Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 80 abril 2008

Le s arm e s no e duq ue n,

m ate n!

Am b m otiu de la pre sència de

l'e xèrcit i e ls m ossos d'e sq uadra

al Saló de l'Ense nyam e nt, s'e stà

de se nvolupant la cam panya De s-

m i-litaritze m l'e ducació, de sm ili-

taritze m e l Saló de l'e nse nya-

m e nt, im pulsada pe r una vinte na

d'e ntitats (v. pàgina 5) . En e l

m arc de la cam panya s'h a

distribuït e ntre e ls visitants al

Saló un tríptic inform atiu i

tam bé s'h an e ditat carte lls.

Dijous, activiste s de la

Coordinadora van `protagonizar

una acció davant l'stand de

l'e xèrcit. Ve stits am b granote s

blanque s e s van situar davant

l'stand i e s van ve ssar pots de

pontura ve rm e lla pe r sobre , de s -

ple gant una pancarta am b e l

le m a "le s arm e s no e duq ue n,

m ate n! No e s va re gistrar cap

incide nt fins q ue e ls m ossos e s

van e ndur e ls activiste s i un

pare ll de pe rsone s q ue e nre -

gistrave n im atge s, una de le s

q uals fou sacse jada e ntre crits

propvocant m om e nts de tiban-

tor. Una de le s activiste s re sultà

contusionada al torçar-li brusca

i re pe tídam e nt e l braç pe r

e m portar-se -la. De sprés de

passar pe r un Ce ntre de salut

vam pre se ntar la pe rtine nt

de núncia e n e l Jutjat de guardia.

w e b Coordinadora: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tarragona.tine t.org

Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5

Espanya

Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar

públicam e nt l'obra i fe r-ne obre s de rivade s

Am b le s condicions se güe nts:

Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r

l'autor o el llice nciador. Citant la proce dència Full inform atiu Coordinadora Tarragona

Patrim oni de la Pau.

No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.

Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n

ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència

idèntica a aq ue sta.

"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau

D.L.: T-1274-2005

Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edita: Coordinadora Tarragona

Patrim oni de la Pau, Coordinació i m aque tació: Jose p Maria Yago Col·laboracions: Anna

Llúpia i Qu im Puig

Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u

trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns, a le s 8 del ve spre ,

a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o

trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).

w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.org

La re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 80 abril 2008

Mate rials de pau

L’anuari SIPRI és un inform e q ue

e s publica anualm e nt sobre

arm am e nt, de sarm am e nt i se gu-

re tat inte rnacional.

El SIPRI (Stock h olm

Inte rnational Pe ace Re se arch

Institute ) publica aque st inform e

anual de s de l 19 66, any e n q uè va

se r fundat pe r com m e m orar e ls

150 anys de pau ininte rrom puda

a Suècia.

A l’anuari e s publiq ue n dade s tan

significative s com q ue s'h a

incre m e ntat un 34% la de spe sa

m ilitar m undial als últim s de u

anys. L’inform e de staca a m és le s

dificultats pe r obte nir re solucions

pacífiq ue s e n e ls actuals con-

flicte s com e ls de l’Irac i Darfur

(Sudan) de gut a la pre sència de

grups arm ats no e statals q ue

com pliq ue n la ge stió.

El docum e nt tam bé e xposa e ls

re pte s de la com unitat

inte rnacional pe r al control i la

no-prolife ració de le s arm e s

nucle ars, analitzant la polèm ica

ge ne rada pe r l'Iran i la fabricació

de bom be s nucle ars a s is països

e urope us de l’OTAN.

La Fundació pe r la Pau conside ra

q ue la traducció al català

d’aque sta e dició de butxaca de

l’inform e SIPRI 2006 i 2007 és

una im portant aportació pe r

divulgar la cultura de pau a la

població de Catalunya.

Més inform ació:

Anuari SIPRI 2006 e n català

Més inform ació sobre l'anuari

SIPRI 2006 e n anglès

Fundació pe r la Pau

SIPRI

La Fundació pe r la Pau e n

publica cada any un re sum

e n català

pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 80 abril 2008

Aque st die s d’abril a Tarragona

e stare m be n distre te s am b m ogu-

de s am unt i avall: le s une s de sa-

llotjant l'e spai autoge stionat, e l

CSOA La Colom e ra, de sprés de

q ue un judici “e xpre ss” (80 die s

justos de s de la de núncia fins a

la se ntència) se nte ncïi aq ue st e s -

pai, fins ara ple d’il•lusions i ac-

tivitats socials, a se r de nou un

h abitatge ok upat pe ls colom s i la

brutícia; le s altre s, anant d’un a

altre jutjat pe r de clarar q ue s í,

q ue e ns autoinculpe m d’h ave r

avortat, i q ue al 2008 se guim

de m anant aque st dre t de le s

done s.

En m e nys de tre s m e sos, e l

ce ntre ok upat i autoge stionat

q ue te nim a Tarragona, de s de

de se m bre passat, tornarà a se r

de nou un de tants e xe m ple s de l

dre t portat a la irracionalitat, e l

dre t q ue castiga l’ok upar -igno-

rant le s case s m orte s q ue te nim

a la Part Alta de Tarragona i e l

nostre dre t a un h abitatge digne

i a gaudir d’e spais pe r a ús

social- e nlloc de castigar l’e s -

pe culació i e l fe t de te nir un

im m oble buit i e n de sús, de ixant

q ue e s de te riori un patrim oni

q ue és de tots.

La m ate ixa irracionalitat q ue fa

q ue , e n m e nys d'un m e s, m és de

20 autoinculpade s d'avortam e nt,

d'un total de 170 pre se ntade s a

la província de Tarragona, h a-

gue m re but a casa citacions pe r

de clarar e n e l Jutjat sobre

l'e xe rcici d'un dre t q ue , a m és

d'insuficie nt i lim itat pe r uns

supòsits q ue de ixe n a la corda

fluixa done s i profe ss ionals, e s

pre te n lim itar m és e ncara, com

si e ls Jutjats, a m és, no

tinguéssin altre s fe ine s m és

urge nts.

És un ge st ultraconse rvador i de

control absolut q ue e n aq ue ste s

alçade s de l m ón e ncara e s

crim inalitzi l’ok upació d’un e spai

buit i oblidat pe r tal de tornar-li

a donar vida o e l fe t de vole r

de m anar e l dre t a de cidir pe l

nostre propi cos. Torne m e nre re

e nlloc de tirar e ndavant e n la

llibe rtat de tote s i tots. I un

gove rn q ue e s fa dir progre ss ista

h o pe rm e t.

La Cam panya pe l Dre t a

l’Avortam e nt Lliure i Gratuït

se guirà lluitant i pe r això, a

Tarragona i altre s llocs de

Catalunya i de l’Estat e spanyol

e s se guiran re collint auto-

inculpacions i e s faran con-

ce ntracions i accions, pe rq uè e ls

inte nts de coaccionar a le s

pe rsone s q ue h e m s ignat le s

autoinculpacions fe nt-nos de cla-

rar davant d’un jutge , fe nt pe r-

dre e l te m ps i e ls dine rs de tots

e ls contribue nts o e l ge st pe r a

de bilitar, no pode n re bre un

altre tipus de re sposta q ue no

sigui q ue se guire m lluitant pe ls

nostre s dre ts.

I pe r ce rt, parlant de

contribucions, aviat s’e nge garà

la cam panya d’Obje cció Fiscal,

pe r pode r de cidir, s i m és no, l’ús

d’una part de la nostra

contribució a le s arq ue s de

l’e stat.

Pe r a m és inform ació, re collida

de fulls d’autoinculpació o pe r

s ignar e l Manife st pe l Dre t de la

Done s a De cidir

w w w .caladona.org/conce ntracio

Paraule s pe r... una justícia justa

Re be ca Tom ás

Conce ntració pe r lliurar le s autoinculpacions davant el Jutjat de Tarragona

(foto El Punt)

pàgina 4 - els nostre s col·legue s de ... núm . 80 abril 2008

H e m os conse guido contactar con

Txose de l Grupo Antim ilitarista de

Bilbao, q ue se e ncontraba con

Aitzibe r (de su m ism o grupo) y

Carlos de AA.MOC Vale ncia, para

q ue los tre s nos contaran sus

im pre s ione s de e ste e xitoso OTAN

GAME OVER.

¿La e xpe dición del e stado

e spañol h a e stado inte grada

por q ué cole ctivos?

H e m os ido ge nte de l Grupo

Antim ilitarista de Bilbao, AA.MOC

Vale ncia, inte grante s de la March a a

Rota, Grupo Antim ilitarista Tortuga,

Plataform a por la De sm ilitarización

de Albace te ... Fué curioso q ue nos

e ncontráram os a unos cuantos

e studiante s e spañole s de Erasm us,

q ue se sum aron tam bién al OTAN

GAME OVER.

¿En q ué accione s y

m ovilizacione s h abéis e stado

im plicados, e stuviste is coor-

dinados todo el tie m po?

Estuvim os juntos tanto e n e l

e ntre nam ie nto para la acción e l

vie rne s com o e n la propia acción, ya

q ue e stábam os e n un grupo de

afinidad, de los q ue iba a inte ntar

allanar e l Cuarte l de la OTAN y

saltar la valla. En e l se m inario

poste rior q ue se organizó e stuvim os

m ás dispe rsos, la ge nte q ue no e s de

AA.MOC e stuvo m ás por otro lado.

H abéis h ablado de un e n-

tre nam ie nto q ue se organizó

para todos los activistas

ante s de la acción. ¿Es sim i-

lar éste a los e ntre nam ie ntos

q ue organizan los grupos

antim ilitaristas de AA.MOC?

Efe ctivam e nte , h a s ido un e ntre -

nam ie nto m uy s im ilar, con los

típicos baróm e tros de valore s,

jue gos de "role -playing" para sabe r

cóm o inte raccionar con la policía,

discusione s poste riore s e n grupos

pe q ue ños... Fué todo m uy

productivo. Ah , incluso re cibim os

“e ntre nam ie nto fís ico”, apre nde r a

tre par (con e scale ras de cue rda e tc).

¿Qué tipo de grupos de

Europa h an acudido: anti-

m ilitaristas, de acción dire c-

ta, pacifistas...?

Grupos sobre todo antim ilitaristas,

de acción dire cta. Nos h a

sorpre ndido q ue h abía m uch a ge nte

q ue ve nía a título individual, sin

ningún grupo de re fe re ncia. Se te nía

claro q ue se iba a una acción

dire cta, por lo q ue e so h a m arcado

e l pe rfil de los grupos asiste nte s.

Que re m os re saltar q ue h a h abido un

e xce le nte am bie nte de trabajo.

La acción consistía e n saltar

la valla del Cuartel de la

OTAN y allanarlo. ¿En q ué

m om e nto os de tuvie ron?

Com o h as dich o la acción consistía

e n saltar la valla de cuarte l de la

OTAN, q ue tie ne un gran pe rím e tro

y e so facilitaría e n te oría las cosas.

Los "inte rnacionale s" (así nos

llam aban cariñosam e nte los be lgas a

la ge nte de fue ra) e ram os unos

doscie ntos, y te níam os asignada una

parte concre ta de l pe rím e tro. Los

activistas be lgas e ran unos

se te cie ntos, ¡incre íble ! Se te cie ntas

pe rsonas asum ie ndo de te nción y e l

allanar un Cuarte l de la OTAN.

Los grupos de bían dispe rsarse por

e l pe rím e tro lo m áxim o posible , para

así ase gurar q ue h ubie se grupos

q ue pudie ran saltar la valla. Por

de sgracia, donde nos tocó h abía

m uch a policía, y no pudim os lle gar a

la valla... e n re alidad nue stra labor

fué com o h ace r de “ce bo”, e ra la

consigna si no conse guías saltar la

valla. La policía no se cortó al

de te ne rnos e n re torce r brazos,

propinar fue rte s e m pujone s y h asta

e n utilizar pe rros, pe ro con nosotros

al m e nos no sacaron los sprays ni e l

cam ión de agua q ue te nían

pre parado. Por cie rto, h abía m uch os

clow ns e n la acción, q ue tam bién

inte ntaron saltar la valla.

¿Qué tal h a sido el trato al

se r de te nidos?

La de te nción fué dura, pe ro e l trato

poste rior corre cto. En total

e stuvim os de te nidos unas cinco

h oras. Éram os tantos los de te nidos

q ue ni nos cach e aron al m e te rnos e n

los calabozos, por lo q ue

conse rvam os los m óvile s, cám aras,

e tc. Pare ce se r q ue h asta se h an

colgado e n Youtube im áge ne s e n los

calabozos de los de te nidos de l OTAN

GAME OVER...

¿Qué balance h acéis de e ste

OTAN GAME OVER?

La valoración e s m uy bue na, tanto la

ide a de h ace r una acción

inte rnacional de e ste tipo (con

e ntre nam ie nto incluído) com o e l

propio de sarrollo de la acción.

Tam bién valoram os m uy positi-

vam e nte e l se m inario poste rior de

dos días, de de bate y de propue stas

concre tas. H a h abido bue na sintonía

e ntre los grupos, y la acción h a

te nido una re pe rcusión m e diática

e spe ctacular. H ay q ue h ace r notar

q ue h a h abido activistas de h asta

die cis ie te paise s distintos.

La acción h a s ido dise ñada y

organizada por la ge nte q ue

organiza e l Bom bstopping, y e l

se m inario a m e dias con la IRG. Esta

h a s ido una acción inte rnacional

que calificam os de h istórica, por

núm e ro de ge nte im plicada, con

cole ctivos y activistas de tantos

paise s distintos... En la confe re ncia

se h a dado e l paso de q ue los

cole ctivos antim ilitaristas actúe n

coordinadam e nte e n todo Europa, y

ya h ay incluso una age nda de

trabajo. Se h arán accione s de sce n-

tralizada e n novie m bre , con e l le m a:

“W ar starts from e urope , stop w ar

from e urope " y probable m e nte una

acción ce ntralizada com o e ste

OTAN GAME OVER e n e l 2009 , por

e l 60 anive rsario de la OTAN

¿Qué m e jorarías y q ué

conse rvarías para futuras

convocatorias sim ilare s?

Pue de q ue m ás tie m po de trabajo e n

los grupos pe q ue ños ante s de la

acción, para pre pararse e l propio

grupo a nvie l logístico. H a h abido

una bue na labor de traducción, pe ro

se podía h abe r un e sfue rzo m ayor

con algunos m ate riale s. Por parte

de AA.MOC, nos q ue da la pe na de

q ue no h aya podido acudir m ás

ge nte de l e stado e spañol, cosa q ue

fortale ce ría m uch o la re d e urope a

pe ro cre e m os q ue tam bién e l

trabajo local. H a s ido m uy bonito.

¿Qué visión se tie ne de

AA.MOC e n los cole ctivos y

re de s e urope as?

Conoce n a los cole ctivos q ue

inte gran AA.MOC, sobre todo

de spués de coincidir e n las accione s

de Faslane 365. De ah í q ue le s

sue ne n cam pañas com o e l Re clam a

las Base s... Nos ve n com o ge nte con

e xpe rie ncia e n acción dire cta,

donde som os un re fe re nte , y le s

gusta m uch o e l punto h um orístico

de m uch as accione s de AA.MOC.

Entrevista publicada pe r

Antim iliaristas.org

OTAN GAME OVER

UN MILER D'ACTIVISTES TANQUEN L'OTAN

pàgina 5 - le s cose s q u e e ns afe cte n núm . 80 abril 2008

DESMILITARITZ EM L'EDUCACIÓ...

DESMILITARITZ EM EL SALÓ "ESTUDIA"

Enguany, l'e xèrcit h a e stat con-

vidat una altra ve gada a

participar al Saló de l'Ense nya-

m e nt "Estudia" de Barce lona (2

al 6 d'abril). Ente ne m q ue la

se va pre sència e n aq ue st e sde -

ve nim e nt e ducatiu no és ad-

m iss ible pe r le s se güe nts raons:

* Els valors q ue transm e te n le s

institucions m ilitars, l'obe dièn-

cia, la disciplina, e l patriarcat,

l'androce ntrism e o e l re curs a la

violència, contradiue n e ls valors

ve rte brals q ue h an de re gir

l'e ducació de l jove nt, l'autono-

m ia, l'e spe rit crític, la re spon-

sabilitat, l'e m patia, e l diàle g o la

solidaritat.

* La proposta q ue l'e xèrcit

ofe re ix als e studiants s'oposa a

la LOE, q ue s'inspira e n "l'e du-

cació pe r a la pre ve nció de

conflicte s i pe r a la re solució

pacífica d'aq ue sts, així com la

noviolència e n tots e ls àm bits de

la vida pe rsonal, fam iliar i

social", i s'orie nta a la conse -

cució de "la form ació pe r a la

pau, e l re spe cte de ls dre ts

h um ans, la vida e n com ú, la

coh e s ió social, la coope ració i

solidaritat e ntre e ls poble s."

* La pre sència de l'e xèrcit e n

aq ue st saló s'e m m arca e n la

cada cop m és incis iva parti-

cipació e n e ls e spais e ducatius.

L'e xèrcit e spanyol pre tén po-

te nciar l'e ufe m ística "cultura de

la de fe nsa" i "l'e spe rit m ilitar"

e ntre la jove ntut pe r m illorar la

se va de te riorada im atge pública

i pal·liar le s actuals dificultats

de re clutam e nt.

* La propaganda q ue e l jove nt

re p de l Ministe ri de De fe nsa és

e nganyosa, de sprèn una im atge

idíl·lica de la vida m ilitar i e dul-

cora e l pape r de le s force s

arm ade s e spanyole s e n e ls con-

flicte s bèl·lics. L'e xèrcit és

pre se ntat gaire bé com una ONG

d'ajut h um anitari, la q ual cosa

oculta e l se u rol de de fe nsa d'in-

te re ssos m és e spuris . En cap cas

s'inform a rigorosam e nt de le s

conse q üèncie s q ue e s de spre ne n

d'ingre ssar e n l'e xèrcit.

* En un conte xt on la se gure tat

h um ana s'h auria de m e surar

am b indicadors de sanitat, de

se gure tat alim e ntària, d'accés al

tre ball, de re spe cte als dre ts

h um ans, de conse rvació de l

m e di natural o de l dre t a

l'e ducació, transm e tre e sq ue -

m e s m ilitariste s com a solució

de ls proble m e s q ue afe cte n le s

nostre s socie tats és contra-

dictori i caduc.

Així, de s de l conve ncim e nt q ue

la m iss ió de le s institucions i e ls

age nts e ducatius és e l fom e nt de

la cultura, la ciència i e ls valors

de la convivència i la dive rsitat,

cre ie m q ue e xèrcit i e ducació

són conce pte s m anife stam e nt

antagònics. A m és, constate m e l

contrase ntit q ue suposa q ue un

gove rn de la Ge ne ralitat q ue e s

vanaglorie ja de pote nciar la

Cultura de la Pau am b ins-

trum e nts com l'Institut Català

Inte rnacional pe r la Pau, l'Ofi-

cina de Prom oció de la Pau i e ls

Dre ts H um ans, o e l Conse ll Cata-

là de Fom e nt de la Pau, convidi,

m itjançant e l De partam e nt

d'Educació, institucions m ilitars

al Saló de l'Ense nyam e nt.

Adve rtim , tam bé, la pre sència al

saló de cossos policials q ue

m assa sovint s'e xtralim ite n e n

le s atribucions q ue li són ator-

gade s de m ocràticam e nt, s igui

fe nt un ús de sproporcionat de la

força, s igui re prim int col·le ctius

q ue s'opose n al siste m a polític i

e conòm ic e stable rt.

És pe r això q ue m anife ste m e l

nostre fe rm re buig a la

pre sència de l'e xèrcit al Saló de

l'Ense nyam e nt "Estudia" i com -

m i-ne m e l De partam e nt d'Educa-

ció, e n q ualitat de coordinador, i

la Fira de Barce lona, e n q ualitat

d'organitzadora, a re tirar-li la

invitació pe r a le s e dicions

d'e nguany i le s prope re s.

Le s arm e s no e duq ue n,

m ate n!

* Pe rq uè no s’h a allibe rat le s

done s de l’Afganistan, ni tam poc

e ls h om e s ni e ls ne ns.

* Pe rq uè l’ocupació de l’Iraq no

h a portat la de m ocràcia al se u

poble , s inó torture s, m assacre s i

divis ions se ctàrie s .

* Pe rq uè e l m ón se gue ix girant

l’e sq ue na als pale stins, i donant

la m à als dirige nts israe lians

q ue e ls oprim e ixe n i m ate n.

* Pe rq uè avui Bush re pe te ix,

contra Iran, le s m ate ixe s

m e ntide s i am e nace s q ue Bush ,

Blair i Aznar van utilitzar contra

l’Iraq , fa 5 anys.

* Pe rq uè no e ns h e m oblidat

d’Abu Gh raib.

* Pe rq uè no vole m viure e n un

Guantánam o global.

* Pe rq uè le s m ajors arm e s de

de strucció m assiva són a m ans

de ls Estats Units.

* Pe rq uè le s gue rre s pe l pe troli

nom és e xace rbe n l’e scalfam e nt

global, apropant m és la

de strucció de l plane ta.

* Pe rq uè le s culture s de l m ón

conne cte n a la ge nt i prom oue n

la pau; le s bom be s i e ls tancs

nom és m ate n.

* Pe rq uè te níe m raó e l 2003,

q uan m ilions de pe rsone s de tot

e l m ón vam sortir al carre r

contra la gue rra.

* Pe rq uè ara, igual que fa 5

anys, e l m ovim e nt antigue rra

inte rnacional e ns crida a

prote star a tot e l m ón.

* Pe r tot això, i pe r m ile rs de

m otius m és, h e m de sortir al

carre r e l 15 de m arç i tornar a

cridar:

No a la gue rra!

Ara, com fa cinc anys... No a la gue rra!

Acció com m e m orativa agre ssió contra Iraq - 15 M

pàgina 6 - conflicte s "oblidats" núm . 80 abril 2008

pàgina 7 - els nostre s te m e s núm . 80 abril 2008

Arm e s i Re viste s Cie ntífiq ue s

En aque sta socie tat te cnològica i

cie ntífica e n q uè vivim , le s

re viste s cie ntífiq ue s te ne n una

gran im portància, ja q ue

se rve ixe n pe r arxivar i donar

difusió als re sultats cie ntífics. El

pre stigi de le s re viste s e stà

basat e n la im portància de ls

re sultats q ue publiq ue n. Un de ls

paràm e tre s m és im portants pe r

avaluar e ls inve stigadors és

pre cisam e nt e l pre stigi de le s

re viste s on publiq ue n e ls se us

re sultats.

Molte s de le s re viste s

cie ntífiq ue s e stan publicade s pe r

grans grups e m pre sarials i, a

través de le s subscripcions de

le s bibliote q ue s i ce ntre s

d'inve stigació, obte ne n

im portants be ne ficis . Val a dir

q ue , tot i q ue la im m e nsa

m ajoria de ls re sultats q ue e s

publiq ue n actualm e nt h an e stat,

alm e nys parcialm e nt, finançats

pe r organism e s públics, l'accés a

aque ste s re viste s no és lliure

s inó q ue cal e star-h i subscrit.

Entre e ls grups m és im portants,

h i h a e l grup Re e d Else vie r, q ue

publica re viste s tan im portants

com Th e Lance t, re vista de

re fe rència e n l'àm bit m èdic.

Tam bé de se nvolupa com m olte s

altre s activitats. Entre aq ue ste s

activitats, una pe tita, pe rò

profitosa divisió de dicada a

l'organització de fire s va

e nce ndre la indignació de la

com unitat cie ntífica. Aque sta

divisió, anom e nada Re e d

Spare h e ad, organitza im portants

fire s d'arm am e nt, com la DSEI

de l Re gne Unit, incloe nt-h i la

ve nda de bom be s de dispe rsió 1.

En re sposta a aque sta activitat

tan poc lloable de Re e d Else vie r,

s'iniciare n durant e l 2005 i 2006

dive rse s cam panye s d'abast

inte rnacional e ncam inade s a q uè

l'e m pre sa de ixés d'organitzar

aque ste s conve ncions. Molts

cie ntífics vare n de ixar d'e nviar a

publicar re sultats a re viste s de l

grup Else vie r, m olts re ce nsors

vare n de ixar de fe r avaluacions i

e s publicare n article s e n re viste s

e spe cialitzade s i diaris on e s

posava de m anife st la

incom patibilitat de publicar

re viste s m èdiq ue s i prom oure

fire s d'arm am e nt alh ora. Fins i

tot e ls e ditors de Th e Lance t

vare n publicar una e ditorial on

e xigie n q ue l'e ditorial “e s de sfés

de q ualse vol ne goci q ue

am e naci la vida h um ana,

e spe cialm e nt la civil, així com la

se va salut i e l se u be ne star” 2.

Finalm e nt, i de gut a tote s

aq ue ste s pre ss ions, Re e d

Else vie r va com unicar l'1 de

juny de 2007 q ue de ixaria e l

se ctor de salons de de fe nsa e n

la se gona m e itat de l 2007 i q ue ,

pe r tant, de ixaria d'organitzar

fire s d'arm e s.

Més e nllà de la q üe stió sobre s i

és gaire ètic dir q ue no e s vole n

organitzar fire s d'arm e s al

m ate ix te m ps q ue e s ve n la

divisió de dicada a fe r-h o

(pe rq uè h o facin uns altre s e n

com pte s d'e lls), cre ie m q ue

aq ue sta és una victòria m olt

significativa e n la lluita contra e l

com e rç d'arm e s i un pas

e ndavant e n la conscie nciació

de ls cie ntífics e n le s aplicacions

i e ls re sultats q ue produe ixe n.

Anna Llupià i Quim Puig

1 Sh ah , Sae e d. "Cluste r bom bs on offe r at arm s fair de spite sale s ban", Th e Inde pe nde nt,

2005-09 -14.

2 h ttp://w w w .caat.org.u k /pre ss/arch ive .ph p?url=09 09 05prs

El passat 15 de m arç e s

va com m e m orar, arre u

del m ón, el cinq uè

anive rsari de l'agre ssió

contra Iraq .

A Tarragona vam tapar

la base de l'e stàtua dels

de spullats am b una

pancarta alusiva i vam

pujar pe r la Ram bla

Nova dibu ixant silue te s

de cadàve rs am b

inscripcions re fe re nts

al nom bre de m orts,

de splaçats...

M e ntre stant anave m

llegin el m anife st de la

Plataform a Ature m la

Gue rra, q u e trobare u a

la pàgina 5.

Ara, com fa 5 anys… NO A LA GUERRA!

pàgina 8 - la contraportada núm . 80 abril 2008

De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve

acollint re gularm e nt e n e l se u port

vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa

Flota de ls EUA, se nse cap control sobre

e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la

possibilitat q ue alguns s iguin de

propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i

Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde

de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat

Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar

una cam panya, q ue va incloure ge stions

am b autoritats m ilitars a W ash ington i a

Madrid, pe r tal que Tarragona

e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de

la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt

l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue

va m ostrar e l se u suport a la cam panya,

e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i

de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la

cam panya e s van basar e n suposats

be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat.

Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat

pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls

vaixe lls de gue rra com a garants de

suposade s ope racions "h um anitàrie s".

Més re ce ntm e nt, uns i altre s fan

re fe rència a "obligacions de rivade s de

conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans

q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in

l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i

re striccions de le s llibe rtats civils, e ls

argum e nts e sm e ntats e s van barre jar

am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s

flotants sofisticade s o com èdie s

propagandístiq ue s sobre volunta-riosos

m arins q ue fan tasq ue s socials.

Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de

poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -

conve rtits e n víctim e s de "danys

col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa

caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us

tripulants no són m és q ue e ine s de

m atar. Le s e scale s q ue fan le s

e m barcacions e stan conside -rade s de

rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r

aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions

q ue conside rave n adie nts, a banda

d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà,

no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i

com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de

transports de trope s utilitzant port i

ae roport de l Cam p de Tarragona,

m aniobre s m ilitars am b instal•lació de

cam pam e nts e n e l port i transports

m ilitars am b tre n i, com no, de la visita

constant de vaixe lls de gue rra provine nts

de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la

VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns

agrada pe l q ue suposa de m ilitarització

de la ciutat; pe r la nostra disposició a

viure se nse la prote cció de ls arm am e nts;

pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a

vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a

convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i

e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar

q ue , a m és, com porte n riscos im portants

pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la

se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i

ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-

le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals

q ue sovint nom és e s pre ocupe n

d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar

al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals

o de grup.

Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir

vine cada prim e r dium e nge de m e s

a le s 12 h a la Plaça de la Font a

Paraule s pe r la Pau

Manife st "Paraule s pe r la Pau"

Tot m atant al pe dagog

L’any vine nt farà ce nt anys q ue

van afuse llar al pe dagog

llibe rtari català France sc Fe rre r

i Guardia, pre cursor al nostre

país de l’e ducació conjunta de

ne ns i ne ne s , de form ar-los am b

e spe rit crític i lliure , d’e nse nyar

obje ctius i continguts am b la

re alitat palpable i no am b la q ue

s’im posava de s de l’e sglésia i la

socie tat be ne stant, úniq ue s

patrone s de l’e nse nyam e nt de

l’època. Us pre guntare u q ue va

fe r aq ue st h om e pe rq uè

l’afuse lle ssin. Els càrre cs ja e ls

h e e num e rat, obje ctivam e nt no

va fe r re s pitjor q ue la fe ina

pe dagògica anom e nada.

Fa ce nt anys ja te nie n clar q ue

conde m nar algú am b aque sts

càrre cs e ra de l tot im m oral,

ignom iniós i im possible de

justificar davant la socie tat, pe r

això e l Pode r va fe r allò que tant

li agrada: m untar una tram a i

trobar una bona e xcusa pe r

inculpar al pe rillós pe dagog.

Fe rre r i Guardia ja h avia sigut

jutjat i absolt tre s anys abans

pe r e star vinculat a l’inte nt

d’assassinat d’Alfons XIII q ue

Mate o Morral, e x-bibliote cari de

la se va e scola, va fe r a Madrid.

En aque ll cas va pode r

de m ostrar la se va innocència,

tot i q ue e l pode rosos van

aconse guir tancar la se va Escola

Mode rna a Barce lona.

Pe rò e l 19 09 va se r jutjat i

conde m nat a m ort pe r se r

instigador de la Se tm ana

Tràgica a Barce lona, una re volta

popular q ue e s va ge ne ral arre l

de la m obilització de re se rviste s

pe r la gue rra de l Marroc i e l se u

e m barcam e nt al port de

Barce lona. Una re volta

antim ilitarista portada a te rm e

pe r una població farta de le s

gue rre s colonials, de

l’e nviam e nt de la població am b

m e nys re cursos i q ue anava a

una gue rra am b m ort q uasi

se gura. Barce lona e s va aixe car

i durant una se tm ana le s

barricade s van tapar e ls carre rs,

le s e sglésie s van cre m ar i e l

poble va fe r se ntir la se va ve u.

Pe r al Pode r, Fe rre r I Guardia va

se r e l culpable pe rfe cte pe r

pagar le s ànsie s re volucionarie s

i antim ilitariste s de l poble . De

re s no van se rvir le s prote ste s

populars i inte rnacionals

de m anant la se va llibe rtat, e n e l

q ue e ra un cas clar de re ve nja

política i social. El darre r càrre c

de l pe dagog va se r inte ntar

im pe dir e l re clutam e nt de

“q uintos” a la gue rra de l

Marroc. D’això fa 9 9 anys.

A la se va època e l diari britànic

Th e Tim e s, poc sospitós de se r

re volucionari, va publicar arre l

de l se u afuse llam e nt q ue "Por

ne glige ncia o e stupide z, e l

gobie rno h a confundido la

libe rtad de instrucción y

concie ncia, e l de re ch o innato a

razonar y e xpre sar su

pe nsam ie nto, con e l de re ch o de

oposición, asim ilándolo a una

agitación crim inal". Tam bé

l’e scriptor Anatole France , e n

una carta obe rta, afirm ava q ue

" su crim e n e s h abe r cre ado la

e nse ñanza laica e n Barce lona,

instruido a m illare s de niños e n

la m oral inde pe ndie nte , su

crim e n e s h abe r fundado

e scue las”. Aque sts van se r e ls

se us càrre c ve rtade rs.

Molt a prop d’on van afuse llar a

Fe rre r i Guardia, e l

De partam e nt d’Educació de la

Ge ne ralitat h a coordinat una

fira d’e nse nyam e nt on h i h a un

stand q ue e spe ra públic juve nil

pe r om plir e ls forats q ue le s

actuals gue rre s colonials

ne ce ss ite n. Un fe t de l tot

im m oral, ignom iniós i

injustificable , com l’assassinat

de l pe dagog llibe rtari.

La m e m òria invisible

Toni Alvare z