a través delComissionat pera la Societat dela Informació(CSI), ha desen-volupat quatreiniciatives ambl’objectiu de situar Catalunya, enla pròxima dècada, entre els paï-sos punters d’Europa.
La primera d’aquestes iniciati-ves es refereix al desplegamentde la xarxa d’infraestructures detelecomunicacions de banda am-pla en tot el territori. Segons elCSI, la millor forma d’estimularla demanda de les noves tecno-logies és fer accessibles al ciu-
tadà els serveis en telecomuni-cacions, buscant una cohesió so-cial i territorial i oferint aquestaccés a uns preus raonables.L’accessibilitat és, sens dubte,clau per a la riquesa del país.
Actualment el desplegamentmassiu del cable, i de totes lestecnologies alternatives, es tro-ba, fonamentalment, en mansde l’empresa privada. Per aquestmotiu, l’Administració pot actuar
només en lapromoció i vi-gilància de lesaccions concre-tes.
L’atenció ales zones defi-citàries, mit-jançant el des-p l e g a m e n tespecífic enaquestes àrees
d’una xarxa de banda ampla, for-maria part de la segona propos-ta de la Generalitat. De fet, elnou paper que fa l’Administra-ció en el lliure mercat la conver-teix en garant de la igualtat d’o-portunitats en tot el territori.
Partint d’aquesta premissa, elCSI proposa la promoció d’unaxarxa troncal de banda ampla ales capitals de comarca mit-
jançant una inversió pública con-certada amb la privada. En elmateix sentit, s’estudiarà l’ex-tensió de la xarxa a les ciutats demés de 10.000 habitants.
A més a més del territorial, l’al-tre factor susceptible de crear ex-clusió és el social. Per evitar-ho,el CSI aposta per la promoció ila sensibilització en tota la so-cietat catalana sobre l’ús d’In-ternet. A més a més, la dispo-nibilitat d’unaxarxa d’alta ve-locitat per a lainvestigació i lainnovació tec-nològica (I+D)constitueix unaclara aposta defutur per lacompetivitat del’economia i laprestació deserveis avançats. En altres pa-raules, la proposta del CSI bus-ca fer de la Internet 2 catalanauna realitat. Per això, aquestaxarxa haurà de connectar elscentres d’investigació avança-da i les universitats mitjançant lacreació d’un conjunt de nusosterritorials (els GigaPoPs) ambprestacions d’alta velocitat.
El desplegament de la Internet
2 catalana, que connectarà tam-bé amb xarxes europees i inter-nacionals similars per a usos edu-catius, es farà en dues fases. Unaprimera amb accés a escala ex-perimental des de les universi-tats catalanes, i una segona queinclourà proves per a usos co-mercials de transferència de tec-nologia entre centres d’investi-gació públics i privats.
L’última de les propostes bàsi-ques realitza-des pel Comis-sionat esrefereix a l’ac-cés de les xar-xes de teleco-municacions alsedificis, obra ci-vil i noves ur-banitzacions.Per aquest mo-tiu, el CSI pro-
posa, per exemple, la creaciód’un Pla Renove amb avantatgesfiscals per a la renovació de vi-vendes ja consolidades o l’esti-mulació de l’ús de les tecnolo-gies de la informació i lacomunicació (TIC) en el sector dela construcció.❑
té una bústia personal i una di-recció de correu electrònic, repal dia tota la legislació referent ala seva feina, i li proporciona ac-cés gratuït i sense límit a Inter-net.
Al marge de la comunicacióamb el Col·legi, que serveix bà-sicament per rebre informació,els arquitectes utilitzen Coacnetper enviar fitxers amb plànols aaltres arquitectes que col·labo-ren amb ells, o a les copisteriesde plànols per reproduir-los.
Quan necessiten comunicar-seamb empreses comercials delmón de l’edificació –per exem-ple, per localitzar un determinatmaterial a través de les seves pro-pietats–, disposen d’una altra ei-na especialitzada i compatibleamb Coacnet: Buildnet.
Entre altresserveis, Buildnetdóna accés di-recte i gratuït ala majoriad’empreses delsector de l’e-dificació, i ésuna ajuda moltútil per a la rea-lització de pro-jectes.
Continuant un camí que ensha de portar a la utilització com-pleta de totes les possibilitats queens brinda la conjunció d’in-formàtica i comunicació, elCol·legi d’Arquitectes ha siste-matitzat el visat mitjançant uncodi de barres generat per l’ar-quitecte usuari. La seva lecturainformatitzada aporta totes lesdades del projecte.
En un futur pròxim, aquest co-di, convenientment protegit, con-tindrà totes les dades del projec-te, inclosos els documents gràfics.Quan això sigui possible, el vi-sat i el control tècnic d’un pro-jecte es realitzaran a domicili.❑
Joan B. MurDegà del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya
Dos professionals de la construcció treballen en una obra.
Un professional de les telecomunicacions treballa en una instal·lació.
Àrea Monogràfics
Xabier Barrena
4.300 arquitectesutilitzen ‘Coacnet’per als seus projectesEl servei permet desenvoluparqualsevol operació professional
‘Buildnet’ és
una ajuda molt
útil per treballar
La promoció
d’Internet és
un factor clau
La construcció
ha de fomentar
l’ús de les TIC
El Govern de la Generalitat va crear el Comissionat per a la Societat de la Informació (CSI) amb l’objectiu
de facilitar l’adequació tecnològica de Catalunya als nous temps. Així, la introducció de les
comunicacions d’alta velocitat en camps com la sanitat, la cultura, l’educació, la construcció i
l’activitat empresarial catalana s’ha convertit en una acció prioritària per a l’Administració.
El CSI es proposa incorporar el país a la societat de la informació
Quatre iniciatives bàsiques per alcreixement tecnològic de Catalunya
FOTO CEDIDA PER FECEMINTE FOTO CEDIDA PER CSTB
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
La incorporació de la mobilitat en la nos-tra forma de vida ha estat un procés in-cremental i evolutiu. Com a ciutadans,ens ha facilitat l’intercanvi cultural, peròtambé, des del punt de vista global, hadisparat les relacions comercials o els mo-viments turístics, sobretot a partir de laSegona Guerra Mundial i als territoris
d’Europa i l’Amèrica saxona.Ara, amb el canvi de segle i quan la saturació
de les vies aèries sembla no tenir fi o en les en-questes la població ens mostra les seves pre-ferències per residir i fins i tot treballar en paï-sos diferents, ens preparem novament per serels protagonistes col·lectius d’una revolució cul-tural profunda, d’uns canvis que a poc a pocobriran la possibilitat d’activar noves maneresde conviure i actuar a casa nostra mateix.
La coneixem com a societat de la informa-ció, però per poc que reflexionem podrem con-venir que la tecnologia que se’ns posa a l’abastcapacita l’individu per generar producció o cap-tar informació fins ara reservada als espais, ins-truments o mercats exclusivament col·lectius.
En aquesta nova situació, espais, mercats oinstruments de divulgació tradicional abando-nen progressivament, per obsoletes, les sevesrespectives posicions a la geografia, les treba-llades llistes de clients o la sempre difícil distri-bució dels productes elaborats. I és que la qua-litat d’un determinat producte no depèn per resde la localització corporativa de la marca quedecidim consumir, els clients són fruit acciden-tal d’una bona posició venedora i els estocs novenuts alteren el compte de resultats de les em-preses.
Aquest camí de la globalització, que una partdel planeta assumeix amb la quotidianitat delque marca el ritme, significa per a Catalunya unpas endavant cap a la integració en aquest pri-mer món, i també un repte per evitar que les si-tuacions presents de desequilibri intern dins dela nostra societat s’agreugin.
La vivenda ha evolucionat, fins al moment pre-sent, en una fórmula de convivència patriarcal,uni o multifamiliar en funció de les èpoques, ba-se econòmica o capacitat dels que hi habiten.Els espais definits per l’arquitectura han estatfins avui, i a excepció de les factories agràries,receptacles de les funcions essencials de l’acti-vitat de relació de la família i l’entorn social quel’acompanya. Només recentment ha estat pos-sible transferir dins de la llar una quota d’inti-mitat en aquests espais propis adequats a l’in-dividu.
La possibilitat d’adequar les noves tecnologiesal consum personal, amb la utilització dels mit-jans de comunicació a l’abast, potents i diversi-
ficats, es desenvolupa, per tant, en una situacióinfinitament menys congestiva i carencial. Elmandat polític de procurar la igualtat d’opor-tunitats per a l’accés a aquests avenços té araun camp de maniobres molt favorable, basat,sobretot, en l’augment espectacular, en nomésdeu anys, de la disponibilitat en espais construïtsper habitant.
En efecte, l’evolució de la família ha trasto-cat el nombre de persones que com a mitjanaocupen les vivendes, que ha passat de 3,5 per-sones a poc menys de 3 ocupants. Causes comla baixa natalitat no expliquen sinó parcialmentel fenomen. La qualitat de vida de la gent grani una millor disponibilitat econòmicahan disparat el nombre d’habitatgesunipersonals, o bé els ocupats per pa-relles, sense que la superfície unitàriade les vivendes construïdes s’hagi ajus-tat a la baixa.
També la vivenda com a contenidor
disfrutarà, d’aquí a un període de temps moltcurt, de transformacions a causa dels canvis enla tecnologia de la construcció que estem esti-mulant. Els arquitectes projecten i construeixenels edificis amb una concepció progressivamentoberta als nous procediments, aprofitant totsels recursos de la indústria de la construcció i lesmillores en el rendiment i qualitat de què ja dis-posem per fer més senzill el manteniment i mésflexibles els espais habitables. I això passa tanten les operacions múltiples en els projectes denoves unitats per a barris en remodelació coma cadascun dels edificis de les vivendes destina-des als més joves en les promocions de l’Institut
Català del Sòl amb la col·laboració del’ITEC. Aquesta dinàmica aconsegueixla total compatibilitat de les noves pro-mocions públiques amb les exigènciesdels ciutadans amb minusvalideses.
Naturalment que, en aquest princi-pi, la incorporació de les infraestruc-
tures que en tots els edificis permetin la ins-tal·lació d’equipaments de telecomunicacions,ja siguin captades per ones elèctriques o bé perla fórmula del cable terrestre, és un fet incon-testable, una prioritat clarament assumida.
Quan la Generalitat, fent ús de les com-petències que ostenta en matèria de vivenda, vaactualitzar el 1991 les normes d’infraestructu-res de telefonia i cable als edificis, l’Adminis-tració va treballar conscientment en la direccióque han de prendre les futures dotacions de ca-ble i telecomunicacions en el conjunt de les vi-vendes i altres edificis, sigui quina sigui la sevaactivitat.
En efecte, el parc d’edificis construït a Cata-lunya, si només comptem els que es destinena vivenda, supera actualment els tres milionsd’unitats. Qualsevol forma d’actuar en matèrialegal o reglamentària que ignori, o no consi-deri, aquesta realitat és realment una aposta perla frustració i per la desvinculació del mandat dedonar a tots els ciutadans els mateixos drets ipossibilitats d’accés a les noves tecnologies. Eldecret per a les infraestructures de telecomuni-cacions en edificis del 29 de juny té la vocacióde donar a conèixer i difondre a la ciutadanial’assequibilitat amb que poden facilitar el pas ila recepció dels aparells amb l’establiment d’unsmínims sobrats perquè els diversos operadorsdisposin de les infraestructures habilitades entots els edificis.
Malgrat això, les edificacions que es projec-ten d’acord amb els requeriments de múltiplesaspectes (tècniques constructives, estalvi energè-tic, manteniment i control de qualitat) tenen,des de la perspectiva dels equipaments per a te-lecomunicacions, uns avantatges notabilíssimsrespecte dels mínims legals que es poden exigirals edificis ja construïts.
Arribar a dotar les vivendes de les funcions pera les quals són requerides, difícilment consoli-darà els objectius més ambiciosos de la utopiacibernètica. En el camí que queda per recórrer,cap sensibilitat pot quedar al marge, però les vi-sites de CD als museus virtuals i les lectures fe-tes davant pantalles de plasma no han de pre-cipitar judicis de valor negatius al voltant de lapercepció o el deteriorament artístic dels mis-satges.
La casa serà més autosuficient i estarà mésben equipada perquè poder fer-ho està a lesnostres mans. De la manera com el confort s’hainstal·lat a casa nostra i ens ha fet dependentsdel subministrament d’energia, la disponibilitatde rebre tota la informació disponible o donarinstruccions i oferir productes des de la matei-xa casa dimensiona ja des d’ara una nova for-ma de relació.
RAMON ROGER Director general d’Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge
Des de fa dècades, la telefonia és una in-fraestructura fonamental per al creixe-ment econòmic del territori, però tambéperquè es desenvolupin altres aspectesde la vida social, com l’educació, la sa-nitat o la comunicació. De fet i al seu mo-
ment, la llei ja va recollir la importància que latelefonia tenia –i té– per equilibrar el territori.És a dir, la llei va establir el servei universal pergarantir que les companyies de telecomunica-cions fessin arribar el telèfon a tots els habitantssense tenir en compte on residien. En definiti-va, el mateix dret a disposar d’un telèfon té unciutadà de l’Eixample de Barcelona que un altreque visqui i treballi en un poble del Solsonès.
Avui, no obstant, el nostre món està vivint unprocés de canvi gairebé radical cap a la societati l’economia de la informació. Això significa queel telèfon ja no és suficient perquè el territoriprogressi econòmicament i socialment. ¿I qui-nes són les necessitats actuals perquè les tele-comunicacions cohesionin el territori i no el frac-turin?
En primer lloc, és clau que tothom pugui ac-cedir a Internet. Des de les persones i empresessituades a les grans ciutats fins a les que viueni treballen molt lluny d’aquests centres urbans,com les cases de colònies o el turisme rural.
En segon terme, a més a més del telèfon i d’In-ternet, és necessari garantir que alguns sectorsfonamentals puguin treballar amb xarxes de ban-da ampla, és a dir, de gran capacitat. Per exem-ple, els hospitals necessiten la banda ampla perpoder enviar radiografies als especialistes, o lesescoles la necessiten per utilitzar i compartirvídeos educatius. També hi ha altres professio-nals que només podran treballar de forma com-petitiva si accedeixen a la banda ampla: els gra-fistes, els editors de text o elspromotors turístics, per anomenar unscol·lectius.
Però les companyies de telecomu-nicacions operen avui en un entorn li-beralitzat. Per tant, estan construintinfraestructures a les zones urbanes,que és on es concentra la població i
és on hi ha les possibilitats de negoci més cla-res. Llavors, ¿què pot passar si deixem actuarnomés les forces del mercat? Doncs que les zo-nes rurals es podrien endarrerir massa. Aques-tes àrees no podrien atraure tantes empreses niprestar els mateixos serveis socials que les zonesmetropolitanes, perquè el servei universal actual(2,4 Kb) ni tan sols cobreix l’accés a Internet.
Davant aquesta situació, Catalunya necessitaencarar dues iniciatives estratègiques. D’una ban-da, és necessari ampliar el servei universal finsque permeti accedir a Internet (això és, arribarals 28 Kb). En aquest sentit, el grup parlamen-tari de CiU va presentar una proposició no dellei per ampliar la definició de servei universal.
En aquest apartat, s’ha de tenir encompte que actualment ja no és ne-cessari construir costoses xarxes de ca-ble per aconseguir aquest ample debanda. Ja existeixen tecnologies de rà-dio que el garanteixen i, de fet, la Ge-neralitat ha posat en marxa una xar-xa d’aquestes característiques a la
comarca del Solsonès.D’altra banda, és necessari garantir que es
construeixin xarxes de telecomunicacions de ban-da ampla que cobreixin, almenys, les capitals decomarca. Això permetria donar serveis als hos-pitals, als centres d’assistència primària (CAP),a les escoles i als instituts i també a la demandaempresarial. És per aquesta raó que la Genera-litat ha exigit a l’empresa que s’ha adjudicat laseva xarxa de veu i dades que construeixi aques-ta xarxa abans que acabi l’any 2001. Però, a mésa més, la mateixa Generalitat està experimen-tant quines són les possibilitats d’una tecnolo-gia via ràdio –denominada LMDS– que podenresultar òptimes per estendre una xarxa comar-cal d’aquestes característiques.
Totes dues línies d’actuació són clau perquèCatalunya creixi com un país cohesionat. El nos-tre país no pot assumir el risc que les teleco-municacions fracturin el seu territori, tal com vapassar, al seu moment, amb la majoria de les in-fraestructures (la xarxa de carreteres, la xarxadel gas, etcètera).
MIQUEL PUIG
Telecomunicacions i equilibri territorial
Comissionat per a la Societat de la Informació
La vivenda autosuficientFOTO CEDIDA POR CSTB
Menta invertirà durant els prò-xims cinc anys més de 150.000milions de pessetes amb l’ob-jectiu que l’any 2003 el 80%de la població catalana puguidisfrutar dels serveis que l’o-peradora comercialitza.
La major part d’aquesta in-versió es dedica a la construc-ció i desplegament de la xarxade fibra òptica a través de laqual Menta ofereix els seus ser-veis. Actualment, la xarxas’està estenent de forma gra-dual en ciutats com Barcelona,l’Hospitalet de Llobregat, Ter-rassa, Sabadell, Lleida, Tar-ragona o Girona, entre altres.Segons les previsions de l’o-
peradora, a finals d’aquest any seran més de 300.000 les cases ca-talanes que es podran beneficiar ja dels serveis que comercialitzaMenta.
El desplegament de la xarxa pròpia de fibra òptica de Menta ésun dels principals actius de la companyia, ja que suposa, a més amés d’un important esforç econòmic, dotar la societat catalana d’u-na nova infraestructura de telecomunicacions que situa aquesta co-munitat a l’avantguarda de les noves tecnologies.
A més a més del creixement de la xarxa de fibra òptica, és tam-bé destacable l’esforç que està fent Menta per acostar les possibi-litats dels serveis de telecomunicacions a tothom i divulgar d’aquestamanera el creixement i l’ús de les noves tecnologies de la comuni-cació a Catalunya. En aquest sentit, s’ha de citar la iniciativa quela mateixa operadora ha portat a terme, en col·laboració amb l’A-juntament de Barcelona, consistent en la facilitació d’una adreça decorreu electrònic a tots els ciutadans empadronats a la ciutat queaixí ho desitgin.
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
recorda la necessitat de donarpas a l’operadora per procedir ala instal·lació a l’immoble sen-se compromís de contractacióde serveis. En aquesta segonaremesa s’inclou la sol·licitudd’instal·lació comuna i gratuïtaper poder accedir als serveis detelecomunicacions de Menta.
La instal·lació de Menta en un
edifici destaca per la seva sen-zillesa. N’hi ha prou amb unesquantes explicacions tècniquesper demostrar que es tracta d’u-na actuació gens complexa i queno suposa cap impacte visualper a l’immoble.
Els edificis d’una mateixa illade cases es connecten mit-
jançant un recorregut de cableque passa pels terrats de les vi-vendes.
L’impacte sobre l’estètica del’immoble és mínim, ja que s’a-profiten, sempre que sigui pos-sible, els patis de llums.
Les caixes de distribució s’ins-
Menta posa a l’abast dels seususuaris la possibilitat de dis-frutar d’un servei de televisió ala carta pensat per satisfer enexclusiva les necessitats de totsels membres de la família. Ac-tualment, el nombre de canalsque integren el servei de Men-taTV és de 48, encara que l’o-peradora ja ha anunciat la se-va previsió d’augmentar aquestnombre de forma considerablea mig termini.
L’oferta televisiva està dis-senyada perquè sigui el mateixusuari qui elegeixi la progra-mació que vol veure. En aquestsentit, en l’oferta que comer-cialitza Menta s’inclouen ca-nals especialitzats en cine, es-
port, programació infantil, cultura, informació, música, a més a mésde cadenes internacionals i algunes amb programació només per aadults.
A més a més, MentaTV ofereix múltiples possibilitats de disfrutardel servei, totes molt econòmiques, perquè l’usuari pugui decidir nonomés què és el que vol, sinó també quant vol invertir mensualmenten televisió.
L’Opció Principal, que compta amb un paquet de 22 canals detelevisió, es comercialitza al preu de 1.875 pessetes al mes. Si a aques-ta Opció Principal s’hi afegeix la contractació de Cinemania (tres ca-nals especialitzats en cine), el preu mensual és de 3.825 pessetes almes. A aquestes dues opcions s’hi ha de sumar la possibilitat de con-tractar també el Canal 18 (canal dedicat al cine de terror i a la pro-gramació només per a adults) per només 4.125 pessetes mensuals.
Per la seva banda, l’Opció Integral, amb un total de 44 cadenes,suposa una inversió de 3.750 pessetes al mes. Si junt amb l’Opció In-tegral també es contracten els canals de Cinemania, el preu mensualse situa en 5.700 pessetes.
tal·len al terrat de l’edifici. Encap cas no es forada el terra, latela asfàltica ni tampoc qualse-vol altra estructura aïllant delterrat.
Des de la caixa de distribuciósurt el conjunt de cables, pre-parat en forma de feix, que n’in-clou un per cada veí.
Es fa baixar el cable pel celo-bert o per la galeria interior,sempre que sigui possible, bus-cant el mínim impacte en l’estè-tica de l’edifici. El cable s’uneixa la paret i es tensa mitjançantun cable rígid. A mesura que vabaixant el feix de cables, aquestés cada vegada més prim.
Del cable central surt una ra-mificació de 50 centímetres pera cada un dels veïns. Mentre unveí decideixi no connectarse laseva ramificació quedarà enrot-llada i protegida.
Si posteriorment un veí es volconnectar, un tècnic instal·ladorqualificat de Menta procedirà arealitzar-li la connexió personal.
La instal·lació comuna del ca-ble a l’edifici i el seu manteni-ment són totalment gratuïts, iinclou materials i mà d’obra. Ai-xí mateix, per als veïns no su-posa cap compromís de con-tractació dels serveis que ofereixMenta.
Un dels principals objectius deMenta és el d’oferir una atenciópersonalitzada, molt pròxima ales persones per aconseguir ofe-rir una solució individualitzadaa cada necessitat concreta en te-lecomunicacions.
Per això, Menta compta ambun expert equip de professionalsqualificats per resoldre qualse-vol qüestió que es plantegi i unsserveis pensats únicament i ex-clusivament per facilitar aquesttrànsit d’informació a l’usuari.
Pàgina web (www.menta.net).Menta ha creat la seva novaweb, en què es presenta l’em-presa, la seva filosofia de treball,exemples pràctics sobre elsavantatges dels seus serveis,etcètera.
Serveis d’atenció al client. Elnúmero de telèfon 900. 700.900, totalment gratuït, funcio-na des de les 09.00 hores a les00.00 hores els set dies de lasetmana.
Galeria del cable. Ubicada ales instal·lacions que l’operado-ra té al carrer Lepant, 350, fun-ciona com un aparador de pro-ductes i serveis. En aquest espaies pot navegar per Internet iconèixer de prop l’oferta deMenta. ❑
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
Menta, la nova ope-radora integral detelecomunicacionsper cable a Cata-lunya, aplica unafilosofia innova-dora i imaginativaque inclou la co-
mercialització de serveis de te-lefonia intel·ligent (MentaVox),Internet d’alta velocitat (Menta-Net), televisió a la carta (Men-taTV) i aviat transmissió de da-des (MentaDat).
Els usuaris poden disfrutar d’a-questa avançada tecnologia desde casa seva mateix amb el va-lor afegit que, gràcies a la xarxapròpia de fibra òptica que estàdesplegant Menta per tot Cata-lunya, tots els serveis arriben adomicili a través d’un únic ca-ble.
Per això, la instal·lació deMenta en cada edifici és total-ment gratuïta, no representacap cost per al propietari i su-posa una important revaloritza-ció de la finca, similar a la queal seu dia va protagonitzar l’ar-ribada del gas natural o la ma-teixa electricitat. A més a més,la instal·lació de la infraestruc-tura comuna de Menta no sig-nifica, per part de l’usuari, capcompromís de contractació deserveis.
Per poder instal·lar la xarxa deMenta en un determinat immo-ble, el veí ha de facilitar el dretde pas. En el cas de comunitatsde veïns n’hi ha prou amb unasola petició, però Menta man-té una actitud de diàleg perma-
nent amb tots els afectats peraconseguir el màxim consenspossible entre tot el veïnat. Estracta, en definitiva, d’explicar atots els establerts a l’edifici quepossibilitar la instal·lació de laxarxa de fibra òptica de Mentaés un valor afegit que revaloritza
l’immoble, independentmentque després cada inquilí vulgui,a més a més, contractar algunsdels serveis que l’operadora ca-talana comercialitza.
Abans de portar a terme lainstal·lació, Menta realitza di-verses actuacions que expliquenmolt detalladament com es farài els serveis de què podran dis-frutar els veïns una vegada efec-tuada. En primer lloc, fora decalendari, l’operadora mantéreunions amb els administradorsde finques de les diferents de-marcacions de Catalunya ambla intenció de divulgar els seusserveis i explicar la tecnologiaque utilitza l’empresa.
Una vegada la xarxa pròpia deMenta ja està instal·lada en unazona i, per tant, ja es pot efec-tuar la instal·lació als edificis,Menta envia un primer mailingexhaustiu en que es fa entregad’un material que explica quèés Menta i els diferents serveisque comercialitza la companyia:MentaVox (telefonia); Menta-Net (Internet d’alta velocitat);MentaTV (televisió en què l’u-suari elegeix la programació), iMentaDat (servei de transmis-sió de dades).
Aquest primer contacte co-munica al veí d’una comunitatque Menta és la primera opera-dora integral de telecomunica-cions per cable a Catalunya queutilitza una xarxa pròpia de fi-bra òptica per a la comercialit-zació dels seus serveis, que espoden utilitzar al domicili a tra-vés d’una única instal·lació.
En una segona comunicació,la companyia informa que Men-ta ja és a la seva zona, i desta-ca els avantatges que la instal·la-ció suposa per a l’edifici al podercomptar amb la tecnologia d’a-vantguarda en l’àmbit de les te-lecomunicacions (interactivitat,hipervelocitat, versatilitat, inde-pendència, comoditat). A més,
MentaVox, el servei integral detelefonia avançada que comercia-lliça Menta, ofereix als seus clientsla possibilitat de disfrutar del mi-llor servei al preu més competitiu.Així, les tarifes telefòniques deMenta suposen una mitjana d’es-talvi respecte a les que ofereixenaltres operadores del 15% coma mínim, estalvi que supera el80% quan les trucades s’efectuenentre clients de Menta.
La posada en marxa de Men-taVox també va suposar a Cata-lunya la ruptura definitiva del mo-nopoli en l’àmbit referent a lestrucades locals, ja que la resta d’o-peradores, al no comptar amb
una xarxa de telecomunicacionspròpia, no poden oferir aquestservei.
MentaVox incorpora totes lesprestacions de la telefonia avança-da. Entre elles destaquen la tru-cada sense marcar (trucada au-tomàtica a un número pregravatpassats uns segons des de la sol·li-citud de línia); desviació de tru-cades (recepció de trucades enqualsevol altre telèfon que no si-gui l’habitual); restricció de tru-cades (limitació de destí de les tru-cades efectuades des del propiterminal o anul·lació de trucadesquan no es vol ser molestat); re-serva de número (possibilitat de
reservar el número de telèfonabans de contractar el servei); inúmero gold (reserva de núme-ros especials per la seva fàcil nu-meració).
La xarxa pròpia de telecomuni-cacions amb què compta l’em-presa possibilita també que totesles trucades es puguin efectuarsense la necessitat de marcar pre-fixos de connexió. De la mateixamanera, aquest servei ofereix, amés a més del màxim estalvi, lamàxima transparència, ja que elsistema de facturació és totalmentpersonalitzat i especifica tot el quel’usuari vol saber sobre les truca-des efectuades.
MentaVox també ofereix unaatractiva gamma de serveis com-plementaris pensats en exclusivaper a les necessitats telefòniquesde caràcter empresarial, com arala missatgeria unificada o la cen-traleta virtual.
A més a més, la tecnologia defibra òptica utilitzada per Mentapossibilita també l’avanç cap aserveis de futur que molt aviat re-sultaran imprescindibles, com, perexemple, la videotelefonia o la vi-deoconferència.
MentaNet, el servei d’accés a In-ternet d’alta velocitat de Menta,és sens dubte el més competitiude tots els que poden utilitzaravui dia les persones que es con-necten a aquest revolucionarimitjà de comunicació.
Actualment, Menta ofereix alscablenautes dues modalitats deconnexió, denominades Surf i Re-gata. Totes dues possibilitats su-peren en velocitat i en capaci-tat qualsevol oferta que hi hagien el mercat. Dues són lesprincipals diferències del serveid’accés a Internet que ofereixMenta respecte al d’altres ope-radores. D’una banda, la tarifaplana, un preu fix mensual inde-pendentment de les hores ques’utilitzi el servei, i de l’altra, lahipervelocitat, ja que els clients
de Menta poden navegar per laXarxa a una velocitat entre cinci deu vegades superior a la ques’aconsegueix a través de l’accéstelefònic convencional.
Surf. Els cablenautes viatjaranper Internet a una velocitat de125 quilobits per segon per no-més 4.750 pessetes al mes i sen-se límit temporal de connexió.
Regata. Amb aquesta modali-tat, la velocitat és de 250 quilo-bits per segon i el cost mensual,també sense límit temporal deconnexió, de 7.950 pessetes. S’hade tenir en compte que l’accéstelefònic convencional noméspermet navegar, quan es donenles millors condicions, a una ve-locitat de 33 quilobits per segon.
L’oferta de Menta, en Surf iRegata, inclou diverses adrecesde correu electrònic: dues en lamodalitat de Surf i tres en Rega-ta. Xat, News, FTP amb servidorpropi perquè la descàrrega deprogrames i les aplicacions es re-alitzin a través del cable de ban-da ampla en alta velocitat, sen-
se oblidar l’allotjament de pàgi-nes web (5 Mbits d’espai en elservei Surf i 10 Mbits en el Re-gata), videoconferència i un ser-vei exclusiu d’atenció al client–operatiu des de les 09.00 horesfins a les 00.00 hores els set diesde la setmana– conformen unaexcel·lent proposta.
Edificis d’alta
tecnologia
Menta, Cable i Televisió de Catalunya, la nova operadora integral de telecomunicacions per cable en
el territori català, arriba al mercat amb l’objectiufonamental d’aportar valor a la societat oferint
les solucions més avançades en telecomunicacions.
Mentainstal·la
de maneragratuïta tot elnecessari per
accedir alsseus serveis.
Els veïnsnomés haurande facilitar el dret de pasa la finca
TV a la carta per a tota la famíliaA MentaTV el client decideix quintipus de programació vol veure
Inversió de més de150.000 milionsEn cinc anys, el 80% de la poblaciócatalana podrà accedir a Menta
Internet d’altavelocitat i tarifa plana
Àrea Monogràfics
A. L. H. / X. B.
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
➤
Les característiques més re-llevants dels serveis que co-mercialitza Menta estan de-terminades, principalment,per la tecnologia que l’o-peradora utilitza i per la pos-sibilitat de comptar amb unaxarxa pròpia de telecomu-nicacions per cable de fibraòptica, que determinen, d’u-na banda, la independènciade la mateixa empresa, id’una altra, la màxima qua-litat i múltiples prestacionsde tots els seus serveis.
Bidireccionalitat i inter-activitat. La fibra òpticapermet que la informació espugui transmetre en totesdues direccions. El client dei-xa de ser un mer receptord’un servei determinat perconvertir-se’n en protago-nista. Aquesta característi-ca diferencia Menta de lamajor part d’operadores,que ofereixen serveis dis-senyats únicament per serrebuts per l’usuari sense queaquest tingui possibilitatd’intervenir-hi directament.
Hipercapacitat. La fibraòptica permet una circulaciód’informació infinitamentmés gran que la tecnologiaconvencional. Aquesta ca-racterística fa possible quea través d’un sol cable l’u-suari pugui disfrutar de totsels serveis que es comercia-litzen actualment i els quees desenvolupin en un futura mig termini.
Hipervelocitat. La velo-citat a què viatja la infor-mació per la xarxa de fibraòptica no té parangó ambla resta de tecnologies apli-cades a les telecomunica-cions. Això explica que en elcas d’accés a Internet el ser-vei que comercialitza Men-ta permeti als seus clientsnavegar per la Xarxa entrecinc i deu vegades més depressa que el que s’aconse-gueix a través de l’accés te-lefònic convencional.
Versatilitat. La capacitatde la xarxa de fibra òpticaper transmetre informacióés pràcticament inesgotable.En aquest sentit, els clientsde Menta compten amb laseguretat de poder incor-porar a la seva activitat dià-ria tots els serveis que ac-tualment es troben en fasede desenvolupament o elsque, tot i ser encara avuidesconeguts, poden resul-tar imprescindibles el dia dedemà.
➤
➤
➤
Menta, laintel·ligènciaaplicada als serveis
➤
MentaVox és la telefoniad’última generació L’operadora ofereix un servei integral avançat
MÓNICA PÉREZ / FÁTIMA GARCÍA
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
Parlar d’ICT (InfraestructuresComunes de Telecomuni-cacions) en l’àmbit de la so-cietat de la informació i dela construcció és una cosaque, des de l’Associació Ca-talana d’Enginyers de Tele-
comunicació (ACET), consideremcom un dret inqüestionable, nonomés des del punt de vista pro-fessional, sinó, i fonamental-ment, des de la perspectiva del’usuari. Però, a més a més, es-tem convençuts que, per obte-nir l’èxit final, serà essencial unaaltra ICT: serà Imprescindible laCol·laboració de Tothom.
Com a usuaris, crec que totstenim clar que,a l’hora d’ad-quirir una novavivenda, aques-ta ha de tenirels elements ne-cessaris per ac-cedir a la matei-xa edificació, alsubministramentd’aigua, de gas,de llum, perquèel ciutadà només s’hagi d’encar-regar de la contractació dels ser-veis, de pagar les factures i la hi-poteca, i de la decoració.
En la societat actual, a aquestselements s’hi ha d’afegir, per ne-cessitat i per llei, l’accés a les tec-nologies de la informació i les co-municacions (TIC), mitjançantunes infraestructures adequadesi completes que, a més a més, si-guin compatibles, perquè l’usuaripugui contractar el servei amb
l’operador o operadors que limereixin més confiança o li ofe-reixin un preu millor.
Per arribar a aquest punt ésnecessari recórrer un camí, nouen el cas de les TIC, ja que la le-gislació és molt recent i els can-vis han estat molts i en molt poctemps, en què han d’intervenirprofessionals de diferents àm-bits, però amb un objectiu co-mú: que siguem ciutadans deplens drets en la societat de lainformació que ens ha tocat viu-re i en la que ens espera d’aquía quatre dies.
D’aquesta manera, l’arquitec-te i l’arquitecte tècnic hauran de
planificar unavivenda ambtots els ele-ments ne-cessaris i ambaquells acces-soris de conforti estètica que laseva creativitato el pressupostels permetin.Ells seran els
que hauran de visar el projectede construcció, perquè són elsprofessionals especialitzats aaquest efecte. Però dins de lamateixa construcció hi ha ele-ments en què intervenen altresprofessionals i cada un és res-ponsable de la seva especialit-zació.
En el cas de les ICT, la lleiestableix que siguin els profes-sionals específics (enginyers i en-ginyers tècnics de telecomuni-
cació) els que s’encarreguin dela realització del projecte i delseu corresponent visat, per ga-rantir a l’usuari que es complei-xen els requisits mínims regulatsen la legislació vigent.
Els constructors, ja habituats aincloure en els costos d’edifica-ció els diferents materials neces-saris per fer una vivenda digna,hauran de comptar ara, no ja perllei, sinó també per sentit comú,amb el cost de les ICT, ja queaquestes infraestructures de te-lecomunicacions no són com unaalfombra, que es col·loca o no algust del consumidor, sinó ques’acosten més als fonaments, im-
prescindibles perquè l’edificaciósigui el que ha de ser.
Els promotors s’hauran d’a-costumar a incloure les ICT en-tre els elements de confort bà-sics de les vivendes que han decomercialitzar, de tal manera queuna descripció del tipus: tres ha-bitacions, aigua, llum, gas, tele-comunicacions, bany, cuina... esconverteixi en alguna cosa inne-cessària, i doni pas a frases con-tundents com: completamentequipat.
Potser una casa domòtica éscosa de rics, o veure una holo-grafia de la persona amb la qualestem dialogant per telèfon sem-
bla un film de ciència-ficció. Elque sí que és cert és que les TICsón aquí, amb el seu equipatgede canvis, substancials en moltscasos ja des del nucli de la vidafamiliar: Internet menja hores ala TV, la sala d’estar aviat sem-blarà un despatx, amb equipa-ment informàtic complet.
El repte està a garantir queaquestes noves tecnologies si-guin accessibles per a tothom,com a membres de ple dret dela nostra societat de la infor-mació.❑
Carles MartínPresident d’ACET
Obres de construcció en un edifici de vivendes a Barcelona. Les vivendes
han de disfrutar
de les TIC
ICT: Imprescindiblela Col·laboracióde TothomL’accés a les noves tecnologies és un dret inqüestionable
Sintel, l’empresa líder en la in-tegració de xarxes i sistemes detelecomunicació, ofereix als cons-tructors, promotors i professio-nals del sector el seu servei deconsultoria i col·laboració en l’a-partat d’infraestructures de tele-comunicacions en edificis. L’ob-jectiu principal és assessorarsobre l’aplicació del reglamentregulador de les infraestructurescomunes de telecomunicacionsper a l’accés als serveis de tele-comunicacions a l’interior delsedificis.
Sintel deu, sens dubte, la se-va posició de lideratge a l’ampli-tud de camps en què treballa,des de les infraestructures de te-lecomunicacions i la rehabilitacióintegral d’edificis fins a la inter-comunicació d’equips informà-tics, una àrea on realitza projec-tes amb la finalitat d’obtenircomunicacions polivalents i defi-nitives. L’empresa disposa del co-neixement i la capacitat tècnicaper portar a terme una entregaamb la clau a la mà, i inclou to-tes les fases del procés.
Com a mostra de les activitatsdesenvolupades en aquest àmbita Catalunya, Sintel ha dut a ter-me l’adequació de les xarxes deveu-dades del Parc Científic de laUniversitat de Barcelona (UB) i l’a-dequació de la telefonia de l’Ho-tel Juan Carlos I, i pròximamentrealitzarà la instal·lació de veu-dades del Palau de la Música.
Feceminte (Federació Catalanad’Empresaris Instal·ladors deTelecomunicacions) és l’únicaassociació d’instal·ladors detelecomunicacions que hi ha
a Catalunya. A través de l’asso-ciació nacional, Fenitel, en quèestà integrada Feceminte, va par-ticipar com a col·laborador en elsdiferents projectes de què va sor-gir per fi l’aprovació del reial de-cret 1/1998, de 27 de febrer, so-bre la infraestructura comuna al’interior dels edificis per a l’ac-cés als serveis de telecomunica-ció. Sobre aquest reial decret, elGovern va aprovar el 19 de fe-brer passat el reglament regula-dor de les infraestructures co-munes de telecomunicacions al’interior dels edificis, que espe-cifica, entre altres coses, les nor-mes tècniques d’instal·lació queha de tenir una ICT, amb l’ob-jectiu de facilitar als usuaris larecepció d’informació: captar,adaptar i distribuir senyals de TV
terrestre i senyals de TV satèl·lit,proporcionar l’accés al servei te-lefònic bàsic i al de telecomuni-cacions per cable.
La figura de l’instal·lador de te-lecomunicacions és absolutamentimprescindible per al desenvolu-
pament de les telecomunicacionsi per a la correcta aplicació d’a-quest reial decret i el seu regla-ment regulador. És l’instal·ladorprofessional de telecomunica-cions qui realitza aquest tipusd’instal·lació, de manera que es
converteix en executor efectiu delque es relata en aquest text le-gal. Dins del reial decret hi ha uncapítol dedicat a la figura de l’ins-tal·lador de telecomunicacions,en què s’especifiquen una sèriede requisits necessaris per ser ins-tal·lador professional de teleco-municacions, així com el funcio-nament del registre d’instal·ladorsde telecomunicació. Dins d’a-quest últim capítol, també es re-serva un apartat per a aquellescomunitats autònomes que tin-guin competència en la matèria.A Catalunya hi ha un registred’instal·ladors d’antenes col·lec-tives i sistemes de televisió en cir-cuit tancat del 7 de juny de 1995,publicat en el DOGC, decret166/1995, del 18 d’abril.
Actualment, Feceminte estàtreballant en col·laboració ambFenitel sobre la regulació del sec-tor a través de la figura de l’ins-tal·lador professional inscrit enaquest registre.❑
Sintel treballaen multitud de camps
L’accés a la informació s’ha vistfacilitat enormement a tot elmón gràcies al desenvolupamentd’Internet. La Xarxa s’ha con-vertit, en plena era de la infor-mació, en una font de recursosde vital importància per a qual-sevol disciplina cientificotècnicai activitat professional. La quan-titat d’informació existent a In-ternet és tan gran que, moltesvegades, provoca la desespera-ció entre els internautes, ques’han d’armar de paciència al’hora de buscar qualsevol do-cumentació.
Davant aquesta situació, elCentre d’Informació i Docu-mentació Científica (Cindoc) hainiciat una col·lecció de guies es-pecialitzades en diferents temes.Una és el llibre Urbanismo, Ar-quitectura y Construcción en In-ternet, escrit per Elena Fernán-dez, Àngels Maldonado i IsabelFernández. L’obra es divideix endues parts.
La primera va dirigida als noiniciats i presenta les instruccionsbàsiques sobre la instal·lació i úsde programes, definicions deconceptes generals i també ei-nes per navegar aprofitant almàxim les possibilitats que ofe-reix la Xarxa.
La segona part del llibre inclouuna àmplia guia de fonts d’in-formació d’àmbit espanyol i in-ternacional. S’hi presenten totamena de recursos existents a In-ternet relacionats amb aqueststemes.
Per disposar de més informa-ció sobre aquest llibre, es pot es-criure a l’adreça electrònica se-güent: [email protected].
Guia pernavegar perInternet
Feceminte defensa la figurade l’instal·lador professionalLa federació catalana col·labora amb Fenitel perregular el sector a través d’aquests especialistes
La seva feina
és bàsica en les
instal·lacions
CATALUNYA CONSTRUEIXCATALUNYA CONSTRUEIX
És un fet a la nostra socie-tat que la ciència-ficció ca-da vegada és més ciènciai menys ficció. Això valtambé en la construcció.La societat de la informa-ció està auspiciant temesnous com la casa digital i
la casa interactiva, però, a mésa més de noves instal·lacions iequipaments per a l’usuari de lacasa del futur, els avenços de lestecnologies de la informació i lacomunicació (TIC) tindran un im-pacte en els materials de cons-trucció i en els processos cons-tructius del demà. L’escenari enquè es desenvoluparà la feinadels professionals i de les em-preses de la construcció podriaser, en un futur no gaire llunyà,molt diferent del que es coneixavui dia.
D’aquesta manera, alguns delsavenços més espectaculars estroben en la producció de ma-terials que es van modificantd’acord amb les sol·licituds ex-ternes (llum, so, calor, olor, etcè-tera) i que adeqüen la seva res-posta a la comoditat de l’usuarifinal. Així mateix, la generalit-zació de l’ús de robots per a laconstrucció i el mantenimentd’edificis canviaran tota la con-cepció actual de l’obra com aprocés constructiu. D’algunamanera, l’obra ja no serà un llocde fabricació sinó de muntatgede productes industrials.
Nanotecnologia
El disseny de materials assistitper ordinador (DMAO) permetobtenir materials fets a mida enfunció de les necessitats. Però lanovetat més important enaquest camp és la inclusió de lananotecnologia molecular, quefins fa quatre dies només erapossible a les novel·les futuris-tes. La nanotecnologia permet,entre altres coses, produir ma-terials que s’adapten a les for-mes de l’usuari (nanoplàstics)o projectors que mantenen el ni-vell d’il·luminació d’un usuarique es desplaça. Així mateix,s’estendrà l’ús de materials au-toreparables, com les fibres,que, davant una fissura, allibe-ren a l’interior una resina quel’arregla.
Més enllà de la utilització ge-neralitzada de la informàtica,que ja es manifesta des de faanys, els processos de construc-ció ja coneixen revolucions comla feina d’equips pluridisciplinarisa distància, fet que permet a tresoficines d’una mateixa enginye-ria, situades en tres punts dife-rents del món, treballar en unmateix projecte les 24 hores aldia. A més a més, la modelitza-ció tridimensional al servei deldisseny possibilitarà aspectes tanútils com la simulació de l’enve-lliment dels materials per factors
És evident que el sector de laconstrucció i serveis ha d’estarpermanentment atent a l’evolu-ció de les noves tecnologies peraplicar-les al disseny dels nousproductes de construcció que fa-rem servir el mil·lenni que ve.Però l’aparició de les noves tec-nologies en el sector global dela construcció ha de represen-tar, fonamentalment, per a lesempreses i altres agents que in-tervenen en el procés construc-tiu, l’oportunitat de desenvo-lupar una gestió empresarial desd’una òptica més eficient.
L’arquitectura i la vivenda il’enginyeria i els treballs de cons-trucció en general han de tro-bar cada vegada més en les no-ves tecnologies l’oportunitat quela construcció es dirigeixi cap aun desenvolupament sostenibleque satisfaci les nostres neces-sitats actuals, però que no com-prometi les de les generacionsfutures.
La casa de l’era digital, la vi-venda interactiva, les infraestruc-tures i qualsevol mena de cons-trucció s’ha d’entendre com unecosistema que s’ha d’integrara l’entorn i ocasionar-hi el me-nor impacte possible. Per tant,
la qualitat, el confort, el rendi-ment, l’economia i el medi am-bient són els aspectes bàsics ques’han de tenir en compte, demanera equilibrada, a l’hora detriar les noves tecnologies queaplicarem, en què ha de preva-ler sempre un enfocament capa la sostenibilitat davant la fas-cinació que desperten els nousmaterials, les innovacions en elsproductes de construcció i elpropi impacte que generen lesnoves tecnologies.
La nostra qualitat de vida ac-tual i futura s’ha de fer compa-tible amb la protecció del nos-tre entorn i amb l’administraciórigorosa dels recursos naturals ienergètics dels quals fem, a ve-gades, un abús i malbaratamenttotalment inadmissibles.
Per tant, els conceptes de qua-litat i medi ambient degudamentgestionats a nivell individual,col·lectiu i empresarial són elsque ens permetran arribar, sensdubte, al verdader desenvolu-pament sostenible en el futurque avui comença. ❑
Pere LópezDirector corporatiu
de Guinovart&Oshsa
com el temps, el clima, la con-taminació o el desgast natural.
Els usuaris també es benefi-ciaran de manera substancial deles noves tecnologies. Especial-ment pel que fa a la salut a do-micili: la nanofiltració per de-purar l’aire i l’aigua, elsrevestiments autonetejables obactericides i la telemedicina sónels aspectes més destacables.
Un bon exemple d’aquestanova concepció és l’accudoir, undispositiu mèdic que s’acobla alWC i permet prendre la tem-peratura, la tensió, el pols i de-tectar tremolors per simple con-tacte. (premsaapabcn.es)❑
Francesc Xavier AlbercaCarles Cartañá
Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de
Barcelona
Edifici construït amb materials metàl·lics cobert amb una façana de forma corba.
L’impacte de les TIC en laconstrucció és imparableEl procés constructiu de demà es comença a aplicar avui
Una biblioteca virtual a casaEl Centre de Documentació Jo-sep Renart, del Col·legi d’Apa-relladors i Arquitectes Tècnicsde Barcelona, ofereix a travésde la web de la institució(www.apabcn.es) informaciódel sector adequada a les ne-cessitats de tècnics i estu-diants. El centre Josep Renartgestiona en aquest momentfins a cinc bases de dades es-pecialitzades, totes accessiblesgratuïtament des de la Xarxa.La primera, Construdoc Legis-lació, reuneix les disposicionslegals vigents tant a Catalunyacom a la resta d’autonomies.Construdoc Qualitat informadels productes i sistemes que
disposen de segells i marquesde qualitat, homologacions,autoritzacions d’ús, etcètera.Bit bit selecciona articles sobretècnica en la construcció, i Ar-qu, els que giren al voltant del’arquitectura. Renart recull elcatàleg bibliogràfic del centre.L’estrella és Plec Instant, unaaplicació informàtica accessi-ble per Internet que permetelaborar, en dos minuts, el llis-tat de la normativa de com-pliment obligatori per adjun-tar el plec de condicionsadaptades a les característi-ques concretes del projecte.La web del centre éswww.apabcn.es/renart.
La pluralitat de serveis a què tin-dran accés els ciutadans de lasocietat de la informació condi-cionarà la concepció i, per tant,el disseny i l’equipament de laseva residència, de la seva em-presa i del seu barri, urbanitza-ció i ciutat.
Tradicionalment la nostra re-lació amb els serveis i aplicacionsdels sistemes d’informació i te-lecomunicació es feia mitjançantdues actituds contraposades, enfunció del tipus d’activitat quehavíem de desenvolupar. Unaactitud d’oci, acostament alsmass media des del sofà, i unaactitud activa, acostament alsmass media des d’una taula detreball.
Segurament, i fins i tot man-tenint aquesta doble actitud enprincipi, el temps d’oci i el la-boral aniran compartint fun-cions. S’estan desenvolupant in-terfícies d’interacció amb elsmitjans de comunicació que nopropicien cap distinció i que as-
piren a la facilitat d’actuació queva tenir i manté el sistema te-lefònic, que per poder-lo fer ser-vir s’ha de saber parlar i marcar.
Als edificis del futur immediathi convergiran diversos tipus dexarxes diferents: de telecomu-nicacions per cable amb telefo-nia bàsica i XDSI, Internet, tele-visió interactiva, televisió digitalterrestre, televisió per satèl·lit...
Tot plegat justifica la necessi-tat d’un projecte específic d’in-fraestructura comuna de tele-comunicacions (ICT) a l’interiordels edificis que complementi elprojecte arquitectònic de la ma-teixa manera que els projectesd’aigua, llum i gas, però aquestprojecte, per la complexitat quecomporta, només el pot fer unenginyer de telecomunicació.❑
Antoni EliasDirector de l’Escola Tècnica
Superior d’Enginyeria deTelecomunicació de Barcelona
(ETSETB-UPC)
La vivenda enels nous temps Els projectes d’edificis hauran decomptar amb les telecomunicacions
L’edificació ha de ser sostenibleLes noves tecnologies hand’ajudar a respectar l’entorn
FOTO CEDIDA PER CSTB