les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent

Les competències bàsiques i les

seves implicacions en la pràctica

docent

Alex Egea Andrés

Badalona, 8 de setembre de 2014

Escola Maria Ward

2Competències Bàsiques

ESQUEMA

Primera part (de 8:00h a 9:50h)

Presentació

Què és una competència?

Què són les Competències Bàsiques?

Segona part (de 10:00h a 11:50h)

Què implica treballar les competències bàsiques?

Quines pautes podem seguir?

Tercera part (de 12:10h a 14:00h)

Elaborem una proposta educativa amb enfocament

competencial?

Posem en comú i revisem?

Recursos per seguir aprofundint

Si jo us dic...

COMPETÈNCIA

quines idees us venen al

cap?

3Competències bàsiques

PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què són les Competències bàsiques?


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què és una Competència?

• Apunteu en un full entre 5 i 10 idees

relacionades amb la idea Competència. Teniu

5 minuts.

• Feu grups de quatre persones i poseu en

comú les vostres idees. Teniu 10 minuts.

• Redacteu una definició aproximada de

‘Competència’. Teniu 15 minuts.

• Poseu en comú i expliqueu com heu arribat

a aquesta definició. Teniu 20 minuts.

• Consensueu una definició entre els

diferents grups. Teniu 10 minuts.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què és una Competència?Definicions de ‘Competència’

Schön (1987): “Capacidad de resolver problemas, seleccionando, aplicando

y ajustando los conocimientos para afrontar problemas”.

LeBoterf (2000): “Lo que caracteriza la competencia es su aplicabilidad, su

transferibilidad, el saber movilizar los conocimientos que se poseen en las

diferentes (y cambiantes) situaciones de la práctica, es decir, para saber

actuar es necesario movilizar los recursos necesarios (conocimientos,

capacidades,…), saber combinarlos y saber transferirlos, todo ello en

situaciones complejas y con vistas a una finalidad”.

Generalitat de Catalunya (2001): “Capacidad de poner en práctica

conocimientos adquiridos y características de la personalidad que permiten

resolver situaciones. Incluye conocimientos, habilidades y actitudes, saber,

saber hacer y saber ser o estar”

Perrenoud (2004): “Aptitud para enfrentar eficazmente una familia de

situaciones análogas, movilizando a conciencia y de manera rápida,

pertinente y creativa, múltiples recursos cognitivos: saberes, capacidades,

microcompetencias, informaciones, valores, actitudes, esquemas de

percepción, de evaluación y de razonamiento”.

Sarramona (2004): “Capacidad de poner en práctica conocimientos,

habilidades y actitudes para resolver problemas y situaciones”.

Comissió europea (2005): “Paquete multifuncional de conocimientos,

destrezas y actitudes que todos los individuos necesitan para su desarrollo

personal”.

Marchesi (2007): “Se trata de saber, saber hacer con otros y saber cuándo

y por qué hay que utilizar esos saberes”


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què és una Competència?

• Seguiu amb els grups de quatre persones.

• Llegiu les diferents definicions proposades.

• Destaqueu diferents elements de les definicions.

• Compareu les definicions dels “teòrics” amb la vostra.

• Responeu:

• Quins elements tenen en comú les diferents

definicions?

• Quins elements afegirieu a la vostra definició per

millorar-la?


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què són les Competències

bàsiques?

Competències Bàsiques

Continguts

d’aprenentatge

Capacitat d’utilitzar

coneixements i habilitats

de manera transversal i

interactiva en contextos i

situacions diversos

Per exercir com a ciutadà/na i

resoldre situacions / problemes

de la vida quotidiana

conceptes procediments actituds


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


bàsiques?

El currículum ha de garantir que a l´acabar l´ensenyamentobligatori tot l’alumnat tingui un bon domini de certescompetències

COMPETÈNCIES

COMUNICATIVES

COMPETÈNCIES

METODOLÒGIQUES

COMPETÈNCIES

PERSONALS

COMPETÈNCIES

ESPECÍFIQUES PER

CONVIURE I

HABITAR EL MÓN

Competència comunicativa lingüística i

audiovisual

Competències artística i cultural

Tractament de la informació i competència

digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre a aprendreCompetència d’autonima i iniciativa personal

Competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic

Competència social i ciutadana

TRANSVERSALITAT, FUNCIONALITAT, AUTONOMIA


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


bàsiques?


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


bàsiques?

TRANSVERSALITAT: Entesa com a criteri per

tractar els continguts d’aprenentatge en contextos

globals i de forma interdisciplinària entre àrees

FUNCIONALITAT: Entesa com a criteri per

fomentar l’aplicació dels aprenentatges en

diferents situacions i contextos reals, concrets i

propers a l’alumnat

AUTONOMIA DE L’ALUMNAT: Entesa com a

criteri per establir opcions metodològiques que

fomenti la comunicació d’objectius, el

protagonisme de l’alumnat, la gestió dels errors i

la corresponsabilitat en l’avaluació en les

activitats d’ensenyament/aprenentatge


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


bàsiques?

SABER

(concepte)

SABER

FER

(habilitat)

SABER

SER

(actitud)

Recepta

Elaboració

Gust


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què implica treballar per

Competències?

1. Implicacions a nivell didàctic-metodològic:

“Ens referim a la necessitat de replantejar

l’estructura del disseny curricular a partir de

tasques”

• Definició de tasca

• Tipologia de tasques per treballar competències

• Tècniques didàctiques per treballar

competències

• Instruments d’avaluació competencial

2. Implicacions a nivell docent:

“Ens referim a la necessitat de revisar la pràctica

docent”

• Autonomia professional

• Treball col·laboratiu entre docents

• Reflexió sobre la pràctica

• Docència com a investigació


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Implicacions a nivell didàctic-metodològic:

• Entendre l’educació allunyada de la transmissió de

coneixements, conceptes i idees.

• Entendre l’educació des d’un enfocament més ampli

centrat en la movilització de diferents sabers.

• Requereix un canvi d’estructura de disseny curricular

basat en tasques.

• Exigeix la combinació de diferents mètodes, estratègies i

tècniques didàctiques


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Transmissió i

reproducció del

coneixement

Construcció

compartida del

coneixement


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Enfocament educatiu

centrat en la transmissió

Enfocament educatiu

centrat en la transmissió

• Docent transmissor de

continguts i informacions

• Protagonista del procés E-

A

• Rígid i Línial

• Alumnat receptor de

continguts i informacions

• Passiu

• Heterònom

• Relació educativa vertical

• Desigual

• Superficial

• Aprenentatge memorístic

• Fragmentat

• Descontextualitzat

• Docent creador de les

condicions d’aprenentatge

• Investigador del procés E-

A

• Flexible i complex

• Alumnat regulador del seu

procés d’aprenentatge

• Actiu

• Autònom

• Relació horitzontal

• Dialèctica

• Profunda

• Aprenentatge significatiu

• Funcional

• Contextualitzat


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Enfocament per TASQUES

Acció

Experiència

Complexitat

Les tasques configuren situacions o

problemes que la persona ha de resoldre fent

un ús adequat dels seus coneixements,

habilitats i actituds, facilitant l’obtenció

d’experiències útils per a la vida.

• Obertes: permeten diferents solucions o

maneres de realitzar-les

• Flexibles: s’adapten a diferents estils i

ritmes d’aprenentatge

• Contextualitzades: es presenten dins un

context concret tant proper com llunyà

• Significatives: connecten amb la realitat,

amb la vida quotidiana i amb els interessos

de l’alumnat


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Situació

Tasca

Estratègiadidàctica

Activitats o subtasques

Materials i Recursos

Avaluació

Resultat

Components que configuren una TASCA


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Situació: Aquest component ofereix la informació o orientacionssobre els aspectes a treballar. La idea és fer la proposta actractiva imotivadora

Components que configuren una TASCA

Tasca: Es planteja la situació a resoldre. No hem d’oblidar els dosaspectes essencials: el plantejament d’una situació que es puguidonar en la vida real i la posada en marxa de coneixements,habilitats i actituds

Estratègia didàctica: Aquest component planteja el conjuntd’accions que es proposaran per assolir la resolució de la tascaplantejada.

Activitats o subtasques: Presenta les activitats de maneraordenada i planificada que fomentin el treball autònom comcol·laboratiu. S’introdueixen activitats que ajudin a resoldre la tasca(scaffoldings)

Materials i recursos: Es centra en oferir materials i recursos desuport que funcionen com a scaffoldings.

Avaluació: Assumeix la necessitat d’establir tant espais cominstruments per a la recollida d’aprenentatges per fomentar laregulació del propi aprenentatge


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Tipus de TASQUES per treballar competències

TASQUES DE RECOPILACIÓ

TASQUES CIENTÍFIQUES

TASQUES D’EMISIÓ DE JUDICI

TASQUES ANALÍTIQUES

TASQUES D’AUTOCONEIXEMENT

TASQUES DE PERSUASIÓ

TASQUES DE CONSENS

TASQUES DE PRODUCTES CREATIUS

TASQUES DE DISSENY

TASQUES PERIODÍSTIQUES

TASQUES DE MISTERI


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?


DE RECOPILACIÓ: Es demana que l’alumnat

reculli informació de diferents fonts. Aquesta

recopilació ha d’orientar-se a l’organització,

selecció i gestió d’aquesta per part de l’alumnat

CIENTÍFIQUES: Es demana a l’alumnat que

desenvolupi un treball a partir del mètode científic.

Per tant, ha d’incloure: a) realitzar una hipòtesi; b)

posar a prova una hipòtesi; c) validar una hipòtesi

D’EMISIÓ DE JUDICI: Es demana que l’alumnat

valori o prengui posició sobre una temàtica

(controvertida)


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?


ANALÍTIQUES: Es demana a l’alumnat

l’observació de similituds i diferències, o les

causes o conseqüències d’un fet o fenomen

AUTOCONEIXEMENT: Es proposen a l’alumnat

activitats que facilitin un major coneixement d’un

mateix o que clarifiquin aspectes relacionats amb

l’ètica personal, propòsits o la millora personal

PERSUASIÓ: Es demana l'alumnat desenvolupar

una exposició i argumentació convincent basada

en l'après per influenciar en l'opinió dels altres.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?


CONSENS: Es demana a l'alumnat la construcció

d'un consens en el qual es requereix que articulin,

considerin i acomodin els diferents punts de vista o

opinions dels membres de la classe.

PRODUCTES CREATIUS: Es demana a l'alumnat

la producció d'un objecte artístic dins d'un

determinat format.

DISSENY: Es demana a l'alumnat la creació d'un

producte o el seu pla de construcció.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?


PERIODÍSTIQUES: Es demana a l'alumnat la

recopilació, organització i transmissió d'un fet amb

un dels formats existents del periodisme.

MISTERI: Es demana a l'alumnat la cerca i síntesi

d'informació per a la resolució d'una temàtica o

interrogant.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Què entenem per avaluar

Competències?


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

L’avaluació entesa com activitat per

aprendre comporta:

• Que l’alumnat comprengui els objectius

d’aprenentatge, és a dir, entenen clarament allò

que s’espera que aprenguin

• Que l’alumnat és conscient dels errors i sap

autoregular-se

• Que l’alumnat rep un feedback en relació a la

qualitat esperada del seu treball i com millorar-lo


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

“L’alumnat té clars els objectius”

d’aprenentatge suposa:

• Que el professorat tenim clars els objectius

educatius.

• Que els compartim amb l’alumnat.

• Que els reprenem i reelaborem durant les activitats


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

“L’alumnat s’involucra en el seu procés E-A”

suposa:

• Que els ajudem a anticipar les accions per resoldre

les tasques i donem temps a l’alumnat perquè ho

faci.

• Que valorem i avaluem no només el resultat de

l’activitat sinó també els procés i la preparació.

• Que donem els ajuts necessaris per superar les

dificultats quan ens necessitin (no donem la

resposta).


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

“L’alumnat rep un feddback en relació a la

qualitat esperada” suposa:

• Que fem apropiar a l’alumnat dels criteris

d’avaluació (fins i tot, es poden consensuar).

• Que promovem activitats d’autoavaluació i

coavaluació.

• Que fem comentaris qualitatius que ajudin a millorar.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Quins instruments tenim per avaluar

Competències?

AUTOAVALUACIÓ

COAVALUACIÓBASES

D’ORIENTACIÓ

RÚBRICA

CARPETA

D’APRENENTATGE

DIARI D’AULA

DIARI D’ALUMNE


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

AUTOAVALUACIÓ / COAVALUACIÓ

• Avaluació que fa

l’estudiant de la

seva producció

atenent a uns

criteris que s’han

negociat prèviament

• Avaluació recíproca

entre els estudiants

en la qual apliquen

criteris d’avaluació

que s’han negociat

prèviament a classe


Text argumentatiuAUTOAVALUACIÓ Indicadors d’avaluació

Si No Hi falta

1. TITOL -He resumit la idea principal del problema que hem discutit

2. INTRODUCCIÓ> Descripció

-He exposat quin és el problema i en què consisteix

> Explicació -He explicat perquè les empreses estraslladen cap a països en vies de desenvolupament-He explicat les conseqüències quetenen per als països d’on marxen i per als països on s'instal·len

3.ARGUMENTACIÓ> Tesi> Justificació>Contraargumentació

- He exposat el meu punt de vista sobre aquest problema - He exposat les raons que el justifiquen - He exposat les raons dels que creuen el contrari - He exposat els meus arguments i com els hi diria per poder-los convèncer

4. CONCLUSIÓ - He fet propostes que podrien resoldre elproblema


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

BASES D’ORIENTACIÓ

• Instrument que resumeix de manera

gràfica i ordenada l’acció a realitzar. La

seva finalitat es promoure que l’alumnat

anticipi i planifiqui les accions que han de

dur a terme per resoldre amb èxit

diferents tipus de tasques


Alumnes de 4t de primària de l’Escola Heura


Base d’orientació per redactar un text interpretatiusobre el paisatge humanitzat


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

CARPETA D’APRENENTATGE

• Instrument d’avaluació integrat en el

procés d’ensenyament i d’aprenentatge

que recull les activitats que aporta

l’estudiant com a proves del seu

aprenentatge d’un tema. Inclou els seus

objectius, les reflexions sobre el que

encara no sap prou bé, què farà per

revisar els errors, què va millorant a

mesura que avança en el coneixement i

altres evidències sobre com i què aprèn.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

RÚBRICA

• Matriu que explicita, d’una banda, els

criteris de realització i, de l’altra, els

criteris de resultats corresponents als

diferents nivells d’assoliment, concretats

en indicadors relacionats específicament

amb la tasca d’avaluació. L’alumnat la pot

utilitzar per autoavaluar-se.


RÚBRICA INICI1 punt

EN PROCÉS2 punts

ASSOLIT3 punts

EXCEL·LENT4 punts

AcomplimentDe la tascaEN GRUP

Ens falten moltes cosesPer fer, el treball ens haquedat mitges.

No ens ha donat tempsde completar el treballen el temps previst.

Hem fet el treball en eltemps previst, però volíem haver milloratalgunes coses.

Hem fet el treball ben fet ien el temps previst.

Participaciócol·laboració DEL GRUP

Els companys no esrespecten gaire, esdiscuteixen o noparticipen

Els companys a vegadesno es respecten,s’enfaden o discuteixen,però posen interès enparticipar.

Els companysacostumen a mostrar-serespecte, i fan la feinaamb interès, però devegades discuteixen

Els companys es mostrenrespecte i fan les sevestasques amb interès.

Posada encomú DEL GRUP

Costa que tothomparticipi en el treball,

s’està pendent

d’altrescoses.

Es participa en el treball,tot i que noméss’escolten les idees delsmés amics.

Es participa en el treball, tot i que a vegades les idees s’escolten més omenys segons de quisiguin.

Es participa activament enel treball, posant en comúles idees de tothom.

Autonomia enel treballEN GRUP

Es demana moltl’opinió del

mestre sense

haver discutit abans elsproblemes en el grup

Els problemes esdiscuteixen en el grup,però a vegadesprefereixen conèixerprimer l’opinió del mestre.

Els problemes esdiscuteixen primer en el grup, però tambédemanen desprésl’opinió del mestre.

Els problemes esdiscuteixen primer en elgrup. Només es demanaajut quan el grup hoconsidera necessari.

ResponsabilitatINDIVIDUAL

No faig la feina que emtoca

A vegades faig la feina que em toca, però m’ho han de recordar

Faig la feina que emtoca, a vegades emdespisto

Sempre faig la que feina que em toca.

Col·laboracióINDIVIDUAL

Sovint em distrec i deixoque els

A vegades no escolto elque diuen els companys, o

Procuro escoltar amb atenció el que diuen els

Sempre escolto ambatenció els que diuen els


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

DIARI D’AULA I DIARI D’ALUMNE

• Instrument que promou que l’alumnat

expliciti les seves idees sobre: què ha

après, quines dificultats hi ha trobat, els

seus sentiments en relació amb el treball

proposat o els aprenentatges realitzats.

Serveix per identificar quines són les

percepcions de l’alumnat sobre les

activitats que es realitzen i sobre els seus

aprenentatges.

41

Bloc Classe

de cinquè de

l’escola

Ribera de

Ribes

42

L’alumne en acabar la classe fa les anotacions en la

llibreta/diari i anota:

Diari de classe

Què hem fet

Com ho hem fet

Amb quinainformació/activitatho hem fet

Què hem après

Què és allò on m’han quedat mésdubtes


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART


Competències?

Implicacions a nivell docent:

• Entendre que la funció docent va més enllà de la

transmissió d’informacions i continguts. La funció docent

es centra en un compromís amb la creació de situacions

d’aprenentatge

• Entendre que la tasca com a docent és una tasca que està

en permanent revisió de les pràctiques educatives dutes a

terme.

• Requereix un canvi de mentalitat del treball basat en la

col·laboració i l’intercanvi d’experiències i coneixements.

• Exigeix reflexionar sobre la pràctica educativa i investigar

sobre la millora d’aquesta.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Quines pautes podem seguir per

treballar les competències bàsiques?

1. L'enfocament competencial té un caràcter

holístic a causa que és el resultat d'un conjunt

d'atributs (coneixements, habilitats, actituds i

valors) que es combinen per donar resposta a

les necessitats d'una societat complexa.

1. L'enfocament competencial ha de fomentar de

manera equilibrada tant el saber, el saber fer, el

saber ser i el saber aplicar.

1. L'enfocament competencial hauria de basar-se

en propostes educatives que permetin i

potenciïn diferents àmbits del saber per apropar

a l'alumnat a la comprensió de la complexitat

del món que ho envolta.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART



4. L'enfocament competencial és una possible

alternativa pedagògica a la fragmentació dels

continguts acadèmics a causa de la seva

naturalesa transversal.

4. En l'enfocament competencial, el protagonisme

en el procés educatiu recau en l'alumnat.

Aquest ha d'aconseguir progressivament un

major nivell de consciència i autonomia en el

seu procés d'aprenentatge.

4. En conseqüència, el paper del docent està

vinculat a l'acompanyament, orientació i creació

de les condicions pedagògiques necessàries

per capacitar a l'alumnat en aquesta línia.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART



7. En l'enfocament competencial, l'alumnat hauria

de ser capaç d'aplicar el coneixement adquirit

en diferents espais i contextos, no només en

l'educatiu, sinó en el personal, social, econòmic

i polític.

7. En l'enfocament competencial, l'aprenentatge

ha de basar-se en el principi d'activitat i el

principi d'experiència perquè aquest es

consideri funcional, significatiu i contextualitzat.

7. L'enfocament competencial ha de tenir en

compte les diferents característiques, ritmes

d'aprenentatge i nivells de l'alumnat, les seves

circumstàncies i el seu moment vital. Per tant,

una de les premisses educatives és la flexibilitat

i la contextualització didàctica-metodològica.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART



10.En aquesta mateixa línia, el docent ha d'aplicar

diferents estratègies didàctiques per fomentar la

indagació, la reflexió, la col·laboració, la

implicació i la transformació de l'entorn

11.En l'enfocament competencial, la relació

educativa es caracteritza per l'horitzontalitat

perquè s'entén l'educació com un procés de

construcció conjunta de coneixement.

12.El docent que entén l'educació com a

aprenentatge permanent i per a la vida ha de

construir el seu propi projecte (i posicionament)

educatiu investigant sobre la seva pròpia

pràctica.


PRIMERA PART

SEGONA PART

TERCERA PART

Elaborem una proposta educativa amb

enfocament competencial?

• Feu grups interdisciplinars de quatre persones.

• Penseu en una tasca per a l’alumnat del vostre

cicle educatiu.

• Enumereu els diferents sabers que el vostre

alumnat ha d’assolir.

• Expliqueu quines activitats proposaríeu per tal

que l’alumnat resolgui la tasca.

• Proposeu quins espais i quins instruments

utilitzaríeu per a l’avaluació

• Digueu quins recursos i materials de suport

faciliteríeu a l’alumnat.

• Compartiu amb els companys i companyes


FELICITATS PER LA

FEINA FETA!

MOLTES GRÀCIES PER

LA VOSTRA ATENCIÓ!

les competències bàsiques i les seves implicacions en la pràctica docent

Economy & Finance