les polÍtiques e conÒmiques: la polÍtica fiscal

73
LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES: LA POLÍTICA FISCAL

Upload: gaille

Post on 23-Feb-2016

24 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES: LA POLÍTICA FISCAL. El Sector Públic. Anomenem Sector Públic al conjunt d’administracions, organismes i empreses de caràcter estatal, autonòmic o local que no siguin de propietat privada. EL SECTOR PÚBLIC. - PowerPoint PPT Presentation

TRANSCRIPT

Page 1: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES: LA POLÍTICA FISCAL

Page 2: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

El Sector Públic• Anomenem Sector Públic al conjunt d’administracions,

organismes i empreses de caràcter estatal, autonòmic o local que no siguin de propietat privada.

Page 3: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

EL SECTOR PÚBLIC

• Sector Públic conjunt d’administracions, organismes i empreses de caràcter estatal, autonòmic o local que no siguin de propietat privada.

Estructura del SP • Administracions Públiques – Administració Central: (Ministeris, INE, SS) – Administracions territorials (CCAA i ens locals)

• Empreses Públiques – Financeres (ICO) – No financeres ( RENFE)

Page 4: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Estructura del SP

• Administracions Públiques– Administració Central: (Ministeris, INE, SS)

– Administracions territorials (CCAA i ens locals)

• Empreses Públiques– Financeres (ICO)– No financeres ( RENFE)

Page 5: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

EL SECTOR PÚBLIC

• El Sector Públic és l’encarregat de dissenyar i aplicar les polítiques econòmiques per tal d’aconseguir determinats fins.

• És coneix com política econòmica com el conjunt d’intervencions del sector públic per a arribar a uns objectius econòmics concrets

Page 6: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

OBJECTIUS1. Creixement del PIB: augment renda personal.

2. Benestar i desenvolupament: major grau de prosperitat econòmica i social i que estigui a l’abast de tothom

3. Estabilitat de preus: control de la inflació

4. Equilibri Pressupostari: que no hi hagi dèficit (és a dir, que no es gasti més del que s’ingressi)

5.Tractar d’equilibrar la balança comercial (respecte a la resta del món) 6. Equitat: aconseguir una distribució de la renda el més equitativa possible

7. Eficiència: utilització de tots els factors productius i de manera adequada

Page 7: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTICA ECONÒMICA• Dins la política econòmica trobem

• Polítiques de Demanda Política Fiscal: impostos i despesa pública Política Monetària: Oferta monetària i interès Política Comercial: importacions i exportacions Política Canviària: tipus de canvi de les monedes Polítiques de rendes: preus i salaris

• Polítiques d’Oferta: aquelles que es centren en l’Oferta Agregada, com per exemple la innovació tecnològica

Page 8: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

LA POLÍTICA ECONÒMICA

• El Sector Públic ha de «jugar» amb les diferents polítiques econòmiques per tal d’aconseguir el major nombre d’objectius possibles.

• De vegades aquests objectius són contradictoris. Per exemple: algunes polítiques que creen ocupació tendeixen a provocar inflació.

Page 9: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

TIPUS DE POLÍTICA

VARIABLES ECONÒMIQUES D’ACTUACIÓ

TIPUS OBJECTIUS QUI LA CONTROLA

POLÍTICA FISCAL IMPOSTOS

DESPESA PÚBLICA

EXPANSIVA

RESTRICTIVA

CREIXEMENT ECONÒMIC

DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA

PLENA OCUPACIÓ

ESTABILITAT DE PREUS

BENESTAR PER ALS CIUTADANS

ESTATS

POLÍTICA MONETÀRIA

QUANTITAT € EN CIRCULACIÓ

TIPUS D’INTERÈS

EXPANSIVA

RESTRICTICA

UE I BANC CENTRAL EUROPEU

POLÍTICA EXTERIORA) CANVIÀRIAB) COMERCIAL

TIPUS DE CANVI DE LA MONEDA

IMPORTACIONS VS EXPORTACIONS

DEVALUACIÓREEVALUACIÓ

FOMENTS DE LES EXPORTACIONS

UE LA CANVIÀRIA

EN ALTRES PAÏSOS ELS ESTATS

POLÍTICA DE RENDES

PREUS I SALARIS CONTROLS DIRECTE DE PREUSCONTROL DE SALARIS

ELS ESTATS

Page 10: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTICA ECONÒMICA COJUNTURAL

• Les polítiques esmentades i els seus instruments són de forma cojuntural, ja que és la forma d’intervenció per aconseguir objectius a curt mig termini.

– Per exemple: una pujada d’impostos, una línia de subvencions a empreses…

• Quan les mesures aplicaes són a llarg termini parlem de política econòmica estructural

Page 11: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTICA ECONÒMICA ESTRUCTURAL

• Es tracta de crear a mitjà i llarg termini mesures per aconseguir els objectius anteriorment esmentats.

• Són més costoses i no donen rèdits polítics.

• Els canvis de govern en els països tendeixen a la seva modificació

Page 12: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

• Reconversió de sectors econòmics• Modificacio d’instruments de política

econòmica• Alteració del funcionament dels mercats

(jornada laboral, drets)• Millora de la competència en certs mercats• Aposta per l’economia social i

mediambientalment responsable

POLÍTICA ECONÒMICA ESTRUCTURAL

Page 13: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

I COM APLICA LA POLÍTICA

• https://www.youtube.com/watch?v=vGn1J6M8o5A

Page 14: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTICA ECONÒMICA I MACROECNOMIA

• I perquè aquestes polítiques poden afectar als objectius macroeconòmics?

• Com influeixen al PIB, atur, creixement, inflació, i distribució de la renda?

Page 15: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

L’OFERTA I LA DEMANDA AGREGADA (pag 192-93)

• Recordem que la macroeconomia s’ocupa del omportament de l’economia en el seu conjunt.

• Si en microeconomia teníem: oferta, demanda i preu, en macroeconomia tenim Oferta Agregada, Demanda Agregada i Nivell mitjà de preus

Page 16: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

• L’oferta i demanda agregada (o de mercat) expliquen el funcionament d’una economia en el seu conjunt.

• Els agents actuen oferint (empreses nacionals i estrangeres) i demandant (consumidors, empreses i sector públic)

• Així com és difícil modificar l’oferta agregada d’un país (perquè és complicat canviar la seva capacitat productiva) si que es pot influir en la Demanda Agregada.

L’OFERTA I LA DEMANDA AGREGADA (pag 192-93)

Page 17: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

LA DEMANDA AGREGADALA DEMANDA AGREGADA o EL PIB PM

• És la quantitat total – o despesa total- que estan disposats a gastar els diferents agents de l’economia a un nivell mitjà de preus determinat

• Els agents que hi participen són les economies domèstiques, les empreses, el Sector Públic i el Sector Exterior.

• Els components de la DA: C + I + G + (X-M) – Consum de les famílies – Inversió empresarial – Despesa Pública – Saldo Nét de Exportacions

Page 18: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

LA DEMANDA AGREGADA• Per tant qualsevol alteració en la fòrmula del PIBpm farà que es

desplaci la demanda agregada. Factors que ho condicionen:– Consum

• LA Renda disponible de cada any més renda, més consum• Si hi ha una riquesa addicional a part del sou• Ganes d’estalviar

– Inversió• Costos: slaaris, tipus d’interès, energia…• Ingressos que espero• Expectatives

– Despesa pública• Si l’Estat te més o menys diners

Page 19: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

L’OFERTA AGREGADA• És la quantitat total de béns i serveis que estan disposades a

vendre les empreses donat un nivell mitjà de preus, uns costos de producció i unes condicions del mercat.

• És a dir, el que influeix l’Oferta Agregada són: – El nivell mitjà de preus – El cost dels factors productius – La tecnologia disponible – Les expectatives empresarials

Page 20: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

EQUILIBRI

• L’oferta i demanda agregada es troben en el mercat.• La corba d’oferta arriba un moment que es vertical,

perquè ja no podem produir més

Page 21: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

TREBALLEM

• Raona quines repercussions tenen sobre l’oferta i la demanda agregada els fets següents:

• a)Descens de la despesa pública • b)Augment de les exportacions • c)Abaratiment dels salaris • d)Baixada de tipus d’interès • e)Increment de les importacions • f)Reducció dels impostos • g)Augment preu del petroli • h)Avenç tecnològic

Page 22: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

LA POLÍTICA FISCAL

• Utilització de la despesa pública i els impostos per tal d’incidir en la Demanda Agregada, i aconseguir els objectius macroeconòmics fixats (pel que fa al PIB, a la inflació i a l’ocupació). El seu objectiu és un creixement continu en el temps.

• Té un un fort impacte sobre l’estalvi (els impostos afecten les rendes i sobre la despesa privada) i sobre la inversió (mitjançant la despesa pública)

Page 23: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

INSTRUMENTS POLÍTICA FISCAL

• Els dos instruments que té el Spub pel que fa a la política fiscal són:

1. La despesa pública (G): la qual influeix directament sobre la demanda agregada. La despesa pública inclou les compres de béns i serveis i les transferències del Spub a particulars.

2. Els impostos: influeixen en el Consum Privat (C) i les inversions a les empreses (I) i per tant a la DA.

Page 24: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

INSTRUMENTS POLÍTICA FISCAL

IMPOSTOS

DESPESA PÚBLICA

Page 25: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

TIPUS DE POLÍTICA FISCAL

• Expansiva: s’utilitza quan es vol calentar l’economia, crear ocupació i creixement. Consiteix en o bé baixar els impostos o bé augmentar la despesa pública.

• Reestrictiva: s’utilitza per refredar l’economia i controlar els preus.

Page 26: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

LA POLÍTICA FISCAL EXPANSIVA• La política fiscal expansiva és aquella que busca, mitjançant la

reducció d’impostos i/o l’augment de la despesa pública, augmentar la producció (PIB) i l’ocupació.

• Tanmateix una política fiscal expansiva sol anar acompanyada d’una pujada de preus (inflació)

• Vegem a la pissarra l’esquema i la gràfica de la política fiscal expansiva...

Page 27: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

La Política Fiscal Expansiva

AugmentDespesa Pública

G

Renda Disponible

Consum

Inversió

DemandaAgregada

Producció

Ocupació

Preus

Reducció d’impostos

T

Page 28: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTICA FISCAL REESTRICTIVA

• S’utilitza per contraure la demanda agregada. Quan l’economia es troba en una fase d’expansió i es comencen a donar tensions inflacionistes, una política fiscal restrictiva pot ajudar a frena aquest augment dels preus.

• Caldrà doncs, pujar impostos o reduir la despesa pública, per tal de frenar el creixement, l’ocupació i els preus.

• Vegem-ho a la pissarra.

Page 29: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

La Política Fiscal Restrictiva

DisminucióDespesa Pública

G

Renda Disponible

Consum

Inversió

DemandaAgregada

Producció

Ocupació

Preus

Pujada d’impostos

T

Page 30: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

ELS INSTRUMENTS FISCALS

Són els instruments dels quals disposen els governs per aconseguir els seus objectius. Es distingeixen 1.Polítiques Fiscals discrecionals: les apliquen els governs quan volen influir sobre els ingressos o les despeses intencionadament 2.Estabilitzadors automàtics: ingressos i despeses públiques que augmenten i disminueixen en paral·lel amb el nivell de producció d’un paí

Page 31: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS

• Són el conjunt de mesures que decideix adoptar el Spub explícitament per aconseguir els objectius marcats pel que fa a producció, renda o ocupació.

• S’utilitzen per reactivar l’economia malgrat que presenten dificultats per la seva posada en pràctica i lentitud dels tràmits burocràtics

Page 32: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Programes d’obres públiques: inversions en infraestructures. Tenen un doble objectiu: donar feina als aturats i dotar d’infraestructures de millora.

Programes públics d’ocupació: contractar temporalment població desocupada per reduir l’atur

Programes de transferències: ampliació del període de cobrament de l’atur, transferències a col·lectius desfavorits, subvencions...

Modificació de tipus impositius: el % que cal pagar es modifica per incidir sobre la renda o recursos dels empresaris

POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS

Page 33: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

POLÍTIQUES FISCALS DISCRECIONALS: HABITATGE, SANITAT I MEDI AMBIENT

• Habitatge: facilitar l’accés a l’habitatge als sectors més desfavorits (ajudes al lloguer, vivendes protecció oficial…)

• Sanitat: fins ara el Sector Públic intentava garantir unes prestacions universals i gratuïtes. – És un sector que requereix inversió i voluntat política – Problema: envelliment de la població – Malalties cròniques

• Medi ambient: Cal inversió per revertir la tendència de sobreexplotació dels recursos i contaminació.

Page 34: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS

• Un estabilitzador automàtic és un mecanisme que de forma mecànica afavoreix reduir la dinàmica que porta l’economia (tant les recessions com les expancions).

• Són els ingressos i les despeses públiques que augmenten o disminueix alhora que el nivell de producció d’un país.

• És a dir, són fets que estabilitzen l’economia sense que calgui aplicar polítiques discrecionals.

Page 35: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

• Impostos proporcionals: no varien a mesura que ho fa la renda

• Impostos progressis: puja quan augmenta la renda

• Cotitzacions socials: el que aporten treballadors i empreses a la Seguretat Social

• Subsidis de desocupació: ajudes concedides aturats

ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS

Page 36: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

COM FUNCIONEN?

• Actuen provocant efectes contraris a la fase de l’economia.

Page 37: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

ELS ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS

• Si una economia entra en recessió, la càrrega impositiva serà menor i les transferències majors, la qual cosa afavorirà la reactivació de l’economi.

• En canvi una economia en expansió, on més gent treballa, hi haurà menys transferències i es recaptaran més importos i cotitzacions socials.

Page 38: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

TREBALLEM A CLASSE

Raona la veracitat o falsedat de les següents afirmacions:

a) La impressió de diner és una política fiscal expansivab) Un augment dels impostos pot provocar inflacióc) La construcció d’un aeroport és una política fiscal

discrecionald) Un augment de les pensions pot fer pujar la

producció de l’economia.e) Les polítiques fiscals discrecionals no tenen cap

desavantatge.

Page 39: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Pressupost del Sector Públic• Com qualsevol agent econòmic, el Spub, abans d’iniciar un

exercici econòmic fa els comptes de la seva previsió d’ingressos i despeses.

• Amb aquesta previsió elabora un document que anomenem pressupostos, en el qual es recullen la previsió d’ingressos i despeses que té previst realitzar durant un exercici econòmic.

• Si hi ha més ingressos que despeses parlarem de superàvit pressupostari i si hi ha més despeses que ingressos dèficit pressupostari.

Page 40: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Pressupost: instrument de política econòmica

• És un instrument molt important de política econòmica, ja que mitjançant la despesa pública es pot influir sobre l’economia: PIB, ocupació...

• A més és un instrument de planificació financera que ajuda al Spub a concretar que podrà fer i que no.

• Tots els pressupostos estan esbiaixats ideològicament depenent de qui hi ha al poder perquè influeixen en com es reparteix la renda de la societat.

Page 41: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL
Page 42: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Contingut dels PGE

• Estat de les despeses• Estat dels ingressos• Estas financers de les societats estatals

A més de les previsions de despeses i ingressos, en els Pressupostos, hi apareixen també els seus objectius econòmics generals i els instrument de política macroeconòmica i microeconòmica que utilitzaran per fer-ho.

Page 43: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Els pressupostos generals de l’Estat

• Fem-nos algunes preguntes:– Perquè han provocat tant de debat i conflicte?– Perquè els partits polítics discuteixen?– Com es realitzen?

Page 44: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Fases dels pressupostos:

1) Preparació: són competència del Govern, del Ministeri d’economia

2) Discussió i aprovació: el Govern els presenta a les Corts Generals, per al seu examen i aprovació

3) Execució: posada en pràctica de despeses i ingressos

4) Intervenció i control

Page 45: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

ESQUEMA INGRESSOS I DESPESES

• Ingressos Ordinaris– Impostos Directes– Impostos Indirectes– Activitat d’empreses

públiques que generen beneficis

– Cotitzacions Socials– Taxes

• Extraordinaris– Deute Públic– Privatitzacions

• Corrents– Compra béns i serveis– Pagament funcionaris

• De Capital o inversió• Transferències i subvencions:

– Pensions– Beques– Atur– ...

Ingressos Despeses

Page 46: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Els ingressos

• Ingressos Ordinaris: – Impostos, Tributs i taxes: la diferència rau en que els

impostos són obligatoris i es paguen sense contraprestació, mentre que els tributs i taxes es paguen per un servei (recollida d’escombreries, renovació del DNI...)

– Cotitzacions Seguretat social– Activitat d’empreses públiques que generen beneficis

• Extraordinaris– Deute Públic– Privatitzacions

Page 47: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Impostos • Són una imposició del Spúb als individus, unitats familiars i

empreses, perquè paguin una certa quantitat de diners amb relació a determinats actes econòmics.

• Els són el principal ingrés del Sector Públic i per això de la seva importància de que tothom en pagui.

• Tanmateix també poden tenir altres finalitats: buscar que es redueixin certes activitats (tabac o contaminació).

Page 48: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Els impostos i el sistema tributari

• Tot sistema tributari (el conjunt d’impostos d’una economia) cerca aconseguir 3 objectius:Neutralitat: que els impostos no influeixin en el

funcionament de l’economia de mercatSimplicitat: han de ser comprensibles per tothom i

fàcils de recaptarEquitat: cal que sigui el + equitatiu possible

Page 49: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

PREGUNTES QUE CAL FER-NOS SOBRE ELS IMPOSTOS

• Sobre qui o què recau?• Qui l’ha de pagar?• Afecta a tothom igual? Quin tipus impositiu

té?

Page 50: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Classificació dels impostos

D’acord a la proporció que recau sobre la renda– Progressius: % que s’aplica augmenta quan augmenta la

renda (IRPF)– Regressius : a major renda, menor %– Proporcionals: el % que s’aplica és el mateix (IVA)

Segons sobre què o qui recau l’impost– Directes: recauen sobre el contribuent (sigui una

persona o una empresa: IRPF, Impost de Societats)– Indirectes: recauen sobre un acte concret: per exemple

l’IVA recau sobre el consum

Page 51: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

IMPOSTOS

• Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF): te’l treuen del salari, interessos i lloguer que cobres.

• Impost sobre el valor afegit (IVA): recau sobre el consum i és per tothom igual.

• Impost de Societats: imposto sobre el benefici de les empreses.

• Impost transmissions patrimonials: impost que es paga quan hi ha una operació de compra venda de cases, locals…

• Impost successions: impost sobre les herències• Impostos Especials: Tabac, alcohol, benzina,

Page 52: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL
Page 53: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL
Page 54: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Finalitat dels Impostos

• Finançar el Sector Públic• Regular l’activitat Econòmica• Millorar la distribució de la renda• Possibilitar l’Estat de Benestar

Page 55: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

EL SILENCIO DE LOS RICOS

• http://videoseconomia.blogspot.com.es/2011/10/el-silencio-de-los-ricos.html

Page 56: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

TAXES i COTITZACIONS SOCIALS

• Taxes: Són els pagaments a canvi de la utilització s’un servei públic o una activitat que proorciona benefici directe a l’usuari (matrícula universitària)

• Les COTITZACIONS SOCIALS: els treballadors afiliats a la seguretat social paguen per tenir dret a certes prestacions com l’atur, la malaltia, la jubilació

Page 57: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

INGRESSOS EXTRAORDINARIS

• Privatitzacions: venda de patrimoni públic a capital privat, bé siguin bens edificis o empreses o serveis. – Avantatges: donen liquiditat immediata– Desavantatges: • Tant sols les pots utilitzar un cop• El servei pot perdre qualitat i equitat en passar a mans

privades (aigua, llum,…)

Page 58: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

• Deute públic: conjunt de deutes que manté un Estat respecte a altres països. L’Estat emet uns bons que són part del seu deute «trossejat». Els particulars compren aquests bons per una quantitat i l’Estat es compromet a pagar-los uns interessos.

• Avantatges: liquiditat immediata• Desavantatges: molt costós pels elevats interessos (la prima

de risc)

INGRESSOS EXTRAORDINARIS

Page 60: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

La despesa pública

• Conjunt d’obligacions de pagament contretes pel Spub• Tipus:

– Despeses corrents: % més elevat. Es destinen a dotar la societat de serveis públics (educació, sanitat, defensa...)• Adquisicions o lloguer de béns i serveis per les empreses• Remuneració treballadores públiques

– Despeses d’inversió: es destinen a mantenir el capital productiu del país (ports,aeroports,...)

– Altres despeses: les que efectua sense contraprestació: transferències i subvencions.

Page 61: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

DESPESA PÚBLICA

• Despesa Real– Corrents: ajuden a mantenir l’activitat normal del

sector públic com a gent econòmic el qual compra béns, ofreix serveis (educació, seguretat, justícia) i contracta treballadors (funcionaris)

– Despeses D’inversió: amplien la capacitat productiva

• Transferències i subvencions: redistribueixen renda

Page 62: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL
Page 63: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

El Saldo Pressupostari

• És la diferència entre ingressos i despeses:

• S’anomena superàvit quan hi ha més ingressos que despeses

• S’anomena dèficit quan hi ha més despeses que ingressos

Page 64: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL
Page 65: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL
Page 66: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

El dèficit Públic• Ja hem dit que quan els ingressos són inferiors a les despeses,

es crear el famós dèficit públic• Hi ha tres possibilitats per finançar el dèficit públic:1. Els impostos: però les pujades són impopulars2. El deute públic: conjunt de préstecs que les economies

domèstiques i empreses concedeixen al Spub. Aquests préstec estan en forma de bons que emet el govern i compren particulars. Els bons són una promesa de pagament d’una quantitat en una data futura.

3. Emetre diners en circulació (No en la UE): inflació

Page 67: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

El dèficit públic i les fluctuacions cícliques

• Dèficit cíclic part que varia amb el cicle econòmic• Quan hi ha crisi:

– Menys ocupació. Menys gent pagant impostos i augmenta la despesa pública perquè cal pagar les prestacions d’atur (augment de les trasnferències). Augmenta el dèficit públic.

• Quan hi ha fase expansiva:

– Disminueix l’atur, més gent treballant i pagant impostos, disminueixen les transferències: superàvit.

• Dèficit estructural: part del dèficit pressupostari que és independent del cicle econòmic. Es deu a desajustos estructurals entre ingressos i despeses.

Page 68: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

També es pot reduir el dèficit

• Gastant menys

Page 69: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Els paradisos Fiscals

• Què són? – Territoris una on hi ha una fiscalitat nul·la o molt baixa

(impostos molt baixos): es paga menys – Localització formal per realitzar frau fiscal– Facilitat per reconvertir diners negres en diners legals– Certes persones, empreses o capitals troben cobertura

per a les seves activitats (algunes delictives)– Absència de normes que limiten aquests moviments

de capitals

Page 70: LES POLÍTIQUES E CONÒMIQUES:  LA POLÍTICA FISCAL

Quins efectes tenen• Les empreses deixen de pagar impostos al país d’origen:

evasió fiscal i l’Estat te menys diners per les seves transferències i inversions

Més desigualtat i pobresa

o Delinqüència corrupció

o Inestabilitat financera: capitals que es mouen sense regles

o https://www.youtube.com/watch?v=zz8LSCL19NQ&list=PLC6081092011980A6