EL TUTOR BURLAT, Vicente Martín i SolerNOVA PRODUCCIÓ

En col·laboració amb:

PALAU DE LES ARTSREINA SOFÍA CENTRE PERFECCIONAMENT

PALAU DE LES ARTS

LES ARTS VOLANT | GIRA 2020

E l Pa lau de les Ar ts Re ina S of ía de Va lènc ia presenta un nou t í to l que ha de v iat ja r en e l seu fo rmat ambulant , Les Ar ts Vo lant , per les p laces púb l iques de ls mun ic ip is de la Comuni tat Va lenc iana.

Le s A r ts Vo l a n t é s u n p ro j e c te d e d i f u s i ó c u l t u ra l d e L e s A r ts , e n c o l · l a b o ra c i ó a m b C u l t u ra d e l a G e n e ra l i ta t , l a D i p u ta c i ó d e Va l è n c i a i l ’A j u n ta m e n t d e Va l è n c i a , p e r a fe r a r r i b a r l ’ò p e ra a q u a l sevo l racó de la nost ra geografia, espec ia lment a loca l i tats amb escassa act iv i tat m u s i ca l o a l l à o n se r i a co m p l i ca t d u r a te r m e u n a re p rese n ta c i ó p e r n o d i s p osa r d e l s m i t j a n s tè c n i cs o i n sta l · l a c i o n s n e cessà r i es . E s t ra c ta d e fe r v i s i b l e - i i t i n e ra n t a l h o ra - e l fa sc i n a n t m ó n d e l ’ò p e ra i p o d e r g a u d i r d e l ’a r t i d e l a b e l l esa se n se h a ve r d e d es p l a ça r- se.

La company ia v iat ja en un gran camió preparat per a t ransformar-se en escenar i a la seua ar r ibada a la p laça de qua lsevo l loca l i tat i , poster io rment , s’ofere ix una òpera en d i recte interpretada per Cantants de l Cent re de Per fecc ionament acompanyats a l p iano.

E l t í to l esco l l i t per a ser representat en aquesta nova g i ra és l ’obra amable i e legant , do lça i un poc p icard iosa t i tu lada I l tutore bur lato , de Vicente Mar t ín i S o le r, que es presenta en la seua vers ió adaptada a l va lenc ià , E l tutor bur lat . Es t racta de la pr imera òpera de l mús ic més internac iona l que, fins a hu i , ha donat Va lènc ia .

Les Arts Volant

Vicente Mar t ín i S o le r hav ia nascut a la c iutat de l Túr ia e l 2 de maig de l 1754 . Va lenc ià amb vocac ió pr imerenca i un iversa l , mo l t p rompte marxava cap a la Bo lonya i ta l iana a completar e l s estud is mus ica ls que hav ia començat com a x iquet cantor de la catedra l de la seua c iutat . L’espec ia l capac i tat de l x icot i la c la ra d ispos ic ió de l seu eng iny l i van permetre estud iar a l là amb e l pare Mar t in i , un de ls teòr ics de la mús ica més impor tants de l seu temps.

Jove, i l · l us ionat i p le de la pass ió mer id iona l de la gent de la seua ter ra , van començar ben prompte e ls v iatges que marcar ien la seua v ida i la seua car re ra de compos i tor d ’èx i t i que completar ien la seua sens ib i l i tat medi ter ràn ia natura l amb e l r igor de la v ida d ’un compos i tor de pr imer rang.

A Madr id va composar e l p r imer de ls seus èx i ts , p rec isament I l tutore bur lato , òpera en dos actes en la t rad ic iona l l lengua i ta l iana de l gènere. Est renada en la Cor t , av iat repet i r ia e l t r iomf a l teat re de l Rea l S i t io de la Granja amb una vers ió caste l lana d ’aquest t í to l i amb d ià legs que es va anomenar La madr i leña .

L’èx i t en la cor t de ls Borbons espanyo ls l i va serv i r de car ta de presentac ió a Nàpols , on , en la cor t de ls Borbons i ta l ians , va c imentar una pr imera fama que l i va fe r posar la v i sta en la cor t imper ia l de Viena, la meca somiada per a un mús ic de l ’edat de l Rococó. I a l là va ar r ibar e l 1785 i no va tardar en obt indre tants t r iomfs que e l mate ix Mozar t fa r ia sonar la seua mús ica a l Don Giovann i , on e l so d ’una melod ia presa de la seua òpera més famosa, Una cosa rara , posa e l toc amable en un de ls seus moments més dramàt ics .

Vicente Martín i Soler, el valencià viatger que va nàixer en primavera

Consagrat i conver t i t ja en un home de món admi rat pe ls seus co l · legues compos i tors i rec lamat pe ls mecenes més impor tants , reca lava e l va lenc ià en la Rúss ia de la tsar ina Cater ina I I . La sob i rana, fasc inada pe l seu eng iny, va ar r ibar a ser escr iptora de versos dramàt ics a ls qua ls e l jov ia l V icente e l s posava mús ica i representava amb tot luxe d ’ in tèrprets i escenografies a ls teat res imper ia l s de S ant Petersburg .

Vicente Mar t ín i S o le r no tornar ia a v iat ja r després de t robar la pau i l ’amor a Rúss ia . I a l là va mor i r. Però, per a l ’a r t , cont inua sent e l jove an imós i v iatger, p le de l lum i a i re f resc de pr imavera va lenc iana.

E l t í to l p roposat respon a la per fecc ió a la descr ipc ió que hem fet de l seu autor. Va ser la seua pr imera òpera i té totes les v i r tuts que aquesta c i rcumstànc ia h i pot donar per suposades, però cap de ls seus defectes . És e legant i encantadora en e l seu argument domèst ic i amorós i en la seua mús ica , que es mou sense est r idènc ies ent re e l Rococó més senz i l l i e l C lass ic i sme estab ler t ja e l 1778 . D ist ing ides i p lenes de do lçor les me lod ies de l cant , fins i tot en les par ts on es descr iuen l ’engany de l ’amor i la bur la innocent a ls remugadors més grans .

E l tutor bur lat que es presenta en e l nost re camió ha de ser per a l ’espectador acomodat en la p laça de la seua loca l i tat , a la f resca de les n i ts d ’est iu , com obr i r les por tes d ’una casa en e l moment en què es produe ixen les ínt imes converses que amaguen amors i de laten emocions encober tes i dec is ions agosarades. E l camió s’obr i i a l seu inter io r es desp lega un paravent que esdevé una casa per d ins , i per les seues fu l les ent ren i i xen e ls habi tants i e l s v i s i tants , que, per les int r igues de l ’amor, es reune ixen en la n i t de l camp romà.

El tutor burlat

La nit al camp de Roma, al final, és com la nit a les places de la Comunitat Valenciana. El poder de la música i de l’espectacle desplegat dins d’aquest camió tenen potestat sobre les ànimes per a transportar-les a qualsevol paisatge que la música i els versos descriguen. I Les Arts Volant té la potestat de fer accessible, a qualsevol que arribe a seure en la plaça, el gaudi i fruïció de l’obra d’un valencià viatger i primaveral: Vicente Martín i Soler.

E l cava l le r Don Le l io confessa a l seu c r iat Anse lmo

e l seu amor per Vio lante, pup i l · la de l seu amic

Fabr i z io, qu i anhe la casar-se amb e l la pe ls seus

d iners , tot i que e l la e l menysprea. Don Le l io

so l · l i c i ta cor te jar- la i Fabr i z io accede ix de mala

gana. Vio lante presumeix de no c reure en l ’amor, fins

que es t roba amb P ippo, un pastor r ic o r iünd de l seu

poble. E l s t res homes, cadascú per la seua banda,

desp leguen una sèr ie d ’ in t r igues, ge los ia i enganys

per a conqu istar a la x ica . F ina lment , su r t la flama

ent re P ippo i V io lante, e l s qua ls , amb l ’a juda de

Men ica - la fi l la de l tutor- se les componen per a

donar una l l i çó a ls a l t res dos pretendents . Tots es

reune ixen a l fina l i canten a l t r iomf de l ’amor.

Sinopsi

Direcció d’escena i escenografia: Jaume Policarpo

Vestuari: José María Adame

Il·luminació: Antonio Castro

Adaptació al valencià: Enedina Lloris

Violante: Aida Gimeno

Don Fabrizio: Oleh Lebedyev

Pippo: Omar Lara

Il Cavaliere: David Ferri

Dona Menica: Vittoriana De Amicis

Anselmo: Gonzalo Manglano

Pianista: Carlos Sanchis

Nova producció del Palau de les Arts Reina Sofía

Fitxa artística

Omar Lara. P ippo

El bar íton mexicà Omar Lara va concloure la seua formació en l ’Estudi d’Òpera del Bel las Artes, a Ciutat de Mèxic. Anter iorment va part ic ipar en altres programes formatius com l ’ International Vocal Arts Inst itute de Nova York i la Georg Solt i Accademia a Itàl ia. Ha sigut premiat en diversos concursos de cant i ha part ic ipat en classes magistrals impart ides, entre d’altres, per Leo Nucci , Barbara Fr ittol i , Ramón Vargas o Nel ly Mir ic io iu. Entre els papers del seu repertor i destaquen Belcore, Almaviva, Don Giovanni , Marcel lo i Gugl ie lmo. Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

David Ferr i . I l Caval iere

Obté el T ítol Super ior de Guitarra al Conservator i de València, la seua ciutat natal . Des de 2010 estudia cant amb Antonio Lemmo, amb qui comença la seua carrera. Ha cantat en teatres com San Car lo de Nàpols, La Fenice de Venècia, Maggio Musicale F iorent ino, Accademia de Santa Ceci l ia de Roma, Al ighier i de Ràvena, Sociale de Rovigo, Verdi de Pàdua, Fest ival del la Val le d’ It r ia, entre d’altres. Col · labora amb mestres del prest igi de Diego Fasol is, Fabio Luis i , Daniel Oren, Andrés Orozco-Estrada, Fabio Biondi o Gabrie le Ferro. Destaca en papers de Rossin i ( I l barbiere di S iv igl ia, La Cenerentola, La scala di seta, L’ inganno fel ice, L’ i tal iana in Alger i , Stabat Mater ) , Mozart (Così fan tutte, Don Giovanni , Die Zauberflöte, Bast ien und Bast ienne, Requiem ) i Pais ie l lo (La grotta di Trofonio, Don Chisciotte ) , a més d’en altres t í tols com Gianni Schicchi i Die lust ige Witwe .

Vittor iana De Amicis. Dona Menica

Natural de L'Aqui la ( I tàl ia) . Va formar part d’uns cursos d’est iu al Mozarteum de Salzburg el 2013 i un any després va encarnar Barbar ina en Le nozze di F igaro a l ’Schloss Schönbrunn Theater de Viena. Després de ser premiada en el concurs Renata Tebaldi e l 2016, va part ic ipar en una gira internacional amb la Fundació Pavarott i . Ha debutat, entre altres papers, e ls de Gi lda, Reina de la Nit , Oscar d’Un bal lo in maschera i Berta d’ I l barbiere di S iv igl ia . Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

Gonzalo Manglano. Anselmo

Va nàixer a València. Va començar els estudis de cant i guitarra al Conservator i José Iturbi . És t i tu lat super ior de cant per Musikene (amb la soprano Ana María Sánchez) i Màster Art íst ic d 'Estudis Avançats en Lied , Canción Española i Cançó Catalana "Victor ia de los Ángeles" per l ’ESMUC. Ha rebut c lasses de Car los Chausson, José Cuél lar, Aqui les Machado, Edgardo Rocha, Car los Mena, Ofel ia Sala, Wolfram Rieger, Jul ius Drake, Hartmut Höl l i Dalton Baldwin, entre d’altres. És membre fundador del quartet vocal Melomans, amb el qual ha actuat per Espanya. Ha part ic ipat en Die Zauberflöte (Segon Sacerdot) , La traviata (Gastone) , Las golondr inas (Juanito) , Vinatea (Nicolau) de Mati lde Salvador, La Chulapona (Juan de Dios) i La del manojo de rosas (Capó) . A l Palau de les Arts ha cantat en Les mamel les de Ti résias i I l v iaggio a Reims .

Carlos Sanchis. Pianista

Nascut a València el 1993, Car los Sanchis Aguir re va estudiar en Saragossa i en Ginebra, becat pel Rotary Club de Madrid (beca Almudena Cano) . Va completar la seua formació en l ’Académie musicale de Vi l lecroze (França) i en la Georg Solt i Accademia de Venècia. Durant el curs 2018-2019 trebal la com a pianista acompanyant al Royal Northern Col lege of Music de Manchester dins del programa Junior Fel lowship in Piano Accompaniment. És, a més, membre de la Joven Orquesta Nacional de España i de la Gustav Mahler Jugendorchester. Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

Biografies

Jaume Pol icarpo. Direcció d’escena i escenografia

Titel la i re, dramaturg i d i rector d’escena, e l valencià Jaume Pol icarpo és cofundador i d i rector art íst ic de Bambal ina Teatre Pract icable, una companyia que ha desenvolupat una intensa act iv itat des de 1981 , inspirada en l ’àmbit del teatre de l ’animació i la imatge. E ls seus muntatges més destacats han recorregut mig món i han obtingut nombrosos premis i reconeixements. Jaume Pol icarpo és autor de texts teatrals i a lt res escr its per a l ’escena, alguns dels quals han s igut publ icats. Col · labora en publ icacions especial i tzades, fòrums d’estudi i a lt res projectes cr ít ics en el camp de les arts escèniques. En l ’àmbit musical , és responsable art íst ic de la posada en escena de projectes com El retablo de Maese Pedro, Histor ia del soldado i ¡Hola, Cenerentola! amb el Grup Instrumental de València sota la di recció musical de Joan Cerveró; El geperut de Notre Dame , obra de teatre musical para el Centre Teatral Escalante amb part itura or iginal d’Albert Sanz, a més de Genoveva de Brabante , breu òpera en tres actes de Satie per a la Fundació Botín sota la di recció musical de José Mardon.

Aida Gimeno. Violante

La soprano Aida Gimeno va real itzar e ls seus estudis musicals als conservator is de Segòvia i Castel la i L leó. Va prosseguir la seua formació a la Gui ldhal l School of Music and Drama. E l 2016 va interpretar el paper de Serpetta en La finta giardiniera . A més, ha part ic ipat en els cors de t ítols com Io lanta, Dialogues des Carmél ites i El barber i l lo de Lavapiés . Com a integrant del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts canta en les produccions de Le nozze di F igaro , Les mamel les de Ti résias, E lektra i I l v iaggio a Reims , a més de Glor ia de Poulenc.

Oleh Lebedyev. Don Fabriz io

El bar íton ucraïnés Oleh Lebedyev va rebre la seua formació en l ’Acadèmia Nacional de Música d’Ucraïna a Kíev, la qual va completar amb la seua part ic ipació en classes magistrals i concursos de cant. Al seu repertor i figuren papers com Asdrubale (La pietra del paragone ) , Bob (The Old Maid and the Thief ) , Bartolo (Le nozze di F igaro ) , Sprecher (Die Zauberflöte ) i Falsta� (Die lust igen Weiber von Windsor ) . Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts, on ha interpretat els papers de Gendarme (Le mamel les de Ti résias ) , Belcore (L’el is i r d’amore ) , i ha part ic ipat en concerts dels c ic les Matins a Les Arts i Les Arts a l ' IVAM.

Omar Lara. P ippo

El bar íton mexicà Omar Lara va concloure la seua formació en l ’Estudi d’Òpera del Bel las Artes, a Ciutat de Mèxic. Anter iorment va part ic ipar en altres programes formatius com l ’ International Vocal Arts Inst itute de Nova York i la Georg Solt i Accademia a Itàl ia. Ha sigut premiat en diversos concursos de cant i ha part ic ipat en classes magistrals impart ides, entre d’altres, per Leo Nucci , Barbara Fr ittol i , Ramón Vargas o Nel ly Mir ic io iu. Entre els papers del seu repertor i destaquen Belcore, Almaviva, Don Giovanni , Marcel lo i Gugl ie lmo. Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

David Ferr i . I l Caval iere

Obté el T ítol Super ior de Guitarra al Conservator i de València, la seua ciutat natal . Des de 2010 estudia cant amb Antonio Lemmo, amb qui comença la seua carrera. Ha cantat en teatres com San Car lo de Nàpols, La Fenice de Venècia, Maggio Musicale F iorent ino, Accademia de Santa Ceci l ia de Roma, Al ighier i de Ràvena, Sociale de Rovigo, Verdi de Pàdua, Fest ival del la Val le d’ It r ia, entre d’altres. Col · labora amb mestres del prest igi de Diego Fasol is, Fabio Luis i , Daniel Oren, Andrés Orozco-Estrada, Fabio Biondi o Gabrie le Ferro. Destaca en papers de Rossin i ( I l barbiere di S iv igl ia, La Cenerentola, La scala di seta, L’ inganno fel ice, L’ i tal iana in Alger i , Stabat Mater ) , Mozart (Così fan tutte, Don Giovanni , Die Zauberflöte, Bast ien und Bast ienne, Requiem ) i Pais ie l lo (La grotta di Trofonio, Don Chisciotte ) , a més d’en altres t í tols com Gianni Schicchi i Die lust ige Witwe .

Vittor iana De Amicis. Dona Menica

Natural de L'Aqui la ( I tàl ia) . Va formar part d’uns cursos d’est iu al Mozarteum de Salzburg el 2013 i un any després va encarnar Barbar ina en Le nozze di F igaro a l ’Schloss Schönbrunn Theater de Viena. Després de ser premiada en el concurs Renata Tebaldi e l 2016, va part ic ipar en una gira internacional amb la Fundació Pavarott i . Ha debutat, entre altres papers, e ls de Gi lda, Reina de la Nit , Oscar d’Un bal lo in maschera i Berta d’ I l barbiere di S iv igl ia . Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

Gonzalo Manglano. Anselmo

Va nàixer a València. Va començar els estudis de cant i guitarra al Conservator i José Iturbi . És t i tu lat super ior de cant per Musikene (amb la soprano Ana María Sánchez) i Màster Art íst ic d 'Estudis Avançats en Lied , Canción Española i Cançó Catalana "Victor ia de los Ángeles" per l ’ESMUC. Ha rebut c lasses de Car los Chausson, José Cuél lar, Aqui les Machado, Edgardo Rocha, Car los Mena, Ofel ia Sala, Wolfram Rieger, Jul ius Drake, Hartmut Höl l i Dalton Baldwin, entre d’altres. És membre fundador del quartet vocal Melomans, amb el qual ha actuat per Espanya. Ha part ic ipat en Die Zauberflöte (Segon Sacerdot) , La traviata (Gastone) , Las golondr inas (Juanito) , Vinatea (Nicolau) de Mati lde Salvador, La Chulapona (Juan de Dios) i La del manojo de rosas (Capó) . A l Palau de les Arts ha cantat en Les mamel les de Ti résias i I l v iaggio a Reims .

Carlos Sanchis. Pianista

Nascut a València el 1993, Car los Sanchis Aguir re va estudiar en Saragossa i en Ginebra, becat pel Rotary Club de Madrid (beca Almudena Cano) . Va completar la seua formació en l ’Académie musicale de Vi l lecroze (França) i en la Georg Solt i Accademia de Venècia. Durant el curs 2018-2019 trebal la com a pianista acompanyant al Royal Northern Col lege of Music de Manchester dins del programa Junior Fel lowship in Piano Accompaniment. És, a més, membre de la Joven Orquesta Nacional de España i de la Gustav Mahler Jugendorchester. Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

Biografies

Jaume Pol icarpo. Direcció d’escena i escenografia

Titel la i re, dramaturg i d i rector d’escena, e l valencià Jaume Pol icarpo és cofundador i d i rector art íst ic de Bambal ina Teatre Pract icable, una companyia que ha desenvolupat una intensa act iv itat des de 1981 , inspirada en l ’àmbit del teatre de l ’animació i la imatge. E ls seus muntatges més destacats han recorregut mig món i han obtingut nombrosos premis i reconeixements. Jaume Pol icarpo és autor de texts teatrals i a lt res escr its per a l ’escena, alguns dels quals han s igut publ icats. Col · labora en publ icacions especial i tzades, fòrums d’estudi i a lt res projectes cr ít ics en el camp de les arts escèniques. En l ’àmbit musical , és responsable art íst ic de la posada en escena de projectes com El retablo de Maese Pedro, Histor ia del soldado i ¡Hola, Cenerentola! amb el Grup Instrumental de València sota la di recció musical de Joan Cerveró; El geperut de Notre Dame , obra de teatre musical para el Centre Teatral Escalante amb part itura or iginal d’Albert Sanz, a més de Genoveva de Brabante , breu òpera en tres actes de Satie per a la Fundació Botín sota la di recció musical de José Mardon.

Aida Gimeno. Violante

La soprano Aida Gimeno va real itzar e ls seus estudis musicals als conservator is de Segòvia i Castel la i L leó. Va prosseguir la seua formació a la Gui ldhal l School of Music and Drama. E l 2016 va interpretar el paper de Serpetta en La finta giardiniera . A més, ha part ic ipat en els cors de t ítols com Io lanta, Dialogues des Carmél ites i El barber i l lo de Lavapiés . Com a integrant del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts canta en les produccions de Le nozze di F igaro , Les mamel les de Ti résias, E lektra i I l v iaggio a Reims , a més de Glor ia de Poulenc.

Oleh Lebedyev. Don Fabriz io

El bar íton ucraïnés Oleh Lebedyev va rebre la seua formació en l ’Acadèmia Nacional de Música d’Ucraïna a Kíev, la qual va completar amb la seua part ic ipació en classes magistrals i concursos de cant. Al seu repertor i figuren papers com Asdrubale (La pietra del paragone ) , Bob (The Old Maid and the Thief ) , Bartolo (Le nozze di F igaro ) , Sprecher (Die Zauberflöte ) i Falsta� (Die lust igen Weiber von Windsor ) . Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts, on ha interpretat els papers de Gendarme (Le mamel les de Ti résias ) , Belcore (L’el is i r d’amore ) , i ha part ic ipat en concerts dels c ic les Matins a Les Arts i Les Arts a l ' IVAM.

Omar Lara. P ippo

El bar íton mexicà Omar Lara va concloure la seua formació en l ’Estudi d’Òpera del Bel las Artes, a Ciutat de Mèxic. Anter iorment va part ic ipar en altres programes formatius com l ’ International Vocal Arts Inst itute de Nova York i la Georg Solt i Accademia a Itàl ia. Ha sigut premiat en diversos concursos de cant i ha part ic ipat en classes magistrals impart ides, entre d’altres, per Leo Nucci , Barbara Fr ittol i , Ramón Vargas o Nel ly Mir ic io iu. Entre els papers del seu repertor i destaquen Belcore, Almaviva, Don Giovanni , Marcel lo i Gugl ie lmo. Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

David Ferr i . I l Caval iere

Obté el T ítol Super ior de Guitarra al Conservator i de València, la seua ciutat natal . Des de 2010 estudia cant amb Antonio Lemmo, amb qui comença la seua carrera. Ha cantat en teatres com San Car lo de Nàpols, La Fenice de Venècia, Maggio Musicale F iorent ino, Accademia de Santa Ceci l ia de Roma, Al ighier i de Ràvena, Sociale de Rovigo, Verdi de Pàdua, Fest ival del la Val le d’ It r ia, entre d’altres. Col · labora amb mestres del prest igi de Diego Fasol is, Fabio Luis i , Daniel Oren, Andrés Orozco-Estrada, Fabio Biondi o Gabrie le Ferro. Destaca en papers de Rossin i ( I l barbiere di S iv igl ia, La Cenerentola, La scala di seta, L’ inganno fel ice, L’ i tal iana in Alger i , Stabat Mater ) , Mozart (Così fan tutte, Don Giovanni , Die Zauberflöte, Bast ien und Bast ienne, Requiem ) i Pais ie l lo (La grotta di Trofonio, Don Chisciotte ) , a més d’en altres t í tols com Gianni Schicchi i Die lust ige Witwe .

Vittor iana De Amicis. Dona Menica

Natural de L'Aqui la ( I tàl ia) . Va formar part d’uns cursos d’est iu al Mozarteum de Salzburg el 2013 i un any després va encarnar Barbar ina en Le nozze di F igaro a l ’Schloss Schönbrunn Theater de Viena. Després de ser premiada en el concurs Renata Tebaldi e l 2016, va part ic ipar en una gira internacional amb la Fundació Pavarott i . Ha debutat, entre altres papers, e ls de Gi lda, Reina de la Nit , Oscar d’Un bal lo in maschera i Berta d’ I l barbiere di S iv igl ia . Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

Gonzalo Manglano. Anselmo

Va nàixer a València. Va començar els estudis de cant i guitarra al Conservator i José Iturbi . És t i tu lat super ior de cant per Musikene (amb la soprano Ana María Sánchez) i Màster Art íst ic d 'Estudis Avançats en Lied , Canción Española i Cançó Catalana "Victor ia de los Ángeles" per l ’ESMUC. Ha rebut c lasses de Car los Chausson, José Cuél lar, Aqui les Machado, Edgardo Rocha, Car los Mena, Ofel ia Sala, Wolfram Rieger, Jul ius Drake, Hartmut Höl l i Dalton Baldwin, entre d’altres. És membre fundador del quartet vocal Melomans, amb el qual ha actuat per Espanya. Ha part ic ipat en Die Zauberflöte (Segon Sacerdot) , La traviata (Gastone) , Las golondr inas (Juanito) , Vinatea (Nicolau) de Mati lde Salvador, La Chulapona (Juan de Dios) i La del manojo de rosas (Capó) . A l Palau de les Arts ha cantat en Les mamel les de Ti résias i I l v iaggio a Reims .

Carlos Sanchis. Pianista

Nascut a València el 1993, Car los Sanchis Aguir re va estudiar en Saragossa i en Ginebra, becat pel Rotary Club de Madrid (beca Almudena Cano) . Va completar la seua formació en l ’Académie musicale de Vi l lecroze (França) i en la Georg Solt i Accademia de Venècia. Durant el curs 2018-2019 trebal la com a pianista acompanyant al Royal Northern Col lege of Music de Manchester dins del programa Junior Fel lowship in Piano Accompaniment. És, a més, membre de la Joven Orquesta Nacional de España i de la Gustav Mahler Jugendorchester. Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts.

Biografies

Jaume Pol icarpo. Direcció d’escena i escenografia

Titel la i re, dramaturg i d i rector d’escena, e l valencià Jaume Pol icarpo és cofundador i d i rector art íst ic de Bambal ina Teatre Pract icable, una companyia que ha desenvolupat una intensa act iv itat des de 1981 , inspirada en l ’àmbit del teatre de l ’animació i la imatge. E ls seus muntatges més destacats han recorregut mig món i han obtingut nombrosos premis i reconeixements. Jaume Pol icarpo és autor de texts teatrals i a lt res escr its per a l ’escena, alguns dels quals han s igut publ icats. Col · labora en publ icacions especial i tzades, fòrums d’estudi i a lt res projectes cr ít ics en el camp de les arts escèniques. En l ’àmbit musical , és responsable art íst ic de la posada en escena de projectes com El retablo de Maese Pedro, Histor ia del soldado i ¡Hola, Cenerentola! amb el Grup Instrumental de València sota la di recció musical de Joan Cerveró; El geperut de Notre Dame , obra de teatre musical para el Centre Teatral Escalante amb part itura or iginal d’Albert Sanz, a més de Genoveva de Brabante , breu òpera en tres actes de Satie per a la Fundació Botín sota la di recció musical de José Mardon.

Aida Gimeno. Violante

La soprano Aida Gimeno va real itzar e ls seus estudis musicals als conservator is de Segòvia i Castel la i L leó. Va prosseguir la seua formació a la Gui ldhal l School of Music and Drama. E l 2016 va interpretar el paper de Serpetta en La finta giardiniera . A més, ha part ic ipat en els cors de t ítols com Io lanta, Dialogues des Carmél ites i El barber i l lo de Lavapiés . Com a integrant del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts canta en les produccions de Le nozze di F igaro , Les mamel les de Ti résias, E lektra i I l v iaggio a Reims , a més de Glor ia de Poulenc.

Oleh Lebedyev. Don Fabriz io

El bar íton ucraïnés Oleh Lebedyev va rebre la seua formació en l ’Acadèmia Nacional de Música d’Ucraïna a Kíev, la qual va completar amb la seua part ic ipació en classes magistrals i concursos de cant. Al seu repertor i figuren papers com Asdrubale (La pietra del paragone ) , Bob (The Old Maid and the Thief ) , Bartolo (Le nozze di F igaro ) , Sprecher (Die Zauberflöte ) i Falsta� (Die lust igen Weiber von Windsor ) . Forma part del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts, on ha interpretat els papers de Gendarme (Le mamel les de Ti résias ) , Belcore (L’el is i r d’amore ) , i ha part ic ipat en concerts dels c ic les Matins a Les Arts i Les Arts a l ' IVAM.