les pluges d’arbeca, com conéixer les persones a través de ... · través de la grafologia la...

Com conéixer les persones a través de la grafologia

La història de la banda musical d’Arbeca

Núm

ero

10 ·A

bril

2007

· A

rbec

a

Les pluges d’Arbeca, comptabilitzades des de 1969

3

És hora de reflexionarLa Borrassa arriba al seu número 10 just tres anys després de treure el primer, a l’abril de 2004, tot i que abans de sortir al carrer ja feia molts mesos que hi treballàvem. Els períodes temporals ens indiquen que aquesta revista va néixer després de les últimes eleccions municipals, i tothom ho sap o ho hauria de saber. La Borrassa respon a una promesa electoral d’Esquerra i la va assumir la regidoria de Cultura i l’equip de govern sencer des del moment que és l’Ajuntament qui la financia. Ara s’acaba el mandat i venen unes noves eleccions municipals, de manera que s’obren moltes portes en el sentit que l’Ajuntament actual canviarà, i els membres de la Borrassa no podem evitar preguntar-nos si el proper equip de govern municipal, sigui quin sigui, assumirà aquest projecte cultural i comunicatiu com a seu o no. El temps ens ho dirà.Igual que reflexionem sobre el futur de la revista, convindria que tots els arbequins i arbequines reflexionéssim sobre els últims quatre anys a Arbeca. La reflexió, en tots els sentits i en totes les coses, sempre és bona. Per reflexionar nomès cal analitzar la realitat que coneixem, pensar-hi i preguntar-nos el per què, el com, si tenim tota la informació o no, si hi estem d’acord o no... És un bon moment perquè cadascú intenti veure les coses positives i negatives del nostre poble, les que s’han fet bé i ens fan sentir orgullosos, i les que no ens agraden i no voldríem que hi fossin, i mirar de saber per què les coses són com són i no d’una altra manera, molts cops no n’hi ha prou amb el “ens han dit” o “he sentit” com perquè ho prenguem com a veritat absoluta. La veritat es pot trobar de moltes maneres, tenim moltes vies de comunicació obertes, molts elements per jutjar i comparar, i sinó, podem preguntar directament a la persona o persones que tenen a veure amb el que volem saber. Amb educació i bones maneres, no ens ha de fer por de parlar de res.També fora bo que no ens tanquéssim amb Arbeca sol i tots i totes fessim l’exercici de comparar l’estat i l’evolució del nostre municipi amb pobles similars al nostre, i intentar buscar el per què de les diferències que puguem trobar entre un i altres. Reflexionar és una tasca necessària per emetre un judici i a vegades no és tan fàcil com sembla, cal no deixar-nos enganyar per la superficialitat, per informació poc contrastada, per opinions dels altres i no la nostra. Estant aprop d’unes noves eleccions municipals que decidiran el futur dels propers quatre anys pel nostre poble, des d’aquí us convidem a exercitar aquesta reflexió, igual que reflexionem sobre les coses petites o que ens són més properes, fem-ho també sobre Arbeca si la sentim nostra.

Índex

CoordinadoraAlba Elías Ribera

Consell de redaccióAnna Aguilà MarsalBerta Esqué i MoyàMontse Fernández i EgeaAntonieta Safont i Masot

Disseny portada: Jaume Nadal

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

I tu, què n’opines? 4

El dia a dia 13

On anem a raure... 29Una passejada per la Fortalesa dels VilarsDe tu a tu 32La grafologia, una altra manera de conèixer les personesHo sabies? 35La Banda, una entitat musical perduda

En primera persona 37La història d’Arbeca 38

Tercera jornada: Arbeca, una vila medievalHo diu el Sr. metge 42Consells davant un refredat comú i la grip

La butaca 43

L’amor a través de tres pel·lícules de François TruffautEl temps 45

A foc lent 49

Entreteniments 50

El còmic 55

Col·laboradorsJesús EliesEsmeralda FustéJaume NadalImma CapellJordi EsquéSergi Pelegrí

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

Editorial

Dipòsit legal: L-381-2004Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

4

Les escoles compleixen 50 anys

Durant l’any 2007 es compliran 50 anys de la construcció de les nostres Escoles, de l’actual CEIP Albirka. Les nostres Escoles aviat faran el mig segle! Davant d’aquest fet, des de tota la comunitat educativa del nostre poble ( CEIP Albirka, APA Albirka i Ajuntament d’Arbeca ) volem estar a l’alçada de la importància que mereix aquesta efemèride. En tot aquest procés hi ha hagut una magnífica col.laboració entre totes les parts. Som moltíssims els arbequins i arbequines que hi hem passat una part important de les nostres vides i tenim íntimament lligat amb elles una gran quantitat de records i emocions. Entre els projectes previstos i algun d’ells ja fets o en marxa hi ha la realització d’una samarreta commemorativa, un calendari, un llibre sobre la història de l’ensenyament a la nostra vila, la realització d’un arxiu fotogràfic amb format DVD, exposicions de fotografies i material escolar i dos actes commemoratius. Des d’aquí vull donar les gràcies anticipades a totes aquelles entitats que a hores d’ara han col.laborat en qualsevol dels projectes esmentats: APA Albirka, CEIP Albirka, Diputació de Lleida, Consell Comarcal, Delegació del Govern a Lleida, Departament d’Educació i Associació BEC d’Arbeca.Des de fa gairebé dos anys, des d’aquesta regidoria, conjuntament amb molts col.laboradors i les entitats i institucions abans esmentades, hem estat treballant de manera constant i discreta per tal que els dos actes que falten per la celebració siguin el màxim de participatius. Ja n’he parlat una mica en altres ocasions però vull aprofitar aquest mitjà per fer-ne una explicació una

mica més pormenoritzada. El primer, tindrà lloc el dia 21 d’abril i el segon, el 16 de juny, ambdós dissabte per la tarda. En el primer dels dos hem convidat a tots els mestres que han passat per les nostres Escoles a mode de reconeixement i homenatge, i hi haurà la presència de diverses autoritats educatives i institucionals de la nostra comarca i Demarcació Territorial. Esdevindrà un acte obert a tothom en el qual podem retrobar-nos amb aquells professors o profesores dels quals en tenim un bon record. Hi haurà una xerrada per part de Francesc Pané i la presentació del llibre “50 anys al Castell” de Sergi Pelegrí i Perera. L’acte serà amenitzat pel Trio Minuet i hi haurà actuacions de diversos grups locals i clourà amb un piscolabis per a tots els assistents.En el segon es realitzarà una trobada d’ex-alumnes, mestres i ex –mestres, un sopar, ball popular i una actuació infantil que a hores d’ara encara estem concretant. Evidenment també esdevé un acte obert a tothom. Pot ésser una magnífica oportunitat per retrobar als nostres companys i companyes de promoció escolar, que degut a la vida agitada que tots portem, ens impedeixen de veure i fer-la petar una mica.

Esperem que tots aquests projectes ens serveixin per tal de posar, ni que només sigui durant unes poques hores, als nens i nenes que vam ésser a la primera línea de la nostra personalitat i governin i domestiquin a l’adult amb el qual compartim el cos.

Xavier Sans i DuchRegidor d’Ensenyament

5

Turisme, una possibilitat a tenir en compte.

Revisant les dades estadístiques facilitades pel sistema de control de visites de pàgines web Webalizer, veig que en l’últim any la pàgina web municipal d’Arbeca www.arbeca.org, l’han vist 40.000 persones, una xifra gens menyspreable, que hem porta a reflexionar cap a on podria caminar Arbeca.Sense cap dubte el millor producte i la millor carta de presentació que té la població d’Arbeca, i que encara no hem explotat, és el privilegi que tenim de donar nom a una varietat d’oliva de la qual s’extreu el millor oli del món, com hem deia el Jose Lorente, “l’arbequina ve d’Arbeca” i això no ens ho podrà prendre mai ningú i el que hem de fer és treballar-ho, vendre-ho i treure’n el màxim profit possible, doncs quan els milions d’arbres de la varietat arbequina que es planten a tot el món entrin en producció, tindrem oli a dojo per a tots i de qualitat, però el que no hi haurà mai és prou oli d’Arbeca per a tots, i amb polítiques agressives de màrqueting hem de saber posicionar-nos al mercat amb aquest fet diferencial, intentant integrar-lo a les possibilitats turístiques que té el nostre municipi. Doncs, si sense fer gran despesa en promoció, només penjant una pàgina a internet ja interessem a 40.000 persones, és obvi que tenim potencial i camí per recórrer.La segona joia del nostre municipi és la Fortalesa dels Vilars, aquest monument únic ens aportarà molts visitants i hem de ser capaços d’establir les sinèrgies necessàries per tal que tot aquest públic potencial deixi un benefici econòmic al poble, ja sigui des del preu de l’entrada, a possibles compres, a la restauració...Si això ho complementem amb les Visites al Castell, i la resta de patrimoni cultural com pot ser la Capella, l’Ermita de Santa Caterina, el Moli de l’Argilés, la Font de la Juliana....com a propis, i tots els que tenim a l’abast com són l’Estany de Vila-sana, la Ruta del Cisté.... ens hem de creure d’una vegada per totes que tenim prous atractius i estem situats estratègicament per ser receptors de turisme de qualitat.I per últim, la tercera font d’ingressos del municipi, per tal de garantir-ne la sostenibilitat, ha de ser una xarxa extensa, productiva i ordenada de teixit empresarial, amb microempreses de les que no marxen a produir a Xina perquè la mà d’obra és més barata.Agricultura-ramaderia, comerç-turisme, microempreses industrials, aquests poden ser els tres pilars en els quals es fonamenti l’economia d’Arbeca en els propers anys, per això caldrà que ens ho creguem tots, serà bàsic que la iniciativa privada cregui en el producte i es facin allotjaments, s’organitzin viatges, conjuntament amb unes polítiques municipals i supramunicipals que facilitin aquestes iniciatives i que facin atractiu el nostre

poble a nivell cultural però també industrial. Entre tots haurem de cuidar l’entorn, cuidant els detalls, respectant el mobiliari urbà, i si cal, anant a buscar ajuda a altres Administracions per aconseguir un tret diferencial en el nostre municipi, en definitiva, haurem de fer pinya per tal de poder aconseguir els objectius que finalment s’acabin marcant.Ens hem d’il·lusionar, tocant de peus a terra, però amb passos ferms, doncs 40.000 visites són moltes visites. Si per començar a engrescar-nos, cada visita l’associem a una persona, i considerem que aquesta ha perdut una estona a entrar a la nostra pàgina, també potencialment podem creure que estarà disposada a venir al nostre poble, si fos així, ens podem plantejar diverses hipòtesis: 40.000 persones a cinc litres d’oli per persona, 200.000 litres d’oli. Els tenim? Si no els tenim, en podrem apujar el preu per aquell qui vulgui oli exclusiu d’Arbeca?40.000 persones a 4€ que val l’entrada al Castell, 160.000€, per reinvertir en cultura, i si els Vilars ens proporciona la mateixa quantitat ?, i si són dinars? o sopars?, o embotits? o melmelades? o dolços? o vi? o ...?La dada de 40.000 té moltes interpretacions i és molt variable i gens científica, però pensem-hi!

Santi Sans Mir Regidor de promoció econòmica

Col·labora amb la Borrassa

Envian’s la teva opinió

[email protected]

6

Constituïda a les Borges Blanques la confraria de l’oli verge extra de les Garrigues

S’ha constituït a les Borges Blanques, capital de les Garrigues, la Confraria de l’Oli Verge Extra de les Garrigues.

Aquesta Confraria, oberta a tothom, amb sensibilitat amb l’oli verge extra que es produeix a les contrades lleidatanes i més particularment a la comarca de les Garrigues i una petita part de l’Urgell i el Segrià.

Els objectius de la Confraria són la divulgació, promoció i difusió de les excel·lències de l’oli d’oliva arbequina garriguenc, mitjançant tota mena d’activitats i intercanvis.Tindrà forta presència en tot el relacionat amb l’alimentació i la gastronomia, amb especial incidència en els establiments hostalers i de comerç especialitzat.Dins les activitats, hi cabran tota mena d’actes culturals, pedagògics i festius dedicats a la promoció del millor oli del món.

Han estat els fundadors persones molt conegudes i conscienciades dins el sector de l’oli i de la comunicació, entre ells destaquem a Jaume Fallada, president Agrolés, Jordi Nogués, director del Parc Temàtic de l’Oli (Masia Salat), Ramon Gassió, escriptor i director d’audiovisuals, Josep M. Más, directiu bancari, Otto Pérez, Gerent del Patronat de la Fira de l’oli de les Garrigues, Ramon Albert Giné, restaurador, Francesc Riera, hostaler, Josep Segura, intel·lectual, Ramon Giné, president de l’Ateneu Popular de les Garrigues...

A mesura que portem a terme les nostres activitats ens posarem en contacte amb vostès per informar-los més detalladament de tota la nostra programació a mesura que es vagi produint.

Ramon Gassió MónicoGerent i Comunicacions

Es poden posar en contacte amb la Confraria a :

CONFRARIA DE L’OLI VERGE EXTRA DE LES GARRIGUES C/ Lluís Companys, 13 25400 les Borges Blanques Telèfon 973 141030 / 653 615 205

e.mail [email protected]

www.confrariaoligarrigues.com

7

��

8

��

��

��

�� !�� """��#�� $�� %�� !��&��

�

�

��

� !"#��'(��

� "$#%#$&'�� )�� *� ��

�� (") �'�� +��

�� (#(%'��,�� +��

�� '��

��

��

�� -�� ,��.��%��/�

9

��

�

�

��

��

��

��

��

��

�� !� ��

�� " ��!��

10

��

��

��

��

��

�� !��

��

�� "��

�� #��$� ��

�� %�� "��&��

��&��'�� $� ��(��

��

�� )��

�� * ��!��

��

�� )�� +� ��

��,�� !�� -�� !./0�

�� 1��

��+� 234'/.567�� 1�� *"�� $��

��8�� (��

�� "��9��

�� )��!��(��

�� :��$��

��

��

�� ;��#��(��$� ��

��

�� <��= ��+��

��

�� *��$��=��

�� ;��>��

��,��

?��-��

13

El passat divendres dia 9 de març , l’Associació de Dones l’Olivera Arbequina de la localitat i en motiu de la Diada de la Dona Treballadora organitzà una vetllada farcida d’activitats.La sessió engegà a les 9.ooh del vespre amb una taula rodona sobre la conciliació de la vida laboral i familiar avui en dia. Les protagonistes de la xerrada foren quatre arbequines amb un perfil laboral i familiar diferent: la sra Antònia Canut, la sra Araceli Garcia, la sra Ramona Barrufet i la sra Teresa Motlló. La reflexió final anà a càrrec de la psicòloga social i professora de la UDL, la sra Rosa Pérez que insistí en el fet que encara falta camí per a la igualtat i que no s’ha d’abaixar la guàrdia.A continuació, es proseguí amb un sopar al “Centro” on hi assistiren un total de 100 dones.Finalment, i per acabar d’arrodonir la diada, s’amenitzà

amb una llarga i divertida sessió d’escala-hi-fi , recital poètic i d’acudits a càrrec d’arbequines d’edats diferents.El balanç de la vesprada fou molt positiu i satisfactori.D’altra banda, l’Associació no descansa en les seves activitats i continua amb xerrades i sortides interessants per als propers mesos.

El conseller Joan Puigcercós visita la residència d’ArbecaEl conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, va visitar Arbeca el passat dia 3 de març, acompanyat del director dels serveis territorials del seu Departament a Lleida i veí d’Arbeca, Àngel Vidal, i del delegat del Govern a Lleida, Jaume Gilabert.El conseller va visitar les obres del Centre Municipal de Serveis Socials, al qual el seu Departament hi ha aportat una subvenció de 532.182, 54 euros, dels 674.673 que marca el pressupost. Puigcercós es va mostrar satisfet que les obres es desenvolupin amb normalitat i va remarcar la idoneïtat del lloc on està situada la residència, ja que ara que nomès hi ha les plantes i els pilars contruïts es pot intuir les vistes i la llum que tindrà el local de cara al terme del poble. Abans de visitar la residència, Puigcercós va visitar l’Ajuntament d’Arbeca i va reunir-se amb els membres que el formen, després de signar al llibre d’honor. El conseller també va estar una estona amb representants de les entitats del poble, als quals Àngel Vidal els va explicar les noves convocatòries de subvencions que hi ha i que depenen del seu Departament per tal que les tinguin en compte i s’hi puguin acollir. Puigcercós també va dir que el seu Departament treballarà perquè les noves tecnologies, especialment la cobertura de telefonia mòbil i internet, arribin amb qualitat arreu del territori.

Les dones d’Arbeca celebren el dia de la Dona Treballadora

Imatge d’algunes de les assistents a la xerrada

14

En el passat ple del mes de febrer es va aprovar un reformat de la fonamentació del Centre Municipal de Serveis Socials, conegut com la “ Residència”. En un primer moment i segons els estudis del terreny, la Direcció tècnica va decidir que la fonamentació es faria mitjançant el sistema de murs pantalla. Una vegada començada l’obra i fetes les races, es va veure que les característiques del sòl presentaven variables prou importants respecte a les de l’estudi inicial, fins arribar al punt que la solució plantejada inicialment no era correcta, per la qual cosa la Direcció tècnica de l’Obra encapçalada per l’arquitecte Miquel Balcells, va creure oportú canviar-la per un sistema

de pilotatges, el que significa passar d’un cost inicial de projecte de 116.033,98€ a un cost real d’execució d’obra de 175.198,93, el que vol dir que s’ha incrementat el cost en 59.164,95€. Davant de la possibilitat de certificar aquesta quantitat com un increment d’obra, i estalviar-se el projecte de reformat, l’arquitecte responsable de la Direcció, ens manifesta que “no és la solució adequada donat que no hi ha només un increment de diners sinó un canvi substancial en el sistema de fonamentació i que no es podia certificar un increment de preu en una certificació d’obra pel sistema de murs pantalles quan realment el que s’ha fet són uns pilotatges.”

Col·labora amb la

Borrassa

[email protected]

59.164,95€ d’increment en el cost de la “Residència”

El dia 10 de febrer es va celebrar el carnestoltes. A la tarda es va organitzar per la canalla una festa amb el grup de teatre La Cremallera, que va amenitzar la festa amb cançons i jocs pels nens. A la nit es va celebrar el tradicional ball de carnestoltes amb l’orquestra La Màgia on els quintos i apol.lònies d’Arbeca sadollaven la set dels assistents amb una gràcia endemoniada. El primer i segon premi del concurs el van rebre els pirates i el presoners respectivament, tots residents d’Arbeca, però que no vam poder esbrinar de qui es tractava.

Carnestoltes a Arbeca

15

El diumenge de Fira de Santa Caterina es va aconseguir la visita número 1.000, i segons es va dir al passat ple, estàvem ja a les 1752, cosa que fa preveure que s’aconseguiran els objectius marcats per la Regidoria de Promoció econòmica, d’arribar a les 2000 visites el primer any. Durant aquest període cal destacar les visites dels estudiants d’ESO de pràcticament totes les escoles de les Garrigues, organitzat pel Consell Comarcal. També ens han visitat els alumnes de Golmés, de Cardona, Associacions de Jubilats de Manresa, de Barcelona i diversa gent anònima, que com un degoteig constant, va venint cada diumenge.Durant els últims mesos s’ha incorporat al circuit visitable el campanar de l’antiga església de Santa Llúcia, on es pot contemplar la magnífica escala de cargol que permet accedir al capdamunt del campanar.El regidor Santi Sans, ens informa que el passat dia 1 de març es va iniciar la recuperació de les presons del castell,

que en breu estaran enllestides per incorporar-les al circuit visitable.Com a opció de futur s’està pensant en recuperar la porta d’entrada al castell amb el seu pont llevadís, així com buidar la torre dels vents i recuperar d’una manera testimonial la torre de les dames.

Les visites al Castell avancen a poc a poc però amb pas ferm

Imatge de les obres a les pressons del Castell

Durant l’últim any, període comprès entre el març del 2006 al febrer del 2007 ambdós inclosos, els diferents números que s’han elaborat en aquests tres anys de vida de la BORRASSA s’han descarregat 5.613 vegades mitjançant la pàgina web municipal www.arbeca.org. Això vol dir que la revista té més difusió internauta que en l’edició tradicional en paper. Si fins al moment s’han editat 9 números de la BORRASSA a una difusió mitja municipal de 800 números, un per casa, vol dir que se n’han repartit 7200 exemplars en tres anys, enfront de les 5.613 descàrregues via Internet, en només un any. Aquesta dada també posa de manifest que aquesta publicació que teniu entre les mans és intemporal , valorada per la gent, que no dubta en descarregar-se números vells. Això es pot fer gràcies a la facilitat que dóna la pàgina web enfront a l’edició en paper, doncs en un mateix moment pots tenir

tots els números a l’abast. Per això, les descàrregues són intemporals i per exemple el més de febrer del 2007 s’han descarregat 28 vegades la BORRASSA número 1 que va sortir a l’abril del 2004 o 72 vegades la BORRASSA número 2 que va sortir a l’agost del 2004.La Borrassa nº 5, corresponent a l’agost del 2005 és la que ha despertat més curiositat entre els internautes. Durant aquest últim any (març del 2006 a febrer del 2007) se l’han descarregat 1.180 vegades.

La Borrassa es llegeix més per Internet que en paper

16

Arbeca rebrà 500.000 euros de l’1% culturalUn cop acabats la primera fase del projecte EXCAVA que ha suposat una inversió de 12.000 euros en treballs als Vilars, s’ha iniciat un nou Pla d’ocupació corresponent a l’any 2006 que representarà una altra injecció econòmica als Vilars de 82.020,72€ que comportaran que des del passat 15 de desembre fins al 15 de juny es treballi ininterrompudament als Vilars en la excavació i consolidació de la gran torre porta ubicada al nord de la Fortalesa.Durant el mes de març també s’ha demanat un nou Pla d’ocupació al Departament de treball, que ha de significar 6 mesos més de treball en el jaciment ibèric en el ben entés que els criteris per la concessió dels plans d’ocupació per part de la Generalitat de Catalunya no canviïn.Però la inversió estrella dels Vilars, que segons paraules del Regidor de Promoció econòmica Santi Sans “ emmascara totes les altres” és la subvenció que de manera formal es va demanar el passat dia 27 de febrer, que significarà rebre 500.000€ a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, com a subvenció de l’1% cultural.“Treballant colze a colze amb l’equip de Recerca de la Universitat de Lleida com a Directors de l’obra i buscant les sinèrgies adients amb totes les institucions públiques i privades que vulguin participar en el projecte de vilars, aquest gran pas ha de significar el principi del final de la presentació al gran públic d’aquest espectacular jaciment” segons Sans, amb aquests 500.000€ s’intentarà excavar, estudiar i consolidar el fossat de la fortalesa, la qual guanyarà en monumentalitat al canviar la perspectiva de visió sobre la mateixa, doncs pensem que estem parlant

d’una circumferència d’aproximadament 175 metres de perímetre, 13 d’amplada i 4 de fondària.Aquesta actuació s’haurà de dur a terme durant el període de tardor- hivern, concretament d’octubre del 2007 a març del 2008, doncs és l’època que no es reguen, pel sistema d’inundació, els camps del voltant del jaciment. Un cop fet el fossat i el drenatge que enllaçarà al que es va fer fa dos anys, finançat aquell cop per l’1’% cultural de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Arbeca, la Fortalesa ha de quedar lliure de l’erosió de l’aigua.

Imatge actual del cartell de la Fortalesa dels Vilars

17

Les alumnes de l’Estudi de Dansa Arbeca varen practicar un nou estil de dansa el dia 16 de març de mans d’una reconeguda ballarina especialitzada en folklore àrab i dansa del ventre, tant al grup dels adults com a l’infantil, els quals ho varen experimentar de diferent manera, el que per uns era més aviat un joc, per les atres era un tipus de dansa que posa en pràctica a més a més de la capacitat física, el potencial expressiu i femení. El seminari va tenir molta acceptació, el que fa preveure que hi hagi noves sessions.

Arbeca rebrà 500.000 euros de l’1% culturalEl senador d’Esquerra per l’Entesa Catalana de Progrés, Josep Maria Esquerda, va visitar el jaciment dels Vilars el passat dia 27 de gener, acompanyat d’una delegació de representants d’Esquerra. Esquerda va voler conéixer de primera mà el poblat ibèric d’Arbeca, atès que va ser ell l’impulsor dels tràmits per aconseguir la subvenció de 500.000 euros que rebrà el jaciment per part del Govern de l’Estat, a través de l’esmena que des del Senat va presentar als pressupostos de l’Estat. El senador va estar acompanyat dels diputats d’Esquerra al Parlament Carmel Mòdol i Miquel Àngel Estradé; del diputat de Montblanc al Congrés, Pep Andreu; i del president comarcal d’Esquerra, Jordi Satorra, i per part d’Arbeca, l’alcaldessa i els regidors d’Esquerra van acompanyar-los en la visita, que va estar guiada per un dels arqueòlegs de la UdL. Tot el grup va quedar impressionat del jaciment, que per la majoria d’ells era el primer cop que el visitaven, i van coincidir en la necessitat d’invertir-hi diners per continuar

amb les excavacions, restaurar-lo i difondre’l a nivell turístic. Per aquest motiu Esquerda es va comprometre a seguir vetllant perquè els Vilars pugui comptar amb finançament i suport de les administracions.

El senador Josep Maria Esquerda visita els Vilars

La dansa del ventre, a l’Estudi de Dansa Arbeca

18

Alta participació local al XXXII Cros Vila d’ArbecaEl dia 28 de gener de 2007, es va celebrar el XXXII Cros Vila d’Arbeca “Memorial Ramon Bellmunt” i Cros comarcal de Les Garrigues, amb la participació de 13 categories i 528 atletes. El cros va començar a les 10 del matí amb la categoria cadet masculí i va acabar als vols de la una del migdia amb l’entrega dels trofeus als primers classificats. Com cada any, a tots els participants se’ls dóna una bossa amb un refrigeri, algunt aliment i publicitat del cros i d’altres col·laboradors. Cal destacar la participació local en totes les curses, especialment en les de les categories dels més petits, com són la de Baby’s, els prebenjamins, els benjamins i els alevins, tant masculins com femenins. En curses com la Cursa oberta femenina, va destacar Marta Ballesté, que va quedar primera en la seva categoria, en un circuit de 4800m.El cros, organitzat per la regidoria d’esports, dirigida per Xavier Vidal, compta com ja és habitual amb l’equip de professors del Col·legi Públic Albirka. Aquest any, al carrer adjacent a les pistes d’atletisme on es disputava el cros, hi havia un circuit de quads de petites dimensions, en què els visitants del cros varen poder fer les seves pròpies competicions amb motor.

A dalt, l’arribada de Marta Ballesté, a baix mostra dels trofeus i del circuit de quads

L’Ajuntament i la Cooperativa del Camp d’Arbeca participen en la desena edició de la Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra

Felicitem a la nostra companya Anna pel naixement de la seva primera filla, Noret

19

L’associació BEC regala un altre Carro del FatoL’Associació de botiguers i empresaris d’Arbeca, ha organitzat una nova edició del Carro del Fato, sorteig en que hi han participat tots aquells que han fet compres als establiments associats d’Arbeca. Aquest any, els guanyadors han estat Angelina i Lazaro Vidal que van obtenir la seva butlleta guanyadora a l’establiment Taller Timoneda. Per altra banda, qui va entregar el carretonet, consistent en un petit lot de productes, va ser Peixateria Rosmar, que el va entregar a una clienta de fora vila. El Carro del Fato i el carretonet varen estar exposats a tota la població durant la Fira de Santa Caterina, aixecant expectació per tots els visitants. En un altre ordre de coses, l’associació BEC continua la seva feina col·laborant amb altres activitats que es realitzan al poble, tals com l’edició del calendari de les escoles, el sopar de la fam i el cros d’Arbeca. L’associació també ha editat un llistat telefònic d’Arbeca, el qual s’ha repartit a totes les cases.L’associació també es manté viva internament, organitzant tallers i cursos pels seus associats. Els cursos realitzats fins al moment són el de fer llaços per Nadal, mostra del qual es va poder veure en alguna de les façanes dels establiments associats per les festes nadalenques i un curs per apendre a fer webs.

A dalt imatge del Carro del Fato exposat per la Fira de Santa Caterina. Al costat, moment de l’entrega, per part de l’establiment, a la guanyadora

El passat mes de novembre va tenir lloc al Casal d’Avis una xerrada sobre consells i prevenció de robatoris i estafes adreçat principalment a la gent gran. Fou

organitzada conjuntament pel Casal d’Avis i la Regidoria d’Afers Socials i fou duta a terme per un agent del Cos dels Mossos d’Esquadra de les Borges Blanques.La xerrada tractà principalment aspectes com: robatoris sense violència, telefonia, revisions de gas, consells pel nostre domicili, estafes monetàries, consells als caixers automàtics i per anar de compres.

El Casal d’Avis s’informa de mà dels Mossos d’Esquadra

20

El dissabte dia 27 de gener del 2007 es va realitzar el Sopar Solidari i Contra la Fam a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu Municipal. L’acte va ser organitzat per la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat de l’Ajuntament d’Arbeca, l’Associació de Dones “ L’Olivera arbequina “, el grup Local de Càritas i l’Associació BEC d’Arbeca.En total es van vendre 250 tiquets al preu de 8 euros pels adults i 3,5 euros pels infants. Aquest any es va crear l’anomenada Fila 0, en que molts arbequins participaven en la compra del tiquet però manifestaven la seva voluntat de no assistir-hi. Com cada any, el Sopar consistia en dues llesques de pa de pagès sucades amb tomàquet amb un tall de pernil salat i un altre de formatge, olives per picar, aigua, una poma i cafè. Hi va haver donacions voluntàries de productes per part de la Cooperativa del Camp i de la Cooperativa Fruitera, de la Dolors Català, de l’Alimentació Teixidó, el Bar la Fassina i de l’Associació BEC d’Arbeca. Altres botigues a les quals van comprar-se diferents productes van realitzar un descompte significatiu en els mateixos. El benefici net del Sopar fou de 1612 € que foren entregats al grup local de Càritas.

A l’inici de l’acte hi va haver una breu intervenció del Regidor d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat, el Sr. Xavier Sans i després va actuar l’Estudi de Dansa Arbeca de l’Ingrid Moyà. Finalment hi va haver l’actuació del Grup de Grallers “la Revolta” que van amenitzar la vetllada.

A dalt, els comensals assistents a l’acte. A baix, mostra d’un grup dels petits dansaires i els grallers d’Arbeca

S’aporten 1.612 euros al grup local de Càritas

21

Les obres de la residència van a bon ritme, ja han acabat la fase de solaments i planta baixa, així doncs aviat veurem com pugen les parets del que serà el centre de dia, la primera fase del qual es preveu que acabi al mes de juny

S’ha ajardinat com a zona verda un espai de l’entorn del castell i s’ha fet un tancament amb fusta amb un ajut de la Diputació i amb la col·laboració de La Caixa. També s’ha instal·lat reg automàtic pel seu manteniment

Segona fase de la remodelació de la Plaça Lluís Companys, amb la plantació de gespa a la zona ajardinada, col·locació de les voreres i enrajolament d’una part de la plaça per la col·locació d’un sortidor d’aigua

Nova senyalització dins del casc urbà per tal d’indicar als visitants la direcció de la Fortalesa dels Vilars. Aquesta operació ha estat realitzada i subvencionada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya

22

Interpretació musical en anglès dels nens i nenes del Col·legi Públic Albirka

La Marató de TV3

Els nens i nenes de l’escola bressol Sant Jaume d’Arbeca també varen col·laborar amb la Marató

Mostra d’una de les representacions teatrals que es va fer el dissabte dia 16 per recaudar fons per la Marató

Imatge de tot el grup del Gimnàs Nova Forma que van ballar diferents peces amb diversos grups

Representacions a càrrec del grup de gimnàstica de Sílvia Sans a la Sala de l’Abadia

A la plaça del Toll i durant tot el matí del diumenge, hi va haver, un any més, la Tómbola per la Marató

23

Durant els dies 16 i 17 de desembre de 2006 es van realitzar diferents actes al nostre poble relacionats amb la Marató de TV3 que enguany estava dedicat al dolor crònic i tenia com a lema “ Si tinguessis dolor crònic et moriries de dolor”. Els actes es van organitzar entre l’Ajuntament d’Arbeca, l’Associació de Dones “ L’olivera arbequina “ i les APAs de l’Escola Bressol i del CEIP Albirka, així com els professors dels respectius centres. Entre els dos dies es va aconseguir recaptat 3008 € que es van entregar a la Fundació de la Marató de TV3.De manera prèvia, al CEIP Albirka es van lliurar a tots els alumnes els fulls informatius de la Marató i es repartí el vídeo sobre les malalties objecte de la Marató. Durant la tarda del dia 16 de desembre al Centre Recreatiu Municipal hi va haver activitats pels més menuts amb les actuacions dels nens i nenes de l’Escola Bressol, els nens i nenes de l’activitat extraescolar d’anglès de l’APA Albirka ( English World ) i alumnes del 5è curs del CEIP Albirka. Hi va haver berenar i l’actuació del grup Sarau. La jornada central de la Marató, coincidint amb la resta de poblacions del país, fou el dia 17 de desembre. Durant el matí i a la Plaça del Toll varen realitzar diverses activitats entitats i particulars del poble. Així doncs: el Club de Bitlles “ Sant Isidre “ va fer una

demostració de tirades de bitlles, el Motoclub “ Motarbeka Cop de Gas “ passejà amb moto, quads i altres elements motoritzats a tots aquells petits que ho van voler. També hi va haver les parades de l’Associació de Dones “L’Olivera arbequina” que van vendre pastissos i d’un col.lectiu de dones d’origen romanès de la nostra vila

vengueren pastissos i altres productes del seu país. La Dolors Balsells, el Josep Ribes, la Ventura Falcó i el Manuel Duch van organitzar la tómbola de l’amistat. Per acabar les activitats, a partir de la una del migdia es va ballar sardanes amb l’Agrupació Sardanista “Arbeca Nostra”.Les entitats esportives “Joventut Atlètica d’Arbeca”, FC Arbeca Futbol Base, FC Arbeca i el Club d’Escacs Arbeca van realitzar una aportació econòmica. Per la tarda a partir de les 5 a la Sala d’Actes de l’Abadia es realitzà un Festival protagonitzat

per les corals “L’Harmonia” i “L’Encís” que van oferir un concert, diversos membres del Casal d’Avis recitaren poesies, el Gimnàs Nova Forma va oferir un espectacle de balls típics de diverses regions del món i l’Estudi de Ball Modern i Esportiu d’Eva Saavedra va oferir un variat espectacle de danses. Al Casal d’Avis hi va haver una guardiola per recollir diners per la Marató.

La Marató de TV3

Salutació d’alguns dels protagonistes de la tarda del dia 17 de desembre a la Sala de l’Abadia d’Arbeca

L’Estudi de Ball Modern i Esportiu d’Eva Saavedra també va col·laborar en la recaudació de fons

Arbeca aporta més de 3.000 euros a la Marató de TV3, dedicada

al dolor crònic

24

Xerrada a la Cooperativa del camp a càrrec de Laura Rosell, tècnica de Coop. d’Ulldemolins

Fira de Santa Caterina 2006

Inauguració de la Fira i entrega de premis pel dibuix de Fira de Santa Caterina 2006

Concert pel jovent, amb l’actuació entre altres del grup local, Furgoneta Verda

Un moment de la fira, on es pot veure la gran afluència de gent que va rebre aquest certamen

Imatge del guanyador de la tercera edició del concurs de menjar olives, Gillem Fucho

Primera edició dels Tres tombs a la Fira, on hi varen participar diversos carruatges i genets

25

Fira de Santa Caterina 2006

L’emblemàtica fira de Santa Caterina es va consolidant edició rere edició com la fira de l’Oliva Arbequina, així ho demostren els diversos concursos relacionats amb l’oliva i les jornades tècniques realitzades a la Cooperativa. Entre els concursos destaca com a veterà el concurs de menjar olives, que un cop més despertà la curiositat de vilatans i visitants. El guanyador d’aquesta tercera edició va ser l’arbequí Guillem Fucho, que s’emportà el primer premi gentilesa de Zafiro Tours, al menjar-se en tres minuts un total de 112 grams d’olives arbequines. Tot i la importància que va prenent el tema de l’oliva s’ha de tenir en compte que la Fira de Santa Caterina encara es sustenta sobre els pilars del gran mercat de Fira, que vol recordar el que es celebrava fa més de 500 anys a la Vila, on tots els pobles veïns venien a proveir al nostre municipi. Com a novetat per l’edició del 2006 cal destacar la gran acollida que van tenir els tres tombs, que d’alguna manera van també contribuir a retornar els animals a la Fira, doncs també eren un dels pilars bàsics com a eina de treball. Els dies 24-25 i 26 de novembre hi van haver diversos actes culturals i festius que varen completar la Fira, que va

ser inaugurada pel President del Consell Comarcal de les Garrigues, el Senyor Juli Muro.A nivell local cal destacar l’actuació musica de la Furgoneta Verda i de la Rock & Llamp, que van deleitar a tots els assistents.

L’Associació de dones l’Olivera Arbequina, també va montar el seu estand a la Fira

Imatge d’una de les parades locals, la de l’Ajuntament d’Arbeca, on s’oferia publicitat del poble, entre altres

Mostra del planter de les oliveres arbequines a la fira, a càrrec de l’empresa local Vivers Simó

La Cooperativa també va sortir a la Fira, obtenint un gran èxit en la venda d’oli d’oliva arbequina

L’Associació Amics dels Vilars, també va aprofiar la Fira per publicitar-se i donar a conèixer el jaciment

26

Festes de Nadal 2006

La màgia dels Reis Mags, als carrers d’ArbecaUn any més, sense faltar al seu compromís de repartir regals i il·lusions, ses magestats els Reis Mags d’Orient, van visitar la vila d’Arbeca amb les seves majestuoses carrosses carregades de regals per tots els nens del poble. La comitiva anava acompanyada del grup de grallers locals, La Revolta d’Arbeca, els quals els varen acompanyar fins a la Casa de la Vila, on després de descansar una mica varen fer el seu discurs dirigint-se a tots els nens. També l’alcaldessa, Ramona Barrufet, va fer la seva aportació parlamentària i després de saludar a ses magestats i a tots els arbequins i arbequines des del balcó, com ja és habitual en aquest dia.

27

Nova edició de l’esplaiPer tercer any consecutiu va cel.lebrar-se durant els dies 28 i 29 de desembre del 2005 i 2, 3 i 4 de gener del 2007 l’Esplai de Nadal. L’esmentat va tenir lloc als baixos de l’Edifici Nou de les Escoles excepte el darrer dia que es realitzà a l’antiga Sala de Jocs del Centre Recreatiu Municipal. Durant els dies que va realitzar-se als baixos de l’Edifici Nou, tots els nens i nenes participants van

poder gaudir de jocs, realització de manualitats, dansa, contacontes, etc, als espais que han estat habilitades a tal efecte. El darrer dia va tenir lloc una actuació infantil a càrrec del grup Els Sapastres i tots els nens van ésser obsequiats amb un berenar consistent en melindros i xocolata desfeta. L’Esplai va ser organitzat per la Regidoria d’Afers Socials, Ensenyament i Sanitat i el grup La Petjada del Secà. A la finalització de l’Esplai tots els nens i nenes participants van rebre un diploma acreditatiu del mateix.

Festes de Nadal 2006

La màgia dels Reis Mags, als carrers d’ArbecaUn any més, sense faltar al seu compromís de repartir regals i il·lusions, ses magestats els Reis Mags d’Orient, van visitar la vila d’Arbeca amb les seves majestuoses carrosses carregades de regals per tots els nens del poble. La comitiva anava acompanyada del grup de grallers locals, La Revolta d’Arbeca, els quals els varen acompanyar fins a la Casa de la Vila, on després de descansar una mica varen fer el seu discurs dirigint-se a tots els nens. També l’alcaldessa, Ramona Barrufet, va fer la seva aportació parlamentària i després de saludar a ses magestats i a tots els arbequins i arbequines des del balcó, com ja és habitual en aquest dia.

Imatge d’una de les interpretacions del tradicional concert de Reis a càrrec de la coral Encís d’Arbeca. De la mateixa manera, es va fer el concert a càrrec de la coral Harmonia, com ja és tradició en aquestes festes. Els actes van tenir lloc a la Sala de l’Abadia

Els nens i nenes d’Arbeca varen donar la benvinguda al Patge Reial de SSMM els Reis Mags d’Orient, Alí Patxà, que va arribar a la sala de Jocs el dia 30 de desembre a les 6:30 hores de la tarda. Els nens l’hi varen fer entrega de les seves cartes

Imatge d’uns nenes fent cagar el Tió, el qual va cagar una bosseta de xuxeries a tots els nens i nenes que varen voler cantar-li la cançó i varen picar amb el pal, després de fer entrega de les cartes al Patge Reial, Alí Patxà

Els nens i nenes de l’Escola Bressol Sant Jaume, també varen fer la seva celebració del Reis Mags d’Orient, els quals arribaren a la Sala Màrius Torres el dia 4 de gener a les 17:30. Tots els nens varen rebre un regal de Ses Majestats, un conte

29

Una passejada per la Fortalesa dels Vilars

Totes les persones que vulguin conèixer la Fortalesa dels Vilars disposen d’un material excel.lent per a preparar la visita i poden adquirir-lo a l’Ajuntament. Us recomano especialment la guia i el DVD. Ara, però, aprofitant la invitació de La Borrassa, vull acompanyar-vos en una passejada per la fortificació, explicar-vos algunes de les moltes coses que, després de més de vint anys de treballs, sabem dels seus antics habitants, cridar la vostra atenció sobre alguns dels elements més significatius i, per què no, plantejar-vos alguns dels misteris que encara són per desvetllar. Estic segur que amb aquestes planes a les vostres mans podreu fer un viatge meravellós a través del temps. Només us demano un punt de complicitat: deixeu-vos portar per la imaginació, mireu de traduir en imatges mentals les meves descripcions i les restes arqueològiques, interaccioneu amb elles, feu preguntes i trobareu respostes. Les pedres no són mudes i és sorprenent quant poden arribar a dir-nos.Acompanyeu-me... La pista asfaltada i el caminet ens han deixat a la part sud de la fortalesa. Ens aturarem un moment i després continuarem a la nostra esquerra donant-li la volta en el sentit de les agulles del rellotge.1.- TellUn gran testimoni orientat nord-sud és la única resta de

l’antic tossalet artificial sorgit a la plana a conseqüència dels successius enfonsaments de les cases i de la posterior construcció sobre els enderrocs. La fortalesa va ser fundada pels volts del 750 a.C. i abandonada entre el 350 i el 325 a.C. Les fases Vilars 0 i I, segles VIII, VII i bona part del VI, corresponen a la primera edat del ferro preibèrica; Vilars II, finals del segle VI i primera mitat del V, correspon al període ibèric antic; i Vilars III i IV, finals del segle V i segle IV, a la plena època ibèrica.Durant quatre segles la fortalesa s’anà transformant i reconstruint sobre si mateixa en actuar la muralla com una mena de gegantí contenidor. Un cop abandonada, la runa acumulada es convertí en el que l’arqueologia coneix com un tell. Els treballs agrícoles anivellaren el terreny i el tell va resistir fins els anys 60, quan la gran maquinària el va arrassar, i ens deixà únicament el testimoni conservat entre dos propietats. Les fases Vilars III i Vilars IV només es conserven en el testimoni.2.- FossatEns trobem en l’espai ocupat pel fossat. El panorama canviarà radicalment amb l’excavació i el buidament del fossat, però ara ens trobem just al damunt. En realitat, hem de parlar de dos fossats diferents. El més antic tenia l’escarpa interna de terra i el perfil atalussat. 200 anys més tard el fossat s’havia colgat de terra i, coincidint amb altres reformes a la fortificació, es va construir un nou fossat de 13 metres d’ample i 4 de fondària; l’escarpa interna va ser

Text: Emili Junyent Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL

30

substiuïda per un potent mur, més cenyit a la muralla i que retallava l’antic talús.3.- Camp frisóA peu de muralla i sobre el pendent del talús es situen les pedres dretes, clavades al terra per dificultar els moviments dels atacants. Aquest sistema de defensa es coneix com a camp frisó o “chevaux-de-frise”; és únic a Catalunya i la vall de l’Ebre i el més antic conegut a Europa.4.- Muralla torrejadaEls fossats i la barrera de pedres clavades són les defenses avançades davant de la muralla. Aquesta tenia inicialment 11 torres i 2 bastions; durant l’ibèric antic, per fortificar la nova porta situada al nord, es construiren una torre i un bastió més. La muralla, aixecada amb pedra i tovots de fang assecats al sol, en alguns punts assoleix un gruix de 6 metres.5.- Porta Oest i claveguera

La primera fortalesa disposa de dues portes aliniades Est-Oest. Aquesta està protegida per una torre massissa situada a la dreta i un petit bastió a l’esquerra. Com les altres, és molt estreta per facilitar la seva defensa. Fixeu-vos en la claveguera que portava l’aigua del carrer principal al fossat. Va ser la porta utilitzada mentres es construia la

fortificació i va estar oberta només durant la fase Vilars 0.Ara entrarem a l’interior per una obertura artificial provisional.6.- Espai central i bassa

L’interior està presidit per la bassa, situada al bellmig de l’espai central. Disposa d’un baixador per assolir més còmodament la cota de l’aigua. Va ser construïda -molt probablement en lloc d’una de més antiga- durant Vilars III, la qual cosa vol dir que funcionava a una cota més alta i que és més moderna que les cases que l’envolten.7.- Urbanisme: cases, espais productius i carrersLes cases es recolzen a la muralla i obren les seves portes al carrer. Al llarg del temps, les cases canvien de forma i dimensions i les façanes i el carrer es desplacen d’acord amb les necessitats, encara que mantenint la disposició general i l’estructura allargassada. Una anella d’espais destinats a activitats productives i d’emmagatzament encercla l’àmbit central i la bassa. Tres carrers enllacen el principal o de circumvalació amb les portes i, al menys dos, aquest amb l’espai central. Els encreuaments serveixen per a definir petites plaçoletes on es situen forns d’ús col.lectiu.8.- Recinte cultualEn el seu estat actual, abans de restaurar-lo, el recinte no

31

és fàcil d’entendre doncs, s’observen murs pertanyents a les diferents èpoques. Es tracta d’un edifici rectangular amb tres àmbits diferenciats. Primer un vestíbul amb un petit espai tancat a la dreta, possiblement destinat a la llenya i ocasionalment a guardar l’animal que s’hagués de sacrificar; a continuació una avantsala i al fons la gran sala presidida per una llar en forma de pell de brau estirada o de llingot xipriota, forma sempre associada al poder, l’aristocràcia i funcions culturals. El foc ritual que cremava sense parar ha quedat testimoniat en el sutge que cobria les parets i el terra de l’estança. Una capelleta, un petit altar, un betil i un vas ceràmic clavat al paviment amb una cadeneta de bronze al seu interior són altres elements de les activitats cultuals.9.- Porta Nord

Durant Vilars I la fortalesa havia tingut un únic accés obert a l’Est i, ja iniciats els temps ibèrics, es va construir la que seria la porta principal, aquesta vegada orientada al nord. Es practicà una obertura a la muralla al costat d’una gran torre a la qual s’afegí un bastió i es construí una torre nova –l’única torre buida- per flanquejar el llarg i estret passadís d’accés. En relació amb la porta i el pas del fossat es va reforçar espectacularment el seu parament intern.10.- Porta Est i espai extramursLa fortalesa antiga va tenir un dels elements més

emblemàtics en la torre-porta orientada al sol naixent. Un estret passadís enllossat travessava la torre massissa; la porta estava situada al final i es conserven dues pollegueres que van ser utilitzades successivament.La muralla i la torre-porta retrocedeixen en relació a l’oval de la fortificació que disegueix el fossat. El resultat és un ampli espai situat extramurs però que gaudeix de la protecció del fossat. Resta per excavar i la seva funció és una incògnita. Pensem que podria servir per tancar el bestiar, concretament el bé més preuat: els cavalls.La visita ha acabat, hem après coses però tenim, de ben segur, més preguntes que abans. Entre elles, potser aquestes que intentaré respondre com a conclusió final.

Per què es va construir la fortalesa?Per a ser la residència d’un cabdill i dominar el territori. Es volia impressionar i per això les defenses van més enllà de les necessitats estrictament militars.

Quina era la riquesa i la raó del poder d’aquella gent?Eren pagesos i ramaders, unes dues-centes persones que vivien del camp, però també de l’explotació d’altres comunitats escampades per la rodalia. La fortalesa era inexpugnable i tindrien armament i capacitat per organitzar, quan calgués, una petita tropa. Coneixien el ferro i criaven cavalls. Aquest fet il.lustra i explica el seu poder. El cavall és un símbol de prestigi en les societats antigues i els habitants dels Vilars practicaven rituals per afavorir la fecunditat de les eugues enterrant els fetus sota de les cases.

Per què allà?Perquè l’envolten les millors terres i tenien a prop l’aigua del fondo de l’Aixaragall. També perquè volien construir una fortificació insòlita a la plana, sense les limitacions topogràfiques de l’emplaçament tradicional al damunt d’un turó.

Per què s’abandonà?No ho sabem segur... Si podem dir que no va ser atacada i destruïda; simplement s’abandonà. Amb el pas dels segles, la situació política havia canviat molt; el poble ilerget controlava de forma més centralitzada el territori i a la vella fortalesa li havia passat l’hora. La societat tribal donava pas a la societat estatal arcaica: Iltirta.

On era el cementiri?No ho sabem... Amb seguretat, a prop, possiblement en els terrenys graverossos. Potser ha estat destruït pels cultius, potser ens espera colgat sota terra. Sota del paviment de les cases, sovint apareixen enterrades criatures mortes poc abans o després de nèixer, potser de mort natural, potser no volgudes. Com no eren éssers socialment reconeguts, els nadons no participaven del ritual funerari de les persones adultes.

32

Què és la grafologia?La Grafologia és la tècnica que mitjançant l’escriptura estudia el conscient i l’inconscient de les persones. Quan el cervell dóna una ordre a la mà, aquesta s’impregna de la personalitat de l’individu i projecta en un paper tot allò que un és.Quins estudis has realitzat (o realitzes) per ser grafòloga?Fins fa poc la grafologia només es podia cursar en centres privats, aquest ha estat el meu cas. He estudiat durant 6 anys la tècnica de la grafologia en un centre a Barcelona i a l’Associació Grafopsicològica de Madrid, un curs de Patologies mentals.Com vas introduir-te en el món de la interpretació de

la lletra?Va ser per casualitat. Al 1.999 vaig veure a un diari que es realitzava un curs de grafologia. M’hi vaig apuntar com a hobby, però amb els mesos i anys observava que la tècnica m’agradava tant que vaig deixar la meva professió de Comunicació per dedicar-m’hi exclusivament, fins al punt de posar una empresa a Barcelona, especialitzada en formació de grafologia, selecció i grafoterapia.La tècnica de la grafologia és molt complicada, per començar a entendre-la fan falta almenys 2 o 3 anys d’estudi i després molta pràctica. I per dedicar-t’hi fan falta molts anys. És una responsabilitat molt gran, no es pot ser frívol.Qui et va despertar l’interès per la grafologia?Sobretot la meva primera professora. Ella em va despertar totes les il·lusions justes, per dedicar-me a aquesta professió. Després he anat tenint diversos professors, dels quals m’agradaria destacar a Juan Allende, que és el President de l’Associació de Madrid. Ell m’ha ensenyat a relacionar l’ésser humà i el seu comportament amb el Perquè de les accions. Fa un any, també em va marcar molt un altre professor, el gran mestre de la grafoterapia, Juaquín de las Heras, amb qui vaig compartir els seus coneixements durant uns mesos, ja que per desgràcia es va morir l’estiu passat. Quan i què et va fer decidir que la grafologia, seria la teva nova professió?Després de 3 anys estudiant la grafologia, vaig començar a aplicar-la a l’empresa on treballava, alternant amb el perfil de Directora de Comunicació i de RR.HH. (Recursos Humans). Poc a poc, vaig començar a fer seleccions a l’empresa i anava veient que aquesta feina m’agradava més que la que estava realitzant. M’omplia més saber de les persones el perquè els hi passava alguna cosa, entendre moltes carències i sobretot el perquè d’aquestes. Poc a poc, anava veient que aquesta professió m’apassionava, fins al

Aquest número, la Borrassa viatja fins a Barcelona per entrevistar a una arbequina amb una professió força original, o si més no, desconeguda per molts, la grafologia. La Montse Perelló i Giné, de cal Milio, té 30 anys i treballa des de fa quasi tres anys com

a grafòloga, la seva actual professió. Llicenciada en marketing, empresarials i relacions públiques, també troba temps per practicar algunes de les seves afeccions predilectes, la lectura, el submarinisme i muntar a cavall.

La grafologia, una altra manera de conèixer les persones

Text: Antonieta Safont

A la imatge, la Montse al seu despatx

33

La grafologia, una altra manera de conèixer les persones

punt de fer-la la meva professió.Quant temps fa que et dediques a aquesta professió?Cap al 2002 vaig començar poc a poc, però no és fins al 2004 que deixo definitivament l’antiga feina i em poso al 2005 pel meu compte. Ara fa quasi 3 anys que em dedico exclusivament al món de la grafologia. Tinc una empresa a Barcelona, que es diu Signes Grafo.Per a què s’utilitza la grafologia? Existeixen moltes vessants en aquest món. Potser el més destacat és tota la selecció de personal o de Recursos Humans. La grafologia es fa servir per seleccionar el candidat òptim que una empresa necessita. A partir de l’escriptura manual del candidat, s’analitzen les seves actituds i aptituds. Per selecció, la grafologia és una tècnica ràpida, amb un cost econòmic per l’empresari baix i molt eficaç.Una altra vessant és la de formació, tant a empreses, a la universitat, a particulars, etc.La grafologia també s’empra per a l’autoconeixement. Per saber com realment és un o per saber com és l’altre. Per entendre que li passa a l’infant, a l’adolescent, assessorar-los pels estudis futurs, conèixer la compatibilitat de caràcters entre persones, etc.Una altra aplicació és la Grafoteràpia. És una tècnica novedosa i altament potent. S’empra com a teràpia, mitjançant la pressa de consciència del grafisme, es pot canviar el caràcter. Si la lletra expressa com és una persona, canviant-la de forma terapèutica es pot canvia l’actitud de l’individu. Qui requereix els serveis professionals d’una grafòloga?Normalment són empreses i particulars. L’empresari sobretot la fa servir per seleccionar candidats. Quan veieu al diari que busquen un perfil i hi posen "enviar carta manuscrita", implica que darrera existeix un grafòleg que estudiarà la lletra del candidat.Després hi ha la persona particular que es vol conèixer millor i es fa un estudi grafològic per saber de manera objectiva com és. També totes aquelles persones que volen canviar algun defecte i recorren a la grafoterapia com a teràpia.I per últim, la gent que es vol formar o per hobby o per feina i aprendre la tècnica a través de cursos. Quina informació pots extreure d’una lletra o signatura?Quan volem saber com és una persona amb tota la puresa, es fa escriure un text entre 10 i 15 línies i la firma. Amb tot això la informació és quasi total. Entendrem el conscient i l’inconscient d’aquesta persona. El text ens mostrarà com es comporta en la seva vida quotidiana, veurem tota la capacitat intel·lectual, l’emocional i l’accional. Després amb la firma observarem l’objectiu de vida que té aquella persona i el seu "jo" íntim, i amb la rúbrica totes les seves pors i màscares. Estudiat tot això, mirarem si hi ha coherència amb la lletra i la firma.

La tècnica és molt potent, fins al punt d’arribar a saber aspectes d’algú que ni ell mateix coneixia o intuïa (l’inconscient).Un cop fet l’estudi sobre la lletra d’una persona, què pots fer o aconsellar? Amb la grafologia es diagnostica. Se li diu a la persona com és realment, sense justificacions ni subjeccions. Arribat aquest punt, que ja és molt, la persona, si té ganes de millorar, pot cercar mil teràpies que ofereix la vida. Una d’aquestes és també la grafoteràpia.Ens pots dir alguns trets característics sobre la grafologia, perquè nosaltres puguem interpretar alguna cosa sobre la nostra lletra o signatura?Uf!! I tant! Moltes us en podria dir!Quan vegeu un text i una firma us heu de fixar amb moltes coses. L’ordre de la lletra que ens dirà l’ordre mental de la persona, la velocitat de la lletra ( dinamisme mental), la inclinació de les lletres ( sociabilitat), la direcció de la línia base ( la constància), la pressió ( l’energia), etc.Després cada lletra reflexa i simbolitza una característica ( la "a" la sociabilitat, la "o" com estem per dins, la "d" la capacitat intel·lectual, la "g" el comportament sexual, la "m" la responsabilitat, la "t" la força de voluntat, etc.)I després la firma. El nostre nom significa la nostra intimitat, la nostra infància, el primer cognom la influència de la nostra figura paterna i com ens comportem a nivell professional, i el segon cognom la influència de la nostra figura materna.Després hem de mirar si ens tatxem ( no ens agradem), si ens embrionem ( timidesa), si posem un punt final, cometes, etc.Tens alguna curiositat sobre alguna vivència o sobre la professió en general?Per mi quasi cada dia estic vivint vivències que em colpeixen fort. Tractar amb l’ésser humà és preciós, és enriquidor, em fa créixer. Cada persona és un món i porta dins seu mil vivències, tan maques o tan dures, que estudiar la lletra de cada un m’ensenya moltes coses. Primer a no jutjar, segon a entendre a la persona, i tercer a escollir millor.Estic contenta d’haver elegit aquesta professió, em posa en contacte amb l’essència més íntima de cada persona i a més, em dóna la satisfacció de poder col·laborar amb el seu creixement personal.Estar enamorada de la teva professió és un regal fascinant. Us animo a tots a entrar dins d’aquest fascinant món.

Logotip de l’empresa dedicada a la grafologia

34

Consulta la teva webwww.arbeca.org

Marilyn Monroe

Sorprèn l’angulositat de la signatura de l’actriu. A nivell públic ens podria semblar una dona tendra i molt donada a la sociabilitat, però l’angle a la seva firma ens diu que era una persona tensa, rígida i amb una gran ambició per les coses materials. Fixeu-vos en els angles de la partbaixa de la firma! Firmava amb tamany gran, denotant que estava molt pendent d’agradar o no, als altres.Necessitava contínuament el reconeixement públic. Era una dona ambiciosa i lluitadora, peròamb un ser interior tens i amarg.

Albert Einstein

A part de ser un geni a nivell científic, la firma denota una persona amb una alta qualitat humana . És una firma evolucionada. És senzilla, petita i molt personal, denotant senzillesa ihumilitat. La seva inclinació a la dreta el fa ser espontani i amb ganes d’estar i compartir amb els altres. Destaca d’Einstein una intel·ligència clara, on la forma no li preocupa i li dóna unaimportància gran al contingut i a la sobrietat. Com a bon investigador té els punts de les “i” adelantats.

Adolf Hitler

A la firma d’Adolf Hitler s’observa la primera “a” totalment oberta, denotant facilitat de paraula i si a això s’hi uneix el guió baix de la “f” (tendència a la teatralitat) ens dóna com a resultat, el demagog que era. La pressió de la firma és molt forta, indici del gran cabdal energètic que posseïa. També ensinforma que era una persona autoritària i exigent. Si observeu la firma veureu com ésdescendent, la línia base cau, indicant un estat anímic depressiu.

35

Eren els anys 1957 o 1958, quan dos mestres d’escola, el Sr. Manolo Brunet i el Sr. Josep Ximenos, van promoure la creació d’una banda de tambors i trompetes a la Vila d’Arbeca.Ambdós professors, vinculats amb els Fronts de Juventut, i aprofitant que molts dels joves de la vila, després del seu pas pel servei militar obligatori, en aquell temps, tenien coneixements per tocar la trompeta o bé el tambor, van decidir iniciar una banda, la qual amenitzaria moltes de les festes del poble.En Brunet i en Ximenos van anar a buscar dos entesos en la matèria, en Josep Ma Dalmau Tassies de cal Mà i en Jaume Sans Cornet, de cal Cornet. En Josep Ma tocava en un grup de música, i ell seria l’encarregat d’ensenyar als joves l’art de la trompeta, i en Jaume seria l’encarregat de la part de la percussió, els tambors.

Tal com recorda en Jaume, la banda, una entitat sense ànim de lucre, va sortir al carrer a tocar amb una “camisa blanca i pantalons de casa”. Tot i que posteriorment, en Brunet i en Ximenos varen aconseguir alguns uniformes de Fronts de Juventut al igual que varen aportar al grup un parell de trompetes curtes, dues de llargues i algun tambó. La Banda va ser una entitat que va perdurar alguns anys, tot i que en cap moment no es recorda haver escrit algun paper que els acredités com a entitat. Està clar que hi havia un director i un encarregat de recaptar el poc que cobraven, però en cap moment es varen redactar uns estatuts o alguna cosa similar. Els diners que anaven recaptant, servien posteriorment per la compra o renovació de material al igual que també van servir per canviar-se l’uniforme. Si amb el pas del temps resultava que el fons de la banda era generós i tenien les necessitats de material cobertes, feien alguna sortida per tots els membres de la banda. Algunes de les sortides que es varen efectuar, tal com ens diu en Jaume, varen ser a Barcelona, a Montserrat, a Mallorca i l’última a Eivissa. Aquesta era la compensació econòmica que rebien els

membres de la banda, podríem dir que cobraven en espècies, ja que se’ls pagava el transport i l’estada del fons de l’entitat. Bàsicament, la banda sortia al carrer per amenitzar processons, festes majors i cavalcades de reis, posteriorment també anaven a tocar a cases dels nens i nenes que feien la Primera Comunió. Era una entitat que sortia a totes les festes i festetes! Al inicis recorda que eren moltes les sortides que feien bàsicament al poble, ja que en aquell temps era habitual sortir en processor molt sovint. L’Ajuntament, per la seva part, compensava aquesta activitat amb una quota anual al fons de la Banda, el qual els comprometia a sortir sempre que es cregués oportú. La Banda no només tocava en àmbit local, sinó que també sortia a altres poblacions del contorn i a ciutats com per

La Banda, una entitat musical perdudaText: Berta Esqué

36

exemple Reus o Tarragona. La publicitat per tal que els ajuntaments els contractessin es feia a través de cartes als mateixos ajuntaments o inclús recorden haver anat amb moto a algunes poblacions veines a repartir uns fulletons que a l’inici havia confeccionat el Sr. Brunet. En Jaume recorda que una vegada els varen demanar d’anar a tocar fora d’Espanya, però per la condició dels components de la banda, és a dir, alguns estaven realitzant el servei militar i no podien sortir d’Espanya, no varen poder acceptar l’oferta. La banda tenia un gran repertori, tot basat amb marxes

militars però arranjades per en Josep Ma, així doncs podríem dir que les peces de la Banda d’Arbeca eren úniques.Als inicis de la Banda, quan calia fer un desplaçament per anar a tocar als pobles veïns el mitjà de transport habitual era el cotxe de línia, encara que de vegades ho feien amb un camionet d’un recader de la vila, el qual els hi acondicionava a la caixa de darrera uns banquets per tal de poder seure tots els membres i carregar tot el material. Més tard, al disposar de vehicles propis, l’utilitzaren per fer algunes sortides.Tot i ser una entitat sense ànim de lucre, la constància en assajar les seves peces era molt gran, ja que als inicis, la banda assajava cada dia! Bé això, tal com ens explica en Jaume, cal entendre-ho d’una altra manera, es tractava d’un grup de jovent del poble que realment i sota el pretext d’assajar, es reunia diàriament. Reconeix que no totes les hores que passaven reunits eren realment per assajar, ja que més aviat era una trobada d’amics!En els últims temps, la banda d’Arbeca, per tal de fer més atractives les seves sortides, s’ajuntava amb unes majorets, amb les que varen sortir més vegades va ser amb les d’Ivars d’Urgell, al igual que va incorporar un nou fitxatge per portar el banderí, un noi jovenet que obria pas

a la banda.Per la Banda hi va passar molta gent, i gairebé sempre que feien les sortides eren 22 persones a tocar. La veritat és que tampoc no podien ser més perquè no tenien més instruments!La banda, al igual que altres entitats va veure la seva fi quan va faltar jovent per formar-ne part, i quan els joves que hi tocaven anaren al jornal, ja que si calia fer alguna sortida en dies laborals ja no era tan fàcil fer la convocatòria, doncs primer era la feina que la devoció.

37

Textos: Teresa Bellmunt

Sóc una persona gran i noto que, a vegades, em falta la memòria, per exemple quan va començar a fer calor buscava unes camises de dormir que tinc, molt fresquetes, i no les trobava enlloc, és a dir, enlloc que poguessin estar segons els meus costums i per tant vaig encomanar que me’n compressin de noves, quan de sobte, em van sortir d’un lloc que recordava haver-les-hi posat.Aquest fet em feu venir a la memòria un cas que va passar fa uns quants anys.A Belianes hi havia un senyor, d’uns 70 anys, que cada dimecres anava al mercat de Mollerussa, amb el seu cotxe una mica vell, i sempre tenia el costum de deixar-lo aparcat al mateix lloc. Un dia al arribar al lloc on sempre aparcava el va trobar ocupat i no va tenir cap més remei que aparcar-lo en un altre carrer.Quan va tornar de mercat i va anar a buscar el cotxe per

marxar cap a casa va anar al lloc on sempre l’aparcava i no el va trobar i es va pensar que li havien robat. Se’n va anar cap a la policia a denunciar el robatori, els va donar les característiques del vehicle, la matrícula i els agents li varen dir que no es preocupés que li trobarien el cotxe.El senyor cada setmana anava al mercat amb algun veí de Belianes que el vulgues prendre i cada dimecres anava a la policia a preguntar si en sabien res del seu cotxe. Així van passar tres mesos, fins que un dia un veí del seu poble va passar pel carrer on estava estacionat el cotxe i el va reconèixer. Quan va arribar a Belianes va anar a trobar a l’amo del cotxe i li va dir on l’havia vist i varen anar a buscar-lo i fins llavors no li va venir a la memòria que allí li havia deixat ell.Explico aquest cas perquè us fieu de la memòria de la gent gran! Ah! I de la eficàcia de la policia!

Tots els diumenges a les 11:00, a les 12:00 i a les 13:00 h. sortides des de l’Ajuntament.Durant tot l’any, tots els empadronats a Arbeca, podran fer la visita de forma gratuïta.

Quan va néixer la meva germana petita, el pare (que era d’idees anarquistes) no la va voler batejar i li volia posar de nom Flor (feia poc que un amic seu del partit havia posat Floreal a un fill seu). Però jo vaig insistir molt perquè li posés Llibertat i em va fer cas. Jo tenia llavors 8 anys però aquesta paraula ja em ballava per cap i continua fent-ho.Mai he comprès prou bé que entenem la gent per llibertat fins que vaig llegir “La por a la llibertat” de Eric From, llavors vaig copsar una mica el sentit d’aquesta paraula. La llibertat vol dir responsabilitat, per això fa tanta por i per això proliferen les sectes, partits, associacions, etc.La llibertat individual pesa molt i per això la gent crea

partits, religions i margingales per defugir-la.Jo crec que la llibertat és el do més preuat que ens ha donat Deu i que només podem assolir-la en la autoestima i la rectitud de consciència, estimant-nos i estimant la gent i per això pateixo quan veig els joves d’avui, que són rebels a l’autoritat amorosa dels pares i a la saviesa dels mestres i en canvi es llancen a les presons tenebroses de les drogues o a les sectes militaristes nazis. Gràcies a Deu, també hi ha joves que valen, només cal veure el voluntariat, com es preocupen per la gent gran i els minusvàlids i segurament hi ha més de bo que de dolent en aquest món.

LA MEMÒRIA DE LES PERSONES GRANS

LLIBERTAT !

38

Tercera jornada: “Arbeca, una vila medieval”

Text: Sergi Pelegrí i Perera

La Segona Jornada d’Història d’Arbeca celebrada durant la tardor de 2005 tenia com a objectiu reconstruir l’Edat Mitjana a la nostra vila. Són mil anys d’història! Un període molt llarg per a ser abordat en una sola sessió, però així es féu. A l’hora de plasmar aquesta segona jornada a la Borrassa vam decidir dividir-la en tres parts: una primera fou “Aproximació al context medieval arbequí”, publicada al número 9 de la revista; una segona part que és “Arbeca, una vila medieval” i una tercera que serà “El castell d’Arbeca i els seus senyorius” que es publicarà al proper número.És cap a l’any 1080 quan Ramon Berenguer II incorpora Arbeca al domini cristià. Fins aleshores havíem estat sota potestat musulmana, concretament de la taifa de Siurana. La reconquesta d’Arbeca és fruit d’una pària (una mena de tribut) que va pagar la taifa musulmana al comte cristià.És en aquest moment quan s’inicien els senyorius a la nostra vila i quan Arbeca i el seu castell emprenen el seu camí vers la màxima esplendor de l’Edat Mitjana. El poble experimentarà un fort creixement demogràfic (la vila, a la baixa Edat Mitjana, es posarà per sobre del mig miler d’habitants) i es clourà amb una muralla que no serà enderrocada fins al segle XVIII (per tal de que la vila es pugui expandir).Endinsem-nos ara a l’Arbeca medieval a partir d’un breu anàlisi dels principals elements que estructuraven la vila: l’església, els carrers i places, els portals d’entrada, els habitatges, el castell...La vila medieval d’Arbeca era molt més que el castell que la coronava. Un exemple n’és l’antiga Església de Santa Llúcia. Era un temple medieval que ocupava una petita part de l’església actual. Estava orientada cap a l’est i situada entre el que avui és l’altar del Sagrat Cor, l’altar Major i l’altar de la Puríssima. L’actual altar del Roser era la placeta de l’Església. El seu campanar devia ser grandiós; l’actual campanar de l’Església parroquial de Sant Jaume és encara, el d’aquella església medieval. Estudiosos locals creuen que el campanar de l’església de Santa Llúcia era molt més gran que l’actual; mostra d’això en són les precioses i enormes escales que hi pugen. Aquests mateixos estudiosos afirmen que, a l’igual que el castell, el campanar tampoc es devia salvar de l’espoli de pedra, reduint-ne les seves dimensions inicials fins a les que podem observar avui en dia.

La nau central de l’església actual era una casa particular, segons algunes fonts “cal Palau”. A banda i banda d’aquesta casa hi havia dues placetes, una era la del “Cànem” i l’altra, per diversos estudiosos, titllada com la de “cal Pifarré”.Amb la desaparició de l’església medieval, les dues places quedaren unides en una de sola.L’Església parroquial de Sant Jaume estava integrada dins el conjunt del castell-palau, concretament a la vora de l’habitació del senyor. Es diu que el senyor podia seguir les cerimònies religioses des de la seva cambra mitjançant una gran finestra reixada. La parròquia d’Arbeca, a l’època baix medieval, era molt important degut a la possessió de parròquies sufragànies com la de les Borgetes de Salena. Castellots “part Comtal” (que pertanyia a la Baronia d’Arbeca) compartia església amb Castellots “part Reial” (que pertanyia a la demarcació de Borges). El temple estava situat al mig de la partició del poble i els habitants de la “part Reial” tenien preeminència davant els seus convilatans de la “part Comtal”. Un exemple n’és que sempre entraven a l’església els primers. Es sap que aquesta parròquia no era sufragània de la d’Arbeca.Referim-nos ara a les places i carrers medievals: l’Arbeca medieval s’estructurava mitjançant uns eixos vertebradors que posaven un mínim d’ordre al seu urbanisme. Aquests eixos eren la Plaça Major (la que menys ha canviat amb

Vista de l’actual campanar de l’església

39

el pas del temps; és on es desenvolupava la major part de la vida social de la vila i on abans d’entrar al segle XV s’hi establirà el Comú o Universitat, és a dir, una mena d’ajuntament format per prohoms del municipi que representaran la vila davant els senyors), la Plaça

del Mercat (a l’època baix medieval no s’hi feia mercat però era un focus de vida social), la Plaça de l’Església (antigament dividida en dues placetes) i els actuals carrers Sant Jaume (un dels carrers més importants de la vila on hi vivien personatges importants o prohoms d’aquesta època), Onze de Setembre, Major, Sant Joan, Vidal i Barraquer i Abadia. Un element comú a molts dels carrers i places que acabem de citar eren els porxos; l’Arbeca medieval era una vila porxada. Alguns d’aquests porxos han arribat fins als nostres dies i altres, han estat enderrocats o ocultats degut a l’aprofitament que se n’ha fet per engrandir les cases. Des de la Plaça Major fins a l’actual Plaça de l’Església totes les cases, a un costat i altre, estaven suportades per arcs de pedra; la “Plaça del Cànem” estava envoltada per porxos als quatre costats i tenia dos portals, un que comunicava al Carrer Sant Jaume i un altre amb el carreró que porta fins a l’abadia; el Carrer Abadia, Onze de Setembre i Major també eren carrers emporxats.Altres carrers que s’han de destacar són el de Sant Fèlix (on s’hi conserven uns meravellosos porxos que pertanyien a l’antiga placeta “del Cànem”), el carrer que comunicava l’actual Plaça del Mercat amb l’antiga Plaça de Santa Llúcia (era important perquè era un accés des

de la vila fins a l’entrada al recinte castral i perquè és per on suposadament baixaven els senyors a l’església del poble) i la placeta contigua a la “del Cànem” (poc se’n sap perquè no consta en cap document i els seus vestigis resten soterrats sota les cases que s’hi construïren; segons Ciurana Sans, aquesta plaça tenia un caràcter privat i hi vivien famílies importants com els “Pifarré”).Els portals d’entrada a la vila emmurallada estaven situats al final dels eixos vertebradors de la teranyina urbanística que donava forma a la nostra vila. El més important era el situat al Carrer Sant Joan; algunes fonts afirmen que en aquest portal s’hi engabiava el cap d’aquelles persones que probablement no s’havien portat prou bé. El segon portal d’entrada estava situat a la part més baixa del Carrer Major. El tercer portal estava ubicat al fons del Carrer Onze de Setembre; per aquesta porta s’hi entrà molta de la pedra necessària per a la construcció del castell-palau i dels habitatges. La pedra s’extreia de l’actual Plaça del Toll. En quart i últim lloc, el portal oest de la vila era el que es trobava a la zona de l’actual Carrer Vidal i Barraquer. Si tracem una línia partint de les muralles que cloïen el recinte castral, passant per cada un dels portals, obtindrem el recorregut de les muralles que tancaven el nostre poble.Els carrers que partien dels portals d’entrada junt amb la Plaça Major definien l’organització anatòmica de la vila. A partir d’aquests eixos principals s’entrecreuaven nombrosos carrerets estrets i foscos.Parlem ara dels habitatges i de la població posterior a la reconquesta, fins al segle XV. Els fogatges indiquen que a partir de la reconquesta, la població d’Arbeca comença a créixer molt. Es passa de 68 focs l’any 1359 a 153 focs l’any 1515 (si volem saber de quantes persones estem parlant hem de multiplicar el nombre de focs de la vila per 3’5, que és la mitjana del nombre de persones que corresponien a cada foc en aquesta època; per tant, estem parlant d’aproximadament 238 persones l’any 1359 i de 536 veïns l’any 1515). La muralla de la vila aviat esdevingué un impediment pel creixement de la població.La grandària dels habitatges depenia de l’estatus social i econòmic de les famílies. Les cases dels pagesos tan sols feien de tres a quatre metres d’amplada i com a molt tenien dos pisos, acostumaven a ser fosques i situades als carrers més estrets del poble; les cases de les famílies benestants estaven situades als carrers amples o a les places, eren grans, amb obertures que deixaven penetrar la llum del sol, amb porxos, arcs i fins i tot, columnes.Hauríem de retrocedir en el temps per indagar sobre els orígens del castell d’Arbeca. Nosaltres però, ens centrarem breument en el castell-palau que el senyoriu dels Cardona va establir a la part més alta de la nostra vila a partir de 1388. Es tractava d’una construcció gran i majestuosa, formada per una robusta muralla que cloïa el recinte castral (és a dir, tancava el palau i les seves muralles, els calabossos, les cavallerisses, el pati de tornejos, les estances dels servents, el cos de guàrdia, etc.). Els merlets

Estat actual del carrer Sant Jaume, que uneix la plaça Major amb la plaça de l’Església

40

que coronaven aquesta muralla tenien forma de bust humà, tota una peculiaritat que podia tenir connotacions bàsicament defensives. La muralla que tancava el castell-palau (ja no ens referim a la muralla que cloïa el recinte castral sinó a la més interior del conjunt, que protegia el palau) tenia quatre torres de planta circular, disposades a cada un dels vèrtex que formava la seva planta quadrangular. Aquestes torres circulars eren la que encara guarda els seus vestigis sota terra, prop de la cuina de l’escola (torre de les Armes); la torre del Porgador; situada al nord i molt ben conservada, (durant algun període de pau, residència del cuiner del castell); la torre dels Vents, de la qual encara se’n conserva la base i la torre de les Dames, que segons algunes fonts podria ser la més antiga (d’època musulmana) i massissa en el seu interior. Les tres primeres torres a les que hem fet referència albergaven bombarderes per tal de defensar el castell-palau en cas que fos atacat.Però la torre més colossal era la que coneixem com torre mestra o de l’homenatge: estava situada al mig del recinte castral i era tot un símbol de poder i autoritat per part dels senyors vers els vilatans. Era una gegantina construcció de planta quadrangular de la que no en queda vestigis visibles.Podríem perllongar les explicacions sobre el castell d’Arbeca durant pàgines i pàgines, analitzant cada un dels espais que el constituïen, ja siguin les muralles, el portal dels tres reis, el portal d’entrada al recinte castral des de fora vila, el pont llevadís i el fossat, l’accés al recinte castral des de l’interior de la vila, el cos de guàrdia, les 365 finestres i llurs reixes daurades, la visita del rei Felip II l’any 1503, el molí de vent, etc. (De nou, us vull comunicar que si voleu saber molt més sobre els Cardona i el seu castell-palau teniu l’opció de pujar cada diumenge a les 11.00h., 12.00h. o 13.00h davant de l’Ajuntament, on hi trobareu un guia que us relatarà part de la seva història amb el testimoniatge dels vestigis que en resten. De tota manera, si no podeu assistir a aquestes

visites, al proper número de la Borrassa reconstruirem la història del castell d’Arbeca, des dels seus inicis fins a la seva destrucció. També farem referència als diferents

senyorius que han passat per la nostra vila).Sortim als extramurs d’Arbeca per tal de conèixer els seus dominis, el seu terme. Una qüestió importantíssima per a la subsistència del poble era l’abastiment d’aigua. Al “fondo” de la part de solana d’Arbeca hi havia un petit torrent. A més a més, constituïa una zona de cabalosos pous dels que hom extreia aigua. Destaquem el pou principal de la vila, l’aigua del qual servia per a rentar la roba i abeurar els animals (no es feia servir per al consum humà perquè se l’associava amb el contagi d’una malaltia, la “mala gota”, que podia esdevenir epidèmica) i el pou de la Ferrada, l’aigua del qual tampoc s’utilitzava per a ús de boca, pertanyia al municipi i al segle XV va passar a mans privades.

Imatge de la Torre del Porgador

Ja tens el joc de La Fortalesa d’Arbeca?Vols conèixer els Vilars jugant?

41

Les basses que hi havia a l’extraradi de les muralles també constituïen una garantia per l’abastiment d’aigua per als vilatans. La bassa Bovera recollia l’aigua de pluja que s’escorria pel coster del portal de Sant Joan, oferint una aigua tèrbola que s’utilitzava per a regar i abeurar els animals. La bassa Bona, situada al marge esquerre de l’actual carretera de Belianes, estava molt ben arranjada: disposava d’unes escales de pedra per a accedir a la cota de l’aigua. Recollia l’aigua de pluja de part de la zona del Pla de Rufians i de la Coma-roca. En un document del 15 d’agost de 1400 es parla de la bona qualitat de l’aigua per al consum humà i de la prohibició de pas per als ramats. Tal com recull “Arbeca, història i record”, durant la primera meitat de segle XVI hi hagué uns anys d’escassetat d’aigua i s’intentà preservar aquest bé de tot allò que el pogués malmetre, prenent mesures com mantenir nets i erms els vessants de la bassa o multar a aquell qui hi abeurés animals amb 5 sous (2 sous més si es tractava de porcs). El 5 de juny de 1568, els senyors de la vila ordenaren que qui prengués aigua de la bassa per regar o abeurar animals, o qui la malmetés, hauria de pagar una multa de 10 sous i a més a més, seria denunciat als jurats.En últim lloc, la bassa de la Teuleria recollia l’aigua procedent del vessant sud de la vila. Estava situada al marge esquerre baixant per la “costa del pou”. La seva aigua servia per abeurar animals i amassar l’argila per fer ceràmica.A més a més de pous i basses, els vilatans s’abastien d’aigua mitjançant fonts com la de La Juliana o la de L’Esparreguera. L’agricultura i la ramaderia eren el principal motor d’una economia de subsistència. La terra estava repartida en parts desiguals entre els vilatans. Lògicament, els més rics tenien més terres. Sabem de l’existència de grans masos, els propietaris dels quals eren grans terratinents que tenien un gran nombre de jornalers. Els senyors de la vila també tenien molta terra i molts treballadors a la seva disposició.

D’altra banda, hi havia una munió de petits propietaris que tenien en possessió terrenys menuts, que conformaven una excessiva parcel·lació de la terra (avui en dia encara es pot apreciar en algunes zones del terme). L’any 1553 consta haver-hi 130 propietaris de terres a Arbeca. Així doncs, el terme esdevenia la base econòmica del poble on agricultors, ramaders i en menor mesura, picapedrers, convivien harmoniosament configurant un paisatge de conreus, pastures, i pedreres. Algunes fonts afirmen que el segle XV el terme de la vila d’Arbeca tenia 3.078 jornals i 5 porques (el terme de les Borgetes de Salena ja estava integrat a Arbeca però el de Castellots no ho va estar fins al segle XVII). Un 26% d’aquests jornals estaven dedicats al sembrat. Es tractava dels llocs més frescals i humits del terme. S’hi conreava blat (per elaborar farina i pa), ordi (en menys quantitat), cànem (per a la fabricació de cordes, espardenyes i teixits rústics) i lli (en poca quantitat). Un 6’5% dels jornals del terme estaven dedicats a la vinya, bàsicament per l’obtenció de vi. Un 7% de les terres del terme corresponien a explotacions d’oliveres i ametllers (al segle XVIII el cultiu de l’oliver augmentarà moltíssim). Un 60’5% del terme corresponia a garrigues i pastures. Les pastures acostumaven a ser terra de sembradura que per algun motiu, com per exemple un sistema de rotació biennal, s’havia quedat erm i on els propietaris deixaven entrar els ramats. La garriga corresponia a les zones més àrides que els pagesos descartaven per al conreu. Es tractava de zones que propiciaven una gran diversitat faunística per a la caça. Al proper número de la Borrassa finalitzarem la síntesi del que va ser la segona sessió de les Jornades d’Història d’Arbeca corresponents a l’Edat Mitjana. Ho farem a partir del castell i de qui l’habità durant segles, indagant sobre els seus possibles orígens, analitzant detalls i anècdotes, seguint-lo durant la seva progressiva i agònica desaparició...

Ja tens el joc de La Fortalesa d’Arbeca?Vols conèixer els Vilars jugant?

El pots aconseguir per tant sols 6 euros a les botigues associades al BEC

42

La grip és una infecció vírica de les vies respiratòries molt contagiosa. La malaltia de la grip es caracteritza per tenir un començament brusc, amb febre alta, dolor muscular, tos seca, mal de cap i de coll, sensació d’enfredoriment, malestar general i cruiximent. A més pot provocar diarrees, nàusees i vòmits. La gravetat de la grip varia cada temporada i també és diferent en cada persona. Les persones que presenten altres malalties i les d’edat avançada són les que poden tenir més complicacions.

Alguns consells que poden ajudar a millorar la grip i els refredats són:

· Rentar-se sovint les mans.

· Fer servir mocadors d’un sol ús per mocar-se i cobrir-se la boca al tossir o esternudar. Llençar els mocadors en una bossa i lligar-la.

· Ventilar bé l’habitació.

· Fer repòs. Descansar i tenir cura de la salut. Beure aigua, sucs, brous o infusions.

· No hi ha cap medicament que curi la grip ni el refredat, però n’hi ha alguns, com ara el paracetamol, que ajuden a millorar el mal de cap, la febre i les altres molèsties.

· Els antibiòtics no curen ni el refredat ni la grip.

· No fumeu. Pot ser un bon moment per deixar definitivament el tabac.

· Estovar les mucositats amb dutxes d’aigua calenta. Posar-se sovint sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.

· Evitar tossir i escurar-se el coll, ja que s’irrita més la gola. Per a la irritació de la gola van bé els caramels sense sucre.

· No deixar cap tractament habitual encara que es pateixi un refredat o la grip.

· Consulteu amb el vostre centre de salut si no milloreu a partir del 4t-5è dia o teniu ofec. També, si sou una persona gran o amb una malaltia crònica.

Recordeu que la utilització racional dels serveis d’urgències evitarà que es col·lapsin i permetrà que s’atenguin adequadament els casos greus.Cal recordar que la grip, generalment durant l’hivern coincidint amb els mesos de fred, es passa una vegada, en canvi de refredats comuns s’en poden passar molts.La forma més freqüent de prevenció de la grip és la vacunació, que està indicada a les persones majors de 60 anys i a totes aquelles persones que pateixen patologies cròniques tals com MPOC, diabetis i immunodeprimits.

Consells davant un refredat comú i la gripText: Equip mèdic del Consultori Municipal d’Arbeca

Aprofitem l’avinentesa per presentar a la nova doctora, la Sra. Carme Florensa Piró, la qual ocuparà el lloc de la doctora Aurora Palos.

43

François Truffaut (1932-1984) és un dels directors més representatius i influents del cinema europeu. Va començar a dirigir als anys 50 i no va parar fins pràcticament la seva mort, a causa d’un tumor cerebral als 52 anys. El seu cinema va ser sempre un reflex de la seva actitud vital: emprenedor, apassionat, indagador, inquiet i sobretot molt humà (entenent per humà el fet que se centra en les relacions i sentiments humans).

L’amor i les relacions sentimentals han estat un dels seus temes més recurrents i importants. La filmografia de Truffaut és força extensa, així que ens centrarem en la visió de l’amor en tres de les seves pel·lícules: Jules i Jim, L’últim metro i La dona del costat.

Jules i Jim (Jules et Jim, 1961) és una pel·lícula que gira entorn d’un triangle amorós format per dos amics inseparables, l’austríac Jules (Oskar Werner), el francès Jim (Henri Serre) i Catherine (Jeanne Moreau), de la qual els dos estan enamorats. La pel·lícula comença amb la poderosa veu en off del mateix Truffaut, que actua com a narrador. Jules i Jim no seria el mateix sense aquesta veu tan rítmica, àgil i entusiasta que presenta els personatges i acompanya l’espectador a través del desenvolupament de l’acció.

Els tres protagonistes formen un triangle amorós tan atípic com versemblant i això és el que fa gran aquesta pel·lícula, ja que una situació que al “món real” veuríem absurda i incomprensible esdevé natural i autèntica al món que recrea Truffaut a Jules i Jim. Es tracta d’una pel·lícula d’amor en les seves dues vessants més importants: el de parella i el d’amistat. L’amor se’ns presenta en totes les direccions: de Jules a Jim i Catherine; de Catherine a Jules i Jim; i

de Jim a Jules i Catherine. Perquè, en efecte, el triangle amorós no és violent, sinó pacífic i assumit amb naturalitat pels personatges. La pel·lícula té una arrancada optimista que posa èmfasi en l’explosió vital dels protagonistes, impulsada per la seva curiositat, tant emocional com intel·lectual. Al principi seguim els seus passos en el descobriment de l’amor i l’amistat amb l’entusiasme que ens encomana l’energia dels protagonistes. Després, com en la vida, comencen a arribar els problemes, la inestabilitat i els desenganys. La pel·lícula agafa un aire més trist cap a la meitat del metratge, però poques vegades la tristesa ha estat tan plàcida i poètica com a Jules i Jim.

Jeanne Moreau està fantàstica en el seu paper de Catherine. Té una presència i una personalitat úniques en un dels papers més bells de la història del cinema. Ella aconsegueix dotar Catherine de l’alegria, tristesa, insatisfacció i inestabilitat emocional que caracteritzen el personatge i que fan que sigui tan difícil entendre’l.

L ’ ú l t i m metro (Le dernier métro, 1980). Durant l ’ o c u p a c i ó alemanya de la Segona Guerra Mundial a França, un director de teatre jueu, Lucas Steiner (Heinz Bennent), es veu obligat a amagar-se per temor a la persecució nazi. Tothom creu que ha fugit, però en realitat s’amaga al davall d’on tenen lloc els assajos. La seva dona Marion (Catherine Deneuve) l’informa de com va tot i li porta provisions. Ell controla els assajos des del seu amagatall i dóna les indicacions i canvis pertinents a la seva dona, que és actriu de la companyia. Un bon dia arriba un actor nou, Bernard Granger (Gerard Depardieu), que acaba enamorant-se de Marion. Marion es veu dividida

L’amor a través de tres pel·lícules de François Truffaut

Text: Esmeralda Fusté

44

entre l’amor que sent pel seu marit i per Bernard. L’amor al seu marit és un amor acceptat, consolidat pels anys d’unió i d’experiències en comú. L’amor a Bernard, en canvi, li és difícil d’assimilar perquè trenca els seus esquemes i la seva estabilitat sentimental, de manera que la seva actitud cap a ell és freda, esquiva i fins i tot irritable i agressiva. Bernard també sent al principi una barreja de respecte i antipatia cap a Marion, cosa que fa que flirtegi amb gairebé totes les dones de la companyia menys amb ella.

L’últim metro és una pel·lícula optimista i vital que retrata el món del teatre i la manera de viure i d’entendre la vida d’aquells que en formen part. El plànol final, entremaliat i alegre, és una picada d’ullet al públic: els tres protagonistes saluden el públic després de la funció. Marion és al mig del seu marit i de Bernard i els agafa als dos amorosament de la mà. Reminiscències de Jules i Jim? Segurament. Els dos homes tenen plena consciència d’allò que Marion sent per cadascun d’ells i per l’altre. A més els dos senten una admiració i simpatia recíproca. Això és l’amor per Truffaut: un sentiment pur, acceptat amb naturalitat a pesar del sofriment que pot comportar i allunyat de prejudicis morals i de convencionalismes socials.

Cadascuna d’aquestes tres pel·lícules té una heroïna diferent, amb un caràcter propi. Marion és freda, estable i amb un bon domini sobre ella mateixa. A pesar de la seva aparença glacial (podia ser algú més que Catherine Deneuve?), té una gran capacitat per estimar i protegir amb una tendresa tan encoberta com entregada.

La dona del costat (La femme d’à côté, 1981) és una història d’allò que s’anomena “amor fou” (amor boig). Bernard (Gerard Depardieu) i Mathilde (Fanny Ardant) coincideixen com a veïns després d’uns quants anys d’haver deixat la seva relació sentimental. Els dos estan casats i aparentment han refet la seva vida, però el fet de retrobar-se fa que es torni a encendre la flama entre els dos i que iniciïn una relació clandestina com a amants. La seva relació agafa un caire fatalista i turmentat que fa que

la situació arribi a ser pràcticament insostenible. De fet, per les converses dels amants sabem que la seva relació anterior es va trencar a causa de la dificultat que suposava aguantar l’intens fatalisme que els envoltava. La història

de Mathilde i Bernard s’articula en torn al clàssic “ni amb tu ni sense tu”, ja que pateixen tant si estan junts com si estan separats. És impressionant veure com es busquen enmig de la nit sense tenir en compte els perills i amb la certesa que l’altre ja espera impacient.Mathilde és la més dèbil de les heroïnes que aquí ens ocupen:

emmalalteix d’amor i té crisis que l’obliguen a estar hospitalitzada. És una noia que no pot controlar els seus sentiments i desitjos, cosa que la fa infeliç i desgraciada. La història, com és d’esperar, acaba amb una tragèdia provocada directament per ella i indirectament per Bernard. La capritxosa Catherine de Jules i Jim també provoca una espècie de tragèdia, però oscil·la entre la vitalitat i la insatisfacció. A més és més forta i manipuladora, mentre que Mathilde és una víctima del propi caràcter i de les circumstàncies. Si Jules i Jim i L’últim metro són, en el seu conjunt, vitals i positives; La dona del costat és una pel·lícula tràgica que condueix a poc a poc però irremissiblement a l’aniquilació dels amants.

Les tres pel·lícules constitueixen expressions de l’amor com a sentiment complex i mai homogeni. D’aquí que hi hagi tres històries que presentin matisos i tons diferents i tres dones que inspirin l’amor i el visquin també de manera diferent. Es tracta de tres realitzacions concretes d’un sentiment abstracte, antic i universal.

La Borrassa fa 3 anys!Gràcies per fer-la possible!

45

La pluviometria d’Arbeca des de l’any 1969

Dades recollides i cedides per: Antoni Pau i Sans i Marta Ballesté i PauText: Berta Esqué

Des de finals del 1968, que la família Pau Pernau recull les dades de la pluviometria de la població d’Arbeca, gràcies a un pluviòmetre que els va subministrar i els manté l’actual Institut Nacional de Meteorologia. Qui va iniciar aquesta tasca va ser Josep Pau i Pernau, però a causa del treball, va passar el relleu al seu pare, Antoni Pau i Sans. Cada dia l’Antoni té el compromís de comprovar l’estat de les precipitacions entre altres coses, com la direcció del vent en els dies de pluja, la boira, etc. i apunta tota aquesta informació en un quadern, que posteriorment passarà en un informe i ho enviarà mensualment a l’Institut Nacional de Meteorologia a Madrid. Cal reconèixer, més que la dificultat en la tasca, la constància que mereix aquest fet, la constància contínua durant més de 37 anys, tasca que fa que des de l’Institut Nacional de Meteorologia es pugui donar informació de la pluviometria a les nostres terres, a l’igual que de ben segur, hi ha altres persones repartides per tota la geografia

espanyola que realitzen la mateixa tasca. La Marta Ballesté és qui, mitjançant l’ordinador, ha traduït les xifres que anava anotant l’Antoni en unes gràfiques, cosa que permet tenir la informació més visual.

L’Antoni, a més a més de passar les dades a l’Institut Nacional de Meteorologia, a partir d’ara també ens passarà la informació a La Borrassa, per tal que tots els arbequins i arbequines puguin observar amb certa perspectiva i amb un gran historial la pluviometria a la població d’Arbeca, i a partir d’aquí treure les seves pròpies conclusions o simplement observar les dades i les gràfiques resultants d’aquesta informació, ja que considerem que serà una informació interessant i curiosa pels nostres lectors.

Mostra del primer informe mensual realitzat per l’observador Josep Pau i Pernau, on estan anotades les pluges del mes de Novembre del 1968 amb el pluviòmetre número 1416 situat a Arbeca, província de Lleida, a una altitut de 2 metres. S’anoten les precipitacions en mm, i si han estat al matí, tarda o nit. Cal fer una suma parcial de les pluges cada 10 dies i una suma total mensual, a l’igual que cal fer un resum dels dies que ha caigut més de certes quantitats indicades a la taula. També veiem que s’anota el total de dies de pluja, de boira i de gebre. Tenin l’opció d’anotar quants dies hi ha hagut neu, tormenta, pedra, rosada o neu que ha cobert el terra, indicant en quin moment del dia s’han observat. A més a més, cal anotar quin dia ha plogut més i la quantitat. Per altra banda es té en compte quin ha sigut el vent dominant en els dies de pluja, a l’igual que els dies de més pluja, i també s’anota diàriament, els dies que ha plogut cap on bufava concretament

Un pluviòmetre és un aparell utilitzat per mesurar la quantitat d’aigua de les precipitacions caigudes en un indret en un període de temps determinat. Utilitza com a unitat de mesura el mil·límetre (mm), on un mil·límetre equival a un litre per metre quadrat.

La Borrassa fa 3 anys!Gràcies per fer-la possible!

46

Imatge de l’informe del desembre de 2006, on s’observa que el format no ha canviat en més de 35 anys

Vista de la portada del primer quadern de pluges amb la informació bàsica del pluviometre, la ubicació i les dades de qui és el responsable de prendre nota i omplir el que demana l’informe segons unes normes establertes pel Servei de Meteorologia Nacional

Vista de la contraportada del primer quadern de pluges, on s’indiquen les instruccions que cal seguir per tal d’omplir correctament el quadern i que la informació que es facilita al Servei de Meteorologia sigui del tot fiable

L’Institut Nacional de Meteorologia és una entitat que depèn del Ministeri de Medi Ambient del Govern espanyol, i que entre altres funcions proporciona informació de la meteorologia. En la seva pàgina web, hi trobem molta informació, ja sigui subminstrada per observadors o bé extreta d’aparells com poden ser els radars o altres medis dels que disposa, entre altres, hi ha informació de meteorologia i del clima. Per més informació www.inm.es

47

Pluv

iom

etria

anu

al d

'Arb

eca

050100

150

200

250

300

350

400

450

500

550

600

650

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

l/m2

48

Mitja mensual de la pluviometria

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

l/m2

Comparativa entre la mitja mensual (desde l'any 1969 al 2006) i l'any 2006

0

10

20

30

40

50

60

70

gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre

l/m2

Serie1 Serie2Any 2006 Mitja mensual

Curiositats:

A l’octubre de 1994, van caure 180 litres per metre quadat a la població d’Arbeca. Ha estat el mes més plujós des del 1969 al 2006.

El juliol acostuma a ser el mes que menys pluja cau, i el més plujós acostuma a ser el mes de maig, tal com molt bé diu la dita “Al maig cada dia un raig”.

49

Elaboració:S’agafa l’ossobucco, es salpebra, s’enfarina i s’espolsa l’excés de farina. A continuació el fregim fins que ens quedi una mica enrossit, el retirem de la paella i el reservem en una cassola.

Amb l’oli restant de la paella, hi fregirem una mica de ceba, els alls (sencers), la taronja, el llorer i la pastanaga. Un cop això estigui enrossit hi afegirem el tomàquet a trossos, deixant-ho sofregir una estona. Seguidament hi tirarem el conyac i el vi i ho deixarem uns minuts abans d’afegir el brou. Quan això faci uns minuts que estigui bullint, ho ajuntarem amb la carn i deixarem que bulli a poc a poc durant una hora i mitja o dues hores aproximadament.

Un cop la carn està cuita, la traurem de la salsa amb molta cura per tal que no es trenqui i la posarem a la safata que utilitzarem per servir a taula.

A continuació s’agafa la salsa restant i es passa pel colador xinès; li fem arrencar el bull i la rectificarem de sal. Una vegada acabada s’estendrà damunt la carn.

El punt de decoració ens el donaran les pomes, que un cop pelades i tallades en forma de dents d’all, les fregirem fins que quedin enrossades, les estendrem damunt un drap o un paper secant perquè en xucli tot l’oli, llavors es poden col.locar juntament amb la carn de forma original, per tal que el plat ens quedi ben acabat.

D’aquesta manera el plat està llest per servir-se a taula.

OSSOBUCCO AMB POMES DE LES GARRIGUES

Pau Pané i Sans

Ingredients per a quatre persones:

4 Talls d’Ossobucco (250-300gr)1 Ceba gran2 Tomàquets5 Dents d’all1 Taronja mitjana1 Fulla de llorer2 Pastanagues mitjanesOli de les Garriguessal,pebre negre, farina1 Copa de vi blanc semi sec1 copa de conyac2 pomes grans1 litre de brou de carn

50

Solucions número anterior de La Borrassa

Fets per Sans i Esqué

LES 7 DIFERÈNCIESBusca les 7 diferències entre aquestes dues imatges d’una actuació per la Marató de TV3

Telèfons d’interès

Ajuntament d’Arbeca 973 160 008

Consultori mèdic 973 160 375

Farmàcia d’Arbeca 973 160 419

Cooperativa d’Arbeca 973 160 000

Biblioteca d’Arbeca 973 160 008

Escola Bressol 973 160 008

Col·legi públic Albirka 973 160 067

Casal d’Avis 973 160 008

Parròquia 973 160 034

CAP Borges Blanques 973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 700 000

Atenció Ciutadana 012

Emergències 112

Bombers 085

Mossos 088

Policia Nacional 091

Informació Telefònica 11888

RENFE 902 240 202

Col·labora:

les pluges d’arbeca, com conéixer les persones a través de ... · través de la grafologia la...

Documents