les daphnies de l’alt campfsalat/seminari/treballs%20de%20... · bassa de l’oncle enric: bassa...

Les daphnies de

l’Alt Camp

Oriol Cartanyà Clols Treball de recerca Tutor: Paco Cobler Martínez

Les daphnies a l’Alt Camp Oriol Cartanyà Clols 2n de BAT- I.E.S Narcís Oller

- 1 -

Índex Índex 1

Introducció 2

Situació. 4

Detalls de les basses. 6

Les daphnies 9

Morfologia i anatomia. 9

Biologia i ecologia. 11

1 Factors físics i químics 13

1.1 Profunditat de l’aigua. 13

1.2 Transparència de l’aigua. 15

1.3 Temperatura. 17

1.4 Com s’omple la bassa. 19

1.5 pH. 21

1.6 Sals. 23

2 Factors biològics 25

2.1 Altres insectes. 25

2.2 Algues visibles. 27

2.3 Peixos. 29

2.4 Ous de daphnia, efipis. 31

3 Proves a les daphnies 33

3.1 Quantitat de daphnies. 33

3.2 Variabilitat de l’espècie. 34

Conclusió final 36

Bibliografia 37

Gent que m’ha facilitat informació 37

Agraïments 37


- 2 -

Introducció El principal problema que sorgeix a l’hora d’afrontar el treball de recerca és triar

un bon tema, afortunadament, jo feia molt de temps que tenia clar el meu: les

daphnies.

I la qüestió ara és... per què? .Perquè un noi de 18 anys es fixa en uns petits i

gairebé invisibles crustacis, que la majoria de la gent normal ni saben que

existeixen i en cas de saber-ho no li donarien la més mínima importància?

Doncs, tot comença fa uns 7 anys quan jo era sols un nen i anava pel camp

amb el meu cosí gran, l’Enric, que estudiava biologia. Un bon dia en una

passejada pel bosc, de sobte, descobrirem una bassa abandonada (bassa que,

qui ho diria, anys més tard he analitzat per aquest treball). Bé, el meu cosí, un

apassionat dels artròpodes, va decidir mirar que hi havia en aquella bassa.

Després d’una estona observant l’aigua va descobrir-hi daphnies. M’explicà que

eren aquests animalons i perquè despertaven l’interès d’alguns biòlegs,

després, es va treure el mitjó i el va fer servir de filtre per recollir unes quantes

mostres. Amb el mitjó ple de daphnies vam arribar a casa del meu oncle i les

vam posar en un pot. Ell se’n va emportar unes quantes i va intentar fer-les

criar sense èxit. Més endavant, ho vaig intentar jo hi me’n vaig sortir.

Potser la introducció s’està sobrecarregant d’elements nostàlgics però la veritat

és que aquest fet va marcar un interès per uns animalets desconeguts per mi

fins llavors. Qui m’ho hauria dit en aquell moment que, anys més tard, la meva

felera per les daphnies em serviria per no trencar-me el cap a l’hora de buscar

tema pel treball de recerca.

Bé, triat ja el tema calia enfocar el treball, tenia un parell de coses molt clares

des del principi: volia un treball pràctic i que aportés un granet de sorra (encara

que molt petit) al coneixement de les daphnies en basses del territori. Per

aquests motius vaig seleccionar basses properes al nucli urbà de Valls i em

vaig proposar analitzar el perquè de moltes qüestions que sorgien en torn de

les poblacions de daphnies trobades.

Tot i ser un treball el màxim pràctic possible ha estat indispensable la recerca

d’informació tant de la filogènia com la fisiologia i la morfologia de les daphnies.


- 3 -

A nivell morfològic he quedat gratament sorprès del que es pot arribar a

analitzar amb forces mostres, paciència i un microscopi adequat.

En el treball s’analitzen gran diversitat d’aspectes de les daphnies i també de

les aigües on es troben. L’estudi de l’estat de les basses ha estat clau per

relacionar diferents factors físics i químics amb les poblacions de dàfnids,

sense oblidar factors mediambientals i biològics.

No puc acabar la introducció sense donar les gràcies a tot un cúmul de

persones que m’han ajudat desinteressadament en diversos nivells, des de

tolerar l’existència de pots, ampolles, i potets plens de daphnies per tot arreu

fins a deixar-me entrar en diferents finques per mostrejar les basses passant.


- 4 -

Situació Aquestes basses es localitzen a l’Alt Camp, més concretament, als boscos de

Valls, a la carretera de Puigpelat i a la carretera de Nulles.

Oncle Enric, Rentador Freixes,

Masmolets, Laura, Torrent

Veïns Aura, Aura

Paco 1, Paco 2

Basses: Veïns Aura i Aura


- 5 -

Basses: Oncle Enric, Rentador Freixes, Masmolets, Laura i Torrent

Basses: Paco 1 i Paco 2 Detalls de les basses

Aquest apartat es basarà en una breu descripció de cada una de les

basses sotmeses a l’estudi:

Aura : Bassa que presenta una profunditat de 80cm, una amplada de 1,5m i

una llargada de 2m. No hi observem daphnies i s’omple amb l’aigua del pou.

Té una peculiaritat, és una bassa la qual va ser construïda al interior d’un

galliner, que ara està en desús. Això comporta que els ocells de l’exterior no

puguin anar-hi a beure i els efipis no hi són transportats.


- 6 -

Aura veïns: Bassa de grans dimensions, 10m de radi i una profunditat de

6m. No hi ha daphnies i s’omple d’aigua del pou. Podem observar-hi carpes

de riu, un peix que es menja les daphnies.

Bassa Masmolets: Bassa rodona de 5m

de radi i una

profunditat de 1,5m.

No hi ha daphnies.

S’omple de dos

maneres, amb aigua

del pou i de la pluja.

Un fet curiós és la

metodologia

d’aprofitament de les aigües de les precipitacions. En el nostre clima trobem

abundants i sobtades precipitacions primaverals, per tal de no perdre

aquesta quantitat d’aigua, el propietari de la finca ha dissenyat un curiós i

complex sistema de canals. Amb l’ajuda de pendents i el principi de vasos

comunicats es recull l’aigua dels teulats d’una part considerable de

Masmolets.

Aquests canals també influeixen en la flora aquàtica de la bassa, ja que en

els ambients creats al interior dels tubs s’hi reprodueix una mena de llot que

posteriorment serà abocat a la bassa.

Igual que a la bassa anterior també hi ha carpes.

Bassa Laura: Bassa rectangular de 10m de llargada, 5 d’amplada i 2,5m de

profunditat. Hi ha una baixa població de daphnies i s’omple gràcies a un

molí de vent que fa pujar l’aigua del pou.

Aquesta bassa presentarà unes característiques que estaran relacionades

amb el fet que l’aigua és constantment renovada.


- 7 -

Hem de tenir en compte que està destinada al regadiu d’avellaners i els

períodes d’omplenament i buidatge estaran directament relacionats amb les

demandes hídriques dels avellaners.

Rentador dels Freixes: Rentador de 1m per 1m i

una fundaria de 70cm. Hi

ha una població de

daphnies elevada i

s’omple gràcies a un pou,

quan és època de

sequera, i sinó amb la

pluja.

Antigament els ex-

propietaris destinaven el rentador a realitzar la seva funció original,

actualment ha quedat com a mera curiositat històrica i amb funcions

decoratives. A més a més, les aus del territori, amb el temps, han après que

aquest és un lloc de difícil accés per humans i caçadors i poden anar-hi a

beure amb tranquil·litat. A nivell nostàlgic només anotar que si s’hi passa

cap al capvespre, sempre hi trobarem el mateix pit roig. En els últims anys

degut a la sequera que hem patit, grans mamífers boscans com el porc

senglar s’acosten a les cases buscant aigua i també és freqüent sentir-los

rondar el rentador.

Bassa Paco 1: Gibrell que presenta una profunditat de 50cm, una llargada

de 70cm i una amplada de 50cm. Hi ha poques daphnies i s’omple amb la

pluja i sinó, quan és època de sequera, d’aigua d’un pou. En aquest gibrell

el propietari, hi té plantades una bona diversitat de plantes aquàtiques.

Bassa Paco 2: Banyera d’1m de longitud, 50cm d’amplada i 50 cm de

fundaria. Hi ha una gran població de daphnies i s’omple amb la pluja i sinó,

quan és època de sequera, d’aigua d’un pou. A l’aigua hi ha una gran

concentració d’algues microscòpiques.


- 8 -

La banyera està enterrada en la seva totalitat de tal manera que el “toll”

d’aigua queda a ras de terra i força integrat a l’entorn. El propietari, en Paco,

té la intenció de crear les condicions idònies per poder-hi plantar diferents

plantes aquàtiques. La hipòtesis més probable és que la població de

daphnies d’aquesta bassa anirà minvant fins a semblar-se força a la de la

Bassa Paco 1, ja que la intenció és plantar-hi el mateix que a la bassa Paco

1. Per aquest mateix motiu és probable que les espècies de daphnies que hi

ha canviïn la seva morfologia externa o s’hi introdueixi una nova espècie

més adaptada als futurs factors i que desplaci l’actual.

Bassa de l’Oncle Enric: Bassa que presenta una profunditat d’1m, una

amplada de 3m i una llargada de 3m. Hi ha una població de daphnies

elevada i s’omple únicament de l’aigua de la pluja. La major part de l’any

està buida. Això fa que hi puguem trobar una gran concentració d’efipis i

que de daphnies només n’hi trobem a l’hivern. Aquesta bassa està en molt

males condicions per l’abandonament i el pas del temps, antigament

s’usava per regar però el canvi de conreu de les terres de l’entorn, va fer

que aquest punt d’aigua fos prescindible. Una de les parets està esbotzada i

la bassa ha quedat mig emplenada de terra, aquest fet modifica les

condicions típiques d’una bassa corrent. El creixement de flora disposa de

terra subaquàtica i no ciment com sol ser habitual en basses en bon estat, a

més a més els forats en el terra de la bassa fan que l’aigua no aguanti tant

de temps. En la fotografia posterior veiem la flora que esmentàvem que

creix dins la bassa: canyes, esbarzers i diferents herbes.

Bassa torrent: Bassa quadrada de 1,5m i una fundaria de 2m. Hi ha una

població de daphnies elevada i s’omple únicament de l’aigua de la pluja. En

conseqüència passa el mateix que a la bassa de l’Enric.


- 9 -

Les daphnies Les daphnies constitueixen un grup de crustacis conegudes comunament amb

el nom de puces d’aigua, que es poden veure amb regularitat a les

observacions microscòpiques de mostres d’aigua, sobretot d’aigües dolces. La

classificació d’aquests organismes seria la següent: Filum--Artropode. Classe--

Crustaci. Subclasse--Branquiopode. Ordre--Cladocer. L’ordre comprèn diverses

famílies amb moltes espècies sotmeses a una gran variabilitat.

Morfologia i anatomia: Les daphnies són crustacis petits de mida entre 0,2 i 4 mm.

El cos és protegit per una closca de dues peces; l’anterior, dita elm o escut

cefàlic, cobreix el cap i es prolonga ventralment en un rostre més o menys agut

i lateralment en unes quilles o reforços anomenats fòrnixs, que cobreixen el

punt d’inserció de les segones antenes. La peça posterior cobreix la resta del

cos i és formada per dues valves amb articulació dorsal que es solden

anteriorment amb l’escut cefàlic. Les valves solen tenir estries o reticles que es

formen com a resultat de l’engruiximent del límit de les cèl·lules hipodèrmiques i

tenen valor sistemàtic.

El cap porta un ull compost gros, procedent de

la fusió de dos ulls i un ocel·le. Els apèndixs

cefàlics són reduïts. Les antènules són molt

curtes i amb un grup de sedes terminals

sensorials, de funció olfactòria, mentre que les

antenes es troben molt desenvolupades i tenen

funció natatòria. Les mandíbules són robustes.

Les maxil·les i les maxil·lules es troben molt poc

desenvolupades. El labre és d’estructura

variable, carnós o en forma de placa.

A la majoria dels dàfnids la segmentació del cos no s’evidencia. El tòrax és

reduït i format per 4-6 metàmers que es corresponen amb els 4-6 parells

d’apèndixs. L’abdomen es doblega ventralment, i la part posterior, on s’obre

l’anus, rep el nom de postabdomen; té el marge dorsal armat de denticles i es


- 10 -

prolonga posteriorment en una furca en forma de dues garres; l’estructura del

postabdomen és característica de cada espècie, i per això es considera de gran

valor en taxonomia.

Pel que fa a l’anatomia, l’aparell circulatori consta d’un cor molt simple que

recull la sang per la part posterior i la impel·leix per l’anterior, tot regant els

diferents òrgans del cos. L’aparell digestiu s’obre a la boca. Aquesta està

limitada per sobre pel labre, a l’inici de l’esòfag i, lateralment, per les

mandíbules, aquestes asimètriques, molt complicades, fortes i quitinitzades.

L’estómac acostuma a formar dos cecs

dirigits cap endavant, i dóna pas a l’intestí,

de la llargada diferent, segons el règim

alimentari: a les formes que s’alimenten de

sediment (macrotrícids i alguns quidòrids) és

més llarg i es caragola fent un bucle. El

sistema nerviós consta d’un cervell anterior,

un nervi pre-esofàgic i un cingle periesofàgic,

seguit d’una cadena ganglionar ventral; al

cervell, la regió anterior corresponent als ganglis òptics es troba fusionada com

els ulls. Els ovaris i els testicles s’arrengleren en nombre parell al costat del

intestí. El vas diferent del mascle s’obre al post-abdoment i els oviductes de la

femella a la cambra incubadora; aquesta està limitada dorsalment per la part

dorsal de les valves i posteriorment per unes prominències carnoses,

conegudes com a processos abdominals que surten de la part dorsal de

l’abdomen.

En els dàfnids hi ha dimorfisme sexual. Els mascles són més petits que les

femelles, tenen les antènules més desenvolupades i un ganxo en els primers

apèndix toràcics, el ganxo copulador, que utilitzen per a retenir la femella; el

postabdomen sol ésser més estret que en les femelles i porta el porus on

desemboca l’espermiducte.


- 11 -

Biologia i ecologia En el cicle biològic dels dàfnids hi ha alternança de generacions. En condicions

favorables, les femelles es reprodueixen per mitjà d’ous partenogenètics, que

s’acumulen a la cambra incubadora fins que són totalment desenvolupats. En

general, cada posta coincideix amb una muda i suposa l’alliberament d’un

nombre d’ous variable entre dos i un centenar, segons les espècies i

l’abundància de l’aliment. Aquest tipus de reproducció dóna lloc a eixams, la

consistència dels quals és funció de dues taxes, la reproducció i la dispersió

dels fills, i té indubtablement un significat adaptatiu en assegurar l’èxit de la

progènie. Els mascles apareixen exclusivament quan es donen unes condicions

determinades, que probablement estan en relació amb una disminució de la

disponibilitat de recursos o amb augment de la densitat de la població, i també

amb un component genètic, atès que la freqüència d’aparició de mascles no és

igual en totes les espècies o races.

L’aparellament es fa per mitjà de la còpula. El mascle subjecta la femella per la

part inferior ventral de les valves amb el ganxo copulador, i introdueix

postabdomen fins a la cambra incubadora.

La reproducció sexual sovint s’associa a la

producció d’ous durables. Després de la

fecundació, les parets de la cambra

incubadora inicien una seqüència de

modificacions que porten fins a la formació

d’una estructura coneguda amb el nom

d’efipi. L’efipi és una mena d’estoig que

protegeix els ous i afavoreix la seva dispersió gràcies a unes característiques i

estructures especials que li permeten surar a l’aigua, resistir l’atac dels sucs

gàstrics de vertebrats, adherir-se a les plomes dels ocells, etc. Els efipis són

importants, doncs, per a la supervivència i la dispersió de les espècies.

Els ous dels efipis es troben en estat de diapausa i el seu desenvolupament

depèn dels factors externs. En les espècies adaptades a les aigües

temporànies, en les quals és més general la formació d’efipis, el seu

desenvolupament sovint requereix uns períodes previs de dessecació o de

baixes temperatures.


- 12 -

La majoria dels dàfnids són filtradors no selectius i el seu regim és fitòfag o

detritívor. En els filtradors, l’acció dels exopodis dels apèndix toràcics crea

corrents que impulsen l’aigua amb l’aliment vers els filtres dels endopodis; el

material filtrat és col·lectat en una canal longitudinal ventral que es situa en els

apèndix toràcics. El grau de separació de les sedes filtradores determina la

grandària de les partícules que es retenen i varia segons l’espècie. Així, es pot

parlar d’una segregació alimentària, condicionada per les característiques de

les sedes filtradores, que permet la coexistència de diferents formes i fins i tot

l’adaptació a les diferències estacionals de l’aliment disponible.

A les aigües dolces constitueixen una fracció important del plàncton d’aigües

quietes, principalment el gènere Daphnia i Bosmina, però la major part de les

espècies són heleoplactòniques o litorals, i viuen entre la vegetació i el

sediment de llacs i basses. Gràcies a la versatilitat del seu cicle de vida, es

poden adaptar tan a aigües permanents com a aigües temporànies o fins i tot

efímeres. Igualment, poden adaptar la durada del cicle (des d’uns dies fins a

dos mesos) el ritme anual d’adaptació d’altres espècies que suposen una

competència, o als canvis de temperatura, de quantitat d’aliment, de salinitat o

a la sequera. Així, la majoria dels dàfnids es poden qualificar d’estenoics, i per

això són bons indicadors de les condicions generals dels ambients on viuen.


- 13 -

1 Factors físics i químics Degut a que les daphnies són uns crustacis que presenten una gran diversitat

relacionada amb les condicions ambientals, el primer objectiu és comprovar els

diferents factors que poden influir tan en les diferents espècies que es poden

trobar, com en el seu nivell de població, moltes vegades entrelligat entre ells.

Per fer aquest estudi més entenedor relacionaré el nombre de daphnies per

cada 4l d’aigua amb cada factor observat.

1.1 Profunditat de l’aigua.

La profunditat de l’aigua és un factor que ens pot intervenir per dos

raons:

Primera: A les basses que tenen un nivell de profunditat elevat, la

radiació solar no els arriba tan bé al fons com a la superfície. Això és

degut a que l’aigua tot i ser transparent té petites partícules que hi

neden, aquestes fan que no passi la radiació del sol. Aquest fet provoca

que la fotosíntesi no es faci amb tanta facilitat i que les algues no creixin

amb tanta abundància al fons com a la superfície i això implica que les

daphnies trobin més aliment a la superfície.

La segona va lligada a la primera. Al passar tot el que hem dit abans

sobre la radiació solar, ens fa adonar que al mirar la temperatura a

diferents nivells de la bassa variarà.

Material i procediment: Material: cinta mètrica i un bastó recte, que serà més o menys llarg,

depenent de la profunditat de la bassa.

Procediment: Es submergeix un bastó a l’aigua fins que toqui el fons de

la bassa. Mirant que estigui ben recte si no la mesura variarà. Després

d’això extraiem el bastó i amb la cinta mètrica mesurem el tros que està

mullat. Aquesta mesura serà la profunditat d’aigua que hi ha a la bassa.


- 14 -

Resultats:

Bassa nºDaphnies/4L Profunditat de l’aigua en cm

Oncle Enric 84 13 Torrent 58 26 Paco 1 4 35 Paco 2 1056 45

Rentador Freixes 70 70

Aura 0 80 Masmolets 0 100

Laura 1 170 Veïns Aura 0 600

Comentari dels resultats:

S’han exclòs d’aquest estudi les basses: de Masmolets, de l’Aura i la

dels veïns de l’Aura, per la inexistència de daphnies en les seves aigües.

En aquest gràfic es relaciona el nombre de daphnies que hi ha amb 4 L

d’aigua i la profunditat de les basses en cm. Podem veure que a les

basses amb més profunditat hi ha menys daphnies. Tot i això, aquesta

és una dada que no es pot tenir molt en compte, ja que a les basses de

menys profunditat normalment hi ha molta més concentració d’algues

per L.

Relació entre nº de daphnies i profunditat

84 58

4

1056

70

11

10

100

1000

10000

13 26 35 45 70 80 100 170 600

profunditat de l'aigua en cm

nº d

e d'

aphn

ies/

4l


- 15 -

1.2 Transparència de l’aigua . Les daphnies són crustacis filtradors no selectius i el seu règim és fitòfag

o detritívor. Al seguir aquest règim d’animal filtrador, tan de matèria

orgànica, com d’algues, fa que siguin uns animals amb molts pocs

problemes d’alimentació.

La transparència de l’aigua ens pot servir com a indicador de l’eutrofia

de l’aigua, ja que moltes vegades la matèria que trobem en suspensió a

l’aigua són algues o matèria orgànica.

Material i procediment: Material: cordill d’uns 2 metres amb una marca a cada mig metre i al cap

de vall del cordill un disc blanc de la mida d’un cd.

Procediment: s’agafa el cordill amb el disc i es submergeix fins la marca

de mig metre, si encara es veu, el farem baixar fins la marca d’un metro.

Si a la marca d’un metre no es veu el disc direm que a l’aigua hi ha

algues, per tant és eutròfica; I si no es veu a la marca de mig metre

direm que hi ha molt aliment, per tant serà molt eutròfica.

Per mirar aquest factor amb més exactitud, es podria fer amb una

centrifugadora. Fent-ho amb aquesta màquina s’agafa l’aigua bruta, es

centrifuga, es treu l’aigua neta i es pesa el pòsit. D’aquesta manera

sabrem les algues que tenim en 5 ml d’aigua.

Resultats:

1

10

100

1000

10000

Laura

Paco 1

Paco 2

Oncle

Enric

Torren

t

Rentado

r Freixe

s

Masmolet

sAura

Veïns A

ura

nºDaphnies/4L

Trensparència del'aiguaProfunditat de l’aiguaen cm


- 16 -

Bassa nº Daphnies/4L Aigües eutròfiques Profunditat de l’aigua en

cm

Laura 1 150 170

Paco 1 4 30 35

Paco 2 1056 15 45

Oncle Enric 84 13 13

Torrent 58 20 26

Rentador

Freixes 70 50 70

Masmolets 0 70 100

Aura 0 80 80

Veïns Aura 0 300 600




En aquest gràfic es relaciona el nombre de daphnies que hi ha en 4 L

d’aigua, la profunditat de les basses en cm i la seva transparència. S’han

considerat tres dades, ja que si només es tenien en compte els cm

d’aigua en que es veia el disc, els resultats podien ser erronis, doncs si

una bassa és poc fonda, per exemple fa 13 cm, el disc es veurà als 13

cm, però no sabem, tot i que és probable, si més avall encara es veuria.

El fet que la gràfica de la transparència en termes generals segueix molt

bé la de la profunditat, podria indicar-nos un problema que el mètode fet

servir per mirar aquest factor no és el més indicat, ja que no té perquè

anar lligat, però ens serveix per fer una aproximació.

La transparència de l’aigua està relacionada sobretot amb la presencia

d’algues i matèria orgànica en suspensió, i pot ser un factor que ens

serveixi d’indicador per saber com d’eutròfica és una aigua.

En la bassa del Paco2 és veu clarament com la poca transparència de

l’aigua, que està relacionada amb la gran quantitat d’algues, la densitat

de les daphnies és molt elevada, més que en qualsevol altra. En canvi a

la bassa de la Laura la concentració d’algues és molt baixa i el nombre

de daphnies també.


- 17 -

1.3 Temperatura. La temperatura és un factor molt important en el medi aquàtic. Hem de

tenir en compte que l’aigua presenta una calor específica molt elevada,

això li permet efectuar un paper termoregulador important.

D’altra banda, la temperatura no solament influirà sobre la daphnia, sinó

que també modificarà el medi, provocant l’existència de diferents

quantitats d’algues i influint directament en la quantitat d’aliment

disponible.

En general els organismes tenen un interval de temperatura òptim, si es

varia molt aquesta temperatura podem trobar-nos que aquests petits

crustacis desapareguin de la bassa.

Finalment hem de tenir en compte que una temperatura molt elevada

impossibilitarà l’existència de daphnies, ja que al cap i a la fi és un

organisme format per proteïnes. Les temperatures molt elevades poden

desnaturalitzar aquestes proteïnes i provocar la mort de les daphnies.

Material i procediment: Material: En aquest cas serà el multipro, és un estri que ens serveix per

mirar la temperatura,

les sals i el ph. Si no

tinguéssim aquesta

eina amb un

termòmetre normal

també es podria fer.

Procediment: Es

submergeix la sonda

a l’aigua, engeguem

el multilogpro i es prenen les dades a profunditats variades i a diferents

punts de la bassa, veurem que la temperatura moltes vegades no és la

mateixa. Quan tenim totes les dades preses, el mateix multilogpro ens fa

la mitja, que serà la dada que tindrem en compte.


- 18 -

Resultats:




En aquest gràfic es relaciona el nombre de daphnies que hi ha en 4 L

d’aigua, amb la temperatura de l’aigua. Podem veure que la variació de

la temperatura no és molta, tot i això, el nombre de daphnies per bassa

sí que varia. Això fa que podem dir que la temperatura no és un factor

que haguem de tenir en compte. A no ser que les temperatures arribin a

màximes o mínimes de desnaturalització.

D’altre banda, si mirem la morfologia de les daphnies ens adonem que

són uns animals que s’adapten amb molta facilitat a variacions de

temperatures i depenent de l’espècie, s’adapta més o menys.

Bassa nºDaphnies/4L Temperatura Torrent 58 9,36Laura 1 9,5Rentador Freixes 70 9,9

Oncle Enric 84 10Masmolets 0 11Veïns Aura 0 12,01Aura 0 12,37Paco 2 1056 13Paco 1 4 15

Relació entre nº de daphnies la temperatura

58

1

70 84

1056

4

1

10

100

1000

10000

9,36 9,5 9,9 10 11 12,01 12,37 13 15

temperatura en ºC

nº d

e da

phni

es/4

l


- 19 -

1.4 Com s’omple la bassa. Aquest factor es mira perquè les daphnies fan uns ous anomenats efipis.

La producció d’efipis de les daphnies presenta dues causes:

Primera: per estendre l’espècie a altres basses, ja que són ous que

poden passar pel tub digestiu d’un animal i sortir tan útils com han entrat,

però en un altre lloc.

Segona: quan les basses es buiden durant l’estiu, aquests ous es

queden enganxats a les parets, esperant les pluges de tardor per tornar

a començar el cicle.

Conseqüentment, quan les basses s’omplen amb la pluja les daphnies

hauran de fer aquests ous, ja que la permanència de l’aigua a la bassa

només serà durant l’hivern.

Material i procediment:

Material: No s’ha d’utilitzar cap material en concret.

Procediment: El mètode a seguir per aquest factor és ben simple però

alhora entretingut. Es basa en fer un seguiment de la bassa durant tot

l’any per mirar si s’omple amb les pluges o amb aigua de pou.

Resultats:

Relació entre com s'omple la bassa i el nº de daphnies

84 58

4

1056

70

11

10

100

1000

10000

pluja pluja pluja ipou

pluja ipou

pluja ipou

pou pou pou pou

Com s’omple la bassa.

nº d

e da

phni

es/4

l


- 20 -

Bassa nºDaphnies/4L Com s’omple la bassa.

Oncle Enric 84 pluja Torrent 58 pluja Paco 1 4 pluja i pou Paco 2 1056 pluja i pou Rentador Freixes 70 pluja i pou Laura 1 pou Masmolets 0 pou Aura 0 pou Veïns Aura 0 pou


S’han exclòs d’aquest

estudi les basses: de

Masmolets, de l’Aura i la

dels veïns de l’Aura, per la

inexistència de daphnies

en les seves aigües.

En aquest gràfic es

relaciona el nombre de

daphnies que hi ha amb 4

L d’aigua i com s’omple la bassa, si amb la pluja, amb el pou, o amb les

dues a la vegada. Es pot veure que a les basses on l’aigua escasseja

més, és on hi ha una quantitat més gran de daphnies. També hem de

pensar que a les basses petites, les algues estan més concentrades.

Aquest fet determina que l’aliment es trobi més concentrat i per tant el

nombre de daphnies sigui major.


- 21 -

1.5 pH. El pH ens indica la quantitat d’H+ que trobem en una substància líquida.

L’aigua habitualment presenta un pH neutre (7), en el nostre estudi les

basses presentaven pHs amb una lleugera alcalinització (7,15 - 8,24).

Això significa que a l’aigua hi ha una concentració de protons inferior a la

que trobem en una aigua neutra.

Al dissenyar l’esquema del treball de camp, s’hi va afegir el paràmetre

del pH perquè està relacionat amb la viabilitat de les daphnies. pH molt

bàsics o molt àcids mataran els dàfnids.

Material i procediment: Material: En aquest cas serà el multilogpro, és un estri que ens serveix

per mirar la temperatura les sals i el ph.

Procediment: Es submergeix la sonda a l’aigua, engeguem el multilogpro

i es prenen les dades a diferents punts de la bassa, veurem que el pH

moltes vegades no serà el mateix. Quan tenim totes les dades preses el

mateix multilogpro ens fa la mitja, que serà la dada que tindrem en

compte.

Resultats:

pH

1056

58 84

4

1

70

1

10

100

1000

10000

7,15 7,15 7,2 7,29 7,46 7,63 7,71 7,9 8,24

pH

nº d

e da

phni

es


- 22 -




En els resultats veiem que els pHs, com s’ha comentat abans, són quasi

neutres amb valors molt pròxims a 7 i lleugerament alcalins.

A l’hora d’interpretar els resultats s’han de tenir en compte 2 variables,

en primer lloc les basses de la Laura, Masmolets, Aura i veïns Aura, que

presenten processos d’omplerta i de buidatge freqüents, aquest fet

comporta una limitació en l’elevació del pH, ja que l’aigua procedent del

pou ens entra a uns pHs no molt alcalins.

La segona variable és deguda a la metodologia de la recollida de dades

ja que el pH el mesuràvem en superfície. Pot ser que en el fons de les

basses el pH sigui més bàsic, degut a processos de putrefacció. Això

només es produirà en basses que no estan sotmeses a una neteja

habitual.

És curiós que basses com la de l’Enric, la del torrent i les 2 del Paco

tinguin un pH tan pròxim a la neutralitat, quan en elles hi ha una gran

activitat química degut a la diversitat de la flora i la fauna que presenten.

Hi ha dues possibles hipòtesis que m’he plantejat. D’una banda les

basses més brutes van ser mesurades després de la pluja i això

òbviament renova o modifica l’aigua de l’interior de les basses, però no

estic del tot segur que aquest fet sigui suficient. Per això m’he plantejat

una possible acidificació de la pluja que faria baixar el pH amb més

intensitat.

Bassa nºDaphnies/4L PH Paco 2 1056 7,15Torrent 58 7,15Oncle Enric 84 7,2Paco 1 4 7,29Laura 1 7,46Rentador Freixes 70 7,63Masmolets 0 7,71Aura 0 7,9Veïns Aura 0 8,24


- 23 -

1.6 Sals. L’aigua és un dissolvent molt adequat per les sals, aquestes quan s’hi

dissolen n’augmenten la conductivitat. L’aigua per si sola ja presenta

certa conductivitat, però molt baixa, ja que una petita (molt petita)

quantitat d’aigua està protonada. Però el que fa que l’aigua sigui

conductora són les sals que hi porta dissoltes. Aprofitant aquesta relació

mirem la concentració salina de manera indirecta, a través de la mesura

de la conductivitat.

La intenció era trobar una relació proporcional entre la quantitat de

daphnies i la concentració salina, ja veurem als resultats que no hem

obtingut l’esperat.

Material i procediment: Material: En aquest cas serà el multilogpro, és un estri que ens serveix

per mirar la temperatura, les sals i el pH.

Procediment: Es submergeix la sonda a l’aigua, engeguem el multilogpro

i es prenen les dades a diferents punts de la bassa, veurem que la

conductivitat moltes vegades no serà la mateixa. Quan tenim totes les

dades preses el mateix multilogpro ens fa la mitja, que serà la dada que

tindrem en compte.

Resultats:

Relació entre la conductivitat i el nº de daphnies/4l

70 84

1056

58

1

4

1

10

100

1000

10000

0,16 0,17 0,3 0,34 0,36 0,39 0,45 0,47 0,6

Conductivitat

nº d

e da

phni

es


- 24 -

Bassa nºDaphnies/4L Conductivitat Rentador Freixes 70 0,16

Veïns Aura 0 0,17Oncle Enric 84 0,3Aura 0 0,34Paco 2 1056 0,36Torrent 58 0,39Laura 1 0,45Masmolets 0 0,47Paco 1 4 0,6


La conductivitat en ms

(microsiemens) no

presenta cap relació

amb la viabilitat de les

daphnies.

Com en tots els factors

químics, si porten la

concentració salina a

extrems, tant positius

com negatius la població de daphnies morirà, aquest fet però, és comú a

tot ésser cel·lular ja que les sals són vitals, un exemple entre molts altres

serien les bombes de sodi potasi de les membranes cel·lulars tan

importants en el metabolisme. La concentració salina també és un

limitant de vida degut a la tendència d’equilibrar la pressió osmòtica.

Que tenen les cèl·lules, aquest fet les porta a lisar-se o empansir-se

quan hi ha un canvi entre la concentració salina de dins i de fora de la

cèl·lula.

En aquest factor també hem de tenir en compte la variable esmentada

en el pH on es comentava el mostratge en superfície.


- 25 -

2 Factors biològics

2.1 Altres insectes. Aquest és un factor que serà sotmès

a estudi ja que les daphnies són uns

animals que estan molt al principi de

la cadena tròfica. Això fa que molts

dels insectes que podem veure a les

diferents basses siguin depredadors

d’aquests petits crustacis.

A les dades obtingudes només hi surt si hi ha o no depredadors, ja que

diferenciar l’espècie presentava una dificultat molt elevada, la classe

insectes és una de les més variades i extenses que trobem al món

animal. Per aquest motiu aquest estudi queda una mica reduït i al agafar

dades tant generals no tingui una gran utilitat. Si es volgués fer un estudi

en profunditat, caldria fer-ne un altre en paral·lel centrat en els

depredadors.

Material i procediment: Material: Caça papallones que tingui els forats de menys d’un mil·límetre

quadrat, amb un mànec bastant llarg.

Procediment: S’agafa el caça papallones i es passa per diversos punts

de la bassa. Quan el treiem agafem els insectes que hi ha i els posem

amb alcohol al 70%. Després al laboratori intentem separar els que

creiem que són depredadors.


- 26 -

Resultats: Comentari dels resultats:



En aquest gràfic relacionarem el nombre de daphnies que hi ha amb 4 L

d’aigua i si hi ha insectes o no. En aquesta pràctica ens adonem que

mirant només si hi ha insectes o no, no n’extraiem cap conclusió

coherent, a part de l’evidència que els dàfnids tenen depredadors (cosa

que estava molt clara abans de fer l’estudi). A totes les basses hi ha

depredadors i evidentment no podem comparar els resultats entre ells.

De l’única manera que ens podria ser útil aquesta pràctica és si

classifiquéssim les diferents espècies d’insectes que hi ha i miréssim

quins introdueixen la daphnia a la seva dieta.

Bassa nºDaphnies/4L Altres

insectes Laura 1 si

Paco 1 4 si

Paco 2 1056 si

Oncle Enric 84 si

Torrent 58 si

Rentador Freixes 70 si

Masmolets 0 si

Aura 0 si

Veïns Aura 0 si


- 27 -

2.2 Algues visibles. Aquest factor es mira perquè

les daphnies són animals

fitòfags. Per aquesta raó el seu

aliment principal són les algues.

D’altra banda, les algues són el

principal oxigenador de moltes

basses. Les daphnies són

animals aerobis i agafen

l’oxigen a través de les brànquies, aquest fet fa que durant el dia passin

molta estona nedant entre les algues.

Material i procediment:

Material: Per mirar aquest factor no es necessita res més que la vista.

Procediment: Es mira a la bassa si hi ha o no moltes algues visibles.

Resultats:

Relació entre el nº de daphnies i les algues visibles.

1

10

100

1000

10000

Paco 1

Paco 2

Oncle

Enric

Torren

t

Rentado

r Freixe

sLa

ura

Masmolet

sAura

Veïns A

ura

nº d

e da

phni

es

Algues visiblesnºDaphnies/4L


- 28 -

Bassa nºDaphnies/4L Algues visibles Paco 1 4 si

Paco 2 1056 si

Oncle Enric 84 si

Torrent 58 si

Rentador Freixes 70 si

Laura 1 no

Masmolets 0 no

Aura 0 no

Veïns Aura 0 no


S’han exclòs d’aquest

estudi les basses: de

Masmolets, de l’Aura i la

dels veïns de l’Aura, per

la inexistència de

daphnies en les seves

aigües.

En aquest gràfic

relacionarem el nombre

de daphnies que hi ha

en 4 L d’aigua amb les algues visibles que hi ha. Si mirem el gràfic amb

deteniment veiem que les algues visibles són un factor important ja que

allà on hi ha algues visibles hi ha daphnies.


- 29 -

1

10

100

1000

10000

Laura

Paco 1

Paco 2

Oncle

Enric

Torren

t

Rentado

r Freixe

s

Masmolet

sAura

Veïns A

ura

PeixosnºDaphnies/4L

2.3 Peixos. Aquest factor el

mirem, ja que com

hem dit anteriorment

els daphnits són uns

animals que estan al

principi de la cadena

tròfica. Un dels seus

principals

depredadors són els

peixos.

Els cladocers formen una part important del zooplacton del planeta en

aigües dolces, i inclòs hi ha algunes espècies que són d’aigua salada.

Aquests petits crustacis els podem trobar moltes vegades com a menjar

per a peixos a botigues d’animals.

Material i procediment: Material i procediment: Per mirar aquest factor no es necessita res més

que la vista i paciència.

Es mira a la bassa si hi ha o no peixos. Degut a la profunditat o la

terbolesa aquàtica, a vegades pot ser difícil veure els peixos, ens pot ser

útil preguntar a algú que la freqüenti o al propietari.

Resultats:


- 30 -

Bassa nºDaphnies/4L Peixos Laura 1 no

Paco 1 4 no

Paco 2 1056 no

Oncle Enric 84 no

Torrent 58 no

Rentador Freixes 70 no

Masmolets 0 si

Aura 0 no

Veïns Aura 0 si


Aquest gràfic mostra la relació que hi ha entre les daphnies i els peixos.

Podem veure que quan en una bassa hi ha peixos, no hi ha daphnies ja

que aquestes estan al inici de la cadena tròfica i els peixos les fan servir

d’aliment.


- 31 -

2.4 Ous de daphnia, efipis. Aquest factor es mira perquè els efipis són uns ous molt importants per

la supervivència de l’espècie.

L’efipi és una mena d’estoig que protegeix els ous i afavoreix la seva

dispersió gràcies a unes característiques estructurals especials que li

permeten de surar a l’aigua, resistir l’atac dels sucs gàstrics dels

vertebrats, adherir-se a les plomes dels ocells, resistir sequeres...

Material i procediment: Material: Cinta mètrica i un tros de cinta adhesiva ample.

Procediment: s’agafa la cinta mètrica i es fa un quadrat de 2cm per 1cm

a la cinta adhesiva. S’agafa aquest tros de cinta i s’enganxa al límit de

l’aigua a la paret, es treu i es mira el nombre d’efipis que hi ha.

Si n’hi ha de 1 a 10 direm que hi ha pocs efipis, si n’ha de 10 a 20

bastants i si n’hi ha més de 20, molts.

Resultats:

Relació entre el nº de daphnies i els ous efipis

0 0

4418 23 25

0 0 01

4

1056

84 58 70

1

10

100

1000

10000

Laura

Paco 1

Paco 2

Oncle

Enric

Torren

t

Rentado

r Freixe

s

Masmolet

sAura

Veïns A

ura

EfipisnºDaphnies/4L


- 32 -


S’han exclòs d’aquest estudi les

basses: de Masmolets, de l’Aura i la

dels veïns de l’Aura, per la inexistència

de daphnies en les seves aigües.

En aquest gràfic relacionarem el

nombre de daphnies que hi ha amb 4 L

d’aigua i els ous efipis que hi ha en

2cm2. Quan mirem el gràfic ens adonem que a les basses on hi ha ous

efipis la població de daphnia puja molt. Per altra banda si relacionem les

basses amb poca aigua i els ous efipis veiem que a les que s’omplen de

pluja és on hi ha més efipis.

Bassa nºDaphnies/4L Efipis

Laura 1 0

Paco 1 4 0

Paco 2 1056 44

Oncle Enric 84 18

Torrent 58 23

Rentador

Freixes 70 25

Masmolets 0 0

Aura 0 0

Veïns Aura 0 0


- 33 -

3 Proves a les daphnies 3.1 Quantitat de daphnies.

Aquest és un factor que el mirem per una raó ben senzilla. Si ens mirem

tots els factors esmentats anteriorment sense saber quina quantitat de

daphnies hi ha a les basses, no ens servirà de res ja que no trauríem

cap conclusió.

Material i procediment: Material: pot d’un litre, canya llarga, filtre i una corda.

Procediment: es lliga el pot al cap de vall de la canya i a aquest si lliga la

corda. Es submergeix el pot sense que hi entri aigua i quan s’arriba a la

mesura desitjada s’estira la corda perquè s’ompli el pot. Una vegada el

pot és ple, s’extreu de la bassa i es filtra l’aigua. S’agafa el filtre i es

posen les daphnies que han quedat amb alcohol 70%.

Això es repeteix a diferents nivells i a més a prop o a més lluny de les

algues, ja que al costat d’aquestes hi acostumen ha haver moltes més

daphnies.

Després, aquestes seran contades al microscopi amb l’ajuda d’una caixa

de petri i una agulla manegada.

Aquest factor és molt important que es miri a la mateixa hora del dia, ja

que les daphnies depèn de l’hora del dia estan més a la superfície que al

fons i viceversa.

Resultats:

nºDaphnies/4L

1

10

100

1000

10000

Laura

Paco 1

Paco 2

Oncle

Enric

Torren

t

Rentado

r Freixe

s

Masmolet

sAura

Veïns A

ura

nºDaphnies/4L


- 34 -

3.2 Variabilitat de l’espècie

La gran variabilitat de daphnies que hi ha fa molt difícil una classificació

estricte dels diferents exemplars que hem trobat. La variabilitat dels

caldòcers és tant extensa, que ens trobem que a una bassa que han

canviat les condicions del medi, com per exemple la salinitat, el pH, o

algun altre factor com la temperatura, elles s’hi han adaptat amb

normalitat fent els canvis necessaris per adaptar-s’hi. Això si és que no

arriba abans una altra espècie de dafnids que estigui més adaptada al

nou medi. Una dada curiosa de les daphnies, és que depenent dels

depredadors que hi hagi a l’aigua, varien la seva morfologia, és a dir, la

mida i l’amplada. Així fan més difícil la seva depredació i per tant, poder

fer perdurar l’espècie a basses o a tolls que hi ha depredadors.

Al tenir una descendència tan ràpida i d’un nombre d’exemplars tant

gran, fa que es puguin adaptar amb una gran rapidesa.

Per aquesta raó, ara farem una classificació de les daphnies que ens

hem trobat a les diferents basses sotmeses a estudi.

Daphnia 1: Pertany probablement a l’espècie Daphnia similis. A la

fotografia podem veure un exemplar adult

femella que fa poc ha tret la muda dels ous

efípis, ja que aquesta daphnia l’hem trobat a

la bassa del torrent que estava en

dessecació. A part de trobar-la al torrent

també l’hem trobat al rentador de casa

Freixes, haver-la trobat aquí és rar ja que és

una bassa que quasi mai està en desecació.

És una daphnia pròpia d’aigües temporànies i és corrent que les

femelles, després de passar diversos estadis partenogenètics, alternats

per mudes, esdevinguin efipials; en aquest cas, la disposició dels ous és

paral·lela.


- 35 -

Daphnia 2: Pertany probablement a

l’espècie Ceriodaphnia laticaudata. A

la fotografia podem veure un

exemplar de femella adulta. Aquest

exemplar és de la bassa de la Laura,

que està tot l’any plena. Aquesta

varietat de daphnia no fa ous efipis

ja que es troba en basses que estan tot l’any plenes i això fa que no

tinguin la necessitat de fer-los.

Daphnia 3: Pertanyen probablement a

l’espècie Monia branchiata. Aquests

exemplars els hem trobat a les basses

del Paco i a la de l’Enrric. Són basses

que probablement durant l’any hi hagi

una temporada en la qual la bassa

estigui dessecant-se. En aquesta espècie,

les femelles són molt propenses a crear ous

efipis, pel fet que quan arribin les sequeres

l’espècie tingui la permanència assegurada

a la pròxima generació. Podem veure

clarament que tot i ser de la mateixa

espècie hi ha lleugeres diferències entre la

daphnia de la fotografia 1 i la de la 2. És

probable que la morfologia de la 2 hagi canviat ja que es trobava a la

bassa del Paco 2 que hi havia un major nombre de deprededors que a

les altres dues. Podem veure una daphnia

més “xata” i una mica més petita.

Finalment, podem veure un mascle

d’aquesta mateixa espècie. El mascle es

diferencia de la femella per un petit ganxo

que té a l’abdomen que és per on agafa la femella per a copular-la.

Daphnia 1

Daphnia 2


- 36 -

Conclusió final Aquest apartat més que conclusió l’hauria hagut de titular conclusions perquè el

treball m’ha aportat moltes coses tant a nivell de resultats experimentals com a

nivell personal.

Per començar els dàfnids, poc m’ho pensava, que en un racó tant petit del món

animal podia presentar-se tal complexitat. Les daphnies són realment

impressionants, viuen en poblacions on tots els seus individus són femelles, els

mascles apareixen exclusivament quan es donen unes condicions

determinades, que probablement estan en relació amb una disminució de la

disponibilitat de recursos o amb l’augment de la densitat de la població. I no

només això la reproducció és per partenogènesi, o sigui les femelles donen

descendència sense la intervenció de gàmetes masculins i les filles són molt

similars genèticament a les mares. Els ous de les dàfnies aguanten condicions

extremes, àcids i dessecacions. La morfologia dels dàfnids és curiosament

modificable, les daphnies s’adapten morfològicament als ambients on es

troben.

Potser és que tant de temps entre daphnies m’ha canviat la visió del que és i el

que no és sorprenent, però el cert és que com més m’he endinsat a l’estudi

d’aquests crustacis més m’han impressionat..

D’altra banda sorprèn veure que quan ens submergim amb certa profunditat a

l’estudi d’una espècie, ens adonen que la naturalesa funciona com un gran

trencaclosques, cada alga, arbust, insecte, ocell... i molts altres factors estan

entrellaçats. Cada moviment desencadena una resposta, si un ocell no pot

defecar al costat d’una bassa la vida de les daphnies desapareix si el pH

augmenta amb descontrol l’alcalinitat destruirà la població i així podríem posar

una gran llista d’exemples.

Finalment me n’he adonat que per arribar a comprendre les daphnies no n’hi ha

prou en estudiar només l’animal, sinó que t’has d’endinsar en molts altres

camps. A més a més no descarto continuar el seguiment d’algunes de les

basses en estudi per veure quina evolució presenten durant aquest estiu i l’any

que ve.


- 37 -

Bibliografia

Història Natural dels Països Catalans

www.altcamp.info/geografia.htm

Gent que m’ha facilitat informació Anton Cartanyà Clols _________________ Estudiant de Biologia.

Paco Cobler Martínez _________________ Professor que m’ha dirigit el treball.

Enric Frago Clols _____________________ Biòleg.

Agraïments Paco Cobler Martínez, Enric Frago Clols, Anton Cartanyà Clols, Marc Cartanyà,

Marina, la gent que m’ha deixat analitzar les seves basses i molt especialment

a la meva família i als meus amics. Espero no haver-me deixat a ningú

A tots ells gràcies per haver-me ajudat i animat a fer el treball.

les daphnies de l’alt campfsalat/seminari/treballs%20de%20... · bassa de l’oncle enric: bassa...

Documents