les figures retòriques
DESCRIPTION
Presentació sobre les principals figures retòriques.TRANSCRIPT
Les figures Les figures retòriquesretòriques
Recursos fònics
Al·literació
Paranomàsia
Onomatopeia
Al·literació
Com feix de canyes trinxades ses arrels.
Paranomàsia
Estel fix mirant-me fit.
Onomatopeia
Ning-nong, amor, ning-nong –dic amb veu de campana.
Recursos morfosintàctics
Anàfora AsíndetonPolisíndetonHipèrbatonParal·lelismeEpítet Quiasme
Anàfora
Doneu-me carbons durs i lluminosos.
Doneu-me murs de nits a les ciutats lunars
Asíndeton
Indecisa, rara, nova
ara comença la rosa.
Polisíndeton
La gran ciutat que talla i ascla i serra,
i abat les fites en el món poruc...
Hipèrbaton
Quan a la falda et miro de Montjuïc seguda.
Paral·lelisme
Té un revolar triomfal la vívida crinera
Té un cos de semidéu l’intrèpid conductor
Epítet
On va aquella vela blanca
perduda en l’abisme blau?
Quiasme
Només la barca i el mar
Només el mar i la barca
Recursos semàntics
Comparació Metàfora Personificació Antítesi Hipèrbole SinècdoqueMetonímiaSinestèsia
Comparació
No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls.
Metàfora
L’amada és una flor.
Personificació
Tot núvol plora al seu dia.
Antítesi
És quan dormo que hi veig clar.
Hipèrbole
Arri, cavallet, camina, vola per la carretera.
Sinècdoque
Vora la vela que passa.
Metonímia
Es bevia un bon priorat.
Sinestèsia
De l’aigua sentia la música dolça.