QUADERNS DE L’INSTITUT / 5

Les dones migradesApunts, històries, reflexions, aportacions…

Qua

dern

s de

l’In

stitu

t /

5

© Generalitat de Catalunya

Institut Català de les Dones

© Remei Sipi i Mariel Araya

Edita: Institut Català de les Dones

1a Edició: Barcelona, octubre 2005

Reimpressió: Barcelona, abril 2007

Disseny: Azuanco S.L.

Impressió: Altés arts gràfiques, s. l.

Dipòsit legal: B. 18.526-2007

Biblioteca de Catalunya-Dades CIP

Sipi, Remei

Les Dones migrades : apunts, històries, reflexions, aportacions--. -(Quaderns de l’Institut ; 5)Referències bibliogràfiquesISBN 978-84-393-6888-5I. Araya, Mariel II. Institut Català de les Dones III. Col·lecció: Quaderns del’Institut (Institut Català de les Dones) ; 51. Dones immigrants - Catalunya325.25-055.2(467.1)

Les dones migradesApunts, històries, reflexions, aportacions...

Remei SipiMariel Araya

Sumari

Presentació / 7

Introducció / 11

La diversitat de les viatgeres / 13La immigració / 13Les dones immigrants / 15Expressar-se des de l’experiència i la diversitat / 20Orígens i moments d’arribada / 23Els llocs des d’on es viatja / 27

Americanes del con sud / 27Americanes del carib / 27Guineanes / 28Filipines / 28Gambianes / 29Magribines / 29Europees de l’est / 30Asiàtiques del sud-est / 30Asiàtiques / 31Orígens i moment de l’arribada / 33Dades actuals / 33

Necessitats, dificultats i propostes / 34La definició de les dones a la Llei d’estrangeria / 34La reagrupació familiar / 36Treballadores independents / 37

Treballadores sense estatus ni estatut / 38Treballadores amb estatus fictici / 39

Les ciutadanes / 40Necessitats durant el procés migratori / 42

El viatge / 42L’arribada / 43Els punts d’informació i la tramitació / 44El treball / 45La salut / 48Educació i formació / 49Violència / 49Política / 49Els fills / 50L’habitatge / 50Participació / 51Oci / 52Creativitat / 52La qüestió d’identitat / 53Llibertat / 53

Quadre d’objectius i propostes concretes / 55

Participació des de la diversitat / 60Associacionisme / 60

Tipus d’associacions / 61Breu recorregut històric / 62Formes diferents de participació per raó d’origen? / 70On participen les dones immigrades? / 73La participació de les dones segons l’origen / 75Noves formes, noves valoracions o expressió de realitats? / 82Les relacions de dones són participació social / 84

Conclusions / 88

7

Presentació

LES DONES formem part d’un mapa divers i plural, oncadascuna té un projecte de vida diferent i desenvolupala seva trajectòria personal en unes condicions i unessituacions peculiars. Cal recordar també que cadacol·lectiu de dones té personalitat pròpia i inquietudspròpies. Des de l’Institut Català de les Dones (ICD) ensproposem fer costat a la gran diversitat de grups dedones que treballen per la cohesió social.

Per això, el Pla d’acció i desenvolupament de les polí-tiques de dones a Catalunya (2005-2007) té com undels eixos principals l’increment de la presència i laparticipació de les dones en tots els àmbits de la vidasocial, tenint en compte la seva diversitat.

Dins d’aquesta diversitat, les dones immigrades s’en-fronten amb la seva condició de dones, estrangeres itreballadores. És justament en el treball, concepte claudins l’evolució vital d’una persona, on trobem múlti-ples formes de discriminació entre dones i homes. Nosols pel que fa a les diferències salarials i a l’accés res-tringit a determinats sectors, sinó també pel que fa a lamanca de reconeixement de l’esforç d’economia vitalbàsica dut a terme majoritàriament per les dones. Altra-ment, la discriminació és palesa també pel que fa al

8

temps. Si les dones autòctones, en general, tenen poctemps d’espai personal, les dones immigrades es trobenque el temps per poder dedicar-se a elles mateixes ésmínim, per no dir inexistent. A aquests factors cal afe-gir que el fet migratori, encara avui, es continua veientcom un fenomen preeminentment masculí, amb la invi-sibilització femenina que aquesta percepció comporta.

Però, sense negligir les dificultats que formen partde la realitat de les dones immigrades, volem posar l’ac-cent en les seves aportacions i recordar que aquestesdones són portadores de coneixements i experiènciesque ens poden il·luminar en el procés de reconversió iredefinició de la vida humana en tota la seva amplitudi complexitat. A més, cal subratllar que són dones ques’han revelat com unes mediadores autèntiques entreels seus col·lectius i les societats receptores, fent palèsl’intercanvi cultural que es dóna entre una societat il’altra i afavorint l’enriquiment mutu i l’avenç demo-cràtic en tots els sentits.

Per tal que aquest avenç democràtic sigui real, calvetllar per la presència efectiva de la veu, els coneixe-ments i el saber de les dones immigrades en els dife-rents àmbits de decisió i de discussió, a la vegada ques’ha de donar suport als espais de dones, com un àmbitd’elaboració, visibilització i difusió d’aquests coneixe-ments i d’aquest saber. Per tal d’aconseguir-ho, s’ha defacilitar la trobada, promocionar les relacions i generarun espai simbòlic que visibilitzi la potència de lesdones, generadores i sustentadores de la societat, unespai que permeti expressar la diferència sense restarimportància a tot allò que les dones hem aconseguit

9

teixint xarxes comunes, però alhora sense oblidar quecada dona aporta una realitat diferent i que l’expressiód’aquesta diversitat és necessària.

Amb aquesta publicació, volem posar en relleu lesaportacions socials de les dones immigrades, reconèi-xer la seva participació i la seva tasca civilitzadora iaconseguir que es valori públicament i socialment elseu saber fer quotidià, els seus treballs en l’economiavital bàsica, que porten a un mestissatge cultural enri-quidor per a tothom. I volem que es prengui conscièn-cia, de manera autèntica, d’una frase que apareix a lapàgina 37 d’aquest volum: “Ser estrangera no és unaanècdota; pot ser un do”.

L’intercanvi habitual entre dones de procedènciesdiverses, autòctones i immigrades, i d’aquestes darreresamb les de diferents orígens, defugint classificacions clo-ses i uniformitzadores, farà possible conservar la riquesad’experiències vitals de les dones i revaloritzar totes lesseves capacitats.

MARTA SELVA MASOLIVER

Presidenta

Introducció

AQUEST TREBALL presenta una reflexió sobre els últims30 anys de la immigració a Catalunya, i més concreta-ment sobre les característiques i la història de la immi-gració femenina que prové dels països del sud.

S’hi recullen tant les experiències directes de lesdones immigrades com les diferents mirades i llocs onse les ubica, com també les diferents realitats de ladiversitat de les dones, de les seves propostes, de lesseves necessitats i de les seves estratègies.

Partim de la diversitat de les viatgeres, tant en orí-gens com en projectes, i intentem no desvirtuar el quetenim i teixim en comú entre dones, però insistint enla necessitat imperiosa d’expressar-nos des de la diver-sitat. A partir d’aquesta premissa, fem una aproxima-ció a totes les dificultats i els obstacles –no imputablesni a qüestions culturals ni a desitjos propis– que no for-men la nostra identitat, però que condicionen la nostravivència quotidiana. Així mateix, insistim en les aporta-cions socials que fem cada dia, en la nostra participaciósocial, per, finalment, esbossar alguns dels nostressomnis.

És important, al llarg de l’exposició, no perdre devista que la nostra aposta és visualitzar i expressar el

11

procés-projecte migratori com un plus, i allunyar-nosde la victimització congelant, que ens fa invisibles coma dones. Per això, és possible que moltes vegadesaquest enèrgic to optimista no s’aturi en la misèria quo-tidiana produïda pel mateix sistema econòmic en quèvivim les dones, on els treballs i els sabers de la cura depersones –que hem dut a terme més dones que ho-mes– no són valorats ni públicament ni socialment i,alhora que són menyspreats, aquests treballs s’adjudi-quen com si formessin part de la identitat de les donesque els portem a terme –actualment, més dones immi-grades que de la societat receptora. Aquest no-atura-ment en la misèria quotidiana, en totes les mancancesen què ens podem veure reflectides moltes vegades, hofem com una aposta, com un exercici difícil per allun-yar-nos de la possible misèria simbòlica en què enspodríem veure abocades.

Perquè considerem la migració no com una proble-màtica sinó com una oportunitat-mirall.

I perquè considerem la nostra història, les nostresterres d’origen, els seus paisatges, les seves àvies, lesseves olors i els seus colors com un regal del qual somportadores.

I cal expressar-ho per aprofitar-ho, expressar la diver-sitat i la diferència i no oblidar-la mitjançant tècniqueshomologants i homogeneïtzants.

Així doncs, en el treball que segueix a continuació esteixeix el fil conductor de l’expressió d’aquesta històriarecent a Catalunya que avui té nom de dona; de dones.

12

La diversitat de les viatgeres

La immigracióEuropa està vivint moments molt difícils quant al feno-men de la immigració. Les últimes enquestes elabora-des a l’Estat espanyol situen la immigració en el tercerlloc dels problemes que hi ha actualment. Això ha con-duït a endurir les polítiques migratòries, la generalitza-ció de considerar i mirar els immigrants com un pro-blema i d’equiparar-los i d’associar-los a actes i formesdelictives.

Els múltiples actes racistes que s’estenen per tot elcontinent han contribuït a reforçar la tendència de lec-tures negatives entorn del fenomen de la immigració.

La falta de memòria històrica condueix moltes vega-des a no tenir en compte i a no reconèixer els motiusdels moviments migratoris que van de sud a nord.

El context economicosocial, la política nacional, eldesequilibri econòmic i polític entre el nord i el sud,supeditats a la globalització, situen en primer lloc elstemes econòmics i socials, el pagament del deute, l’as-similació cultural, etc. Els sistemes polítics dels païsosdel sud no s’arriben a discutir, ja que mentre que alspaïsos del nord els sistemes polítics estan basats en lademocràcia, en la gran majoria dels països del sud els

13

sistemes polítics són dictatorials, és a dir, els drets dela societat civil no es tenen en compte.

Des del principi de la dècada dels anys setanta el pai-satge d’algunes ciutats espanyoles ha anat canviant,d’un paisatge monocolor a un paisatge multicolor i mul-tiètnic, ciutats que s’han convertit en cosmopolitessense que alguns ciutadans se n’hagin volgut adonar.Aquesta situació és fàcil d’observar a moltes ciutats d’a-quest país amb la presència dels nous i exòtics veïns,que arriben i conviuen amb els ciutadans, però als qualses concedeixen els drets mínims, quan en realitat sónconscients de la justícia d’aparellar drets i obligacions.

En nombre, s’estima per les últimes estadístiques quea Barcelona hi viu el 7,6 % dels immigrants i a la restade les poblacions catalanes la xifra no és més elevada.En general, a tot l’Estat espanyol, la xifra percentual nosupera el 5 %, encara que en algunes ciutats des de l’any2000 (coincidint amb les màximes lleis repressives)s’ha fregat la frontera del 10 % (sobretot a Canàries).

El fet migratori produeix en la societat receptora unenriquiment en tots els àmbits, apareixen nous estils devida, nous corrents artístics, revifa valors que a les socie-tats occidentals estan reculant, per exemple l’hospitalitat,els models de famílies, que en el cas de la gran majoriadels immigrants no es redueix a pare i mare, sinó que ésmés extensa fins i tot en els casos monoparentals.

En la immigració hi ha un procés d’interaccionsmútues, on es beneficien tant la societat receptora comels immigrants, i porten irreversiblement a un desen-volupament clar d’un procés de mestissatge cultural,on la vida flueix.

14

Parlar dels immigrants és remetre’ns a una grandiversitat de persones, de situacions i de motius quecondueixen a iniciar el desplaçament, per això no ésaconsellable estigmatitzar aquest col·lectiu, ni esmen-tar-lo com si fos un grup compacte. No ho és ni ho haestat. Hi ha tanta diversitat com projectes vitals i, enrealitat, els elements homegeneïtzants es donen gaire-bé exclusivament en el tractament uniforme de la im-migració (quan es deixa de ser immigrant?) i en la defi-nició –i restricció de drets– legal de la immigració.

Les dones immigrantsEn treballs anteriors hem fet la reflexió següent: El pro-blema és ser dona o ser dona immigrant? És un proble-ma ser dona immigrant?

A partir d’aquesta premissa, hem reflexionat que siel problema hi és, està en l’existència de dones pobres,i si aquesta dona pobra està fora del seu país, llavors lasituació s’agreuja, es dupliquen i tripliquen les dificul-tats: dona, d’una altra ètnia i treballadora.

Durant les tres últimes dècades del segle XX la situaciói les perspectives de les dones dels països del nord hancanviat molt i per a bé. Sense assolir els extrems de deixaraparcades les reivindicacions feministes, perquè encarafalta camí per recórrer, malgrat que el balanç és positiu.

En canvi en els països del sud, la societat civil estàexposada a situacions d’explotació, d’opressió i de mar-ginació: i en aquest context les persones més vulnera-bles són les dones i els nens.

Les històries de cadascuna de les persones que deci-deixen iniciar el projecte migratori són múltiples i

15

diverses, cap de les dones immigrants és la dona immi-grant ni pertanyen al mateix país d’origen.

El desig inicial marca les valoracions que se’n fan aposteriori.

Unes han fixat la meta en l’homologació i l’especia-lització d’estudis per a l’exercici professional en el llocde desplaçament triat; la majoria dels casos coneguts téresultats insatisfactoris.

Altres plantejaments són emigrar per treballar ienviar diners regularment a la família del país d’ori-gen; aquesta opció es valora favorablement. El projectees fa viable, es treballa en el que es pot amb grans cos-tos humans, i els familiars dels països d’origen rebenels beneficis de l’esforç.

Si l’objectiu és la reagrupació familiar, el fonamentalen aquest cas són els fills i les filles, la seva formació iprofessionalització amb la finalitat d’unir recursos perviure d’acord amb els barems de la societat receptora;els resultats en general són satisfactoris.

En realitat és la feminització de la pobresa el motiuprimordial que obliga les dones a desplaçar-se i no elDorado del nord. Totes les raons que envolten cadascundels projectes migratoris convergeixen a millorar lasituació econòmica de la dona o la del seu entorn tant ala societat receptora com a la societat d’origen.

En totes les situacions apareix un element comú: lestraves de la normativa legal i la convivència, perquèsituen en el pla de la norma el que la convivència situacom a diferència significativa.

L’origen genera discriminació, que obstaculitza latrobada i la convivència entre el col·lectiu immigrant i

16

la societat receptora, i situa els immigrants en terrenyde desigualtat.

La fal·làcia del risc de ser envaït està justificant nosolament les restriccions a la immigració, sinó tam-bé les limitacions de dret de les persones que ja sónaquí.

Quan en els redactats dels contingents llegim: “s’hand’abstenir-hi tots els qui no pretenguin treballar ni coma empleats de la llar ni com a treballadors agrícoles,ramaders” s’està fent una segmentació de la força detreball, d’éssers humans, dones i homes, destinats capa determinades franges del mercat laboral.

Indubtablement hi ha un sostre de vidre sobretot pera les dones.

Si plantegem les múltiples estratègies que anem for-jant i que aconseguim traspassar en petits fragments,però que obren intersticis de llibertat, donarem la visióde la realitat de les immigrants.

Per exemple, les sortides, les alternatives personalsque obrim (autoocupació, cooperatives, etc.) per no tro-bar-se en situacions de risc i d’exposar-se a situacionsprecàries, encara que en termes estadístics aquestesdades corresponen a un franja petita de dones immi-grants.

Actualment, hi ha accions, opcions i xarxes que pro-picien que a poc a poc apareguin camins viables per aalgunes immigrants, i aquestes xarxes poden ser repre-ses posteriorment per moltes d’altres; aquests caminsens faciliten ser visibles i participatives per tal de tenirpresència i veu en la gestió de tot el que ens concer-neix, sense oblidar que els límits de la plena participa-

17

ció i fonamentalment són de caràcter institucional, cul-tural i polític.

Les dones tenim més dificultat en tots els camps idisposem de menys temps per a l’espai personal. Eltemps de què disposa la dona immigrant per a ellamateixa és mínim.

No obstant això ens hem revelat com unes autènti-ques mediadores en el fenomen d’immigració entre lasocietat receptora i el col·lectiu d’immigrants.

Dona o immigrant, doncs? Dependrà de la mirada, deles relacions, dels llocs des d’on s’expressen les dones.En moltes ocasions, és la mirada de l’altre, de l’altra, onestà la resposta. Per a la majoria de les dones, expressarel plus que es porten a la maleta del viatge, en elsrecords i en les vivències, forma part de la seva presen-tació, del seu autoexpressió. I no sempre s’expressaaquesta realitat com un problema sinó com una part dela lluita contra la invisibilització, la no-expressió o l’oblitde les diferències, incloent-hi la diferència sexual.

Avui, podem dir que hi ha una feminització de lapobresa i una feminització de la immigració. Però nosom pobres dones i molt menys invisibles.

Quan es posa l’accent en la immigració, moltes vega-des s’oblida la diferència sexual. En l’imaginari social,l’immigrant –com a la cançó popular– és un home queviatja per proveir-se de treball i per mantenir la família.A l’espai familiar les dones estan recloses.

Res més lluny de les estadístiques. A Barcelona i aCatalunya la immigració femenina constitueix ja el 53 %en nombre total, però continua sense manifestar-se ladiferència sexual.

18

Aquesta situació ha contribuït moltes vegades a ferinvisible l’expressió de la realitat des de l’òptica de ladiferència sexual. Aquesta necessitat d’expressar la rea-litat en femení és molt complicada i mal entesa; de fet,sovint se’ns ha qüestionat, en els espais compartitsamb homes, la nostra tendència a mencionar les dife-rències reals que hi ha en els processos migratoris, enles condicions materials i emocionals de la migracióquan és femenina.

Moltes vegades hem escoltat la frase: “Companya, lateva actitud contribueix a la divisió de l’organització.Hem d’estar units, perquè les dificultats són grans.”I nosaltres, sentint-nos molt culpables de contribuir ala divisió interna... O, com a aportació a la reivindica-ció general, ens acceptaven un apartat especial sempreque fos per posar l’accent en tot allò on estàvem pit-jor que els homes. Això forma part de l’expressió del desigi de l’experiència femenina en negatiu, que es constitueixen una altra manera de fer invisible, de victimitzar.

Alhora, va tenir lloc la trobada amb el movimentfeminista. Eren els anys 1995-1996. Es preparava elvintè aniversari del feminisme a Catalunya. Abans, sotael lema “Les dones immigrades desafiem la nostra invi-sibilitat”, s’havien fet aportacions al si de la Secretariade la Dona de la Federació de Col·lectius Immigrants aCatalunya (FCIC), a les jornades anuals. Moments detrobades, de projectes, de quefers. Diversitat de col·lec-tius, diversitat de dones. Ens presentàvem, no obstantaixò, sota les sigles del col·lectiu al qual pertanyíem.Ens relacionàvem, no obstant això, amb els nostresnoms i els nostres cossos.

19

La dificultat, des de la participació en el movimentfeminista, també va consistir en la mirada de l’altra. Sesuposava que hi havíem d’aportar des de la nostraexperiència de migració. Les preguntes, les sol·lici-tuds eren: “I vosaltres, què necessiteu? Què podem ferper donar-vos suport? Quina és la vostra diferència?”Es reproduïa, en cert sentit, l’estructuració/divisió dela representació col·lectiva. Es tractava que éremdones, primer, però immigrants com a adjectiu. I gai-rebé sempre l’aportació esperada era la llista de greusdificultats en què estàvem immerses les dones immi-grants. Expressar en negatiu la nostra experiència, lanostra aportació social. En molts casos, va ser necessa-ri recordar al moviment feminista el seu origen: grupsd’autoconsciència de dona a dona: “Que cap no emrepresenti, que pugui parlar per mi mateixa, que donicrèdit a la meva experiència en primera persona,única, insubstituïble.”

Però no és menys cert que ha estat en el marc de lesrelacions amb el moviment feminista, i més concreta-ment amb les dones organitzades a l’entorn de Ca laDona, on hem trobat suport i xarxes, elements impres-cindibles per cercar la llibertat de dones.

Expressar-se des de l’experiència i la diversitatL’intent de posar en primera persona l’experiència dela migració i de visualitzar quines són les necessitats iels obstacles que es poden abstreure d’aquestes expe-riències, és complicat, atès que ens fa generalitzar quanalhora sentim la necessitat de verbalitzar la nostra prò-pia diversitat.

20

Considerem que no existeix pròpiament la donaimmigrada, sinó que hi ha tanta diversitat com dones hiha. D’altra banda, posar l’accent en la migració no ésexactament una necessitat des de nosaltres, les dones,no almenys des de la verbalització en negatiu de lamigració. Voldríem poder-nos expressar des de l’apor-tació, en positiu.

Creiem que en tot això enllacem amb el que hanmanifestat les altres dones, en les trobades i en la his-tòria de les dones. Si hi hagués uns serveis públics nohomogeneïtzants, que sempre tinguessin en compte ladiversitat i la disparitat humana, si la visió fos sexuada,seria menys complicat per a nosaltres poder-hi aportaren l’expressió de la nostra experiència.

Sabem que no ens podríem expressar en un apartatcom les diferents, perquè com ja s’ha dit, totes les donesho som, de diferents.

Expressar-nos des de la ciutadania seria no expressarla nostra diferència, encara que resoldria la negació dedrets de la normativa d’estrangeria.

Expressar-nos des d’un lloc anomenat dones en des-avantatge social, malgrat que posa l’accent en l’aspectesocial, no expressa des d’allò positiu i es propicia lacongelació de les mancances, on no ens sentim identi-ficades.

Expressar-nos com a dones culturalment diferentsens remet massa lluny dels nostres cossos de dones...

Nosaltres tenim un plus, que és precisament unaexperiència meravellosa de dones duta a terme en unaltre escenari humà del món. Aquest és el plus queaportem. I tenim la necessitat d’expressar-ho, no vol-

21

dríem ni oblidar ni esborrar la nostra història ni la deles nostres dones d’allà, les nostres àvies.

I creiem que aquest nostre plus ja l’estem aportantsocialment, l’estem posant en circulació. Moltes denosaltres som les que estem avui dia cuidant nens inenes, ancians i ancianes.

Això, necessàriament, posa un segell diferencial enl’obra de civilització que avui s’està donant a Catalu-nya. I no creiem que s’hagi d’expressar en negatiu, ono expressar-se –que encara és pitjor.

Això no nega en absolut les dificultats, la manca derecursos públics, les necessitats compartides amb altresdones dintre de l’estructura patriarcal i capitalista. Ambl’afegit legal de l’apartheid.

Aquesta aposta per expressar-nos des d’aquest mésque aportem posa l’accent en allò positiu que portemles dones, ens dóna força i aliment simbòlic. Així, coma proposta ens expressaríem com a dones que portennoves estratègies, noves maneres de fer, altres recursos, altresalternatives socials.

Sabem, per la nostra experiència, que la majoria deles dones immigrades no es volen veure ni sentir esmen-tades com a iguals amb les autòctones.

Demanen i exigeixen la manifestació del fet migrato-ri, l’experiència diferent en la diferència sexual (negarl’experiència de la migració com a aportació social seriacom negar la nostra mare, la nostra àvia).

Però tampoc no es volen veure esmentades com aimmigrants exclusivament, com a definició identitàriaexclusiva i de compartiment estanc que ens diferenciïde les altres dones en un apartat especialitzat, fragmen-

22

tat. Molt especialment quan es refereix a la idea quesom pobres dones immigrades.

Per tot això partim de l’expressió de l’experiència.Expressar l’experiència és un pas per generar desprésl’aliment simbòlic que ens expressi socialment, i que,perquè sigui aliment, no pot ser en negatiu.

També s’han de manifestar les dificultats, perquè for-men part de la realitat. Aquestes dificultats seran neces-sitats que cal cobrir, específiques, perquè les condi-cions materials que generen aquestes necessitats sónespecífiques. Com que l’aposta és per la transversalitat,considerem que les necessitats –i les accions per solu-cionar les propostes– se situaran en cadascun dels dife-rents apartats (salut, educació, treball, etc.), i manifesta-ran la nostra diferència dintre de la diversitat de donesque som i no com un apartat estanc. Perquè apostemper la unitat d’acció en la diversitat de la reflexió.

Orígens i moments de l’arribadaL’arribada de dones immigrades a Catalunya es remun-ta a la fi de la dècada dels setanta. En aquell moment,generalitzant, podríem dir que venien per estudiar(africanes, llatinoamericanes), per repressió política(llatinoamericanes) i per reagrupació familiar (africa-nes, magribines).

Aquesta categorització és en certa manera arbitrària,ja que les categories s’entrellacen. La situació d’invisi-bilització de la migració femenina ha estat la principallluita de les dones fins al final dels noranta. A les Jor-nades del 1995, el lema era precisament aquest: “Lesdones immigrades desafiem la invisibilitat”.

23

Aquesta situació ha significat, també, la falta de res-postes a les demandes, a les necessitats i als desitjospropis de les dones immigrades. La immigració engeneral s’ha tractat com una qüestió masculina, i enca-ra avui se segueix tractant d’aquesta manera.

Així doncs, la necessitat de visibilització, de reivindi-cació, d’autoorganització ha constituït la primera fasede l’organització de dones immigrades a Catalunya. Esva donar suport a aquesta lluita en el moviment femi-nista en general, com també dintre de les organitza-cions d’immigrants mixtes.

A partir d’aquest primer pas, d’un gran sentit d’unitatper la invisibilització i la necessària organització unitària,es va donar un altre procés que podem anomenar d’espe-cialització per orígens, per procedències de les dones.

Gràcies a aquest primer procés i al coneixement i ales relacions creades, es va poder iniciar la trobada il’especificitat dintre del marc general que afectava totesles dones d’una banda, les dones immigrades com atal, de l’altra, i finalment les dones segons el seu pro-cés de migració.

En aquest període han tingut molt de pes les rela-cions entre paisanes, la reflexió i l’acarament d’aquestsprocessos migratoris en què es ve d’un lloc i s’arriba aun altre (així, p. ex., les que vénen per reagrupaciófamiliar tenen una situació diferent de les que han vin-gut soles, o les que ja fa molts anys que viuen a Cata-lunya de les que acaben d’arribar, o les que tenen fillesadolescents de les que són adolescents, etc.). Aquestasituació ha comportat una certa fragmentació del movi-ment de dones immigrades, que s’han anat organitzant

24

per orígens i s’han vist afectades per la situació generaldesmobilitzadora de l’associacionisme a Catalunya.

En aquest marc, també ha sorgit amb veu pròpia idemandes/desitjos propis una certa organització dedones joves filles d’immigrades, per dir i dir-se en laseva especificitat.

Actualment, es torna a posar l’accent en la necessitatd’organització i de relació en el que tenim de comú coma dones immigrades. Ha estat com un gran cercle d’ex-periència i de tornada a l’origen, però amb la mirada d’a-questa experiència. És cert que els factors externs (mésrepressió, més precarietat econòmica, la Llei d’estrange-ria actual que genera apartheid per origen, etc.) han estatfonamentals per arribar a aquesta situació, però tambéés cert que la consciència pròpia de les dones que hi hanaportat i segueixen aportant-hi en jornades i en reflexió.

Així, doncs, avui dia, l’important és tornar a fomentarl’organització i l’associacionisme posant l’accent en lesdones immigrades i no en l’origen específic segons elsllocs de procedència. Les dades i la verbalització sobre lafeminització de la migració ja s’escolten als fòrums dedebat, la invisibilització encara rau en el fet que no sónles dones immigrades les que s’estan esmentant a simateixes en aquests fòrums, tot i que sí que s’està fent is’està generant pensament de diferència.

Aquesta situació de quotidianitat real no es traslladatotalment a la realitat social, a allò simbòlic social. Sis’esmenta el concepte dona immigrada, la reacció gene-ral és pensar en dones que duem mocador (el burka),que patim opressió contínuament, que som les pobre-tes, que no sabem expressar-nos. Aquesta victimització

25

després es veu reflectida en les polítiques públiques deprotecció. El cas més flagrant és la situació de dones quetreballem en el servei domèstic i en el treball sexual.

Fins i tot les filles (nascudes o criades aquí) pateixenl’estigma social de l’origen de les seves mares, i tambésón victimitzades.

No es tracta, doncs, ni de victimització ni de folklo-risme. Ni que se segueixi recorrent a conceptes que ensneguen en l’expressió i l’autoexpressió (p. ex., s’hauriad’eradicar del llenguatge el concepte segona generació) ique tampoc no es legisli específicament sobre això. Noes tracta d’un problema social ni de menors d’edat.Aquestes situacions podrien generar discriminació iexcuses per a l’exclusió.

En aquest sentit les dones volem protagonisme ivisualització social, des d’aquest quotidià real d’estarvivint, fent i fent nàixer el futur de Catalunya. La parti-cipació ha de ser propiciada des de la remoció d’obsta-cles que no solament afecten les immigrants (encaraque sí amb característiques específiques) sinó les donescom a tal en general. Volem, doncs, el que volem totesles dones: que a partir del coneixement necessari de lessituacions específiques i diverses, es manifesti aquestadiversitat i se li doni categoria social no homogènia.Que la nostra aportació social sigui visibilitzada,esmentada, reconeguda i valorada socialment. Que elsnostres desitjos diferents i, per això, meravellosos i coma oportunitat per a totes, siguin posats en circulació ies generin recursos que els promoguin des de les insti-tucions públiques. Volem seguir fent vida i que cadadona compti en si mateixa i per si mateixa.

26

Els llocs des d’on es viatjaCom hem vist anteriorment, la diversitat és la realitat.Tot i així, presentem en pinzellades, generalitzant, elsllocs i els territoris d’on provenim les dones immigra-des que vivim a Catalunya.

Americanes del con sudEs tracta de dones que van emigrar per escapar deles dictadures que es van implantar en els països res-pectius (Argentina, Xile, Uruguai) a l’inici de la dèca-da dels setanta. Dones polititzades, en alguns casosmilitants, d’un nivell sociocultural alt, amb ascen-dents europeus, italians i espanyols, en general.Estan associades en grups mixtos, les seves reivindi-cacions són fonamentalment polítiques i són pa-ral·leles a les dels homòlegs masculins. Hi ha unabona sintonia amb les feministes occidentals. Engeneral, els treballs que acompleixen no es correspo-nen amb la seva formació.

No obstant això, actualment la majoria de dones llati-noamericanes són d’origen equatorià, peruà o colom-bià. De l’Argentina, a partir dels fets de l’any 2001 (unagreu crisi institucional i econòmica) són majoritària-ment dones joves les que han migrat.

Americanes del caribLa seva presència a Espanya data del final dels anys vui-tanta i del principi dels noranta. Fonamentalment vaniniciar el projecte migratori per la pauperització de laclasse mitjana, ja que la situació econòmica d’aquestazona és cada dia més difícil.

27

Els objectius són millorar la situació econòmica i ladels familiars que han deixat al país d’origen. Treballenal servei domèstic, cuidant malalts o en treballs sexuals.

Estan agrupades tant en associacions mixtes com enassociacions de dones.

GuineanesHi ha diferències segons el moment de l’arribada. Lesdues primeres onades d’immigrants de la GuineaEquatorial emigren amb la finalitat d’ampliar els estu-dis. Trien l’Estat espanyol per raons històriques. Tenenun nivell cultural mitjà-alt, la majoria estan nacionalit-zades espanyoles i militen indistintament en associa-cions mixtes i en associacions de dones. Se situen finsals anys vuitanta.

El projecte migratori de les guineanes a partir de ladècada dels vuitanta es va iniciar amb l’objectiu d’esca-par de la dictadura d’Obiang i de la fam; encara que elseu nivell cultural és divers, hi ha un nombre reduïtd’universitàries, tot i que la majoria només tenen estu-dis primaris. Com la primera onada, s’associen tant engrups mixtos com en associacions de dones. La majo-ria estan obligades a treballar en el servei domèstic, acuidar malalts i en treballs sexuals.

FilipinesAbandonen el seu país per l’empobriment de la classemitjana. Tenen un nivell cultural mitjà-alt. Treballenal servei domèstic, per regla general en règim d’inter-nat. Després d’uns anys d’estalvi, es reagrupa la famí-lia amb l’arribada dels fills i del marit. Estan indistin-

28

tament en grups mixtos o en associacions de dones.La migració femenina és majoritària, fins i tot propi-ciada pel mateix Estat filipí, que ofereix formació iespecialització a les dones perquè emigrin a treballaral servei domèstic i on es disposa de les remeses eco-nòmiques d’aquestes dones com a part important del’economia estatal.

Gambianes Comencen a emigrar al final de la dècada dels setanta,bàsicament per reagrupació familiar.

Són pioneres en l’associacionisme de dones, la majo-ria se situen a la zona del Maresme, el Vallès Oriental,el Gironès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i comarquesde la costa de Girona.

Amb vuit anys d’existència, la seva associació MusuKafo es va legalitzar fa molt poc. Les seves activitatss’han limitat fins ara a la realització de festes i actes desolidaritat, especialment a la celebració de ritus de pas.

MagribinesLa primera immigració de dones magribines es va ini-ciar a la dècada dels setanta i van arribar en el marc de lareagrupació familiar. El perfil és de camperoles analfabe-tes que van tenir moltes dificultats per adaptar-se a l’estilde vida tan diferent al del seu país d’origen. Viuen gaire-bé aïllades i recloses, les vídues, les divorciades i les sol-teres es lamenten del seu aïllament i de la seva solitud.Les vídues i les divorciades són dones que deixen els fillsal país d’origen, i el seu objectiu principal és guanyardiners i enviar-los al seu país. Treballen al servei domès-

29

tic com a fixes, el tema de la integració no les afecta, jaque la seva meta és guanyar diners i tornar al costat delsseus fills. Les solteres tenen moltes ganes de viure lliure-ment després del jou patriarcal, algunes tenen estudissuperiors i la gran majoria, estudis secundaris. Tant lamagribina que ha emigrat en la dècada dels noranta comla que arriba actualment són dones joves i soles, majori-tàriament, amb estudis secundaris i superiors.

Europees de l’estDes del final dels anys noranta i fonamentalment a par-tir de l’any 2000, la migració dels països de l’Europade l’est també té mirada i cos de dona. Moltes d’aques-tes dones hi han arribat en processos d’asil, encara queactualment viatgen com a treballadores de serveis, finsi tot directament sol·licitades pels empresaris del sec-tor agrícola. En principi, la seva arribada i les estratè-gies de portar a terme el seu projecte migratori nogeneren problemàtiques de les anomenades culturals,encara que moltes es relacionen per origen amb el tre-ball sexual. Actualment encara no han format associa-cions de dones exclusivament, tot i que participen acti-vament en la lluita pels drets administratius atesa lamanca de permisos de residència, i en aquestes xarxeses relacionen tant amb les associacions mixtes d’immi-grants com amb les que són exclusivament de dones.

Asiàtiques del sud-estLa visibilització de les dones provinents del Pakistan,l’Índia i Bangla Desh té lloc majoritàriament en deter-minats barris de Barcelona –mitjançant les relacions

30

d’ensenyament de la llengua, fonamentalment– i s’es-tan relacionant d’una manera molt incipient amb asso-ciacions de dones o de suport a immigrants. La partici-pació social està relacionada amb les escoles i està moltmarcada encara pel control i per la jerarquització mas-culina del col·lectiu.

AsiàtiquesMajoritàriament de la República Popular de la Xina, lesdones ja són visibles socialment, sobretot en els sectorsde producció i comerç –tèxtil, restauració. Participenactivament d’aquesta manera i moltes són les respon-sables de famílies que ja viuen a Catalunya des de famés d’una dècada. No hi ha pròpiament associacionsde dones asiàtiques (xineses), però les joves són moltactives en la difusió i promoció de la cultura xinesa, ipromouen la trobada i la convivència d’aquest col·lec-tiu, que es considera molt homogeni i tancat en simateix. Al contrari, aquestes pràctiques de difusió i par-ticipació estan fent que aquests prejudicis i estereotipses vagin desvirtuant cada cop més.

En general, la majoria de les dones porten amb ellesel seu propi projecte, basat en somnis de prosperitatdavant la imatge idíl·lica del nord, que les condueix aconvertir-se moltes vegades en persones preses, en per-sones que no poden competir amb igualtat amb els ciu-tadans dels països receptors.

El projecte, el desig inicial de partida, marcarà lesvaloracions que se’n facin a posteriori.

Pel que fa a mantenir la cadena econòmica del paísd’origen, que és treballar i enviar diners, la valoració és

31

positiva, el projecte és viable, sense oblidar que els cos-tos humans estan posats en la persona que emigra i elsefectes en les persones que reben els beneficis.

En la reagrupació familiar, el projecte és satisfactori,atès que l’objectiu principal és la recerca de la promociófamiliar, fonamentalment la formació i la integraciódels fills, als quals se’ls intenta situar d’acord amb elsbarems de la societat receptora.

Per diverses traves administratives alguns projectesmigratoris que inicialment no eren econòmics sinód’ampliació o homologació d’estudis s’han convertit enprojectes insatisfactoris i econòmics.

Tots aquests grups no són tancats, la combinaciód’estratègies també es dóna, per exemple en les cari-benyes, i les filipines reagrupen la família més tard.

El que sí que tenen totes en comú és que hi ha unfactor d’origen, la feminització de la pobresa; cadascundels projectes esmentats acaben tenint relació amb lamillora de la situació econòmica de la dona o del seuentorn.

En els gràfics següents es visualitzen els orígens dela migració femenina a Catalunya.

32

Orígens i moment de l’arribada

Dades actuals

Les causes econòmiques han estat, fonamentalment,el motiu de l’arribada de dones d’aquests països en con-cret. Respecte a les africanes del Senegal, la causa conti-nua sent majoritàriament la reagrupació familiar, peròcada vegada es dilueix més en la recerca d’ocupació ide millora de l’economia pròpia com a dones. El cas del’Argentina és el més clar: després de l’anomenat corra-lito, són sobretot dones molt joves (entre 20 i 23 anys)les que estan emigrant actualment a Europa.

33

34

Necessitats, dificultats i propostes

LA DIFICULTAT PRINCIPAL per a les dones és la Llei d’es-trangeria, que condiciona i restringeix la llibertat d’elec-ció de les dones. Una altra dificultat és la que implica elcanvi en si mateix que, encara que es pugui valorar posi-tivament, comporta una separació física de la quotidia-nitat i de la família, que, en gairebé tots els casos, impli-ca una primera etapa de nostàlgia i de replantejaments.

La definició de les dones a la Llei d’estrangeriaSi examinem la lletra de la Llei d’estrangeria (malgratles múltiples reformes), evidentment no hi ha discri-minació sexual. No hi ha cap coma que ens pugui fersospitar d’un greuge tan inconstitucional.

La Llei proclama els principis jurídics propis d’unEstat de dret: hi ha, irrefutablement, una igualtat con-tundent entre homes i dones encara que siguin estran-gers i estrangeres. Tractant-se d’un Parlament en elmarc d’un Estat modern, democràtic i civilitzat, aques-tes premisses formen part dels principis generals del’ordenament jurídic.

Llavors, ens podríem preguntar, seguint la seva lògi-ca, el perquè de la Llei d’estrangeria. I la resposta és la

35

necessitat de regular la immigració principalment perdos motius: la situació del mercat laboral i la convivèn-cia posterior entre cultures diferents. Cal garantir queles persones que arribin visquin en condicions huma-nitàries i civilitzades, i cal lluitar fervorosament contrales màfies que trafiquen amb les persones.

Podríem respondre a aquestes dues necessitats ambdiverses aportacions sobre les interrelacions interna-cionals en el mercat laboral, la ficció del concepte cultu-ra homogènia des d’on es pretén partir per definir elsaltres, la no-necessitat de màfies si hi haguessin condi-cions reals per a l’entrada per ports, aeroports, etc.

Les motivacions segueixen semblant lloables, en laseva lògica.

Si ens aproximem a la regulació de la lletra de la Lleiveiem que, en realitat, la Llei sembla una espècie denou estatut dels treballadors. La majoria de l’articulatde la Llei tracta sobre l’entrada, el treball i l’expulsió deles persones estrangeres treballadores.

El concepte clau en tot això és el treball. I és on ladiferència entre dones i homes es fa visible, real i con-tundent.

Com regula la Llei aquesta diferència, alhora que lanega en l’articulat? Segons els principis jurídics, el veri-table dret a la igualtat consisteix precisament a tractarde manera diferenciada el que és desigual, atès que ésl’única fórmula per equilibrar les desigualtats existents.

Es parteix del pressupòsit que les lleis són útils per-què regulen la realitat social, per obtenir un contractesocial i per regular les relacions humanes per tal d’a-conseguir la pau social.

36

Les conseqüències de la negació de la diferència sexualsón realment doloroses per a les dones immigrades, lesobliguen a mantenir una ficció –en el millor dels casos–o a una submissió directa al poder d’homes concrets, i auna negació simbòlica de la seva existència social.

La reagrupació familiarLa regulació de la reagrupació familiar tracta indistinta-ment homes i dones. És a dir, les dones també podenreagrupar els seus marits i les conseqüències legals d’a-quest estatus són, en principi, idèntics.

La Llei esmenta expressament que hi ha el dret aviure en família, i estableix un procediment reglamen-tari per obtenir aquest permís per reagrupar-se enfamília. El dret és exclusiu de la persona que resideix al’Estat espanyol i no de la persona que pugui ser rea-grupada. Hi ha, per tant, un dret familiar unilateral.

Les dones els marits de les quals volguessin utilitzar elseu dret a reagrupar-les han d’esperar al país d’origen aser cridades i tramitades. El permís que se’ls atorga diu,expressament, que DEPÈN del seu marit i que la sevadurada també dependrà de la d’ell. En cap cas no es reco-neix la poligàmia i es prohibeix expressament reagruparmés d’una dona o d’un home. La monogàmia és civilit-zada i un símbol de desenvolupament i alliberament deles dones; i en el cas que volguessis reagrupar més d’unmarit, se’t faria un procés per delinqüent, ja que cap llocdel món no existeix el dret legal a tenir més d’un marit.Series perseguida per la Interpol o l’Europol.

Per poder practicar el dret a la reagrupació, cal de-mostrar que es reuneixen els requisits següents: tenir

37

un habitatge considerat normal pels espanyols, tenir untreball assalariat i amb contracte i un salari que et per-meti de mantenir la família, tenir un permís renovat(més de 2 anys) i tenir documents que acreditin la sol-vència econòmica i l’indubtable interès a establir-se enaquesta societat.

El procés triga entre un i dos anys; suposem que ésun afegit per demostrar realment que es tracta d’unafamília que té uns lligams indestructibles, ja quesuporten la separació i la desesperació de la llarga tra-mitació.

Si finalment ets una dona reagrupada feliç, arribes ala civilització europea dels drets de les dones lliures, nohas de dur el vel, però tampoc no pots treballar. Estàcompletament prohibit! Tu ets una dona casada feliç idependent del teu marit, és la teva definició segons laLlei. Això sí: ets una dona lliure i molt igual al teumarit. Si tens tendències a la submissió, segur que sóndegudes als teus costums culturals...

Treballadores independentsLa Llei preveu que les dones podem venir a residir aaquest país sempre que tinguem una justificació queacrediti DE QUÈ viurem. Els estatus són variats, la rea-grupació familiar, el treball per compte d’altri, el treballper compte propi, estudiants, rendistes, etc.

La realitat és que, si parlem des de l’experiència,excepte les rendistes (que serien jubilades amb pen-sions superiors als 10.000 euros anuals) o algunesestudiants de la burgesia, les dones que hem conegutsón, independentment de l’estatus legal, treballadores.

38

Les podríem anomenar treballadores sense estatus oamb estatus fictici. Solament podem assegurar que unadona estrangera del sud pot estar en condicions simi-lars a una dona autòctona al cap d’uns cinc anys d’ha-ver arribat. És a dir, en les mateixes condicions de pre-carietat i desigualtat laboral de totes les dones. Sobretot,en les mateixes condicions de no-valoració social deltreball de les dones.

Treballadores sense estatus ni estatutAquestes dones són les que treballen sense tenir unpermís de treball. La Llei les obliga a viure la realitatdes de la seva negació. Majoritàriament són les donesque tenen permís per reagrupació familiar i les estu-diants. En els seus permisos administratius els estàprohibit treballar, però igualment treballen. On?

Fonamentalment en els dos llocs de treball femeníno regulat: el servei domèstic i el treball sexual.

També treballen en el sector serveis en general, peròés la franja en què menys ho fan, ja que cada vegada hiha més amenaces i menys comerços familiars petits ones pot treballar sense contractes, i en l’anomenada eco-nomia submergida. Als tallers tèxtils clandestins tambées pot treballar, però cal veure com està el sector!

Elles treballen per hores, no solament no tenen dretsreconeguts sinó que, fins i tot en el cas que pretengues-sin denunciar-ho i acollir-se a la protecció de la Llei, patei-xen el risc d’obtenir com a canvi d’un exercici tan lloabledels drets civilitzats d’antiesclavitud el premi d’un expe-dient d’expulsió per haver treballat sense tenir un per-mís de treball. Es poden anomenar contradiccions legals.

39

Evidentment, tot això se sap. I sospitem que no ésinnocent que es propiciï l’existència del treball precari isense drets legals. Sospitem, sovint, que en realitat ésla veritable finalitat de la Llei d’estrangeria: poder tenirpersones a disposició per ser més explotades i mante-nir aquest Estat del benestar.

Treballadores amb estatus ficticiAquestes treballadores tenen un permís de treball pera una activitat determinada, però en realitat n’exercei-xen una altra. Així, per exemple, les dones que han trami-tat permís de treball i residència amb una oferta de tre-ball al servei domèstic. En realitat els contractes de treballper a servei domèstic no existeixen com a tal. El serveidomèstic té una regulació legal específica, fora de la regu-lació general dels contractes de treball. A la regulació jurí-dica, s’incorpora a aquesta modalitat la realitat que el ser-vei domèstic consisteix majoritàriament en un treball quees du a terme per hores en diversos domicilis.

Però en la regulació jurídica d’estrangeria, aquestasituació canvia radicalment. Com un real apartheidlegal, la Llei d’estrangeria no solament no té en comptela resta de l’ordenament jurídic sinó que pretén institu-cionalitzar i canalitzar la mà d’obra femenina cap al tre-ball domèstic (en els anomenats contingents el serveidomèstic ha estat la figura estrella per sol·licitar per-misos de treball i obtenir-los posteriorment).

El que és increïble i kafkià d’aquesta canalització po-liticoparlamentària de la immigració –femenina, sesobreentén– és que, evidentment com a fórmula eficaçde lluita contra màfies i altres, la persona que realitza

40

l’oferta de treball ha d’acreditar i demostrar –mitjan-çant les últimes tres declaracions de l’IRPF– que té lasolvència econòmica suficient per poder tenir serveidomèstic i assegurar el pagament de la Seguretat Socialde la hipotètica treballadora.

La Llei d’estrangeria pretén que, en primer lloc, latreballadora sigui al país d’origen, esperant pacient-ment que una persona li faci una oferta laboral de ser-vei domèstic a Europa per una durada d’un any i 40hores setmanals. EN EL SERVEI DOMÈSTIC! On, perno haver-hi, no hi ha ni conveni col·lectiu del sector...

De la mateixa manera, les dones no es deixen enga-nyar per la ficció de la regulació legal: si volen contractes,doncs els en portem. Si volen papers, aquí els tenen. Sivolen que tinguem paciència i ser més explotades durantels nostres primers anys d’arribada, doncs la tindrem.

L’elevat cost social d’aquest procés encara està perveure. Hem vist la ràbia permanent en les persones quehan patit el procés d’arribada, d’humiliació i d’explota-ció. És una ràbia que es transmet als fills i a les filles,que són el futur d’aquesta societat, perquè, i segonsestadístiques, som les dones estrangeres les que estemparint el futur, vella Europa.

Les ciutadanesAltres dones que hem conegut han passat pels obsta-cles i les proves de l’arribada, han recuperat les forces,i han dut a terme, si més no parcialment, els somnisque duien a les maletes en arribar-hi.

Moltes són professionals que obtenen salaris dig-nes, i un determinat reconeixement social. Moltes

41

altres han de donar molt encara, perquè sempre hi hamirades cap a l’estrangera, la desconfiança final, la queet recorda que no ets d’aquí. Tantes relacions que en-cara no són cregudes ni creïbles, per les quals cal apos-tar fort i gairebé sense descans, alhora que cal deixar-s’hi fluir.

És difícil la pràctica política de les relacions, peròencara ho és més quan hi ha la necessitat de la diferèn-cia en la diferència. Ser estrangera no és una anècdota;pot ser un do.

Les dones que encara creuen que estan vivint en unsistema que es desenvoluparà en una espècie de línia capa un futur d’igualtat, on no hi haurà relacions de poderi de submissió, on trobarem llibertat, necessiten unefecte mirall.

La Llei d’estrangeria ens mostra, clarament, la men-tida i la barbàrie. El poder de definir qui és i qui no és.La definició de l’altra, que, com sabem, és també unapart de nosaltres i per això fa tanta por.

Les dones immigrades no combreguem amb la defi-nició que la Llei fa de nosaltres, encara que de vegadesens disfressem per passar desapercebudes, perquè éspitjor l’enfrontament i la reivindicació –és violència–,ja que ens fa perdre, mentre que les estratègies sordesi mudes són vàlides per als nostres guanys.

Per això i per moltes altres coses, no és que ens cre-guem el concepte de ciutadania. La ciutadania per anosaltres és mes aviat una pràctica real i quotidianaa les nostres ciutats, no necessitem el reconeixementde l’Estat per ser-ho, ni el de la Llei. Només necessitempracticar-la.

42

Necessitats durant el procés migratoriDe manera esquemàtica, presentem els punts en comúen què s’experimenten dificultats per a les dones im-migrades, com també les propostes pràctiques per solu-cionar-les, recollides per la nostra experiència com adones immigrades i, tot i que generalitzant, poden servàlides per a moltes de les dones immigrades.

El viatgeNecessitats: informació prèvia. Les dones arriben soles (per treball, per estudis, perturisme, etc.) o per reagrupar-se amb la família (vénentramitades). Hi ha un moment en què tenen contacteamb l’Administració pública de l’Estat. És competènciaestatal, però en algun moment s’ha intensificat la pre-tensió que es reconegui en aquest sector la participacióde les comunitats autònomes. Per al cas que Catalunyaassumeixi competències en aquest sentit, o en els casosen què està participant com a promotora, negociadora,etc. –mitjançant la tipologia similar a negociats–, fórabo exigir la mirada de diferència sexual en la tramitacióo la promoció de Catalunya.

En aquest sentit, i malgrat no tenir competènciesdirectes, seria convenient poder editar guies de recur-sos dirigides a dones als països d’origen. Aquestesguies haurien de ser distribuïdes (mitjançant acordamb l’ambaixada competent i l’Estat espanyol) a cadadona que tramités un visat amb destinació Catalunya.Així mateix, i per a les dones que viatgen sense havertramitat res, es podria distribuir a associacions de do-nes mitjançant les relacions internacionals.

43

Aquest objectiu d’informació prèvia és necessària perdonar suport a les eleccions posteriors. Moltes donesque vénen en reagrupació familiar no coneixen les pos-sibilitats de canviar el seu estatut fins que no es trobenamb el conflicte de separació, per exemple.

Quant als recursos necessaris per a aquest servei, espodria disposar del suport d’associacions de donesimmigrades, tant d’aquí com d’allà. Fins i tot ambacords consulars amb seu a Catalunya o amb les pràcti-ques ancestrals de les dones en xarxes entre dones.

L’arribadaNecessitats: acollida.La veritat és que les dones arribem amb adreces, infor-mació i relacions.

No hi ha, no obstant això, un pla clar d’acollida quevagi acompanyat d’accions concretes. Ni des de lamés simple, que és l’ensenyament de la llengua, a la méscomplexa, que és un centre d’acollida (habitatge).

Les dones que sol·liciten asil es troben amb aquestasituació tan greu. El que hi ha actualment és un pla esta-tal que, en conveni amb la Creu Roja i Acsar (a Catalu-nya), s’encarrega de les tramitacions de les sol·licituds ide la recerca provisional d’habitatge (en pensions).

Les necessitats no són diferents entre homes i dones,excepte en els casos en què les dones vénen acompa-nyades dels fills. Les dones sense papers es veuen abo-cades a la mateixa situació, pel que fa a les necessitatsd’accés a serveis com la llengua, la informació i la for-mació. Aquests serveis (a la majoria de les escoles d’a-dults) no tenen en compte la realitat d’aquestes dones

44

que, per exemple, treballen al servei domèstic d’inter-nes o a jornada completa. El cas paradigmàtic és el deles filipines, dominicanes i actualment equatorianes iperuanes, que s’autogestionen l’ensenyament de lallengua els diumenges, que són els dies que fan festales internes, o els dimarts o els dijous.

Els punts d’informació i la tramitacióNecessitat: atenció a la diferència de les dones.Aquests punts o oficines els han portat indistintamentajuntaments (a Barcelona amb el SAIER) o els consellscomarcals (p. ex., al Vallès Oriental, a Granollers) i ambconvenis amb entitats que tenen experiència en el sec-tor. Mai no hi ha hagut una transversalitat ni de gènereni de diferència sexual en aquests serveis. Seria unaexigència urgent i mereixeria que hi hagués un decàlegde bones pràctiques per a aquests serveis.

Per exemple, que els serveis siguin oferts per dones;que s’exigeixi la presència de la dona en el moment d’o-ferir el servei (a vegades tot ho tramita el marit; ellaroman a casa perquè no entén l’idioma); que si es trac-ta de permisos de reagrupació s’informi adequadamentla dona de les possibilitats de tramitar –amb temps– unpermís al seu nom, o respecte a la titularitat dels con-tractes de lloguer dels habitatges o d’hipoteques, etc.

Aquests serveis són els més utilitzats per les donesestrangeres. Caldrà també verificar-ho amb estudisespecífics sobre la seva situació i la seva adequació perafinar més les propostes.

Moltes dones es queixen del tracte que els ofereixenen aquests serveis i no es refereixen precisament a la

45

queixa general sobre la impossibilitat de tramitar quehi ha, sinó a altres tipus de malestar. En aquest sentittambé falta informació, que es podria aconseguir mit-jançant estudis, enquestes o avaluacions.

El treballAquesta temàtica, transversal, tot i compartir en gene-ral la mateixa situació de les dones en general, fa refe-rència a circumstàncies específiques derivades de l’es-trangeria:

La necessitat de manifestar adequadament de l’as-sumpció creixent per part de dones immigrades delstreballs de cuidar persones (servei domèstic) i del fetque recaigui sobre nosaltres l’estigma de pobres dones.La política d’immigració actual reserva en exclusivaaquest lloc de treball a les dones immigrades que tenenpapers (vegeu les polítiques de contingents, els sectorseconòmics reservats a la immigració són els peons d’a-gricultura, els peons de construcció i el servei domès-tic) i som dones immigrades les que estem fent possi-ble que les altres dones es dediquin a la producció enels marcs laborals. Això no està, ni de bon tros, valoratni tan sols per les mateixes dones en general.

La necessitat de serveis específics per a l’atenció delsnostres fills. Tornar a discutir pel que fa a horaris. Para-doxalment, la cura d’altres nens fa que no tinguemtemps per cuidar els nostres fills. És important intro-duir aquesta qüestió tant a benestar social (treballado-res socials) com als còmputs per accedir als serveispúblics d’escoles bressol i horaris extraescolars. Aixímateix, la necessitat d’expressar-ho en àmbits gens

46

agradables com els d’atenció a menors (Justícia), per-què s’han donat casos de retirades de custòdies, d’acu-sacions d’abandonament, etc., per aquestes causes im-putables socialment a la diferència cultural.

En situacions de baixes laborals, d’embaràs o part:recursos per cobrir les nostres necessitats, ja que notenim família extensa que ens cobreixi aquestes neces-sitats. La necessitat de treballadores familiars per aaquestes finalitats, o de promoció d’intercanvis com elbanc del temps mitjançant convenis específics amb l’Ad-ministració; etc.

L’aposta específica per dones: informar sobre lessituacions en què es queden les dones estrangeresquan no accedeixen a un nou contracte laboral: es que-den sense papers, o sigui, sense drets. Per això calintroduir figures específiques en els programes de for-mació laboral, en què les empreses es comprometinen els contractes, en la celeritat necessària. Tot això had’anar acompanyat d’una formació i d’una informacióal funcionariat que gestiona aquests programes decompetència de comunitats autònomes. Així mateix,eximir les dones (reconeixent la disparitat i la des-igualtat que hi ha en el mercat laboral: perquè la igual-tat sigui una realitat cal tractar de manera desigual eldesigual) de l’exigència de permisos de residència itreball per a l’accés als cursos de formació laboral i perals ajuts associats a la formació laboral (p. ex., en mol-tes comarques encara avui dia s’exigeix a la personaque accedeix a un curs de formació laboral el permísde treball –suposem que és una dona amb permís deresidència per reagrupació familiar–, o en altres llocs

47

se’ls exigeix el permís de residència -suposem que ésuna dona sense papers).

La necessitat de formació laboral i de promoció labo-ral dirigida a dones immigrades. En aquest sentit ésimportant la formació en la llengua, i no prioritzar l’es-tratificació laboral (cursos de cuina, etc.), sinó verificarles demandes concretes de les dones.

Els ajuts específics per a situacions d’atur. Efectiva-ment, una dona immigrada en situació d’atur té com amínim dues diferències (generalitzant) respecte a lesdones autòctones: la primera és la falta de família i/o derelacions socials que li serveixin de coixí econòmic; lasegona és que l’exigència legal d’estar contínuament ensituació d’ocupació (Llei d’estrangeria) augmenta la sevavulnerabilitat en el mercat laboral amb l’amenaça quees quedi sense papers. Cal redefinir adequadament, perexemple, els programes PIRMI en aquest sentit. O apos-tar definitivament per un programa de renda universal.

Directament relacionada amb el treball coexisteix latemàtica del reconeixement de les titulacions acadèmi-ques de les dones immigrades. En aquest sentit, i din-tre de les competències departamentals de les comuni-tats autònomes, s’haurien d’establir convenis específicsamb les universitats i els col·legis professionals peroptimitzar, accelerar o eximir, si escau, de requisits,mitjançant la normativa adequada perquè aquestes titu-lacions tinguin validesa.

El treball sexual: en el sentit de declarar la seva exis-tència com a treball i que sigui la voluntat de la donacontractant la que defineixi les condicions (coincidèn-cia amb la normativa que es proposa al Parlament).

Verificar la situació de dones immigrades jubilades iles seves necessitats específiques. Per exemple: donesque cobren jubilacions en el seu país d’origen i les rebenaquí. Aquesta situació els impedeix accedir a ajuts, men-tre que, si són del sud, les divises que obtenen són irri-sòries per poder subsistir. Cal elaborar un estudi especí-fic d’aquestes situacions ja que falten dades.

La salutEn aquest sentit, compartint la transversalitat i les pro-postes de l’àmbit, cal afegir-hi:

La incorporació de la temàtica del procés migratoricom a generador de malalties específiques (depres-sions, etc.; vegeu en aquest sentit els treballs d’Atxote-gui) sense victimitzar, però reconeixent-ne l’existència.

La situació de les dones immigrades grans.L’atenció a malalties provinents d’altres països (p. ex.

tropicals) ja que no s’han generalitzat a les comarques,mentre que a Barcelona sí que hi ha experiències.

L’atenció específica a dones embarassades. Falta in-formació sobre els recursos que sigui accessible a totesles dones immigrades. Sobretot respecte a la cura de lamare i no solament del fetus.

El mateix succeeix pel que fa als postparts. Cal gene-ralitzar el recurs de les mediadores interculturals enl’àmbit de l’atenció de la salut.

La intervenció social respecte de les malalties detransmissió sexual i molt especialment del VIH.

L’atenció a les malalties derivades del treball domès-tic: són nombroses les situacions sobretot en dones quetreballen en centres geriàtrics.

48

49

Educació i formacióEs repeteix la situació respecte a les titulacions i als estu-dis cursats al país d’origen (vegeu apartat del treball).

La necessitat de beques.La necessitat d’habitatge (programes d’habitatge se-

gons la situació).

ViolènciaLa necessitat específica respecte a la situació normativaderivada (p. ex.: en normativa de reagrupació familiarrespecte dels fills).

Cal elaborar estudis sobre les diferències en elsmoments en què es pateix violència, per donar suportmitjançant programes d’apoderament per a les dones ievitar els riscos que pateixin violència (p. ex., en els paï-sos d’origen es donen més situacions de violència enels moments en què la dona es vol emancipar –entrar almercat laboral–, mentre que aquí s’observen més situa-cions de violència en els moments en què les donesestan en situació especial de vulnerabilitat: embarassos,parts, jubilació. S’hauria d’expressar l’impacte especialque això produeix en les dones immigrades com unplus de violència).

La declaració de la violència simbòlica que genera la nor-mativa d’estrangeria i la seva capacitat propiciatòria per ala violència que exerceixen els homes contra les dones.

PolíticaLa necessitat d’expressar i propiciar la participació polí-tica que visualitzi les dones immigrades: promoció del’associacionisme entre dones immigrades.

50

Propiciar-ne la incorporació en llocs de visibilitat,sobretot en relació amb les comarques.

El reconeixement de les altres formes de política de lesdones, mitjançant l’aposta per generar llocs de trobadespropis (p. ex., l’hammam respecte de les magribines).

El reconeixement i l’expressió de la política de lesrelacions com a política de les dones i com a fórmulavàlida de participació social i de llibertat per a les dones.

Els fillsEradicar qualsevol menció sobre segones generacions.

Fomentar activament la participació de les dones enels àmbits escolars i d’instituts (amb convenis amb lesAMPA, amb plans escolars).

Afrontar i discutir des d’ara mateix la qüestió del vela les escoles, i la situació dels menjadors escolars.

Fomentar a les escoles el reconeixement de les maresi el seu paper en l’educació dels seus fills.

L’habitageÉs una necessitat urgent, hi ha molts casos d’amunte-gament, de discriminació quotidiana i d’afectació dedones que estan a càrrec dels seus fills; es trasllada a lavida diària l’exclusió i el patiment.

La necessitat d’elaborar estudis o diagnòstics sexuats:la qüestió laboral, de l’atenció a la casa, de la represen-tació de l’habitatge per a les dones immigrades, la qües-tió territorial.

Apostar per una política pública d’habitatge, i exigirque l’habitatge deixi de ser un bé de mercat i sigui unbé d’ús, com el que li donen les dones.

La qüestió de l’antidiscriminació/assetjament immo-biliari: recollir experiències europees (vegeu les pràcti-ques de l’Ajuntament de París, com ara les actuacionsde barri sobre els pisos buits, etc.).

Propiciar polítiques de compartir espais, verificar lesconstruccions actuals d’habitatge que únicament donencabuda a la família nuclear.

Eradicar la discussió sobre guetos: aquesta situacióno és cultural sinó econòmica i, a més, és discutible, jaque, per exemple al Raval (Barcelona), hi ha més de 134nacionalitats (de 176 que n’hi ha al món), així que, perdefinició, no hi ha gueto cultural.

ParticipacióCal reconèixer les experiències que porten (p. ex., enels àmbits de les escoles i dels menjadors escolarsen molts països són les mares les qui ho organitzen,les comissions de barri, les olles populars, les operacionstontines1), que són regals per a aquesta postmodernitatindividualista i individualitzada:

Reconèixer les diverses maneres en què poden parti-cipar les dones, facilitar l’associacionisme mitjançantla informació (i la formació sobre el sistema d’associa-cions actual), la publicitat de la diversitat de formes departicipació, l’adaptació d’horaris i la promoció de lacultura i dels valors en aquest sentit, donar valor a la pa-raula i a l’experiència.

Facilitar la trobada, promocionar les relacions,expressar i visibilitzar la diferència.

Promoure les associacions: les AMPA, les associacionsde veïns (amb campanyes de sensibilització prèvia), etc.

51

52

OciHi ha diversitat d’opcions i una incorporació en la vidadiària, però fa falta temps i relacions per practicar l’oci,la visibilitat de la diversitat aportada, la possibilitatmaterial per practicar-lo, la valoració de la sostenibilitataportada (compartir, reciclar, etc.).

Reconèixer que està incorporat a la vida diària.Propiciar llocs per a aquestes pràctiques (p. ex., en

les noces i els batejos africans, els banys, altres cultu-res de l’oci que no siguin exclusivament les del con-sum i les compres, etc.).

Fer viable la visibilització a la ciutat (arquitectònica-ment) de l’existència de llocs per practicar la diversitat iles propostes d’oci.

CreativitatCal que ens reconeguin que som artistes i artesanes(saviesa de dones), i no tractar-ho folklòricament, teniren compte les cultures ancestrals:

La valoració social de l’aportació i de la sostenibilitatd’altres models creatius.

Les metodologies amb reconeixement de comerç just,propiciar les cooperatives i l’autoocupació.

Els models de creació col·lectiva, les cooperatives, elsespais en galeries (llocs d’art) per poder mostrar i visi-bilitzar les obres.

Incorporar aquests sabers als currículums escolars,gràcies a les associacions i als grups de dones que jaestem fent aportacions socialment.

53

La qüestió d’identitatLa majoria de les dones tenim relació amb l’origen(país de pertinença), com a dones, ètnicament. Aquestfraccionament identitari fa que sigui fluctuant el fet del’existència d’una sola identitat en el procés migratori.En realitat es tracta d’identitats (llocs de suport, de per-tinença) que es donen en relació i no és estructural sinóconjuntural (temps, espais, relacions, segons si s’haarribat fa poc o fa molt, etc.).

En aquest sentit, caldria:Visibilitzar la diversitat identitària, de les seves varia-

bles (edat, opció sexual, temps, quefers, etc.).Propiciar el suport i la pertinença com a dones, com

a diferència sexual. Expressar-nos des del plus queaportem les immigrants. No establir estatuts exclusiva-ment per origen (que no se’ns classifiqui per l’origende país de naixement), que es propiciï la relació i l’in-tercanvi entre dones de diversos orígens, alhora que espropiciï l’intercanvi generacional (incloent-hi les àviesimmigrants).

Aportar les mirades i les reflexions que es donenentorn a les associacions, els espais de trobades dedones, els mercats, les escoles, etc.

LlibertatLes immigrants som moltes vegades les transgressores,les que hem viatjat sortint del lloc de la família assigna-da patriarcalment.

La llibertat no solament està en relació amb la situa-ció personal, sinó també (des de l’origen dels païsosemissors de migració en aquests moments) amb la llui-

54

ta contra el colonialisme encara no resolt a Europa. Lallibertat és un valor visible, manifestat, reconegut i prac-ticat per les dones immigrades, està en el rerefons de lamigració, de la decisió d’anar-se’n. En aquest sentit, cal:

Menys restriccions legals i menys estancament desde la mirada europea. L’empobriment simbòlic treu lli-bertat; les dificultats imposades laboralment (a vegadesper seguir mantenint situacions d’esclavitud) treuenindependència, la visibilitat i la participació per a la lli-bertat de l’ésser en relació.

La remoció dels obstacles materials, exigir l’expressiódel plus de les immigrants, propiciar experiències desde l’autoestima.

Promoure la creació i el sosteniment dels espais derelació, els espais d’autoestima.

Considerem necessitats urgents:L’aposta decidida per la remoció d’obstacles en l’ac-

cés als recursos públics. Una política que eximeixi delsrequisits que no es poden complir per causes alienes ala voluntat de les dones (sobretot els que són imposatsper la Llei d’estrangeria). Elaborar mitjans d’informa-ció i de difusió.

El suport i la difusió de l’obra civilitzadora, de parti-cipació, de creació, que estem fent les dones immigra-des en aquest país. Elaborar polítiques d’expressió d’a-questes experiències i aportacions en expressió des delplus aportat.

L’aposta per la no-victimització (invisibilitzadora),que propicia les relacions entre les dones com a fórmu-la de poder desplegar la llibertat de les dones.

55

Quadre d’objectius i propostes concretes

Informació per triar en llibertat Generar en els serveis els ele-ments per a una informació sexua-da i dirigida a dones immigrades(en l’etapa inicial del viatge, en elsserveis d’informació a immigrants,en els serveis laborals, en els ser-veis jurídics, etc.). Generar mate-

Objectius

Generar allò simbòlic des del plusque aportem les immigrants

Accions

Expressar la diversitat entredones. Tractar la migració persexes i no homogèniament (ni entemps d’arribades ni en orígensde vingudes, etc.).

Manifestar el treball de cuidarpersones que duem a terme, aixícom l’obra de civilització de laqual ens fem càrrec.

Manifestar la maleta que portem,de sabers d’altres escenarishumans, que són regals i miralls.Evitar discursos des de la victi-mització i des del folklorisme.

56

Pla d’acollida Elements informatius per difondre-ho.

Habilitar centres o espais d’aco-llida (amb opcions múltiples: cen-tre d’acollida, pisos de lloguer atemps determinat, pensions,habitacions per compartir, etc.).

Serveis socials bàsics: coordinarconsells comarcals (garantirl’atenció coordinada i l’acompa-nyament en el termini mínim dels12 primers mesos).

Recursos reals per ensenyar l’idioma.

rials de difusió sobre les particula-ritats de la diversitat.

Formar el funcionariat i els serveissubcontractats en aquest sentit.

Prioritzar el tractament de lamigració des de l’àmbit laboral

Campanya de promoció de la for-mació laboral cap a les donesimmigrades (no només cursos decuina, etc.).

Reconèixer les titulacions i elssabers de què són portadores.

Eximir de requisits que no espoden complir (p. ex., en la rea-grupació familiar no es pot apor-tar permís de treball). Verificartambé en microcrèdits aquestsrequisits, etc.

Formació específica i exquisidadels professionals que atenen en

57

l’àmbit laboral (que s’eradiqui eltractament de persones exclosessocialment del llenguatge i delshàbits funcionarials).

Garanties socials Verificar els requisits que lesimmigrants no poden complir entots els serveis socials que, percondició econòmica, serien bene-ficiàries (les exclou la Llei d’es-trangeria). No exigir permisos deresidència i sí per exemple elsempadronaments (hi ha baselegal per a aquesta opció: la Lleireconeix que si vius cinc anys enaquest país ets creditora d’unpermís per arrelament, per tant,l’empadronament genera situacióde fet i podria ser considerat perals drets socials com ho és engeneral, etc.).

Ajuts econòmics específics per asituacions d’atur (incorporar elsistema de renda bàsica, etc.).

Crear una borsa d’habitatge (i exi-mir requisits que no es podencomplir), així com elements perevitar la discriminació a causa del’origen o de la situació (p. ex.,una persona immigrant té moltdifícil poder aportar avals o estal-vis bancaris si no fa gaire tempsque ha arribat perquè no té lafamília –avaladors clàssics– iencara no ha pogut generarestalvis, etc.

Ajuts a dones immigrades jubila-des (pla especial).

58

Incorporar al pla general lesvulnerabilitats concretes en quèsitua la dona immigrada la norma-tiva d’estrangeria i el seu tracta-ment policíac i estigmatitzador.

Estudiar les possibles conseqüèn-cies que comporta la diferènciacultural en el moment de patir laviolència contra les dones perpoder actuar fomentant l’autoesti-ma de les dones immigrades.

Incorporar un pla específic deri-vat de la normativa de reagrupa-ció familiar, que no solament posaen situació de vulnerabilitatextrema la dona immigrada, sinóque, a més, la tracta com a menord’edat i sense drets respecte delsseus fills.

Lluita contra la violència

Incorporar-les des de les veus iles formes d’expressió de simateixes de les dones, tant lesque estan en relacions com lesque vulguin participar individual-ment.

Promocionar l’associacionismepropi de les dones immigrades,reconèixer la diversitat de lesrelacions.

Visibilització de la dona immigra-da i promoció de la seva partici-pació pública

59

Reconèixer, manifestar i fomentarla política de les relacions i elmés enllà de la llei i dels dretsexistent entre dones.

Propiciar els llocs i els espais detrobades entre dones i tenir-necura.

Promoció de política de relacionsde dones

Incorporar a la ciutat simbologiesde lloc de trobades

Verificar i promoure les construc-cions arquitectòniques que incor-porin el saber de les dones.

60

Participació des de la diversitat

AssociacionismeActualment hi ha infinitat d’associacions, de múltiplesformats, objectius i components. Des de les que sónexclusivament d’immigrants a les anomenades mixtes,fins i tot els espais que són marcs de xarxes entre asso-ciacions locals fins a arribar a les xarxes internacionals.

El moviment associatiu dels col·lectius d’immigrantsestà passant per un estat de debilitat actualment i aques-ta situació fa que les entitats d’immigrants tinguin unacapacitat molt petita d’intervenció en els processos dedecisió de poder influir en les polítiques de les institu-cions que tenen alguna cosa a dir en la immigració.

Aquests són alguns dels motius que fan que les asso-ciacions no s’aconsegueixin enfortir:

–la debilitat del potencial associatiu–la falta de suport de les institucions–la competència amb les ONG que treballen per als

immigrants–la falta de conscienciació dels socis. Els immigrants han de considerar les associacions

com grups d’ajut mutu i no com ara, que els conside-ren com grups assistencials i són pocs els que hi vancom a membres actius.

61

Tipus d’associacions

1) Els grups que actualment estan duent a terme acti-vitats en benefici dels seus col·lectius i que tenen unpaper important.

2) Els col·lectius que han superat la primera fase del’associacionisme, que consisteix a mantenir presentsels aspectes que en reafirmen la pertinença i la fidelitatal grup d’origen i a mantenir les xarxes de solidaritat,han passat a una altra fase, col·laboren amb altresgrups i han passat a formular reivindicacions que vanmés enllà de l’àmbit de cada col·lectiu.

3) Els grups formats per immigrants, l’activitat delsquals és d’una ONG solidària amb el país d’origen, queduen a terme activitats enfocades a donar a conèixer larealitat del seu país d’origen a la societat receptora mit-jançant seminaris, jornades, exposicions, etc., i alhorafan projectes de cooperació amb països del sud.

4) La Federació de Col·lectius d’Immigrants, grupque reuneix gairebé totes les associacions d’immi-grants.

5) Els grups que intenten treure a la llum els treballsdels creadors immigrants i aconsegueixen contribuir aelevar l’autoestima de les generacions nascudes fora

62

dels països d’origen, ja que són referents importants.No presenten els seus orígens de manera humiliant nicom a delinqüents de tot tipus (traficants de drogues,lladres de carteres, etc.).

6) Els grups de suport: poden estar formats per emi-grants i per persones dels països receptors i o bé sola-ment per persones dels països d’aquest últim grup, quesense paternalisme demostren solidaritat amb els im-migrants i a vegades són intermediaris entre aquestsimmigrants i les institucions que, per la rigidesa de lesseves formes, consistents en traves difícils de salvar,necessiten una mediació. Per això és important uniresforços per tal d’aconseguir una societat realmentmulticultural i multiètnica.

Les dones immigrants, com que saben la responsabi-litat que tenen en el fenomen d’immigració i en l’apar-tat de la integració en la societat receptora, estan bus-cant tots els mecanismes perquè aquesta integració esprodueixi sense controvèrsia. Com que són permeablesa altres opinions, també de la societat receptora, aques-ta integració és possible amb moviments plurals, sòlidsi amb la complicitat de la societat receptora i sobre unsplans d’igualtat sense fissures.

Breu recorregut històricL’associacionisme és la manera de participació méscomuna i visible en els grups emigrants i és moltimportant i necessari.

És l’espai on es destrueix l’aïllament social que com-porta el fenomen de la immigració. L’espai on la soli-daritat es potencia i on els diferents grups troben els

63

referents vàlids per trobar-se. L’espai on la mediació ésrealment veritable, ja que el desplaçat s’hi troba ambpersones amb les quals canalitza, en la primera etapade la immigració, el dol, el trencament, i on la seva veutroba la veu de familiaritat i acostament, connexió iretrobament amb el seu origen.

Les associacions han anat canviant i transformant-se.A l’inici de la creació de les associacions, que se situa ala meitat de la dècada dels anys seixanta, sobretot en elcol·lectiu subsaharià que es va instal·lar a Barcelona,els grups estaven integrats per persones de la mateixaprocedència: Gàmbia, Senegal, Guinea Equatorial, etc.Tenien com a finalitat aleshores:

a) Mantenir presents els aspectes que reafirmaven laseva pertinença i fidelitat al grup.

b) Mantenir les xarxes de solidaritat en els temesimportants, sobretot els socials.

c) Intentar reproduir en la mesura de les seves possibi-litats el model social dels països d’origen en alguns casos,fins i tot algunes pràctiques culturals dels països d’origenque van suscitar polèmiques entre els autòctons, com arales pràctiques contra els drets humans d’algunes dones.

En aquesta primera etapa, que abasta el primer lus-tre de la dècada dels seixanta, les associacions tenienun paper invisible per al grup receptor; no obstant això,sovint s’ha qualificat així, de manera lleugera i senseaportar cap reflexió, el seu paper de passiu; per alsimmigrants és fonamental i en els últims anys té unaimportància qualitativa.

En aquesta primera etapa el treball entre els grups esfeia amb una certa dosi d’endogàmia, la qual cosa ens va

64

servir de protecció. S’oferia estabilitat emocional a lespersones, els dols es compartien i en alguns casosaquests dols es van arribar a associar amb patologies queno tenien res a veure, per exemple, en confondre un estatdepressiu amb un estat somàtic per no assistir a l’enter-rament d’un familiar proper, al país d’origen, etc.

Aquesta lectura feta com a actitud passiva per a nos-altres representa una receptivitat en el donar i el rebred’allò nou.

La segona etapa de l’associacionisme es pot situar alfinal dels vuitanta, i a la dècada dels noranta. Elscol·lectius d’immigrants es nodreixen de nous grups ia les necessitats anteriors se n’afegeixen unes altres decaràcter més reivindicatiu que s’havien de formularmés enllà de l’àmbit del grup. Per això s’està veient laruptura de les endogàmies associatives i com sorgeixenunes necessitats noves, que són:

a) Reivindicacions legals, com la Llei d’estrangeria,drets civils i socials.

b) Manifestacions culturals amb invitació als altresgrups i a la societat receptora.

c) Col·laboració i participació en esdevenimentsorganitzats per institucions governamentals o ONG(p. ex. la DIADA de SOS Racisme).

Com en altres països europeus, les primeres associa-cions d’immigrants van ser agrupacions mixtes (d’ho-mes i dones). Les dones eren en general sòcies de base.En el cas dels subsaharians la iniciativa associativa vapartir dels guineans, al final de la dècada dels setanta.

Ràpidament aquesta iniciativa va ser seguida peraltres col·lectius procedents d’aquesta zona geogràfi-

65

ca, concretament de l’Àfrica occidental. Així van néi-xer associacions com Riebapua, del col·lectiu guineà aBarcelona; Jama kafo, a Mataró; Easu, a Premià deMar; Musa Molo, a Calella; les associacions dels gam-bians van donar origen el 1994 a GAS, que és l’asso-ciació de gambians d’Espanya, una federació de totesles associacions gambianes que hi ha a Espanya. Altresassociacions de col·lectius llatinoamericans, filipins,magribins, etc., van contactar entre si i van donar ori-gen a la FCIC, la Federació de Col·lectius d’Immi-grants de Catalunya, grup important i necessari en launificació d’esforços per dur a terme reivindicacionscomunes. La Federació s’ha centrat en l’atenció a lalluita diària d’aquests col·lectius que viuen abusosdels seus drets.

Les associacions d’immigrants de Barcelona noestan consolidades, les estructures encara són febles,i com a problema afegit algunes ONG pretenen usur-par el paper dels immigrants i de les seves associa-cions.

Amb això, les institucions que haurien de donarsuport al col·lectiu immigrant prefereixen donar suporta aquestes ONG que dissenyen programes per a immi-grants i no amb immigrants. Generalment reben sucu-lents suports econòmics en detriment dels immigrantsi les seves associacions, els programes de les quals sónamb, de, des de i per a immigrants. Han originat a mésalgunes confrontacions entre grups d’ONG i el col·lec-tiu d’immigrants, la majoria de vegades subtils i d’al-tres de directes, que reforcen per una altra via la discri-minació que diuen que critiquen.

66

Així algunes ONG contribueixen indirectament al fetque els grups dels immigrants no s’arribin a consolidari n’afebleixin el potencial associatiu, oferint a algunslíders i dinamitzadors d’aquests grups col·laboracióremunerada a les seves ONG aprofitant la precarietatlaboral d’aquests col·lectius i l’experiència que tenenen el fenomen de la immigració.

Al marge de les associacions formades per homes idones a la meitat dels anys vuitanta, les dones immi-grants, sobretot les dones filipines i subsaharianes, ensvam veure en la necessitat de formar associacions dedones per anar reivindicant allò que crèiem i creiemque solament ho podem fer les dones, ja que en elsespais mixtos no es tenia en compte.

La independència de les dones és difícil en si i enmolts casos de reagrupació familiar els problemes pera elles s’agreugen en no tenir documentació pròpia iestar en situació de dependència del marit perquèpoden perdre el permís de residència i sense documen-tació, podrien ser expulsades.

La realitat dels nostres fills nascuts al país d’origen oal país receptor és ben complexa.

Sense oblidar la importància dels permisos de tre-ball, els permisos de residència, etc., la integració realdels nostres fills i la lluita per no dependre jurídica-ment del reagrupador, crear xarxes de suports entredones i mantenir vives les cultures dels nostres païsosd’origen són aspectes clau de l’associacionisme feme-ní. Això ens permet contactar amb dones i associacionsde dones dels nostres països d’origen i prestar-los ajut iorientació.

67

Els inicis van ser difícils. El fet que aquestes perso-nes siguin portadores de les seves pròpies reivindica-cions sembla que és una sorpresa per a la societatreceptora perquè són persones considerades submises,ignorants i un llarg etcètera. Tampoc no teníem nicomptàvem amb el bateig dels nostres companys immi-grants. No obstant això, acostumades com estem aafrontar les dificultats, vam portar a terme el nostreprojecte i van aparèixer així les primeres associacionsde dones immigrants.

Els grups de dones van seguir la dinàmica associati-va general iniciada pels grups mixtos, que s’agrupavenper països de procedència.

És a dir, les filipines, amb el seu grup; les gambia-nes, amb el seu; algunes magribines van fundar el seugrup, i les guineanes, la seva associació. D’aquestamanera van néixer les associacions E’Waiso Ipola, deles dones guineanes, Musu kafo, de les gambianes il’associació Amistat de Dones Filipines. Actualment, hiha tant associacions de dones com grups de dones quefuncionen autònomament dintre de les associacionsmixtes (de dones però de procedències diferents, comla fundada recentment Yemanjà (d’africanes i llatinoa-mericanes; l’associació Llatines sense Fronteres, de totAmèrica Llatina), el grup de dones dintre de l’associa-ció IBN Batuta, de dones del Marroc, d’Algèria, delPakistan i de Catalunya, etc.).

Quinze anys després d’aquestes iniciatives les doneshem demostrat ser unes veritables mediadores en l’e-migració des d’una invisibilitat manifesta quan no esveien ni s’escoltaven les dones immigrants en la socie-

68

tat receptora; estem sent el vehicle vàlid perquè aques-ta societat multicultural i multiètnica, que és una reali-tat, sigui un lloc de convivència sense fissures. Lesdones estem segures que ho aconseguirem si enssituem en un pla de semblança i d’accés a condició queles dones immigrants que es desplacen per reagrupa-ció familiar, tinguin la seva pròpia documentació, lamodificació d’alguns textos escolars, racistes, excloentsi etnocèntrics, que estan lluny de recollir la realitatactual del nord, i per això els fills d’immigrants i d’al-tres ètnies vistes com a minories estan en situació d’in-ferioritat i ignoren en molts casos que els seus orígensno són per naturalesa vergonyosos; el tracte que algunsmitjans de comunicació donen al seu col·lectiu, queno són tots delinqüents, etc., són molts dels treballsque s’estan portant a terme a les associacions de dones.

Les dones immigrants amb les seves associacionsestan apropant les seves realitats a la societat receptorai les seves reivindicacions com a part d’aquesta perquèmoltes ja som migrants i som les dones les que de debòfem el treball del que és una integració.

El veritable vehicle de la integració està en mans de lesdones immigrants encara que ens està costant molt i norebem el suport institucional que es mereix, suport ques’hauria de palpar en les diferents associacions de dones.

Dintre de la FCIC (Federació de Col·lectius d’Immi-grants de Catalunya) les dones dels diferents col·lec-tius hem format la Secretaria de la Dona, àrdua tasca,però viable si fem una posada en comú de seleccionarel que ens uneix com a dones i com a immigrants, elsprimers passos de la creació del grup ens ha revelat que

69

la procedència, el motiu de la immigració ens condueixa vegades a formular reivindicacions divergents, i sesusciten debats interns molt durs, però això no ens hade dur a considerar el grup com una cosa innecessària.

És bo que hi sigui, doncs, els objectius de la primerageneració d’immigrants que són justament els que for-mem aquesta Secretaria no coincideixen i això ens duua formular polítiques reivindicatives diferents, els nos-tres fills nascuts en aquesta societat i els que es vandesplaçar de petits sí que estan tenint problemescomuns, són fills de pares i mares que pertanyen a lessubcultures en aquesta societat, atès que no tenim cappoder –ni polític ni econòmic– i les perspectives a arri-bar a tenir-ne no són precisament esperançadores, elvessant econòmic ens és gairebé vetat, per les dificul-tats reals a canviar d’estatuts, ja que li és més difícil aun immigrant mantenir un negoci perquè també li ésmés difícil obtenir un crèdit, etc.

Quant al vessant polític estem a anys llum d’unasituació òptima. Només cal observar quan un dels nos-tres està en algunes llistes electorals no va més enllà deles possibilitats de poder optar a sortir triat, ni tan solsamb els vots de tots els immigrants en condicions d’e-xercir aquest dret.

Pensem que els grups de dones són veritables agentsd’integració en la majoria dels col·lectius. Són elles lesque mantenen les relacions amb les escoles; és més fre-qüent que els professors coneguin la mare que el pare;són les dones les que participen en les diferents AMPA(associació de mares i pares d’alumnes); l’aparició dediferents grups ètnics a les escoles va originar el dis-

70

seny de programes amb esdeveniments que giren alvoltant d’aquesta diversitat; sovint hi ha manifestacionsculturals que van des de la narració de contes, degusta-cions gastronòmiques, balls, elaboració de trenes, finsa conferències sobre diferents cultures, en què gairebésempre les protagonistes som les dones.

Formes diferents de participació per raó d’origen?

Les condicions materials, la cura de persones, els llocs mésinsospitats...Les formes de participació de les dones immigrades nosón a causa de la migració sinó que són originals per-què reflecteixen una forma de participació ja conegudai reconeguda per les dones, sobretot en el movimentfeminista. Precisament, el moviment com a tal es reco-neix a partir dels grups de dones que s’ajuntaven perinteressos comuns, per necessitats comunes, per com-partir o, simplement, per generar autoconsciènciasobre el paper de la dona en allò social.

Les relacions i la política de la relació és, realment, lamanera d’actuar socialment de les dones, tot i queencara avui no estigui prou reconeguda i manifestada.En el marc de les relacions és on, fins i tot estant tambéen marcs associatius i normatius generals, les dones ensmovem. A manera d’exemple, moltes vegades les reu-nions de les associacions de dones es fan en horarisadequats al quefer de dones, o a cases pel gust de rela-cionar-nos que tenim i prodiguem.

El plus que aportem les dones immigrades és el fetque som, actualment, les que estem fins i tot des del

71

vessant laboral en el marc de la cura de persones, del’obra de civilització. Som les que estem treballant en elstreballs de cures (de nenes, nens, ancianes, ancians) isostenint el fil i el teixit quotidià social. Això, al contraridel que pot ser valorat socialment com un dèficit (els tre-balls menys reconeguts, els més mal pagats, els que notenen estatus social) aporta al moviment de dones immi-grades en general una òptica de coneixement profundde la societat on estem vivint: el futur (nenes i nens) i elpassat (ancianes i ancians), a més de la tasca meravello-sa de la cura i de la possibilitat que genera aquest treballa altres dones per als altres àmbits laborals.

És, doncs, als parcs i mercats, fonamentalment, ones generen relacions d’intercanvi i quotidianeïtat entredones immigrades que treballen als àmbits domèstics.Aquestes relacions són les que estan proporcionantinformació preciosa sobre cursos, promoció laboral,oci, etc. Tasca que també es du a terme en el marc asso-ciatiu, però que és menys efectiva quant a les condi-cions reals i vitals de les dones immigrades. Quan, a talld’exemple, amb les pràctiques de la tontina africana, odavant els ulls sorpresos d’alguna llatinoamericana enllegir atentament l’esquema dels estatuts d’una asso-ciació, ens fixem en el que ens reflecteix sobre les for-mes clàssiques i reconegudes de la participació social;veiem que les dones –moltes d’elles– en realitat s’ajun-ten per fer alguna cosa concreta i quan això ocorre esdesfà el grup. No necessiten continuar eternamentomplint de contingut aquest grup, eternament lligadesa uns preceptes estatutaris. Això, per exemple, es viutambé molt quotidianament en el marc de les AMPA.

Les mares (i algun pare) s’ajunten per organitzar elsesdeveniments que es repeteixen cada any (Nadal, SantJordi, els llibres de setembre, les excursions, la festa defi de curs, etc.). Caldria aturar-se a qüestionar si, real-ment, el marc actual de participació representativa con-corda amb la realitat quotidiana o, fins i tot, aturar-se aobservar atentament com són les relacions entre donesen aquests marcs normatius, reconeguts socialmentcom a interlocució participativa.

Continguts i contingents...Les formes i els moments d’unió temporal per a l’acciósocial depenen de la diversitat de dones a què ens refe-rim si parlem del marc del procés migratori. Hi ha xar-xes entre dones que s’han esmentat ni classificat, quefins i tot poden passar anys d’inactivitat per tornar-se areunir en un altre moment temporal.

Malgrat la diversitat, podem afirmar que hi ha ciclesvitals que acompanyen: l’arribada i la necessitat d’in-formació i acompanyament; la maternitat i la necessi-tat de llaços que emulin la família; la jubilació o l’atur;les separacions matrimonials; la vida escolar; l’adoles-cència de les filles i dels fills; tornar a començar si etsfilla de la migració...; els esdeveniments externs, comla repressió o l’enduriment de les normatives o elsbrots de racisme i xenofòbia; la violència estructural oconcreta; fins i tot el més pur desig de relacionar-seamb dones, pot ser el detonant per posar en marxa lesrelacions entre dones que sempre estan presents enca-ra que no siguin esmentades ni socialment ni acadèmi-cament.

72

73

On participen les dones immigrades?

Una proposta de tipologiesAssociacions de dones. Generalment estan relaciona-des amb el moviment feminista o amb les pràctiquesd’autoajuda entre dones que ja practicaven en els seuspaïsos d’origen. Les que estan relacionades amb elmoviment de dones posen l’accent en les respostespoliticopúbliques contra les discriminacions que patei-xen com a dones, o per la igualtat de drets en relacióamb els homes del mateix col·lectiu. En canvi, les asso-ciacions que posen l’accent en les pràctiques d’autoaju-da, se centren en l’autonomia laboral de les dones coma resposta idònia de lluita contra les desigualtats itambé com a manteniment de costums culturals on lesdones són les que transmeten els sabers a les filles.Aquesta divisió no és estricta, sinó que s’observenaquestes tendències, i s’insisteix que en les associa-cions de dones immigrades les pràctiques i els posicio-naments també són diversos i interrelacionats.

Grups de dones en associacions d’immigrants. Aquestsgrups fonamentalment duen a terme tasques de reivin-dicació de les diferències en les demandes i necessitatsrespecte de la immigració en general que, en contra deles estadístiques, és vista encara com una qüestió majori-tàriament masculina. Es treballa en la part politicopúbli-ca en coordinació amb el col·lectiu d’immigrants genè-ric, però des d’espais exclusius de dones.

Grups de dones en associacions culturals o de pro-moció de les cultures dels països d’origen. En aquestsgrups les dones desenvolupen diverses activitats, sense

74

que es verbalitzi el fet de ser dona o la consciència delfet de ser dona, però insistint en les activitats de pro-moció de la dona com ara la formació, els drets repro-ductius, la independència econòmica, etc.

Grups de dones que participen en associacions desuport a immigrants. Aquests grups estan difuminatsdintre de la gran varietat existent d’associacions i ONG,i destaquen per les tasques de sensibilització sobre lasituació de les dones immigrades, ja sigui les que viuena Catalunya com les que viuen als països del sud. Espodria afirmar que, principalment, en aquestes asso-ciacions les dones duen a terme tasques d’acollida,informació i defensa de drets. Cal destacar també queles dones compatibilitzen militàncies i activitats labo-rals, i professionalitzen les seves tasques de promocióde les dones.

La pràctica política de la relació. La participació enrelació és la més estesa entre les dones, com podemcomprovar en mirar i mirar-nos en allò quotidià. Aixímateix, aquesta participació en relació forma part del’anomenada política de les dones, malgrat que de vega-des, tant a les reunions informals com en la realitzaciód’aquesta participació (l’acció), ens puguin semblaranecdòtiques. L’efectivitat d’aquesta pràctica de les rela-cions (practicada conscientment i políticament) i del’activitat política que se’n deriva s’ha demostrat encada acte i en cada acció realitzada per dones. Així,entre nosaltres, podem trobar mil exemples de comorganitzem un acte i amb qui comptem en els mo-ments de necessitat d’accions (trucades a l’agenda deles dones que coneixem, que tenim més pròximes, que

75

veiem quotidianament, etc.). Malgrat això, encara faltamés generació d’allò simbòlic i de pràctica de llibertatde dones perquè aquests actes i accions siguin esmen-tats i reconeguts socialment com allò polític.

La majoria de dones immigrades practiquen, tal compracticaven en els seus països d’origen, la relació entredones com a fórmula idònia per aconseguir els seusinteressos i sostenir els seus desitjos, com a espai desuport, de creativitat i de recreació. Per això es podriaconsiderar que la pràctica de la relació entre dos és ori-gen i fonament de les pràctiques polítiques de lesdones, independentment que s’utilitzin els instru-ments estatutaris per donar un relleu institucional aaquestes pràctiques. Si això es fa és principalment perpoder incidir també en l’anomenat allò social des d’unaltre lloc, però no és prioritari per a la majoria de lesdones immigrades. El prioritari continua sent la pràcti-ca del plaer de la relació pel propi plaer i no pel caràc-ter instrumental que se li pot donar. Però, així mateix,és en relació i en la pràctica política de les relacions onles dones troben majoritàriament espais per aconse-guir els seus desitjos, llocs de vida i de creació i recrea-ció de la vida que portem a terme les dones.

La participació de les dones segons l’origen

Diferències i similituds…Com hem vist abans, partim de l’afirmació que lesdones immigrades participem en diverses associacionsi de diverses maneres. Les dificultats majors provenen,fonamentalment, tant de les estructures de les associa-

76

cions existents, que tendeixen a homogeneïtzar-se, comde les condicions materials de vida quotidiana de lesdones, que els dificulta poder participar d’allò públic.

Malgrat aquests condicionaments, les dones tambéestan en associacions i les valoren com a instrumentsidonis en els moments de necessitat d’unió per lluitarpels seus drets; en els moments de reivindicació publi-copolítica en la política de la representació i d’exercicide drets democràtics; en els moments d’elaboració depropostes programàtiques i de canvis legislatius. Almateix temps, continuen teixint les seves relacionsinterpersonals, complexes i no homogènies, que fluei-xen entre les trobades espontànies per aconseguirobjectius immediats i parcials i que coincideixen mésamb els seus propis temps vitals.

A grans trets, i com una aproximació, hi hauria lestipologies següents segons els països d’origen o àreesgeogràfiques de procedència de la migració:

Àfrica. Les dones africanes tenen per costum reunir-se quotidianament en espais separats dels homes. Noes tracta que no hi hagi el patriarcat a l’Àfrica, però laveritat és que són les dones les encarregades de trans-metre, educar, construir en el llenguatge allò simbòlicde traslladar els sabers ancestrals a les filles i als fills, ales nétes i als néts. La forma de reunir-se de les donesés producte tant de costums com de necessitats de com-partir vida, ja que el marc publicoprivat no està estric-tament delimitat i en tot cas no és percebut d’aquestamanera dicotòmica per part de les dones africanes. Enarribar a Catalunya, aquesta tendència de reunir-seentre dones no és gaire forçada, sinó, al contrari, molt

77

natural. En el procés migratori, la pràctica de reunir-seacull des de les necessitats afectives, de compartir ambd’altres, fins a poder ajudar-se mútuament. Insisteixenque no es tracta d’una lluita contra els homes i, almateix temps, aquests no veuen cap perill en les reu-nions de dones ni, generalment, s’oposen a aquestespràctiques. D’altra banda, les dificultats en la fundaciód’associacions pròpies com a dones rauen principal-ment en el que podríem anomenar el per què s’associenles dones: les dones de l’Àfrica sempre es reuneixen ambaltres dones per aconseguir objectius immediats. ACatalunya, les associacions es funden també per acon-seguir objectius, però són recollits en estatuts com agrans línies d’actuació amb vocació de permanènciaindefinida en el temps. Els grups d’africanes es reunei-xen per aconseguir els seus objectius, i, un cop aconse-guits, es dissol el grup fins que sorgeixi una novanecessitat. Podríem afirmar que, per a una africana,seria un sense sentit reunir-se per no aconseguir mail’objectiu: té més prestigi un grup que aconsegueix elsseus objectius en menys temps que un que es mantin-gui indefinidament en el temps i que plantegi objec-tius a llarg termini (al contrari que a Catalunya, ontenen més prestigi les entitats i associacions que fatemps que treballen en algun camp social que una altraque s’acaba de fundar). Malgrat que aquesta és la sen-sació general, valoren l’existència d’associacions dedones com un espai on s’acull les que arriben, on espoden transmetre els sabers de les més grans, on es prac-tica la solidaritat i l’afectivitat entre les dones africanes.Hi ha, llavors, sense perdre les arrels, una adaptació a

78

la formes majoritàries de participació catalana querevesteixen el format associatiu.

Amèrica Llatina. Les dones llatinoamericanes prove-nen del mestissatge cultural i d’una descolonització onvan prevaler els valors i les pràctiques promogudes desd’Europa, i desconeix majoritàriament les pràctiquesindígenes de participació. Des de llocs de participacióque podríem considerar molt polititzats, les dones par-ticipen com a tals en els àmbits de les organitzacions ipartits polítics, en els sindicats, en el moviment femi-nista. En el seu procés migratori, els són més properesi acceptables les pràctiques associatives que s’inscriuenmajoritàriament en la cultura catalana. I, a causa d’a-quest fet, les podem trobar participant en associacionsgeneralment mixtes (de dones i homes) i també en lesde dones (moviment de dones).

Àsia. En aquest cas faria falta diferenciar entre duespolaritats. D’una banda, les dones xineses i, a l’altreextrem, les dones japoneses, per posar exemples queil·lustrin les diferències. Les dones xineses també duenamb elles costums ancestrals on les figures maternessón les encarregades de la transmissió cultural, i sóncostum les reunions entre dones com una cosa queforma part de la vida quotidiana. Al mateix temps, l’e-xistència d’unes determinades circumstàncies políti-ques han influït fortament perquè es practiquin altrestipus de participació de les dones, promogudes sobre-tot des de l’Estat. A Barcelona, per exemple, hi haunions de dones joves i la creació d’associacions dedones xineses, i són també dones les que promouenles associacions culturals xineses existents. Respecte de

79

les dones japoneses, no hi ha una associació estricta-ment com a dones, i no obstant això són més donesque homes les que estan en les promocions culturals,de disseny i d’art.

Magrib. En relació amb les dones magribines, tambéhi ha diferències substancials entre les que provenend’Algèria o les que vénen d’alguns llocs del Marroc, perexemple. Les primeres participen activament en l’asso-ciacionisme de promoció cultural i econòmic, amb ungrau d’exercici de drets semblant al de Catalunya i ambdones feministes que promouen activitats sense arri-bar a fundar associacions pròpies. Respecte al Marroc,sí que hi ha associacions estrictament de dones, on esparticipa activament com un exercici de transmetre icompartir entre dones i també des de les demandesconcretes com a dones en la lluita per la igualtat dedrets. Alguna associació reivindica, també, les llibertatsreligioses i treballen des de la interpretació de l’islamcom a text religiós no discriminatori. Però mentre queen la història del Marroc no trobem pròpiament unaruptura civil relacionada amb la religió, a Algèria sónde coneixement públic els gravíssims incidents ocasio-nats per la radicalització del fet religiós. Encara queAlgèria (de tradició republicana) es podria visualitzarcom un estat més modern que el Marroc, aquests fetshistòrics afecten la societat en general i les dones enparticular, també les que migren.

Sud-est asiàtic. Les dones provinents del Pakistan, deBangla Desh i de l’Índia no han fundat associacionspròpies. Participen activament en tasques de difusiócultural dintre d’algunes associacions d’immigrants, i

80

hi ha determinades pràctiques de l’entre dones sobretotpel que fa a la formació i a l’accés general a l’educaciótant en les associacions pròpies com en la xarxa públicade recursos. En els seus països d’origen sí que hi hapràctiques associatives, gairebé totes centrades en elsdrets i en la promoció de les dones. D’aquesta manerahan participat molt activament en els projectes de des-envolupament i són pioneres en l’ús dels recursos demicrocrèdits. En el procés migratori perden bastantsoportunitats en la creació de negocis propis, a causafonamentalment de la legislació restrictiva de drets queregula la reagrupació familiar. Els seus llocs de reuniómés lliures es donen entorn de les filles i dels fills, enels parcs propers a les escoles, on es reuneixen infor-malment i intercanvien informació i porten a termepràctiques de suport mutu. D’altra banda, les donesprovinents de les Filipines fa molts anys que hi són, ihan fundat les seves associacions pròpies com a dones,i en les mixtes també són més dones que homes les queduen la direcció i l’organització de les associacions. Lamajoria d’aquestes associacions s’han creat en el marcde les necessitats pròpies del col·lectiu (més dones quehomes) atesa la història de la migració filipina: d’unabanda, la clara canalització des de l’Estat emissor comdel receptor de la migració femenina filipina cap a lestasques del servei domèstic. Això ha generat unesnecessitats pròpies, com ara l’accés a la informació,drets laborals, compartir afectivitat en espais fora del’àmbit laboral, i, d’altra banda, la gran influència de l’Es-glésia catòlica en el col·lectiu filipí en general. Aquestsentit de participació en la comunitat, en allò col·lec-

81

tiu, a més de la llarga trajectòria històrica que ja té elcol·lectiu, fa que siguin avui dia una tipologia d’asso-ciacions molt diferenciada de la resta de la immigracióprovinent del sud-est asiàtic.

Est d’Europa. L’heterogènia migració provinent del’Europa de l’est ens obliga a fer generalitzacions queseran solament una mera aproximació a les dones. Lahistòria de la majoria d’aquests països pesa molt res-pecte de les creences sobre l’associacionisme en gene-ral quan les dones s’hi apropen. Podríem dir que hiha, en principi, una pràctica habitual d’associacionis-me, com a posició fonamentalment corporativa dedefensa de drets i situats a partir de les condicions idels drets laborals. Les dones anomenades de l’esttenen una pràctica històrica de molta participació enl’esfera politicopública, gairebé sempre associada al’estructura de l’Estat que la propicia, i per tant, tambéla condiciona. La majoria d’aquestes dones tenen unacapacitació acadèmica que, moltes vegades, no veuenreconeguda a Catalunya, i les seves reunions i acosta-ments a les associacions d’immigrants se centren prin-cipalment en les demandes generals contra les lleisantiimmigració i restrictives de drets, així com en lalluita per les possibilitats de millores i promoció delsdrets laborals. La majoria són les que anomenem viat-geres soles, però moltes també han vingut en processosde sol·licitud d’asil amb els seus marits i filles i fills.En tots els casos són dones que participen activamenten l’esfera pública i utilitzen diverses estratègies sensehaver arribat encara a formar associacions pròpies quefuncionin quotidianament.

82

Futurs...Des de les tipologies proposades es podrien verificardues tendències principals. D’una banda, els grups dedones que, a partir d’un primer moment d’arribada alcol·lectiu d’immigrants definit pel país d’origen, comen-cen a generar grups exclusius de dones i, mitjançant lesrelacions amb el moviment feminista, gradualment vanmanifestant la necessitat de situar-se en primer lloccom a dones i en segon com a immigrants. Aquestasituació no és ni homogènia ni és un procés lineal, peròmés enllà del nom de l’associació es poden visualitzarclarament les estratègies pròpies de les dones per rela-cionar-se, expressar-se, i fer pràctiques i recerques dellibertat. I és una situació que no solament sorgeixde les dones immigrades com un desig de trobar-seamb les dones autòctones, sinó que la trobada es pro-dueix per doble via, ja que des del moviment de dones(feminista) també es convoca i es promou la participa-ció de les dones immigrades a partir dels elementscomuns com a dones.

D’altra banda, l’altra tendència que es fa visible ique, en principi, podria semblar contradictòria ambla citada anteriorment, és la irrupció dels grups dedones joves (immigrants o filles d’immigrants) quebusquen espais propis per compartir experiències,desitjos i relacions. En general es visualitzen en dosllocs: les associacions de dones joves autòctones (onpromouen la participació pròpia) i dintre de les asso-ciacions de dones immigrades en els espais anome-nats joves.

83

Noves formes, noves valoracions o expressió de realitats? La immigració, la trobada amb l’altre/l’altra, és, en reali-tat, una oportunitat-mirall i hauria de ser tractada comaixò i no com una problemàtica. Així, doncs, partim d’unaexperiència pròpia d’haver-nos mirat al mirall, on hempogut visualitzar, verificar i saber efectiva i eficaç aquestaforma de participació en relació de les dones immigra-des (que també practiquen les dones en general).

Hi ha, sens dubte, un desig de participació de lesdones i, a més, hi ha una realitat contundent que mos-tra i demostra aquesta participació, que és també histò-rica en el moviment de dones. No és del tot real la pre-sumpció que les persones participen per haver llegitun tríptic informatiu i/o assistir a una campanya desocis en una determinada associació. La majoria de lesvegades, la realitat és que les persones s’apropen alsllocs de participació social majoritàriament per afini-tats molt concretes i relacions amb altres persones.

Així és la realitat participativa en tots els àmbits.Però per expressar i comentar el desig de participa-

ció social que tenen les dones que provenen d’altresescenaris humans, ens hem de referir al procés migra-tori, i insistir en la no-homogeneïtat de les dones.

Sobre la taula estan els condicionaments materials devida pels quals moltes dones poden veure restringits elsseus desitjos de participació. Algunes dones considerenque no tenen temps per a les reunions (tenen treballs ambhoraris incompatibles; o fills i filles a qui cuidar, etc.),o no troben una utilitat pràctica immediata a aquest tipusde participació. Es refereixen majoritàriament als llocsde participació social de l’àmbit de l’associacionisme.

84

Des de l’altra banda, es considera que en realitat lesdones no volen participar i que no es mobilitzen pelsseus drets per les enormes problemàtiques: les victi-mitza i les responsabilitza de la seva situació.

Al mateix temps, no obstant això, les dones expres-sen el desig de relacionar-se amb altres dones, i a aixòsí que li veuen la utilitat pràctica: l’intercanvi, l’autoa-juda, passar-se informació, acompanyament, acollida(fonaments de moltes de les associacions) i aquest tipusde relació la practiquen en el dia a dia, en el quotidià.Generalment és a partir d’aquestes relacions que esplantegen després la necessitat de dotar-se d’organitza-ció organitzada. I això, moltes vegades, genera un cer-cle viciós, ja que els marcs participatius de les associa-cions tenen dificultats per acollir el quotidià, el dia adia. No poques vegades, les associacions depenen defactors externs per al seu funcionament (els interessosde l’Administració, p. ex.), s’homogeneïtza la participa-ció, es genera una espècie de subjecte participatiu que ésen realitat una abstracció de les persones reals. Es fancoses pel poble, però sense el poble: es generen discursosexcel·lents cap a la societat i per la societat, mentre quemoltes vegades fallen les estructures internes, incloent-hi la democràcia interna de les associacions.

Les relacions de dones són participació socialAquestes relacions de dones estan, efectivament, soste-nint la societat. A tall d’exemple, moltes de les pràcti-ques de les ONG amb la implantació dels microcrèditsdirigits a dones immigrades reconeixen aquests teixitssocials i de relacions que poden generar un màxim apro-

85

fitament (i màrqueting) per als negocis acabats d’esta-blir. El suport mutu i quotidià (sense cites prèvies nisol·licitud de noms) és fonamental a la vida de moltesdones immigrades. Lamentablement aquestes situa-cions, pel fet de ser inaprehensibles des del llenguatgede la representació social, no són reconegudes i moltesvegades la intervenció pública i institucional pot ser fatalper a aquestes relacions. En aquest sentit també calreflexionar sobre el paper de les institucions respectedels moviments socials i respecte de les relacionssocials. Quan, en principi de bona fe i reconeixent elpaper preponderant d’alguna dona, la capten per a lapolítica de la representació, li fan perdre el teixit quo-tidià de les relacions i és molt difícil poder manteniraquests teixits fluids i al mateix temps complir larepresentació institucional. No es vol dir amb això queés impossible poder aconseguir un equilibri, sinóque és difícil mantenir-se al mateix temps en dos regis-tres: la política de les relacions i la política de la repre-sentació.

Les relacions en el marc del col·lectiu són fluctuants.Les relacions i les tradicions heretades/importades itraslladades a un marc que no les reconeix com a talspot comportar efectes nocius que degeneren en unesrelacions d’autoritat en el país d’origen, transformadesen autoritarismes en un altre país. Així, per exemple, lacultura de les àvies (Àfrica, Amèrica Llatina) casa moltmalament en un lloc on hi ha un clar menyspreu cap ala vellesa i la seva saviesa. Aquesta obra civilitzadora,portada a les maletes de les dones immigrades (fona-mentalment, encara que no únicament) seria com una

86

gran oportunitat per a Europa, i ha de ser reconeguda imanifestada, i també considerada una categoria socialrellevant.

Les dificultats per participarLes dificultats fonamentals que trobem les donesimmigrades són, d’una banda, les condicions materialsde vida produïdes i reproduïdes sistemàticament. Elnostre treball és vist socialment com el treball queningú no vol i a partir d’aquest moment serem vistescom les pobres que venim a cobrir llocs de treball nodesitjats. Les condicions reals del mercat laboral difi-culten i sovint generen frustració individual, que estrasllada a allò social, ja sigui en participació social, jasigui a través de filles i fills.

Els horaris i les formes de participació social són, engeneral, contraris als horaris i a les formes de vida quo-tidiana de dones.

La representació visual de la migració encara conti-nua sent masculina.

La mirada (i l’expectativa) de moltes dones del movi-ment feminista continua estant ancorada en els dèficitsde les dones immigrades. Representem el burka, el japassat; les no emancipades. Falta expressar la nostraaportació social i les nostres formes, com a dones, departicipació social. Fonamentalment la més important:l’obra civilitzadora portada a terme per dones, no totesimmigrants, però sí totes les immigrants.

Les tipologies, els formats, el sentit de l’associacio-nisme institucionalitzat, la professionalització creixent,fins i tot la instrumentalització en l’anomenada demo-

87

cràcia participativa, exigeix un subjecte participant que,en realitat, és una espècie d’abstracció i fins i tot unaprofessional participant. Mentre es verifica aquesta ten-dència, al mateix temps es desconeix la participacióquotidiana de teixir relacions no institucionals peròtant o més efectives, que es practica més en l’entre donesal llarg de la història de les dones.

88

CONCLUSIONS

Al llarg d’aquest text hem pretès recollir aquesta recenthistòria de la immigració a Catalunya, que té veu i cosde dona. Seguim considerant important poder expres-sar i expressar-nos i generar un espai simbòlic que ali-menti, des de les nostres aportacions socials, la nostratasca quotidiana de fer societat, les nostres relacionsreals entre dones com a fórmules vàlides de participa-ció política.

Voldríem eradicar l’imaginari social de pobres dones,tan lligades conceptualment i mirades com a exclosessocials, on no se’ns deixa donar i es pretén que sola-ment volem rebre. On el silenci de vegades és el refugien què moltes de nosaltres ens situem, perquè la comu-nicació no comporta comprensió sinó malentesos.

La història ja s’està fent, vivint, existint en les mira-des de les dones i en les seves estratègies quotidianesde fer la vida. La diversitat és la realitat, com també lesnecessitats que cal cobrir, no imputables ni als desitjosni a les voluntats de les dones sinó com a constriccionsimposades socialment. No som, doncs, ni víctimes niresponsables directes d’aquestes situacions condiciona-des pel sistema econòmic i patriarcal i, per això, fins i

89

tot generalitzant, continuem exigint apostes polítiquesclares perquè s’eradiquin els obstacles a la llibertat i ala potència de les dones, generadores, alimentadores isustentadores de societat.

Insistim en la nostra història ancestral de fortalesa,força de dones que usem i prodiguem la mediació entrenosaltres i el món com a eina útil per al teixit de la vidaque creem i recreem ja a Catalunya.

Des de fa més de 30 anys...

1 N.d. T.: La tontina és una font de crèdit no oficial. La pràctica tra-dicional de la tontina permet que les dones africanes, p. ex., duguina terme els seus projectes gràcies a la posada en comú de fons.