les inundacions del 6 de setembre de 1989 a mallorca -...
TRANSCRIPT
Les inundacions del 6 de
setembre de 1989 a Mallorca
Joan Barceló Trobat.
Riscs climàtics.
Graduat Superior en
Meteorologia i climatologia.
Juny de 2004.
Índex:
1.-Introducció.
1.1.- Els anys 80, època de sequeres.
1.2.- Topografia i xarxa hidrogràfica de Mallorca:
1.3.- La disposició dels vessants
1.4.- Manacor i Campos, poblacions molt afectades per les inundacions.
1.4.1.- Inundacions importants a Manacor.
1.4.2.-Inundacions importants a Campos.
2.- Situació sinòptica.
3.- Factors que desencadenaren les pluges intenses.
4.-Pluges enregistrades.
5.- Cabals màxims estimats.
6.-Fets ocorreguts.
6.1.- Al vessant de Campos.
6.2.- Al vessant litoral SE.
6.3.- Nivells d´aigua dins els nuclis urbans.
7.- Danys.
8.- Conclusions.
9.- Apèndix.
10.- Bibliografia.
2
1.- Introducció:
El 6 de Setembre de 1.989 Mallorca va patir una de les inundacions més
importants de les darreres dècades, afectant la part oriental de l´illa. Van perdre la vida
tres persones a Portocolom (Mallorca) i dues més a Eivissa. Els danys materials foren
molt destacables, valorats amb uns 30.000 milions de pessetes. Molts nuclis urbans
inundats, catorze carreteres tallades afectades de diversa consideració fins i tot amb la
desaparició física d´alguns trams, tres ponts caiguts i molts altres malmesos.
Evidentment cases, cotxes i conreus no quedaren al marge, i fins i tot s´hagueren de
rescatar persones que vivien a cases aïllades a la plana de Campos amb helicòpter degut
al nivell que assolí l´aigua.
En aquest treball s´intenta estudiar les causes que motivaren les intenses
precipitacions al Llevant i Migjorn. Unes pluges que com passà a Catalunya al 1816 es
produïren dins un període de sequera relativament important.
Aquests fets no són aïllats, ja que Mallorca històricament ha estat marcada per
dos fenòmens naturals de gran importància, un de curta durada i de tipus més o menys
local, les inundacions, i un altre que afecta generalment a tot el territori insular, la
sequera. Aquest darrer és el fenomen catastròfic més present a l´illa, afectant
bàsicament a l´agrícutura i a l´abastiment humà.
Per entendre millor la inundació del 1989, ens endinsarem dins el context en que es va
produir el fenomen. Es necessari, doncs, conèixer tres factors, el clima de la zona, la
sequera que afectava a Mallorca i la seva xarxa hidrogràfica.
El primer factor és molt semblant a Catalunya, amb irregularitat de pluges tant
interanual com intranualment, estius secs i tardors que solen produir pluges intenses,
que poden venir acompanyades de revingudes importants amb una punta de cabal
momentani molt gran i de curta durada, anomenat flash flood.
Els altres dos factors són característiques pròpies de l´illa i que convé dedicar-hi
un apartat propi per entendre tot el procés.
3
1.1.- Els anys 80, època de sequeres:
Si hem de caracteritzar els anys 80 a Mallorca des del punt de vista
meteorològic, ho podríem definir amb una paraula, la sequera. Aquesta dècada està
marcada per un dèficit de precipitacions més o menys constants, que només
s´interrumpeixen els anys plujosos de 1986 i 87.
La sequera es va començar a notar al 1981, amb la pèrdua de pastures, però un
any després ja interferí amb el subministrament urbà d´aigua a algunes poblacions i els
ametllers es començaren a morir de set.
Va ser durant el 1983 quan el problema fou més important ja que les pluges
foren un 40% inferiors a la mitjana, amb dues onades de calor als mesos d´estiu, però
també s´hi ha de sumar els dos anys seguits que portaven amb manca de precipitació.
Els problemes foren molt importants per l´abastiment urbà, els nivells freàtics dels
aqüífers molt baixos, i els embassaments de la Serra que quedaren eixuts. La continuada
extracció d´aigua del subsòl agreujà els problemes de salinització a la zona de Campos i
del pla de St Jordi. Les restriccions de subministrament urbà aparegueren de manera
4
generalitzada per primera vegada, així ho patiren a Pollença, Campanet, Inca, Algaida,
Selva, Caimari i Alcúdia. A Palma, per la seva banda, s´hagueren d´excavar nous pous
de manera urgent per poder assegurar l´abastiment.
Part significativa de les alzines dels boscos illencs varen morir de set, per tant, ja es
podria parlar de sequera climàtica. El punt culminant de la sequera, però, es produí a
l´hivern de 1984, ja que tant la tardor del 83 com a principi d´any va ser poc plujós. A
partir de mes de març d´aquest any es trencà l´inèrcia de la sequera, però en conjunt va
seguir essent un any sec. El 1985 s´acabà amb la sequera, ja que va ser un any plujós en
conjunt, però evidentment no va ser suficient per recuperar els nivells que tenien els
aqüífers abans de 1981.
Els anys 1986 i 87 varen ser plujosos, però a partir de l´estiu de 1987 fins a la tardor de
1990 la sequera tornà afectar l´illa i arribà al seu punt crític a principis de 1990.
1.2.- La xarxa hidrogràfica de Mallorca:
El primer tret important que s´ha explicar és l´absència de cursos permanents,
encara que en alguns llocs de la Serra de Tramuntana hi ha torrents quasi permanents.
Però en termes generals podríem dir que només de manera esporàdica tenen escorrentia
després d´unes pluges intenses o anys molt plujosos. És assimilable al sistema de
rambles i barrancs del sector mediterrani peninsular, però amb dues particularitats, la
intensa ocupació humana i les diferències d´escala.
Es poden establir dues tipologies de torrents, una amb drenatge efectiu
estacional, que cada estació humida porten cabal durant un cert temps, i els torrents
sense drenatge afectiu, que són aquells que només funcionen quan hi ha pluges intenses.
Dins aquests darrers s´inclouen els del vessant litoral sud-est i el de Campos, que són
els que ens interessen en aquest estudi. La seva escorrentia pot ésser nula durant anys,
amb uns pocs dies cada dècada o sense escorrentia més de 10 anys, per aquest fet, a
vegades hi ha absència d´un llit definit al llarg del seu recorregut. A això s´hi junten
tècniques per impedir la circulació de l´aigua i forçar la seva infiltració construint murs
de pedra transversals al curs, i també l´aprofitament d´aquestes terres més deprimides
per ús agrícola. Per tant, el que provoquen tots aquests factors és que la xarxa no
funcioni i s´aprofiti els llits dels torrents per a usos residencials o agrícoles.
Evidentment quan es produeixen pluges intenses s´afavoreix el repressament d´aigua
degut als murs, i quan aquests es trenquen formen grans cabals punta.
5
La irregularitat i la manca de cabal es veu afavorida tant per l´eixut de l´estiu
mediterrani com per la naturalesa del terreny, en el que predominen les litologies
calcàries permeables. La sobreexplotació de les aigües subterrànies per a regar i per
l´abastiment urbà ha contribuït a la manca d´un corrent, ja que ha propiciat la
desconnexió entre cursos i el nivell freàtic en força indrets en que temps enrera hi hagué
escorrentia quasi continua. La pobresa del cabals permanents queda reforçada per la
petita dimensió de les conques fluvials, que únicament superen els 100km quadrats en 7
torrents, la major de les quals (el torrent de Muro) no sobrepassa els 450 km quadrats
(Grimalt 1992).
1.3.- La disposició dels vessants
La superfície de l´illa es troba dividida en funció de la topografia en 5 vessants
hidrogràfics principals i 2 de secundaris. A grans trets hi ha tres divisòries d´aigua
principals, determinades per la disposició dels relleus, la Serra de Tramuntana, les serres
de Llevant i una divisòria transversal, formada pel massís de Randa.
Dels set vessants existents, per aquest estudi només ens interessaran dos, el de
Campos i del litoral sud-est, per això estaran explicats amb més deteniment:
- Vessant meridional o de Campos: Té una extensió d´uns 600km
quadrats, limitats al nord pel massís de Randa i a l´est per les Serres de Llevant. El seu
sistema de drenatge està constituït per cursos convergents cap a l´aiguamoll des
Salobrar de Campos.
6
7
A vegades no tenen llit definit, ja que el seu jaç ha estat convertit en camins o
simplement s´ha romput i es conreat. En aquest vessant es poden diferenciar dos tipus
de cursos:
A) Ventall de torrents convergents a la depressió de Campos i que
desemboquen al Salobrar. S´han de destacar tres torrents, el de Son Catlar, que drena
des del massís de Randa, passant per la marina de Llucmajor, i els torrents de son Xorc i
de so N´Elegant que provenen de la part sudoccidental de les serres de Llevant i del
límit meridional del Pla de Mallorca.
B) Cursos que desemboquen al litoral de la marina de Llucmajor i que neixen
en aquesta mateixa plataforma. Els torrents més importants són el de Cala Pí, de
Garonda i de Marola.
- Vessant litoral del sud-est: Té una extensió d´uns 560 km quadrats. Es situa
entre les serres de Llevant i la vorera de mar. Són cursos curts que baixen de les serres
perpendicularment a la costa. Els torrents principals es troben cap al municipi de
Manacor i Artà. Són de destacar el torrent de ses Talaies que desemboca al Port de
Manacor, el de ca N´Amer que ve de St Llorenç i desemboca a s´Illot, i el de Canyamel
a Artà. També s´ha de destacar que a la part meridional, a Santanyí hi ha sectors de
comportament endorreïc, que a èpoques de pluges intenses com és el cas que estudiem,
provoquen grans embassades.
- Vessant d´Alcúdia, el més extens de Mallorca amb 1.280 km quadrats.
Recull les aigües del vessant meridional de la Serra de Tramuntana, del nordoccidental
de les serres de Llevant i de la plana central, per desembocar a la badia d´Alcudia.
- Vessant de la Serra de Tramuntana. Amb un extensió d´uns 280 km
quadrats, s´exten al llarg de la serra en una estreta franja que només s´exten cap a
l´interior a la vall de Sóller. Els seus torrents són molt curts, amb molta pendent i amb
un recorregut perpendicular a la costa.
- Vessant de Palma. Té una extensió d´uns 600 km quadrats, i la major part
dels torrents provenen de la serra de Tramuntana, però també s´han d´esmentar els que
provenen del límit occidental del Pla de Mallorca, que desembocaven a un aiguamoll
avui dessecat com és el Prat de Sant Jordi.
- Vessant de Pollença. És la conca més petita amb uns 140 km quadrats, i
la seva principal característica és que està constituït per una sèrie de valls longitudinals
que queden obertes a la mar cap a la badia de Pollença.
8
- Vessant d´Andratx. Pràcticament simètric a l´anterior amb valls
longitudinals que desemboquen a la mar a l´extrem sudoccidental de l´illa. La seva
extensió és d´uns 170 km quadrats.
1.4.- Manacor i Campos, poblacions afectades per les inundacions.
Tot i que les inundacions que estudiem van afectar tota la part oriental de
Mallorca, hi ha dues poblacions que històricament han estat afectades per les
inundacions, són Manacor i Campos, on també s´hi podria destacar el poble de Sant
Llorenç des Cardessar. Aquests nuclis urbans van ser els més afectats per les pluges del
6 de setembre de 1989. Aquí ens fixarem només amb els dos primers municipis.
Les causes que provoquen inundacions en aquests són molt senzilles, estan
construïdes damunt torrents. Així la ciutat de Manacor està creuada pel seu centre pels
torrents de Sa Cabana i sa Moladora, mentre que el nucli urbà de Campos està edificat
sobre el recorregut d´un torrent que es canalitza a través del seu carrer principal.
Aquest fet provoca que en circumstàncies excepcionals Campos es vegi afectat per
cabals desbordats provinents de torrents de la part oriental de la conca. S´ha de tenir en
compte que aquesta població està ubicada dins una depressió, que és una zona de
confluència de tot un ventall de cursos fluvials i la topografia de la plana afavoreix la
formació de revingudes que afecten al nucli urbà i les seves terres immediates
A Manacor no hi va haver danys importants fins el segle XIX, ja que fins a les hores no
hi havia construccions devora del torrent, però la pressió urbanística ja al segle XIX fou
elevada i es començà a construir cada vegada més aprop del curs, deixant un llit molt
reduït pel pas de l´aigua. A partir d´aquest moment les inundacions s´han repetit
nombroses vegades.
1.4.1.- Inundacions importants a Manacor:
- 15 de setembre de 1850: També hi hagué revingudes a Campos, Felanitx i Santanyí.
A Manacor la zona més afectada s´assolí un nivell de 3 metres d´aigua, va ser a la plaça
des Mercat, i a un altre punt s´esfonsaren cases. Té moltes coincidències amb la
inundació del 1989.
- 5 d´octubre de 1.932: Igual que l´anterior i la del 1989 va afectar a Campos i Felanitx.
El nivell d´aigua a Manacor arribà fons a uns 2 metres, afavorit pels murs transversals al
curs d´aigua abans d´entrar a la població. Va esbucar cases al mateix lloc que la del
1850, hi hagué una víctima mortal.
9
- 1961: Des del 30 d´octubre fins al 2 de novembre hi hagué tempestes separades per
una sèrie de períodes de poques hores sense precipitació. Al nucli urbà es recolliren
103mm dels dies 30 i 31, i el dia 1 de novembre va ploure 86mm. A partir d´aquesta
inundació es planteja recobrir el llit i fer-lo passar per fora del nucli urbà.
1.4.2.-Inundacions importants a Campos:
Fins al segle XIX no hi ha informacions, però a partir d´aquestes dates les
inundacions són freqüents, les més importants són les següents.
- 23 de setembre de 1806: Nivell de l´aigua dins la vila va arribar fins a 1,5m. Es
desconeix quina part de la conca provocà la desfeta
- 15 de setembre de 1850: simultànies a Felanitx i Santanyí. Molts d´objectes i gran
quantitat d´alzines de Felanitx arrossegades pel torrent de Son Negre van acabar devora
Campos.
- 1873: Anegaments generals a tota l´illa. Es disposa de molt poca informació, però
Campos va ser un dels nuclis més afectats.
- 10 de setembre de 1875: No es disposa d´informació detallada, però sí que Campos va
ser una vila molt afectada.
- 13 de novembre de 1946: Al nucli urbà es registraren 190mm amb 4 hores. A alguns
carrers el nivell mitjà de l´aigua va ser d´uns 90cm, però al carrer principal es va arribar
als 190cm.
- Febrer de 1974: Es desbordà el torrent de Son Xorc, i tallà la carretera de Campos a
Santanyí.
- 17 d´octubre de 1974. Va ser semblant a la de 1946, es va anegar el centre de la vila.
- Al 1995 i 1996 també es produïren inundacions però van ser més puntuals.
- De manera indirecta podem saber que també es varen produir inundacions al municipi
de Campos, encara que no disposem de referències, ja que a la capçalera dels torrents de
la part oriental d´aquesta plana i hagué revingudes. Són el 24 d´octubre de 1759, el 21
d´agost de 1781 i el novembre de 1891. Segurament no afectaren el nucli urbà. En el
mateix sentit però a la part occidental del vessant es pot destacar el 29 de setembre de
1903.
10
2.- Situació sinòptica.
Els mapes utilitzats per estudiar la situació sinòptica estan extrets del Botlletí
Meteorològic Europeu i també d´internet.
El dia 6 es va caracteritzar pel domini d´un anticicló damunt Europa central, que
s´extenia fins a la mediterrània occidental i una baixa al SO de l´estret de Gibraltar. A
les Balears arribaven vents de component est, carregats d´humitat. S´ha de dir que en
aquesta època la mar està molt calenta, hi ha una gran quantitat d´evaporació i amb la
presència de l´anticicló fa que aquesta humitat es quedi a nivells baixos de l´atmosfera.
A 850 hPa els vents dominants eren del SE. La humitat més important era damunt les
Balears, però al SE de la Península i a la zona d´Argèlia també era important. A 700 hPa
la situació no variava gaire, només que la franja d´elevada humitat era més estreta i
llarga, ja que no arribava a Argèlia però sí a Sardenya i Sicília, per tant s´extenia per
bona part de la mediterrània occidental. Als nivells mitjos, 500 hPa, una llengua d´aire
fred s´extenia des del nord de França en direcció SO que arribava fins a les Canàries
(recordem que en superfície podíem veure una baixa a l´estret de Gibraltar). Això feia
que el vent a 500hPa a la zona d´estudi fos de SO a NE, igual que a 300 hPa on a més es
podia observar molt bé el corrent en jet en aquesta zona.
A partir de 700 hPa i cap a nivells més alts s´hi observa una advecció càlida des de
Tunísia, Líbia i Egipte s´extén cap al Mediterrani. Aquesta advecció estrangula el
tàlweg que hi ha a l´estret de Gibraltar, fent-lo més actiu que el dia anterior, i les
Balears queden situades a la part davantera, on hi ha més inestabilitat. Els mapes tant
del dia 5 com del 6 els podeu veure a la properes fulles, així com el reanàlisi del dia 6,
que està realitzat a partir d´aquests mapes.
Aquesta situació sinòptica està catalogada segons Llasat i Puigserver com a episodis
convectius durant la tardor. Segons aquests autors la situació afavoreix la generació de
fortes precipitacions, si hi ha presents altres factors necessaris. De fet, com he comentat
abans, el dia abans hi hagué inundacions a Múrcia, Almeria i al País Valencià, i les
diferències de la situació sinòptica era que l´advecció càlida encara no havia penetrat
profundament sobre la Mediterrània, el talwèg de 500 hPa era més ample i per tant
menys actiu, i la màxima humitat a 850 i 700 hPa es trobava sobre el SE de la
Península, a la mar d´Alboran.
El nucli convectiu que provocà les inundacions va seguir el fluxe dels nivells mitjos i
alts, és a dir, de SO a NE.
11
En aquests mapes que he pogut aconseguir es pot comprovar que les majors
diferències entre els dos dies eren que el dia 6 es produeix un increment de temperatura
i humitat a 850hPa, un estrangulament del tàlweg a 500hPa i el corrent en jet que el dia
5 era nul el dia 6 es troba molt reforçat sobre la zona d´estudi.
Dia 5:
12
Dia 6:
Temperatura a 500hPa Humitat relativa a 850hPa
13
Temperatura a 500 i 850 hPa.
Vorticitat
14
3.- Factors que desencadenaren les pluges intenses.
Per desenvolupar el cumulunimbus que afectaren la part oriental de Mallorca es
necessitava inestabilitat condicional o convectiva, per produir convecció i per tant
moviments ascendents.
Per produir convecció són necessaris uns quants factors:
- inestabilitat vertical de la massa d´aire.
- Aportament d´ humitat.
- Forçar l´ascendència.
- Existència de CAPE no nula.
En el nostre cas, tot i la poca informació que s´ha pogut trobar, analitzant cada factor
per separat es veu que tot afavoria el desenvolupament de la convecció:
Inestabilitat vertical de la massa d´aire. Està assegurada degut a l´aire càlid a
nivells baixos juntament amb l´aire fred que entra a nivells alts.
Aportament d´ humitat: Ja s´ha comentat abans la presència d´humitat a nivells
baixos. Aquest dia la humitat era molt elevada tant a 850 hPa, 700 i en superfície.
Forçar l´ascendència: Degut a la inestabilitat vertical no importa que aquesta
ascendència sigui molt elevada. Així, la presència de les Serres de Llevant tot i que
tenen una altura no superior als 500 metres bastarà per desencadenar fortes pluges.
Existència de CAPE no nula. Aquest factor no el sabem per la falta de
disponibilitat del radiosondatge, però gràcies als mapes del Botlletí Europeu podem
saber la temperatura a diversos nivells, encara que ens falten les dades de superfície. A
les 00UTC la temperatura a 850hPa era de 17ºC i Td 16ºC, a 700hPa 7ºC i Td 5ºC,
mentre que –11ºC i Td –11ºC. Així entre 850 i 500 hPa tenim un diferencial de
temperatura de 28ºC, que en superfície devia superar els 35ºC. Per tant aquest
diferencial es prou important com per produir niguls de desenvolupament vertical de
molta consideració.
15
4.-Pluges enregistrades.
Estudiar aquesta revinguda des de la distància tant física com pel temps ha
passat fa que sigui més complicat el seu anàlisi, ja sigui per la poca quantitat de dades
que he pogut arreplegar, però també perquè les dades pluviomètriques no són fiables i
les dades de cabals no són oficials.
Les pluges del 6 de setembre varen anar precedides d´una aiguada anterior del
dia 31 d´agost, que va afectar la zona de Vilafranca, Manacor i Felanitx, prococant
inundacions locals. Caigueren entre 80 i 109mm, que feren disminuir la capacitat
d´aborció del sòl, i per tant, va influir de manera positiva sobre l´escorrentia el dia de la
gran revinguda. El nucli turístic de Peguera, al SO de Mallorca també va ser una zona
afectada, on els sotans i parts baixes d´algunes cases quedaren inundats ja que el
clavegueram no va poder absorbir tota l´aigua.
El dies 4 i 5 de setembre es van produir pluges molt intenses a la meitat sudest
de la península que deixaren més de 200mm i que provocaren inundacions importants.
Es van desbordar nombrosos rius, i la zona més afectada va ser La Vega Baja del
Segura, on el riu Segura portava un nivell de més de 7 metres segons la prensa
mallorquina.
Durant la matinada del 6 de setembre s´enregistraren precipitacions
generalitzades a tota l´illa amb quantitats superiors als 30mm, però a la part oriental de
Mallorca foren molt més elevades, més de 200mm a Manacor, 200 a St Salvador i
s´Horta i un mica menys a Campos.
El més destacat és l´entrada d´ un nucli convectiu pel migjorn de Mallorca, que
es va desplaçant del S al NE seguint la circulació a nivells mitjos. La part més important
d´aquest nucli tempestuós entra per la zona de Sa Ràpita (150mm) i a uns escassos km
de la costa, deixa més de 190mm a la finca agrícola del Cap Sol (Campos). Seguint la
direcció abans esmentada arriba al nucli urbà de Campos una mica debilitada,
enregistrant-se poc més de 100mm, i però quilòmetres més envant, a la muntanya de
Sant Salvador i a s´Horta s´enregistren 200mm. Recordem que en aquesta zona s´hi
troben les capçaleres dels torrents de Son Negre i de Felanitx que van a desembocar a
Campos, aprop d´on ha començat la precipitació intensa. Seguint el seu recorregut el
nucli convectiu arriba a Manacor on hi caigué el màxim de precipitació amb 250mm a
l´estació d´es Picot.
La major part d´aquesta pluja va caure amb un espai de temps de 3 hores.
16
5.- Cabals màxims estimats:
Degut a la poca funcionalitat dels cursos d´aquesta àrea no hi ha una xarxa
d´estacions d´aforament, només s´en poden trobar al torrent de Na Borges i al torrent de
Canyamel a Artà, però no pogueren enregistrar la totalitat del cabal, ja que es veren
superades. Amb tot això en aquest treball s´ofereixen els cabals màxims estimats per
Miquel Grimalt Gelabert, a partir de mètodes indirectes.
S´ha de diferenciar entre els torrents de la conca de Campos i del vessant
meridional del sud-est. Els primers tenen una conca relativament gran, mentre que els
segons és molt petita, on la majoria dels torrents són curts i surten de les Serres de
Llevant i van perpendicularment a la vorera de mar, on a molts d´ells s´hi troba un nucli
turístic o de població. Per tant ja es d´esperar que els majors cabals es donin al vessant
de Campos.
A continuació es presenten els principals cabals màxims obtinguts, tot i això s´ha
de dir que no són dades oficials.
• Conca de Campos:
Torrent de Son Xorc 1612 metres cúbics/segon.
Torrent de Son Negre 1054
Torrent de so N´Elegant 1103
• Conca del litoral SE:
Torrent de Portopetre 859 metres cúbics / segon
Torrent de na Borges 670
Torrent de n ´Amer 670
Torrent de Cala Murada 700
17
Cabals estimats per al vessant de Campos per Miquel Grimalt:
Torrent de n´Amer.
18
6.-Fets ocorreguts:
6.1.- Al vessant de Campos:
Uns dels factors més importants que va infuir en aquesta inundació al sector de
Campos, va ser la seva direcció, ja que les pluges intenses comencen a la part occidental
de la conca, deixant-la en gran part anegada, al curs mig i final de la conca on
conflueixen tots els torrents i després li arriba la revinguda de la part alta de la conca.
Foren les revingudes més importants a la depressió de Campos en les darreres
dècades, les precipitacions foren quantioses a totes les conques dels torrents que
desemboquen a la part oriental d´aquesta depressió, i també a la mateixa plana de
Campos, amb quantitats que arribaren als 200mm a Sant Salvador de Felanitx o 192mm
a l´estació del Cap Sol.
Al llarg de l´episodi anaren arribant escalonadament les revingudes provinents
dels diferents cursos, fent que els cabals punta dels torrents de son Xorc i so n´Elegant
arribassin a uns 1600 i 1100 m3/s durant el matí de dia 6.
A l´arribar a la depressió de Campos ambdós torrents s´obriren en una gran
quantitat de canals secundaris a favor dels ventalls al·luvials. Així la superfície inundada
va arribar a ésser de 20 km quadrats, amb nivells de fins a 2 metres en els sectors on
l´aigua corria canalitzada i entre ells amplies bandes de fluix lent en règim quasi
laminar, amb gruixos d´aigua entre 50 i 80 cm (GRIMALT/RODRIGUEZ PEREA,
1991ª).
La revinguda va omplir el Salobrar (aiguamoll que hi ha al final dels torrents de
la Campos) i per sortir cap a la Mediterrània va rompre la barra dunar des Trenc en
diversos sectors. El topònim d´aquesta platja, Es Trenc, deixa ben clar que ha patit les
conseqüències de les revingudes de manera significativa, així cada vegada que hi ha una
inundació important a la zona, es trenca la barra dunar.
6.2.- Al vessant litoral SE:
A Manacor la revinguda fou comparable a les de 1850 i 1932. A la capçalera
dels torrents les pluges foren d´uns 200mm i al curs mitjà d´uns 130. Això va fer que la
torrentada afectes de ple a la ciutat, amb un cabal estimat segons Grimalt i Rodriguez-
Perea de 155m/s aigües amunt de la ciutat. Assolint nivells a la part més baixa de la
ciutat de més de 2 metres. S´ha d´esmentar que els afectes s´agreujaren pels
embussaments de cotxes arrossegats pel corrent d´aigua.
19
Al poble de Sant Llorenç des Cardessar les inundacions també foren importants.
El pluviògraf en aquesta zona va enregistrar un total de 156mm en dues hores, el que
significa una intensitat de l´ordre de 78 mm/h. i amb 24 hores es recolliren 171mm. Els
torrents que passen pel poble es van desbordar, i quan van arribar als nuclis de son
Carrió i s´Illot el seu cabal era bastant important, i segons Grimalt/ Rodriguez Perea
s´arribà a 640m3/s.En aquestes tres poblacions (St. Llorenç, Son Carrió i s´Illot) les
destruccions foren molt importants, fet que a posteriori va suposar l´acondicionament
dels seus torrents urbans, augmentant la seva capacitat.
A una bona part de zones turístiques o poblacionals situades a la desembocadura
dels torrents varen sofrir danys de diversa consideració, destacant la mort de tres
treballadors d´un hotel de Portocolom, que es troba situat al llit del torrent i en el
moment de la torrentada es trobaven al soterrani de l´hotel. Però també nombrosos
cotxes i embarcacions quedaren destrossats per la força de l´aigua. Per posar dos
exemples, al port de Manacor quedaren molt poques barques amarrades, destrossant
barques de més de 12 metres de llarg, i a S´Illot es van arrossegar més de 50 cotxes al
fons del mar.
6.3.- Nivells d´aigua dins els nuclis urbans:
- Manacor: Més de 2 metres a la part baixa de la ciutat (s´antigor). Un sector
inundat de 61 hectàrees, de les quals 26 mil metres quadrats amb nivells superiors a 1m.
- Campos:. Però la superfície inundada al municipi fou de 20km quadrats, amb
nivells fins a 2 metres on l´aigua corria canalitzada i també un fluxe laminar en gruixos
que oscil·laven entre 50-80cm. El nucli urbà de Campos només es va veure afectat
parcialment (amb nivells que arribaren a 1 metre) per aigües desbordades del torrent de
Son Xorc, que varen prendre pel curs de Son Blanc i es canalitzaren parcialment per la
carretera Campos- Felanitx.
- St. Llorenç des Cardessar: Més d´1,5m a les parts més baixes, degut a que varen
revenir diversos xaragalls, l´àrea urbana afectada va ser important. Vegeu mapa:
20
Zona inundada al poble de St. Llorenç
Nivell de les aigües al poble de St. Llorenç
7.- Danys:
La violència del corrent d´aigua va arrasar algunes edificacions, va fer
desaparèixer km de murs de pedra, va matar gran quantitat de bestiar, arrossegar gran
quantitat de vehicles, i en alguns punts desaparegueren algunes construccions com
safareigs i torres de molins.
També es produí la destrucció física de tres ponts, a la carretera de St. Llorenç a
Son Carrió (sobre el torrent de ca N ´Amer), a la carretera de Manacor a Portocolom
(sobre el torrent des Fangar) i al camí de s´Horta a Felanitx (sobre el torrent que acaba
21
per desembocar a Portopetre). Així com la destrucció física de llargs trams de carreteres
i camins rurals. De fet, tots els ponts pel sector afectat per les revingudes varen ser
sobrepassats, i en resultaren majoritàriament molt afectats. A continuació podeu veure
un llistat dels danys:
Resum de danys:
• 3 persones mortes a Portocolom.
• Declaració de zona catastròfica.
• Danys materials molt importants (cases inundades, cotxes, embarcacions…), els
primeres estimacions eren de 30.000 milions de pessetes.
• Nuclis urbans afectats: Manacor, Campos, Felanitx, Sant Llorenç, Portocolom,
Sa Ràpita, Capdepera i els nuclis turístics de S´Illot, Cales de Mallorca, s´Estany
d´en Mas, Cala Mendia i Cala Agulla.
• 14 carreteres tallades.
• 3 ponts caiguts i altres molt danyats.
• Desaparició de l´arena de la majoria de platges de Llevant.
• Pèrdua de collites, danys a l´agricultura i mort de bestiar.
• Erosió, a moltes zones va quedar la roca mare a la vista.
• Rescat de persones amb helicòpter a la zona de Campos i també devora Manacor.
• El cementiri de Felanitx situat a la vora d´un torrent es va inundar i es va emportar
molts restes mortals.
22
8.- Conclusions
Si les precipitacions s´haguessin produït unes hores abans el nombre de víctimes
ben segur hauria estat molt superior. De fet les úniques víctimes es produïren a un hotel
construït sobre el llit d´un torrent, i que no tenia llicència d´apertura.
L´INM va rebre crítiques per la seva previsió, perquè havia previst cel mig
ennuvolat amb xàfecs i risc d´algun nucli de tormenta. Aquesta institució que ja feia
temps que demanava l´instalació d´un radar per seguir l´evolució de les tempestes amb
temps real i saber la seva intensitat. A partir d´aquest ho va fer amb més insistència,
però avui en dia encara no es operatiu. Per altra banda la previsió dels meteoròlegs de
TV3 fou encertada ja que pronosticaren risc de pluges molt fortes a les Balears.
Protecció civil també va rebre crítiques per la seva poca eficiència, només hi
havia situació d´alerta a zones de la Península, deixant de banda les illes, i els pocs
efectius en nòmina que hi havia a Palma tenien un horari d´oficina, i fins més tard de les
9h del matí no sabia que hi havia inundacions (vegeu retall premsa a la següent pàgina).
23
Els efectes sobre la població van ser importants, es va perdre la sensació que en
les darreres dècades s´havia imposat, que no passava mai res a nivell meteorològic,
degut en gran part pels tòpics turístics (la bonança del clima illenc) que sobretot nous
vinguts, però també una part dels mallorquins s´havien arribat a creure.
Tot el mes de setembre va estar marcat per l´elevada inestabilitat, així el dia 8, dos
dies després, a St. Llorenç caigueren 50mm en 10 minuts, el que suposa 300mm/h, dada
molt superior al del dia de la inundació. El dia 20 hi hagué inundacions a Palma, on en
el nucli de Son Sardina s´hagueren de rescatar dues persones, i soterranis i vivendes
quedaren afectats, caigueren uns 100mm. Un dia més tard, el 21 les inundacions
afectaren a més de Palma, el centre i est de l´illa. Pobles com Artà, Sa Pobla, Campanet,
Inca, Pollença i Sencelles sofriren danys de diversa consideració. El centre de Mallorca
va quedar sense linea telefònica, s´inundà un camp de golf a Artà, una carretera tallada,
soterranis inundats i pèrdues a l´agricultura foren els més fets més destacats.
Tot això fa que molta gent illenca en parlar de 1989 s´hi refereix com l´any de la
torrentada.
24
9.- Apèndix:
25
Hotel Corso de Portopetre on moriren les tres persones. Estava construït dins el llit d´un torrent.
26
27
10.- Bibliografia:
CALDENTEY M., CORTÉS J., FEBRER R., SOLLER J.M., UMBERT F.: La
inundació del 6 de setembre de 1989 a Sant Llorenç. Revista Flor de Card núm 153 ,
pàg 159 a 166.
DIARIO DE MALLORCA. Del 31 d´agost al 10 de setembre de 1989.
GRIMALT GELABERT MIQUEL: Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions.
Institut d´Estudis Baleàrics. Palma, 1992.
GRIMALT GELABERT MIQUEL: L´any de sa torrentada. Revista El Mirall núm
31. OCB. pàg 24 a 32.
GRIMALT GELABER MIQUEL. Cabals màxims al Llevant i Migjorn de Mallorca
durant les revingudes de 1989. Treballs de Geografia núm 42, pàg 7 a 18.
JANSÀ I CLAR AGUSTÍ. Les inundacions del Llevant. Predicció i predictibilitat de
les inundacions. Revista El Mirall núm 31. OCB. pàg 19 a 24.
APUNTS DE GEOGRAFIA DEL RISC. Llicenciatura de Geografia. Universitat
de les Illes Balears.
APUNTS DE RISCS CLIMÀTICS. Graduat superior en meteorologia i
climatologia. Universitat de Barcelona.
28
29