feb

rer 2

001 n

úm

. 1

La globalització i el gènere

Les enginyeres construeixen el futur

Sempre pensant en els teus fills, en els teus pares, en la feina... No comença a ser hora que també

pensis en tu? A ”la Caixa” t’oferim els plans de pensions PlanCaixa Futur, amb els quals, a més d’obtenir

fins a un 48%* d’estalvi fiscal en la pròxima declaració de la renda, ”la Caixa” et garanteix**, per escrit,

la teva aportació inicial més el 20% al cap de 5 anys. Vine a ”la Caixa” i obre un PlanCaixa Futur.

Tens temps fins al 28 de desembre. A més, et regalarem la ”Guia de plans de pensions”.

Per una vegada, pensa en tu

Un somriure t’ha costat una fortuna

*Segons la legislació vigent el novembre de 2000 i els requisits exigits per la llei. A Navarra, l’estalvi fiscal és del 15% al 47%. **En la signatura del contracte de PlanCaixa Futur, s’adjuntarà una carta de compromís de ”la Caixa” que garanteixla revaloració del 120% de l’aportació que s’hagi fet, amb els requisits i en les condicions que s’indiquen a la carta. A les quantitats que s’abonin en virtut d’aquest compromís de revaloració, se’ls aplicarà la normativa fiscal vigent en les datesd’execució del compromís. Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, entitat dipositària dels plans de pensions “PlanCaixa”. VidaCaixa, SA d’Assegurances i Reassegurances, entitat gestora dels plans de pensions “PlanCaixa”.

Plans de pensions

sumari4-11 quan totes les dones“Les enginyeres construeixen el futur” Per Julia López i Elvira AltésFotos Pilar Aymerich i Julia López

12-13 reflexions des del 21“El punt de vista de gènere en la globalització” Per Mª Jesús IzquierdoIl·lustració Eva Armisen

14-15 així ens veuen, així ens va“Som al segle XXI o a l’Edat Mitjana?”Per Joana Gallego“El Periódico s’ajusta el gènere a mida”Per Mª Eugènia Melús“L’Observatori de Gènere a Internet”Per Elena TarifaCòmic “Fina Isegura Periodista d’altura”De Joana Gallego i Aina Albi

16-17 dones que remenen les cireresEntrevista amb Núria Carrera, tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de BarcelonaPer Elvira AltésFotos Pilar Aymerich

20-21 l’administració administradaInformacions sobre polítiques de gènereCoordinada per Marta Corcoy

22 el tal·lós d’Aquil·les“D’úters caiguts i altres vagues”Per Montserrat CarrerasLa Gata LinaPer Gemma Sales

23 elles també hi eren“El segle XX: La irrupció de les dones en l’àmbit públic”Cronologia a càrrec de Meritxell Benedí

Altres seccions com:L’Estenedor d’idees Informacions diversesSofregit Cultural Creació artística i intel·lectual

editorial

Una altrarevista?

Quina dèria, aquestes periodistes, per omplirpapers! pot pensar qualsevol que es topi amb

aquesta publicació, com si no n’hi haguessin prou,pobres arbres!Sí, ho reconeixem, tenim delit pels papers impre-sos, ens morim per les revistes i per tot allò queens permeti posar negre sobre blanc quatre idees ialguns apunts de la realitat que ens envolta.Però, un cop reconegut el pecat, deixeu-nos dir enla nostra defensa que és ben lògic que les donesperiodistes publiquem una revista. És el nostre oficii, a més, creiem que el punt de vista de les donesencara és minoritari, gairebé invisible, en el conjuntdels mitjans de comunicació. Aquesta revista queus ha caigut a les mans (esperem que no us caiguide les mans) sembla senzilla i humil, però no usenganyeu, és molt ambiciosa. Pretén, ni més nimenys, que aportar informació sobre el món pro-fessional i laboral de les dones i sobre les polítiquesde gènere que arbitren les administracions per talde pal·liar la situació de discriminació inicial de laque partim el col·lectiu femení. Informació, peròtambé reflexió sobre aquelles qüestions que, com apersones, ens afecten en aquesta vertiginosasocietat que ens ha tocat viure. I humor, és clar,fonamental per encarar-se a tot el que ens cau aldamunt cada dia. I aquesta idea, la volem fer créixer, volem queaquesta revista tingui més pàgines, surti més dequatre cops l’any i li acabin pujant tots els colors.És una amenaça: persistirem. Així que millor ensajudeu a aconseguir-ho amb els vostres suggeri-ments, crítiques i, sobretot, subscripcions.n

Les xifres manen. A Espanya, la xifra de les dones quees van graduar el curs 1998-99 en carreres tècni-

ques de cicle llarg està al voltant d’un 12%. Enguany,s’han matriculat a Enginyeria Industrial de la UniversitatPolitècnica de Catalunya un 17’3%. D’altra banda, lesenginyeres col·legiades a Catalunya són 390 enfront de7.272 enginyers registrats al Col·legi d’Enginyers deCatalunya. És a dir, les dones són el 5,36% del total decol·legiats. Una proporció indicativa de què un ampli per-centatge de noies abandonen la professió o es dediquena altres tasques. Són dades per reflexionar si es té encompte que aquesta professió, una de les millors consi-

derades socialment, millor pagades i amb un mercat detreball en expansió, sembla tenir possibilitats d’integrar atotes les noves persones llicenciades —siguin dones ohomes— en el primer any després d’acabar els seusestudis. Per això resulta més estranya l’ínfima presènciafemenina en l’exercici de la professió. Ara que els estudis d’enginyeria compleixen 150 anys aCatalunya ha sigut un bon moment per debatre des delpunt de vista de les dones la problemàtica professional, iper aquesta raó s’han reunit al Vapor Vell de Terrassa uncentenar de professionals per celebrar el seu I CongrésNacional Las mujeres y la Ingeniería. “A les portes

quan totes les dones...

Són una minoria escassa en unaprofessió considerada tradicionalmentmasculina i, per bé que aporten moltbones qualificacions acadèmiques, nosempre tenen l’oportunitat de demostrarla seva vàlua

En el Col·legid’EnginyersIndustrials deCatalunya hi hacol·legiats 7.270enginyers i 390enginyeres(5,36%)

FOTO

PILAR AIMERICH

Les enginyeres construeixenel futur

dones 4

serveis mai m’he trobat amb problemes de discriminació,malgrat que sempre estic envoltada d’homes. Altra cosaseria si tingués una vinculació laboral amb ells. He acon-seguit que em respectin sense dissimular la meva condi-ció de dona, però es nota que tenen una por no confes-sable a que els puguem treure la feina o a perdre elsseus privilegis”. La necessària masculinització en l’exercici de la profes-sió per mantenir-se a la mateixa alçada que els com-panys homes és un tema que a totes les enginyeresentrevistades els preocupa, i per això estan molt d’acordamb les paraules que la sociòloga Marina Subirats vapronunciar en el congrés: “Quan les dones entren en uncol·lectiu on els homes són majoria no tenen més remeique masculinitzar-se. Quan som més comencem a plan-tejar-nos com exercir la professió com a dones. Ésimportant que utilitzem el nostre cervell femení per tre-ballar, sense renunciar al saber femení de sempre”.Villalba que, a més d’enginyera, és tècnica en prevencióde riscs laborals, té 37 anys, es va casar fa 6 anys i téuna filla de cinc. “La professió és massa absorbent perpensar en tenir fills, sobretot quan comences, que hasde dedicar-te en cos i ànima a la feina. Ara puc combi-nar les dues coses perquè tinc un equip que em res-pon”. Per a una de les quatre dones enginyeres que tre-balla a la Companyia d’Aigües de Barcelona —que volreservar el seu nom—, estava clar: “Jo he hagut derenunciar a una vida familiar normalitzada, marit, fills itot això... en part per la meva dedicació i perquè, engeneral, als homes no els agrada acompanyar i ajudar auna dona en el seu èxit professional. Cal escollir”.

dones

del segle XXI, la dona segueix sense tenir accés a totsels camps de la societat. Hi ha llocs professionals en elsque hi trobem un mur o una barrera, que encara que nosigui d’una manera explícita, ens barra el pas. Tant seval que hàgim estudiat el mateix que els companyshomes i, fins i tot, amb millors notes, les enginyeres tro-bem menys sortides professionals”. Amb aquestesparaules Clara Torrens, enginyera, professora i fins fapoc directora adjunta de programes europeus i actualresponsable de les activitats culturals de l’Institut Catalàde Tecnologia (ICT), defensa la necessitat de començara agrupar-se per donar a conèixer la problemàtica espe-cífica d’aquesta professió.I quins són els problemes amb els que es troben lesenginyeres? En primer lloc, el fet d’exercir una professiótradicionalment considerada masculina les obliga a adap-tar-se a un perfil predeterminat. Un punt de partida alque cal afegir les dificultats concretes per accedir a unafeina o per mantenir-s’hi i promocionar-se sense toparamb el famós sostre de vidre. A més, hauran d’intentarfer compatible tot això amb la vida familiar, sense con-vertir la pròpia vida en una cursa d’obstacles.D’altra banda, i segons Margarita Artal, directora delPrograma Dona de la Universitat Politècnica deCatalunya (UPC), també és urgent “analitzar les causesque actuen en la tria de professió i aconsegueixen queels estudis d’enginyeria resultin tan poc atractius per a lamajoria de les estudiantes que volen accedir a laUniversitat”. Un altre element de reflexió que apuntaArtal és que caldria “aprofundir en l’exercici d’una profes-sió que fins ara s’ha desenvolupat sense tenir en compteel punt de vista de les dones”. Artal no és massa opti-mista sobre l’evolució de la professió quan explica: “Enles grans empreses només el 5% de les enginyeres arri-ben a la cúpula directiva”. La responsable del programaDona de la UPC comenta estudis recents segons elsquals les dones no són en els llocs claus de la produc-ció, “hi ha enginyeres a recursos humans, als controlsde qualitat, als departaments comercials i marketing, ala premsa tècnica i a l’ensenyament”. Artal afegeix:“Som molt lluny d’una presència femenina normalitzada”.

Les professionals tenen la paraula Matilde Villalba és gerent del Gabinet pericial JVR i és l’ú-nica enginyera del país especialitzada en sinistres.Dirigeix l’empresa que va fundar el seu pare, i per aques-ta raó no s’ha vist obligada a competir a cara descobertaen el mercat laboral per un lloc de treball. “En la mevapromoció de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería deBarcelona (ETSIB), de 1.982 alumnes només van sortir 4enginyeres. En total a l’escola érem un 0,3% del total.Fèiem broma dient que no arribàvem ni a un 1%, per tantno teníem ni un cos. El que ens feia menys gràcia era nodisposar de lavabos de senyora. Això era massa”.Reconeix que per la seva història familiar i per la sevafeina és una privilegiada. “El fet de treballar de formaexterna per a les empreses que contracten els nostres

Un 17,3% de lesmatrícules aEnginyeriaIndustrial de laUniversitatPolitècnica deCatalunya d’aquest curs són de noies

Margarita Artal,directora delPrograma Donade la UniversitatPolitècnica deCatalunya“Caldria aprofundir en l’exercici d’unaprofessió que,fins ara, s’hadesenvolupatsense tenir encompte el puntde vista de lesdones”

5

quan totes les dones...

FOTO

PILAR AIMERICH

Manquen models d’enginyeresSegons Laura Tremosa, una de les primeres enginyeresde Catalunya en l’especialitat d’electrònica i graduada al’Escola Superior d’Enginyeria, encara manquen al nostrepaís models de referència de dones enginyeres. Encaraque n’hem tingut algunes de molt bones, són desconegu-des. Altres de més conegudes, com Mercè Sala, se lareconeix més com a política que no pas com a enginye-ra, malgrat que ha ocupat llocs importants de decisió ales empreses. Tremosa que, al igual que Villalba, vaescollir la professió per tradició familiar explica: “La pro-fessió era una cosa natural amb la que convivia a casa,doncs el meu pare era enginyer. Però de totes maneresla meva elecció va ser discutida. En aquells anys, de1955 al 1960, sí que era una novetat que una noia al’Escola d’Enginyers i, per suposat, el meu pare em vaaconsellar que no escollís la seva professió, tot i quedesprés va recomanar-me a l’empresa d’un amic perquèpogués fer-hi les pràctiques”. Durant uns anys, Tremosava treballar en una empresa consultora de la construcciói després es va introduir en el món editorial tècnic, coma directora de diverses publicacions. També ha treballaten diversos camps d’investigació, com els estudis realit-zats sobre la implantació de la robòtica a Catalunya.Després d’una llarga etapa on va combinar la feina ambla criança dels seus quatre fills, recorda: ”Em vaig creu-re això de la superwoman, i corria sense parar d’un lloca l’altre. Al final em vaig divorciar”. Confessa que enaquesta etapa, a finals dels anys 70: “Em consideravadiferent a les altres dones, que veia massa integrades

en el seu rol, i la veritat és que era una mica antifeminis-ta, perquè pensava que elles tenien la culpa de la sevaposició a la vida. Aviat em vaig adonar que tenia elsmateixos problemes que totes i vaig començar a militaren el feminisme, posant tota la passió de la que eracapaç en l’organització de les primeres JornadesCatalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el 1976”.Si tornem a les xifres estadístiques, aquestes enginyeresentrevistades tenen un perfil professional semblant al dela majoria de les professionals en exercici –segons elresultat de l’estudi “Dones i Carreres Tècniques” lideratper Margarita Artal i Francesc Solé Parellada de la UPC-són filles d’enginyers o de llicenciats en carreres tècni-ques. Normalment no s’han sentit discriminades dins laseva família i des de ben petites els hi agradava experi-mentar amb les joguines, els jocs de construcció i elsaparells mecànics. A més, la seva dedicació professionalactual es produeix en institucions públiques –via oposi-cions-, en empreses familiars o dins l’ensenyament.Aquestes opcions són el destí principal de gairebé un70% de les professionals titulades. També les empresesgrans –de més de 500 treballadors- des de fa uns anyscompten cada vegada amb més dones, sobretot enàrees com l’enginyeria de gestió, el tèxtil o l’alimentació.La pregunta que sorgeix és com després del relatiuboom de matriculacions universitàries que es va iniciar aprincipis dels anys 70, ara, 30 anys després, només un17’3% de dones es matriculen a Enginyeria Industrial.Fins ara, i segons Villalba, un element per no matricular-se era la duració dels estudis: “Obligava a un sacrificimolt fort, set anys d’estudis molt intensos, per obtenirquè? Potser aconseguir entrar en una professió moltcompetitiva que t’exigeix gairebé el 100% del teu temps,res de pensar en maternitat, jornades reduïdes, etc.Malgrat tot, tenint en compte que ara la carrera es fa encinc anys, les dones segueixen sense matar-se perestudiar enginyeria”. Per a Tremosa, segueix tenintmolt de pes la ideologia dominant que tenim arrelada alsubconscient i que ens diu “que aquesta professió no éscosa de dones”.

Promoure la informació específicaDonar a conèixer millor l’exercici de la professió, treba-llar l’autoestima de les adolescents perquè se sentincapacitades en el camp de la tècnica, estimular la for-mació en matemàtiques i en l’experimentació durant l’e-tapa d’ensenyament secundari, semblen les mesuresadients per arribar a la desitjada normalització. Aquestnou enfocament s’està posant en marxa a tot arreu. Elsproblemes de les enginyeres són semblants aquí, ambuna tradició d’integració en aquests tipus d’estudis demés o menys 30 anys d’estudis, com a altres païsoseuropeus o americans, com Mèxic, per exemple. DarinkaRamírez i Dalma Almada són “enginyers i professorsassociats” (així, en masculí, consta a la seva targeta devisita) de l’ITESM, el prestigiós Institut Tecnològic deMonterrey. Ambdues tenen uns 40 anys, estan casades i

quan totes les dones...

Laura Tremosa, una de les primeres

enginyeres deCatalunya en l’especialitat d’electrònica.

“En aquells anys,de 1955 al

1960, sí que erauna novetat unanoia a l’Escolad’Enginyers i,

per suposat, elmeu pare em vaaconsellar queno escollís la

seva professió”

FOTO

PILAR AIMERICH

dones 6

tenen tres fills cadascuna, i han optat per l’ensenyamentdavant la impossibilitat de combinar la família amb ladedicació que demana la indústria. “Dalma, per exemple,és una experta en amidament d’estructures, i des del’Institut ha assessorat i ha fet projectes in situ ambdiverses empreses —explica Darinka i afegeix— jo matei-xa també he col·laborat amb l’empresa privada i he parti-cipat en la creació d’una planta química. Les dues hempogut comprovar les poquíssimes dones que exerceixencom enginyeres integrades en els processos de produc-ció”.Darinka Ramírez, responsable de l’àrea de Tecnologies dela Universitat Virtual, considera que és molt important elsuport de la institució acadèmica en la que treballen amb-

dues professores per avançar professionalment. Institucióque, com la UPC a Catalunya, està preocupada per lespoques dones que trien carreres tècniques i per lesmenys encara que després treballen a la producció. “AMonterrey les dones s’incorporen a unes carreres moltdeterminades, en canvi a mecànica, electricitat i electrò-nica n’hi ha menys”, comenta Ramírez. Les dues enginye-res han vingut a Barcelona per donar a conèixer les ini-ciatives de la Universitat mexicana i per intercanviar infor-mació. Per això expliquen: “A l’ITESM s’intenta donarsuport a les dones amb el programa de beques o fentpràctiques a les empreses, però és necessari que ellesmateixes es convencin de què les dones estem igual decapacitades que els homes per exercir les enginyeries”.n

dones 7

quan totes les dones...

DARINKA RAM

ÍREZ FOTO

JULIA LÓPEZ

Escola indústrial. Hall CentralEscola indústrial. Façana principalEscola indústrial. Laboratori, 1927

Algunes enginyeres reconegudes,i que porten molts anys a la pro-

fessió, com Isabel Trabal, la primeradona llicenciada per la UPC al 1949 ique actualment presideix la Caixad’Enginyers, defensa que “són lesmateixes dones les que s’han deplantejar nous reptes i deixar decreure que les tecnologies són cosad’homes”. Justament, el suposatcaràcter masculí de l’enginyeria ésuna de les coses que cal superar, iaquest era un dels objectius del pri-mer congrés: “Estem tips de sentirtòpics sobre les dones i els estudistècnics superiors, com per exemple,si tenen un tarannà que les fa més omenys aptes. Per això hem deciditreunir a tota la gent que té algunacosa a dir en aquest tema”.Aquestes paraules de FrancescAstals, director de l’Escola Tècnica

Superior d’Enginyers de Terrassa,representen una mica el sentir gene-ral del món acadèmic, lògicamentpreocupat pel “desaprofitament deles capacitats i de la formació detantes dones que, amb resultatsimmillorables en assignatures comles matemàtiques o la física tenenpor d’escollir estudis tècnics”, peròdiu molt poc del perquè s’ha arribaten aquesta situació i com se’n podràsortir.A aquest panorama s’hi ha arribatdesprés d’una llarga història de dis-criminació, que només les historiado-res feministes han estat capaces dedescobrir. Carme Alemany, sociòlogai autora d’un llibre sobre el suposatcaràcter masculí de les tecnologies,ho té molt clar: és necessària laperspectiva històrica, que pot acon-seguir que es reconegui que lesdones han estat inventores des delprincipi dels temps. El desenvolupa-ment de l’agricultura ha tingut molt aveure amb els instruments tècnicsque van crear les dones per poderconrear, irrigar o per aconseguir lareproducció de llavors. La revolucióindustrial significa un tall profund enla relació de les dones amb la cièn-cia i la tecnologia. El model de divi-sió del treball imposat és realmentdràstic: per a elles es reserva el mónde la llar, i per a ells, el de la produc-ció; com a conseqüència, les donesqueden definitivament allunyades deles habilitats tècniques. Malgrat tot,segons Alemany: “Van haver excep-cions. Només cal fer una visita alMuseu del Tèxtil de Terrassa per acomprovar com algunes dones vanestar al darrera de molts invents. Caltenir en compte que elles no podienpatentar cap descobriment, la patent

la signaven el pare o el marit”.Tornant a l’actualitat, per aquestasociòloga el més trist no és noméscomprovar la minsa presència de lesdones en les tecnologies, sinó el seucontinu desenvolupament sense teniren compte el punt de vista femení.Alemany va participar en un estudieuropeu de principis dels 90, queproposava preguntes cabdals sobreuna sèrie d’objectes tècnics que hanrevolucionat la vida quotidiana: Comes van concebre aquests objectes?Qui hi havia al darrera? Quina era lalògica interna del propi invent? Lesconclusions desmitifiquen i neguen lacreença, segons la qual, un copassolida la igualtat s’havia de produirl’accés de les dones al camp de lestecnologies i la incorporació del puntde vista de les dones als canvis tec-nològics. “A l’estudiar a fons la popu-lar rentadora vaig comprovar eldomini dels homes en l’esferadomèstica. Un objecte que ens facili-ta la vida, està pensat sense tenir encompte moltes coses, per exemple,com facilitar una millor relació entreaigua, quantitat de roba i estalvi d’e-nergia. Actualment moltes de lesinnovacions tecnològiques estan diri-gides a pal·liar les conseqüències demodels de desenvolupament destruc-tius amb la natura o poc respectuo-sos amb els recursos de què dispo-sem”. Per Alemany cal anar mésenllà del paper d’acompanyant delshomes en la recerca de noves tecno-logies: “Hem de cercar nous caminsbasats en la nostra experiència coma dones i que tinguin com a nord unamillor qualitat de vida perquè ara jano es demana que s’eviti la contami-nació del mar o dels llacs, sinó ques’inventin màquines per netejar lacontaminació”. La conclusiód’Alemany és taxativa: “Necessitemun pacte entre dones i homes sensi-bilitzats, que vegin les coses ambuna altra mirada, per proposar alter-natives als actuals models tecnolò-gics pensats sobretot per obtenir lamàxima rendibilitat sense tenir encompte les conseqüències”.n

quan totes les dones...

Nivell retributiu d’homes i dones en carreres tècniques *

Entre 3 i 3,9 milions anuals: 23,8% homes 25,7% dones

Entre 4 i 4,9 milions anuals: 6,8% homes 3,5% dones

Més de 5 milions anuals: 3% homes cap dona

El caràcter masculí de la tecnologia

*Font: Oficina d’Orientació i Inserció Laboral de la UPC

dones 8

dones 9

Com se li va ocórrer TECNOIA?Hi ha dades que demostren que les noies obtenen moltbons resultats en els seus estudis: són més constants,més treballadores i estudioses, però són contràries aescollir les especialitats tècniques i de ciències. Quanvaig presentar la meva idea original, que no tenia encaranom i que posteriorment va ser batejada TECNOIA i TEC-DONA, el projecte va ser des del primer moment recol-zat per la direcció de l’ICT. L’objectiu principal era, i és,sensibilitzar les noies cap a les professions tècniques.Mirant enrere, cal reconèixer i agrair la visió moderna id’anticipació que va tenir l’ICT i que ha servit perquè mol-tes noies hagin desenvolupat el seu itinerari professionali formatiu en l’àmbit de l’enginyeria i la tècnica.

Com es pot lluitar contra la creença de què lesdones son refractàries a la tecnologia?Crec que és obligació de la societat informar les noiesde les seves possibilitats en aquest àmbit.Personalment, crec que l’enginyeria, i la tècnica/tecnolo-gia són una oportunitat per a les dones: les tecnologiessón cada vegada més netes i accessibles. La fàbrica delfutur, i en alguns casos, ja del present, no té res a veureamb les fàbriques tradicionals (que tant ens agraden alsenginyers industrials!) amb soroll i greix per un tub, sinóque seran organitzacions blanques i amb poc personalvisible a prop de la maquinària. En aquest context, lescaracterístiques de les dones com la capacitat d’asso-ciació, la minuciositat, la creativitat o la comunicació lesfan especialment idònies per assumir responsabilitats enel desenvolupament tecnològic. Només cal que perdin lapor i prenguin consciència que elles poden ser les pro-tagonistes dels canvis.

Quin és el panorama a Europa?Hi ha casos molt curiosos. Països com Finlàndia oSuècia, capdavanters en temes d’igualtat d’oportunitats,

es troben en situacions molt similars a nosaltres: lesnoies no trien les àrees d’enginyeria i tècniques, ni tansols les matemàtiques. A Grècia tenim la sorpresa detrobar una Associació de Dones Enginyeres (EDEM) ambun nombre important de membres. A Espanya, hi hagrans diferències segons la regió, però es donen situa-cions similars a les anteriors. A Alemanya, sobretot la del’est, trobem una bona proporció de dones en l’àmbit del’enginyeria, amb càrrecs a l’empresa privada, peròencara són escasses les directives de recerca, tant a laUniversitat com a l’administració.

Quines accions han endegat a Brussel·les?La idea és aplicar la transversalitat en tots els seus pro-grames per promoure actuacions i projectes que afavo-reixin la formació, de vegades en àmbits ben diferentsdel que ens podríem imaginar, com el projecte ARTEMISPLUS, que s’aplica a dones recluses a fi de facilitar laseva rehabilitació social.

Quin és l’últim projecte amb el que s’està treba-llant des de l’ICT?És curiós però ha retornat a l’ICT aquella primera ideade TECNOIA, sota la denominació de WIN (Women inNetwork). En aquest cas el projecte WIN, desenvolupaten el marc del programa LEONARDO de la Unió Europea,pretén disseminar les diferents metodologies de TEC-NOIA que han estat dissenyades pels diferents opera-dors successius del projecte, afavorir la introducció delMentoring (tutelar les estudiants o noves professionalsper les ja consolidades), així com desmitificar la profes-sió d’enginyera industrial. En aquest sentit,l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunyaestan elaborant un document de difusió de les sortides ipossibilitats de l’Enginyeria Industrial dirigit a lajoventut.n

E. A.

“Les tecnologies són cada vegada més ‘netes’ i accessibles”

quan totes les dones...

L’ enginyera industrial Maria Clara Torrens ha posat en marxa i dirigit, des del’Institut Català de Tecnologia, projectes europeus dedicats a estimular les bonesrelacions entre la tecnologia i les dones. El primer d’ells va ser TECNOIA i es vaposar en marxa l’any 1987. Més endavant van sorgir-ne de nous: WIN, ARTEMIS,CREATIVA, TELEPERIODISME i molts d’altres, que en aquests prop de 14 anys

s’han anat desenvolupant conjuntament amb diferents països europeus.

FOTO

PILAR AIMERICH

Quantes dones hi havia en la seva promoció?Durant els anys en els que vaig estudiar a la UniversitatPolitècnica d’Atenes, 1972-77, era l’única dona entre 37homes. Després a París, en els dos anys de postgrau al’Institut Francés del Petroli, també era l’única dona entre14 enginyers.

Hi ha antecedents de dones enginyeres a Grècia?La primera enginyera metal·lúrgica es va llicenciar el1944, durant la II Guerra Mundial (que a Grècia coincidiaamb la guerra civil). Com que tots els homes eren a laguerra, les dones van començar a entrar a la Universitat.

Per què va escollir aquesta carrera? A la meva família tots es dedicaven a la medicina o a l' enginyeria; el meu germà és enginyer metal·lúrgic i lameva germana és metgessa.

En els estudis primaris i secundaris, li anaven béles assignatures tècniques?No, en els estudis generals de l’època a Grècia, no hihavia cap orientació. Jo vaig decidir que volia estudiarquan tenia 10 o 11 anys, i per tradició familiar si no voliaser metge, l’altre opció era ser enginyera.

I no li preocupava l’esforç que hauria de fer perguanyar-se la confiança professional en un mónmasculí?No, en aquella època de la Universitat i dels estudis aParís no me n’adonava. Va ser després, quan vaig

començar a treballar en una multinacional, que em vaigtrobar competint amb els meus col·legues homes que,fins i tot, em sabotejaven. És clar, que jo era la primeradona en treballar en el camp del petroli.

Com va aconseguir aquesta feina?Em recordo de quan fèiem les entrevistes per entrar a lacompanyia: hi havia l' oferta de dos llocs i, al final delprocés, vam quedar seleccionats un company de laUniversitat i jo. En ell el van incorporar al cap d’un mes,però per a mi el procés va durar sis o set mesos: voliencomprovar si passava tota mena de proves, doncs esta-ven dubtant sobre el meu futur a la companyia. El primerque em van preguntar va ser què faria si tingués fills i joels vaig contestar que seguiria treballant. Malgrat tot, laselecció va ser un camí molt llarg.

Aquestes complicacions també han aparegut alllarg de la seva carrera professional?També passava això amb els clients, que no estavenacostumats a veure dones en l’entorn de la indústriapesada. Els primers anys hi va haver clients que no emvolien com a primer contacte de la companyia i a mi emdonava la sensació que estava contínuament passantexàmens, que tothom m’examinava a la meva feina dià-ria. Finalment, quan els col·legues masculins saben queestàs fent bé la feina, t’acaben acceptant. Si passes elsexàmens amb èxit, llavors tenen plena confiança en tuperquè creuen que una dona no els mentiria mai profes-sionalment.

quan totes les dones...

“El primer queem van preguntar va serquè faria si tingués fills i joels vaig contestar queseguiria treballant.Malgrat tot, la selecció vaser un camí molt llarg”

Enginyera industrial, especialitzada en l’aplicació de productes de petroli ilubricants. Treballa com a cap del departament de Marketing de la CenturyOils Hellas, S.A.Va néixer a Grècia fa 46 anys, està divorciada i pertany a l’Associació deDones Enginyeres de Grècia.Va ser una de les primeres enginyeres europees en treballar en la indústriade l’aplicació dels productes del petroli, circumstància que ha dotat la sevaexperiència professional i humana d’un tarannà especial, fort i fluïd, reflexiui valent. La seva obligada convivència en els terrenys masculins l’harefermat més en la seva identitat femenina i en la convicció que noméssent ella mateixa podia assolir l’èxit tranquil que permet aprendre cada dia.

"L’única solució per a una donaque treballa en un món d’homes és seguir sent extremadament dona"

Helen Soulantika:FOTO

PILAR AIMERICH

dones 10

dones 11

Així, també hi ha avantatges de ser dona enaquest camp professional?Sí, després del primer període d’adaptació per ambduesparts, si has tingut èxit en convence’t primer a tu matei-xa, i després als altres, de què pots seguir endavantamb profit, llavors ser dona es converteix en un granavantatge en la professió.

Què li ha resultat més dur en la seva professió?Definir-me a mi mateixa en un món d’homes i seguir sentuna dona en aquest món masculí. Sovint quan les donesarriben a un lloc important s’obliden del seu camí i mol-tes vegades es tornen més dures que els col·legueshomes.

Li ha costat compaginar la professió amb la vidapersonal?No, no he tingut gaires problemes perquè el meu exma-rit era molt obert i comprensiu. Si de cas alguns gelos,doncs per la meva feina em tocava convidar moltshomes a menjars i a sortides de negocis i també haviade viatjar molt, però crec que sempre acabàvem trobantel feliç punt intermig. Potser va ser més difícil al principi,però tan bon punt se’n va adonar que la decisió deseguir la meva carrera era ferma i que no la pensavaabandonar per la meva família —si hagués tingut fills,potser hagués viatjat menys, però no hauria deixat lafeina— llavors ho va acceptar.

En quin moment de la seva carrera li ha resultatmés incòmode la feina?Va ser fa cinc anys, quan treballava en una multinacionalalemanya de lubricants i em van traslladar a París. Allíem vaig adonar del que era treballar en un món d’homesi del que era no tenir cap mena de vida privada, doncsviatjava molt, més de 250 dies l’any. En aquesta feinaestava en contacte amb la indústria pesada, treballavaamb les màquines, directament amb els enginyers ihavia de saber tot sobre futbol i seguir els esports. Vaigcomençar a beure vi i whisky, fins i tot, a fumar, va serun període de bojos. La decisió final va ser seguir sentuna dona i mirar d’imposar la meva manera de pensar ide viure als meus col·legues i clients. Aquest dia va can-

viar tot i les coses es van tornar més fàcils per a mi.L’única solució per a una dona que treballa en un mónd’homes és seguir sent extremadament dona.

Pertany a l’Associació de Dones Enginyeres deGrècia?Sí, en sóc sòcia i participo com a mentora en els pro-grames de promoció dels estudis d’enginyeria per adones. L’Associació es molt dinàmica i organitza una pilad’actes, es va fundar fa uns cinc anys i té dos milers desòcies. Ara la representació oficial d’enginyers és laCambra Tècnica de Grècia, però penso que en un futurproper i gràcies al suport de l’Associació la posició deles dones enginyeres a Grècia serà molt més forta.

Tinc entès que ha format un equip de dones en elseu lloc de treball.Sí, he provat d’imposar, i crec que amb èxit, que pràcti-cament tot l’equip tècnic de la meva companyia siguindones. Ara som tres, però també la meitat dels treballa-dors de la companyia són dones.

Quina feina hi fa?Com a cap de Marketing porto els contes dels nostresclients més importants, les grans multinacionals delpetroli, però també faig les funcions de supervisió gene-ral, doncs cada setmana vaig a la fàbrica a resoldre elsproblemes de producció. A més, sóc l’enllaç amb la cen-tral d’Alemanya (que té el 50% de la companyia).

Com va vestida per fer tota aquesta feina?Quan no he de veure clients vaig a l‘oficina de manerasenzilla, estil esportiu, i quan vaig a la fàbrica em posoels texans. Ara, quan m’he de trobar amb clients, llavorsm’he de vestir de manera més oficial, és el que jo en dicworking look o uniforme de feina.

Què li diria a una noia jove que vulgui començar aestudiar enginyeria?Primer de tot que sigui ella mateixa, és a dir, que siguisincera amb si mateixa i amb els altres i que sigui sem-pre una dona, que no canviï res per poder ser accepta-da. Després caldrà que es posi preguntes, encara queno sàpiga la resposta. En la meva experiència com amentora d’estudiants, crec que he après més d’elles queel que elles han après amb mi.

En general, com creu que s’han d’integrar lesqüestions professionals en la vida?M’he adonat que la vida és molt simple si mirem de gaudirde les coses petites i del dia a dia. Ara el meu esforç estàen viure en el present, ni en el passat, ni en el futur. Ambla maduresa he entès una altra cosa: que cal estar sem-pre preparada pels canvis, de tota mena, de feina, dementalitat, de paisatge... així és com sento i visc el pre-sent.n

Elvira Altés

quan totes les dones...

“Si has tingut èxiten convence’t,

primer a tu mateixa,

i després alsaltres, de quepots seguir

endavant ambprofit, llavors ser dona és

converteix en ungran avantatgeen la professió”

FOTO

JULIA LÓPEZ

sa pública en qüestions socials i feminitzant la pobresa,ja que la sort de les dones és molt més depenent de ladespesa social que la dels homes.

Què implica adoptar una perspectiva de gènere per exa-minar aquest procés? Requereix posar en dubte que hihagi UNA sola perspectiva gènere. Aquest compromísparteix d'una sensibilitat a les diferències culturals, a lesdesigualtats de classe i d'edat, a les diferències ètni-ques, a les relacions de dependència entre els centresmundials de l'economia, les perifèries, les personesexcloses del procés de mundialització.

I com a resultat d'aquella sensibilitat, acceptar que l'im-pacte de la mundialització sobre la situació social de lesdones amb relació als homes és diferent en funció deles distintes condicions socials i culturals que succeei-xen. Implica que no es pot parlar d'un universal de desi-gualtat social o exclusió, sinó de particulars, fruit delmode en què conflueixen en la vida de cada persona lesdistintes formes de desigualtat. Això exigeix no atribuir ales nostres afirmacions sobre "La Dona", capacitat expli-cativa per a les múltiples realitats a les que es trobensotmeses les dones. Perquè el que anomenem "perspec-tiva de gènere" és una manifestació més d'imperialismecultural, el que les dones blanques amb recursos econò-mics i qualificacions acadèmiques exerceixen sobre laresta de dones.

La reflexió sobre l'impacte de la globalització en lesdones, per la complexitat dels processos que desenca-dena, comporta tractar qüestions com ara:1. El reconeixement de la desigualtat entre dones i, peraixò, el pas de la perspectiva de gènere a les perspecti-ves de gènere, considerant el mode específic en el quees configura el gènere i les relacions de gènere segonsla classe social, la situació geoestratègica, l'edat, l'ètnia,les disminucions psíquiques o físiques2. L'impacte de la globalització que no és sinó imperia-lisme econòmic i cultural, sobre el patriarcat personal -àmbit de les relacions familiars, entre els sexes i lesgeneracions- i sobre el patriarcat impersonal -àmbit deles relacions família/Estat3. Les relacions entre el capitalisme monopolista i trans-nacional i el patriarcat personal i impersonaln

La dita globalització és, sobretot, un fenomen econò-mic. Està vinculada estretament a la llibertat de

comerç, imposant l'abolició de les polítiques comercialsproteccionistes, l'eliminació de traves administratives ala importació, i la supressió de barreres a la circulacióde capitals. En resum, suposa la formació d'un mercatúnic de béns i capitals, juntament amb la garantia de laimpermeabilitat de les fronteres amb relació al movimentde persones, i per tant, la construcció de mercats detreball locals. Així, doncs, allò global i allò local sóndues cares d'una mateixa moneda: global el capital ilocal el treball.

La tensió entre el que es percep com a global i el quees vol mantenir en el pla local, evidencia conflictes d'in-teressos. Aquells conflictes s'han resolt temporalmentamb la unió dels qui retenen el capital mitjançant acordsi compromisos, no només de no agressió sinó de coope-ració, i la divisió dels interessos dels treballadors i treba-lladores, els quals es contemplen els uns als altres coma enemics potencials. Perquè se suposa que els mitjansde vida s'obtenen competint els uns amb els altres en unjoc de suma zero: no es contempla l'accés al treball i alsingressos com un dret universal de tot ésser humà, sinócom el resultat d'un mereixement per ser més competi-tius els uns contra els altres, els quals seran eliminatsen la competència.

Per a ser competitius, figura que els treballadors i treba-lladores occidentals han de cenyir-se el cinyell acceptanttreballar per menys diners al mateix temps que es lluita -a vegades ben intencionadament, i altres no tant- perprovocar una elevació de les despeses laborals en altrespaïsos, fent menys bona la contractació de la seva mà ila inversió de capitals (aquest doble sentit té la lluitacontra en aquell treball infantil en els països del tercermón). Per als països en vies de desenvolupament/depen-dents, suposa l'aplicació de programes d'ajustamentestructural, d'això depenen els crèdits del Fons MonetariInternacional. Consisteixen, fonamentalment, en la priva-tització de l'economia, lliberalitzant-la, retallant la despe-

El punt de vista de gènere a la

reflexions des del 21

Per María Jesús Izquierdo

dones 12

globalització

IL·LUSTRACIÓ

EVA ARMISEN

dones 14

El Periódico de Cataluña s’ajusta al gènere a mida

La reconversió tecnològica que ha dut a termeEl Periódico de Cataluña en aquest fi de segle

ha suposat, entre d’altres coses, canvis de for-mat que l’apropen a un model de diari més mane-jable per la mida i més atractiu pel color.Qüestions importants, sens dubte, per un diarique vol obrir-se mercat entre l’audiència mésjove.En aquest canvi cap al nou mil·lenni no noméss'han modificat aspectes purament formals. Pelque fa al gènere, cal assenyalar dos elementsque, en certa mesura, es contraposen: han desa-paregut algunes dones dels pocs llocs de direc-ció que ocupaven i ha aparegut un suplement —els dissabtes— adreçat al públic femení. Es trac-ta d’una revista femenina clàssica, ByN Ella, ambdos blocs: un informatiu, a base d’entrevistes, undossier i temes d’actualitat, i un altre que dónagran importància a l’oci, als consells de bellesa,moda, salut, cuina, etc., seguint el model, diuen,d’altres rotatius americans i europeus.La simultaneïtat d’aquests canvis i la seva coin-cidència amb l’entrada del que s’ha anomenat “elsegle de les dones”, fa pensar que per aquestdiari, les dones del nou segle seguiran desplaça-des dels espais de decisió i de direcció alhoraque se'ls segueix mostrant altres possibilitats departicipació des d’un angle més privat i personal.Potser volen deixar la possibilitat de compartir elpoder i la responsabilitat professional per un altresegle, o mil·lenni?nMª Eugènia Melús

D’ençà que l’any 1.996 a l’ADPC vam començar elprojecte “Dones periodistes a Internet” ha estat molt

ràpid l’increment de la presència de pàgines web i derecursos fets per dones i per a dones a Internet.Tanmateix, com que la xarxa reflecteix la societat “real”,ens hem adonat que persisteixen a la xarxa uns determi-nats estereotips i un tractament incorrecte o denuncia-ble de la informació de gènere. Per això es va crearl’Observatori de Gènere a Internet, un espai que vol con-tribuir a fer un ciberespai més plural, més obert idemocràtic i, sobretot, interactiu on l@s internautespoden enviar les adreces de webs o els continguts dellistes, grups de discussió o xats que es puguin recoma-nar com a exemples de bones pràctiques per tal d’afe-gir-les al directori o publicar-les com a recomanacions.Un exemple de web recomanable seria www.muje-resdeempresa.com, un espai per a dones d’empresacreat a l’Argentina i on podem trobar eines útils per a lesdones professionals i temes d’interès, com ara l’apartatd’estudis de gènere, més enllà de les temàtiques “típica-ment femenines” de bellesa i moda, recurrents en quasitotes les publicacions on-line per a dones. Per altra banda, l’Observatori permet denunciar aquellespàgines que mereixin ser rebutjades públicament davanttota la comunitat virtual, per discriminatòries o sexisteso perquè mostren una imatge de la dona estereotipada oincorrecta, classificant-les com un exemple de malespràctiques a la xarxa, com el de la revista Ekowww.ekoclub.net. Una publicació que pretén tractar eltema de les noves tecnologies tot fregant el sensaciona-lisme i així, tant a la seva versió impresa com a la versióon-line, mostren sempre a la portada, com a reclam isense cap mena de justificació temàtica, la foto d’unadona en actitud provocativa que vol incitar a la compra ola consulta de la publicació per part d’un públic, majorità-riament, masculí. A l’Observatori s’hi pot trobar un directori amb les millorswebs de dones, classificades per temes, com una mos-tra de la capacitat creativa i de la empremta que lesdones de tot el món deixen a la xarxa.nElena Tarifa

així ens veuen així ens va

L’Observatori de Gènere a Internet: per un ciberespai més igualitari

dones 15

Som al segle XXI o a l’Edat Mitjana?

Les imatges i representacions quefan els mitjans de comunicació

dels homes i les dones crec que nosón ni tan determinants com algunesvegades pensem, ni tan iniqües comasseguren els més ingenus.Afortunadament, la capacitat de res-posta de l’audiència –jo crec en laintel·ligència de la gent- permet feruna pluralitat de lectures dels mésdiversos caires. Ara bé, el que sí quecrec és que els mitjans de comunica-ció són, avui per avui, un importantís-sim mitjà de socialització. Em pre-gunto si actualment el primer contac-te íntim del nadó és amb la mare oamb la televisió.D’aquí que tots i totes estiguem pre-ocupats i preocupades pels contin-guts de mitjans tan poderosos. Arabé, com aconseguir que el contingutdels mitjans de comunicació –ja siguipremsa, radio o televisió- transmetiimatges i representacions que s’ade-qüin als desitjos de cada col·lectiusocial? En el cas que ens ocupa anosaltres, les dones periodistes,com aconseguir que l’acció social deles dones sigui més visible?. I peruna altra part, com fer que les imat-ges i representacions de les donessiguin menys estereotipades, mésplurals, més d’acord amb una socie-tat que es pretén moderna, igualità-ria i democràtica?Vell problema que no s’acaba deresoldre mai. Perquè algunes aporta-cions han dit que el canvi en el con-tingut es produiria quan hi haguessinmés dones en les redaccions i en l’e-laboració de programes. Després esva dir que no només calien més

dones a les redaccions, sinó queaquestes estiguessin en els nivells deresponsabilitat: llocs directius, con-sells de redacció i administració, etc.Alguns estudis comencen a apuntarque aquest camí, tot i ser legítim inecessari, no és suficient per produirun canvi substancial en els contingutsperquè la major part de les vegadesprou fan les dones que s’hi incorpo-ren amb fer-se un lloc en el mitjà imantenir-lo. Moltes pensen que elmillor es convertir-se en un dels nois(com diuen unes investigadores euro-pees) i esmercen tots els seusesforços en no fer notar precisamentque són dones. És l’assimilació per-fecta del model de professional d’è-xit, que naturalment comporta undesgast personal considerable, amés de deixar fora de la redacciópart de la pròpia identitat de gènere.Una altra opció és formar xarxes dedones, dedicar-se a elaborar un noumodel de periodisme, aconseguirimposar en les redaccions –que natu-ralment són mixtes- un estil de grup:nous abordatges, nous centres d’in-terès, noves maneres d’apropar-se ala realitat i també noves formes d’or-ganitzar el treball periodístic. Tambés’ha intentat en altres països, i casisempre el resultat ha estat que aaquestes dones periodistes les handeixat fer (per exemple, creant espaispropis, pàgines especials, etc.), peròamb el preu de ser menystingudes i,a vegades, professionalment pocvalorades. Les àrees i tasques consi-derades importants continuaven enmans masculines, mentre les doness’ocupaven d’un periodisme més

social, més creatiu, potser més grati-ficant però poc reconegut.Quina és per tant, la solució? No ésgens fàcil, tanmateix. I no crec quehi hagi una solució global d’aplicacióimmediata. Potser caldrà començara replantejar els fonaments mateixossobre els quals recau l’activitat perio-dística: començar a qüestionar quèés important, per a qui i per a què?Per què cal donar tantes informa-cions i tan poc aprofundides? Perquè són més importants els políticsque la política (que naturalment no ésfer un seguiment dels líders de cadapartit)? Per què és més importantallò que passa en l’esfera públicaque les actuacions que tenen lloc al’esfera privada? Per què cal insistirsempre sobre els mateixos fets i lesmateixes persones? Per què no obrirel ventall a altres àmbits i espaispràcticament expulsats de la realitatmediàtica actual? Perquè es podendefensar legítimament uns interessosnacionalistes, conservadors, confes-sionals, esquerrans, dretans, galàc-tics, si m’apuren... i, en canvi, quanles periodistes intenten fer un perio-disme feminista, compromès ambles dones se les desqualifica per pocprofessionals, per redundants, perpesades, per obsessives, etc.Crec que les dones periodistes tenimper endavant una gran tasca. Estemen el segle XXI, però per als efectesd’aconseguir el reconeixement d’al-tres formes alternatives de periodis-me, on la dimensió de gènere hi siguipresent, és igual que si estiguéssima l’Edat Mitjana. I ho dic, natural-ment, sense ironia.n

així ens veuen així ens va

Fina Isegura, periodista d’altura

Per Joana Gallego

dones 16

ENTR

EVIST

A

Tinc entès que té un passat àcrata...Sí. Aquesta serà la primera vegada que en parlaré per-què no he parlat mai amb ningú d’això...

Aquests orígens li fan difícil prendre decisionsquan no troba consens?Doncs sí. Et posaré un exemple: en el Consell de Dones[format per grups i associacions de dones de Barcelona]hi va haver un moment molt crític. Les dones polítiquesdeien que calia un cop d’autoritat per posar ordre, peròjo crec que no he vingut a posar ordre en el món asso-ciatiu de les dones, que he vingut a fer aliances enaquest sector. Per altra banda, sí que he vingut a posarordre en la política pública, per tant, malgrat que enalgun moment notava hostilitat, vaig tirar endavant ambl’objectiu d’ampliar el Consell. Tornant a la pregunta, tot ique reconec que de vegades puc ser difícil de tracte,

16

dones que remenen les cireres

“A la política lifalta amor, li falten sentiments,li falta incorporarallò que la gentespera quan enstria que és tota la persona ambla part afectivainclosa”

Què li costa més: manar o que la creguin?No em costa gens manar, si per manar entenem dirigir.El que passa és que en aquests moments em resultadifícil, perquè quan trobo resistències em fa molta man-dra. Tot i que he vingut aquí a fer canvis, noto lesreticències que, com a tota gran organització, hi ha capals canvis, sobretot els culturals que són els que vullprovocar. Per això, la direcció se’m fa feixuga. En el pri-mer any de mandat, l’oposició al canvi l’he sentida moltpropera, per això ha estat difícil, perquè he encarat elscanvis cap a on han d’anar. De vegades poden ser moltdràstics, pot voler dir prescindir d’un col·laborador ocol·laboradora i aquest és un moment dur, que provocosempre al començament. Un cop passada la crisi,entrem en un moment de moltes fidelitats i molt d’ena-morament dins de l’organització, que l’hem de saberaprofitar per treballar.

“La política necessita un canvi i el farem les dones”

Núria Carrera, cinquena tinenta d’alcaldei presidenta de la Comissió de BenestarSocial de l’Ajuntament de Barcelona

Fa molt temps que remena les cireres enel camp de la gestió dels serveis socials,però quan s’han viscut 53 anys d’expe-riències personals i professionals resultadifícil resumir-les en unes poques línies.Malgrat tot, ho provarem: ha posat enpràctica les seves capacitats de gestió al’Ajuntament de l’Hospitalet, atenent lesnecessitats sociosanitàries del COOB-92durant els Jocs Olímpics i coordinant laCreu Roja. D’aquesta combinatòria deservei i gestió en surt el bagatge d’aques-ta dona enèrgica i directa, però sensible iautocrítica què ens acull al seu despatxdivertida de que li omplim de cireres iencantada de poder-ne remenar.FO

TOPILAR AIMERICH

dones 17

dones que remenen les cireres

plantejat a dos bàndols: govern ioposició, i si mostres unadebilitat els altres et podensaltar a la jugular. No vulldeclarar-me ingènua. Séque estic en un gruppolític i, per tant, he deprocurar posar els sen-timents en la gent deconfiança, en les donesque confio més... I pelque fa a la tercera caracte-rística, és el servei. Com queles dones hem estat entrenades aservir els altres, doncs aquest és unvalor a l’alça en política.

Des de la seva perspectiva, quines són les qües-tions més urgents que cal resoldre per a les donesde Barcelona?Una d’important és la violència de gènere. No vull pensarque estem entrant en un tema de moda, perquè alesho-res serem superficials i... mal assumpte! Crec que hi hales condicions objectives perquè es pugui tractar eltema de la violència amb profunditat a la ciutat. Hi ha unsegon tema que té a veure amb el passat Congrés deDones i és la possibilitat d’arribar a un sector més amplide dones, i això no sé com es resoldrà. Per obrir la rela-ció amb les dones de base des del territori, tinc dos ins-truments que ens poden ser de molta utilitat: les regido-res per la Igualtat en els propis districtes de la ciutat iles tècniques de districte en temes de gènere. Aquestsrecursos, junt amb el Consell de Dones, haurien de serl’impuls que ens permetés treballar amb totes les dones.

Què haurem d’aprendre i què haurem de rebutjaren aquests propers anys per arribar a ser profes-sionals, polítiques, o el que vulguem, sense renun-ciar a ser dones?Hem d’aprendre a confiar en nosaltres mateixes. Quanem van dir que portaria les polítiques de gènere vaigtenir un atac de pànic perquè podia sentir que algunstècnics municipals i algunes dones podien dir-me ‘jo sé itu, ara véns i no en saps’, fins que vaig adonar-me quejo sabia igual com elles o més, doncs he fet el meucamí fent de dona. Aquest és un tema vital per portarpolítiques públiques, però també ho és aprendre la nego-ciació lliure, perquè la política és molt dura, en el sentitque els atacs sempre són frontals. Hem d’aprendre atornar les castanyes, a entrar també en la duresa, enca-ra que no sigui el codi en el que ens movem les dones.I, finalment, crec que hem d’acceptar que no som tanimportants, que estem aquí un temps per servir elsaltres i després vindrà una altra persona. O sigui quehem d’agafar el bou per les banyes quan hi som, peròsabent que és una situació transitòria, això porta a unamanera diferent de fer, és una part del canvi que hem defer les dones.n

estic acostumada a liderar amb consens i això té aveure amb aquesta formació política de la que parlavesabans.

Posi per ordre de prioritats i expliqui, breument,els elements que calen per portar a terme unabona gestió: pressupost, equip, objectius, qualitatspersonals, resultats i programa polític.En primer lloc poso el programa polític, que és moltsimilar als objectius. En segon lloc, l’equip i, en tercer, elpressupost. Pel que fa a les qualitats personals, crecque estan molt relacionades amb el programa polític im’explicaré: jo sóc la que sóc a tot arreu i exploto lesmeves capacitats i les meves dificultats allà on vaig. Peraixò, crec que el meu fitxatge, per en Clos, va per aquí.He de dir que va ser un moment difícil per mi, perquèencara no havia pres l’opció d’entrar a la política, i amés, patia per si em posaven allí com a dona... Peròdesprés de parlar amb l’alcalde vaig veure que buscà-vem el mateix: apropar-nos a la gent amb facilitat, ambun llenguatge entenedor i aquesta sóc jo! Tinc molta faci-litat per entrar a la gent, per discutir i barallar-me moltamb tothom i després fer les paus i entendrem i buscaraliances. Per tant l’aspecte personal és important en ladirecció, eh? Ho és molt.

D’ençà que remena les cireres, ha pensat en algunmoment que és una sort ser dona?Sí, oi i tant! Però ja fa temps d’això, eh? (riu). Crec que lapolítica necessita un canvi i el farem les dones. Enaquests moments les dones que hem entrat a fer políti-ques públiques, aquella cançoneta que hem de saberdirigir d’una altra manera ha de ser certa. Encara no hoés, però. Encara no hem fet el canvi, però nosaltres enserem portadores. La meva generació ha de fotre-licanya i després els relleus seran més fàcils. Quan estemen un ple veus la importància, el poderío i l’autoritat quegasten alguns homes i la diferència quan intervenen lesdones, que en general, tenim una altra manera d’abordarla discussió política. Sento que ser dona en aquestsmoments és un privilegi bestial.

Quines són les avantatges de ser dona per fer polí-tica?Te’n diré tres. Una és la capacitat que tenim les donesde posar-nos en el lloc de l’altre, perquè hem hagut denegociar molt. La segona és que col·loquem els senti-ments en allò que fem. Crec que a la política li faltaamor, li manquen sentiments, li falta incorporar allò quela gent espera quan ens tria que és tota la persona ambla part afectiva inclosa. Com que sóc nova en això de lapolítica m’ha xocat veure com els costa als homes mos-trar els sentiments, m’he quedat al·lucinada de les difi-cultats que tenen... Per exemple, ara estic passant unproblema personal important que algunes personessaben i que, a estones, em deixa baixa de to. Doncs, notinc clar si ho puc explicar, si pot ser captat i si em potarribar a fer mal... perquè és clar, en la política tot està

“Les dones hem d’aprendre a confiar en nosaltres mateixes”

Elvira Altés

10 anys méssense votAquest mes de gener els mit-

jans de comunicació hanrecordat el desè aniversari de l’i-nici de la Guerra del Golf. Totshem pensat en els combats,però hi ha una altra dada signifi-cativa que també podríem recor-dar i que de fet ha estat un altrecombat perdut: les dones aKuwait encara no podenvotar. El Tribunal Constitucionalde Kuwait va rebutjar el 16 degener una demanda presentadaper grups femenins que reclama-ven el vot per a les dones i lapossibilitat de que poguessinpresentar-se com a candidates ales properes eleccions parla-mentàries, previstes per al2003. El president del tribunal,Abdulá al Isa, es va limitar aanunciar: “El tribunal ha deciditrebutjar el cas”. No va donarmés detalls sobre el motiu de ladecisió. El cas denegat és undels cinc que van ser presentatsals tribunals per diferents grupskuwaitís favorables al vot feme-ní. Les peticions es basaven enla Carta Magna del país, quereconeix la igualtat entre homesi dones. Les altres quatredemandes tampoc van donarfruit.nMònica Tudela

I Concurs de novel·la per a donesDeltaSi esteu interessades en par-

ticipar en un concurs denovel·la per a dones,els ajuntaments deCastelldefels, Gavà, el Prat deLlobregat, Sant Vicenç delsHorts i Viladecans i les bibliote-ques municipals de Gavà, elPrat de Llobregat, Sant Boi deLlobregat i Viladecans, ens hanfet arribar les bases d’aquestatractiu concurs que convoquennomés per a dones i de temalliure.Hi ha temps de presentar elstreballs fins dijous 8 de marçd’enguany a les 24 h.Els premis seran:Obra guanyadora: 500.000ptes. El trofeu Delta i l’edició del’obraObra finalista: 100.000 ptes i eltrofeu Delta.Més informació al telèfon 93637 40 90 o per correu-e:b.viladecans@diba.es n

Les repercussions de la globalitzacióEn el III Congrés de la dona

treballadora a Colòmbiaaquest tema va suscitar un delsdebats més grans pel seu doble—i contradictori— impactesobre el treball de les dones:per una banda, augmenta lademanda de mà d’obrafemenina, però per l’altra,redueix les garanties i laqualitat del treball. La delegada d’Itàlia va destacarels esforços que fan des de laseva organització per aconse-guir que es respectin els dretsfonamentals de l’accés al tre-ball, doncs resulta preocupant laprogressiva concentració dedones en els treballs informals,discontinus o precaris, quesolen estar mal remunerats. Enaquests treballs no es podenaprofitar les reglamentacionslaborals aconseguides en rela-ció a la maternitat o a la curadels fills. Així moltes de les con-questes derivades de la contrac-tació col·lectiva, del milloramentde les condicions de treball, del’ampliació dels serveis i laseguretat social poden arribar aser cosa del passat.n

L’informe més recent de laOrganització Internacional delTreball indica que la majoriade dones treballadores rebenel 75% del salari que guanyaun home per la mateixa feina.Les dones dediquen de 31 a42 hores setmanals al treballdomèstic no remunerat, enfront de les 5 o 10 hores queli dediquen els homes.n

EUROWEEKConference2001“E-global looks to E-volve: E-strategies, Issues andPractical solutions”

La Facultat d’Enginyeria ISIB iInduTec, de Brusel·les, orga-

nitzen aquest encontre des del30 d’abril al 5 de maig,adreçat al camp de la investiga-ció, la política, la indústria i elperiodisme. Els objectius són:impulsar la recerca en comerçelectrònic i donar a conèixerestudis i treballs que proposeninnovacions i canvis en elcomerç electrònic dels mercatsglobals. Aquesta 7ª Conferènciaeuropea serà un encontre multi-disciplinar que integrarà lesaproximacions teòriques i pràcti-ques amb les conceptuals, abase de seminaris, tallers i pre-sentacions de projectes.Informació a la pàgina:www.euroweek.org

Centre dedocumentació de l’InstitutCatalà de laDonaPer les persones interessades

en les qüestions de gènere,aquest centre ofereix a estu-diants, investigadors/es, profes-sionals, entitats i associacionsdocumentació referent a ciència,filosofia, sociologia, política, cul-tura, dret, història, educació,família, teoria feminista, treball,economia, psicologia, antropolo-gia, etc. Compta amb més de200 títols de publicacions periò-diques especialitzades nacionalsi estrangeres, a més dels butlle-tins de les associacions i més de10.000 noticies de premsa desde l’any 1990. Informació: Tel. 93-495-16-09 n

l’estenedor d’idees

consell de cent, 25993 454 45 37

argenteria, 70-7293 310 48 07

tallers, 3593 301 97 73

rauric, 893 302 29 76

E-mail lapelu@lapelu.comwww.lapelu.com

sofregit cultural

Llibres

Mujer y Constitución en EspañaCarmen IglesiasEditat per Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid 2000

Aquest llibre és bàsic per entendre l’evolu-ció de la dona en el marc de l’Espanyademocràtica. La prestigiosa historiadora idirectora del Centro de Estudios Políticos yConstitucionales ha coordinat una publica-ció farcida de temes tan interessants comLa mujer y los ámbitos de poder o LaConstitución española y la mujer. (...)

Mujeres en la historia de EspañaCoordinadora Susanna Tavera Editat per Planeta, Barcelona 2000

Es tracta d’una enciclopèdia biogràfica querecorre totes les èpoques històriques perdonar notícia de la vida de més de dos cen-tenars de dones que van accedir a la vidapública. A més de la valuosa informació queaporta l’obra també ajuda a reparar elsinjustos oblits amb que la història havia con-demnat a moltes d’aquestes dones.

Imágenes de las mujeres en losmedios de comunicaciónUllamaija Kivikuru et alt – Elvira AltésEditat per Instituto de la Mujer, Madrid2000

L’any 1997 es va realitzar, des de el marcdel IV Programa d’Acció per a la Igualtatd’Oportunitats, una investigació per conèi-xer la situació dels estudis sobre el gènereen els mèdia. L’actualització per als casosde Portugal i Espanya es va publicar l’anypassat i va anar a càrrec de la periodistaElvira Altés. Aquest informe inclou unabibliografia comentada, una anàlisis de lasituació d’aquest camp d’investigació i elsresultats més significatius del tema delgènere en els mitjans de comunicació.

Teatre

La noche de Molly Bloom de James JoyceDirecció: Lurdes BarbaTeatre Lliure, fins l’11 de febrer

Rosa Novell ens transporta a la nit d’insom-ni d’una dona dels inicis del segle passat, lidona cos i vida, humor, picardia i aquellpunt de frustració davant la impossibilitatde viure una vida pròpia que, per sort, lesdones d’avui dia, alliberades com estem, jano compartim.

Masclistesbasada en l’obra d’Aninha FrancoDirecció: Companyia Guix i MurgaSala Muntaner de Barcelona: divendres idissabtes nits

Pobrets! Quatre homes masclistes fins a lamedul·la es troben dalt de l’escenari permalparlar del sexe femení. Aquest diverti-mento musical està ple d’un gran sarcasmei crítica còmica cap a l’alliberament de ladona. En Xavier Guix, Òscar Mas, XavierSerrat i Miquel Murga us faran odiar-entrerialles- aquests estereotips de mascles.Aquest espectacle porta més de 6 anys ales cartelleres de Brasil

Revisió anual. Mai no és tard, de Montserrat CornetDirecció: Pere DaussàTeatre Goya de Barcelona: a partir del 17de gener

Tres dones es troben a la sala d’espera d’unginecòleg. Les experiències de cada unad’elles ajuda a la resta a comprendre millorel cos de la dona i les situacions femeninesque anem patint al cap dels anys. Les inter-pretacions de tres grans actrius com ImmaColomer, Mercè Bruquetes i Teresa Cunilléajuden a passar una bona estona

WebsInternet és una eina molt útil per ser pre-sents a tot arreu. Per la xarxa hem trobatalgunes adreces que poden ser del vostreinterès. Us recomanem que navegueu unsminutets per les següents pàgines web:

www.fortune.com: recurs digital on estroba la llista amb els noms de les 50dones més poderoses del món

www.egalenia.com: temes com la salut, lainfància i la dona són tractats a fons enaquesta pàgina web

www.edreams.es us ofereix viatges, reser-ves d’hotel i rutes turístiques

MúsicaCD Enya: per desconnectar de la feina odels problemes quotidians cal que us rela-xeu amb la música d’Enya. Les cançons delseu darrer treball mantenen el to místic iparticular de tota la seva obra musical

CD Querencias: una de les millors can-tants de flamenc que tenim a casa nostraés Maite Martín. I ho demostra al discQuerencias, presentat recentment al Palaude la Música Catalana

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: adpc@adpc.org Web: www.adpc.org

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezFotografia portada: Aurelio Grasa. Eva, 1940Impressió: El Tinter. Dipòsit legal: Imprès en paper ecològic

Barcelona. febrer 2001, núm. 1

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Mª EugèniaIbáñez, Pilar Aymerich, Marta Plujà, Hilda Ferrer,Marta Corcoy, Elvira Altés

La plena integració de lesdones en la societat ha de

passar obligatòriament per laseva incorporació al món deltreball productiu i de l’empresa.Si fem una valoració dels tren-ta últims anys, podem afirmarque la conformació de la pobla-ció activa a Espanya ve marca-da per un canvi d’actitud de lesdones vers la seva incorpora-ció al mercat laboral, però lafeminització de la força laboralno es produeix de forma igua-litària en totes les ocupacions.Existeix un fenomen de segre-gació que fa que les dones esconcentrin en determinats sec-tors, sobretot en el sector delsserveis i en llocs administratiusde la indústria. Aquesta segre-gació afecta a les desigualtatssalarials, ja que són llocs habi-tualment amb menys prestigi i,per tant, tenen menys valor enel mercat laboral. Així, sovintens trobem amb diferentssituacions pel que fa al treballremunerat, mentre el percen-tatge d’atur dels homes ha dis-minuït de forma molt rellevant,el percentatge de dones enatur ha seguit feblement aques-

ta evolució. Aquest fet tambéés dóna en la ciutat deTerrassa que fent una lec-tura de l’evolució de l’aturpodem observar que el1.993 l’atur registrat femeníera de 5.672 i el masculí4.827 i en el 2.000 hi ha3.842 dones en atur mentreque els homes la xifra essitua en 2.032.Un dels principals impedimentsque té la dona en el seu desen-volupament professional és laformació. Aquest aspecte téuna incidència molt importanten el món laboral i les donesque han de conciliar la vidalaboral i la vida professional estroben en desavantatge perquèen general, la implicació delshomes en les tasques domèsti-ques és insuficient i frena lapossibilitat d’una formació con-tinuada que afavoreixi la sevaevolució professional o unaformació que la prepari peroptar en igualtat de condicionsa la demanda actual del mercatremunerat. La integració de la igualtat d’o-portunitats en les polítiquesgenerals d’ocupació i formacióhan de marcar un camí en elfutur per a la contribució d’unasocietat més solidària, mésdemocràtica i més modernaamb unes condicions per aldesenvolupament personal i professional delshomes i les dones.n

Amparo VillarCap del Servei de Promoció de la DonaAjuntament de Terrassa

Sant Boi de Llobregat es unaciutat de 80.000 habitants

que disposa d’un ConsellMunicipal de la Dona des delmes de juny de l’any 1998. Estracta d’una plataforma d’inter-canvi, reflexió, debat i de tre-ball conjunt entre l’administra-ció local, tots els grups dedones de la ciutat i les secreta-ries de la dona dels sindicats ide totes les forces polítiquespresents en ella. Des del moment de la sevaconstitució ha tingut com undels seus objectius fonamen-tals plantejar plans integralsd’actuació en contra d’una deles expressions més clares dela pràctica misògina activa: laviolència de gènere que es pro-dueix en l’àmbit familiar. En aquest sentit, es va decidirla creació d’una Comissió detreball específica en la que esti-guessin representats tots/esels/es agents professionals isocials que estaven intervenintlocalment en l’atenció de lesdones víctimes d’aquest tipusde violència. Aquesta proposta sorgida delConsell Municipal de la Donade Sant Boi de Llobregat vaobtenir molt bona respostalocal i en el mes de desembrede 1998 es va constituir lacomissió formada per repre-sentants de la Regidoria de laDona de l’Ajuntament, de lesassociacions de dones, dels

jutjats, de l’hospital de SantBoi, dels serveis d’atencióprimària sanitària, del centrede salut mental, d’associacionsde professionals especialitza-des en el tema, dels serveissocials municipals, de la policiamunicipal, de la policia nacio-nal, i dels serveis municipalsespecialitzats en l’atenció a lesdones.La Comissió de treball plantejaun abordatge integral, que hade desenvolupar-se a partir dela creació d’un Circuit Locald’Atenció a les Dones Víctimesde Violència Familiar, aprovatper unanimitat al Ple Municipaldel 21 de febrer del 2000. Estracta d’un marc d’actuaciócomú a tots els serveis i enti-tats locals implicades, que per-met racionalitzar i optimitzarrecursos, així com sumar icoordinar esforços i interven-cions. A més es converteix enla possibilitat més clara d’evitarla victimització secundària quepoden sofrir les dones atesesen els diferents ser-veis ja que l’accióque es desprèn delcircuit sempre ésinterdisciplinar itransversal.n

Comissió deViolència FamiliarConsell Municipal de laDona de Sant Boi deLlobregat

l’administració administrada

ENCARA HI HA MÉS DONES EN ATUR QUE HOMES

Inaugurem aquesta secció l’administració administrada,amb la voluntat de donar a conèixer les polítiques socials degènere que es porten a terme des de les diversesadministracions públiques catalanes: Activitats dels grupsfeministes i associacions, les seves formes d'organització ifuncionament, programes i accions que realitzen les diferentsregidories dels nostres Ajuntaments, debats, campanyes i

actuacions complementàries que al llarg de l'any es programena diferents municipis, presentacions de llibres, exposicions,concursos, foment de propostes formatives...en definitivainformar sobre totes aquelles accions que es realitzen i quetenen com a finalitat estimular la participació de les dones a lasocietat en tots els seus àmbits, treballant per assegurar unareal igualtat d'oportunitats.

CIRCUIT LOCAL D’ATENCIÓ A LES DONES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA FAMILIAR

dones 20

Campanya contra els maltractaments. Terrassa 2.000

L’Ajuntament de Barcelona, mit-jançant l’empresa municipal

Barcelona Activa, s’ha marcatcom a objectiu estratègic que lesdones de la nostra ciutat assolei-xin la taxa d’ocupació mitjana dela Unió Europea, encara quatrepunts per sobre de la nostra.L’atur femení a la ciutat deBarcelona s’ha reduït espectacu-larment en els últims anys, peròencara les diferències entre taxesd’ocupació masculines i femeni-nes són grans. Aquestes diferèn-cies només podran desaparèixeren gran mesura augmentant laparticipació femenina al mercatde treball i també quan els com-portaments que assenyalàvem alprimer paràgraf no es produeixinper part de les empreses.Aquest és el motiu que durant elsprimers nou mesos d’aquest anyhagin participat prop de 20.000dones als diversos programesde Barcelona Activa amb l’objec-tiu de millorar la seva posicióenfront del treball, ja sigui percompte propi o d’altri. Aquestaxifra significa que el 53% de lespersones participants als dife-

rents programes del Servei per al’Ocupació, Servei d’Atenció alsEmprenedors i Emprenedores idel Servei de Cooperació ambles PIMES, han estat dones.Pensem que es tracta d’unadada molt significativa que mos-tra el desig de les dones d’acce-dir al mercat de treball superantels possibles obstacles i amb unfort esperit emprenedor.Els eixos que vertebren aquestsprogrames són, en la línia de lesdirectrius europees respecte apolítiques de recolçament de laigualtat d’oportunitats, la forma-ció en nous perfils de treball rela-cionats amb activitats emergents,l’accés a noves tecnologies de lainformació, la difusió de la culturaemprenedora i, sobretot, el dis-seny d’un itinerari personalitzatque permeti les dones superar lescarències formatives i enfrontar-se al mercat de treball amb pos-sibilitats reals d’éxit.Però Barcelona Activa no oblidaque l’accés de les dones al mer-cat de treball requereix també uncanvi de mentalitat empresarial.És per això que molts d’aquests

programes inclouen la presènciai cooperació d’empreses de lanostra ciutat amb l’objectiu ques’impliquin en les diverses actua-cions envers les dones i es modi-fiquin algunes actituds i compor-taments tradicionals que no faci-liten el canvi social. Tenim clarque no serà possible una igualtatd’oportunitats real al món laboralmentre la societat en general nosàpiga apreciar el valor del tre-ball que realitzen les dones.n

Sara Berbel SànchezCap del Centre de Serveis Eixample-Sarrià-ST.Gervasi deBarcelona Activa

l’administració administrada l’administració administrada

CAL UN CANVI DE MENTALITAT EMPRESARIAL

Fa pocs dies llegíem als diaris que laConfederació de

Consumidors i Usuaris(CECU) ha realitzat un

estudi analitzant un totalde 7.009 anuncis

d’ofertes de treball ambel resultat que més dela meitat d’aquestes

ofertes eren sexistes ino especificàvem el

nom de l’empresa quenecessitava candidats o

candidates. Aquestadada mostra que

encara hi ha al nostrepaís comportamentsrestrictius a l’hora de

contractar dones per adeterminats treballs.

Tot i així, les coses hanmillorat molt en els

darrers anys

dones 21

el talós d’Aquil·les

D’úters caiguts i altres vagues Per Montserrat Carreras

No està sol, encara que ningú gosi confessar-ho.Lorenzo Bernaldo de Quirós és un dels ideòlegs del

liberalisme econòmic que regna als nostres dies, el qualha inspirat i argumentat la proposta del Cercled’Empresaris respecte a què les dones paguin per tenirfills. Disbarat tan gran fa pensar i tremolar. Fins a quinpunt intermig deuen voler arribar els empresaris per atre-vir-se a dir-la tan grossa: ja se sap que la tècnica del glo-bus sonda consisteix en vessar-la molt per després que-dar-se a mig camí… i que encara et donin les gràcies!Aquesta nova genialitat ultralliberal és pluja que causobre mullat perquè vegem com està el pati. Poc mésde la tercera part de les dones formen part de l’anome-

nada població activa. L’atur femení és més del doble quela taxa d’atur masculí. La sobrecàrrega de treball noremunerat obliga a moltes dones a treballar fora de casanomés a temps parcial, amb la qual cosa, els seusingressos es redueixen encara més i les possibilitats decotitzar el temps suficient per tenir dret a una pensió dejubilació, també. Les pensions de viduïtat estan molt persota del salari mínim interprofessional, el qual, tot siguidit, està sota terra. A les dones de més de 35 anys, quehan tingut menys accés a la formació, promocionar-selaboralment els ha resultat especialment costós enesforç, temps i diners, però benvinguda sigui la formaciócontínua que ens permet aconseguir acumular tres vega-des més de títols que els companys masculins, elsquals, en llocs de responsabilitat similar, compten ambnòmines sensiblement més elevades. Espanya inverteix la setena part que els seus socis euro-peus en ajuts a la família. Les espanyoles són les donesamb més estrès d’Europa i les treballadores de rendabaixa tenen més problemes de salut i una esperança devida 7 i 8 anys menor. I no segueixo per raons d’espai.No és d’estranyar que Espanya tingui també la menortaxa de natalitat de la UE, però és al Govern, no alsempresaris, a qui correspon intervenir al respecte. Nosolament és èticament reprovable, també és il·legal,interferir en la vida privada —i què hi ha més privat quela reproducció?— d’aquelles persones amb les que exis-teix una relació laboral. Però si això no és prou gros, calque recordem que amb l’actual legislació a la mà, labaixa per maternitat té cost zero per a l’empresa. Dequè van, doncs?Com acostuma a passar en aquests casos, el Sr.Azpilicueta, president del Cercle, s’ha afanyat a aclarirque l’escàndol ha estat causat perquè la societat no haentès la seva proposta. Francament, jo no tinc cap incon-venient en reconèixer que no entenc que se’ns proposipagar un impost pel fet de tenir ovaris, encara quenomés sigui fins arribar a la data de caducitat —56anys segons els seus càlculs— moment a partir del qualja podrem començar a gaudir d’una ben merescuda imillor pagada jubilació, com totes sabem. Vénen arcades de veure’ns reivindicant, al segle XXI, lesmateixes coses que les nostres rebesàvies reivindicavenal XIX. A saber, entre altres coses, que la femella huma-na no té la facultat d’autoprenyar-se sense col·laboraciómasculina. Però a dia d’avui, malgrat els avenços biomè-dics, les dones som encara les que hem de gestar i parirels fills; i si la reproducció humana ha de pagar peatge,hauríem de ser nosaltres les qui el cobréssim, no a l’inre-vés. Com a bona catalana que sóc, si a sobre s’ha depagar —encara més!— jo em declaro ara mateix envaga d’úter caigut.n

Tot heroi té el seu punt feble i fins i tot el senyormés assenyat és traït en algun moment perl’inconscient. I en alguna ocasió, pot ser víctimad’un vessament cerebral de testosterona. A totsaquells que demostren públicament haver patit tangreu afecció, volem dedicar aquestes línies, quemostren que no estan sols.

Gata Lina & cia Gemma

dones 22

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

núm

del banc o caixa

o bé taló nominatiu que trameto junt a la present a l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya, Rbla de Catalunya, 10, 3r. 08007 Barcelona

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal, per fax al núm 93 317 83 86O bé per correu electrònic, adpc@adpc.org

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Desitjo subscriure'm a la revista DONES per tot l'any 2001 per un preu de 1.200 ptes.Butlleta de Subscripció

#

1902 Austràlia concedeix el dret a vot a les donesblanques

1910 El moviment sufragista d’Anglaterra, de la màd’Emmeline Pankhurst, radicalitza les seves posicions

1914-18 La Gran Guerra porta les dones a orga-nitzar-se al voltant del moviment pacifista: CongrésInternacional de Pau a l’Haia

1923 Alexandra Kollontai, primera dona en formarpart del sòviet de Sant Petersburg. La URSS crearà,durant els primers anys de la seva existència, la legisla-ció més favorable a les dones que hi havia en aquellmoment: avortament lliure i gratuït, menjadors socials,escoles, bugaderies, lleis pel que ara anomenem “pare-lles de fet”

1929 Virginia Woolf publica Una cambra pròpia, enla que posa de manifest la necessitat d’independènciaper assolir la igualtat

1932 A Espanya, i en elmarc de la SegonaRepública (14/4/1931), esconcedeix a les dones eldret a vot. També en aquestmarc polític, es legalitza eldivorci i el dret a l’avorta-ment (Generalitat deCatalunya)

1936-39 La GuerraCivil implica, a la reraguarda

republicana, l’accés en massa de les dones a l’espaipúblic i al mercat laboral, fins a sostenir l’economia d’unpaís en guerra

1939-45 La Segona Guerra Mundial portales dones dels països participants a accedir mas-sivament al mercat laboral, espai que no abando-naran completament amb la fi de les hostilitats

1949-63 Simone de Beauvoir publica Elsegon sexe, i Betty Friedan La mística de laFeminitat, obres que marquen l’inici del Feminismede Segona Onada, aquell que reivindica les trans-formacions (la igualtat), no només en l’espaipúblic/polític, sinó també en l’espai privat/domèstic

1968 El maig del 68, símbol de l’alliberamentsexual i gràcies a fets com la comercialització dela píndola anticonceptiva o la planificació familiar,porta les dones a la redefinició/reapropiació delcos, sobre el que reclamen el poder de decisió

1970 Judy Chicago crea la instal·lació Dinner Party,que marca, juntament amb les obres de Martha Rossler,l’inici de l’art feminista. Contemporàniament, Joan Scottcrea la categoria de “gènere”, que introdueix la “cultura” ino la “biologia” com a factors que diferencien els sexes

1976 Primeres Jornades Catalanes de la Dona, orga-nitzades a Barcelona, pel moviment feminista deCatalunya, molt actiu i amb figures enormement represen-tatives que provenen del món acadèmic, literari, polític...

1978 La Constitució espanyola d’aquest any reco-neix el divorci i la igualtat de drets entre homes i dones

1980-90 Anys d’accés en massa de les dones al’educació superior i a la feina remunerada. Accés, però,que no representa, de fet, una veritable transformacióde rols; apareix la superwoman: dona, mare, treballado-ra, psicòloga, cuinera, amant, pedagoga, amiga...

1995 Conferència Internacional de les Dones deBeijing

Segle XX : La irrupció de les dones en l’àmbitpúblic

elles també hi eren

Meritxell Benedí

L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya

(ADPC), presenta el projecte d’edició d’una revista

adreçada a les dones professionals de tots el camps,

des de la perspectiva i la competència que ens

atorga pertànyer al sector comunicatiu.

L’ADPC, que havia editat una revista trimestral

durant els primers anys de funcionament de

l’Associació, vol remprendre ara aquesta

iniciativa, però des d’un plantejament més ampli.

En aquest moments l’ADPC compta amb la il·lusió necessària, amb

abundós capital humà i el cabal d’idees requerit per dur a terme un projecte de

revista més ambiciós i estable del que fins ara ha pogut endegar.

Els canvis recents que les dones estan protagonitzant en l’àmbit públic, això és,

en el camp laboral, polític, empresarial i professional i les conseqüents repercussions

que aquests canvis generen en l’àmbit privat, constitueixen un nou paisatge

que fins ara no ha estat explorat pels mitjans de comunicació

de manera oberta i progressista.

La veu i la competència professional de les dones periodistes és necessària

i adient per posar sobre la taula tot un seguit de temes i aspectes que

els grans mitjans de comunicació —amb la seva visió androcèntrica de la realitat— mai no

contemplaran. L’ADPC proposa “una nova mirada” a la realitat social de les dones

que exerceixen les seves responsabilitats en el món professional

i a les problemàtiques, contradiccions i satisfaccions que aquesta via

d’autonomia personal comporta.

Els objectius de la revista DONES són:- Aportar informació sobre el món professional i laboral de les dones

per donar idea de la transformació social i econòmica que protagonitzen

- Fer una lectura crítica però optimista dels canvis socials

que les dones estan portant a terme

- Informar sobre les polítiques socials de gènere

que s’arbitren per part de les diverses administracions