mestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

SUMARI

PortadaLes ruïnes del Born

Notes de lecturaRamon BuxóL'origen i l'expansióde l'agricultura al'Empordà, del neolítica la romanització

EntrevistaGiuliana Biagioli

Breus

l'Associació

Agenda

any IV Inúm. 10

juny 2002

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

LES RuïNES DEL BORN

"L'arqueologia no ho de ser només unodisciplino 01servei de l'estudi de les

èpoques antigues i medieval, sinó tambédels segles modems i contemporanis"

En les darreres setmanes els mitjans decomunicació han dedicat planes i planes a par-lar de les ruïnes que s'han trobat en el subsòldel mercat del Born a Barcelona i que han obli-gat, de moment, a paralitzar les obres destina-des a construir la biblioteca provincial deBarcelona. S'han pogut llegir tota mena d'opi-nions (a favor i en contra) del manteniment i con-servació de les esmentades ruïnes. Èn efecte,historiadors, departaments universitaris, arqui-tectes, arqueòlegs, museòlegs, gestors cultu-rals, bibliotecaris i columnistes de diaris (sempreàvids de temes dels quals parlar i opinar) s'hanposicionat davant la polèmica emprant totamena d'arguments. De pes, la major part, i unspocs (tot s'ha de dir) mos-trant-se prou desinformatssobre l'evolució de l'arqueo-logia, quan no amb conside-rables dosis de demagògia.

Amb quins argumentss'ha de defensar la conser-vació de les ruïnes? Possi-blement n'hi ha molts. Peròun de gruix és que les restesdel Born poden incrementar(a través de registres arque-ològics) el coneixement de lavida quotidiana de la Barce-lona dels segles XVII i XVIIItan ben estudiada a travésde la documentació escrita,especialment la de caracternotarial, municipal i parro-quial. No és casualitat,doncs, que hagi estat AlbertGarcia Espuche (un bonconeixedor de la ciutat a l'època moderna) unade les veus més autoritzades que s'han sentit afavor de la conservació de les ruïnes. És certque la ciutat de Barcelona disposa de moltsaltres testimonis arquitectònics i urbanístics delssegles XVII i XVIII i que, sovint, no se'ls ha donatla importància que es mereixien (una conse-

qüència més del poc interès per un segles supo-sadament "decadents"?), tal com han denunciatrecentment Manuel Arranz en el seu llibre pòs-tum La menestralia de Barcelona. Els gremis dela construcció (2001), Octavi Alexandre en elseu Catàleg de la Destrucció del PatrimoniArquitectònic Històrico-Artístic del CentreHistòric de Barcelona (2000), o Mercè Tatjer enmúltiples ocasions. Benvinguda sigui, doncs, lapolèmica generada a l'entorn de les ruïnes delBorn si contribueix a revaloritzar una arquitectu-ra i un urbanisme fins ara poc valorats pel fet deno ser (diguem-ne) ni "gòtics" ni "modernistes".No s'hi val afirmar, tal com es pot llegir, en unacarta al director a EI País (14-V-2002) que

"arqueòlegs i historiadorsdefensen el seu territori'bombardejant' la premsaamb declaracions cadavegada més altisonantssobre el 'fabulós' tresor tro-bat. Només els seus ullspoden veure palaus, taber-nes, hostals o quadres enmetre i mig de paret o elevarles llambordes a la categoriade mosaics romans", Opi-nions com aquesta semblenignorar que la història i l'ar-queologia ja fa temps quehan superat la concepciódecimonònica que nomésvalorava tot allò que portésel pedegree de l'antiguitat,l'artisticitat i la monumentali-tat o l'aura de "tresor",Perquè, diguem-ho clar: des

de la perspectiva de la història social, tant valorhistòric té per entendre l'evolució de la ciutat deBarcelona la columnata romana del templed'August que s'amaga dins la carcassa de l'edi-fici del Centre Excursionista de Catalunya comles restes de l'arquitectura de la Barcelonamenestral, aristocràtica i marinera que s'han tro-

1

bat al Born. La conservació de les ruïnesdel Born pot contribuir a fer entendre quel'arqueologia no ha de ser només una dis-ciplina al servei de l'estudi de les èpoquesantigues i medieval, sinó també delssegles moderns i contemporanis. En unsmoments que hom parla cada vegadamés d'arquelogia industrial o d'arqueolo-gia agrària o que es convoquen, per posarun exemple ben recent, a la UniversitatRovira i Virgili (per als propers dies 5 i 6 dejuliol) unes Jornades dedicades a "Lapedra seca: revalorització d'un patrimonicomú europeu", és lògic i coherent ques'hagin sentit veus que maldin per la con-servació de les ruïnes del Born.

any IV - núm. 10 - juny 2002

Que el jaciment del Born, per la sevainevitable càrrega simbòlica, pugui servirper alimentar discursos historiogràfics vic-timistes i nostàlgics no hauria de preocu-par gaire ningú, en la mesura que elsregistres documentals (siguin de la natu-ralesa que siguin) admeten múltiples lec-tures i interpretacions per part d'unasocietat, la dels historiadors, prou diversi-ficada i contrastada. Amb la condició, ésclar, que es conservin degudament i esposin a disposició dels estudiosos i elsciutadans amb ganes de cultivar-se histò-ricament.

Joaquim M. Puigvert i Solà

de conservació dels productes i els siste-mes de manteniment del sòl de què tenimtestimoni.

Bona part d'aquesta informació l'au-tor l'aporta de primera mà, ja que és undestacat estudiós de les plantes cultiva-des del passat, que ha treballat en tota laconca mediterrània, especialment alLlenguadoc i a Catalunya.

Aquest és doncs un llibre important,de síntesi de totes les dades del'Empordà, però que també en superal'àmbit perquè presenta dades de totCatalunya i de molts jaciments de laMediterrània.

HI veiem com amb el pas del tempsunes espècies o varietats cultivades sónsubstituïdes per altres, com una agricultu-ra incipient, dedicada en principi al mante-niment de les comunitats locals, cadavegada ocupa més terreny, com es trans-formen les tècniques agrícoles i la mani-pulació dels aliments, i com al mateixtemps que s'estenen la vinya i l'olivera elconreu s'especialitza en determinats cere-als que, emmagatzemats en sitges, sónles reserves alimentàries de la població ovan destinats a l'exportació. Aquesta últi-ma possibilitat planteja l'últim dels proble-mes de l'època estudiada. EI primer seriaexplicar per què tenim tan pocs testimonisde plantes recol-lectades al paleolític i l'e-pipaleolític. I al mig molts d'altres que esvan presentant dins d'aquesta història tre-pidant de canvis i novetats que és la de laprehistòria de l'agricultura. En definitiva,un llibre imprescindible per a la prehistòriai la història rural de l'Empordà.

'notesdelectura

a l'entorn de laBiblioteca d'Història Rural

Ramon Buxó,L'origen i l'expansió del'agricultura a l'Empordà,del neolític a laromanització.

Biblioteca d'Història Rural(col-leccló Estudis, 3), CCGEdicions, Girona, 2001, 207pàgines.

L'ORIGEN I L'EXPANSIÓ DlL'AGRICULTURA A ,"'EMPORDÀDII •• r c c t r r c " l'' .O",ANlll"'CIO

RAMON lUXO

~,D,," ''''_e: .• >~ -

2

Aquests dies de final de curs 2002 heassistit a una conferència de l'egiptòlegJosep Cervelló sobre les necròpolis men-fites. En acabar presentava una fotografiapoc vista: en primer terme, la terra negracultivada de la vora del Nil, amb palmeresdatileres i conreus ben arrenglerats, i ensegon terme les piràmides, que van ésseraixecades perquè fossin vistes per la gentque vivia prop del riu. Vaig pensar que lespiràmides han estat impassibles durant3000 anys, i que en aquest temps sónelles les que han vist com en els campsd'Egipte canviaven constantment mane-res de fer i conreus dins de l'ordre immu-table de la inundació i de les estacions, ique la història d'aquests camps és tant omés interessant que la de les piràmides.

EI llibre de Ramon Buxó ens con-dueix amb mà experta per aquest vial tanapassionant de la història, el que mena al'estudi de l'origen i l'evolució de l'agricul-tura i de les plantes que l'han fet possible.I amb elles, a l'estudi de la forma de vidamés estesa en els últims rnillennis.

Una història que centra enl'Empordà, i en una època per a la qual,com que no tenim informació escrita, enshem de valer de l'Arqueologia, Per això elllibre comença presentant-nos els mèto-des de la paleocarpologia, que ens per-meten en condicions favorables identificarles plantes del passat.

Després desfilen davant nostre lesocupacions de l'Empordà i les plantes ques'han pogut identificar en cada època i encada hàbitat, a partir del moment que,després de l'epipaleolític, es comença apracticar l'agricultura. Finalment presentade forma sistemàtica les plantes cultiva-des, els treballs agrícoles, les tècniques

Narcís SolerProfessor de Prehistòria de la UdG

any IV - núm. 10 - juny 2002

entrevista I

Giuliana Biagiolihistoriografia rural a Itàlia

La Ora. Giuliana Biagioli ha destacat pels seus estudis sobre la història agrària de la Tascana. Combinantl'anàlisi macro imicroeconòmic, ibasant-se en el treball d'arxiu sobre fonts primàries, ha centrat la seva anàlisi enl'evolució de l'estructura de la proPietat agrària idel territori, així cam en les dinàmiques econòmiques socials quegeneren. Darrerament i sense deixar l'àmbit de la Toscana, ha orientat la seva recerca cap al sector vitivinícola.

EI passat mes d'abril la Ora. Biagioli va ser al Centre de Recerca d'Història Rural de la UdG. Aprof¡tantl'avinentesa, el divendres dia 19 hi va impartir un seminari amb el títol "li capo di casa è un corbellone. li controllopadronale sulle famiglie mezzadrili nella Toscana del XIX secalo". Una estona abans vam poder parlar breumentamb ella.

Ens podria parlar una mica de laseva formació com a historiadora?

La meva formació com a historiadoraha estat bastant lenta, en el sentit que novaig començar la meva carrera università-ria pensant en formar-me com a historia-dora. Vaig iniciar-la ingressant a laUniversitat de Pisa i, paral-Ielament, a laScuola Normale Superiore di Pisa, duesestructures universitàries separades peròrelacionades entre si. Tots els alumnes dela Scuola Normale Superiore són tambéalumnes de la Universitat de Pisa, però ala Scuola es rep una formació específica-ment encaminada cap a la recerca. Quanvaig començar els meus estudis m'inte-ressava la literatura italiana, però unacerta vocació com a historiadora es vamanifestar ja en el treball de recerca quevaig fer el primer any a la Normale sobreles idees polítiques referents a laRevolució Francesa de l'escriptor i poetaitalià Ugo Foscolo. En aquest treball es vafer evident que el meu interès anava dirigitno tant cap a la literatura en general, sinócap a un determinat tipus de literatura: lade caire polític.

Durant el segon any a la Normale, elmeu treball de recerca ja va versar espe-cíficament sobre un tema històric, perquèem vaig adonar que la literatura no era elmeu camí. Vaig fer la recerca del segonany sobre les reformes il·lustrades a laToscana del Set-cents. Val a dir que lameva formació a la Facultat de Lletres,durant els quatre anys que va durar, va serde caire molt general, això és, centrada enles assignatures sobretot de literatura ifilologia. Els estudis d'història estaven

concentrats en el treball de recerca quevaig dur a terme a la Normale i que vancomençar de la mà del professor Mirri,que va ser el tutor de la meva tesi.

Podem dir que tot això em va formartal i com formaven la Scuola Normale i elsdocents de la Facultat de Lletres d'aquellmoment: en ambdós casos, mostrant unfort interès per la filologia. Em van ensen-yar a llegir i interpretar els documents elmés críticament possible. És un mètodede recerca que he transferit de la investi-gació sobre documents literaris o d'histò-ria de les idees als documents de la histò-ria de la cultura material i als documentseconòmics. Es tracta de conservar elmateix mètode crític.

Més tard, després de llicenciar-me, lameva formació va fer un gir quan vaig anara la London School of Economies. Vaiganar-hi per estudiar economia, teoria eco-nòmica i història econòmica, matèries pera les quals no hi havia una formació espe-cífica a Pisa. A la London School ofEconomics, alhora que seguia aquestsestudis també feia recerca amb historia-dors econòmics, com els professorsFischer, Junker i Coleman. Va ser unaexperiència molt i molt interessant perquè,efectivament, allà vaig adquirir la prepara-ció econòmica bàsica, que m'ha servit perpoder eixamplar els fonaments teòrics dela recerca història que estava tirant enda-vant.

Finalment, he de dir que la meva for-mació s'ha vist fortament influenciada perla visió historiogràfica de Mario Mirri, queera, a la seva volta, alumne de Cantimori.Mirri havia estudiat filosofia, alhora era un

Giuliana Biagioli és professorad'història econòmica de la

Universitat de Pisa i directora delCentro di documentazione e ricer-ca sulla storia dell'agricoltura deliasocietà contadina d'aquesta matei-

xa Universitat. Encapçala l'equippisà del Grup d'Estudis sobre

Agricultura i Població de la ItàliaCentral. També forma part del

comitè científic de l' Istituto AlcideCervi i del Centro per lo studiodelle civiltà mediterranee de la

Universitat de Nàpols.

3

• entrevistaestudiós de la història de la cultura i delpensament, del pensament polític i de l'e-conòmic. Quan el vaig conèixer el seuprincipal interès se centrava en la fisiocrà-cia. Li interessava estudiar com la fisiocrà-cia havia impregnat el camp de les idees ide la cultura italiana i també com haviainfluït en la pràctica reformista, per exem-ple, de Pietro Leopoldo di Lorena, GranDuc de Toscana, i dels seus ministres. Bé,després aquesta col-laboració amb Mario

"vaig fer una part de la tesi consultant els documentssota la llum d'una espelma, amb guants, écharpe i una bossad'aigua calenta"

Mirri va continuar i encara continua ara,òbviament amb gran satisfacció per partmeva, que em considero una alumnaseva.

Quan va començar a interessar-seper la Història Rural? Va ser ja des delprincipi, o bé amb la seva estada aLondres?

Va ser ja des d'un bon principi, aItàlia, quan vaig fer el pas cap a l'estudi dela història en el si de la Scuola Normale iarran dels treballs de recerca que hi vaigfer. Vaig arribar a la història rural partint dela meva recerca del segon any a laNormale, que tractava sobre la reformaillustrada de Pietro Leopoldo a laToscana. Vaig llegir els treballs de Mirrisobre aquesta qüestió. Sobretot recordoun assaig seu sobre els pagesos i els pro-pietaris durant la reforma leopoldina.Aleshores hi havia un debat sobre l'aplica-

4

any IV - núm. 10 - juny 2002

ció de les idees en les accions de govern.Mirri havia estudiat les reformes de PietroLeopoldo referents a la propietat de laterra, la seva temptativa de crear, a travésde la concessió en emfiteusi de les fattoriegranducals i de les fattorie d'ens privats,com ara els hospitals, una classe de petitspropietaris que no existia a la Toscana, oque era molt reduïda. Hi havia un estudid'Anzilotti, un historiador de principis delsegle XX, que havia vist aquestes refor-mes de Pietro Leopoldo com un èxit, comla creació d'una petita propietat. Mirri, encanvi, va demostrar que aquestes refor-mes no havien tingut èxit, que no s'haviacreat aquesta classe de petits propietaris.Hi havia, doncs, aquest debat sobre l'èxitde les reformes i també una polèmicasobre la condició econòmica dels pagesosque naixia, en bona mesura, de la crisi dela mezzadria i de l'abandó del camp perpart dels pagesos en els anys 1950s: lahistoriografia marxista veia aquests page-sos com a pobres, endeutats, mentre quealtres historiadors els veien com una cate-goria social més privilegiada.

Jo em vaig apropar al problema desd'una òptica diferent. Vaig pensar "hihaurà documents que mostrin, més enllàdel debat de les idees, quines eren lescondicions materials al camp, com funcio-nava, com s'havien endeutat els page-sos?", perquè es parlava molt del deutedels colons. Em vaig entestar a buscardocuments perquè, en realitat, el debatera només en el nivell teòric. Precisamentva ser per la meva formació filològica queem vaig posar a buscar si hi havia docu-ments que mostressin en quina direcciós'havia anat. Llavors va ser quan em vaigenfrontar amb els primers llibres de comp-tabilitat de fattoria, que en un principi nosabia ni llegir. Després, lentament, ambesforç, vaig començar a intentar desxifrar-los, i d'aquí va sorgir el meu interès per lahistòria rural. Quan vaig haver de decidirel tema de la meva tesi de llicenciaturavaig voler continuar treballant sobreaquest filó, però parant l'atenció en unaaltra temàtica que m'havia suggerit la lec-tura d'Emilio Sereni sobre el capitalisme alcamp.

Sereni veia alguns propietaris de laToscana com a propietaris capitalistes, ino com a absentistes, que era com s'ha-vien vist sempre. Un dels propietaris citatsper Sereni era Bettino Ricasoli, que eramés conegut com a polític que no pas coma propietari agrari. Em vaig entestar a bus-car si hi havia un arxiu Ricasoli per estu-

any IV - núm. 10 - juny 2002

diar les seves fattorie i veure si efectiva-ment hi havia hagut transformacions en elsentit capitalista a l'agricultura toscanaentre els segles XVIII i XIX. Vaig localitzaraquest arxiu a Brolio, en el Chianti, i va sertota una experiència de vida, perquè elbaró Bettino Ricasoli el va posar a la meva

zació de la propietat de la terra que vasuposar la limitació dels fideïcomisos, l'a-bolició dels béns vinculats de l'església i ladesamortització. Per tant, tenim un mercatde la terra que de cop esdevé extraordi-nàriament vast. He intentat veure, a partirdels cadastres del XVIII i el de 1834, com

l/L'immobilisme o el canvi depenen moltes vegades del tipusde documents que es miren o del tipus d'àrea que s'analitza"

disposició, però només el podia consultara l'hivern perquè la resta de l'any la sevafamília vivia al castell. Hi feia un fredhorrorós, no hi havia calefacció ni llum perraons de seguretat, de manera que vaigfer una part de la tesi consultant els docu-ments sota la llum d'una espelma, ambguants, écharpe i una bossa d'aiguacalenta. Malauradament per a aquestarecerca -que entretant va donar lloc a lameva tesina i a la meva tesi de doctorat-,després l'arxiu es va treure de Brolio i vaser sepultat en el soterrani de l'Archivio diStato di Firenze durant quasi vint anyssense que jo pogués acabar la mevarecerca. Només recentment he pogutreprendre-la, ja que he tingut la possibilitatd'accedir de nou a aquest arxiu i així hepogut completar el treball de la meva tesi,amb vint anys de retard i quan ja haviaperdut l'esperança de poder-lo acabar.Era una cosa que devia a Mario Mirri, quetenia molt d'interès en que fes aquest lli-bre i per sort me n'he sortit.

Actualment, en què està treba-llant?

Ja he dit que he tardat vint anys enacabar la meva tesi. Òbviament, no sócmolt bona per acabar treballs perquè,entretant, durant aquests vint anys, he fetuna altra cosa que tampoc no està acaba-da, però que estic acabant, sobre l'evolu-ció de la propietat de la terra i del paisat-ge agrari en tota una zona de la Toscanaoccidental. Per fer-ho, he partit de lesdades dels cadastres descriptius del segleXVIII i del cadastre de 1834, ja geomètrici parcel-lari, que ja havia estudiat per atota la Toscana en un treball editat fatemps. EI tema que he treballat durantaquest temps és la transformació de lapropietat de la terra en una època de pro-fundes transformacions polítiques, institu-cionals i econòmiques. Amb la fi de l'AnticRègim, i a partir del reformisme il-lustrat, aItàlia es va endegar un procés de liberalit-

s'havia redistribuït la propietat de la terraen una àrea molt extensa que va quasides dels confins amb la província deFlorència fins al mar. És una àrea cabdalen l'economia toscana. És la baixa planu-ra de l'Arno, on trobem una gran concen-tració demogràfica i una gran mobilitat. Hevolgut veure els fenòmens de canvi enaquesta zona, on són evidents, mentreque en altres zones més marginals de laToscana ho són molt menys. Tant és ~xíque, estudiant aquestes altres zones,algun historiador ha parlat més aviat de lasituació de la Toscana en termes d'immo-bilisme. L'immobilisme o el canvi depenenmoltes vegades del tipus de documentsque es miren o del tipus d'àrea que s'ana-litza. Si s'agafa clarament una zona mar-ginal és previsible que no s'hi trobi res denou.

Per altra banda m'estic dedicant auna cosa més institucional: l'activitat d'uncentre de recerca que va néixer fa algunsanys en l'àmbit del Departamentd'Història: el Centro di Ricerca di Stori« eDocumentazione delia società contadina.Jo en sóc la directora i Mario Mirri el pre-sident. Des d'aquest centre portem aterme una activitat editorial i també didàc-tica. A més tenim un pla d'entrevistes alsprotagonistes de l'activitat productiva alcamp, sobretot a excolons, però també abracers, artesans, fattori. En aquestsmoments estem mirant de transformar elcentre en una cosa més àmplia, més vivai, si es vol, més útil. Vol ser un centre d'es-tudi del territori que integri geògrafs, eco-nomistes agraris i agrònoms i sociòlegsperquè treballin juntament amb nosaltres,el nucli d'historiadors, que representem lacontinuïtat del centre. L'ampliació tambéseria territorial, en el sentit de fer un cen-tre d'estudi del territori de la Toscana occi-dental, no només de la província de Pisa,sinó també de la de Lucca, Livorno i deMazza, perquè la història de la Toscanaoccidental és diferent de la de la Toscana

entrevista I

MFi""i'N'"lfil""""W

Entre les publicacions de GiulianaBiagioli destaquen l/ modelo del

proprietario imprenditore nellaToscana dell'Ottocento: Bettino

Ricasoli. l/ patrimonio, le fattorie(Olschki, Firenze, 2000); com edi-

tora, Lo sguardo del GiornaleAgrario Toscano sulla società

rurale dell'Ottocento (PaciniEditore, Pisa, 2000). A més res-senyem els articles "À la recher-che de la qualité du vin: le Baronricasoli dans le Méloc en 1851" aMAYAUD, J.L., Glio dans les vig-

nes. mélanges offerts à G. Garrier(PUL, Lyon, 1998) i ''Tra rendita e

proffito: formazione e vicende dialcuni patrimoni nobiliari in

Toscana, secoli XVII- XIX" a SISE,Tra rendita e investimenti

(Cacucci, Bari, 1998)

5

• entrevistacentro-oriental, amb la seva capital aFlorència. La Toscana occidental té unatrajectòria històrica peculiar i fins i tot, enaquest moment, una economia diferent,així com una estructura geomortològica isocial que val la pena d'examinar en uncentre que estudiï aquesta àrea extensa.Això coincideix també amb un intent d'à-rea extensa que s'està organitzant a nivell

any IV . núm.10 • juny2002

ambientals. Tots som fills del nostre tempsi, com que ara es veu que els danysambientals tenen cada vegada més fona-ment, la historia rural, la història de l'agri-cultura, per a molts investigadors joves, ono tan joves, com jo mateixa, s'està reo-rientant en aquesta direcció. Es tracta deposar de relleu com la utilització delsrecursos en el passat pot haver estat feta

"La macroeconomia ha esdevingut una ciència cada vegada més abstracta, cada vegadamés orientada als models de tipus matemàtic ija no fomenta /'impuls, la curiositat a nivell teòric,per la història econòmica"

GLOSSARI MíNIM

tettorie: hisenda agrícolacomposada per diverses unitatsd'explotació.

mezzadria: contracte de parceriatípic de la Toscana occidental.

6

d'administració i de gestió de la vida polí-tica. Aquests serien els meus interessosactuals des del punt de vista de la recercai de l'activitat institucional, més enllà de lameva activitat com a docent, per a la qualem paguen i que, naturalment, procuro detirar endavant amb una certa dedicacióperquè m'agrada molt ensenyar.

Quin és l'estat actual de la histo-riografia agrària italiana? Quines sónles línies de recerca que s'estanseguint? Es pot parlar d'innovació?

En primer lloc he de dir que enaquests moments la història agrària aItàlia es practica molt poc respecte dedecennis passats. L'interès dels investiga-dors durant els darrers decennis s'haorientat cap a altres sectors, per exemplevers la microhistòria i, sobretot, la històriasocial. És pròpiament la història de lesestructures econòmiques la que, segonsel meu parer, ha esdevingut més feble; enpart per un afebliment de la metodologiaeconòmica. La macroeconomia ha esde-vingut una ciència cada vegada més abs-tracta, cada vegada més orientada alsmodels de tipus matemàtic i ja no fomental'impuls, la curiositat, a nivell teòric, per lahistòria econòmica. Per això, el tipusd'història econòmica que es fa seguintaquests models no es serveix dels instru-ments tradicionals de la història rural, per-què busca més aviat la reconstrucció desèries agregades a nivell nacional. Per ala història així entesa, el tipus de docu-ments que són a la base de la meva recer-ca no són presos en consideració. -

La part més interessant de la histo-riografia agrària potser ve de la mà d'untipus d'història rural nova. Bé, no és novadel tot, en definitiva, un tipus d'història queestà present també a Espanya, França,Anglaterra ... i que deriva dels problemes

d'una forma bastant respectuosa amb l'e-quilibri ambiental, més enllà del qual esproduïa l'extinció de l'home (la destrucciódels recursos coincidia amb la mort perfam). És a dir com, dintre d'uns certs parà-metres -perquè una certa degradaciósempre es produïa-, hi havia la necessitatde salvaguarda d'uns recursos limitats.Aquest és un sector en el qual estan tre-ballant molts grups, sobretot a Nàpols, aBari. .. fent seminaris interdisciplinaris i tro-bades al voltant de propostes dels histo-riadors econòmics. Jo ho veig com una deles possibles vies d'evolució positiva de lahistòria rural. També molts investigadorsespanyols, com Ramon Garrabou i altres,estan treballant en aquesta línia. Em sem-bla una direcció de recerca amb un granfutur, en el qual hi pot haver un punt detrobada amb alguns economistes jovesque, des de la perspectiva de l'ecologiaeconòmica, recuperen l'interès per la his-tòria rural i contesten el discurs d'aquellamacroeconomia abstracta de què parlà-vem. Aquests economistes tracten de sor-tir de l'aïllament de la ciència econòmicaentesa com a economia marginalista, coma economia neoclàssica, i tornar almoment en què l'economia estava lligadaa la demografia, la història, la biologia, lesciències de l'home. Tornar no només aAdam Smith i Ricardo, sinó també a l'es-cola historiogràfica alemanya.

En aquests moments no diria resmés, llevat que hi ha una vitalitat de la his-tòria rural a Itàlia. Està vivint una transfor-mació, es publica menys que fa uns anysperò hi ha una major innovació metodolò-gica.

Text:Mònica Bosch i Montse Pellicer

any IV - núm. 10 - juny 2002

Nous fons patrimonials a l'Arxiu deFigueres

Recentment l'Arxiu HistòricComarcal de Figueres ha ingressatels fons de la família Gorgot deFigueres i dels Puig Descals, ambdósdipositats pel Sr. Carlos de Aguilera ide Fontcuberta, comte de Fuenrubia.EI primer és sobradament conegutpels figuerencs, ja que és tot l'arxiufamiliar que estava a la Torre Gorgotabans que aquesta fos destinada aampliació del Teatre-Museu Dalí.Consta de 36 lligalls que comprenendes del segle XVI fins al 1966, a mésde 92 pergamins (XIII-XVII). La docu-mentació fa referència a l'administra-ció del patrimoni, amb escripturesnotarials i documentació comptable degestió de les rendes i altres ingressos.

\

La repercussió científica de la loca-lització d'un document notarial: Unmeteorit el 1704

La recent localització per partdel nostre soci Salvador Vega i Ferrerd'una referència de la caiguda d'unmeteorit la nit del 24 de desembre de1704, entre els protocols de la notariade Verges, ha donat peu a una recer-ca molt més ambiciosa que ha tingutla seva primera repercussió mediàticaen la publicació de la notícia a lesactes d'un futur congrés de la norda-mericana Meteoritical Society. Això haestat possible gràcies a la recercainterdisciplinar portada a terme des

Tingueren propietats a molts poblesde la comarca, en especial a Vilama-niscle, a més de Garriguella, Perala-da, Cabanes, Siurana ... L'altre arxiupatrimonial (1624/1936) és el de lafamília Puig Descals. EI primer baróde les Rodes, títol atorgat l'any 1848,fou Joan de Puig i Descals (1802-1863), hisendat de Figueres, el paredel qual havia fet molt bona fortunaamb nombrosos establiments en emfi-teusi de cases al carrer d'Olot de laciutat de Figueres. També tenia pro-pietats a Sta. Llogaia d'Àlguema,Darnius, Castelló d'E., Cantallops,Cadaqués, Vilamalla, etc. És un fonsfragmentari, però suficient per a estu-diar les estratègies i l'ascensió sociald'aquesta família altempordanesa.

Èrika Serna

del vessant històric i documental pelpropi Vega i des del vessant científic itècnic per part de Jordi Llorca deldepartament de química orgànica dela UAB i membre de l'Institut d'EstudisEspacials de Catalunya, i de Josep M.Trigo-Rodríguez del departament deCiències Experimentals de la Univ.Jaume I de Castelló de la Plana. Unprojecte de recerca interdisciplinarmolt interessant que resta obert a l'a-portació de qualsevol persona quepugui donar més referències sobre lacaiguda d'aquest meteorit la nit deNadal de 1704 observat, segons refe-rències documentals, a Barcelona,Matedepera i Verges. Arxius parro-quials, llibres d'actes d'institucionsdiverses, dietaris, memòries depagès, etc. de qualsevol arxiu deCatalunya o fins i tot d'altres territorispoden resultar d'interès. Si teniu qual-sevol informació podeu trametre-la al'adreça electrònicasavefe@teleline.es

David Moré Aguirre

Les tres dimensions de l'arquitecte.Rafel Masó fotògraf.

L'Arxiu Històric de laDemarcació de Girona del Col-leqid'Arquitectes de Catalunya ha portat aterme recentment una exposició queha posat a l'abast del públic la pro-ducció fotogràfica del fons Masó, l'ar-quitecte noucentista gironí perexcel-lència. Aquesta exposició s'hacomplementat amb l'edició d'un llibresota el mateix títol que posa de mani-fest la feina endegada des de l'ingrésd'aquest fons a l'Arxiu. Exposició i lli-bre estan estructurats en tres gransblocs: l'arquitectura i les arts, la vidafamiliar i el món rural.

És aquest darrer punt el quemereix l'esment en aquest butlletí,atès l'extraordinari valor documentald'aquest conjunt de fotografies quetestimonien una realitat del nostremón rural als anys 20 i 30 del seglepassat avui totalment desapareguda.Algunes d'aquestes fotografies, a tra-vés del seu caràcter familiar, aportenelements interessants per aproximar-

Noverint Universi: Una nova publi-cació d'història rural

EI passat mes d'abril va veurela llum una nova publicació que sotael títol "Noverint Universi" traduïbleper "sàpiga tothom", pretén ésser unbutlletí d'edició i divulgació de docu-ments per a la història de Verges.Malgrat estar vinculat a un municipi,pel seu caràcter pot aportar elementsd'interès per a l'estudi del món ruralde les nostres comarques en general.Sota la voluntat expressada en el seuprimer número d'editar documents perposar-los a l'abast dels investigadorsque puguin estar-hi interessats, l'ob-jectiu d'aquest butlletí és fomentar larecerca i l'intercanvi d'informació.

breus Inos a la realitat camperola d'aquellperíode, però moltes altres destil-Ienla voluntat documentalista de l'autor.Són fotografies que en fer-se immor-talitzaren la vida quotidiana del mónrural d'aquell període.

Aquest és el gran valor històric idocumental de bona part dels fons d'i-matges que es conserven als nostresarxius, l'estudi i anàlisi dels quals per-met aproximar-nos a una realitat quese'ns ha esvaït sense adonar-nos-en.

D.MA

Basant-se en la riquesa que aportenels fons notarials al nostre país homhi podrà trobar referències ben diver-ses sobre les característiques i com-plexitat d'una societat rural com lavergelitana extrapolable a bona partdel nordest català. Els dos primersnúmeros que han aparegut tractenaspectes tan variats com el requeri-ment per posar en venda un mas, oels efectes del despoblament a .Verges a causa de la Guerra deSuccessió. En cas d'estar-hi interes-sats sempre podreu tróbar algunexemplar a la vostra disposició al'Arxiu Històric de Girona.

D.MA

L'Associació ja té 150 membres:

M. Àngels Adroer, GironaJosep Alavedra, SabadellJoan-Lluís Alegret, LlambillesJoaquim Alvarado, FigueresLlorenç Anglada i Laura

Anglada, VilertArxiu H. Com. de BanyolesArxiu H. Com. de la Bisbal d'E.Arxiu H. Com. de FigueresArxiu H. Com. d'OlotArxiu H. Com. de Sta. Coloma

de FarnersArxiu Històric de GironaArxiu Municipal de BlanesArxiu Municipal de FigueresArxiu Municipal de GironaArxiu Municipal de LlagosteraArxiu Municipal de Tossa de M.Marc Auladell, GironaGenís Barnosell, Sarrià de TerJosep M. Barris, Fomells de la S.Bibliothèque d'Histoire-

Département d'Histoire,Universitat de Perpinyà

Joan A. Blanco, GironaMiquel Boada, Les Planes d'H.Jesús Bohigas, GironaXavier Bohigas, GironaMiquel Borrell, Sta Coloma de F.Pere Bosch, BanyolesMònica Bosch, GironaLluís-Jaume Buscató, Roses

Ramon Buxó, OlotFerran Calavia, PauMaria Caldas, GironaMartina Camiade, PerpinyàLluís Camps, CelràJosep Canal, GironaJoaquim Ganals, Riudellots de la S.Marciano Càrdaba, FigueresJaume Carreres, BarcelonaLluís-Esteve Casellas, S. GregoriJosep Clara, GironaJosep Clavaguera, PeraladaLlorenç Codern, BarcelonaOlivier Codina, Santa Coloma

(Andorra)Josep Colls, FigueresAlbert Compte, FigueresRosa Congost, GironaJoan Corominas, SaltJordi Daranas, VidreresIgnasi de Delàs, BarcelonaDidier Delhoume, la Bisbal d'E.Carme Domínguez, Santa

Coloma de FarnersLídia Donat, GironaÀngel Duarte, BarcelonaMontserrat Duran, BarcelonaXavier Espluga, OrriusAssumpta Fabré, MonellsFrancesc Fàbrega, LlançàLlorenç Ferrer, NavarclesJordi Font, Banyoles

Josep Fontana, BarcelonaJosep Formiga, VidreresJoan Fort, Sant Miquel de C.M. Dolors Fuster, Torroella de M.Ricard Garcia, FigueresSamuel Garrido, Vila-realPere Gifre, OrdisEmili Giralt, BarcelonaJoan Gispert, BarcelonaMoisés Gonzàlez, Lloret de M.Josep Grabuleda, BanyolesDidia Holgado, FigueresGabriel Jover, GironaRamir Lacasa, BarcelonaArantxa Letamendi, GironaEmma Llach, Riudellots de la S.Rosa Lluch, BanyolesAntonio López, SabadellMagdalena Mallol, BarcelonaElvis Mallorquí, Riudellots de la S.Joan-Lluís Marfany, LiverpoolJosep Manel Martínez, LieidaPascual Martínez, ValladolidJordi Mascarella, RipollJosep Matas, la Bisbal d'E.Enric Mendizàbal, BellaterraTünde Mikes, BarcelonaPep Molist, Sant Hilari SacalmJoan Molla, CalongeDavid Moradell, SerinyàDavid Moré, Tossa de MarManuel Moreno, Figueres

l'Associació IJoaquim Mundet, GironaJoan Mundet, Tossa de MarPere Orti, BarcelonaInés Padrosa - Biblioteca del

Palau de PeraladaDídac Pagès, LlambillesHug Palou, BarcelonaPere Pascual, IgualadaJosep Pellicer, Sant GregoriMontserrat Pellicer, RipollMagda Plana, OlotJordi Planas, GranollersÀngel Planas, la Bisbal d'E.Arnald Plujà, LlançàJaume Portella, GironaNeus Puig, QuartAbel-Narcís de Puig-Maurice,

GironaNarcís de Puig, VilademíXavier Puigvert, OlotJoaquim M. Puigvert, Vilobí d'O.Miquel Pujol, VilafantAntoni Ramon, GironaJordi Reynés, Torroella de M.Albert Riera, GironaMarisa Roig, CapmanyRosa Ros, GironaRamon Rovira, Corbera de LI.Royal Swedish Academy of

Agriculture and ForestryLibrary, Estocolm

Enric Saguer, Girona

David Sala, BanyolesPere Sala, Sarrià de TerNúria Sala, Lioret de MarJaume Saló, GironaManuel Sànchez, BarcelonaM. Àngels Sanllehy, BarcelonaMontserrat Sanmartí, AltafullaAntoni Saumell, BarcelonaÈrika Sema, FigueresXavier Solà, Sant Feliu de P.Joaquim Solà'-Morales, GironaXavier Soldevila, PalafollsNarcís Soler, GironaGeorgina Soler, VergesSanti Soler, GironaEnric Subiñà, MataróRicard Teixidor, SaltEnric Tello, BarcelonaLluís To, BanyolesXavier Torres, GironaGemma Tribó, Molins de ReiLluís Trilla, GironaCarles Turon, LlagosteraClaude Uchan, Palau-saverderaJoaquim Vall-llosera, GironaFrancesc Valls, els Hostalets de P.Salvador Vega, VergesEnric Vicedo, LleidaJordi Vilamala, GurbMontserrat Vilarrassa, OlotSebastià Villalón, FigueresMario Zucchitello, Tossa de M.

7

• agenda• PREMIS I BEQUES

J

3è Premi Josep L1adonosa d'histò-ria local. AI millor estudi d'històrialocal de l'àmbit de les terres de llen-gua catalana, dotat amb 3.005 .Termini: 31/8/2002. Informaciò: Ajunt.d'Alguaire. Tel. 973756006.

Vè Premi Romà Planas i Miró dememorialisme popular, convocat perl'Associació d'Amics de l'Arxiu de laMemòria Popular, dotat amb 1.202Premia el text memorístic (autobiogra-fia, memòries ...) considerat de mésinterès. S'admeten igualment textosescrits, com testimonis orals recollitsen àudio o vídeo. Termini: 31n12002.Informació: Arxiu de la MemòriaPopular. CI d'Anselm Clavé, 44, 1r,08430 La Roca del Vallès. Tel. 938422 455. Ap. de Correus núm. 150.

IV Beca per a la recerca Museu delSuro de Palafrugell, convocat per lafundació pública Museu del Suro dePalafrugell i el Centre de Recercad'Història Rural (ILCC-Secció VicensVives) de la UdG. S'atorgarà al millorprojecte inèdit de recerca en elscamps de les humanitats i de les cièn-cies socials (història, economia, geo-grafia, antropologia, sociologia ...) quefaci referència a l'àmbit temàtic delsuro. Dotació: 3.000 . Termini:30/9/2002. Informació: FundacióPública Museu del Suro dePalafrugell. CI de la Tarongeta, 31,17200 Palafrugell. Tel. 972 303 998,museudelsuro@es.dominios.net.Bases a la web:http://www.udg.edu/ilcc/CRHR.html

e'0';::)caO)

~CI>>eCI>

"C

nsoCI>

IXI2:

XII Premi Joan Xirgo, convocat pelConsorci de les Gavarres, a un pro-jecte de recerca inèdit relacionat ambqualsevol tema de les Gavarres quecontribueixi a la salvaguarda o l'estudidels valor del massís. Dotat amb3.005 . Termini 31/8/2002.Informació: Consorci de les Gavarres.Tel. 972 64 36 95

Beca de Ciències Socials i Huma-nes Ernest Lluch 2002. AI millor pro-jecte sobre història, geografia, literatu-ra, dret, filologia, art, economia o cièn-cies socials referit a l'àmbit territorialde la comarca de la Garrotxa. Dotadaamb 3.000 . Termini: 30/9/2002. Inf.:Museu Co marcal de la Garrotxa. Tel.972 279130.

Beques Notari Raimon Noguera. LaFundació Noguera convoca duesbeques (una sobre l'època medieval iuna sobre les èpoques moderna i con-temporània) als millors projectes detreball de recerca sobre temàtica his-tòrica, jurídica, institucional, social,econòmica, artística i lingüística utilit-

8

zant la documentació conservada enels protocols catalans o a l'ArxiuHistòric del Col-Ieqi de Notaris deCatalunya. Dotació: 12.020 euroscadascuna. Termini: 15/11/2002. Inf.:Fundació Noguera (CI del Notariat, 4,08002 Barcelona), tel. 93 317 48 00.

• JORNADES I CONGRESSOS

Curs d'estiu de la UniversitatPompeu Fabra "Tossa. Història iterritori". Tindrà lloc a Tossa de 1'1 al5 de juliol de 2002. Programa completi matrícula a la web: www.upf.es/estiu.i Secretaria d'Accions AcadèmiquesEspecials de la UPF (tel. 935421671/1790).

VII Curs d'estiu Comtat d'Urgell"Medievalisme: noves perspecti-ves", Balaguer 10,11 i 12 de juliol2002, organitzat per la Càtedrad'Estudis Medievals Comtat d'Urgell.Programa complet a la web:www.galeon.com/comtaturgell. Inf. iinscripcions (fins al 9 de juliol): ArxiuHistòric Comarcal de Balaguer, tel.973445200, a/e: ahcbal@tinet.org.

Primeres jornades Ensenyament-Arxius "Didàctica amb fonts d'ar-xius", organitzades per l'ICE de laUniversitat de Barcelona. Giraran al'entorn de tres eixos: Els serveisdidàctics del arxius a Europa;Experiències didàctiques amb fontsd'arxius a Catalunya: estat de la qües-tió; i Quin model de servei didàcticvolem? Tindran lloc del 5 al 7 desetembre de 2002 a la Sala de Grausde la Facultat de Formació delProfessorat, edifici de Migdia, Campusde la Vall d'Hebron. Inf. i inscripcions:www.ub.es/ice. i tel. 9340351 90.

I Setmana de l'Aigua. Entorns natu-rals humanitzats: el cas de la rierad'Arbúcies - Parc Natural delMontseny. LLOC: Museu Etnològic delMontseny, La Gabella. CI Major, 6,Arbúcies. DATES: dissabtes 22 i 29de juny de 2002. Les jornades se cen-traran en set xerrades tècniquessobre el coneixement humà i mediam-biental de la riera, i en una sortida decamp que recorrerà diferents trams dela riera. Inf.: Museu Etnològic delMontseny, La Gabella. Tel. 972 860908, memga@ddgi.es

Seminari d'arxius i recerca històri-ca "Grans Arxius Catatalans (I)",organitzada per l'Arxiu HistòricComarcal de Figueres. Dedicat a lapresentació de tres grans arxius cata-lans: l'Arxiu Històric de Protocols deBarcelona, l'Arxiu de la Coronad'Aragó i l'Arxiu Municipal de Barcelo-na. Tindrà lloc a l'Aula de formació delConsell Comarcal de l'Alt Empordà(CI Nou, 48, Figueres) el 15, 22 i 29de novembre de 10 a 13.30 h. Inf. iinscripcions: Arxiu Històric Comarcalde Figueres (tel. 9726701 78).

XXX Setmana Internacional d'Estu-dis Medievals a Pedralbes "Europai l'islam. Acords i desacords", orga-nitzades pel Museu d'Història de laCiutat de Barcelona, l'Institut d'EstudisMedievals de la UAB i l'Institutd'Estudis de a Cultura Medieval de laUB. Tindran lloc al Museu-Monestir dePedralbes (Barcelona) del 26 al 28 dejuny de 2002. Informació i inscrip-cions: Dep. d'Història Medieval de laUB tel. 93333 34 66 (ext. 3144), a/e:gih-hmpd@d1.ub.es.

7es Jornades Antoni Varés: imatgei recerca. AI Centre Cultural la Mercè.(Pujada de la Mercè, 12. Girona), del19 al 22 de novembre de 2002. Terrni-ni: per a les comunicacions, fins al 15de juny (resum); per a inscripcions,fins al 31/10/2002. Les jornades s'ini-ciaran amb un taller de dos dies dedurada sobre Els procediments foto-mecànics: història, identificació i con-servació, i seguiran amb la presenta-ció de propostes i experiències sobreel tractament de col-Ieccíons fotogràfi-ques d'Europa i Amèrica. Inf: Secreta-ria de les jornades. Centre de Recer-ca i Difusió de la Imatge. Placeta del'Institut Vell, 1, 17004 Girona. Tel. 972221 545, crdi@ajgirona.org

~_""'''_\.tIfdtr.....u...HjIMIJ<k2OC1

XXIX Semana de Estudios Medieva-les "Las sociedades urbanas en laEspaña Medieval", organitzades pelDepartamento de Educación y Culturadel Gobierno de Navarra. Tindran lloca Estella del 15 al 19 de juliol de2002. Programa, informació i inscrip-cions a la web: www.cfnavarra.es/cul-tura/medieval, i tel. 948 426 065.

'" Col-loqui d'Estudis Transpiri-nencs: els canvis als Pirineus. AISantuari de Núria (Ripollès), del 4 al 6d'octubre de 2002. Els àmbits de tre-ball són: "Demografia i canvi climàtic","Etnografia: els canvis al món pastorí-vol", "Història i Filologia: les transfor-macions al Pirineu vistes des de lahistòria i les altres ciències socials ihumanístiques", i "Ambiental". Orga-nitzat per la Unió de Centres d'EstudisTranspirinencs. Inf.: Secretaria delComitè Científic, petraria@terra.es;Secretaria del III Col-loqui, ci de JoanMiró, 2-4, 17500 Ripoll; tel. 972 704499, equinocci@terra.es

IV Jornades sobre Sistemes agra-ris, organització social i poder localals Països Catalans "Fires, mercatsi món rural", organitzades pel depar-tament d'Història de la Univ. de Lleidai el Patronat Municipal "JosepL1adonosa" d'Aguaire. Tindran lloc aAlguaire, del 7 al 9 de novembre de2002. Els eixos conductors de lesJornades seran: a) la formació delsmercats i la participació en aquestprocés de les economies pageses; b)les àrees d'influència i la circulació deles mercaderies; c) el mercat: estímulo fre per al desenvolupament de leseconomies pageses? A més a més,les jornades incorporaran un seminarisobre metrologia. Es poden enviarpropostes al Comitè Científic a l'adre-ça electrònica: fires@historia.udl.es

Màster en Gestió d'InstitucionsCulturals. A la Universitat Interna-cional de Catalunya, durant el curs

any IV - núm. 10 - juny 2002

2002-2003, de dilluns a dijous, de18.00 a 22.00 h. Curs de 640 hores.Consta de matèries com producciócultural, finançament, aspectes orga-nitzatius directius i jurídics, etc ...Destinat a professionals, acadèmics iestudiants. Hi haurà sessions informa-tives els dies 22 de maig i 13 de junya les 19.30 h. Es demana confirmarassistència per telèfon. Inf.: Universi-tat Internacional de Catalunya.Campus d'lradier, ci Immaculada, 22.08017 Barcelona. Tel. 932 541800(Sra. Mariona Vila).

cot-toqu¡ franco-britànic "Histoirerurale comparée", organitzat perl'Association d'Histoire et SociétésRurales, la British Agricultural HistorySociety i el Laboratoire d'HistoireAnthropologique. Tindrà lloc a LeMans, Université du Maine, del 12-14setembre 2002. Tractarà aspectesrelacionats amb la diferenciació social:dia 13 "Rapports à la terre et différen-ciation sociale au village (Xllle-XIXe.s.)" i "Le ròle des femmes dans lemonde rural (XVlle-XXe s.)", i dia 14"À la recherche des facteurs du chan-gement. La production agricole à par-tir des inventaires après décès (Xllle-XIXe s.). Informació i inscripcions:Brigitte. Bellanger@univ-Iemans.fr

• EXPOSICIONS

EI Montgrí que hem oblidat. Museudel Montgrí i del Baix Ter (CI Major,31, Torroella de Montgrí), del26/10/2001 al setembre de 2002.

L'exposició vol donar a conèixer elsresultats dels treballs de recerca sobreel massís del Montgrí que, des de fatres anys, es venen promovent desd'aquest museu i que apareixen publi-cats al número 19 de la seva publica-ció periòdica Papers del Montgrí.Entre altres aspectes, s'explica l'estu-di de les activitats tradicionals a lazona, exemples de "paisatge humanit-zar (barraques, forns de calç, aixarts,l'activitat ramadera ...) i, de maneraespecífica, la construcció en pedraseca vista com a manifestació genuï-na de l'arquitectura de les activitatstradicionals a l'àrea Mediterrània. Inf.:Museu del Montgrí i del Baix Ter. CIMajor, 31, 17257 Torroella de Montgrí.Tel. 972 757 301, tdm@ddgi.es

mestallredacció:Mònica Bosch, Rosa Congost,Lídia Donat, Ricard Garcia, DavidMoré, Joaquim M. PuigvertPer a informació i inscripcions:

ASSOCIACiÓ D'HISTÒRIARURAL DE LES COMARQUESGIRONINES

PI. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00Consulteu la nostra Web:www.udg.edu/ilcc/ahr.html

Periodicitat: febrer, maig i octubre.

Dipòsit legal: GI-731-1999