LES GUITARRES

Parts de la guitarra

El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de la cítara i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.En el segle XIII es va bifurcar l'evolució en dues varietats de guitarra. La guitarra moresca, més comunament anomenada mandola, més arrodonida i amb mànec ample i la guitarra llatina, amb una sola boca i de mànec estret.

La guitarra no va aconseguir arribar a desenvolupar tot el potencial fins a finals del segle XVIII, quan algunes guitarres van començar a fer-se amb sis cordes simples: abans tenien una corda simple i quatre ordres (parells de cordes ). Per donar major consistència a la guitarra, s'hi van afegir unes barres sota la tapa harmònica . Això va permetre que la tapa fos més fina, amb la qual cosa es va obtenir major ressonància i una millor distribució del so.

Història

Guitarra espanyola

És un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el número vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes (les tres greus de metall i les 3 agudes de plàstic) i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.

Guitarra acústica

És un tipus de guitarra amb cordes de metall, a diferència de la guitarra espanyola. La caixa de ressonància també és una mica diferent, amb corbes menys pronunciades. De fet el terme "acústica" s'utilitza en contraposició a guitarra elèctrica. Realment totes les guitarres que no són elèctriques, com la guitarra clàssica o espanyola, són acústiques, al contar amb una caixa de ressonància i sonar per si mateixes sense necessitat d'utilitzar un sistema d'amplificació extern.

Guitarra electroacústica

Són guitarres de caixa (espanyola o acústica) que posseïxen un previ d'amplificació electrònic per a connectar-se a una font amplificada externa. També són anomenades guitarres electrificades, terme que ressalta el fet que el sistema de previ pot haver-se instal·lat en origen o pel propi usuari. L’electrificació d'una guitarra de caixa elimina l'ús del micròfon, ja que es connecta com una guitarra elèctrica a un amplificador extern. Això evita en gran mesura els acoblaments i facilita la feina de l'enginyer de so en els enregistraments. No obstant això, el so no és exactament el mateix, ja que el micròfon que recull el so es troba dintre de la caixa i no fora, que és on s'escolta el so real de la guitarra.

Guitarra elèctrica

És un instrument de corda de metall que s'inventà per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques. A diferència d'aquestes, el seu cos és sòlid, sense caixa de ressonància, i per a amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen la vibració de les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un amplificador.

Albert Quesada, Rubén Herraiz, Víctor Garro

3r ESO A