Les quatre façanes de la sagrada de família

AINA VILA

5eÀ

Façana del Naixement

És l'única que Gaudí va preferir acabar del tot dotant-la d'un ampli conjunt escultòric amb representacions animals i vegetals. Aquesta façana està orientada a l'Est, que és per on surt el sol cada dia, de manera que expressa simbòlicament el naixement de la vida i mostra el naixement, la infància i l'adolescència de Jesús. Des d'ella s'accedeix al temple a partir d'un portal principal central i dos portals laterals, dedicats a les tres virtuts teologals: l'esperança, la caritat i la fe, noms que reben cadascuna de les tres portes. Per sobre s'alcen quatre campanars, dedicats als apòstols sant Bernabé, sant Judes, sant Simó i sant Matías, ordenats d'esquerra a dreta.

Façana de la Glòria

És la façana principal per on s'entrarà a l'interior del temple quan estigui acabat. Donada la seva importància, Gaudí va incloure en el projecte la construcció

d'una gran escalinata exterior que donava accés al temple amb la solemnitat que el lloc exigia.La façana de la Glòria rep aquest nom perquè representa la situació de l'ésser humà dins de l'ordre general de la creació: el seu origen, la seva problemàtica, els camins que ha de seguir i la seva fi. Igual que les altres façanes, inclourà tres accessos (un portal principal, dedicat a la caritat, i dos portals laterals, dedicats a l'esperança i la fe, i un porxo d'entrada amb set columnes que simbolitzaran els set dons de l'Esperit Sant, i que presentarà les virtuts oposades als pecats.Aquesta façana tindrà diversos elements esculpits, i en la part superior, per sobre de la coberta del vestíbul, s'estendran, pujant pels quatre campanars, uns núvols de pedra que portaran escrit, en grans caràcters, el Credo. Els campanars estaran consagrats als apòstols sant Andreu, sant Pere, sant Pau i Jaume el Major, ordenats d'esquerra a dreta.La façana de la Glòria està orientada al sud, de manera que el sol dóna-hi la major part del dia, en correspondència amb el seu significat: l'exaltació de la vida plena i el seu joiós esperit. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: «la Glòria és la llum, la llum dóna goig i la joia és l'alegria de l'esperit». Per qüestions tècniques, és l'última de les tres façanes a construir-se.

Façana de la Passió

És la segona façana que es va construir, seguint el projecte original de Gaudí.

L'arquitecte, que va deixar només apuntada la part decorativa, va preveure que les generacions futures farien alguna intervenció segons els gustos estètics del moment. Aquest és el cas de la decoració escultòrica de Josep Maria Subirachs i dels vitralls de Joan Vila-Grau.La façana de la Passió rep aquest nom perquè representa la Passió de Jesús, és a dir, el dolor, el sacrifici i la mort, com queda escenificat en les dotze estacions del Via Crucis, elaborat amb conjunts escultòrics de gran dramatisme i intensitat emotiva.La façana està orientada a l'Oest i, per tant, rep els últims raigs del sol, fins que es fa fosc. Aquesta disposició accentua l'efecte simbòlic de foscor i penombres que perseguia l'arquitecte. Igual que les altres façanes, inclou tres accessos, també dedicats a la caritat, l'esperança i la fe, i quatre campanars, dedicats als apòstols Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Tomàs i sant Felip, ordenats d'esquerra a dreta.

Façana de l'Absis

L'absis està consagrat a la Mare de Déu, per la qual Gaudí sentia una devoció especial. Està construït sobre la cripta i segueix la seva forma de mitja circumferència. Entre els seus murs hi ha set capelles absidals que tenen uns

esvelts finestrals amb arcs apuntats que recorden els d'estil gòtic i que Gaudí va perfeccionar.A l'exterior es disposaran diverses escultures, dedicades als fundadors d'ordres religioses, com sant Antoni Abat, sant Benet, Santa Escolàstica, sant Bru, sant

Francesc, sant Elies i santa Clara, aquesta ja en el seu lloc. A sobre dels finestrals hi ha diverses gàrgoles per les quals s'escorre l'aigua de la pluja que

cau sobre les capelles.Els frontons de l'absis, estilitzats i allargats, acaben en pinacles amb els anagrames de la Mare de Déu, de sant Josep i de Crist, aquest acompanyat de les lletres alfa i omega, que recorden el principi i el final de la vida. A la part superior, es troben representats diversos elements naturals, com la fulla de palma, i fins i tot espigues de blat o herbes silvestres que evoquen les que creixien al solar on s'aixeca el temple. Les llanternes de les capelles seran piramidals i culminaran amb una figuració simbòlica de les invocacions al Messies, que constitueixen les antífones de l'última setmana d'Advent. A banda i banda de l'absis es troben les escales laterals, amb uns cossos que tenen una estructura idèntica als de les capelles.